Tema 1 - Bases conceptuals i metodològiques de l’avaluació psicològica

1.- PRINCIPIS BÀSICS

● Les persones es diferencien entre si per les seves característiques i manifestacions

psicològiques 🡺 teories de la personalitat i psicologia de les diferencies individuals.
● Les característiques psicològiques poden ser identificades, descrites i organitzades en
sistemes taxonòmics del comportament normal i patològic
● Finalitat explicativa i predictiva en l’anàlisi de la conducta humana 🡺 aplicabilitat dels
coneixements psicològics.
● L’avaluació psicològica disciplina complexa que requereix integració de coneixements
procedents de diferents vessants 🡺 concepte de pluridisciplinarietat.

2.- CONCEPTE D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

a) identificar conducta problema 🡺 b) relació amb antecedents i conseqüents 🡺 c) dissenyar

procés d'anàlisis 🡺 d) seleccionar/aplicar tècniques de mesura adequades a l’objectiu
d’anàlisi🡺 e) establir diagnòstic 🡺 f) pronòstic 🡺 g) predir, orientar, prevenir, ajudar a la
formació i indicar el tractament 🡺 h) analitzar la eficàcia de la presa de decisions 🡺 i)
comunicar informació

3.- TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ

VINCULADES A POSICIONS TEÒRIQUES:

- Biologicisme 🡺 tècniques objectives psicofisiològiques (p.e., Polireactigraf, potencials evocats,
metabolisme de glucosa, eficiència cognoscitiva...)
- Psicoanalisi 🡺 tècniques projectives (gràfiques com l’HTPP, estructurals com Rorschard,
constructives com poble i/o associatives amb paraules o frases) i entrevista lliure
- Fenomenologia 🡺 tècniques subjectives (ex: graella de Kelly, tècnica Q) i d’entrevista no
directiva
- Conductisme 🡺 Entrevista estructurada, observació, tècniques objectives, registres de
conducta i autoinformes...Emfasitzen l’anàlisi de conductes objectivables i l’ús de la quantificació.
- Psicologia diferencial 🡺 tècniques d‘autoinforme, tècniques objectives de rendiment
- Tendència actual 🡺 ús de pluritècniques. Cada tècnica concreta d’avaluació aporta uns tipus de
coneixement sobre les variables idiogràfiques dels subjectes que són diferents de les que aporten altres
mètodes. La complexitat de la persona és de difícil comprensió mitjançant l’ús d’una única tècnica.

CLASSIFICACIÓ DE LES TÈCNIQUES:

A) Estructuració dels estímuls i resposta
- Poca estructuració estímul 🡺 interpretacions diverses per part del subjecte. Una prova
estructurada en l’estímul ofereix una única interpretació de la seva significació.
- Poca estructuració resposta 🡺 inferència per part examinador. L’estructuració de la resposta
implica l’existència de categories clarament definides per a classificar les respostes, encara que aquestes
puguin ser molt diverses. Ex: Per exemple, davant una taca de tinta, el subjecte pot evocar múltiples imatges i donar
múltiples respostes, però l’examinador tindrà un ventall limitat de possibilitats de classificació de les respostes.
B) Emmascarament del seu objectiu: Una prova no emmascarada deixa clars els seus objectius de
mesura des de l’inici. L’emmascarament consisteix a emprar un tipus de tasca, la validesa aparent de la qual
no coincideix amb la validesa de la prova. Ex: emprar una tasca motriu per valorar personalitat.
C) Inferència interpretativa 🡺 4 graus. La inferència és baixa si la interpretació es vincula de manera
directa al fet observat.
- Grau I 🡺 conducta com a mostra representativa. Ex: Es mossega les ungles
- Grau II 🡺 conducta concreta referida a conductes més amples 🡺 taxonomies. Ex: Es
mossega les ungles aquí i, per tant, és molt possible que se les mossegui compulsivament a tot arreu. Per
això, se la podria diagnosticar amb onicofàgia.
- Grau III 🡺 conducta com a signe de constructes interns 🡺 tret. Ex: Com que normalment es
mosseguen les ungles les persones ansioses i el nostre pacient se les mossega és molt probable que
aquesta persona sigui neuròtica.
- Grau IV 🡺conducta com a manifestació de dinàmiques més profundes de la
personalitat. Ex: La conducta s’interpreta en una teoria conductual àmplia. Ex des de la perspectiva
psicoanalítica: Com que jo sé que l’ansietat és el mecanisme que utilitza la persona per defensar-se de
sentiments ambivalents és possible que l’individu no hagi superat el complex d’edip.
D) Modificabilitat de la resposta: Capacitat del subjecte per alterar voluntàriament la seva
resposta a una prova. Ex poca: registre electrofisiològic. Ex molta: qüestionaris d’autoinforme.

