Professional Documents
Culture Documents
Azal n tayri
akked tullisin nniḍen
-5-
Azal n tayri
-6-
Azal n tayri
-7-
Azal n tayri
-8-
Azal n tayri
-9-
Azal n tayri
- 10 -
Azal n tayri
Yerna tiziri maci d tin yessagaten rkeḍ, tga lqid i uḍar-is, muḥal
tɛedda tilas.
Lmulud yebɣa timlilit-agi, maca d netta i yugaden aṭas
ɣef Tziri, aceku ur yuɣ ara tanumi d temliliyin icuban tigi.
Yefraḥ s lwaɛd is-d-tefka Tziri, maca ikukra aceku yugad i ti-d-
yettafen. Lawan-nni d lɛib ameqran ma yella ufan-d sin
mseḥmalen ttdukulen akken-nni nutni mazal ur zwiǧen ara,
ttawin-ten d imi, xersum taqcict ad teqqim i lebda d amedya deg
imi n lɣaci. Yenṭaq lmulud ɣer Tziri yenna:
-« Anwa amḍiq deg ara nemlil, ɣef acḥal ssaɛa? ».
-« Imi ara d-iɛeddi weqḍar n taddert ṣbaḥ, dari-it-id, ad d-iɛeddi
lɛinṣar, ɣur-k ak-id-walint tlawin! Melmi i tewḍeḍ s abrid
ameqqran, ad iṣub d akesar tama tazelm aqḍar aṭ n webrid
uzaɣar, ma d keč ad n-taliḍ d asawen tama tayeffust, ad yi-n-
tafeḍ deg txerrubt izumal ik-ttrajuɣ. S yen ad nekcem ɣer
tebḥirt-nneɣ, i wumi sawalen aɛerqub n Lqayed. Tthabin
madden amḍiq-nni. Ula d abri-is ttkukrun a tawin, ma yella d
baba, timeddiyin n wass kan id-yettɛedday, yessefqad ɣef
tebḥirt-is. Kkes aɣbel i wul-ik ulac d acu ara tagadeḍ ».
Lmulud ur yezmir ara ad yuɣal ɣer deffir, din kan yeqbel
aceku Tiziri telli-yas-d akk tiwwura.
-« Kkes aɣbel a yagerruj-iw, azekka ma irad rebbi ad iliɣ dinna,
ɣas ma yella uḍneɣ, ad neḥrurdaɣ, ad nedduɣ ɣef rebɛa, am
wegrud mi ara yettmurud. Akken tebɣu tili teswiɛt ad nruḥeɣ,
awi-d kan ad nidir, awi-d kan ad iliɣ yid-m, ɣer idisan-im, a yi-
tsefḍeḍ i ɣeblan-iw, a yi-tekkseḍ ɣef ul-iw ». Is-yenna Lmulud.
Tiziri crurqent-d walen-is d imeṭṭawen deg wayen imi
tesla. Yerfed Lmulud ad iruḥ, ibud-as iḍ ameggaz, nettat s lǧiha-
s terra-yas:
-« Iḍ ameggaz a rruḥ-iw ».
Lmulud yuɣ abrid srid s axxam-nsen. Nettat tedduri
tawwurt tessikid deg-s almi ifut ur t-ttwali ara, s yen temdel
tawwurt terra qbala ɣer wussu. Yemma-s ur tuɣ ara tanumi
- 11 -
Azal n tayri
- 12 -
Azal n tayri
- 13 -
Azal n tayri
- 14 -
Azal n tayri
tebraḥt, maca werɛad id-bdan tikli aceku mazal ur d-brin ara akk
yemdanen.
Ziɣ ula d Lmulud akken i ttennaɣ yiḍ d wass yekker-d,
yelli-d tawwurt n berra, iteddu ɣef yixef n tfednin iwakken ḥed
ur s-d-isel, iteddu am imekreḍ. Mi d-yeffeɣ deg taddert, yuɣ
abrid s aɛerqub Lqayed, yezwar s amḍiq, yeffer sufella n ṭejra
yellan s deffir n txerubt izumal, yerna tweɛɛa, kra ara d-iɛeddin
iwala-t. Iwala ula d Tiziri imi d-teddu, imi tewweḍ ɣer txerubt
izumal, yezra d netta i tettraju. Yers-d ɣef tzemurt, iteddu didac
didac, ur yebɣi ara ad tt-yejɛer. Yeḥbes tikli yettxemim amek ara
s-yexdem iwakken ad t-id-wali Tziri, melba ma yesxelɛ-itt.
