You are on page 1of 43

Unitat Didàctica 3.

Electrònica Analògica

3r ESO.
IES Berenguer Dalmau. 1

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
● DEFINICIÓ D’ELECTRÒNICA
● SISTEMA ELECTRÒNIC
● TIPUS DE MATERIALS
● DIFERÈNCIA ENTRE ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA
2. RESISTORS O RESISTÈNCIES
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
2.2. RESISTÈNCIES VARIABLES O POTENCIÒMETRES
2.3. RESISTÈNCIES VARIBALES ESPECIALS.
A. Fotoresistència o LDR
B. Termistència o Termistor: NTC i PTC
C. Huminiscència
D. Varistor o VDR
3. CONDENSADORS
4. BOBINES I RELÉS
2

1
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ. ELS MATERIALS SEMICONDUCTORS
5. EL DÍODE
5.1. EL DÍODE LED
6. EL TRANSISTOR
 Tipus
 Com funciona
 Exemples
7. CIRCUITS INTEGRATS
8. CIRCUITS IMPRESOS
9. MANS A L’OBRA!!

Electrònica Analògica I

3r ESO.
IES Berenguer Dalmau. 4

2
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. INTRODUCCIÓ
DEFINICIÓ D’ELECTRÒNICA
És la rama de la física que s’encarrega de l’estudi dels circuits i els components que
permeten modificar el corrent elèctric. El poden modificar:

● Amplificació o atenuació: augmenta o redueix la intensitat del corrent.

● Rectificació: obliga als electrons a passar per un únic sentit.

● Filtració: deixa passar sols aquells electrons que circulen per damunt d’una velocitat
determinada.

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. INTRODUCCIÓ
SISTEMA ELECTRÒNIC

ENTRADA: EIXIDA:
Capten senyals físics i els PROCESSADOR: Converteixen el voltatge
transformen en senyals Interpreten, manipulen i en senyals físicament
de corrent (voltatge). transformen en senyals útils

SENSORS ACTUADORS

L'electrònica ha permès la miniaturització dels aparells, la possibilitat d'automatització i programació de


processos i un gran desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

3
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. INTRODUCCIÓ
TIPUS DE MATERIALS
L'estructura atòmica de cada material determina la major o menor facilitat amb què els
electrons es mouen, distingint entre materials:

CONDUCTORS AÏLLANTS SEMICONDUCTRS

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. INTRODUCCIÓ
TIPUS DE MATERIALS

CONDUCTORS AÏLLANTS SEMICONDUCTORS


Tenen electrons que es mouen Els electrons no poden circular Tenen propietats intermèdies entre
fàcilment a l'interior. Tots els lliurement. La fusta, el vidre, el materials conductors i aïllants. Els més
metalls són bons conductors. plàstic i l'aire són aïllants. importants són el silici (Si) i el germani
(Ge).

4
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. INTRODUCCIÓ
DIFERÈNCIA ENTRE ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

L'electricitat s'utilitza sovint


per a usos energètics, com
donar llum, proporcionar calor,
o moure màquines, entre
altres.

L'electrònica s'utilitza sovint


per a tasques de control.

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

1. INTRODUCCIÓ
DIFERÈNCIA ENTRE ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

Els trobem en obrir qualsevol dispositiu


Una altra diferència és que l'electricitat electrònic: un ordinador, un DVD, un
funciona amb conductors i electrònica amb reproductor de MP3, etc.
semiconductors (Si i Ge) que, com hem vist,
tenen diferents propietats que els
conductors.

Anem a estudiar un a un dels components


bàsics d'un circuit electrònic.

Veure Vídeo 1: Electrònica.


10

5
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

2. RESISTORS O RESISTÈNCIES
Són elements que dificulten el pas del corrent elèctric.
Fixes Rotatius
Potenciòmetre
El seu valor ohmíc
Lliscants o Lineals
és fixe i ve donat
per un codi de El seu valor ohmíc
colors. pot regular-se
manualment entre
un màxim i un Fotorresistències:
mínim. LDR (llum)
Resistències Termistors:
Variables NTC (temperatura)
Unitat: Ω (ohm)
Especials Termistors:
Però com el valor El seu valor ohmíc “SENSORS” PTC (temperatura)
òhmic sol ser gran, és variable.
s’acostumen a
utilitzar els seues
Humistors:
El seu valor ohmíc
múltiples: KΩ, MΩ varia en funció de (humitat)
l’estimulació que
reben d’un factor Varistors:
extern. VDR (tensió) 11

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
El seu valor òhmic és fixe i ve donat per un codi de
colors. Connectades en sèrie, provoquen una caiguda
de tensió. Per tant, s’utilitzen per protegir altres
components electrònics, per exemple, els díodes.

