COMENCEM (1788-1833) Guerra irevolucié liberal 2 Qiiestié claus va ser la Revolucié Francesa un catalitzador per ala desapai VISUALITZE UNA HISTORIA REAL SS Limpacte de la Revolucié Francesa durant el regnat de Carles IV (1788-1808) i la Guerra del Francés, en temps de Ferran Vil (1808-1833), van sacsejar les estructures seculars i van donar pas a I'Edat Contemporania a Espanya. Durant quests anys convulsos, es va materialitzar la independén- cia de la majoria de les colénies americanes i es va produir la transicié entre l'Antic Régim i el liberalisme, de manera intermitent i conflictiva. Entre els assoliments del periode destaca el primer text cons: titucional modem, la Constitucié del 1812, que ha tingut unes repercussions profundes fins a I'@poca actual. Entre les feble- ses, hi trobem l'exil ila repressi6 que van patir bona part dels liberals. Un testimoni excepcional d'aquesta época va ser Francisco Goya y Lucientes, la figura de la qual ens permet conéixer els avatars dels quatre regnats d' aquest periode. | eae de Goya, una genialitat entre quatre regnats Mod ale comenganant dos Gu “arc ics | Cultura democratica i6 de I'Antic Regim a Espanya? POSE A PROVA ELS MEUS SABERS St Sobre els fets @ Quines van ser les caracteristiques de la Gu del Francés? Quines forces shi van enfrontar? © Quines etapes politiques es van succeir entre anys 1814 i 1833? Quins van ser els trets es: cials de cada etapa? Sobre les causes * Quines van ser les causes de la Guerra del F és? * Quin procés va conduir a la independéncia de colanies americanes? Sobre les conseqiiéncies © Per qué la Guerra del Francés va marcar (‘nic la crisi de Antic Regim a Espanya? = Quins nous paisos van sorgir després de les i pendancies americanes? EXPLORE EL VIDEO © Per a quins monarques va treballar Francise Goya? Elabora un eix cronolagie amb les of pals fites de la seua vida. © Per qué se'l considera un testimoni excep daquella época? Posa'n exemples. 22h. emeccte zz amensee Dones contra el fanatisme i la intran: igéncia DEBAT Prints de 200 anys bi ha entre les morts de Marana Pineda (1831) i Mahsa Amini (2022), Menara era uns jo- Accedeix a la biografia de Mariana Pineda, Qui va seri Oy Nanadina que va ser condemnada a mort | executa- com va morit? Per qué creus que es va convertir en un Tee to Volt delat oe sous companys Iberce wan simbol en defensa dl ibercinves plitaven contra ol govern absolutista de Perran Wit ce : : a} 22 una joveiraniana detingude per In pale in) Ara mira la noticia sobre Mahsa Amini. Qui va ser i del seu pais per Porter mal posat el vel j que va morir com va morir? Com va feaccionar la societat davant el quan estava sota custddia policial. seu assassinat? Cadascuna C'aquestes dones, encara que en époques Debateu la questis: tenint en compte les diferéncies Port distants i en condicions diferents, constituent un simbol de la lluita contra labsolutieme, el fanatisme, la mmaatsigancia ila defensa de la libertat i dels diets i per aaa mémiques i mentals entre el 1831 { el 2020, iOh! Qué dia tan triste en Granada, ue a las piedras hacia llorar al ver que Marianita se muere en cadalso por no declarar Marianita, sentada en su cuarto, Ro paraba de considerar: /'Si Pedrosa me viera bordando la bandera de la Libertad” Federico Garcia Lorca: Mariana Pineda (obra testra), 1927, Lge Antonio Veta Cawo: Marana Pineda on cape, 1869. dicate TePresenta Marina Pineda on capella lek somes | de ser exocutede, tiching comy7901202 La mort d'una jove detinguda Per portar malament el vel Provoca una onada de Protestes a U'Iran Mohsa Amini, de 22 anys, va morir divendres recta eustédia polical després do cer Atestada per la Policia de a Morals Tohorey Fragment d'una noticia publicada a E] Pais, t €1 18 do setombre del 2622, La rebellié de les dones » alantestecis »Dinsmarca, el setombre del 202, en suport a rab fas ra Eratestesiranianesdesprés de la mort de sfove contra el vel a I'iran Mahse Amini {ching com/7901203 Tema 3. Guerra i revolucié liberal (1788-1833) i E éil E 1. El regnat de Carles IV (1788-1808) © | La familia dec: La por de I'expansié revolucionaria El rei Carles IV va accedir al tron espanyol I’any 1788 i, im- mediatament després, es va veure desbordat per la complexa situacié creada per la Revolucié Francesa (1789). La por de lexpansié revolucionaria va congelar