Yedduri yiwet n ṭejra n tulmut, Tiziri tesla-d i rkeḍ ɣer deffir
weɛrur-is, tessaked ur tufi ḥed aceku yeṭṭeɛ ɣer ljedra n tulmut
am uḍiḥan, yezdew fell-as s weɛrur amzun d afrux-nni
yettwaṭfen s lazuq. Akken terra Tziri aqeruy-is ɣer sdat-s,
yekcem s tufra ɣer yiger Lqayed. Yebda yettusu, yuɣal
yesnaḥnuḥ. Tiziri tjmeɛ-d iman-is s lamɣawla, teǧǧa ula d
awemmus-nni, dɣa teffer s deffir udernu tessikid ɣer yiger-nsen,
tebɣa ad tzar anwa yellan dinna. Twala amdan iteddu ɣer txerubt
izumal yellan berra n yiger deffir uɣalad, ur tumin ara allen-is,
teɛqel-it maca ansi id-yekka? Tekes-as tugdi, yuɣal-itt-id
usirem, tekker tuli sufella uɣalad tessawel-as s yisem-is. Yerfed-
d aqaruy-is iwala-d Tiziri yenna:
-« Azul i twizett-iw ».
Yuzzel lmulud ɣur-s ɣer sdaw uɣalad, tgenz-d fell-as yeṭṭef-tt-id
ger ifassen-is. Yuɣal temekta-d awemmus-nni iceṭṭiḍen i teǧǧa,
tebɣa ad truḥ ad t-id-tawi, yugi-yas, yekker netta yewwit-id.
Iṭij icerq-d, tecceɛcaɛ tafat-is, acḥal yelha iwẓiẓen. Ifrax
cennun, yal wa s ṣṣut-is. Tessa akk tmurt s izeǧǧigen, Tiziri d
Lmulud fursen tagnit akken iwata, ruḥen ɣer s daw n tneqlet
yellan ɣer yiri n wannu, ssan-d aceṭṭiḍ qimen fell-as, tenna tziri:
-« Ansi ɛni id-tekkiḍ, melmi id-ruḥeḍ? »
- 15 -
Azal n tayri
-« kra yekka yiḍ ur d-iris cfer ɣef gma-s, axemem-iw yezga fell-
am, fɣaɣ-d i tafrar n ṣbaḥ, abrid-iw qbala ɣer dagi, walaɣ-kem-in
imi d-tebdiḍ tikli s lebɛid, kra teqqimeḍ s daw n txerubt izumal
nekk deffir-m, ur bɣiɣ ara akem-jeɛreɣ ».
-« acu tmara ik-yerran, ad-taseḍ ṣbaḥ zik? ».
-« Ur bɣiɣ ara ad d-duɣ ger weqḍar n taddert, ugadeɣ ma yella
duriɣt-id a naweḍ ɣer lɛinṣar ad nejlint fell-i ad d-baneɣ am
imekreḍ. Ur bɣiɣ ara ad zulment tlawin ula d lexyal-iw, ruḥeɣ-d
yiwen ur yezri, yerna ɣas ma yella win iyi-d-iwalan, yal yiwen d
webrid-is ».
Tiziri tezdew ɣer tayett n Lmulud, myuṭafen ifassen,
ttmeslayen s tayri, swawal ẓiden, yal awal s wazal-is , safayen
imeslayen. Yal wa yefka-d tamuɣli-s, meslayen ɣef yal taɣawsa,
nejren abrid, rẓan asalu n tugdi ɣas llan wuguren, reṣṣan tayri-
nsen ɣef lsas iṣeḥḥan, asirem-nsen ad ilin akken i lebda maca
yella wayen yugaren annect-a, ur zmiren ara ad ddun deg lebɣi i
wul-nsen, imi cudden-ten leɛwayed. Laḥmala tesseflasen almi
tenfel fell-asen, ur ẓrin amek ara qablen tameddit imi ara yili yal
yiwen weḥd-s, d awezɣi ur ttemlilin ara, tayri tekcem idamen-
nsen. Tiziri twala qrib ad d-yaweḍ lwaqt-nni i deg ilaq ad tuɣal s
axxam, ur tḥulfa ara amek iɛedda wukud, am akken teqmec
allen-is telli-ten-id tufa-d akud iɛedda. Akken twala idhem-itt-id
lḥal, tekmumes, teckenṭeḍ di lmulud tenna:
-« Bɣiɣ a lmulud ad tfak temlilit n tufra ger-aneɣ, sarameɣ a
nemlil i lebda, ad tiliḍ d amwanes n ddunit-iw d baba-s n
warraw-iw ».