FONTS D’ERROR DE LES TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ

a) Variables del subjecte observat: Reactivitat, simulació, fatiga, aquiescència...
b) Variables del observador/examinador: Expectatives, capacitat inferència,
entrenament..
c) Relació entre examinador i examinat: Relació empàtica, estatus social...
d) Qualitat dels instruments: Validesa, fiabilitat...
e) Variables de la pròpia situació d’avaluació: Tipus de situació, espai, temporalitat de
l’ocurrència del fenomen...
Reactivitat
- La reactivitat són canvis que s’operen en la conducta del subjecte quan es sap observat i
analitzat. Hi ha conductes més sensible que d’altres a la reactivitat:
o Conductes automàtiques o involuntàries i els hàbits (fumar, tics): Poca reactivitat o
reactivitat gairebé nul·la.
o Conductes voluntàries i conducta verbal: Alta reactivitat.
- Les manifestacions principals de la reactivitat són la inhibició conductual, la sobreactuació i la
manipulació o engany.

Selecció dels instruments

- Vàlids 🡺 si mesura el que diu mesurar i es útil per a prendre decisions
- Fiables 🡺 constància de mesura
- Efecte 🡺 sostre o base adequats.

UNITATS DE MESURA
Per a interpretar un test correctament cal conèixer:
- La teoria o marc conceptual subjacent.
- Les habilitats implicades en la solució de cada ítem.
- Les influències que poden alterar la manifestació de les habilitats analitzades.
- Les unitats de mesura.
- Els sistemes d’equivalència entre les diferents unitats de mesura.
- Les relacions entre les dades concretes i les possibles interpretacions d’aquestes dades
vinculades, d’una banda, al conjunt de dades de la bateria aplicada, i de l’altra, a la
seva significació psicopatològica.
Les capacitats cognoscitives i les característiques humanes han estat mesurades amb diverses
unitats de mesura:

1.- MESURES CLÀSSIQUES SUMATIVES

A) MESURES DE REFERÈNCIA NORMATIVA 🡺 Terme de comparació és la norma.

- NORMA D’EDAT 🡺 Perspectiva evolutiva 🡺 Edat mental (EM): Nivell d’eficàcia
cognoscitiva amb que treballa un subjecte comparat amb el que és propi de l’edat.
NOTA: la relació entre EM i EC dona lloc al QI de desenvolupament 🡺 EM/ECx100
- NORMA DE GRUP 🡺 Eficàcia del grup: potencia d’un individu respecte a la resta de
subjectes d’un grup (campana de Gauss). Ex: decatips (1-10), escalars, centils, pentes.
puntuaciones T (m= 50; dt=10); CI de desviació (m=100; dt=15)…NOTA: Una de les crítiques
més important realitzades a les escales de norma de grup és que empra l’agregat de punts per a obtenir la
puntuació total. Es pot donar el cas que dos individus tinguin idèntica nota bruta (o puntuació directa),
però que hagin resolt ítems molt diversos. Aquests subjectes obtindrien la mateixa nota estàndard quan
es contrastés el seu resultat amb el barem (idèntica interpretació quantitativa); no obstant això, la
interpretació qualitativa no hauria de ser idèntica. Una proposta de solució a aquesta crítica és la teoria
de resposta a l’ítem (TRI), que pretén de crear mesures independents de la norma de grup. Els grups
centrals sempre contenen un nombre més gran de subjectes que els grups extrems.

