4 I 5 DE NOVEMBRE 2022

IV JORNADES
D’ESTUDIS LOCALS
DE LLUBÍ
 IV JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
HORARI
MONOGRÀFIC SOBRE GABRIEL JANER
DIVENDRES 4 DE NOVEMBRE
MANILA
17.00 h- Ponència inaugural: Mapa
general de l’obra de Gabriel Janer Manila
Damià Pons.
17.40 h -Petit cançoner de Llubí, abril del
1963
Gabriel Janer Manila
17.50 h - El so persistent d’una màquina
d’escriure.
Maria Llompart Vanrell
18.00 h - Pausa- Café
ESPAI I TERRITORI
09.30 h- El municipi de Llubí amb la
mirada de l’arxiduc Lluis Salvador.
Gabriel Àngel Perelló Felani.
09.40 h- Anàlisi historicoartístic de les
façanes del nucli urbà de Son Ramis.
Gabriel Alomar i Enric Orfila
09.50 h- Els orígens de Son
Ramis:d’alqueria a barriada de Llubí.
DISSABTE 5 DE NOVEMBRE
Gabriel Alomar i Enric Orfila
10.00 h- Castell Llubí com a encreuament
de camins.
Antoni Contestí, Gabriel Alomar i Cristòfol
Riera.
10.10 h- Emergència en l’àmbit de
l’habitatge a Llubí, un estudi de cas.
Sebastià Vicenç Prohens
10.20 h- Ruta ornitològica cap als Racons i
Son Torrens (Llubí).
Sebastià Perelló Suau, Ivan Cortés
Fernández, Miquel Vallespir Castelló.
10.30 h- Taula rodona amb tots els
ponents anteriors moderada per Rafel
Perelló Gelabert
11.00 h- Pausa- cafè
2
18.30 h - Gabriel Janer Manila i Cucorba.
L’esplèndida aventura del teatre per a
infants.
Francesc Aguiló Serra.
18.40 h - A Gabriel Janer Manila:
agraïment d'un lector
Sebastià Alzamora
18.50 h - Un poble i un home.
Maria de la Pau Janer.
19.00 h -.Taula rodona amb tots els
ponents anteriors moderada per Francesc
Perelló Felani.
PERSONES I SOCIETAT
11.30 h - Notícies relacionades amb Llubí a
la revista “El magisterio balear” (1873-1916)
Antoni Aulí Ginard i Joan Pons Julià.
11.40 h- Afegitó a la noticia d’un
comerciant de Llubí: Miquel Gelabert
Perelló, l’amo en Miquel Jeroni.
Correspondència comercial 1943-1949.
Rafel Perelló Gelabert
11.50 h- Una crònica de Miquel Renart
Rosselló, llubiner emigrat a l’Argentina.
Juan Galma Contestí
12.00 h- Vicenç Bennàssar Ramis, un
telegrafista al servei de la república
afusellat..
Miquel Àngel Tortell Frontera.
12.10 h- Cinquantenari dels Premi Sant
Feliu de Llubí de Cançons Populars del
Camp de Mallorca.
Gabriel Alomar i Sebastià Vicens
12.20 h- L’aportació de Guillem Alomar
(1928-2015) al projecte “tonades de feina”
de la sèrie “Les Músiques de
Mallorca” (Consell de Mallorca, 2005).
Context, anàlisi i valoració.
Francesc Vicenç Vidal.
12.30 h- Taula rodona amb tots els ponents
anteriors moderada per Antoni Contestí
Vives.
13.00 h- Cloenda
 LLUBÍ, 4 I 5 DE NOVEMBRE 2022
MONOGRÀFIC SOBRE
GABRIEL JANER MANILA
Petit cançoner de Llubí, abril del
1963
Gabriel Janer Manila
El mes de setembre de 1962 vaig
ser destinat a l’escola de Llubí.
