Treball de Recerca Catalunya 01

LA INFLUÈNCIA DE L’ESPORT EN
ELS RESULTATS ACADÈMICS
Treball de recerca
Daniel Ruiz Esteban
Tutor: Albert Daví Recasens
2n de Batxillerat A
Curs: 2020/21
LA INFLUÈNCIA DE L’ESPORT EN ELS RESULTATS ACADÈMICS
RESUM
Aquest treball, pretén veure si l’esport influeix en els resultats acadèmics dels
estudiants de 1r de batxillerat. Per fer això, veurem els beneficis que comporta l’esport
a diferents nivells, i de quina manera afecta als estudiants. Un cop haguem fet això,
enviarem una enquesta a diferents instituts de Catalunya, perquè la responguin els
seus alumnes de 1r de batxillerat i estudiarem les respostes. Apart de l’enquesta farem
entrevistes a persones experimentades en l’esport per veure els seus diferents punts
de vista. Un cop tinguem les tres parts acabades, relacionant-les les tres podrem
afirmar que l’esport influeix positivament en els resultats acadèmics
Imatge de la portada:
Figura 1:”Esport a nivell psicològic”
(Font: ¿Qué podemos aprovechar de la psicología del deporte para nuestro día a día?
https://lamenteesmaravillosa.com/que-podemos-aprovechar-de-la-psicologia-del-deporte-para-
nuestro-dia-a-dia/)
1
2
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 5
1.L'ESPORT A LA SOCIETAT 7
2. LA IMPORTÀNCIA DE L’ESPORT 8
2.1 Beneficis físics de l’esport 8

2.1.1 Augment del volum de l’hipocamp 8
2.1.2 Augment de l’oxigenació al cervell 9
2.1.3 Millora del to muscular 9
2.1.4 Millora de la resistència dels ossos 10
2.1.5 Augment del desig sexual 10
2.1.6 Reducció del risc de patir malalties 10
2.1.7 Augment de la longevitat 11
2.2 Beneficis psicològics de l’esport 12

2.2.1 Augment positiu de l’estat d’ànim i millora de l’autoestima 12
2.2.2 Reducció de la possibilitat de patir malalties psicològiques 13
2.2.3 Control de l’addicció 13
2.2.4 Reducció de la sensació d’estrès 14
2.2.5 Reducció de la sensació de fatiga 14
2.3 Beneficis socials de l’esport 15

2.3.1 Afavoreix l’aprenentatge de valors 15
2.3.2 Incrementa l’autonomia i la responsabilitat 15
2.3.3 Evita o redueix conductes no-saludables 16
2.3.4 Millora les relacions socials 16
3. MOTIVACIONS I DESMOTIVACIONS EN L'ACTIVITAT FÍSICA 17
3.1 Influència familiar 17
3.2 Factors de motivació primaris 17
3.3 Factors de motivació secundaris 18
3.4 Motivacions socials 19
3
4. RENDIMENT ESCOLAR A LA SOCIETAT 20
4.1 Personalitat i estat d’ànim 20
4.2 Factors familiars 21
4.3 Factors econòmics 22
4.4 Intel·ligència i aptituds 22
4.5 Motivació 23
5. BENEFICIS DE L’ESPORT RELACIONATS AMB EL RENDIMENT

ESCOLAR 23
5.1 Augment de la matèria gris i el nivell d’IQ 23
5.2 Augment de la memòria 24
6. TREBALL DE CAMP 26
6.1 Enquestes 26
6.2 Estudi de les enquestes 38
6.3 Entrevistes a persones experimentades en l’esport 39
7.CONCLUSIONS 43
8.AGRAÏMENTS 45
9. BIBLIOGRAFÍA I ALTRES FONTS 46
4
INTRODUCCIÓ
He escollit fer el treball de recerca sobre com afecta l'esport als resultats acadèmics
dels alumnes de 1r de batxillerat, ja que sóc un noi al que li encanta l’esport i el
practico sempre que puc, ja sigui amb la família, amb amics o de manera individual.
De petit vaig fer durant cinc anys judo i futbol sala, i també natació des de 2n fins 5è
de primària. Tant a futbol, com a judo i natació vaig guanyar algunes competicions,
encara que competia a nivell escolar. A 6é de primària vaig deixar aquests tres esports
i vaig passar de jugar a futbol sala, a jugar a futbol 7. Durant el primer any de futbol 7
també feia cros i anava a competicions d’atletisme a nivell escolar. Seguidament vaig
estar dos anys només jugant a futbol onze, encara que quan em venia de gust anava
al gimnàs pel meu compte, cosa que no he deixat de fer. L'any passat vaig tornar a fer
cros, però aquest any ho he deixat per que em volia centrar més en el batxillerat. A
més, he anat a un centre excursionista durant deu anys, perquè m’agrada molt
l’ambient que hi ha, m’encanta la muntanya, i considero que s’aprenen coses que son
molt útils per al nostre dia a dia, aquest any però, he decidit deixar-lo perquè
considerava que tenia molt poc temps per a mi mateix i ja no estava tan motivat,
encara que no descarto tornar-hi en uns anys.
Pel que fa a la part dels resultats acadèmics, la meva motivació es simplement la

curiositat de saber si hi ha alguna relació entre aquests dos conceptes, ja que
aparentment no sembla haver-hi cap connexió òbvia.
A part de les meves experiències personals amb l’esport, crec que tinc sort d’estudiar
en un Institut com el Jaume Balmes, ja que es un centre que valora molt l’esport, i que
dona moltes facilitats als alumne perquè el practiquin, oferint-ne molta varietat, ja que
hi ha centres que no donen la possibilitat de fer activitats extraescolars com futbol,
vòlei, cros, curses d'orientació...i crec que és una pena que no es doni la importància
que s’ha de donar a l’esport.
Molta gent creu que fer esport ens aporta beneficis que en realitat no ens aporta, o al
contrari, no sap molts dels beneficis que comporta, és a dir hi ha molts mites sobre el
que ens aporta fer esport i estem rodejats d’informació que no és certa. Però la veritat
és que practicar algun esport o fer alguna activitat física és essencial per a la nostra
vida, i moltes persones no en són prou conscients.
Per això els objectius d’aquest treball seran per una banda, demostrar que l’esport ens
aporta molts beneficis a nivell físic, que és el que la majoria de gent acostuma a saber,
però també conèixer els beneficis que comporta fer esport a nivell psicològic o a nivell
social, ja que a més de tenir una millor condició física i evitar-nos diferents malalties o
problemes de salut greus, l’esport és per a moltes persones una manera de
desconnectar de la seva rutina diària, els fa sentir-se realitzats o simplement
s’entretenen practicant-lo, i es una manera de conèixer a gent nova, fer amistats i
adquirir valors i actituds positives necessàries en el nostre dia a dia.
D’altra banda, intentaré respondre a la meva hipòtesi principal: “la pràctica d’esport
influeix positivament en els resultats acadèmics dels estudiants de primer de
batxillerat”, i com a possible hipòtesi secundària: “hi ha alguna correlació entre els
resultats acadèmics dels estudiants i el seu gènere”. Per fer-ho, hauré de trobar els
5
factors que condicionen el rendiment acadèmic com per exemple les motivacions dels
alumnes, els factors familiars, els factors econòmics i els beneficis que aporta l’esport
en l'àmbit acadèmic, i per últim trobar la relació (en el cas que hi hagi) entre la pràctica
d’activitats físiques i el rendiment acadèmic.
Per aconseguir tot això, dividiré el treball en dues parts: la part teòrica i el treball de
camp. Per la part teòrica, utilitzaré fonts d’informació com ara pàgines webs
especialitzades en el tema, llibres, articles d’investigació o revistes, i pel treball de
camp faré enquestes, entrevistes amb persones experimentades en el tema i per
concloure, faré un estudi amb les respostes de les enquestes i les respostes dels
experts.
Respecte a l’enquesta l’enviaré als alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Jaume

Balmes, i a alumnes d’altres instituts intentant així aconseguir el màxim nombre
d’enquestats possibles per així aconseguir uns resultats més ajustats a la realitat, amb
els resultats de les enquestes faré un buidat i extreure conclusions.
En quant a l’enquesta la faré arribar als alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Jaume
Balmes, i d’altres instituts tractant d’aconseguir el màxim nombre de respostes
possibles per tal de obtenir uns resultats més ajustats a la realitat. Amb els resultats de
les enquestes faré un buidat i extreure conclusions.
A nivell personal, el que espero del treball és aprendre coses noves i especialitzar-me
una mica més en el tema de l’esport i com afecta als que el practiquen, ja que és un
tema que considero que és molt complex, però tot i això crec que és molt interessant.
També espero poder conscienciar una mica més sobre la importància de l’esport a tots
aquells que llegeixin el meu treball i sobretot posar-me a prova com a estudiant, és a
dir veure fins on puc arribar, aprendre a buscar-me la vida i utilitzar informació,
processar-la i utilitzar nous mètodes i recursos que en un futur em seran útils.
6
1.L'ESPORT A LA SOCIETAT
L’esport és molt important i necessari en la nostra societat, ja que és molt beneficiós

per a totes les persones que el practiquen, però molta gent no és conscient d’això, i ja
sigui per aquest motiu, per mandra o per qualsevol altra raó, molta gent no practica
cap tipus d’esport regularment i això pot comportar problemes greus. Tot i això, cada
vegada hi ha més entitats i associacions dedicades a la difusió i l'organització de la
pràctica de l’esport. Moltes d’aquestes entitats estableixen mètodes perquè persones
excloses socialment puguin practicar algun tipus d’activitat física, el que comporta
l’aprenentatge de valors com: el treball en equip, la disciplina, la responsabilitat, el
respecte, el companyerisme i molts més.
Un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, dirigit per Maria
Lourdes Rubio, sobre esport i inclusió social conclou: “La pràctica de l’activitat física o
l’esport en grup milloren el capital social individual de les persones. Això vol dir que
eixamplen la xarxa de relacions. Les persones necessitem establir una xarxa de
relacions que vagi més enllà del seu nucli més íntim, i la pràctica d’esport en equip hi
ajuda”.
L'esport ens pot fer per entendre i ens pot fer veure com és la nostra societat en el seu
conjunt. L’esport està lligat a la seva respectiva societat, i és per això que reflecteix
com és la seva cultura, la seva ideologia i en els seus conflictes.
Gràcies a l’esport, s'organitzen i es relacionen grups de persones molt diversos, gent

