María Fernanda Pont del diable

ARQÜ IDUCTE DE LES

FERREDES
MARIA FERNANDA FELIX

AFI 1
INSTITUT JAUME 1

0
 María Fernanda Pont del diable

Aqüeducte de
les Ferreres
H i s t o r i a
(Pont del Malgrat que no es coneix la data exacta de la
diable) construcció de l'aqüeducte, sembla probable que
s'hagués aixecat al segle i dC, en l'època de
l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització
de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.
L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat
al segle x —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova— i una altra
vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme
diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.
El 1905 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco.
Després de l'adquisició del terreny per l'Ajuntament de Tarragona, es va
inaugurar l'any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir
tant el monument com el seu entorn natural.
Entre el 2009 i l'octubre de 2011 va ser restaurat fent una representació de
l'època romana i permetent el pas d'aigua pel canal de la part superior. Amb la
restauració s'han conegut els materials de construcció de l'època, com es va
construir l'aqüeducte i fins i tot quanta gent hi va treballar.

C o n s t r u c c i ó
Tota l'estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra
regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en
sec, sense morter a les seves juntes. El canal que duia l'aigua (que es trobava
només al pis superior), anomenat Specus, fou construït en opus signinum, amb
un morter impermeable a base de calç i sorra. La pedra per l'obra fou treta
d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com a coves de
la Pedrera.

R e c o r r e g u t
La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un
indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles de Rourell i Puigdelfí a
uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí fou conduïda per un canal cap a
Tàrraco, primer en paral·lel al riu i des del pont del Codony seguint les corbes
de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella
del barranc dels Arcs que es va salvar mitjançant el famós pont aqüeducte. Al
costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la
ciutat per l'actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i depurada en un
gran dipòsit, anomenat castellum aquae (llatí per torre d'aigua) i després
distribuïda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de
Tàrraco.

1
María Fernanda Pont del diable

2
María Fernanda Pont del diable

3
 María Fernanda Pont del diable

L l e g e n d a

É s el primer segle DC i l’emperador August està treballant en el creixement de la Tàrraco romana, però aquesta necessita aigua. Així, es construeix el major aqüeducte del
territori. La construcció avança a pas ferm, quan una ventada enderroca tota la feina feta. L’arquitecte, desesperat, assegura que només un diable podria construir un pont
que aguantés un mil·lenni.
Així, Satanàs se li presenta al davant, i li ofereix construir el pont a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua de l’aqüeducte. Fet el tracte, el dimoni
construeix el Pont la mateixa nit, però els constructors fan que un ase sigui el primer en beure. Aquesta és la llegenda del Pont del Diable, una de les construccions romanes
més importants de Tàrraco, i que encara ara atreu milers de visitants cada any.

A l t r e s v e r s i o n s d e l a L l e g e n d a

La primera
És bastant semblant a la que s'explica sobre el Pont del Diable de Martorell, es titula: «El diable i la donzella». Diu així:
Qui vegi per primera vegada, o per enèsima vegada, el pont romà que, pels seus arcs en forma de ferradures daurades, se l'anomena de Les Ferreres —tot i que valdria
més anomenar-lo de Les Ferradures—, creurà que és una obra divina, una obra d'àngels... Però no és així! Qui el construí va ésser el mateix Diable!
Ara us explicaré com ho féu. Abans, però he d'advertir-vos que els uns ho expliquen d'una manera i els altres d'una altra. Però l'essencial, el més important és saber que
l'arquitecte fou el mateix Satanàs. La primera versió del fet conta que, ja fa molts segles, una donzella havia d'anar a buscar aigua cada dia a una gran distància de la ciutat i
l'enutjava molt haver de pujar i baixar tant la vall que forma el lloc on avui s'aixeca l'aqüeducte. El Diable pactà amb la donzella construir-li un pont a canvi de la seva ànima.
Ella a la vegada li posà una condició:
— Abans que torni a sortir el sol —li digué— ha d'estar acabada la teva obra; si no és així, la meva ànima restarà lliure del teu poder.
Rient-se d'aquestes foteses, el Diable començà l'obra amb entusiasme, donant ja per segur la possessió de l'ànima de la joveneta tarragonina.
Però aquell dia..., Déu va voler que el sol sortís abans d'hora, i el gall, fidel complidor de la seva missió, com cada dia, saludà el sol i, aquesta vegada, amb el millor i més
estrident quiquiriquic de la seva vida. Fou una llàstima. Al Diable li faltava poc per acabar-lo. Es quedà sense l'ànima de la donzella i Tarragona tingué un aqüeducte, del qual
s'ha servit molt en el transcurs del temps.

0
 María Fernanda Pont del diable

La segona
És genuïnament de Tarragona i es titula: «El jugador empedreït». Diu així:
A Tarragona hi havia un jugador empedreït que, a causa de la seva mala
estrella, perdia en el joc tot allò que guanyava a la feina. Un dia, havent-se
quedat sense ni un clau, com ja tenia per costum, en sortir de la taverna,
desesperat, invocà el Diable i, cridant, li digué:
— Si aconsegueixes recuperar tot el que he perdut i, a més, que d'ara
endavant, quan jugui, guanyi sempre, d'aquí a un any pots venir a buscar la
meva ànima.
El Diable acceptà la proposició amb molt de gust. Però Déu, creador i
Senyor de les ànimes i dels cossos, s'interposà entre ambdós i li digué al
jugador.
— Qui ets tu per disposar de les meves coses? La teva ànima em pertany. I
jo en sóc el Pare i serà del Diable si a mi em plau. Li poso una condició: que en
una sola nit, exactament d'aquí a un any, i abans de trenc d'alba, es
comprometi a fer un pont de pedra tan gran com jo l'indiqui. Si no és així, no
tindrà el premi que li has ofert.
El Diable, rabiós perquè l'Altíssim li desbaratava sempre els bons negocis,
es comprometé a construir el pont en el lloc indicat per Déu, entre el mas
Pastor i el mas dels Arcs, a la vora del camí que condueix a la vila de Valls.
Just al cap d'un any, tal com s'havia pactat, es posà mans a l'obra. Com un
boig, tallava les pedres que trobava pels voltants i, per tal d'estalviar temps, les
unia sense argamassa.
— Només que es mantingui dempeus fins a l'alba... —es deia.
Gairebé ja havia culminat l'obra; només li faltava col·locar l'última pedra a la
dreta del monument –avui encara s'hi nota aquesta deficiència—, quan el gall
del mas dels Arcs es posà a cantar saludant el sol que sortia del ventre del
nostre mar.
El pobre Diable, brut i extenuat pel treball ímprobe realitzat en poques hores,
en escoltar el gall i veure el sol, llançà la pedra a terra alhora que de la seva
boca negra sortia una blasfèmia fenomenal. I fugí rabent perquè Déu no
l'encalcés

C u r i o s i t a t s
El pont apareix en la pel·lícula La teta i la lluna de Bigas Luna de l'any 1994

V i s i t a
L'aqüeducte es troba a uns 4 km de Tarragona, a prop de l'autopista AP-7
(de Tarragona a Barcelona) i de la carretera N-240 (de Tarragona a Valls) al
barri de Sant Salvador. Es pot accedir en cotxe particular fins a escassos

0
 María Fernanda Pont del diable
metres del monument. També s'hi pot arribar en autobús urbà des del centre de
Tarragona amb les línies 5 i 85. La visita és lliure.

R e f e r è n c i e s : https://ca.wikipedia.org/wiki/Aq
%C3%BCeducte_de_les_Ferreres#Hist%C3%B2ria