FASES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL: VICTÒRIES ALIADES (1943-1945)

Batalla de Montecassino (1944)

1 La invasió d’Itàlia

Des del nord d’Àfrica, els aliats van ini­ciar, el juliol de 1943, l’allibe-
rament d’Itàlia. El desembarcament a Sicília va significar l’inici de les
operacions i va anar acompanyat de protestes contra Mussolini per part
de la població italiana, que ja estava farta de la guerra.
Mussolini va ser detingut i destituït i el nou govern italià va signar la
rendició i va canviar de bàndol. Alemanya no estava disposada a perdre
un aliat i va reaccionar ocupant Itàlia i alliberant el dictador.
El país quedava dividit en dos:
 El regne d’Itàlia, al costat dels aliats,
 La república de Salò, últim reducte del feixisme italià.
Finalment, quan ja tot estava perdut i Mussolini fugia cap a Suïssa, va Partisans Grups armats que combatien
ser capturat per partisans   i va ser afusellat. les forces invasores fent servir tàctiques
Entre les accions bèl·liques en l’alliberament d’Itàlia, sobresurt la bata- de guerrilles.
lla de Montecassino, on els alemanys van frenar l’avanç dels aliats cap
a Roma.

2 La “piconadora soviètica”

Els alemanys encara van plantar cara en la batalla de Kursk —l’estiu
de 1943—, però també van ser derrotats. A partir d’aquí, les tropes
soviètiques van emprendre imparables el camí cap a Berlín.
Després d’alliberar Rússia, les tropes soviètiques van entrar a Polònia,
Romania i Bulgària. L’alliberament de Varsòvia va ser espe­cialment trà-
gic perquè la població, convençuda que l’ajuda soviètica era imminent,
es va alçar contra els nazis, però els so­viètics van aturar l’ofensiva,
ocasió que van aprofitar els alemanys per a destruir la ciutat i mas-
sacrar gran part dels seus habitants. Pel sud, les tropes soviètiques
van aconseguir arribar a Hongria i Àustria. Al seu torn, els partisans
comunistes iugoslaus van aconseguir ells sols foragitar els nazis del
seu país. A principis de 1945, l’exèrcit soviètic es trobava en territori
alemany. Berlín estava només a seixanta quilòmetres.
 Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944),
en una icònica fotografia de Robert F. Sargent

3 El desembarcament de Normandia

Conscients que els soviètics podrien vèncer en solitari els alemanys,
els aliats van preparar l’ocupació d’Alemanya des de l’oest. Per això era
necessari desembarcar tropes a la costa atlàntica de França. El desem-
barcament es va fer realitat el 6 de juny de 1944 —dia D, hora H— a
les costes de Normandia després d’haver fet creure als alemanys que
ho farien des de Calais. El va dirigir el general americà Eisenhower, aju-
dat pel britànic Montgomery.
L’èxit de l’operació —el desembarcament marítim més gran de la his-
tòria— va possibilitar l’alliberament de França. Alemanya va reaccionar
amb una contraofensiva, però va fracassar. Americans, britànics i france-
sos es preparaven per penetrar en territori alemany.

4 Caiguda d’Alemanya
Amb els exèrcits enemics dins del seu territori, Hitler va donar ordres
de no rendir-se i de resistir a qualsevol preu. El preu que van pagar els
alemanys va ser molt alt: ciutats destruïdes, moltíssimes morts civils,
desaparició del seu potencial industrial, desmoralització, saqueigs i
violèn­cies contra els seus habitants...
Finalment, el 2 de maig de 1945 els so­viètics van entrar a Berlín. Dos
dies abans, Hitler s’havia suïcidat. Els alemanys, conscients de la des-
feta i temorosos de la venjança soviètica, van rendir-se als aliats el 7 de
maig. L’endemà van repetir la cerimònia amb els soviètics.
Soldats soviètics hissant la bandera de
l’URSS a Berlín (1945)

5 Caiguda del Japó

El Japó també estava disposat a resistir al preu que fos. L’alliberament
dels territoris que havien ocupat els japonesos s’havia de fer illa a illa
i pam a pam, la qual cosa significava molt esforç i moltes vides huma-
nes.
Truman, el president dels Estats Units, va ordenar el llançament de
dues bombes atòmiques amb l’argument que el nombre de morts pro-
vocat per aquestes accions seria inferior al que es produiria si s’havia
de desembarcar al Japó.
Les bombes atòmiques d’Hiroshima (6 d’agost de 1945) i Nagasaki (9
d’agost) van provocar una immensa destrucció i van posar fi a la guerra.
“Bolet atòmic” sobre Hiroshima
PODEM CANVIAR LA HISTÒRIA? / APRENDRE DELS (T)ERRORS DEL PASSAT / UNA GUERRA MAI VISTA