Lmulud iḥerṣ-itt-id ɣer yidis-is, yeself-as s laḥnana, ikemz-as
aqeruy-is, yenna-yas:
-« Γas Kes aɣilif, ulac win izemren a yi-fraq yid-m ala lmut ».
Simal yeslufu-yas simal tgemmu tayri ger-asen. ksen fad n tayri,
swen ulawen-nsen. Tewweḍ tfidi s iɣes, aṭan n tayri deg-sen
irekkem, myuṭafen am uzal d dkir, ur tban tifrat. Lmulud yezra
dwa n wannect-a d zwaǧ, maca amek ara yeḍleb Tiziri yelli-s
- 16 -
Azal n tayri
Lqayed? Amek ara tili tririt? Maca ur t-yeffiɣ ara leɛqel, dima
yessaram ad yaweḍ s iswi, yesɛa afud d tebɣest s yettqabal
timsal.
Iṭij yeṭef timiṭ igenni, yugad a ten-iɣur wakud, xarṣum
yuḍen aɣbel n Tziri, amek ara s-inin deg wexxam mi ara taweḍ,
ur yebɣi ara as-d-yesiyes iɣeblan. Yekker fell-as, yeṭef-d afus n
Tziri yesker-itt-id ula d nettat, mqabalen udem s udem, tessuk-d
ifassen-is ɣef umegreḍ n Lmulud, tejgugel deg-s, tesres aqaruy-
is ɣef yedmaren-is. Netta yekna-d aqaruy-is,yesres tacamart-is
ɣef uqaruy n Tziri, yeṭef-itt-id deg tamast iḥerṣ-itt-id ɣur-s. ur
bɣin ara ad tekfu temlilit-nni, yekkes-d ifassen-is deg tamast n
Tziri, yerfed-d aqeruy-is, myexẓaren allen s allen, yenna:
-« Bɣiɣ am-d-iniɣ yiwet n tɣawsa a tiziri maca kukraɣ ».
-« Ttxil-k ini-yi-d, d acu? Ur ttagad!! ».
-« Mači d ttugdi, ur ẓriɣ amek ara d-bduɣ neɣ ara fakeɣ
maca ...».
Tiziri tettḥellil deg-s iwakken ad d-yebru i wawal, ayen it-
iceɣben.
Akken tt-iwala teṭṭeɛ deg wawal tettmeqit deg-s trennu, ur yebɣi
ara ad tt-yesnuɣni, dɣa yenna:
-«Bɣiɣ a nesutreɣ afus-im maca ugadeɣ ad yi-ḥqar baba-m imi d
agujil, yerna d igelil».
Tiziri daya i tettraju deg-s, iwakken ad tekes cek yellan deg wul-
is aceku tḥeml-it, ḥemlen-t akk leǧwareḥ-is tebɣa ad yilli yid-s
ilebda. Terra-yas i Lmulud tenna:
-« A rruḥ-iw, xas kes aɣbel i wul-ik, wina tura d ceɣl-iw ceyeɛ-n
yemma-k ar imawlan-iw, ṛṛay aseɛdi ad t-id yefk Rebbi ».
Tedem-d Tziri iceṭṭiḍen-is terra-ten s awemmus tesuter d
Lmulud yeffi-yas-d aman deg lbir, yeǧǧa-tt iruḥ-d, yekka-d
abrid ufella, yezi-d taddert, ansi ur t-id yettwali ḥed. Nettat
tegra-n dinna tessirid iman-is, s yen tesebzeg iceṭṭiḍen-nni akkan
ad s-tini yemma-s uraden. Terra-ten-id sufella uqaruy-is, truḥ-d
s axxam. Akkan d-tewweḍ s axxam telli-d tawwurt, tufa-d
- 17 -
Azal n tayri
- 18 -
Azal n tayri
- 19 -
Azal n tayri
deffir maca ur yeɛqil ara tikli, iqareb ɣer sdat, yesla i ṣṣut n
tmeṭṭut tessawal-as-d cwi cwi, yezzi-d ɣer deffir-s yufa-d d
Tiziri. Tezra d win id abrid-is, tekumer deg yiwet n tezribt,
teffer iman-is ɣef yemdanen, ula d nettat tusa-d ad as-tecetki ɣaf
ayen yexdem baba-s. Yenna-yas-d baba-s akk ayen yellan ger-as
d Muḥ Qasi, terra-tt i lwaɛd i meṭṭi wlac anda ara tecetki, wlac
win ara tt-iḥuden aceku s nnig baba-s ala Rebbi. Akken tɛedda
taluft tcud tyersi, tewwi-d abrid ur t-ɛqil, tettwali tifrat deg
Lmulud kan.