de diferents ètnies, de diferents cultures, ideologies i fins i tot, de diferents edats i de
diferents classes socials, i veiem com es comporten en societat, com es relacionen
entre ells, quin tipus de conducta tenen, com comparteixen les seves experiències
personals, els seus problemes, tot això està present de manera directa o indirecta dins
la pràctica de l’esport.
L'esport també pot ser una eina important per tal d’afavorir l’aprenentatge de valors
sobre la cultura, molts cops l’esport reflecteix quins són aquests valors que
predominen en la nostra societat, a més pot ajudar molt a corregir-los si no són
adequats. Per exemple fins a finals del segle XIX o principis del XX, podem dir que els
valors dominants de la cultura occidental i les societats occidentals tenien la idea de la
superioritat de l'home sobre les dones. Això cada cop va a millor però no acaba
d’implantar-se, ja que l’esport masculí té una visibilitat molt més gran que la de l’esport
7
femení, i això comporta que els esportistes generalment cobrin molt més que les
esportistes per practicar el mateix esport. També a la pràctica esportiva moltes
vegades s’han pogut observar i encara s’observen accions ofensives de caire racista,
o pel simple fet de tenir unes idees polítiques concretes, i que generalment estan
penalitzades amb greus sancions.
2. LA IMPORTÀNCIA DE L’ESPORT
L'esport és una activitat molt important a la nostra vida. L'activitat física ens permet
estar sans, evitar malalties i millorar el nostre ritme de vida. A més d'això, quan es
tracta del nostre desenvolupament a nivell personal ens pot proporcionar
aprenentatges i valors molt importants pel nostre dia a dia. S'han dut a terme estudis
en els quals s’ha demostrat que l’esport és imprescindible per a una vida llarga i
saludable. Per als adolescents, els esports col·lectius els ajuda a conèixer gent nova i
a fer amics, a més el fet de tenir uns horaris determinats els farà constants,
responsables i compromesos en molts aspectes de la seva vida i això també ajuda a
prevenir hàbits nocius. En definitiva l'esport és una cosa que hauria de ser més
practicada i li hauríem de donar més importància.
2.1. BENEFICIS FÍSICS DE L'ESPORT
2.1.1·Augment del volum de l’hipocamp
El volum de l'hipocamp descendeix al voltant d'un 1-2% anualment, cosa que fa que
incrementi positivament el risc de deteriorament cognitiu. Un estudi publicat a la revista
PNAS va analitzar l'efecte de l'exercici aeròbic en adults grans de més de 65 anys. El
grup que va fer exercici va augmentar el volum de l'hipocamp un 2%, mentre que en el
grup control va baixar un 1,4%, cosa que demostra clarament que l’activitat física
augmenta el volum de l’hipocamp.
A més, aquest augment del volum de l'hipocamp es va associar amb una millora de la
capacitat càrdio-respiratòria i amb una millora de la funció cognitiva. Aquests resultats
indiquen que l'exercici aeròbic té un paper neuro-protector, evitant així la pèrdua de
volum de l'hipocamp i fent-lo més gran, el que té com a conseqüència una clara millora
de la memòria . A més, es demostra la plasticitat de l'hipocamp fins i tot en edat adulta.
8
En un altre experiment realitzat pel neuro-científic Kramer, es va investigar en

profunditat els efectes de l’exercici aeròbic com córrer, anar en bicicleta o nedar,
comporten millores, tant estructurals, com cognitives, i a més sostenen que amb
l’exercici el cervell rejoveneix. Aquest experiment, el van dur a terme fent estudis amb
persones que van fer exercici de tres a cinc hores setmanals entre sis mesos i un any i
la seva memòria i capacitat de raciocini han augmentat al voltant d’un 20%.
2.1.2·Augment de l’oxigenació al cervell
L’exercici físic augmenta l’oxigenació de les teves neurones i les ajuda a mantenir-se
actives més temps. Tot el teixit cerebral es regenera gràcies a l’aportació extra
d’oxigen a les cèl·lules. D’aquesta manera augmenten les teves capacitats d’atenció,
de productivitat, de raonament i de concentració, totes elles molt importants per
aconseguir ser més productius.
2.1.3 ·Millora del to muscular
Un dels efectes més directes de l'exercici físic sobre el nostre cos és el

desenvolupament dels músculs i la pèrdua de greix. Aquest és el principal motiu pel
qual la majoria de persones comença a fer esport d’una manera rutinària.
Tot i això, el que molta gent que practica esport no sap, és que els efectes exactes de
l'esport sobre la nostra composició corporal depenen en gran part del tipus d'exercici
que es faci, i de com es dugui a terme. Per exemple, el nostre cos experimenta uns
canvis molt diferents si fem entrenament amb peses, nadem o correm.
La pèrdua de calories que s'aconsegueix amb l'exercici és sovint massa petita com per
proporcionar grans canvis, cosa que molta gent creu que és al contrari. D'altra banda,
els estudis mostren que dur a terme entrenaments de força fa que els músculs creixin
de manera notable.
Per obtenir un benefici important pel que fa a pèrdua de greix amb l'esport, el millor és
dur a terme entrenaments que obliguin els músculs a enfortir-se. D'aquesta manera,
s'augmenta el nombre de calories que cremem a l'estar en repòs, i es pot perdre greix
més fàcilment.
9
2.1.4·Millora de la resistència dels ossos

Diversos estudis demostren que tenir una rutina esportiva durant la joventut pot
prevenir i evitar problemes relacionats amb els ossos en la tercera edat.
D’aquesta manera, Així, s'ha descobert que malalties com l'osteoporosi poden ser
combatudes en gran part fent entrenaments de força regularment. Això augmenta
significativament la qualitat de vida de les persones de tercera edat, sobretot si es
comença a fer des de jove.
2.1.5·Augment del desig sexual

L’esport té una gran influència en la producció d'hormones sexuals; sobretot en la
testosterona.
La testosterona es produïda principalment als testicles dels homes als ovaris de les
dones, encara que les glàndules suprarenals segreguen també petites quantitats.
Aquesta és la principal hormona sexual masculina i també un esteroide anabòlic.
Als homes, la testosterona juga un paper clau en el desenvolupament dels teixits
reproductius masculins com els testicles i la pròstata, i també en el desenvolupament
dels caràcters sexuals secundaris com l'increment de la massa muscular i òssia i en el
creixement de cabells corporal. A part és essencial per a la salut i el benestar i per la
prevenció de la osteoporosis.
Diversos estudis afirmen que tenir una rutina d'exercici de manera constant, pot ajudar
a combatre problemes com la disfunció erèctil, l'ejaculació precoç, l'anorgàsmia o la
manca de sensibilitat als genitals.
Per últim, l'esport també pot augmentar el desig sexual de la persona que el practica
de manera indirecta, reduint l'estrès associat a l'exercici físic, que pot jugar un paper
molt important en la recuperació d'un desig sexual sà.
2.1.6·Reducció del risc de patir malalties

Diferents estudis demostren que si una persona entrena de manera regular tindrà una
probabilitat menor de desenvolupar càncer, diabetis tipus II, o problemes
cardiovasculars.
Els possibles motius d’aquestes millores de la salut són diversos. D'una banda, les
fibres musculars tenen un efecte netejador sobre el propi cos, és a dir eliminen tot
tipus de toxines. D'altra banda, l'esport ajuda a regular factors com la tensió arterial o
els pics d'insulina, minimitzant així molts riscos importants.
A més el no practicar esport té molta relació amb el càncer, ja que fa més de 10 anys
es va començar a estudiar com la pràctica d'esport reduïa les possibilitats de
10
desenvolupar aquesta malaltia. Tot i això, fins ara no es sabia quantes hores d'activitat
física setmanals eren necessàries per minimitzar el risc d'alguns tumors.
Segons aquest nou estudi, un home que realitza una activitat física moderada, com
caminar 5 km / h quatre dies a la setmana durant 37 minuts cada dia, té un 8% menys
risc de patir càncer de còlon, un 11% menys de patir un tumor al ronyó, un 18% menys
de càncer de fetge, i un 14% menys de mieloma. Una dona que realitzi aquest mateix
exercici físic té un 6% menys probabilitats de desenvolupar càncer de mama, un 10%
menys de càncer d'endometri, i un 11% menys de limfoma de Hodgkin.
Aquesta investigació reforça l'estudi realitzat al 2016 pel Grup Geicam d'Investigació
en Càncer de Mama, publicat a la revista Gynecologic Oncology, afirmava que les
dones que no practiquen cap tipus d'exercici físic tenen un 71% més risc de patir un
carcinoma en seus pits, que aquelles que ho fan.
Segons l'estudi realitzat als EUA, els beneficis que aporta la pràctica de l'esport en la
prevenció del càncer són encara més grans si la intensitat de l'activitat física
augmenta.
2.1.7·Augment de la longevitat
Tot i que no s'han realitzat gaires estudis sobre aquest tema, avui en dia tenim dades
que apunten que fer exercici de manera habitual pot augmentar l'esperança de vida.
Aquest fenomen està relacionat indirectament amb tots els anteriors. Tenir bona
musculatura i força als ossos i evitar l'aparició de malalties cardiovasculars o càncer,
augmenta de manera clara l'esperança de vida.
L’esport apart d’afectar de manera indirecta a la longevitat de les persones, podria
afectar-hi de manera directa, ja que s’han realitzat estudis amb ratolins i s'ha vist que
aquells que portaven un estil de vida sedentari podien viure fins i tot la meitat de temps
que els que eren més actius.
11
2.2. BENEFICIS PSICOLÒGICS DE L’ESPORT
En els últims anys, els investigadors han estat descobrint com la pràctica de l'exercici
pot millorar les nostres funcions cognitives independentment de l'edat o condició física.
Aquests estudis han demostrat que fer exercici regularment, també produeix molts
beneficis per al nostre benestar mental. "L'exercici regular és bo per a l'humor, la
memòria i l'aprenentatge", explica el psiquiatre de l'escola mèdica Harvard John Ratey.
Figura 2: L’esport i la psicologia
(Font: Psicología del deporte: historia, características https://micarrerauniversitaria.com/c-

deporte/psicologia-del-deporte/)
2.2.1. Augment positiu de l’estat d’ànim i millora de l’autoestima
L’esport és una activitat que afecta no només l'aparença física de les persones, sinó
que influeix directament en el seu estat d'ànim, les percepcions i els sentiments cap a
si mateixos i cap als demés.
Patricia Ramírez, psicòloga especialitzada en salut i esport, explica que això és perquè
l'exercici "posa en marxa el nostre sistema de recompensa, a través de la dopamina,
un neurotransmissor encarregat de sentir el benestar. La pràctica d'exercici produeix
un alliberament de neurotransmissors: la dopamina, la serotonina i un opiat,
l’endorfina, que són alliberats com a hormones. Aquests medicaments naturals
permeten experimentar noves sensacions plaents. "
Apart d’això, quan una persona fa esport, es veu millor físicament i això la farà sentir
millor amb si mateixa. Independentment del pes, l'edat o el sexe, l’exercici continu
millorarà la seva pròpia imatge i com a conseqüència millorarà la seva autoestima, ja
que la nostra pròpia imatge ens condiciona a l’hora de relacionar-nos amb les altres
persones, és així com l’esport ens proporciona auto seguretat i disminueix els
possibles complexos que puguem tenir.
12
2.2.2. Reducció de la possibilitat de patir malalties psicològiques
Els estudis han demostrat que incloure l’esport en el nostre dia a dia, pot alleujar els
símptomes de la depressió, és per això que els psicòlegs recomanen que les persones
amb depressió o ansietat, practiquin esport per millorar la seva qualitat de vida.
L'esport pot ser eficaç en la reducció de depressions menys pronunciades, ja que