Feia poc que havia guanyat
l’oposició al cos de mestres i tenia
21 anys. A la petita escola de tres
graus, em vaig fer càrrec de la
classe d’enmig; una colla de vint-i-
tres o vint-i-quatre al·lots d’entre
nou i dotze anys. Ja cap a les
darreries de curs –era el mes
d’abril de de 1963- em vaig
proposar de dur endavant una
recerca de caràcter etnopoètic
amb els meus alumnes. Em vaig
proposar de recollir cançons
antigues de la veu i la memòria
dels seus padrins, dels pares, dels
veïns. N’arribàrem a arreplegar
200, que formen aquest petit
cançoner. Ens guiava l’afany de
descobrir el valor cultural
d’aquelles cançons, de
comprendre que la llengua que
parlaven al carrer es podia
escriure i ser estudiada.
El so persistent d’una màquina
d’escriure.
Maria Llompart Vanrell
A la meva aportació, faig una
mirada enrere als nombrosos
records que m’uneixen a Gabriel
Janer Manila: moments
compartits, converses, anècdotes,
trobades, un conjunt de vivències
que he tengut la sort
d’experimentar i que formen part
del bagatge de la meva vida. A
través del fil conductor de la
memòria, he intentat fer un retrat
d’un home que vaig conèixer des
de ben nina i que és un referent
cultural en la meva vida i en la
història de Mallorca.
Gabriel Janer Manila i Cucorba.
L’esplèndida aventura del teatre
per a infants.
Francesc Aguiló Serra.
Gabriel Janer Manila, prolífic
autor de literatura infantil i
juvenil, els llibres del qual han
estat guardonats amb infinitat de
premis nacionals i internacionals,
va fer tres incursions al teatre per
a infants: Les aventures d’en Pere
Pistoles, La princesa embruixada i
El Corsari de l’Illa dels Conills. Les
3
 IV JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
tres obres foren estrenades per
Cucorba i representades a
infinitat de teatres, pobles i
escoles de Mallorca, però també
als Cicles de Teatre de Cavall Fort,
a Barcelona, i a la televisió. La
comunicació analitza l’estructura i
les interioritats d’aquestes obres i
com Janer i Cucorba compartiren,
amb els seus muntatges, la seva
manera d’entendre el teatre
infantil, sostinguda per un cos
ideològic gairebé idèntic i per una
passió pedagògica insubornable.
A Gabriel Janer Manila:
agraïment d'un lector
Sebastià Alzamora
Entre finals dels anys seixanta i
començaments dels setanta, es
van donar a conèixer un grup
d'escriptors de les Balears,
principalment mallorquins, que
van significar una renovació
profunda i transcendent del
panorama literari en llengua
catalana, a més d'una important
baula de continuïtat. Es van
caracteritzar per la inquietud
estètica i l'actitud crítica amb què
afrontaven el relat del seu temps i
del seu país, la d'una Mallorca
immersa en el començament de
4
la fi de la dictadura franquista.
Amb el temps, aquell grup ha
estat conegut com la generació
literària dels 70. i Gabriel Janer
Manila n'és un dels membres més
destacats, per la importància i la
qualitat de la seva obra, per altra
banda ben extensa. És un
escriptor que ha acompanyat
molts lectors al llarg de tota la
seva vida, entre els seus títols de
literatura juvenil i els de literatura
adulta, si és lícit fer aquesta
diferenciació. I això el converteix
en un autor especialment valuós.
Un poble i un home.
Maria de la Pau Janer.
Vull fer una passejada per un
poble i un home. Llubí és el meu
paradís de la infantesa, el lloc on
vaig créixer, i on m’agrada tornar
sempre. Faré un recorregut per la
memòria de la vida per recordar
els vincles que el meu pare,
Gabriel Janer Manila, ha tingut
des que era molt jovenet amb un
poble que estima i que forma part
d’alguns dels episodis més
importants de la seva vida. A Llubí
hi va exercir de mestre, hi va
conèixer la meva mare, va
desenvolupar la passió per la
cultura i la saviesa popular, va
 LLUBÍ, 4 I 5 DE NOVEMBRE 2022
escriure molts llibres, i va concret, hi trobam, entre d’altres
connectar amb persones i aspectes, dades històriques,
moments que ompliren el seu geogràfiques i etnològiques
bagatge vital. d’aleshores.
