Professional Documents
Culture Documents
Les preposicions són paraules invariables que relacionen parts de la frase. Depenent del
verb i de què vulguem dir, fem servir una preposició o una altra:
Vaig a casa.
Vinc de casa.
Camino per casa.
Quan una preposició està en contacte amb un article definit, en alguns casos forma una
sola paraula. En aquest cas s’ha produït una contracció.
Corro pel parc.
Vinc del parc.
Al quadre següent hi ha les combinacions d’articles definits amb preposicions en què hi ha
les contraccions i les apostrofacions corresponents:
+ el la l’
Però no s’apostrofa quan les paraules comencen per i o u àtones, amb h al davant o sense: la
infermera, la universitat, la història, la humanitat, la intempèrie, la humitat…
Així, escriurem l’Imma, perquè comença per una i tònica, però la Immaculada, en què la i inicial
és àtona. I apostrofarem l’article a l’Ignasi, perquè és un nom masculí, però escriurem la Ignàsia,
sense apostrofar, perquè és un nom femení començat per i àtona.
La preposició de s’apostrofa sempre quan va davant d’una paraula començada per vocal o h:
d’hora, d’avui, d’història…
Els articles personals en/el i na/la s’apostrofen davant dels noms començats per vocal o h:
n’Esteve, l’Òscar, n’Anna, l’Alba...
Però no s’apostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i/hi o u/hu àtones: na
Isabel, la Irene, la Hipòlita…
Els pronoms s’apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb,
l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta de la combinació com sigui possible: me’n vaig, te l’han duta,
dona-me’ls…
Categoria gramatical Forma apostrofada Exemples
Article definit masculí el l’ l’arbre, l’hivern, l’Oriol…
l’ombra, l’Anna, l’habitació…
Article definit femení la l’*
(però: la unió, la història…)
Preposició de d’ sopa d’all, planta d’hivern…
Pronoms febles: em, et, es, el, la, en, ens, els m’ / ’m m’agrada / porta’m…
t’ / ’t t’obliga / dutxa’t…
Categoria gramatical Forma apostrofada Exemples
s’ / ’s s’estimen / veure’s…
l’ / ’l l’animo / anima’l…
n’ / ’n n’agafo / menja’n…
’ns veure’ns…
’ls explica’ls…
* L’article femení no s’apostrofa davant de i o u àtones.
RECORDA
És important recordar que no apostrofem:
Davant de i/hi o u/hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat…
Davant de les paraules següents:
la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
Davant del nom de les lletres:
la o, la efa…
Les contraccions
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (= casa de) amb els articles el, en i els
tenen lloc les contraccions següents:
Contraccions Davant de consonant Davant de vocal o h muda
a+ el = al He anat al banc.
Explica-ho a l’amic.
a + els = als Tinc picor als ulls.
de + el = del Vinc del despatx.
Conec els gustos de l’home.
de + els = dels Cauen les fulles dels arbres.
per + el = pel Passeja pel carrer.
Camina per l’avinguda.
per + els = pels Caminava pels camps.
ca+ el = cal Vaig a cal metge. Vinc de ca l’adroguer.
ca + els = cals Aniré a cals avis.
ca + en = can Han urbanitzat can Rull. A ca n’Enric s’hi menja bé.
Fixeu-vos-hi! D’acord amb els exemples del quadre, davant d’una paraula que comenci amb vocal
o amb h, l’article i la preposició no es contrauen sinó que s’apostrofen, i per tant la contracció no es
fa.
S'han de fer les contraccions amb el segon element de les preposicions compostes:
cap a + el(s): Vaig cap al despatx. / Vaig cap als Pallaresos.
Des de + el(s): Des del matí que no parla. / No s'ha vist res semblant des dels anys setanta.
Fins a + el(s): Anirem fins al Vendrell. / Anirem fins als estables.
Per a + el(s): És una carta per al director. / És un avís per als professors.
Apostrofem davant dels mots masculins que es pronuncien amb una vocal inicial:
l’Stephan, l’statu quo
la Scala de Mila, la Scarlett