Imi iwala Tiziri temuɣben, teḥzen dayen kan, allen-is
jerḥent deg imeṭṭawen, yettru ula d netta ɣef twaɣit id-yerzan
ɣur-sen, yerfed allen-is ɣur-s iluɛa-tt.
-« Azul a tarwiḥt, ayen akka annect-a i meṭṭawen? ».
Teɣli fell-as iɣawel yeṭef-itt-id, iḥerṣ-itt ɣur-s, imeṭṭawen deg
wallen-is d isafen, yuɣal yeqqim ɣer lqaɛa deg tlemmast n
webrid. Yesɣam-itt-id ɣer yidis-is, tessumet i rebbi-is. Naqḍaɛen
yemdanen deg webrid-nni, yerna ur tettawin ara s waṭas, wlac
win i ten-id-iwalan, neɣ i ten-id-yufan. Tiziri jerḥent walen-is,
tugad ad tt-farqen d Lmulud i lebda. Yeɛya yettṣebbir deg-s,
tuɣal tger-d naḥta, testaɣfer, tebda tḥekku-yas-d ayen itt-
iceɣben. Lmulud yefka tameẓẓuɣt almi tfuk, yenna-yas:
-« Ula d nekk tedduɣ-d am d-cetkiɣ, ziɣ tezriḍ kulec ».
-« Ihi yiwen uɛekkaz i s nettwet a Lmulud ».
Yal ugur yesɛa tifrat, Tiziri d Lmulud sqerdcen tamsalt-
nsen, sḥesben ufan-d ur ɣliḍen ara aceku tayri-nsen d tin
zeddigen. Wid yeččuren d tiḥila, gulen ad ten-srun, wwḍen s
iswi maca dayen tfuk tefra, tayri-nsen tban am lebreq deg
usigna. Akken qqaren at zik, tadukli trenu-d tazmert ur yezmir
yiwen ad tt-yaɣḍel. Akken ula d nutni, duklen afus deg fus, imi
ayen id-iteddun ur s yezmir ara yiwen weḥd-s, bnan ɣef kullec.
Ussan ttɛeddayen am aḍu, ttaǧwen-d aɣilif, segrayen-d
terẓeg n ilili. Ncewwalen wulawen yellan myaḥmalen, sluɣen
tayri zeddigen, yewwet deg-s iɣisi. Tezzi-d durt, teweḍ-d tmeɣra
- 20 -
Azal n tayri
- 21 -
Azal n tayri
yettruḥ deg wa ɣer wa, ḥṣan akk Tiziri tḥemmel wayeḍ yerna
dinna i yella ger-asen.
Γas tiyita tḥuza iɣes, Tiziri yuɣal-itt-id usirem d wafud
segmi teẓra Lmulud, am win ifuden yeswa, tmuqel-it almi aṭas
tezmumeg-as-d, a min ara s-yinin ur ttugad. Yeffeɣ-d Lmulud s
tufra, yenɣa ṣṣut. Zzin-d ad ɛeqlen anwa wagi i tḥemmel ufan-d
amḍiq d ilem, ur ẓrin ma d tignawt i t-irefden neɣ d tamurt i t-
isbelɛen!. Lmulud d Tziri msefhamen uqbel ass-nni. Iruḥ srid
ɣer deffir n wexxam n tmeɣra yeqsed yiwet n teslent i yellan
twellah ɣer texxamt n Tziri, yuli fell-as, yettraju ad d-yeɣli yiḍ.
Yeqṣed ad yessufaɣ tiziri deg lḥebs uɣuru, ad as-yefsi leqyud n
lbaṭel itt-icudden. Ḥarmen-tt deg temɛict n liser, tamɛict n tayri
akk d win yefren wul-is.
Lɣaci bedden akk deg ttewḥid, ur fhimen kra, ṭɛen akk
deg imukan-nsen, am yergazen am tilawin. Yal wa amek
yesqardec tamsalt, ttrajun tislit ad-teffeɣ deg texxam-is. Tiziri
tugi ad tt-bedel lbus, tugi ad d-teffeɣ attwalin yemdanen, tḥell-itt
akk temɣart-is yerra-tt ljen d amgar.