SIMBOLOGIA

Norma Europea Norma Americana

12

6
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES

Es caracteritzen per:
 Valor nominal o teòric: és el valor marcat sobre el cos del
resistor.
 Tolerància: percentatge en què pot variar el valor de la
resistència (per dalt o per baix) respecte del seu valor nominal.
 Coeficient de temperatura: la resistència varia amb la
temperatura.
 Esta variació pot calcular-se amb la següent equació
RT = R0 (1 +ΔT)
 Potència nominal: potència que pot dissipar el resistor en
condicions ambientals de 20-25ºC.
 Tensió límit nominal: màxima tensió capaç de suportar.

13

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
RESISTORS DE PEL·LÍCULA DE CARBÓ.

Hi ha molts tipus de resistors, uns dels més utilitzats són els de pel·lícula de carbó. S’anomenen
així perquè el material que produeix resistència elèctrica és una fina capa de carbó, que es disposa
en forma d'hèlix a sobre d’un casquet de ceràmica. El corrent ha de travessar l'hèlix de carbó per
passar entre les dos terminals, de manera que, com més llarga siga l'hèlix, més resistència oferirà.

14

7
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
QUÈ PASSA EN ELS SEGÜENTS CIRCUITS?
UNITATS Calcula la intensitat de corrent (I) en ambdós
casos.
ES MESURA EN 𝛀 (Ohms)

Com en electrònica es treballa a sovint


amb resistències elevades, es pot
emprar els múltiples: el Kilohm (K𝝮) o el
Megaohm (MΩ). Que equivalen:
1 k𝛀 = 1000 𝛀 1 M𝛀 = 1000 k𝛀 = 1.000.000 𝛀

¿COM S’ESCRIU?
1500 𝛀 són 1,5 k𝛀 però s’escriu 1,5K o 1K5
.
2.400.000 𝛀 són 2,4 M𝛀 però s’escriu 2,4M o 2M4
15

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
CODI DE COLORS Alguns tipus de resistències electròniques tenen
indicat el seu valor en anelles de colors pintades a la
superfície. El codi de colors que s’utilitza permet als
professionals identificar-les fàcilment.
Normalment està format per quatre anelles: les dues
primeres indiquen les xifres inicials, la tercera és un
factor multiplicador i, la quarta, la tolerància, que
indica possibles desviacions del valor òhmic real
respecte del valor teòric (ja que la fabricació no és
perfecta). Aquesta franja sempre està separada de
les altres, en conseqüència es fàcil saber l’ordre del
codi de colors. 16

8
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
CODI DE COLORS

17

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
CODI DE COLORS

???
Quin és el valor d'aquesta resistència?

??? ???
18

9
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
CODI DE COLORS

???
Quin és el valor d'aquesta resistència?

I. Es prenen els valors corresponents als


dos primers colors, marró i negre.
El marró és 1 i el negre és 0, per tant
tenim 10 Ω de moment.
???
19

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
CODI DE COLORS II. El tercer color és el número de zeros
Quin és el valor d'aquesta resistència? que hem d’afegir, roig és 102. S’haurà
que afegir dos zeros, és a dir,
multiplicar per 100.

10 x 100 = 1000 𝝮 = 1 k𝝮

???
I. Es prenen els valors corresponents als
dos primers colors, marró i negre.
El marró és 1 i el negre és 0, per tant
tenim 10 Ω de moment.
20

10
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.1. RESISTÈNCIES FIXES
CODI DE COLORS II. El tercer color és el número de zeros
Quin és el valor d'aquesta resistència? que tenim que afegir, roig és 102. Hi
haurà que afegir dos zeros, és a dir,
multiplicar per 100.

10 x 100 = 1000 𝝮 = 1 k𝝮

II. El quart color indica la tolerància o


I. Es prenen els valors corresponents als marge d'error. El color és or, per tant,
és tolerància del 5 %
dos primers colors, marró i negre.
El marró és 1 i el negre és 0, per tant
1 k𝝮 ±5 %
tenim 10 Ω de moment.
Veure Vídeo 2: Resistències. 21

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.2. RESISTÈNCIES VARIABLES: POTENCIÒMETRES
El seu valor òhmic pot regular-se a voluntat amb un cargol.