ajuda a alliberar productes químics en el cervell que milloren l'estat d'ànim com per
exemple la serotonina i les endorfines.
L’entrenament físic també redueix els símptomes en casos menys greus d’ansietat, ja
que els neurotransmissors alliberats durant i després de l'exercici poden ajudar a les
persones que pateixen ansietat a calmar-se.
2.2.3. Control de l'addicció
El cervell allibera dopamina, en resposta a un estímul plaent com el sexe, les drogues
o el menjar. La dopamina té funcions molt importants en el cervell, com el
comportament i la cognició, l’activitat motriu, l'aprenentatge, la regulació de la
producció de llet, l'estat d'ànim, l'atenció i la motivació. Tot i això, hi ha persones que
es converteixen en addictes i dependents de substàncies que produeixen el seu
alliberament en grans quantitats. La pràctica de l'exercici pot ajudar en la recuperació
d’aquesta dependència i addicció, ja que l’exercici té un efecte positiu sobre els
alcohòlics i els addictes a les drogues.
L'abús d'alcohol també impedeix la normalitat en la vida de l'addicte. Una

conseqüència negativa del consum excessiu d'aquesta substància és les dificultats
que tenen els alcohòlics per dormir si no consumeixen alcohol. L'exercici pot ajudar a
restablir la seva rutina habitual.
13
2.2.4. Reducció de la sensació d'estrès
L'esport fa que la persona que el practica, es concentri en l'activitat física i desconnecti

de l'estrès i l’ansietat que produeix estar treballant o estudiant durant un període de
temps molt llarg sense descans, o també estar en un entorn on la convivència és difícil
com podria ser el confinament pel coronavirus.
Apart de tot això, l'exercici físic augmenta la segregació de la norepinefrina que ajuda
a millorar la resposta del cervell a l'estrès.
La norepinefrina és un neurotransmissor i l'hormona que actua en diferents parts del

cos humà. Juntament amb la serotonina, acetilcolina, glutamat, glicina, opiacis,
anandamida i GABA són part dels principals neurotransmissors cerebrals.
A nivell cerebral, aquesta substància té un efecte excitant, encara que alguns dels
seus receptors tenen funció inhibitòria. Participa tant en la transmissió de missatges
entre àrees del cervell com amb l'exterior, posseïdora d'una gran participació en el
sistema nerviós simpàtic.
2.2.5. Reducció de la sensació de fatiga
Segons una investigació d'un equip de la Universitat de Geòrgia, l’exercici regular de

baixa intensitat, com sortir a passejar, pot augmentar el nivell d'energia d'una persona
en un 20% i disminuir la fatiga en un 65%.
Puetz i un equip liderat per Patrick O'Connor va estudiar 36 persones que no feien
exercici regularment i que deien que se sentien cansats.
Van dividir a les 36 persones en tres grups. El primer va fer 20 minuts d'exercici
d'intensitat moderada en una bicicleta tres vegades a la setmana durant sis setmanes;
el segon grup va fer exercicis similars a un ritme molt més lent i l'últim grup no va fer
exercici. La sorpresa dels investigadors, va ser que el grup que va registrar una
reducció més gran de la fatiga va ser el de les persones que van realitzar un exercici
de baixa intensitat.
L'exercici és una manera de sentir-se més enèrgic. Hi ha una base científica per a això
i té avantatges sobre productes com la cafeïna o begudes energètiques, va dir el
científic.
Molts estudis han demostrat que l'exercici augmenta la sensació de tenir energia,
especialment a llarg termini. Els investigadors van publicar un informe el 2006
demostrant que l'exercici pot reduir la fatiga per als pacients amb càncer, problemes
cardíacs i qualsevol altra malaltia.
14
2.3-BENEFICIS SOCIALS DE L’ESPORT
2.3.1.·Afavoreix l’aprenentatge de valors
L’esport és una eina interessant per a l'assoliment de valors, és essencial per a la

formació i educació dels nois i noies. Principalment, el problema és que l'esport té un
propòsit que és guanyar, i molta gent ho veu com a l'única finalitat. Quan passa això,
la competència esportiva es converteix en un problema, ja que s’intenta derrotar a
l'altre de totes les maneres possibles. L’altra perspectiva de l’esport, és verure’l com un
mitjà per continuar millorant, llavors si es perd, no succeeix absolutament res, ja que la
derrota ens porta a reconèixer els nostres punts dèbils per seguir millorant. Ja estem
parlant de valors: humilitat, esperit de superació, esforç, respecte... L'esport com a tal
no educa en valors, però afavoreix el seu aprenentatge si es veu des de la perspectiva
de la superació i esportivitat.
2.3.2. Incrementa l’autonomia i la responsabilitat
Un dels aspectes més importants de l'educació esportiva per a joves atletes és la

responsabilitat. Una persona responsable és qui té la virtut no només de fer una sèrie
de decisions conscientment, sinó també d'assumir les conseqüències d’aquestes
decisions.
L'àmbit esportiu és un espai ideal per adquirir aquesta responsabilitat, ja que

l'esportista, en cada entrenament i en cada competició ha de ser completament
conscient dels seus actes, i ha d'assumir que l’esport és una eina que genera
constantment oportunitats per desenvolupar aquesta autonomia i responsabilitat que
es requereix. L’avantatge de practicar un esport on es requereix constància, és que dia
rere dia tens una altra oportunitat d'aprendre on no serveix haver complert ahir perquè
dia rere dia has de tornar a ser responsable en la teva millora individual i col·lectiva.
És important que cada esportista es responsabilitzi de les tasques, funcions, accions i

fins i tot dels seus companys. L'entrenador té un rol molt important, ja que ha
d'explicar, guiar i ensenyar a l'atleta perquè sàpiga amb seguretat el que ha de fer.
Això és molt important ja que aquest aprenentatge no només serveix per a l’esport,
sinó que també és molt útil per a altres àrees de la vida. Per això és imprescindible
que l'atleta accepti les seves responsabilitats, associades a la seva funció, també que
cada membre de l'equip accepti el paper dels demés i, per descomptat, cada company
de treball assumeix el seu propi dins de l'equip. Això requereix bastant esforç i molta
força de voluntat, de manera que l'atleta ha de tenir tot el suport del seu entorn directe
per poder afrontar aquest desafiament.
15
2.3.3. ·Evita o redueix conductes no-saludables
L'esport pot ser una gran eina per combatre l'ús de drogues, això per diferents raons:
Moltes persones utilitzen substàncies per millorar la seva capacitat de socialització,

l'esport és un dels millors mètodes per reunir persones diferents i així millorar la
capacitat de socialització de cada persona.
L'esport està en el curs d'augmentar l'autoestima a través del desafiament personal

continu per millorar-se, eliminant així el factor d'ús de drogues per la depressió.
En els moments d’oci amb els amics, és quan sol haver-hi més consum de drogues,
tabac o alcohol, però al practicar algun esport ja sigui sol o amb amics estàs traient-li
temps a aquest consum de substàncies no-saludables, ja que l’esport i un consum
regular d’aquestes substàncies no es compatible.
2.3.4. Millora les relacions socials
La gran majoria d'activitats físiques requereix la interacció amb els altres, ja sigui en
esports d’equip o esports individuals. Aquests espais són normalment ambients
agradables. Per tant, l’esport promou les habilitats socials i la vida social en general, ja
que pot ser una manera perfecta de conèixer gent que ens enriqueixi i ens ajudi en el
nostre desenvolupament personal, pots fer nous amics i companys que si no fos per
l’esport probablement no coneixeries.
Figura 3: L’esport i la socialització
(Font: Elaboració pròpia)
16
3. MOTIVACIONS EN L'ACTIVITAT FÍSICA
3.1-INFLUENCIA FAMILIAR
En l’activitat física el paper de la família és fonamental. La família influeix de forma

directa en l'esport a través d’actituds i dinàmiques..
A part de tots els beneficis que comporta l’esport, també hi ha situacions que són molt
complicades i algunes, estan relacionades amb la família o el seu cercle de
convivència més proper.
Per una banda, els nens que practiquen esport, es poden desmotivar per una alta o
baixa exigència, perquè es poden lesionar, poden aïllar-se, sentir-se rebutjats o
frustrats, a més poden preferir no practicar cap esport per por a la reacció o opinió de
la seva família, per exemple amb els esports de combat com la boxa o les arts
marcials. També, pot baixar la seva autoconfiança i els hi poden aparèixer nous
complexos, disminuint també la seva autoestima. Molts cops aquesta pèrdua
d’autoestima és deguda a la pressió i les crítiques dels seus familiars. A part poden
aprendre valors inadequats com la violència física o verbal, la falta de companyerisme
o l’egoisme prenent com a model als adults. Per últim una excessiva exigència o forçar
a practicar un determinat esport per part de la família poden fer aparèixer ansietat als
esportistes, que conseqüentment, començaran a posar excuses per no entrenar o no
jugar, limitant-se també en altres activitats apartades de l'esport. Si es dona una
situació d'excés d'exigència, l’esportista no es centrarà en gaudir de l’esport, sinó que
es centrarà únicament en els resultats.
Per un altra banda, la família pot influir positivament en l'interès de l’esportista,
interessant-se per ell, motivant-lo a seguir en els moments difícils i fent-li veure que
l’important és gaudir de l’esport.
3.2- FACTORS DE MOTIVACIÓ PRIMARIS
El joc i la competència constitueixen les motivacions primàries. “El joc”, a nivell biològic
ajuda a recuperar l’equilibri neuro-dinàmic mitjançant una descàrrega motora que dona
pas a una sensació agradable i lliure que fa que es desenvolupin tots els components
psico-fisiològics de l’ésser humà. “La competència”, respon a l’exigència d'enfrontar-se
contra la natura, contra els demés i contra si mateix.
17
3.3- FACTORS DE MOTIVACIÓ SECUNDARIS
Els factors secundaris estan constituïts per: els factors psicopatològics, els factors
socioculturals i els factors psicològics.
Els factors psicopatològics, ajuden a alliberar tensions i conflictes infrapsíquics. Es

divideixen en 4 subgrups:
-El complex de virilitat, que és el desig per aconseguir assemblar-se als models que la
societat descriu com a “ideals” ja sigui pels mitjans de comunicació, pel·lícules,
anuncis…
-El narcisisme, que és l’amor en excés per un mateix.
-El desig de poder, que és l’oposició als altres a través de la hipertròfia, generalment
per superar un complex d'inferioritat o de inseguretat amb si mateix
-El complex d'inferioritat, que és l’intent de compensar els dèficits de naturalesa física
o psíquica amb activitat esportiva.
Els factors socioculturals es divideixen en 4 subgrups:
-La afiliació que és el desig de pertànyer a un grup, per així relacionar-se amb més
gent i establir amistats.
-L’àmbit dels èxits, que tenen com a necessitat l’auto-realització.
-L’àmbit econòmic, que necessita el reconeixement de l'èxit aconseguit a través dels

