Assignatura: Iconografia i anàlisi de la imatge

Professor: Iván Rega Castro

*PAC 2: Els Déus de l'Olimp

Déus / Deesses Personatge / Funció Representacions/ Atributs Mites / Episodis Representacions/ Imatges narratives
Imatges temàtico- més destacats (grups, escenes)
descriptives (figures)
ZEUS: JÚPITER Déu suprem de Figura entronitzada Raig o ceptre a la mà. La El Naixement d’Atenea apareix ja
l’Olimp; el seu com a déu suprem, Àliga. Gegantomàquia, representant en ceràmiques del segle
regne és el cel. déu de la sobirania, el Naixement VII a.C., però es reprodueix sobretot
arquetip de reis. d’Atenea, els a partir del segle VI a.C. En aquestes
La seva imatge es Amors de Zeus primeres representacions sorprén la
codifica al segle VI […]
a.C. com a personatge varietat dels trets fisionòmics,
barbat, assegut en un indumentària i atributs de Zeus (amb
tro, amb un raig o o sense barba, amb túnica curta, amb
ceptre a la mà i raigs o ceptre o espasa). En
acompanyat d’una nombrosos recipients de ceràmica
àliga, tal com es
negra veiem l’escena presidida per
representava, per
exemple al seu temple Zeus entronitzat, envoltat dels déus,
d’Olímpia. Aquest tipus en el moment en que la petita Atenea
fou creat per Fídies al surt del seu cap, com en un vas àtic
voltant de l’any 430 a. de figures negres (c. 550 a. C.), del
C. en la famosa Virginia Museum of Fine Arts, de
escultura

  1
  

del Temple de Zeus Richmond. […]

Olímpic. […]

Figura dreta i
dinàmica, que es
mantindrà fins al segle
V a C., del tipus
iconogràfico del Zeus
Keraunios o tonant,
que avança i llença el
raig amb la mà
aixecada, com per
exemple el Zeus
Keraunios (aprox. 500
aC) procecent de
l’antiga Kition
(Larnaca, Chipre).

HERA: JUNO Deessa del matrimoni. Diadema, asseguda en

un tron, paó reial.
POSEIDÓ: Déu del mar i dels Trident, peix,
NEPTÚ terratrèmols. cavall i carro.
HADES: PLUTÓ Déu dels inferns, que Acompanyat del gos
regna sobre els morts. Cerber (Can Cerber),
amb un ceptre, una
cornucòpia o una
forca o trident.

  2

DEMÈTER: CERES Deessa de l'agricultura,
va donar el blat i les
lleis als homes.
HÈSTIA: VESTA Deessa de la llar
familiar i de la pàtria.
AFRODITA: VENUS Deessa de l’amor, del Figura vestida, coberta de rics
desig sexual i de la vestits i joies, amb péplum
bellesa. durant el Període Arcaic, per
exemple la Koré de Berlín (c.
580 a C).
A inicis del Període Sever, és
també una deessa dignament
vestida, com l’Afrodita
Sosandra (c. 460 a. C.), de
Calamis. […]
Figura nua, apareix ja en les
seves primeres
representacions artístiques.
Cal esperar fins el segle IV
a.C. per a que es generalitzi la
seva imatge nua. Praxítel·les
crearà els dos tipus
 
Espigues de blat, falç,
torxa i serp.
Flama i ase
Normalment El Naixement El bany de Venus és un tema tractat
despullada, de Venus, amb freqüència en l’escultura
damunt una Venus clàssica, amb exemples tan cèl·lebres
petxina, també pot banyant-se, com la Venus de Cnido o Cnidia (c.
dur una poma o Venus i els 360 a. C.) de Praxítel·les, i també en
una magrana, un seus amants:
ocasions associat al seu naixement,
colom o una oca o Ares / Adonis
amb la imatge de Venus sorgint de
acompanyada per […]
un nen. les ones i de l’escuma del mar a
Xipre, com a la pintura renaixentista
del Naixement de Venus, de Sandro
Botticelli (1482-1486). Posteriorment,
es convertí en tema habitual en la
pintura d’època moderna, sobretot
des del segle XVI. Giulio Romano va
representar a Venus i al seu amant
durant el bany, assistits per petits
amorets, davant la presència del déu
Cupido, que es representa com un
jove alat, armat amb un buirac de
sagetes i amb l’arc als seus peus, en
el El bany de Venus i Adonis (1526-
3

 

iconogràfics més populars: 1528), pintura al fresc, Sala d’Amor i

Psique, Palau del Tè de Mantua. […]
-- primer, la deessa seminua,
l’Afrodita de Tespias (“Venus
d’Arles”, original 379 a. C.,
atribuït a Praxítel·les);

-- i després, un un íntegre
femení, en l’Afrodita de Cnido
360 a. C., arquetip de les
“Venus púdiques. […]

ARES: MART Déu de la Guerra. Cuirassa, casc,

escut, llança i gall.
HEFEST: VULCÀ Déu del foc i dels ferrers Tenalles, martell i
(forja). enclusa
ATENEA: MINERVA Deessa de la guerra, de Armadura, casc,
la saviesa, la llança, escut, olivera,
intel·ligència i dels mussol.
artesans.
ARTEMIS: DIANA Deessa de la caça i els Arc i buirac, mitja
boscos, la virginitat i el lluna, cèrvol, gos,
part, del cicle llunar. acompanyada de
les nimfes.
APOL·LO Déu de la bellesa, de Jove bell i sense
la música, les arts, la barba, amb lira o arc
raó, la perfecció i el i buirac, corona de
llorer, corb.

  4
  

sol.
HERMES: Missatger dels déus, Sandàlies i Barret
MERCURI déu del comerç i dels amb ales. Caduceu
lladres, guia dels morts i capa.
cap a l’avern.
DIONÍS: BACUS Déu del vi, d’allò Copa, vinya, heura i
irracional i del teatre. pàmpols. Pantera,
acompanyat de sàtirs i
de les nimfes.
 

Lleida, 20 de març de 2017

  5