Aẓɣal d ayen izaden, yekkufer lḥal, Tiziri tessuter deg
temɣart-is as-telli ṭṭaq iwakken ad tebuḥru, tḥulfa s Lmulud
dinna i yella, ṭṭaq yelli ur tezri aniwa it-yellin, ad d-tiniḍ weḥd-s
i yelli, tekker fell-as tbed ɣer ṭṭaq wexrent-as akk tlawin yellan
yid-s ad tɛeddi, ɣilent d aẓɣal itt-yenɣan, tefka tiṭ-is ɣer sufella n
ṭejra twala amdan ɣer din yettwehi-yas-d,ur tugad ur iḥerrek kra
deg-s. Teḥṣa d anwa itt-yeṭṭafaren anda tebɣu truḥ, iweṣa-tt-id
ad teḥrez tasusmi iwakken ur s-tt-fiqent ara tlawin yellan yid-s,
nettat s lǧiha-s tɣemmez-as tiṭ-is. Temdel tziri ṭaq tuɣal s amḍiq-
is, teqqim ɣef tdeggirt, teṭṭef aɣesmar-is tettxemim.Cwiṭ
acemma tusa-yas-d tikti, tessuter deg lxalat-nni ad fɣent
iwakken ad tessired, yerna ad tbedel lbus iman-is, s yen ad
teffeɣ att-walin lɣaci. Uɣent-as awal, awid ukan ad tefk mayna,
fɣent merra ɣer berra. Imdanen merra ttmeslayen deg yimi ɣer
tmezzuɣt, amek akka tislit tugi ad teffeɣ?. Teffeɣ temɣart n tziri
- 22 -
Azal n tayri
- 23 -
Azal n tayri
- 24 -
Azal n tayri
- 25 -
CFAWA N TEMẒI
- 26 -
Azal n tayri
- 27 -
Azal n tayri
- 28 -
Azal n tayri
- 29 -
Azal n tayri
- 30 -
Azal n tayri
- 31 -
Azal n tayri
- 32 -
Azal n tayri
-« Ṭṭes tura a mmi, kra yekka yiḍ ur iris cfer-ik ɣef gma-s,
melmi ik-yehwa kker-d, assa yefka-ti-d Rebbi ikec ad testaɛfuḍ
». Dɣa ɣlint walen-iw iman-sent, iɣedr-iyi yiḍes.
- 33 -
IMELLIẒ
- 34 -
Azal n tayri
- 35 -
Azal n tayri
- 36 -
Azal n tayri
- 37 -
Azal n tayri
- 38 -
Azal n tayri
- 39 -
TIZEƔZEƔT
- 40 -
Azal n tayri
- 41 -
Azal n tayri
- 42 -
Azal n tayri
- 43 -
Azal n tayri
- 44 -
Azal n tayri
- 45 -
Azal n tayri
- 46 -
Azal n tayri
- 47 -
Azal n tayri
- 48 -
Azal n tayri
- 49 -
Azal n tayri
- 50 -
Azal n tayri
- 51 -
Azal n tayri
- 52 -
Azal n tayri
- 53 -
Azal n tayri
- 54 -
Azal n tayri
- 55 -
Azal n tayri
- 56 -
YIR AMEDAKEL
- 57 -
Azal n tayri
- 58 -
Azal n tayri
- 59 -
Azal n tayri
- 60 -
Azal n tayri
- 61 -
Azal n tayri
- 62 -
Azal n tayri
- 63 -
Azal n tayri
- 64 -
Azal n tayri
- 65 -
Azal n tayri
- 66 -
Azal n tayri
ara ayen i ɣef d-yerza. Yebɣa ad tefk yelli-s i yiwen deg arraw n
Belɛid.
Iḍ aneggaru, qimen lewhu imensi, zin-d merra i lkanun.
Belɛid tmeṭṭut-is d sebɛa n warraw-is, rnu Maqran d yelli-s.
ameslay yella-d ɣef lqeḍ uzemmur aceku d lawan u zemmur
imiren. Lɣella tella maca adfel yeṭṭef-iten ɣaf lqeḍ. Iḍ yelḥa iruḥ
ad yezgen. Azekka-nni ad yuɣal ɣer taddert-is. Yebɣa ad-
yessufeɣ ayen yellan deg ul-is maca ur yufi ara amek ? D lqeḍ
id-ileqeḍ imeslayen ara d-yini. Akken iwala iman-is yettwaḥres,
iqarṣ-d am asif. Abra-d iwawal, win akken it-iɛewqen acḥal. D
taluft-agi it-id-yewwin ɣer Belɛid. Dɣa yenna :
-« Nekk tura ad ɛeddiɣ ad staɛfuɣ, awakken azekka ma neddar
ad d-kreɣ zik ad ruḥeɣ, yerna abrid d win ibeɛden maca a Belɛid
a gma, ma tebɣiḍ ak-d-ǧǧaɣ yelli, ad tɛiwen tameṭṭut-ik deg tlufa
n wexxam lawan-agi uzemmur imi ur tesɛiḍ ara tislatin ».
