INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

7 El modelat del relleu

ESQUEMA

RECURSOS

INTERNET

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Esquema de continguts

El modelat
del relleu

La denudació
del relleu El vent
topogràfic

1 2 3 1 2 3 4

La força de la Les onades i les

gravetat marees

1 2 1 2

Tipus i
classificació Les aïgues Les aïgues
Les glaceres
dels moviments superficials subterrànies
de massa
1 2 3 4 1 2 3 1 2 3 4

5 6 7 8 4 5 6
SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Recursos per a l’explicació de la unitat
La denudació del relleu topogràfic
La denudació del relleu topogràfic: les zones de clima
humit
La denudació del relleu topogràfic: exemples
Les forces en els moviments de massa
El lliscament de materials
Processos de remobilització de les roques
Esquema de dues conques de recepció
Velocitat de l’aigua al llit d’un riu
Velocitat del corrent d’aigua i moviment de les partícules
Els diferents cursos d’un riu: naixement del riu Garona
Els diferents cursos d’un riu: tram del curs mitjà del riu
Ebre
Els diferents cursos d’un riu: desembocadura del riu Ebre
Nivells d’un riu
El modelat fluvial
Nivell freàtic
Distribució vertical de les aigües en el sòl
SURT
Relació entre la profunditat del nivell freàtic i les
precipitacions
La llei de Darcy
L’acció geològica de l’aigua subterrània: I
L’acció geològica de l’aigua subterrània: II
L’acció geològica de l’aigua subterrània: III
Les coves
Les glaceres
Morfologia de les glaceres de vall
Tipus de glaceres de vall més comunes
Modelat del relleu per l’acció d’una glacera: I
Modelat del relleu per l’acció d’una glacera: II
Modelat del relleu per l’acció d’una glacera: III
Les onades
Sedimentació i erosió a les zones costaneres
L´activitat erosiva del vent: deflació
L´activitat erosiva del vent: saltació
L´activitat erosiva del vent: abrasió eòlica
Les dunes
Enllaços d’interès
ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

La denudació del relleu topogràfic

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

La denudació del relleu topogràfic: les zones de clima humit

Passa per diferents fases: un estat inicial, amb un relleu poc perceptible que es
transforma en valls fluvials estretes i zones elevades planes i extenses (a, b); un estat
de maduresa, amb un paisatge dominat per les valls i les divisòries estretes, que
tendeix a suavitzar-se (c, d); i un estat de senectut en què s’origina una peneplana (e),
seguit d’un rejoveniment de la regió (f).

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

La denudació del relleu topogràfic: exemples

Els Encantats, al parc nacional d’Aigüestortes.

Paisatge en què es poden veure diferents
processos de denudació del relleu.

El Gran Canyó del riu Colorado (Arizona, Estats

Units) té una longitud de 446 km,
una amplària que va des dels 6 fins als
29 km, i una profunditat mitjana
de 1.615 metres.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Les forces en els moviments de massa

Relació entre l’esforç de

cisallament, la cohesió
interna del material
(resistència al cisallament)
i l’augment de l’angle
d’inclinació d’una
superfície.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

El lliscament de materials

El lliscament de materials al llarg d’un vessant es veu afavorit

per la presència de plans d’estratificació o esquistositat,
paral·lels
a la superfície del terreny. L’aigua de la pluja s’infiltra i actua
com a lubrificant afavorint el lliscament.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Processos de remobilització de les roques

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Esquema de dues conques de recepció

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Velocitat de l’aigua al llit d’un riu

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Velocitat del corrent d’aigua i moviment de les partícules

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Els diferents cursos d’un riu: naixement del riu Garona

Curs superior. És l’àrea més pròxima al naixement del riu, on l’aigua circula per un
llit molt estret de pendents molt acusats, característica que li confereix una gran
capacitat d’erosió i transport.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Els diferents cursos d’un riu: tram del curs mitjà del riu Ebre

Curs mitjà. Part de pendents més suaus i llit més ample, on la velocitat de l’aigua
disminueix i es dipositen les partícules més grosses que el riu ja no pot transportar.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Els diferents cursos d’un riu: desembocadura del riu Ebre

Curs inferior o desembocadura. Part on predomina el dipòsit de materials.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Nivells d’un riu

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

El modelat fluvial

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Nivell freàtic

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Distribució vertical de les aigües en el sòl

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Relació entre la profunditat del nivell freàtic i les precipitacions

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

La llei de Darcy

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’acció geològica de l’aigua subterrània: I

Malgrat que l’aigua subterrània profunda sol circular a

una velocitat molt lenta, la seva activitat geològica SEGÜENT
resulta de gran importància.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’acció geològica de l’aigua subterrània: II

La circulació de les aigües subterrànies a través dels massissos calcaris

produeix una acció erosiva contínua amb diferents graus de dissolució que
provoca l’aparició d’amplis avencs, galeries i cavernes, formes molt
SEGÜENT
característiques del paisatge càrstic.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’acció geològica de l’aigua subterrània: III

Formació d’un paisatge càrstic per acció de l’aigua en un massís calcari.

TORNA

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Les coves

Interior de les coves d’Artà, situades a

l’extrem nord-oriental de Mallorca.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Les glaceres

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Morfologia de les glaceres de vall

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Tipus de glaceres de vall més comunes

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Modelat del relleu per l’acció d’una glacera: I

a) Relleu d’una zona

muntanyosa abans de
l’acumulació del glaç.

SEGÜENT

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Modelat del relleu per l’acció d’una glacera: II

b) La mateixa zona amb les

antigues valls fluvials
ocupades per grans masses
de glaç.

SEGÜENT

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Modelat del relleu per l’acció d’una glacera: III

TORNA

c) Aspecte general de la zona una vegada s’ha enretirat el glaç.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Les onades

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Sedimentació i erosió a les zones costaneres

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’activitat erosiva del vent: deflació

Desert de la península del Sinaí.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’activitat erosiva del vent : saltació

Desert de Maspalomas, a Gran Canària.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

L’activitat erosiva del vent: abrasió eòlica

Arbre de la pedra, a l’altiplà

bolivià.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Les dunes

El vent fort produeix l’erosió de les partícules de sorra que es troben a

sobrevent de la duna (costat d’on ve el vent), i que es van dipositant a
sotavent (costat cap on va el vent), on el vent és fluix o inexistent. Aquest
procés es repeteix constantment i es produeix el desplaçament lent i
progressiu de la duna en la direcció que bufa el vent.

SURT ANTERIOR
INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET

Enllaços d’interès

About.com Geology.com
Glacier picture gallery

PASSA AL WEB PASSA AL WEB

SURT ANTERIOR