L’APOSTROFACIÓ I LA CONTRACCIÓ

Les preposicions són paraules invariables que relacionen parts de la frase. Depenent del
verb i de què vulguem dir, fem servir una preposició o una altra:
Vaig a casa.
Vinc de casa.
Camino per casa.
Quan una preposició està en contacte amb un article definit, en alguns casos forma una
sola paraula. En aquest cas s’ha produït una contracció.
Corro pel parc.
Vinc del parc.
Al quadre següent hi ha les combinacions d’articles definits amb preposicions en què hi ha
les contraccions i les apostrofacions corresponents:

+ el la l’

Visc al carrer del Pi.Vaig a la plaça. Vius a l’avinguda?

Entro al carrer del Pi.Entro a la plaça. Entro a l’avinguda.
a
(= Entro a dins del carrer del (= Entro a dins de la (= Entro a dins de
Pi.) plaça.) l’avinguda.)
Vinc del parc.Vinc de la plaça.Vinc de l’avinguda.
de Torno del parc.Torno de la plaça.Torno de l’avinguda.
Surto del parc. Surto de la plaça. Surto de l’avinguda.
Passejo per la plaça.Passejo per l’avinguda.
Passejo pel parc.
Camino per la plaça.Camino per l’avinguda.
Camino pel parc.
per Entro per la porta.Entro per l’avinguda.
Entro pel portal.
(= Entro a través de la (= Entro a través de
(= Entro a través del portal.)
porta.) l’avinguda.)
Vaig a cal Martí.
Vaig a ca la Maria.
ca (= Vaig a casa del Martí.) (= Vaig a casa de laVaig a ca l’Arnau.
Vaig a can Martí. (= Vaig a casa de l'Arnau.)
Maria.)
(= Vaig a casa d'en Martí.)

També hi ha contraccions amb articles definits en plural:

+ els les
als a les
a
Jugueu als parcs. Van a les places.
dels de les
de
Venen dels parcs. Venen de les places.
pels per les
per
Caminen pels parcs. Passen per les places.
ca les
cals
Són a ca les tietes.
ca Van a cals avis.
(Són a casa de les tietes.)
(Van a casa dels avis.)
L’apostrofació
Per indicar l’elisió de la a o la e àtones en contacte amb una altra vocal, usem el signe de l’apòstrof
(’). Apostrofem només els articles, els pronoms febles i la preposició de (davant d’una paraula que
comenci amb vocal o h).
OBSERVACIONS
L’article definit masculí el s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’avi, l’home,
l’estudiant…
L’article definit femení la s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’eina, l’àvia,
l’hora…

Però no s’apostrofa quan les paraules comencen per i o u àtones, amb h al davant o sense: la
infermera, la universitat, la història, la humanitat, la intempèrie, la humitat…

Així, escriurem l’Imma, perquè comença per una i tònica, però la Immaculada, en què la i inicial
és àtona. I apostrofarem l’article a l’Ignasi, perquè és un nom masculí, però escriurem la Ignàsia,
sense apostrofar, perquè és un nom femení començat per i àtona.

La preposició de s’apostrofa sempre quan va davant d’una paraula començada per vocal o h:
d’hora, d’avui, d’història…

Els articles personals en/el i na/la s’apostrofen davant dels noms començats per vocal o h:
n’Esteve, l’Òscar, n’Anna, l’Alba...

Però no s’apostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i/hi o u/hu àtones: na
Isabel, la Irene, la Hipòlita…
Els pronoms s’apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb,
l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta de la combinació com sigui possible: me’n vaig, te l’han duta,
dona-me’ls…
Categoria gramatical Forma apostrofada Exemples
Article definit masculí el l’ l’arbre, l’hivern, l’Oriol…
l’ombra, l’Anna, l’habitació…
Article definit femení la l’*
(però: la unió, la història…)
Preposició de d’ sopa d’all, planta d’hivern…
Pronoms febles: em, et, es, el, la, en, ens, els m’ / ’m m’agrada / porta’m…
t’ / ’t t’obliga / dutxa’t…
Categoria gramatical Forma apostrofada Exemples
s’ / ’s s’estimen / veure’s…
l’ / ’l l’animo / anima’l…
n’ / ’n n’agafo / menja’n…
’ns veure’ns…
’ls explica’ls…
* L’article femení no s’apostrofa davant de i o u àtones.

RECORDA
És important recordar que no apostrofem:
Davant de i/hi o u/hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat…
Davant de les paraules següents:
la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
Davant del nom de les lletres:
la o, la efa…

Les contraccions
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (= casa de) amb els articles el, en i els
tenen lloc les contraccions següents:
Contraccions Davant de consonant Davant de vocal o h muda
a+ el = al He anat al banc.
Explica-ho a l’amic.
a + els = als Tinc picor als ulls.
de + el = del Vinc del despatx.
Conec els gustos de l’home.
de + els = dels Cauen les fulles dels arbres.
per + el = pel Passeja pel carrer.
Camina per l’avinguda.
per + els = pels Caminava pels camps.
ca+ el = cal Vaig a cal metge. Vinc de ca l’adroguer.
ca + els = cals Aniré a cals avis.
ca + en = can Han urbanitzat can Rull. A ca n’Enric s’hi menja bé.

Fixeu-vos-hi! D’acord amb els exemples del quadre, davant d’una paraula que comenci amb vocal
o amb h, l’article i la preposició no es contrauen sinó que s’apostrofen, i per tant la contracció no es
fa.

CASOS ESPECIALS DE L’APOSTROFACIÓ I LES CONTRACCIONS

Apostrofem davant dels nombres tal com ho faríem si fossin escrit amb lletres:
l’1, l’11a fila, l’XI trobada popular, d’1.000.000…

S'han de fer les contraccions amb el segon element de les preposicions compostes:
cap a + el(s): Vaig cap al despatx. / Vaig cap als Pallaresos.
Des de + el(s): Des del matí que no parla. / No s'ha vist res semblant des dels anys setanta.
Fins a + el(s): Anirem fins al Vendrell. / Anirem fins als estables.
Per a + el(s): És una carta per al director. / És un avís per als professors.

Apostrofem l’article davant les sigles lletrejades:

l’AP-7, l’FMI, l’NBA, l’HTML

Apostrofem davant dels mots masculins que es pronuncien amb una vocal inicial:
l’Stephan, l’statu quo
la Scala de Mila, la Scarlett

CASOS EN QUÈ NO APOSTROFEM

Davant de i / hi o u / hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat…
Davant de les paraules següents:
la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
Davant del nom de les lletres:
la o, la efa, de essa…
El pronom feble li, l’adverbi no ni la partícula que:
Li agrada sortir amb la colla.
No escrigueu amb llapis.
Demana-li que entri, que hi ha molta gent esperant-la.
Davant el so de la hac aspirada.
el hawaià, la hippy
CASOS EN QUÈ NO FEM CONTRACCIÓ
Davant del nom de grups de música i entitats que continguin article determinat:
És molt fan d’Els Catarres.
Va ser a Els Quatre Gats.
Davant del nom d’una publicació o el títol d’una obra que comenci per article determinat:
És subscriptor d’El Temps i els seus fills són lectors d’El Tatano.
La directora d’El sostre groc és reconeguda internacionalment.
Davant dels noms propis amb article si són noms que no tenen forma catalanitzada.
Va fer un viatge per El Salvador després de visitar Egipte i voltar pel Caire.