Belɛid imuqel tameṭṭut-is, arraw-is, s yen ireṣṣa axezur-is ɣer
Meqran, yefhem tamsalt akken tella. Yefhem d acu i yebɣa d
wacu i yettnadi. Tasusmi teɣli-d, yiwen ur ti-d-yuli wawal,
yenṭaq Belɛid :
-« Tanmirt-ik a Meqran a gma, s teɣzi n leɛmer-ik, nekni
nettmagar tagnit akken tella, akken nezmer, akken nufa mači
akken nebɣa, yerna muḥal ad sxedmaɣ yelli-k am taklit deg
wexxam-iw, saramaɣ ad-nettemlil deg teswiɛin n liser akk d lxir,
deg unebdu-yagi, ma yebɣa Rebbi ad-awiɣ tlata n teslatin i
warraw-iw, yerna ad tḥedreḍ. Wigi yemden aka i zwaǧ, xeḍbaɣ-
asen-d dagi deg at yeǧǧar, d yessi-s n leḥlal, yernu qarbent, d
yessi-s n taddert. Akken qaren :
-« win izewǧen deg taddert-is, am win yeswan deg urawen-is ».
Ncallah yal yiwet as-d-yefk Rebbi amur-is. Neṭqen merra :
-« Amin a Rebbi ».
Ala Meqran, teḍra yid-s am win telḥaq tarṣaṣt deg ul, fuken
lehdur, ulac d acu ara d-yini. Yekker fell-as iruḥ ɣer wusu,
yelɣet am ucen. Uɣalen kren merra ad ṭsen.
- 67 -
Azal n tayri
- 68 -
Azal n tayri
- 69 -
Azal n tayri
- 70 -
Azal n tayri
- 71 -
Azal n tayri
- 72 -
Tiẓrigin n Usqamu Unnig n Timmuzɣa
Editions du Haut Commissariat à l'Amazighité
-o-O-o-
Collection “Idlisen-nneɣ”
01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent, 2003.
(Tasuqelt : Abdenour HADJ-SAID d Youcef MERAHI )
02- Slimane ZAMOUCHE, Uḍan n tegrest,
2003. 03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin,
2003.
04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003.
05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004.
06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan, 2004.
07- S. HACID & K. FERHOUH, Laṣel ittabaɛ laṣel akk d : Tafunast igujilen, 2004.
08- Y. AHMED ZAYED & R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre
et
lexique animal, 2004.
09- Lhadi BELLA, Lunǧa, 2004.
10- Antoine de St EXUPERY, Le Petit Prince, 2004.
(Tasuqelt : Habib Allah MANSOURI, Ageldun amecṭuḥ )
11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004.
12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004.
13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmaziɣt tatrart, édition revue et augmentée,
2004.
14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004.
15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i ɣ-d-nnan gar yetran, 2004.
16- Mouloud FERAOUN, Le fils du pauvre, 2004.
(Tasuqelt : Moussa OULD TALEB, Mmi-s n
yigellil, Tazwart : Youcef MERAHI)
17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prénoms amazighs, 2004.
18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Basɣar, 2004.
19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004.
20- Abdelhafidh KERROUCHE, Teɣzi n yiles, 2004.
21- Ahmed HAMADOUCHE, Tiɣri n umsedrar,
2004. 22- Slimane BELHARET, Awal ɣef wawal,
2005.
23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005.
24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiṭij - aḥric I, 2005.
25- Collectif, Tibḥirt n yimedyazen, 2005.
26- Mourad ZIMU, Tikli, tullisin nniḍen, 2005.
27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaḍal,
2005.
28- Yahia AIT YAHIATENE, Faḍma n Summer, 2006.
29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiṭij - aḥric II, 2006.
30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006.
31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa,
2006. 32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006.
33- Ali MAKOUR, Ḥmed n ugellid, 2006.
34- Y. BOULMA & S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeǧǧigin,
2006. 35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006.
36- O. KERDJA & A. MEGHNEM, Amawal amecṭuḥ n ugama,
2006. 37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006.
38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007.
39- Djamel BENAOUF, Di tmurt uɛekki,
2007.
40- Said IAMRACHE, Timenna n Saɛid Iɛemrac, 2007.
41- Mohamed MEDJDOUB, Baba Carlu, 2007.
42- Nadia BENMOUHOUB, Tafunast igujilen,
2007. 43- Ali MOKRANI, Agama s tugniwin, 2007.
44- Fatma ELKOUCHA, Tamedyazt n Yasmin, 2007.
45- Naima HADJOU, Amennuɣ n tudert-iw, 2007.