Aquells llargs dies d’estiu, la casa En aquest sentit, podem destacar
del carrer de Son Bordoi, els les dades sobre la població
veïnats i la vida al carrer, la meva (naixements, defuncions,
àvia, Magdalena Alomar Serra, els matrimonis...), l’ensenyament
amics que el visitaven, les llargues (escoles), l’agricultura, la
converses... formen un cosmos de ramaderia, les autoritats
vida que rescatarem a través de la municipals (batle i regidors), el
memòria i que ajuden a entendre sector secundari i terciari
millor qui és i com és mon pare. (indústria i comerç), el món fiscal
(imposts), les principals
ESPAI I TERRITORI possessions, la tipologia dels
conreus, la vegetació, etc.
El municipi de Llubí amb la
mirada de l’arxiduc Lluis Anàlisi historicoartístic de les
Salvador. façanes del nucli urbà de Son
Gabriel Àngel Perelló Felani. Ramis.
Gabriel Alomar
La finalitat d’aquesta comunicació Enric Orfila
és donar a conèixer el municipi de A partir d’un intens treball de
Llubí en el darrer terç del segle camp, hem volgut inventariar tots
XIX a partir del Die Balearen in i cada un dels detalls que
wort und bild geschildert (Les presenten les façanes de les cases
Balears descrites per la paraula i de Son Ramis i, a través d’aquest
la imatge), obra de l’arxiduc Lluís recull, hem procedit a realitzar la
Salvador d’Àustria (1847-1915). seva classificació per tipologies.
Aquesta obra, cabdal dins de la Molts d’aquests elements –
historiografia de les Illes Balears, portals, finestres, canalitzacions,
ens servirà per fer una radiografia ampits, enllestits, baules,
del municipi de Llubí durant el fermadors…– són una mostra de
darrer terç del segle XIX. En l’arquitectura popular de la
5
 IV JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
Mallorca pre-turística.
Aquest esforç persegueix
conscienciar sobre la importància
de la conservació i protecció de
totes aquestes mostres, les quals
també conformen el testimoni
d’una cultura que ja s’ha esvaït,
de manera que si no anam amb
compte, no en restarà cap per a
les generacions futures.
Els orígens de Son Ramis:
d’alqueria a barriada de Llubí.
Gabriel Alomar
Enric Orfila
Entre els magnats i els grans
senyors que participaren en la
conquesta i posterior repartiment
de l’illa de Mallorca durant els
segles XIII i XIV, hi havia en
Berenguer i en Ponç Ramis que
procedien del poble gironí de
Sant Julià de Ramis, comarca del
Gironès. Aquests foren els
primers senyors de Son Ramis de
Llubí.
Hem trobat, per ara, molt poques
referències documentals d’aquest
i altres períodes històrics. Per
això, el que presentam tan sols
serà una aproximació als orígens
de la barriada. Sobretot, ens
centrarem en l’estudi del casal
6
que consideram la casa pairal dels
Ramis de Llubí i, tot seguit, en una
descripció dels diferents
testimonis heràldics d’aquest
llinatge dins el nostre terme.
Castell Llubí com a encreuament
de camins.
Antoni Contestí,
Gabriel Alomar
Cristòfol Riera.
De Sineu (i de tot la part sud de
Mallorca) per anar a Alcúdia, Sa
Pobla, Pollença, Campanet i
Búger. D’Artà i Capdepera, Maria,
Santa Margalida i Ariany per anar
cap a Inca i Lluc. En definitiva, un
lloc de pas entre el Pla i Migjorn
de Mallorca i el Raiguer-nord.