totes les reformes ini- ciades durant el regnat de Carles ill, va apartar del govern els. ministres illustrats (Floridablanca, Jovellanos..., va nomenar Manuel Godoy secretari d'Estat (1792) i va tancar la frontera francesa per a evitar el contagi revolucionari El protagonisme de les classes populars a la Revolucié Francesa, el caracter radical de moltes de les seues reformes i, especialment, la mort a la guillotina el 1793 del rei Lluis XVI i de la seua familia, el van conduir a unir-se a la coalicié mili- tar europea en guerra contra Franca (1793-1795), Uenfrontament bal-lic es va saldar amb la derrota de les tropes espanyoles, va comportar uns elevats costos econs nics | la posterior signatura de la Pau de Basilea (1795) va su- _Francisco.oe Govs La familia do Cares 1V, 1000, bordinar Espanya als interessos francesos. A partir d'aquest moment, i especialment des de l'ascens al poder de Napoled Bonaparte (1799), la politica espanyole va vacillar entre el te 1° Que tots els papers impresos 0 manus mor a Franca i lintent de pactar-hi per a evitar l'enfrontament que tracten sobre les revolucions i la n amb el poderds exércit napolednic, que estave en expansio Constitucié de Franca (..) es remeten al m per tot Europa teri d’Estat 2°Que els ventalls, les capses, los cintes i al ‘ali manufactures que facen allusié als mateixos ane meses remeten al minster Hivenda ane Godoy es va decanter finalment per I'alianga amb Franca, osara que en siguen eliminades tals al lusi Que va derivar en una guerra contra la Gran Bretanya i va abans de llurar-los als seus propietars comportar la derrota de I'armada francoespanyola a Trafal. 3° Que tots ols libres en llengua francesa ¢ Gar. Aixd va suposar la pérdua de gairebé tota la flota espan- arriben a les duanes amb destinacié a Madrid yola ila Hisenda es va veure privads dels recursos procedents remeten al governader, perqué els facca recor de les coldnies @ conseqiiéncia de la interrupcié del comerg xer i done el passi als corrents i en retinga els atlantic. Godoy va recérrer a endeutament, a l'augment de diciosos que tracten de les revolucions de Fran les contribucions i a la desamortitzacié de terres eclesiast. Real Orden del 15 de julol de 17 ques, amb la finalitat d'aconseguir recursos. Tembé va reduir (Traduit del castol Vactivitat i poder de la Inquisicié i va promocionar les Socie. tats Econdmiques d'Amics del Pais, Aqluestes mesures van provocar una amplia oposiié, D'una 1, Cu estableixaquesta eal oxde? banda, la noblesa i I'Església es van mostrar contraries a les reformes de Godoy, al qual ja havien rebut amb hostiltat per la seua condicié de plebeu. A més, el seu poder va augmen. tar el rebuig del fill primogénit del rei, Ferran, que temia veure's desplacat per Godoy davant el seu pare. 2. Quin impacte va tindre la Revolucié Francesa so (a monarquia espanyola? edly proveia d'une fama hidelga empob rapeatnige peo bre ds amor tt an See ria Sra oii dn apy yorials com els de I'Estat, van provocar el descontentament Va fer amistat amb els monarques, easece Popular, que es veia incrementat per les epidémies, la farn | ment amb la reina Maria Lis, cue vs so lescassetat, sobretot per la falta d'articulacié de! mercat inte seua protectora, Després del mo rior, que impedia proveir els territoris necessitats. En Aranjuez, va ser empresonet, perd | vint anys, van morir per aquestes causes entre 350000». reina va intervindre davant Napole: i §00000 persones. La incapacitat per resoldre aquesta Perqué Godoy els acompanyara situacié ve alimentar motins i revoltes, que respon- Venil. Va ser desposseit per Ferra sabilitzaven Godoy de la greu situacié de crisi VI de totes les seues rendes i ti tols i va viure amb grans pend ries econdmiques, sense pode tornar mai a Espanya Francisco ot Goya: Manuel Godoy, 1801 EBD Processos histirics | Patrimoni historiEl moti d'Aranjuez La situacié es va deteriorar encara més quan, I'any 1807, Go- doy, amb l'aquiescancia de Carles IV, va signar amb Napoleé el Tractat de Fontainebleau, que autoritzava els exércits france- 0s a entrar a Espanya per a ocupar Portugal, aliada de le Gran Bretanya. A canvi, es pactaria un repartiment de Portugal entre Franga i Espanya i es crearia un principat per al mateix Godoy. Els francesos van travessar els Pirineus el febrer del 1808 i la seua presencia