You are on page 1of 3

Tema 6: El neorrealismo. Pavese y Vittorini.

CESARE PAVESE

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
questa morte che ci accompagna aquesta mort que ens acompanya
dal mattino alla sera, insonne, del matí a la nit, insomne,
sorda, come un vecchio rimorso sorda, com un vell remordiment
o un vizio assurdo. I tuoi occhi o un vici absurd. Els teus ulls
saranno una vana parola, seran una vana paraula,
un grido taciuto, un silenzio. un crit insonor, un silenci.
Così li vedi ogni mattina Així els veus tots els matins
quando su te sola ti pieghi quan sola et doblegues sobre
nello specchio. O cara speranza, l’espill. Oh, amada esperança!
quel giorno sapremo anche noi Aquell dia coneixerem també
che sei la vita e sei il nulla que eres la vida i eres el no res.
Per tutti la morte ha uno sguardo. Per tots la mort té una mirada.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Sarà come smettere un vizio, Serà igual que deixar un vici,
come vedere nello specchio igual que contemplar en l’espill
riemergere un viso morto, sobresortir una faç morta,
come ascoltare un labbro chiuso. igual que escoltar llavis tancats.
Scenderemo nel gorgo muti. Descendir en el mut remolí.
*Traducció basada en la mètrica

Hai un sangue, un respiro Tens sang, respires


Hai un sangue, un respiro. Tens sang, respires.
Sei fatta di carne Estàs fet de carn,
di capelli di sguardi de cabells, de mirades
anche tu. Terra e piante, també tu. Terra i plantes,
cielo di marzo, luce, cel de març, llum,
vibrano e ti somigliano ‒ vibren i et semblen –
il tuo riso e il tuo passo el teu somriure i el teu pas
come acque che sussultano ‒
la tua ruga fra gli occhi com aigües que sobresalten –
come nubi raccolte ‒ la teua arruga entre els ulls
il tuo tenero corpo com núvols recollits –
una zolla nel sole. el teu cos tendre
un terròs en el sol.
Hai un sangue, un respiro. Tens sang, respires.
Vivi su questa terra. Vius sobre aquesta terra.
Ne conosci i sapori En coneixes els sabors,
le stagioni i risvegli, les estacions, els despertars,
hai giocato nel sole, has jugat amb el sol,
hai parlato con noi. has parlat amb nosaltres.
Acqua chiara, virgulto Aigua clara, verduc
primaverile, terra, primaveral, terra,
germogliante silenzio, silenci germinant,
tu hai giocato bambina tu has jugat xiqueta
sotto un cielo diverso, baix un cel diferent,
ne hai negli occhi il silenzio, tens en els ulls el silenci,
una nube, che sgorga un núvol, que brota
come polla dal fondo. com un manantial del fons.
Ora ridi e sussulti Ara somrius i et sobresaltes
sopra questo silenzio. sobre aquest silenci.
Dolce frutto che vivi Dolç fruit que vius
sotto il cielo chiaro, baix el cel clar,
che respiri e vivi que respires i vius
questa nostra stagione, aquesta estació nostra,
nel tuo chiuso silenzio en el teu tancat silenci
è la tua forza. Come és la teua força. Com
erba viva nell'aria herba viva en l’aire
rabbrividisci e ridi, t’estremeixes i somrius,
ma tu, tu sei terra. però tu, tu eres terra.
Sei radice feroce. Eres arrel feroç.
Sei la terra che aspetta. Eres la terra que espera.

You might also like