ROTATIU Aplicacions:
 Control volum de la
ràdio
 Lluminositat d’una
làmpada
 Velocitat d’un
motor...
22

11
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.2. RESISTÈNCIES VARIABLES: POTENCIÒMETRES

LLISCANT

23

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.2. RESISTÈNCIES VARIABLES: POTENCIÒMETRES
UNITATS

El valor d'un potenciòmetre està expressat


en ohms (Ω) com LES RESISTÈNCIES FIXES,
i aquest valor sempre es correspon amb la
màxima resistència que pot tindre.
Lògicament, el valor mínim és zero.

Per exemple, un potenciòmetre de 10 KΩ


pot tindre una resistència variable amb
valors entre 0 i 10.000 Ω.

24

12
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.2. RESISTÈNCIES VARIABLES: POTENCIÒMETRES
CONNEXIÓ

Siguen com siguen, sempre compten amb


tres terminals. (A, B i C; 1, 2 i 3)

Per connectar-los hem de connectar al


circuit les patetes 1 i 2 o la 2 i 3, és a dir, la
del mig sempre amb una dels extrems.

25

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
2.3. RESISTÈNCIES VARIABLES ESPECIALS
Fotorresistències: LDR
(llum)

El seu valor òhmic


varia en funció de Termistors:
l’estimulació que NTC (temperatura)
reben d’un factor
Resistències
extern (llum, Termistors:
Variables
temperatura, PTC (temperatura)
Especials
humitat, tensió…).

Actuen com a Humistors:


SENSORS. (humitat)

Varistors:
VDR (tensió)
26

13
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
A. FOTORESISTÈNCIA O RESISTÈNCIA LDR (Light Dependent Resistance)
(SENSORS DE LLUM)
Component electrònic que modifica el seu valor depenent de la llum que detecta. Fabricades amb
sulfur de cadmi (CdS), quan capta la llum deixa passar els electrons.
Quan més llum detecta menor és el valor òhmic.

llum R I

llum R I

USOS: Els LDR s'utilitzen com a sensors de


llum en aplicacions relacionades amb la
intensitat lluminosa, com ara l’encesa i apagat
automàtic de fanals, obertura i tancament de
persianes, portes....
27

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
A. FOTORESISTÈNCIA O RESISTÈNCIA LDR (Light Dependent Resistance)
(SENSORS DE LLUM)
 Detector de llum:
llum R I B encesa

llum R I B apagada

 Detector d’obscuritat:
llum R ILDR però IB B encesa

llum R ILDR però IB B apagada

28

14
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
A. FOTORESISTÈNCIA O RESISTÈNCIA LDR (Light Dependent Resistance)
(SENSORS DE LLUM)
UNITATS

El valor de LDR es mesura en ohms (𝝮) o kilohm (k𝝮),


com qualsevol resistència.

En el circuit de dalt, a la LDR se li enfoca la llum, de


manera que el seu valor baixa a 400𝝮 i deixa passar el
corrent.

En el de baix, al no donar-li la llum, el LDR té un valor


molt alt, de 1M𝝮 (un milló d’ ohms), de manera que el
corrent en el circuit és molt baix i la bombeta roman
apagada. 29

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
B. TERMISTÈNCIA O TERMISTOR (SENSORS DE TEMPERATURA)
Component electrònic que modifica el
seu valor depenent de la temperatura
que detecta.

Existeixen dos tipus:

NTC (Negative Temperature Coefficient),


coeficient de temperatura negatiu.
La resistència disminueix en augmentar la
temperatura. T R I

PTC (Positive Temperature Coefficient),


coeficient de temperatura positiu.
La resistència augmenta en augmentar la
temperatura. T R I 30

15
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
B. TERMISTÈNCIA O TERMISTOR (SENSORS DE TEMPERATURA)

Els diagrames següents expliquen el


funcionament del termistor.
En el circuit superior, la temperatura és alta i, a
l’inferior, és baixa.

El termistor presenta un valor de 82,2𝝮 a 40ºC


i de 1398𝝮 a -20ºC. Per
tant, es tracta
d’un termistor tipus???
NTC
A altes temperatures, la bombeta s'encén
perquè disminueix el valor òhmic de la
resistència; en canvi, a baixa temperatura la
bombeta deixa de brillar. 31

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
B. TERMISTÈNCIA O TERMISTOR (SENSORS DE TEMPERATURA)
APLICACIONS TERMISTORS USOS: sensors tèrmics en alarmes contra incendis,
termòmetres, termòstats, control de T de forns, ...