Els camins sempre han estat
imprescindibles per al
desenvolupament de la rassa
humana. Vies per als
desplaçaments de les tribus
nòmades, i canals de comunicació
i d’intercanvi per als sedentaris.
Camins que en cada època s’han
anat adaptant a les necessitats i
circumstàncies dels assentaments
humans.
Aquesta comunicació vol esser un
primer acostament a l’estudi dels
camins antics que comunicaven el
 LLUBÍ, 4 I 5 DE NOVEMBRE 2022
nostre poble, Llubí, amb els
pobles veïns; començant pels
camins talaiòtics, passant pels
romans i els àrabs i acabant pels
medievals.
La nostra recerca s’ha basat
simplement en els camins antics,
deixant al marge les carreteres
actuals, que si bé responen a les
necessitats més contemporànies
de la nostra societat, no han estat
l’objecte d’aquest estudi.
Emergència en l’àmbit de
l’habitatge a Llubí, un estudi de
cas.
Sebastià Vicenç Prohens
En els últims anys nombrosos
col·lectius veïnals, entitats del
tercer sector, agrupacions
ecologistes i, fins i tot,
responsables de partits polítics i
institucions de les Illes Balears,
han començat a emprar el terme
“emergència habitacional” per
descriure les dificultats que tenen
les persones residents d’aquestes
illes per accedir a un lloguer o a la
compra d’un habitatge digne. En
aquest sentit, es fa necessari
saber quina és la situació actual
de l’habitatge al municipi de Llubí,
i per això s’ha elaborat un estudi
de cas a partir de la recol·lecció
de múltiples dades del mercat
immobiliari. Amb els resultats de
l’estudi es pretén reflexionar
sobre si Llubí viu una situació
d’emergència en l’àmbit de
l’habitatge, al mateix temps que
s’analitzen les causes i les
conseqüències d’aquest fenomen.
Ruta ornitològica cap als Racons i
Son Torrens (Llubí).
Sebastià Perelló Suau
Ivan Cortés Fernández
Miquel Vallespir Castelló.
Les rutes ornitològiques formen
part important del turisme
ornitològic. Es tracta de rutes
l'objectiu del qual és permetre i
facilitar l'observació d'aus en el
seu entorn natural sense cap
classe d'intervenció ni afecció en
l'existència de les espècies
observades. A més poden ser una
bona eina per despertar l'interès
ornitològic dels residents.
La ruta elegida és una ruta molt
fàcil de realitzar, d'uns 4 km de
distància, amb diversitat
d'hàbitats. La recol·lecció
d'informació s'ha dut a terme
durant l'any 2021 mitjançant la
metodologia que segueix el
7
 IV JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
"SACIN" amb petites
modificacions. S'ha fet una
sortida per mes excepte el mes de
Setembre que no va ser possible
per meteorologia adversa. Durant
les sortides s'ha anotat tant la
diversitat com l'abundància
d'espècies detectades, tant de
manera visual com auditiva.
En total s'han observat 55
espècies, de les quals 34 són
residents, 9 són migrants estivals,
10 són migrants hivernals i 2 són
migrants de pas. Les 5 espècies
més abundants han estat
residents, excepte la quinta que
és hivernant. Aquestes són el
gorrió comú (Passer domesticus),
el buscaret de cap negre (Curruca
melanocephala), la cadernera
(Carduelis carduelis), el pinçà
(Fringilla coellebs) i el tord
(Turdus philomelos).
S'ha pogut veure que la millor
època per observar aus és durant
la primavera i que la diversitat
més gran d'aus s'ha detectat a les
zones on hi ha una major
diversitat d'hàbitats. S'ha de tenir
en compte que en les zones
boscoses és molt important
conèixer els cants de les aus per
la seva identificació.
8
PERSONES I SOCIETAT
Notícies relacionades amb Llubí a
la revista “El magisterio
balear” (1873-1916)
Antoni Aulí Ginard
Joan Pons Julià.