B) MESURES DE REFERÈNCIA CRITERIAL 🡺 En quin grau el subjecte ha aconseguit els objectius

establerts prèviament i fixats segons uns criteris específics . Ex: exàmens d’ingrés a la universitat. El
màxim avantatge d’aquestes mesures és la seva utilitat per a establir objectius d’aprenentatge o de tractament.

2.- NOVES/ALTRES UNITATS DE MESURA

PUNT DE TALL 🡺 Determina de forma dicotòmica la presència o absència d’una característica/

variable. Aquest el punt de tall ha de tenir:
- Sensibilitat: probabilitat que un individu afectat d’alteració sigui identificat com a tal
(vertader positiu)
- Especificitat: probabilitat de que un subjecte no afectat sigui identificat con a no
afectat (vertader negatiu)
NOTA: S’ha de fixar de forma que identifiqui els màxims casos (sensibilitat) i els mínims no-casos (especificitat).

Totes les anteriors mesures eren sumatives (es basen en constatar si s’han produït determinades adquisicions o es
tenen determinades característiques). NOTA: les mesures sumatives s’oposen a l’avaluació formativa.

3.- ANÀLISI DEL CANVI: AVALUACIÓ FORMATIVA

L’avaluació formativa: optimitza el procés d’avaluació que està en marxa (sia d’educació, de
tractament o de programes). Pretén instruir i determinar el perfil de progressió. Exemple 🡺
l’avaluació del potencial d’aprenentatge: anàlisi de la diferència entre una primera avaluació
sumativa i una avaluació final que indica el potencial de canvi desprès d’entrenament:
- Fases: avaluació inicial (test) 🡺 període d’aprenentatge 🡺 retest
- La diferencia entre test-retest=mesura del canvi possible (valorant les ajudes donades).

4.- MESURA DE CONDUCTES NO REGULARS 🡺 TEORIA DEL CAOS: Referida a conductes no

lineals, no periòdiques i no predictibles. NOTA: No hi ha instruments disponibles per a tractar la mesura
d’aquests tipus de conductes.

DICOTOMIES EN AVALUACIÓ
NOMOTÈTIC VERSUS IDIOGRÀFIC NOMOTÈTIC
 - Nomotètic: Es compara la conducta d’un individu concret amb el patró conductual
d’un grup de referència. S’han de buscar lleis generals aplicables a totes les persones.
- Idiogràfic: Cada persona és única 🡺 Ha de ser avaluada de forma única. Interès per
trets distintius, valors o creences. Mètodes d’avaluació individualitzats (autobiografies,
preguntes personalitzades...).

GENERALITAT VERSUS ESPECIFICITAT

- Generalitat: Estabilitat de la conducta al llarg del temps i de diferents situacions.
Concepte de tipus i tret. Ex: Models de tret, model psicodinàmic
- Especificitat: La conducta varia segons el tipus de situació i no hi ha un patró de
conducta estable. Es dona molta importància als factors ambientals. Ex: Models
conductuals.

QUALITATIU VERSUS QUANTITATIU

- Qualitatiu: Anomenat enfocament clínic. Anàlisis global/captació holística del subjecte.
- Quantitatiu: Anomenat enfocament psicomètric, numèric o actuarial. Ponderació
numèrica de les respostes de l’avaluat. Ús de tests estandaritzars. Recollida
d’informació igual per a tots els subjectes.

EXPLICACIÓ VERSUS COMPRENSIÓ

- Explicació: Propi de les ciències naturals. Busca les causes que controlen un fenomen o
una conducta (conductistes).
- Comprensió: Propi de les ciències socials. Busca el sentit del comportament humà.
Comprensió empàtica del subjecte(humanistes, fenomenològiques).