 Aire condicionat:
 NTC en sèrie: T R I s’encén l’aire condicionat

 PTC en paral·lel: T R IPTC però Iaire condicionat s’encén l’aire

 Calefacció:
 NTC en paral·lel: T R INTC però Icalefacció s’encén la calefacció

 PTC en sèrie: T R I s’encén la calefacció

32

16
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

C. HUMINISCÈNCIA O RESISTÈNCIA D’HUMITAT (SENSORS D’HUMITAT)

Component electrònic que modifica el valor de la resistència segons la quantitat


d’humitat que detecta.
Si detecta un nivell d’humitat elevat, el valor de la resistència disminueix.

Humitat R

Usos: regada automàtica de jardins, buidar /omplir


piscines, funcionament aspersor de jardins...

33

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

D. VARISTOR o VDR (Voltage Dependent Resistance) (SENSORS DE TENSIÓ)

Component electrònic que modifica el seu valor de la resistència depenent del valor
del voltatge que detecta.
Quan més elevat és el valor del voltatge, major és el valor de la resistència

Usos: Limitar el voltatge d’entrada per a


evitar que es creme una zona del circuit.
V R
34

17
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

2.3. RESISTÈNCIES VARIABLES ESPECIALS

Veure Vídeo 3: Potenciòmetre, LDR, NTC i PTC


35

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS Característiques:
Són components capaços d'acumular càrrega - Capacitat: Càrrega capaç d’emmagatzemar .
elèctrica que després es pot alliberar, és a dir, poden Es mesura en Faradis (F)
funcionar com a bateries durant un temps limitat. - Tensió de treball: Màxima tensió que pot
suportar un condensador. Depèn del tipus
i grossor del dielèctric amb el que està
fabricat.
- Tolerància: Discrepància entre la capacitat
real i la que marca el fabricant
- Polaritat: Als electrolítics hem d’aplicar la
tensió respectant els seus pols positiu i
negatiu.

Usos:
 Temporitzadors: llum que es manté encès un temps sense haver de pressionar l’interruptor (banys
públics, llums d’escales...)
 Flaix d’una càmera de fotos, etc. 36

18
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS
Els condensadors estan formats per dues plaques metàl·liques separades
ESTRUCTURA entre sí per una material aïllant, anomenat dielèctric.
El dielèctric pot ser aire, paper, mica, plàstic o altres.

37

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS

ELECTROLÍTICS

CERÀMICS

Són més grans i tenen polaritat (tenen un pol


positiu i un negatiu). S'ha de tenir cura de
connectar-los en la polarització directa. El pol
positiu és la pota més llarga.

38

19
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS
VARIABLES
Formats per diverses plaques metàl·liques paral·leles. Algunes
d'aquestes plaques són fixes i altres, intercalades entre les fixes,
són mòbils. Disposen d’un comandament que permet girar les
plaques mòbils.

Quan totes les plaques estan alineades, la capacitat del condensador és màxima. A mesura que
les plaques es van desalineant respecte de les fixes, la capacitat va disminuint. S’utilitzen
fonamentalment en els receptors de radio, per sintonitzar emissores, etc.. 39

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS Una vegada el condensador està
carregat, podem desconnectar
l’interruptor de l’esquerra i
connectar el de la dreta. En eixe
moment, el condensador actuarà
com un bateria,
subministrant corrent a la bombeta
durant un temps. La circulació de Passat un temps, que
Si tanquem l’interruptor de l’esquerra, la placa del dependrà de la
corrent es produirà perquè l’excés
condensador connectada al pol negatiu de la pila capacitat del
de es càrregues en la placa
guanya electrons i, la connectada al pol positiu, condensador, aquest
carregada negativament, viatjaran a
perd electrons. D’aqueta manera el condendador es descarregarà i la
la placa carregada positivament per
es carrega amb la mateixa tensió que la pila. bombeta s’apagarà.
compensar la falta d’electrons.

40

20
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS
UNITATS
La capacitat del condensador ens indica la quantitat de càrrega que pot acumular quan se sotmet a
un voltatge elèctric. Es mesura en Farads (F) i, si és xicoteta, en els seus submúltiples.