“El Magisterio Balear” va ser una
revista relacionada amb el mon
educatiu de les Illes Balears que
es va publicar entre gener de
1873 i setembre de 1936. La seva
principal funció era la difusió de
les notícies de caire educatiu i
pedagògic que tenien a veure
amb la nostra comunitat.
A més a més, aquesta revista era
l’òrgan de l’Associació de Mestres
de Primer Ensenyament de
Balears i va ser continuació de la
publicació “El Fomento Balear”. El
primer número, editat el mes de
gener de 1873, va publicar el
reglament de la recent creada
associació de mestres i
posteriorment va donar veu a tots
els professionals de
l’ensenyament primari. Tot i que
va néixer com una publicació
desenal, amb el temps es va
convertir en setmanal i fou una de
les de més llarga durada a nivell
estatal. Entre els seus directors
podem destacar: Antoni Umbert,
 LLUBÍ, 4 I 5 DE NOVEMBRE 2022
Bartomeu Danús, Francesc
Sancho, Joan Capó i Valls de
Padrines i Francesc Rosselló Garí.
Aquesta comunicació pretén
realitzar un estudi sobre les
notícies més rellevants que
afectaven al poble de Llubí i que
fan referència, entre d’altres, al
nomenament de mestres, la
creació d’escoles, l’assignació
econòmica tant de centres com
de mestres, ... dins el context
històric i socioeducatiu de
l’època, per tal d’apropar-nos a la
història de l’educació a Llubí.
Afegitó a la noticia d’un
comerciant de Llubí: Miquel
Gelabert Perelló, l’amo en
Miquel Jeroni. Correspondència
comercial 1943-1949.
Rafel Perelló Gelabert
A les I Jornades d’Estudis Locals
vaig fer la contribució de la
semblança, o part, del comerciant
de Llubí, Miquel Gelabert Perelló,
de Can Jeroni (1889-1954), el meu
padrí matern.
En aquell moment, tot i que ja
vaig treure llarga documentació
comercial -cartes- dels negocis del
padrí amb empreses, catalanes,
de Barcelona, sobre tot i
d’Alacant, algunes, durant la
llarga i miserable postguerra civil,
ara vull reblar la semblança amb
una documentació del comerç-
algunes cartes més- durant el
període republicà, amb l’illa
d’Eivissa així com d’activitat de
comerç amb el seu poble i pobles
de l’entorn. Són aquests darrers
documents quasi taquigràfics, de
compra-venda, que informen de
preus i persones, del context
econòmic local. Finalment també,
alguna notícia més del seu pare,
Jeroni Gelabert Malondra, que
sembla va iniciar aquesta veta
econòmica a la família.
Tota la documentació d’on parteix
el treball, com en l'anterior, prové
del fons familiar que sortosament
ha travessat quatre generacions.
El més antic és de 1887.
Una crònica de Miquel Renart
Rosselló, llubiner emigrat a
l’Argentina.
Juan Galma Contestí
Després de llegir les cartes
remeses a la seva mare i a la seva
família des de l'Argentina, així
com els esborranys a les seves
contestacions; ens endinsem a
narrar una crònica de Miguel
9
 IV JORNADES D’ESTUDIS LOCALS
Renart Rosselló. Aquelles cartes
han descansat més de noranta
anys en una caixa de sabates:
“Zapatería Juan Galma” que la
meva tia Lucía conservava
oblidada en el seu dispar traster.
Unes mans tremoloses desnuaven
els paquets, mentre les mateixes
mans, les anaven ordenant. En
anar llegint-les i veure les
fotografies que les
acompanyaven, em van remetre,
a través d'aquell rovellat
retrovisor, al final dels anys vint i
principis dels trenta del passat
segle XX. En el lent viatge de la
lectura, entre solcs de manuscrits,
vaig creure entendre la vida
d'aquells antecedents familiars
meus units per la
correspondència. A alguns vaig
arribar a conèixer-los, a uns altres
no. Les actes coetànies dels plens
municipals complementen la
prosa. La rima la marca, sobretot,
el Pare Miquel Colom.