diners.
-La mobilitat social, que busca la promoció social a través de l'esport.
Els factors psicològics: Estan relacionats amb l’expressió de motivacions vinculades

als aspectes emocionals, comunicatius, individuals de cada esportista. L'atleta,
interactuant amb el medi ambient i amb les seves pròpies emocions, influeix en el seu
propi rendiment.
18
3.4- MOTIVACIONS SOCIALS
Les motivacions socials són molt importants en el comportament dels humans. Bona
part dels esforços dels esportistes es deuen al seu desig de destacar sobre els demés
i aconseguir reconeixements, per així ser reconeguts pels demés i sentir-se millor amb
sí mateix. A vegades aquestes motivacions venen inculcades per la societat. Les
motivacions socials estan directament relacionades amb gran part dels factors
secundaris esmentats anteriorment.
Algunes de les motivacions socials son:
-La influència del medi cultural, és a dir que si en una societat l’esport es valora molt,
el practicaran més persones que en una societat que no és tan valorat.
-La competència i la cooperació, aquests són dos conceptes contraris, però tenen un
efecte motivador molt elevat.
-El prestigi i l’estatus social, influeixen molt a l’hora de fer esport, ja que tothom vol ser
reconegut pels demés i amb un cert respecte.
-La influència del públic o dels espectadors, aquesta motivació pot ser tant positiva
com negativa. Si hi ha molta gent observant-te i la seva reacció és positiva (ànims,
aplaudiments…) generalment la teva motivació augmentarà, en canvi si hi ha poca
gent, o la gent reacciona de manera negativa (xiulades, insults....) la teva motivació
disminuirà, i com a conseqüència molt probablement els resultats empitjorin.
-D’altres motivacions són els premis, la influència de grup, el convenciment propi…
19
4. RENDIMENT ESCOLAR A LA SOCIETAT
El rendiment escolar és el nivell de coneixement expressat en una nota numèrica que

obté un alumne com a resultat d'una avaluació.
Es tracta d'aconseguir la màxima eficiència a nivell educatiu on l'estudiant pot

demostrar les seves capacitats cognitives, conceptuals, aptituds i procedimentals.
En el rendiment acadèmic també intervenen el nivell intel·lectual, la personalitat i les

variables motivacionals, per tant, el rendiment escolar no és sempre lineal, però es
modera per factors com el nivell d'escolarització, el sexe o l’aptitud.
Figura 4: Rendiment acadèmic dels alumnes
(Font: Consejos para mejorar el rendimiento escolar https://inter-lineas.es/consejos-para-

mejorar-el-rendimiento-escolar/)
4.1-PERSONALITAT I ESTAT D’ÀNIM
Entre els principals factors que afecten el rendiment escolar hi ha la personalitat i

l’estat d’ànim. Les circumstàncies personals influeixen en el nivell de concentració dels
nens, i es reflecteixen en les qualificacions. Si últimament ha tingut nivells elevats
d'estrès, tristesa, ràbia o ansietat, el tema dels estudis passarà a ser una cosa més
secundària.
A Austràlia, es va fer un estudi on es va demostrar que la personalitat és un millor

predictor de l'èxit escolar que la intel·ligència.
Els investigadors van demanar als estudiants que completessin una autoavaluació
sobre els 5 trets de la personalitat àmplia: la extraversió, el neuroticisme (inestabilitat
20
emocional), la bondat, la responsabilitat i l'obertura a l'experiència (curiositat

intel·lectual),. Les persones que van conèixer a aquests alumnes també se'ls va
demanar completar avaluacions de la personalitat d'aquests mateixos estudiants.
Van trobar que les autoavaluacions dels estudiants eren tan eficaces com la
intel·ligència en la predicció del rendiment acadèmic, i que els informes d'aquells que
se'ls coneixia bé eren gairebé quatre vegades més precisos en predir el rendiment
acadèmic que la intel·ligència.
Els investigadors van trobar que les característiques de la responsabilitat i l'obertura

van ser les que més influeixen en l'èxit acadèmic, segons la investigació anterior que
ha vinculat aquestes dues característiques a diversos tipus d'èxits.
La conclusió que van extreure de l’estudi va ser que la personalitat pot ser més
modelable que la capacitat intel·lectual, ajudant als estudiants a adquirir els trets de
personalitat positius (particularment la curiositat intel·lectual i una forta ètica de treball)
pot ser una eina poderosa per a la millora del rendiment acadèmic.
4.2-FACTORS FAMILIARS
Els nens reflecteixen l'exemple que els seus pares els han mostrat al llarg de la seva
vida, és a dir adopten una actitud semblant a la dels seus pares o tutors legals. Si ha
observat un comportament responsable i persistent, el més probable és que adopti
aquesta mateixa personalitat o una de semblant, també el nivell de formació de la
família condicionarà molt el rendiment del fill. Si la família té un nivell d'educació mitjà-
alt, tindran un tipus de converses, un tipus de vocabulari, i un grau d’interès i suport
dels pares en l'educació, que per als nens serà molt diferent de la d'un nen família de
baix nivell.
Apart d’això, és molt important que l’acompanyament parental sigui continu , no només
en el tram final del curs, sinó durant tot el curs ajudant al fill a resoldre dubtes i
interessant-se pel que fan a classe. És millor que els pares donin suport lentament als
seus fills a que tractin de resoldre el problema quan l'estudiant és de baix rendiment.
La preparació preescolar és també una poderosa eina que la família pot proporcionar
als seus fills, ja que de ben petit adquireix habilitats socials i emocionals, adquireix
beneficis cognitius i incrementa la socialització.
21
4.3-FACTORS ECONOMICS
Aquells alumnes que pertanyen a famílies més desfavorides econòmicament són

inferiors en capacitats intel·lectuals, sent el seu ritme de treball i el nivell de
concentració molt baix per a la realització de tasques. L’economia pot considerar-se,
per tant, un dels factors explicatius de el baix rendiment ja que els alumnes procedents
de llars amb problemes econòmics estan menys preparats, el que ressalta la
possibilitat d'obtenir un rendiment escolar per sota de l'esperat. Quant més baixes són
les possibilitats econòmiques, més gran és la probabilitat que els pares mostrin
desinterès per les tasques acadèmiques dels fills, ja que tenen problemes més greus
per resoldre. Com a conseqüència d’això pot passar que els pares no ajudin ni motivin
a l'alumne, i per tant que el seu rendiment acadèmic disminueixi.
4.4- INTEL·LIGÈNCIA I APTITUDS
Hi ha una estreta relació entre la intel·ligència i les aptituds de l'alumnat pel que fa al
seu rendiment. Per aquest motiu, un alumne amb un nivell d'intel·ligència alt i unes
aptituds adequades serà capaç d'obtenir un rendiment més elevat. Existeixen diverses
teories que relacionen els conceptes anteriors. Aquestes teories parteixen de tres
plantejaments fonamentals: biològic, psicològic i operatiu. El plantejament biològic
parteix del concepte d'intel·ligència com la capacitat d'adaptació al medi o a l’entorn.
En el plantejament psicològic la intel·ligència és la capacitat d'aprendre de l'individu.
En el plantejament operatiu es descriu la intel·ligència com el conjunt de conductes
que es poden observar i avaluar a través dels tests.
Tant la intel·ligència com l'aptitud són dos factors personals el quals hem de
diferenciar ja que no es tracta del mateix concepte. Les aptituds de l'individu són les
disposicions psicològiques estables que permeten als individus la realització d'una
sèrie d'activitats.
Per tant, la intel·ligència i les aptituds de l’alumne caracteritzen el seu rendiment

acadèmic, ja que totes les activitats i tasques que realitza l'alumne a l'aula comporten
processos cognitius.
22
4.5- MOTIVACIÓ
La motivació és un procés o estat intern que activa, dirigeix i manté el comportament

de les persones que s'encarreguen d'estimular i esforçar-se amb l'objectiu d'assolir uns
objectius determinats. La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o
expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca.
La motivació dels estudiants en l'àmbit educatiu està relacionada amb les metes o
objectius acadèmics fixats per l’estudiant en el seu procés d'aprenentatge. La
motivació variarà en funció dels objectius que hagi establert l'estudiant.
Els estudiants motivats per aconseguir únicament passar de curs, sense aspiracions a
treure una nota elevada, estudiaran el mínim per aprovar i no s’esforçaran més del
necessari, per tant el seu rendiment acadèmic serà baix.
En canvi, els alumnes orientats a metes d’aprenentatge, s'implicaran i s’esforçaran

més en les tasques escolars diàries, el que farà que aprenguin més dels errors. En
aquest cas passarà el contrari a l'anterior, ja que seran capaços de superar els
problemes i no rendir-se fins que aconsegueixin els seus propòsits, per tant el seu
rendiment serà superior als estudiants que busquen únicament passar de curs.
5. BENEFICIS DE L’ESPORT RELACIONATS AMB EL

RENDIMENT ESCOLAR
5.1-AUGMENT DE LA MATÈRIA GRIS I EL NIVELL D’IQ
Moltes investigacions han demostrat que el cervell de les persones actives és molt
diferent al de les persones sedentàries. La més recent liderada per investigadors de la
Universitat de Granada, afirma que la condició física de les persones pot influir en la
seva estructura cerebral i com a conseqüència en el seu rendiment acadèmic. Es va
dur a terme un assaig clínic amb més de 100 nens per demostrar que la seva condició
física, basada en la capacitat aeròbica i l’habilitat motora està lligada a un determinat
volum de matèria gris en nombroses àrees corticals i subcorticals del cervell. La
matèria gris és una de les àrees del sistema nerviós central i va associada a la funció
de processament d’informació i al raonament. Com afirma l’experta en el tema Ortega:
“El nivell de condició física dels nen està directament relacionat amb importants
diferències estructurals en el cervell, i aquestes referències es veuen reflectides en el
rendiment acadèmic dels nens.”
23
Un grup d’investigadors va estudiar l’efecte que produeix fer de 10 a 20 minuts diaris