𝑄 Q → LA CÀRREGA ELÈCTRICA es mesura en C (culombios)


C= 𝑉
V → La TENSIÓ es mesura en V (volts)
C → LA CAPACITAT es mesura en F (farads)

La capacitat d’un condensador depén de:


• Superfície de les plaques
• Separació de les plaques
• Material del dielèctric

41

IES Berenguer Dalmau


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS
Temps de càrrega d’un condensador Temps de descàrrega d’un condensador

Unitats:
• t: segons (s)
• R: ohms (Ω)
• C: Farads (F)
42

21
IES Berenguer Dalmau
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
3. CONDENSADORS
• Calcula el temps que tardarà en carregar-se un
condensador de 4700 µF que està en sèrie amb una
resistència de 1000 Ω.
t = 5 · C · R1
Solució: tcàrrega = 5 · 4700 · 10-6 · 1000 = 23,5 s

• Quant de temps lluirà una bombeta que es connecta al


condensador carregat si la bombeta presenta 2000 Ω de
resistència?
t = 5 · C · R2
Solució: tdescàrrega = 5 · 4700 · 10-6 · 2000 = 47s

Veure Vídeo 4: Condensadors 43

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ
BOBINA Component electrònic format per un filament
metàl·lic (coure) enrotllat sobre un nucli
magnètic o a l’aire.

En passar
l’electricitat pel fil
conductor enrotllat
Filament metàl·lic
enrotllat es crea un camp
magnètic i la
bobina es
comporta com un
imant
(electroimant)
atraient objectes
metàl·lics.
El nucli magnètic
augmenta el poder 44
d’atracció.

22
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ
BOBINA

- Electroimant en els desguassos de vehicles


- Electroimant en la separació de la fracció
metàl·lica del fem...

45

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ
CONSTRUCCIÓ D’ELECTROIMANT CASOLÀ:

46

23
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ
Un relé és un commutador elèctric compost per una bobina (electroimant) i
RELÉ
un commutador o un doble commutador

S’utilitza en tasques de control: Xicotetes potències de la bobina podem controlar grans potències
en els contactes, evitant el perill d’electrocució. També com a interruptors automàtics... 47

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ
RELÉ

Quan circula el corrent elèctric per la bobina del relé, aquesta crea
un camp electromagnètic i actua com un electroimant, atraient els Conexiones Conexiones
contactes del relé i tancant el circuit (si es connecta el commutador electroimán contacto
conmutador
com un interruptor).
Podem connectar el commutador com a interruptor, commutador,
polsador NO o polsador NC. També pot ser un doble commutador.
Recorda!!!
• C: common. Contacte comú al NC i NO. Sempre es connecta.
• NC: Normally Closed. Contacte normalment tancat. 48
• NO: Normally Opened. Contacte normalment obert.

24
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ

49

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA I

4. BOBINA I RELÉ
EXEMPLES DE CIRCUITS AMB RELÉS

Circuit amb relé de 2 contactes

Circuit inversor de gir amb relé de


doble commutador

Veure Vídeo 5: Bobina i Relé 50

25
Electrònica Analògica II

3r ESO.
IES Berenguer Dalmau. 51

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

ELS MATERIALS SEMICONDUCTORS


Els MATERIALS SEMICONDUCTORS deixen passar
una quantitat xicoteta de corrent elèctric. Es
comporten com a conductors només baix certes
condicions.
Ex: silici (Si), germani (Ge), arsenur de gal·li (GaAs), ...

52

26
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

ELS MATERIALS SEMICONDUCTORS


Si es donen les condicions adequades, els àtoms dels materials semiconductors formen
estructures moleculars denominades cristalls, que es caracteritzen perquè tenen un ordre
tridimensional que es repeteix contínuament, anomenats cristalls o estructures cristal·lines. Els
cristalls de semiconductors purs pràcticament són aïllants, ja que tots els seus electrons estan
ocupats per formar les unions entre àtoms i no poden moure’s lliurement.

53

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II
ELS SEMICONDUCTORS. Cristalls tipus N i tipus P.
Perquè els cristalls de semiconductors tinguen aplicacions pràctiques s’ha de disminuir la seua resistència
al pas del corrent. Això s’aconsegueix afegint xicotetes quantitats d’altres elements (impureses), com el
fòsfor o el bor. Existeixen dos tipus de semiconductors en funció de les impureses que tenen: els
semiconductors tipus N i els de tipus P.
Els de tipus N són conductors perquè els àtoms de les impureses aporten electrons que es poden moure
lliurement i transmetre així el corrent d’electrons d’un circuit exterior. En els de tipus P, els àtoms de les
impureses creen espais buits d’electrons en l’estructura del cristall, denominats buits, que els electrons
poden utilitzar per moure’s d’un àtom a l’altre. Quan a un material semiconductor se li introdueixen
impureses, es diu que està dopat.

