ANTOLOGIA UNIVERSAL POEMAS

NO ÉS MERAVELLA SI EL MEU CANT - BERNAT DE BENTADORN

estrofa 1 - diu que l'amor i fa escriure tan bona poesia És l'única cosa que vol hi ha posat tot
el seu cos cos saber i enteniment per estimar-la

estrofa 2 pobre d'aquell que no estigui enamorat perquè la mort d'una vida ja que sense
amor està mort
estrofa 3 l'amor està lligat a la malaltia i el patiment a estar empresonat i no poder sortir ella
no té Pietat perquè no m'accepten

estrofa 4 l'amor és patiment però m'agrada és a dir és dolç

estrofa 5 el meu patiment és preciós i el és el cervell d'aquella dona i si aquell Amor li farà
estarà iles

estrofa 6 l'espia et pot trair, li donaria tot l'or si l'estimes

estrofa 7 quan ella arriba estic nerviós i no t'arriba el ceny Perquè si m'ha ullat ara no em fa
cas
estrofa 8 que li accepti com a trobador

OH FORTUNA
Aquest poema parla de la sort i lo que pensem que és la ruleta de la fortuna, parla de com la
sort és inconsistent i imprescindible com la salut i que un dia en pots tenir molta i que un
altra molt poca i que s’et negui la salut i la virtut

DIVINA COMÈDIA INFERN CANT I, V 1-9

Fa referencia a l’infern en forma de selva salvatge aspra i forta i el sentiment de por que li
crea.
INFERN CANT I,V 61-84
Fragment que parla sobre l’encontrament de Dante amb el poeta llatí Virgili, que està al
infern per la seva condició pagana. A partir d’aquest punt Virgili guiarà a Dante per l’infern; a
les portes del paradis Virgili dona el guiatge a Beatriu que condueix al poeta fins la llum de
Deu
PARADIS
El poeta arriba al cel i es troba amb Maria i queda maravellat per la visió que té davant seu
envoltada de angels.
PETRARCA- CANÇONER I
Per els que haveu llegit els meus poemes de jove hem disculpo per tanta bojeria i ara
accepteu la meva disculpa. Encara que he pecat jo no he estat sol i sovint m’avergonyeixo
d’aquesta bojeria però entenc que la joventut és curta i que no és moment de profunditat
sino d’exaltació
CANÇONER II
Parla de Laura, la seva estimada, despres de la seva mort. A la primera estrofa parla del
seu fisic, a la segona com cupid la enamorat d’ella encara haber arribat a la terra tant tard, a
la tercera la anyorança i en la quarta que ella li omplia d’esperança
VELES I VENTS D’AUSIAS MARCH
Estrofa 1- hi ha una guerra natural entre vents i fa que els camins que porten els vaxeills de
vela siguin perillossos i es posin en situació de naufragi.
Estrofa 2- explica una situació apocaliptica al mar on fins i toto els peixos sortiran a la terra.
Estrofa 3 - amb la desesperació dels viatjers, permeten dur exvots (coses prometides ) de
cera i es comencen a confesar entre ells per la falta d’un cura i no volien morir pecadors
Estrofa 4- el poeta confesa que la unica raò que li te por a la mort es per si quan mor l’amor
de la seva dona cau en l’oblit, s’enfreda i mor.
Estrofa 5- torna aexplicar el perquè tem a la mort i diu que l’amor de la seva amada es
transformaria en ira mentre ell patiria per no veure-la.
Estrofa 6- es declara el amant més provat, el poeta demostra disposat a qualsevol cosa per
amor, s’adona que ell l’estima pero ell no sap si ella a ell ho fa.
Estrofa 7- el poeta retira que esta disposat a fer qualsevol cosa per amor
Estrofa 8 - el poeta es lamenta davant l’amor de la impossibilitat de compendre’l des de
l’enamorament perquè només qui no està enamorat pot teoritzar sobre l’amor fins a
comparar-lo amb un joc d’atzar
Estrofa 9- l’autor compara un joc d’atzar amb l’amora ja que no sap si li convindrà.

A DAFNE LOS BRAZOS YA LE CRECIAN

Explica el mite grec entre apolo i dafne on dafne es converteix en arbre i com apolo seguia
plorant per ella, ella solament no feia més que créixer
estrofa 1- dafne comença la seva metamorfosis en llorer i es veu com el seu cabell s’anava
transformant en branques i els braços es fan braques
estrofa 2- els seus peus es converteix en arrels i la seva part inferior es torna un tronc
estrofa 3 - i contra apolo més plorava més creixia el llorer
estrofa 4- apolo plora per haber deixat en aquest estat a dafne

QUAN SIGUIS MOLT VELLETA

Fa una descripció de que quan ella sigui velleta i a la segona estrofa on serà ell(mort)
és uan crida a no perdre el temos per estimar
estrofa 1- el poeta la imagina en la seva vellesa i recordant que un dia va estar enamorat del
poeta
estrofa 2- el poeta diu que la protagonista no ha de tenir els ulls solament per ell mateix i
que no nomes a de alimentar la seva propia llum perquè aixì deixara al mon amb una fam
de bellesa i abundan la abaricia dels seus encants
estrofa 3- adverteix al protagonista que ell es el nou ornament del mon però en canvi es
dedica a malgastar la riquesa del futur
estrofa 4- l’invita a compadir-se amb el mon

SONET I
estrofa 1- descriu el desig humà de voler que la bellesa no s’esgoti sino que es vagi
reproduint i rellevant continuament
estrofa 2- el protagonista solament te ulls per si mateix de manera que dona al món una fam
de la seva bellesa i que ara es el seu propi enemic per aquesta avaricia
estrofa 3- adverteix al protagonista que ara es el nou ornament del mon i el capdavanter
d’una nova era pero es dedica a malgastar la riquesa del futur
estrofa 4- li diu que es compadeixi sino entre ell i la tomba s’empassaran tots elsbens que
hauria d’haber regalat al món
SONET CXXXVII
El poeta acusa a l’amor de ser cec i foll i perventir-li amb enganys els ulls i el seny
(contingut al llibre)

NO T’ALTIVIS SENTIN-TE ANOMENAR

En aquest sonet és personifica a la mort i li diu l’autor que no es tan perillosa o temible, es a
dir, el tema principal del poema es en contra del poder de la mort

LONDRES
una poesia moderna amb sentit figuratiu que dona una visió negativa de londres
NOCTURN
contemplacio transcendent de la natura, hi presenta la iluminacio que representa per a la
ment romantica el sobtat canvi en l’escenari natursl per la aparició de la lluna en una nit de
cel tapat
CANT D’HIPERIÓ
A la primera estrofa es dirigeix directament als deus dient-els que tenen més privilegis que
tota la humanitat i despres a la segona i tercera estrofa comença a llistar els problemes que
tenim jaque no som tant privilegiats com per exemple la fam i com tenim que ‘’buscar-nos la
vida’’ per tenir el que tenim fent una comparació dient que al deus li donen tot fet.