d’esport en les cèl·lules grises. Al cap de dues setmanes, el IQ de les persones
estudiades, havia pujat quinze punts. Aquesta millora és deguda a l’augment de la
concentració i de la percepció, a l’increment de capacitat de recordar coses, a la
crescuda de la creativitat i a la manutenció del cervell en forma.
A part d’aquestes qualitats, l’esport ens aporta molts altres beneficis relacionats amb la
intel·ligència i el rendiment escolar. L’esport fa que el cervell s’oxigeni més i que
augmenti la irrigació sanguínia, cosa que fa que les cèl·lules obtinguin més nutrients.
Els estímuls del moviment fan que augmenti la producció de neurotransmissors com la
serotonina, la dopamina y les endorfines, clarificant les idees i augmentant la
creativitat. Amb la pràctica d’esport, s’utilitzen millor els transportadors d’aminoàcids.
Aquestes substàncies, transporten triptòfan i tirosina cap als òrgans en els que
s’utilitzen per la síntesi de serotonina, dopamina i noradrenalina, substàncies molt
favorables per al nostre organisme. L’activitat física també fa que augmenti la sinapsis
entre neurones, fa que els impulsos nerviosos siguin més fluids i millori el flux
d’informació. Això no només fa que el cervell s’activi amb més facilitat, sinó que també
provoca que les senyals circulin a major velocitat. La pràctica d’esport freqüent, també
fa que es sintetitzi més quantitat de neurotrofines, que impedeixen la mort de les
neurones, i a més incrementa la creació de noves ramificacions (dendrites) i de
connexions (sinapsis) en les neurones.
5.2- AUGMENT DE LA MEMÒRIA
Tal com explica aquest fragment de National Geographic, l’esport afavoreix a

l’augment de la memòria, i conseqüentment aporta beneficis al rendiment acadèmic.
Molt sovint, després de practicar esports, sentim una sensació de benestar físic i
psicològic. Aquesta sensació es deguda a l'acció dels endocannabinoides, petites
molècules produïdes pel cos durant l'esforç físic. "Els endocannabinoides circulen a la
sang durant l'exercici físic i creuen fàcilment la barrera cerebral de la sang. Després
s'uneixen als receptors cel·lulars i desencadenen aquest sentit de l'eufòria", explica
Kinga Igloi, investigadora del Departament de Neurociències Bàsiques de la UNIGE
School of Medicine "A més, aquestes mateixes molècules s'uneixen als receptors de
l'hipocamp, la principal estructura del cervell per al processament de la memòria. Però
quin és el vincle entre l'esport i la memòria? Això és el que volíem entendre".
24
Per provar l'efecte de l'esport en l'aprenentatge motor, els científics van demanar a un
grup de 15 homes joves, sans i no atletes que realitzessin una prova de memòria
després de 3 esforços físics de diferent intensitat: després de 30 minuts de ciclisme
moderat, després de 15 minuts de ciclisme intens (al voltant del 80% de la seva
freqüència cardíaca màxima ) o després d'un període de descans.
«L'exercici va ser el següent», explica Blanca Marín Bosch, també investigadora del
laboratori: «Una pantalla mostrava quatre punts col·locats un al costat de l'altre. Cada
vegada que un dels punts es transforma breument en una estrella, el participant havia
de prémer el botó corresponent el més aviat possible." "En aquest cas vam avaluar
amb precisió com i amb quina rapidesa els participants van aprendre els moviments
per reproduir-los més endavant. Això és una cosa semblant al que fem quan, per
exemple, aprenem a escriure un teclat el més ràpid possible. Després d'una intensa
sessió esportiva, vam descobrir que el rendiment era molt millor".
Els científics d’aquesta investigació van arribar a la següent conclusió: Com més alt és
el nivell sanguini d’endocannabinoides després d'un esforç físic intens, més s’activa el
seu cervell i per tant millora el seu rendiment.
Figura 5: L’esport, com a estimulant del cervell
(Font: Ejercicios que estimulan a tener un cerebro más joven

https://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/04/150417_deportes_en_forma_ejercicios_cerebro_
vejez_cognitivo_jmp)
25
6.TREBALL DE CAMP
El meu treball de camp consisteix en fer una enquesta i fer varies entrevistes a
experts sobre el tema. L’enquesta la passaré als alumnes de 1r de batxillerat de
l’Institut Jaume Balmes i també d’altres instituts catalans. Amb les enquestes faré un
estudi de les respostes i juntament amb les entrevistes i la informació que he trobat per
fer la meva part teòrica, extrauré les conclusions.
6.1-ENQUESTES
La part de l’enquesta és una part fonamental del meu treball, ja que gràcies a les
respostes de la gent podré fer un buidat i veure si les hores d’esport setmanals que
practiquen els estudiants i els seus resultats acadèmics tenen alguna relació, tenint en
compte els altres factors que hi influeixen. També podré veure si hi ha alguna
diferència de resultats que vingui determinada pel gènere o per si estudia a l’institut
Jaume Balmes o a un altre. D’altra banda, podré veure si els enquestats estaven ben
informats sobre els beneficis de l’esport i podré saber la seva opinió sobre si l’esport
influeix positivament en els resultats acadèmics.
Aquesta enquesta està pensada perquè la facin només alumnes que han estudiat 1r
de Batxillerat durant el curs 2019-2020, ja que així els resultats i les conclusions
obtingudes estan extretes en relació a un nivell d’estudis en principi de dificultat
similar, amb la variació del grau d'exigència de cada centre, però igualment molt
semblant. D’aquesta manera m’és més fàcil comparar els resultats obtinguts.
L’enquesta consta de 34 preguntes, la primera és una pregunta que evita que gent que
no ha fet batxillerat durant el curs 2019-2020 faci l’enquesta, per així evitar resultats
no-reals.
26
En aquest gràfic podem veure com el total de respostes de l’enquesta és de 592, però
com he comentat anteriorment, 33 de les respostes són de gent que no havia estudiat
1r de batxillerat durant el curs 2019-2020, el que ens deixa amb 559 respostes vàlides.
En aquest gràfic volia veure quantes respostes de gent dels diferents gèneres
responia, per posteriorment veure si hi havia algun tipus de relació o diferència entre
ells. Podem veure que el 67,4% de les 559, és a dir 377 respostes són de noies, en
canvi el 30,8% del total, és a dir 172 respostes són de nois, i per tant les 10 respostes
restants han marcat les caselles de “no estic segur”, “prefereixo no contestar” o
“altres”. El que m’ha sorprès més d’aquesta part és la gran diferència entre respostes
de nois i de noies, gairebé el 70% de les respostes són de noies, el que demostra que
tenen una major disposició que els nois.
27
En aquest gràfic veiem com el 85,3% dels enquestats, és a dir 447 persones, no han
estudiat a l’Institut Jaume Balmes, això vol dir que han contestat l’enquesta 82
alumnes de 1r de batxillerat del Balmes.
Amb aquesta pregunta més endavant podrem veure si els resultats dels alumnes del
Balmes canvien significativament en relació amb els dels altres instituts, o si és similar
a aquests. Això ho faig perquè el balmes és un institut que dona moltes facilitats als
seus alumnes per practicar diferents esports com voleibol, futbol sala, cros, curses
d’orientació...i si es compleix la meva hipòtesis de que l’esport influeix positivament en
els resultats acadèmics dels alumnes, les qualificacions dels alumnes del Balmes
haurien de ser bastant elevades.
En aquesta pregunta demano que em diguin quin tipus de batxillerat han estat
estudiant durant el curs 2019-2020, per així veure si hi han diferències molt grans de
resultats entre els estudiants que cursen diferents batxillerats, i en el cas que sigui així
intentar saber el perquè. Podem veure en el gràfic que el batxillerat més habitual és el
científic/tecnològic amb un 49,4% de les respostes, és a dir 274 de les 559. Desprès
28
veiem que el segueix el batxillerat social amb 166 respostes (el 29,7%), seguidament
tenim el batxillerat humanístic amb 78 respostes, és a dir el 14%. Les respostes
restants són el 6,9% (5,7% batxillerat artístic; 0,2% batxillerat esportiu; 1,1% altres).
En aquest gràfic podem veure com el 93% de els 559 enquestats, és a dir 520
persones no han repetit cap curs, 16 persones (el 2,9%) han repetit a l’ESO i 21
persones (el 3,8%) han repetit a Batxillerat. Aquestes dades ens serviran per veure si
hi ha alguna relació directa entre els estudiants que han repetit algun curs i les hores
d’esport que practiquen.
En aquest gràfic tenim les respostes dels enquestats a la pregunta: “Penses que
l’ambient de treball a casa teva és favorable?” Aquesta pregunta l’he fet, ja que aquest
és un factor que influeix molt en els resultats dels alumnes, perquè si a casa hi ha un
ambient desfavorable, serà més complicat estudiar, ja que si hi ha discussions,
baralles, o qualsevol altre conflicte, la capacitat de concentració i el rendiment de
l’alumne no serà el mateix que en una casa on hi ha pau i tranquil·litat. 14 persones (el
2,5%) diuen que el ambient a casa seva és “gens favorable”, 38 persones (el 6,8%)
29
diuen que és “poc favorable”, 117 persones (el 20,9%) diuen que és “suficientment
favorable”, 238 persones (el 42,6%) diuen que és “bastant favorable” i per últim 152
persones (el 27,2%) diuen que és “molt favorable”.
En aquest gràfic, es veu com 506 persones (el 90,5%) han contestat que tenen accés
a tots els recursos necessaris per fer les tasques que se’ls demana al seu centre
educatiu, 7 persones (el 1,3%) han respost que no tenen aquests recursos necessaris,
30 persones (el 5,4%) han respost que no sempre tenen WIFI, 53 persones (el 9,5%)
han respost que no sempre poden utilitzar l’ordinador, i per últim 6 persones (l’1,1%)
han marcat l’opció “altres” que fa referència a altres problemes amb els recursos
necessaris. Aquesta pregunta l’he inclòs a l’enquesta, ja que la gent que no disposa
dels recursos necessaris per fer les feines que se’ls demana al seu centre, o que no
sempre en poden fer ús, acostumen a tenir dificultats per entregar les feines a temps i
això fa que la seva nota final disminueixi.
30
En aquest gràfic, veiem com el 72,8% dels enquestats (407) diuen que no tenen cap
dificultat econòmica, el que ens deixa amb el 27,2% restant (152 persones) amb
dificultats econòmiques. D’aquest 27,2%; el 14,8% (83 persones) diuen que les seves
dificultats econòmiques no influeixen en els seus estudis, el 4,1% (23 persones) diu
que influeixen negativament en els seus estudis, i el 8,2% restant (46 persones) no
sap si influeix en els seus estudis. Aquesta pregunta l’he fet, ja que en gairebé tots els
casos, els estudiants que provenen de famílies amb problemes econòmics tendeixen a
tenir uns resultats acadèmics més baixos que els que no en tenen, això pot ser degut
majoritàriament al desinterès de la família pels estudis de l’alumne o a que l’alumne li
dona més importància a ajudar en l’economia familiar que a estudiar.
Aquesta pregunta la vaig fer per saber si els enquestats tenien un mínim coneixement
sobre algun dels factors que influeixen en el rendiment escolar, en aquest cas vaig
optar pels factor en l’àmbit familiar. Com podem veure els apartats 1 i 2, corresponen a
que els factors familiars no influeixen gairebé res en el rendiment escolar, i veiem
també que son els menys votats, 26 vots entre els 2 apartats (el 4,6%). L’apartat 3 és
el punt mig, per tant les 99 persones (17,7%) que han votat aquest apartat, no saben si
els factors familiars influeixen en el rendiment escolar. Per últim, els apartats 4 i 5 que
serien els apartats corresponents a que els factors familiars influeixen bastant i molt en
el rendiment acadèmic. Aquests 2 apartats suposen el 77,6% dels vots (434), per tant
aquesta gran majoria és la que té raó, ja que està demostrat que els factors familiars
tenen molta importància en el rendiment acadèmic dels alumnes.
31
En aquest gràfic veiem com el 2,3% (13 persones) diuen que l’ambient a classe és
“gens favorable”, el 10,4% (58 persones) pensen que l’ambient a classe és “poc
favorable”, el 40,1% (224 persones) creuen que és “suficientment favorable”, el 39,7%
(222 persones) diuen que és “bastant favorable” i per últim el 7,5% (42 persones)
creuen que és “molt favorable”. Amb aquesta pregunta pretenia saber l’opinió dels
enquestats sobre l’ambient de classe al seus centres, ja que és un factor que pot influir
en el rendiment acadèmic, ja que per exemple si l’ambient a classe no és bo et pot
arribar a desmotivar i com a conseqüència, pot baixar el teu rendiment acadèmic.
En aquest gràfic podem veure com 237 persones (el 42,4%), diuen que estudien algun
idioma d’activitat extraescolar, 219 persones (el 39,2%) diuen que no fan cap activitat
extraescolar que no sigui esport, 98 persones fan música (el 17,5%), 75 persones (el
13,4%) han posat que fan altres activitats extraescolars, 23 persones (el 4,1%) han dit
que fan teatre, 11 (el 2%) fan dibuix, i per últim 4 (el 0,7%) fan fotografia. Aquesta
pregunta l’he fet per veure el número de gent que fa alguna activitat extraescolar a part
32
de l’esport, i poder comparar si aquests que fan alguna activitat més apart de l’esport
tenen uns millors resultats acadèmics que els que no en fan cap o només fan esport.
Amb aquesta pregunta vull veure si els enquestats creuen que tenen el temps suficient
temps per dedicar-li als estudis i a les activitats extraescolars en el cas que en facin
alguna, ja que el temps també influeix molt en el tema dels estudis, si no tens el temps
suficient per estudiar és molt probable que la teva nota mitjana es vegi reduïda.
Aquesta pregunta la van contestar un total de 411 persones, ja que tothom no fa
activitats extraescolars. 223 persones (el 54,3%), han contestat que “no sempre” tenen
el temps suficient, el que m’ha semblat bastant elevat ja que estem parlant de més de
la meitat de les respostes. 161 persones (el 39,2%) han contestat que sí que tenen el
temps suficient, i les 27 persones (el 6,6%) restants han dit que no.
33
Aquesta la considero una de les preguntes més importants de l’enquesta, ja que