54

27
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5. EL DÍODE Intensitat de corrent

+ -
+ + -
-
És un component electrònic format per la unió de dos semiconductors, un de tipus P
anomenat ànode i un altre de tipus N anomenat càtode.

La seua caiguda de tensió no depén de la Llei d’Ohm, si no que sempre és 0,6 V


55

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5. EL DÍODE
POLARITZACIÓ DIRECTA POLARITZACIÓ INVERSA
Es produeix quan el pol positiu de la pila es Es produeix quan es connecta el pol
connecta a l’ànode i el negatiu al càtode. negatiu de la pila a l’ànode i el positiu al
càtode.

En aquest cas, el díode es comporta com un En aquest cas, el díode es comporta com un
conductor i deixa passar el corrent elèctric. aïllant i no deixa passar el corrent elèctric.
Per tant, la bombeta s’encén. Per tant, la bombeta NO s’encén. 56

28
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5. EL DÍODE
1. Assegurar que el corrent elèctric circula en un
sentit:
 Carregador de piles solars
 Protegir circuits electrònics que es
trenquen si es connecten per error amb
polaritat inversa.

2. Rectificar el corrent altern.

57

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II
5. EL DÍODE 1. Assegurar que el corrent elèctric circula en un sentit

Protegir circuits electrònics


connectats en polarització inversa

Carregador de
piles solars

58

29
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II
5. EL DÍODE
2. Rectificar el corrent altern

59

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II
5. EL DÍODE
2. Rectificar el corrent altern

Per rectificar l’ona


completa s’utilitza
un pont de díodes:

Per aconseguir
veritablement
corrent continu,
s’utilitza un
condensador
60

30
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5.1. EL DÍODE LED Un LED és un díode que emet llum quan es connecta
en polarització directa.

61

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5.1. EL DÍODE LED


POLARITZACIÓ DIRECTA
El LED està en polarització directa, llavors
POLARITZACIÓ INVERSA
el corrent passa a través del circuit.
El LED està en polarització inversa, llavors
no passa corrent pel circuit.

En aquest cas, el LED emet llum de color En aquest cas, el LED està apagat i el
roig i el motor gira ( indicat amb les fletxes). motor no es mou.
62

31
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5.1. EL DÍODE LED


La caiguda de tensió d’un díode LED no depén de la Llei d’Ohm,
si no que sol oscil·lar entre 2-3 V.
Serà el fabricant qui ens indicque la tensió i la intensitat màxima que
suporta el LED

Per aquest motiu, un LED


sempre necessita anar
acompanyat d’una
resistència en sèrie amb
ell per a que el protegisca.
La resistència absorbirà la
tensió necessària per a
que el LED no es creme.

63

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

5.1. EL DÍODE LED


Calcula la resistència de protecció que caldria posar per al
LED del circuit de la figura, sabent que el corrent màxim
que pot circular per un díode són 20 mA i que la tensió que
cau en ell és de 1,6 V.

Dades; Vcc= 6 v, Vdíode= 1,6 v, Imàx= 20 mA


Incògnita: R

Solució: Apliquem la llei d’Ohm per a calcular el valor de la


resistència de protecció:

𝑉𝑐𝑐−𝑉𝑑𝑖𝑜𝑑𝑒 6 𝑉 −1,6 𝑉
R= = = 220 Ω
𝐼𝑚à𝑥. 0,02 𝐴

Aquesta mesura de resistència de 220 Ω és la que utilitzarem sempre


Veure Vídeo 5: Díode i Díode LED
que posem una resistència de protecció en sèrie amb el LED d’un circuit. 64

32
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

EXAMEN
ELECTRÒNICA
ANALÒGICA

65

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR És un semiconductor que consta de


tres terminals nombrades emisor,
colector i base.

Serveix per:

● Amplificar senyal
Hi ha diferents tupis de transistors, però sols estudiarem els
● Fer de conmutador digital
bipolars.
Dintre d’aquests, segons la connexió dels seus components, hi ha
dos tipus:
 NPN (el corrent va del col·lector a l'emissor).
 PNP (el corrent va de l’emissor al col·lector).

NPN PNP

66

33
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. Cóm funciona?


El seu funcionament depèn de la
Transistor quantitat de corrent que passa per
en tall la seva base.
Quan no passa corrent per la
base, no pot passar tampoc pels
altres terminals.
En tall es comporta com:

2 Quan el corrent en la base és molt


alta, es permet la circulació de
corrent entre el col·lector i
l’emissor.
Transistor en En saturació es comporta com:
saturació
67

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. Cóm funciona?