46- Hocine LAOUES, Gar umqadmu d umnelti, 2007.
47- Omar KHAYAM, Rubaɛiyyat, 2007 (Tasuqelt : Abdellah HAMANE)
48- Ferdinand DUCHENE, Tamilla, 2007(Tasuqelt : Habib Allah
MANSOURI) 49- Slimane ZAMOUCHE, Agellil akk d ineffuten yelhan,
2007.
50- Djamel HAMRI, Anadi di tmedyazt, 2007.
51- Khaled FERHOUH, Ḥku-yaɣ-d tamacahut, 2007.
52- Lhadi BELLA, Awal d usefru, 2007.
53- Omar DAHMOUNE, Agu, 2007.
54- SOPHOCLE, Untigun, 2007 (Tasuqelt : Yahia AIT
YAHIATENE) 55- Ahmed HAMADOUCHE, Inzan tiqsiḍin, 2007.
56- Ouiza GRAINE, Isefra n tmaziɣt, 2007.
57- Lounès BENREJDAL, Inzan n teqbaylit, 2007.
58- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2008.
59- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu,
2008. 60- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2008.
61- Ramdane LASHEB, Ccna n tlawin ɣef ṭṭrad 54/62, 2008.
62- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2008.
63- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muḥend U Mḥend, Tafaska n tmedyazt_1,
2008. 64- Sadi DOURMANE, Abrid n tudert-iw, 2008.
65- Dahbia AMOUR, Tudert s tmedyazt, 2009.
66- TANASLIT, Akli n tayri, 2009.
67- Djaffar CHIBANI, Ddeqs-nneɣ, 2009.
68- Belkacem IHIDJATEN, Iṭij asemmaḍ,
2009. 69- Abdellah HAMANE, Tisri n tayri,
2009.
70- Said ABDELLI, Tidwirin, 2009.
71- Said ZANOUN, Bururu yeḥya-d, 2009.
72- U LAMARA, Tullianum, taggara n Yugurten, 2009.
73- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muḥend U Mḥend, Tafaska n tmedyazt_2,
2009. 74- Chabane OULAMARA, Azamul n tmusni, 2010.
75- Mehenna SEHRANE, Awal ɣef yiɣersiwen, 2010.
76- Mohand Ouali KEZZAR, Tibratin, 2010.
77- R. OULHA, M. BOURIDANE, K. HOCINE, Tamellaḥt n Belɛeggal, 2010.
78- Mohamed Zakaria BENRAMDANE, Iɣsan s teqbaylit, 2010.
79- M. DJEGHALI, S. SELLAH, Amawal n yiɣersiwen n yilel, 2010.
80- Abdellah HAMANE, Tawaɣit n tayri, 2011.
82- Rosa CHELLI, Itran, leḥzen, tirga, asirem, 2011.
83- Collectif, Amezgun s tmaziɣt, 2011.
Actes de colloques
01- Actes des journées d'étude sur La connaissance de l'histoire de l'Algérie, mars
1998.
- Actes des journées d'étude sur L'enseignement de Tamazight, mai 1998.
- Actes des journées d'étude sur Tamazight dans le système de la
communication, juin 1998.
02- Actes des journées d’étude sur La réhabilitation de l’environnement culturel
amazigh et sur tamazight dans l’environnement juridique, 2000.
03- Actes des journées d'étude sur Approche et étude sur l'amazighité, 2000/2001.
04- Actes du colloque sur Le mouvement national et la revendication amazighe,
2002.
05- Actes du colloque international sur Tamazight face aux défis de la modernité,
2002.
06- Actes des séminaires sur la formation des enseignants de Tamazight
et l'enseignement de la langue et de l'histoire amazighe, 2003.
07- Actes du colloque : Identité, langue et Etat, 2003.
- Actes du colloque : La permanence de l'architecture amazighe et l'évolution des
cités en Algérie, 2003.
08- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight, mars
2004.
09- Actes du stage de perfectionnement des enseignants de la langue amazighe,
30/31 mars 2004.
10- Actes du Colloque : Le passage à l'écrit des langues et cultures de tradition orale,
le cas de Tamazight, 2004. (Voir Timmuzgha N°13)
11- Actes du Colloque : La littérature amazighe : de l'oralité à l'écrit, 2005
(Voir Timmuzgha N°14)
12- Actes du Colloque : Tamazight dans les médias et à l'école : hypofonctionnalité
et usages du lexique, 2006 (Voir Timmuzgha N°15)
13- Actes du colloque sur Le patrimoine culturel immatériel amazigh, 2006.