demana la mitjana dels alumnes de 1r de batxillerat durant el curs 2019-2020, i ens
donarà les respostes en resultats numèrics, cosa que ens serà més fàcil per veure si la
pràctica d’esport fa que la nota incrementi o no. Com podem veure al gràfic, 8
persones (l’1,4%) han posat que han tret una mitja de menys de 5. 142 persones (el
25,4%) diuen que han tret una mitjana de 5 o 6. 300 persones (el 53,7%) han posat
que han tret un 7 o un 8, i per últim, 109 persones (el 19,5%) han posat que tenen una
mitjana de 9 o 10.
Aquesta pregunta l’he fet, ja que la dedicació que els alumnes tenen en els estudis
influeix molt en les seves notes mitjanes, si una persona dedica 10 hores setmanals a
estudiar fora de classe, traurà més bona nota que si hi dedica només 2 hores. Com
podem veure al gràfic, 60 persones (el 10,7%) dediquen menys de 2 hores setmanals
a estudiar fora de classe, 207 persones (el 37%) dediquen de 2 a 5 hores setmanals,
141 persones (el 25,2%) dediquen de 5 a 8 hores, 86 persones (el 15,4%) dediquen de
9 a 12 hores a la setmana i per últim 65 persones (el 11,6%) dediquen més de 12
hores setmanals.
34
Aquesta pregunta l’he fet, amb la intenció de saber quanta gent feia esport, i també per
tal de comprovar si amb la pràctica dels diferents tipus d’esport variava el rendiment
acadèmic dels alumnes. Com podem veure a la gràfica, 129 persones no practica cap
esport, 70 juguen a futbol, 47 juguen a bàsquet, 31 practiquen vòlei, 20 fan patinatge,
72 fan dansa, 7 fan escalada, 14 fan atletisme, 10 fan gimnàstica, 117 van al gimnàs i
166 practiquen altres esports. Veiem que si sumem totes les respostes ens dona un
total de 683 respostes i això vol dir que hi ha gent que practica més d’una activitat.
He fet aquesta pregunta, per saber si el motiu pel qual una persona practica un
determinat esport pot influir molt a en la seva vida sobretot a nivell psicològic, i també
si aquesta motivació pot afectar al rendiment del mateix esport. Si una persona
practica un esport perquè li agrada rendirà molt més i estarà millor psicològicament
que si el practica per obligació. Com es veu a la gràfica 8 persones practiquen esport
per obligació, 78 persones fan esport per passar l’estona, 368 persones en practiquen
perquè els hi agrada, 232 persones practiquen esport per salut, 303 persones fan
esport per desconnectar i per últim 44 persones practiquen algun esport per algun altre
motiu. Igual que amb la pregunta anterior hi han persones que han posat més d’un
motiu, ja que han votat 445 persones i hi ha 1033 respostes.
35
Aquesta pregunta l'he fet per veure durant quant temps porten fent esport els
enquestats, per saber si en el cas que l'esport influeixi positivament en els resultats
acadèmics, de quina manera ho fa, si a llarg o a curt termini. En el gràfic veiem com 70
persones (el 14,4%) porten fent esport fa 2 anys o menys, 92 persones (el 20,3%)
porten fent esport des de fa de 3 a 6 anys, 80 persones (el 17,6%) porten fent esport
des de fa de 7 a 9 anys, 112 persones (el 24,7%) porten fent esport des de fa de 10 a
12 anys, per últim 100 persones (el 22%) porten fent esport durant més de 13 anys.
Amb aquesta pregunta volia saber l'opinió dels enquestats que practiquen esport sobre
si creien que si no haguessin fet esport durant aquest any, les seves notes haguessin
sigut més baixes o no. Com podem observar a la gràfica, de les 438 persones que ha
respost, 108 persones (el 24,7%) creuen que les seves notes haguessin sigut més
baixes, 268 persones (el 61,2%) creuen que els seus resultats no haguessin variat i
per últim, 62 persones (el 14,2%) creuen que els seus resultats haguessin millorats.
36
Aquesta pregunta l’he fet, ja que en el cas que l’esport influeixi positivament en els
resultats acadèmics, vull comprovar si quantes més hores setmanals fa algú, millors
notes treu. Com veiem a la gràfica, 155 persones (el 27,7%) fan 2 o menys hores
d’esport a la setmana, 217 persones (el 38,8%) fan de 2 a 5 hores setmanals d’esport,
128 persones (el 22,9%) fan de 6 a 8 hores, 36 persones (el 6,4%) fan esport de 9 a
12 hores a la setmana i per últim 23 persones (el 4,1%) fan més de 12 hores d’esport a
la setmana.
Amb aquesta pregunta volia saber quines eren les prioritats dels enquestats, ja que en
general els que li donen més importància als estudis que a la resta de coses acaben
traient millors resultats. Com podem veure un 3,8% dels enquestats (21 persones) han
votat que li donen més importància a l’esport, el 22% (123 persones) ha dit que li dona
la mateixa importància als estudis que a l’esport, i el 74,2% dels enquestats (415
persones) han dit que li donen més importància als estudis.
37
Aquesta altra l’he fet per veure l’opinió que tenia la gent, sobre si l’esport influeix o no
en els resultats acadèmics dels estudiants, el que s’apropa molt a la meva hipòtesi:
“L’esport influeix positivament en els resultats acadèmics dels estudiants de 1r de
batxillerat.”
L’11,3% (63 persones) han votat que influeix negativament, el que m’ha sorprès
bastant ja que m’esperava una xifra bastant més baixa. El 29,2% dels enquestats (163
persones) ha votat que no influeix de cap manera. Per últim, el 59,6% (333 persones)
dels enquestats ha votat que l’esport influeix positivament en els resultats acadèmics
dels estudiants
6.2- ESTUDI DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES DELS ALUMNES

DE 1r DE BATXILLERAT
Vaig fer l’estudi de les enquestes, i el que vaig poder apreciar clarament, és que a
mesura que augmenta la mitjana dels enquestats, disminueix el percentatge d’alumnes
que no realitza esport, és a dir que quan més nota treuen més gent fa esport. Dels
alumnes que van treure menys d’un 5 de mitjana (8 persones), el 50% no practica
esport. Dels que tenen un 5 o 6 de nota mitjana (142 persones), el 35,21% no fa cap
esport. Dels alumnes que van treure un 7 o un 8 de mitjana (300 persones), el 20,66%
no practica cap esport. Per últim dels alumnes que han tret de 9 a 10 de mitjana (109
persones), el 16,51% no fan cap esport.
Apart d’aquest clara correlació, em va cridar l’atenció, que a mesura que els alumnes
pujaven de notes, hi havia un increment negatiu en el número de nois. Entre els
alumnes que van treure menys d’un 5, el 50% son nois, entre els alumnes de 5 i 6 de
mitjana, els nois representaven el 35,91% de les respostes. En els alumnes de 7 i 8 de
mitjana, trobem que hi ha un 29,66% de nois. Per últim dels estudiants que van treure
entre 9 i 10 de mitjana, el 25,68% son nois.
Crec que l’enquesta, m’ha sortit bastant bé, encara que he vist que en els alumnes que
han tret menys d’un 5 de mitjana pot ser poc representativa, ja que hi ha pocs
estudiants en aquesta franja. Tot i això, en les demès franges, hi ha un nombre
d’alumnes bastant elevat, així que en quant a representativitat està bastant bé.
D’altra banda, com a conclusió de les enquestes es pot afirmar que existeix una
correlació entre l’esport i els resultats acadèmics dels estudiants, i entre els resultats
acadèmics i el gènere dels estudiants.
38
6.3- ENTREVISTES A PERSONES AMB RELACIÓ AMB L’ESPORT
La meva idea principal és fer entrevistes a algunes persones que tenen o han tingut
algun tipus de relació amb l’esport com podrien ser, entrenadors personals, monitors
d'algun gimnàs, professors d’educació física o psicòlegs, per tenir a part de les
enquestes un punt de vista una mica més professional que m’acabi d’ajudar a
confirmar o refutar la hipòtesi.
Entrevista: Marcelo (jugador i entrenador de futbol i monitor de gimnàs)
-Com et dius? ¿Quina és la teva professió actual?

Marcelo Figueira Carabajal, soc assessor financer.
-Tens o has tingut algun tipus de relació amb l’esport? De quina

manera? (si has tingut algun treball relacionat amb l’esport, si practiques o practicaves
algun esport…)
He jugat tota la vida a futbol des dels 4 anys fins als 25, he sigut entrenador de nens i
joves durant 10 anys i he sigut monitor de gimnàs durant 3 anys . Ara mateix estic
desconnectat, però tornaré aviat.
-Creus que l’esport és essencial per les persones? Per què?