Vicenç Bennàssar Ramis, un
telegrafista al servei de la
república afusellat.
Miquel Àngel Tortell Frontera.
Vicenç Bennàssar Ramis, de ca
s’Escolà (1890-1938) casat amb
10
Antònia Lloret Quetglas i pare de
tres fills -Margalida, Guillem i
Antònia-, net d'un llubiner per via
paterna, va ser una persona
inquieta i emprenedora, defensor
la República. Era telegrafista, amb
una carrera iniciada a Muro, que
culminà a Palma, on exercí de cap
de negociat de 3a d’aquest cos de
telègrafs, el segon en poder
darrere Jaume Calafell.
A nivell polític, s’implicà a través
del PSR i seguí després proper a
ERB. Membre impulsor del
sindicat de telègrafs UGT la
primavera-estiu de 1936. Maçó
de la Lògia Pitàgores. També
havia format part de la societat
teosòfica Ramon Llull.
Els dies previs al cop d’Estat va
estar molt actiu en comunicacions
amb el Ministeri de Guerra de
Madrid informant dels moviments
del general Goded i d’altres
militars, a més de tot el que
passava a Mallorca aquelles
hores.
Encausat i assenyalat a un bon
grapat de causes judicials militars
(902, 978, 979, 993) que
s’ajuntaren en una de sola, la
1.023 Bis. Executat el 12 de juliol
de 1938 al cementeri de Palma
per un escamot de soldats,
 LLUBÍ, 4 I 5 DE NOVEMBRE 2022
juntament amb Ubald Lloret
Cremades, acusats “d’auxilio a la
rebelión”. Els seus bens foren tots
segrestats.
Cinquantenari dels Premi Sant
Feliu de Llubí de Cançons
Populars del Camp de Mallorca.
Gabriel Alomar i Sebastià Vicens
Com renéixer d'una taperera
després d'un sec estiu, l'any 1969
el llubiner Gabriel Frontera va
encapçalar la creació del Premi
Sant Feliu de Llubí de Cançons
Populars del Camp de Mallorca.
En poc temps i en un context de
repressió de la cultura pròpia i en
llengua catalana, aquest
certamen esdevindria una
iniciativa capdavantera en la
dignificació de la tradició oral
d'una Mallorca ja abocada al
turisme. L'objectiu d'aquest
article és divulgar en què consistia
el Premi Sant Feliu de Llubí, qui
foren les persones guardonades i
quina és la transcendència que
tingué per a la represa d'una
identitat cultural pròpia al poble
Llubí.
L’aportació de Guillem Alomar
(1928-2015) al projecte “tonades
de feina” de la sèrie “Les Músiques
de Mallorca” (Consell de Mallorca,
2005). Context, anàlisi i valoració.
Francesc Vicenç Vidal.
L’any 2005 es va portar a terme el
projecte de recerca Les tonades del
camp a Mallorca, un treball de
perfil etnomusicològic
subvencionat pel Govern de les Illes
Balears i el Consell de Mallorca.
Aleshores, Jaume Ayats (director
del projecte), Antònia Maria Sureda
(musicòloga) i Francesc Vicens
(musicòleg) varen portar a terme
tasques d’enregistrament, anàlisi i
edició de tonades de feina arreu de
Mallorca. Els resultats d’aquella
feina es varen editar en el núm. 1
de la col·lecció Les Músiques de
Mallorca (Consell de Mallorca,
2005). D’aquell treball varen
quedar moltes hores
d’enregistrament d’entrevistes a
cantadors d’arreu de Mallorca que
per motius d’extensió no es varen
poder publicar en l’edició dels
resultats finals. En aquesta
comunicació analitzam, valoram i
posam en context l’aportació
completa del cantador de Llubí
Guillem Alomar al projecte
esmentat.
11
Gràcies per la vostra assistència.

Col·laboren:

*La organització no es fa responsable dels canvis que pugui

sofrir el programa per causes externes o de força major