TRANSISTOR EN TALL
La llum incideix
en la LDR i per
En ambdós casos, la resistència inferior és
tant la
molt baixeta. Per tant el corrent passa per
resistència és
aquesta, i no per la base del transistor.
baixa.
Es podria pensar que el circuit pot ser
tancat pel col·lector i emissor del
transistor i encendre la bombeta, però no
La palanca del
ho és, ja que no hi ha corrent a la base no
hi ha corrent en cap terminal. potenciòmetre
està en la posició
La bombeta està apagada. mínima de
resistència. 68

34
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. Cóm funciona?


TRANSISTOR EN SATURACIÓN
La LDR no rep
llum, de manera
Com que la resistència de la part inferior és
que la seva
molt alta, el corrent passarà per la base del
resistència és
transistor.
alta.

Com que hi ha corrent a la base, també hi ha


corrent a través dels altres terminals, la
La palanca del
bombeta està encesa.
potenciòmetre
està en la posició
L'avantatge d'utilitzar el transistor en lloc d'un
de màxima
interruptor convencional és que el transistor
resistència.
talla o reprèn el corrent molt més ràpid. 69

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. Cóm funciona?


Transistor
TRANSISTOR EN ZONA ACTIVA
3 en activa ● És un cas intermedi entre el tall i la saturació: el
corrent a la base no és tan xicoteta com per tallar el
corrent en altres terminals, però tampoc és tan gran
per permetre el pas per complet.
● El transistor ens proporciona entre el col·lector i
Corrent gran l’emissor un múltiple del corrent que passa per la
d’eixida
base. En funció del guany o constant de
proporcionalitat del transistor β
● La funció d’un transistor és amplificar el corrent
transformant senyals molt dèbils, como les ondes de
ràdio i televisió, en senyals suficientment fortes per
produir sons en un altaveu o imatges en un televisor.
Corrent xicoteta d’entrada 70

35
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR.
TRANSISTOR EN ZONA ACTIVA

En aquests esquemes es veu com al regular amb


el potenciòmetre el corrent que passa a través
base, la bombeta brilla més o menys.

71

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. Símil hidràulic

ESTAT EN TALL ESTAT EN ACTIVA O D’AMPLIFICACIÓ ESTAT EN SATURACIÓ

72

36
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. RESUM ESTATS


EN TALL EN ACTIVA o d’amplificació EN SATURACIÓ

β = GUANY
Per al transistor
BC108 sol ser el V be > 0,7 V
valor de β= 100

73

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR. RESUM ESTATS


EN TALL EN ACTIVA o d’amplificació EN SATURACIÓ

V be > 0,7 V

74

37
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR.

Alarma per ruptura de cablejat.

Quan el cable es trenca, el transistor


s'activa i l'alarma sona.

Mentre el cable no es trenca, el corrent


passarà pel circuit exterior, que té
menys resistència, i el transistor no rep
corrent a la base. Conclusió, el
transistor no s'activarà i no sonarà
l'alarma en sèrie amb ella.
75

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR.
Sensor de llum per activar motor.

Quan posem la llum a la LDR, baixa la


resistència y passarà més corrent per la
base fins el suficient per activar-lo. En
eixe moment el motor començarà a
funcionar.

Si hi ha poca llum, la LDR conté molta


resistència y passa poc corrent. El que
implica que no arriba el suficient corrent a
la base del transistor.
76

38
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR.

DETECTOR DE FRED

Quan no hi ha calor al NTC, la seva


resistència augmenta considerablement i
el corrent passarà a través de la base del
transistor l'activa i el LED s'encén.

Si la temperatura en el NTC és molt alta


tindrà poca resistència i només passarà el
corrent pel circuit exterior, sense passar
per la base del transistor.
77

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR.
DETECTOR DE CALOR

Connectant el NTC d'aquesta altra


manera, quan la temperatura en el
NTC augmenta la resistència
disminueix i el corrent augmentarà
per la base encenent-se el LED.

Arribarà un moment en què el


corrent no és prou gran per activar
el transistor i encendre el LED.