Rotundament si. L’esport t’ensenya valors aplicables a tots els aspectes de la vida. El
fet de treballar en equip, de saber resoldre situacions adverses, saber perdre i
guanyar, desenvolupar emocions com l’eufòria o la decepció, i saber portar-les de la
millor manera possible, etc.
Per a mi és essencial l’esport, sobretot en el desenvolupament d’un nen o una persona
jove fins que forja el seu caràcter i la seva personalitat completament.
-L’esport comporta avantatges? Quines? ( tant a nivell físic, com a nivell psicològic i
social)
Òbviament, a nivell de salut està demostrat que és un aspecte importantíssim realitzar
esport pels seus múltiples beneficis.
A nivell psicològic també està demostrat que fer esport genera endorfines que
produeixen plaer al nostre cervell i ens fa sentir bé i feliços.
I a nivell social, per a mi és de vital importància, que els nens i nenes es puguin
desenvolupar en un altre context, més enllà de l’escola, amb diferents motivacions i
objectius, creant vincles d’amistat molt forts que poden durar tota una vida. Actualment
els meus millors amics els conec des dels 5 anys gràcies al futbol.
39
-Creus que la pràctica d’esport influeix en els resultats acadèmics dels estudiants? En
el cas que creguis que sí, de quina manera (positivament o negativament) i per què?
Sincerament, aquest mateix projecte que ara fa el Dani, jo també el vaig fer amb
aquesta mateixa pregunta sobre la taula. Vaig arribar a la conclusió de que hi han
coses negatives i positives, però que guanyaven àmpliament les positives.
Com en tot a la vida, s’ha de trobar un equilibri; és obvi que si et passes el dia
entrenant o jugant al parc, potser no tens prou forces o temps per rendir
adequadament als estudis. Però portat amb seny, donant-li la importància que es
mereixen ambdós aspectes a la seva manera, son perfectament compatibles i es
nodreixen un a l’altre.
Ser bon estudiant i tenir segons quins coneixements, pot resultar molt útil a l’hora de
plantejar adversitats que es presenten a l’esport. Així com ser un bon esportista et pot
ajudar a ser més constant o disciplinat en els estudis quan a vegades les coses no
surten com un vol.
-Estàs d’acord amb la següent afirmació? Per què?

“L’esport afavoreix a l’augment de la concentració, de la percepció, de la capacitat de
recordar les coses i a la crescuda de la creativitat.”
Estic d’acord, no soc científic i desconec les raons empíriques que ho demostrin, però
estic convençut i m’ho trobo dia a dia, al carrer, a la feina, al supermercat. Quan una
persona ha practicat esport, es nota i quan s’ha passat mitja vida davant d’una
pantalla, també.
Entrevista: Clara (esportista i professora d’educació física)

Em dic Clara Grifoll Pomer i soc professora d’educació física.
-Tens o has tingut algun tipus de relació amb l’esport? De quina manera? (si has tingut
algun treball relacionat amb l’esport, si practiques o practicaves algun esport…)
Bàsicament la meva vida gira al voltant de l’esport i l’AF. Des de ben petita he practicat
diferents esports, i segueixo fent-ho, els meus estudis han estat relacionats amb el
món de l’esport i actualment em dedico a la docència de l’educació física, matèria que
també treballa continguts relacionats amb l’esport.

L’esport és actualment un dels fenòmens que més massa mou i per tant està directa o
indirectament present a la vida de les persones.
40
social)
I tant, l’esport té molts avantatges a diferents àmbits:
- Transmet valors educatius que ajuden a forjar la personalitat
- Dona recursos per ocupar el temps d’oci de manera activa evitant el
sedentarisme
- Augmenta la condició física millorant la salut i evitant el risc de malalties
cardiovasculars.
- Crea hàbits saludables
- Ajuda a establir relacions socials gratificants
- Proporciona un espai de desconnexió
- Millora l’autoestima, calma el cos i la ment disminuint l’ansietat, genera
sensació de felicitat…
Podríem dir per tant que ajuda a augmentar la salut física, psicològica i socio-
emocional.
Segons nombrosos estudis de neurociència la pràctica d’activitat física, no únicament
l’esport, pot influir positivament en els resultats acadèmics dels estudiants.
Les investigacions demostren que l’AF ajuda de manera significativa a: gestionar
emocions, dirigir l’atenció, ignorar les distraccions, mantenir un bon autocontrol i altres
funcions executives importants de les quals s’encarrega el còrtex prefrontal.

Estic d’acord ja que durant la pràctica d’AF s’alliberen múltiples substàncies que
incideixen directa i indirectament en processos d’aprenentatge i memòria.
Ex. Augment de connexions neuronals i capil·lars sanguinis, augment de volum
hipocamp i ganglis basals. Son estructures implicades en processos d’aprenentatge i
memòria
Augment de neurotransmissors encarregats de regular el procés cognitiu com la
memòria o predisposició a l’aprenentatge.
A més les emocions positives que comporta permet pensar de manera més creativa i
eficient. El fet de treballar també la presa de decisions afavorirà en diversos aspectes
de l’aprenentatge.
41
Entrevista: Mireia (orientadora de l’Institut Jaume Balmes)

Em dic Mireia Roig, faig d’orientadora a l’institut Jaume Balmes.
-Tens o has tingut algun tipus de relació amb l’esport? De quina

manera? (si has tingut algun treball relacionat amb l’esport, si practiques o practicaves
algun esport…)
M’agrada anar a caminar i també a nedar, ho faig regularment.
Quan era jove havia fet de monitora d’esports.

Sí, n’estic convençuda. Per mantenir el cos sa però també i sobretot per mantenir
l’esperit positiu.
social)
Té molts avantatges: fas salut en molts sentits. Físicament és evident i
psicològicament també, de fet els efectes psicològics es noten a curt termini, després
de mitja hora d’esport ja comences a tenir un pensament més positiu, més creatiu,
més entusiasta i això és boníssim.
Crec que els influeix positivament. La salut en general influeix positivament en el
rendiment dels estudiants. I la part psicològica hi intervé clarament perquè millora la
capacitat de concentració i l’autoconfiança.

Totalment, per tot el que he dit fins ara i perquè, a més d’estar demostradíssim, jo ho
he constatat en la meva pròpia pell.
42
7. CONCLUSIONS
Després de tota la recerca d’informació i tota la part pràctica realitzada en aquest

treball, ha arribat el moment de confirmar la meva hipòtesi inicial: “l’esport influeix
positivament en els resultats acadèmics dels alumnes de primer de batxillerat”, i
afirmar que hem complert els objectius del treball que apart de contestar la hipòtesi
inicial, eren veure els diferents efectes que comporta l’esport sobre les persones , els
valors i habilitats que ens aporta i especialitzar-me més en aquest tema i aprendre
noves tècniques i recursos que em puguin servir en un futur.
Per poder confirmar la meva hipòtesi vam començar el treball veient el paper que té
l’esport a la societat i els beneficis que comporta per als que el practiquen, tant a nivell
físic, com psicològic o social. Vam veure que els que practiquen algun tipus d’esport o
activitat física, tenen menys probabilitats de contraure malalties, tenen una vida més
equilibrada a nivell psicològic i tendeixen a tenir relacions socials més sanes i a obtenir
certs valors i qualitats molt útils per al nostre dia a dia.
També vam veure que el rendiment esportiu està condicionat per una sèrie de
motivacions, que poden influir en aquest de manera positiva o negativa.
Per una altra part vam observar com era el rendiment acadèmic a la societat, i els
diferents factors que el condicionaven. Aquí vam enllaçar el rendiment acadèmic amb
l’esport, de manera que vam afirmar que determinats valors i aprenentatges aportats
per l’esport influeixen positivament en els resultats acadèmics dels estudiants.
Per poder confirmar la meva hipòtesi de manera evident, vaig fer enquestes a 592
alumnes de primer de batxillerat, encara que només 559 respostes em van servir. Amb
aquestes enquestes vaig realitzar un estudi, on els resultats finals van ser que la
relació entre l’increment del nombre d'alumnes que practiquen esport i l’increment de
la nota mitjana dels estudiants era directament proporcional, és a dir que a mesura que
puja la nota mitjana, hi ha més alumnes que practiquen esport, el que confirma la
meva hipòtesi principal. Finalment per acabar de concloure-la amb solidesa vaig fer 3
entrevistes, intentant que els entrevistats tinguessin una visió diversa sobre l’esport.
Per això vaig entrevistar a una professora d’educació física, que engloba una visió més
general de l’esport; una orientadora d’institut, que té una visió més psicològica de
l’esport; i per últim un ex-jugador i ex-entrenador de futbol, encara que també tècnic de
gimnàs, que des del meu punt de vista té una visió més d’àmbit social de l’esport. Tot i
aquestes visions diverses, tots estan d’acord en que l’esport és necessari per mantenir
una vida saludable, tots afirmen que la pràctica d’esport comporta una immensitat de
43
beneficis a diferents nivells, i per últim tots creuen que l’esport influeix positivament en
els resultats acadèmics dels estudiants, sempre que es mantingui un equilibri entre la
dedicació a l’estudi i l’esport.
Apart de l’estudi de la relació entre els resultats acadèmics i la nota mitjana dels
estudiants, vaig intentar trobar si hi havia alguna relació entre els resultats i el gènere
dels estudiants, i efectivament hi ha una clara relació. A mesura que pugen les notes el
percentatge de noies és més elevat, és a dir que les noies de primer de batxillerat
tendeixen a treure millors resultats que els nois del seu mateix curs, com a mínim de la
gent que ha contestat l’enquesta.
Tot i haver confirmat les meves dues hipòtesi, m’agradaria haver pogut veure amb més
detall la influència en els resultats dels alumnes de primer de batxillerat de factors
com: l’influencia familiar, la situació econòmica o les prioritats de l’alumne, ja que crec
que les he deixat una mica de banda al fer l’estudi, però ho he fet perquè si no hauria
d’estudiar exhaustivament cada cas en particular i no disposo dels mitjans ni del temps
per fer-ho.
En general fer aquest treball, m’ha ensenyat molt , ja que he après moltes coses sobre
l’esport que no sabia, he après a planificar-me millor, a no desesperar-me quan una
cosa no em sortia, a fer servir diferents recursos...La cosa que més m’ha sorprès, és
que es vegi tan clara la correlació entre l’esport i els resultats acadèmics dels
estudiants, ja que pensava que em costaria bastant demostrar-la. Tot i que al acabar el
treball, tingui unes sensacions molt positives, també he tingut algunes dificultats difícils
de superar, sobretot en la part d’analitzar els resultats de les enquestes, ja que no
sabia com fer els estudis i quins factors tenir en compte i quins no. Però tot i aquestes
dificultats crec que m’ha anat prou bé
44
8.AGRAÏMENTS
En l’elaboració d’aquest treball, no he estat sol ni molt menys, moltes persones m’han
ajudat a resoldre dubtes i a facilitar-me la feina.
En primer lloc agrair a tots els instituts que m’han ajudat a difondre l’enquesta entre els
seus alumes de primer de batxillerat, ja que gràcies a ells he aconseguit un nombre
molt més elevat de respostes del que m’esperava, i també donar les gràcies als
alumnes que han respost l’enquesta per la seva paciència, ja que era una enquesta
bastant llarga.
En segon lloc donar les gràcies a els entrevistats per la seva rapidesa de resposta i la
seva amabilitat. Aquestes persones son: el Marcelo Figueira, la Clara Grifoll i la Mireia
Roig.
Per últim, agrair al meu tutor del treball, Albert Daví, per ajudar-me en aquest treball de
manera constant. Per corregir-me els erros ortogràfics, per ensenyar-me eines de
treball noves, per donar-me idees noves i orientar-me quan no trobava la manera
d’afrontar alguna part del treball, i per dipositar tanta confiança en mi.
45
8. BIBLIOGRAFÍA I ALTRES FONTS
COLEGIO INDIOAMERICANO (15/10/2020). Factores que afectan el rendimiento

académico en la prepa [en línia]. [consultat: 20/10/2020]. Disponible a Internet
<https://blog.indo.edu.mx/factores-personales-afectan-rendimiento-academico>
DOMÍNGUEZ, RUBÉN (01/06/2016). La responsabilidad en el deporte [en línia]. La

