ABANS  DE  DECIDIR  AJUDAR  L’ANGELET  
 
   
  Fragment  de  la  pàgina  18  
 
―Ei,  tu!  ―va  dir  a  en  Grogó―.  Com  estàs,  menuda?  ―va  afegir.  
―Menuda,  jo?  I  què  ets  tu,  llavors?  ―va  protestar  la  Xola.    
―Ep!  Para  el  carro,  mossa!  Que  no  has  vist  que  jo  també  sóc  menut?  Que  beneita!  Et  feia  més  llesta!  
 
 
Fragment  de  les  pàgines  24-­‐27  
 
 
―Però,  què  vols  fer?  Quedar-­‐te  aquí  per  sempre?  Pensa  que  el  món  és  molt  gran  i  és  ple  de  coses  
meravelloses:  les  piràmides  d’Egipte,  la  gran  muralla  de  la  Xina...  És  malaguanyat  que  estiguis  aquí  dins,  
només  pendent  del  ratolí!  ―va  dir  la  Xola,  com  una  amiga  més  gran  i  carregada  de  paciència.  
L’Angelet  va  tornar  a  contestar  amb  ben  poca  vergonya:  
―El  món?  De  quin  món  parles?  No  m’escalfis  el  cap,  mossa!  Jo  sóc  aquí;  el  meu  món  és  aquest!  
(...)  
―Adéu  ―va  dir  la  Xola  a  l’Angelet,  tot  obrint  la  porta  del  cobert  per  sortir.    
―On  vas?  
―A  parlar  amb  la  Begoña  i  en  Grogó.  
―I  em  deixes  aquí  sol?  
―Sí.  
―Quines  penques!    
 
 
 
 
  
DESPRÉS  DE  DECIDIR  AJUDAR  L’ANGELET  
 
 
  Fragment  de  la  pàgina  36  
 
―Li  hem  de  preparar  una  trampa  ―li  va  explicar―.  T’haig  de  dir  una  cosa  molt  important.    
―I  per  què  no  podem  parlar  aquí?  
―Per  si  de  cas,  Angelet.  Aquest  Ratolí  sembla  molt  espavilat.  No  vull  que  senti  el  que  t’haig  de  dir.    
―Sí  que  és  eixerit,  sí!  I  un  torrapipes!    
 
 
  Fragment  de  la  pàgina  37  
 
La  Xola  va  tornar  a  parlar  en  el  to  d’una  amiga  més  gran.  
―Mira,  Angelet:  si  continuem  fent  com  avui,  no  l’atraparem  mai.  Hem  de  preparar  un  estratagema.  
―Molt  ben  dit!  Hi  estic  d’acord!  ―va  contestar  l’Angelet,  i  va  córrer  cap  al  forat  del  Ratolí.    
 
 
  Fragment  de  la  pàgina  51  
 
Es  van  ajeure  al  costat  del  paravent  i  no  van  parar  fins  que  no  en  va  quedar  gens  ni  mica.    
―Mmm,  que  tip  que  estic.  Poc  que  puc  pas  dir  ni  fava!  ―va  exclamar  l’Angelet.  
―Recoi,  quin  tiberi!  ―va  afegir  la  Xola,  esbufegant.