78

39
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

6. EL TRANSISTOR.
Component electrònic format per un nucli
magnètic o a l’aire enrotllat per fil conductor.

Al passar l’electricitat pel fil conductor


enrotllat es crea un camp magnètic i la
bobina es comporta com un imant
(electroimant) atraient objectes metàl·lics.

electroimant en els
desguasses de
vehicles,
separació de fem
79

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA – 3r ESO ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

7. CIRCUITS INTEGRATS
Els circuits integrats, també nomenats xips o
microxip, són dispositius que contenen una gran
quantitat de components electrònics (condensador,
resistència, transistor, diode…) de molt xicotet
grandària i connectats entre sí sobre una pastilla de
semiconductor.

80

40
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA - 4t ESO – PR4 ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

7. CIRCUITS INTEGRATS
Aquests circuits, com a mesura protectora, estan
embolicats en un embolcall de plàstic o ceràmic
anomenat encapsulat.

La connexió dels circuits electrònics interns i externs


del dispositiu es realitza mitjançant diversos
connectors metàl·lics en forma de terminals, també
anomenats pins o patilles.

L’encapsulat té dues marques:


La mossa, que es la guia para col·locar el xip
correctament i no al revés.
El punt, que indica quina és la patilla nº1.
81

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA - 4t ESO – PR4 ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

7. CIRCUITS INTEGRATS
Exemples de circuits integrats

82

41
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA - 4t ESO – PR4 ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

7. CIRCUITS INTEGRATS

Per l'aspecte no es pot saber quina és la funció de


cada xip. Per això té un codi identificador a la part
superior, format per lletres i números que
l’identifiquen.
Els circuits integrats més populars, a banda dels
microprocessadors dels ordinadors, són els nomenats
555, i són temporitzadors. Una de les seves aplicacions,
les intermitències en les senyals de tràfic.

Cada circuit integrat té la seva simbologia. Per general


es representen mitjançant una simple caixa amb el
número de terminals que tenen. Dintre de la caixa
s’escriu alguna indicació sobre el tipus de circuit que es Símbol del circuit
tracta. integrat 555
83

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA - 4t ESO – PR4 ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

7. CIRCUITS INTEGRATS

1. Incorporar múltiples funcions en un sol component.


2. Miniaturització.
3. Reduir el nombre de components electrònics i per tant
la possibilitat d’error de connexió.
4. Augmenta la velocitat de resposta dels seus
components, amb una mida reduïda el senyal passa
ràpidament.
5. En cas d'avaria, el temps emprat per solucionar-ho es
redueix canviant íntegrament el circuit.
6. Reduir els costos de producció.
84

42
IES BERENGUER DALMAU
TECNOLOGIA - 4t ESO – PR4 ELECTRÒNICA ANALÒGICA II

8. CIRCUITS IMPRESOS
Són els components (díodes, condensadors, resistències,
transistors, circuits integrats…) que hem vist, soldats sobre una
placa de material conductor, configurant així el que es coneix com
circuit imprès.

Si obriu qualsevol dispositiu electrònic (un ordinador, un DVD o un


telèfon mòbil) el que veureu serà una gran quantitat de circuits
impresos, plaques amb components electrònics.

Aquest és un exemple de circuit imprès


Es pot veure bastant bé alguns díodes ceràmics i
condensadors, molts resistències amb el seu codi de
color, circuits integrats i condensadors electrolítics
de diferent grandària.
85

IES BERENGUER DALMAU


TECNOLOGIA - 4t ESO – PR4 ELECTRÒNICA ANALÒGICA I
9. MÀNS A L’OBRA!!
ACTIVITAT 1:
Realitza la Tasca II (Electrònica Analògica II) QUÉ ÉS QUE?
https://es.educaplay.com/recurso
s-educativos/3080873-
En Aules trobaràs un document de text junt a la presentació on hi ha que_es_que.html
una sèrie d’activitats.
ACTIVITAT 2:
COMPONENTS ELECTRÒNICS
Pots ajudar-te d’aquesta presentació per respondre a totes les https://es.educaplay.com/recurso
s-educativos/4145920-
activitats de la tasca. Una vegada resolta la tasca, adjunta-la en Aules. componentes_electronicos.html

A més trobaràs un document amb aquests enllaços de Google ACTIVITAT 3:


TEST ELEMENTS PASIUS
d’activitats en línea. Fes captura de pantalla i adjunta-les al document https://es.educaplay.com/recu
rsos-educativos/5115695-
incloent la captura de la pantalla una vegada acabades les tres electronica_elementos_pasivo
s.html
activitats apareix: “ENHORABUENA HAS SUPERADO LA ACTIVIDAD”
o la puntuació final. 86

43

You might also like