Región [consultat: 12/07/2020]. Disponible a Internet:
<https://www.laregion.es/articulo/xornal-escolar/responsabilidad-
deporte/20160601151444625557.html>
EKKE. L’esport, una gran defensa i estímul per al cervell [en línia]. Lleida
[consultat:15/06/2020]. Disponible a Internet: https://ekke.cat/ca/lesport-una-gran-
defensa-i-estimul-per-al-cervell/
GARCÍA-ALLEN,JONATHAN. Los 10 beneficios psicológicos de practicar ejercicio

físico [en línia].[consultat: 29/6/2020]. Disponible a Internet:
<https://psicologiaymente.com/deporte/beneficios-psicologicos-practicar-ejercicio>
GARCÍA-ALLEN,JONATHAN. 15 enfermedades que se previenen practicando

ejercicio físico [en línia].[consultat: 01/07/2020]. Disponible a Internet:
<https://psicologiaymente.com/deporte/enfermedades-previenen-practicando-ejercicio-
fisico>
JACOME, JUAN FRANCISCO (03/07/2015).Las Motivaciones del Deportista /

Neurociencias y Deporte (parte 2/3) [en línia]. G-SE [consultat: 20/07/2020]. Disponible
a Internet: <https://g-se.com/las-motivaciones-del-deportista-neurociencias-y-deporte-
parte-2-3-bp-F57cfb26dbb7f8>
JEIZULY (7/01/2009) Influencia del deporte en la sociedad [en línia]

[consultat:22/06/2020]. Disponible a Internet: <https://jeizulydeporte.blogspot.com/>
JUMIQUE, ANDREA (20/01/2020). Estos factores pueden condicionar el rendimiento

escolar [en línia]. Prensa Libre [consultat: 30/07/2020]. Disponible a Internet
<https://www.prensalibre.com/vida/salud-y-familia/factores-que-condicionan-el-
rendimiento-escolar>
MARCET, PEDRO (08/07/20012). El deporte como transmisor de valores [en línia]. La

Vanguardia [consultat:07/07/2020]. Disponible a Internet:
<https://www.lavanguardia.com/opinion/temas-de-debate/20120708/54322835694/el-
deporte-como-transmisor-de-valores.html>
46
MÉNDEZ, ANDREA .Por qué la personalidad es más importante para el éxito que la
inteligencia [en línia]. Euroresidentes [consultat: 05/08/2020]. Disponible a Internet
<https://www.euroresidentes.com/estilo-de-vida/adolescentes/por-que-la-personalidad-
es-mas>
MERINO, JORDI (22/01/2019). L’esport com a mirall de la societat sense fronteres [en
línia]. Barcelona: [consultat: 12/06/2020]. Disponible a Internet:
<https://www.ara.cat/opinio/esport-mirall-societat-fronteres_0_2166983321.html>
PAGLILLA, DANIEL (08/03/2018). La motivación en el deporte: teorías, clasificación y

características [en línia]. Psicología-online [consultat: 28/07/2020]. Disponible a
Internet: <https://www.psicologia-online.com/la-motivacion-en-el-deporte-teorias-
clasificacion-y-caracteristicas-2629.html#anchor_4>
PENSAMIENTO CRÍTICO (12/03/2012). Edeporte en jóvenes para prevenir el

consumo de drogas [en línia]. Costa Rica [consultat:15/07/2020]. Disponible a Internet
<https://pensamientocritic.blogspot.com/2012/03/el-deporte-en-jovenes-para-prevenir-
el.html>
PSICÓLOGO EN MADRID. Los 10 Beneficios Psicológicos De La Actividad Física [en

línia]. Madrid [consultat: 03/07/2020]. Disponible a internet:
<https://unpsicologoenmadrid.es/beneficios-psicologicos-de-la-actividad-fisica/>
RODRÍGUEZ, HÉCTOR (25/09/2020). Deporte y memoria están asociados [en línia].

Espanya: National Geographic [consultat: 12/10/2020]. Disponible a Internet
<https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/deporte-y-memoria-estan-
asociados_15932>
RODRIGUEZ PUERTA, ALEJANDRO. 10 Beneficios del deporte para la salud física y

mental [en línia]. Estonia: Lifeder [consultat: 14/06/2020]. Disponible a Internet:
<https://www.lifeder.com/beneficios-del-deporte/>
RUIZ, CARIDAD. Hacer ejercicio reduce el riesgo de sufrir siete tipos de cáncer [en
línia].[consultat:18/6/2020]. Disponible a Internet
<https://www.webconsultas.com/noticias/ejercicio-y-deporte/hacer-ejercicio-reduce-el-
riesgo-de-sufrir-siete-tipos-de-cancer>
SALUD MÁS DEPORTE. [en línia]. [consultat: 15/08/2020]. Disponible a Internet

<https://www.saludmasdeporte.com/deporte-materia-gris/>
SCHWEBKE, FRANK R.(2010). Mentalmente en forma. 2ª edició. Barcelona:

Hispanoeuropea
47
SERRANO RUIZ, LYDIA (2013). La influencia de los factores socioeconómicos en el

rendimiento académicos [en línia] [consultat: 10/09/2020]. Disponible a Internet
<http://repositorio.ual.es/bitstream/handle/10835/2335/Trabajo.pdf?sequence=1>
TOVAR, JAVIER (28/06/2017). El deporte sube la autoestima y mejora la confianza en

uno mismo [en línia]. Madrid [consultat: 01/07/2020]. Disponible a Internet:
<https://www.efesalud.com/deporte-autoestima-mejora-confianza/>
48

Treball de Recerca Catalunya 01

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball de Recerca Catalunya 01

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA INFLUÈNCIA DE L’ESPORT EN

ELS RESULTATS ACADÈMICS

Daniel Ruiz Esteban

Tutor: Albert Daví Recasens

Figura 1:”Esport a nivell psicològic”

2.1 Beneficis físics de l’esport 8

2.2 Beneficis psicològics de l’esport 12

2.3 Beneficis socials de l’esport 15

3. MOTIVACIONS I DESMOTIVACIONS EN L'ACTIVITAT FÍSICA 17

3.1 Influència familiar 17

3.2 Factors de motivació primaris 17

3.3 Factors de motivació secundaris 18

3.4 Motivacions socials 19

4. RENDIMENT ESCOLAR A LA SOCIETAT 20

4.1 Personalitat i estat d’ànim 20

4.2 Factors familiars 21

4.3 Factors econòmics 22

4.4 Intel·ligència i aptituds 22

5. BENEFICIS DE L’ESPORT RELACIONATS AMB EL RENDIMENT

5.1 Augment de la matèria gris i el nivell d’IQ 23

5.2 Augment de la memòria 24

6.2 Estudi de les enquestes 38

6.3 Entrevistes a persones experimentades en l’esport 39

9. BIBLIOGRAFÍA I ALTRES FONTS 46

Pel que fa a la part dels resultats acadèmics, la meva motivació es simplement la

Respecte a l’enquesta l’enviaré als alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Jaume

L’esport és molt important i necessari en la nostra societat, ja que és molt beneficiós

Gràcies a l’esport, s'organitzen i es relacionen grups de persones molt diversos, gent

2.1. BENEFICIS FÍSICS DE L'ESPORT

2.1.1·Augment del volum de l’hipocamp

En un altre experiment realitzat pel neuro-científic Kramer, es va investigar en

2.1.2·Augment de l’oxigenació al cervell

2.1.3 ·Millora del to muscular

Un dels efectes més directes de l'exercici físic sobre el nostre cos és el

2.1.4·Millora de la resistència dels ossos

2.1.5·Augment del desig sexual

2.1.6·Reducció del risc de patir malalties

2.2. BENEFICIS PSICOLÒGICS DE L’ESPORT

Figura 2: L’esport i la psicologia

(Font: Psicología del deporte: historia, características https://micarrerauniversitaria.com/c-

2.2.1. Augment positiu de l’estat d’ànim i millora de l’autoestima

2.2.2. Reducció de la possibilitat de patir malalties psicològiques

L'esport pot ser eficaç en la reducció de depressions menys pronunciades, ja que

2.2.3. Control de l'addicció

L'abús d'alcohol també impedeix la normalitat en la vida de l'addicte. Una

2.2.4. Reducció de la sensació d'estrès

L'esport fa que la persona que el practica, es concentri en l'activitat física i desconnecti

La norepinefrina és un neurotransmissor i l'hormona que actua en diferents parts del

2.2.5. Reducció de la sensació de fatiga

Segons una investigació d'un equip de la Universitat de Geòrgia, l’exercici regular de

2.3-BENEFICIS SOCIALS DE L’ESPORT

2.3.1.·Afavoreix l’aprenentatge de valors

L’esport és una eina interessant per a l'assoliment de valors, és essencial per a la

2.3.2. Incrementa l’autonomia i la responsabilitat

Un dels aspectes més importants de l'educació esportiva per a joves atletes és la

L'àmbit esportiu és un espai ideal per adquirir aquesta responsabilitat, ja que

És important que cada esportista es responsabilitzi de les tasques, funcions, accions i

2.3.3. ·Evita o redueix conductes no-saludables

Moltes persones utilitzen substàncies per millorar la seva capacitat de socialització,

L'esport està en el curs d'augmentar l'autoestima a través del desafiament personal

2.3.4. Millora les relacions socials

Figura 3: L’esport i la socialització

(Font: Elaboració pròpia)

3. MOTIVACIONS EN L'ACTIVITAT FÍSICA