14- Actes du colloque sur Le libyco-berbère ou le Tifinagh ; de l'authenticité à
l'usage pratique, 2007.
15- Actes du colloque : L’apport des amazighs à la civilisation universelle, 2009.
16- Actes des Journées d'étude sur l’enseignement de Tamazight, Région Est, 2009.
- Actes de la Genèse de l’enseignement de Tamazight depuis le
XIXème siècle, 2009.
- Actes du Stage de perfectionnement pour les enseignants du primaire,
2009.
17- Actes du colloque sur La standardisation de l’écriture amazighe, 2011.
18- Actes du colloque sur Les Royaumes amazighs de la période musulmane, 2011.
- Actes du colloque sur Le Royaume de Koukou, 2011.
Revue « Timmuzgha »
Revue d'études amazighes du Haut Commissariat à l'Amazighité :
N° 1, avril 1999,------N°22, janvier 2011.
- N°10, octobre 2004, Spécial Mohya, Entretien.
- N°12, décembre 2006, Tajmilt i Si Muḥend U Mḥend.
- N° spécial en Tamazight :
. N°16, janvier 2008.
. N°17, avril 2008.
. N°19, août 2008.
Autres publications
01- Chafik MOHAMED, Aperçu sur trente trois siècles de l'histoire des imazighènes,
1997.
02- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000.
03- Idir El-Watani, L'Algérie libre vivra, 2001.
04- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie générative du kabyle : l'emphase et son
harmonie. Tome1, Histoire et fondements d'un débat argumentaire, 2007.
05- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie générative du kabyle : l'emphase et son
harmonie. Tome2, Analyse et représentation phonologique, 2007.
06- Collectif, Mouloud FERAOUN, Evocation, Actes du Colloque, 2008.
07- Catalogue des publications du HCA, 2008.
08- Catalogue des publications du HCA, 2009.
09- Boudjema AZIRI, Néologismes et calques dans les médias amazighs, 2009.
10- Mohand Idir AIT AMRANE, Kker a mmi-s umaziɣ, 2010.
Consultings
01- Kamel BOUAMARA, Nekni d wiyiḍ, 1998.
02- Mouloud FERAOUN, Jours de Kabylie,
1999.
(Tasuqelt : Kamel BOUAMARA, Ussan di tmurt)
03- Nora TIGZIRI - Amar NABTI, Etude sur « L'enseignement de la
langue amazighe : bilan et perspectives », 2004.
04- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabétiques amazighes d'Algérie, 2006.
05- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques gravées et peintes de la grande
Kabylie, 2006.
06- Mohand Akli HADDADOU, Dictionnaire des racines berbères communes,
2006/2007.
07- Abdellah NOUH, Glossaire du vocabulaire commun au Kabyle et au Mozabite,
2006/2007.
08- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamaziɣt, 2007.
09- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007.
10- Kamel BOUAMARA, Amawal n tunuɣin n tesnukyest, 2007.
11- Moussa IMARAZENE, Manuel de syntaxe berbère, 2007.
12- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tmedyazt taqbaylit, 2007.
13- Moussa IMARAZENE, Timɛayin n leqbayel, 2007.
14- Nora BELGASMIA, L'expression écrite en tamazight, 2007.
15- Mouloud LOUNAOUCI, Projet de création d’un Centre de terminologie
amazighe, TERAMA, 2007.
16- Zahir MEKSEM, Isuraz n usezdi d tenmeẓla taḍrisant n tmaziɣt : Asnekwu d
tesleḍt, 2008.
17- Mohammed Brahim SALHI, La tariqa Rahmaniya : De l’avènement à
l’insurrection de 1871, 2008.
18- Fakihani TIBERMACINE, Tanast u kajjuf, 2009.
19- Mohand Akli HADDADOU, Introduction à la littérature berbère, 2009.
20- M'hammed DJELLAOUI, ﺧﺼﺎﺋﺼﻪ و اﻟﻘﺒﺎﺋﻠﻲ اﻟﺸﻌﺮ ﺗﻄﻮر, Tome1, 2009.
21- M'hammed DJELLAOUI, ﺧﺼﺎﺋﺼﻪ و اﻟﻘﺒﺎﺋﻠﻲ اﻟﺸﻌﺮ ﺗﻄﻮر, Tome2, 2010.
22- Zahir MEKSEM, Tisekkiwin n yiḍrisen, tagmert d tesleḍt, 2010.
Cet ouvrage est publié dans le cadre de la collection
“Idlisen-nneɣ”
Initiée par la Direction de la promotion culturelle du
Haut Commissariat à l'Amazighité
Conception et PAO :