va provocar la iritacié de la poblaci6. Les tro: pes es van situar en punts estratagics (Barcelona, Vitoria i Ma- drid), des d'on havien de desplegar-se per tot el territor. £1 18 de marc del 1808 va esclatar un moti a Aranjuez, ciu- n hi havia els reis. El moti, amb participacié popular, perd dirigit per la noblesa palatina i el clergat, perseguia la desti tucid de Godoy i I'abdicacié de Carles IV en el seu fill Fe~ ran, al voltant del qual s'havien unit els opositors a Godoy. Els amotinats van aconseguir els objectius, perd es va evi- denciar una crisi profunda en la monarquia. Carles IV va es- criure a Napoleé reclamant que l'ajudara per a recuperar el tron que li havia arrabassat el seu propi fill. Davant d’aquesta situacié, I'emperador va reafirmar la seua impressi6 sobre la feblesa de la monarquia espanyola i es va decidir definitiva- ment a envair Espanya, ocupar-ne el tron i annexionar el pais al'imperi francés Les abdicacions reials i la proclamacié de Josep | Carles IV i Ferran VII van ser cridats per Napoled a Baiona, fon, sense més oposicié, van abdicar tots dos en la persona de Napoles Bonaparte. Legitimat per a les abdicacions, Na- poled va nomenar el seu germa, Josep, rei d’Espanya. Per a ratificar-lo i anunciar les intencions que tenia, va convocar Corts a Baiona, a fi d'oferir un Estatut (carta atorgada) al pais, que l'emperador considerava infinitament més favorable per al poble espanyol que el caduc ragim borbonic. L'Estatut re- coneixia la igualtat dels espanyols davant la lle, els impostos i Vaccés als carrecs pics. Josep Bonaparte va jurar I'Estatut el 7 de juliol del 1808 i va esdevenir rei d'Espanya amb poc suport popular ila passivitat de la majoria de l'administracié borbénica, que va passar al seu servei. El monarca es va proposar introduir a Espanya una série de reformes per a posar fi a 'Antic Regim: desamortit zacié de part de les terres del clergat, desvinculacié dels ma- yorazgos i de les terres de mans mortes i legislacié de la fi del ragim senyorial. Finalment, es va abolir la Inquisicié i es va ini- ciar la reforma de I'Administracié. [Stores 3. Com exptiques Vactitud canviant de la monarquia espanyola enfront de la Revolucié Francesa? Quin paper va tindre Godoy en tot aquest procés? “4. Observa el retrat de La familia reial de Carles IV pintat per Francisco de Goya: Senyor, germa meu: Vostra Majestat deu conéi- xer, sens dubte, amb pena els successos Aranjuez i no deu veure amb indiferéncia un rei Que, forcat a renuneiar a la corona, acudeix a po sar-se als bragos d'un gran monarca, aliat seu, subordinant-se totalment ala cisposicié de Iunic aque pot donarl la falcitat, la de tota la seus fa- rmiia i dels seus fidels vassalls. Jo no he renunciat en favor del meu fil sind per la forga (..) Jo vaig ser forgat a renunciar, perd assogurat ‘amb plena confianga en la magnanimitat | el ge- ni del gran home que sempre ha mostrat ser ‘mic meu, jo he pres la resolucié de conformar- me amb tot el que aquest gran home vulga dis- poser de nosaltres i de la meua sort, la de la Reina ila del Princep de la Pau. Dirigise a Vostra Majastat Imperial una protesta contra els successos d’Aranjuez, i contra la meua abdicacié. Em lure i enterament confie en el cori amistat de Vostra Majestat.(.) Carta de Carles IV a Napoleé, marg del 1808. 5, Explica els successos que van océrier a Aranjuez Quina impressi6 degué rebre Napole6 de la ‘monarquia espanyola, després de la lectura daquesta carta? Raona la resposta. En aquesta carieatura de I’época es fa mofa de Josep Bonaparte, e que ze representa sobre un cogombre en referencia al diminutiu del seu nom en italia "Peppino”. ‘Tambe so'n ridiculitza lautoritat perque se'l compara amb el rei de copes de la barala, on referencia ala seus suposada afici a la beguda, per la qual cosa també Fanomenaven “Pepe Botella" = Busca informaci6 i identifica els personatges assenyalats amb un nombre. Pots localitzar-hi el pintor? Qui pot ser el personatge 3? Per qué no se Ui veu el rostre? = Compara aquest retrat de familia reial amb el de la familia de Felip IV, de Velazquez. Quines semblances i diferéncies hi pots establir? eral (1788-1833) ED Tema 3, Guerra i revoluciee Osea Identitats col-lectives | Processos histories 2. La Guerra del Francés iles Corts de Cadi L'aixecament popular Mentre es desenvolupaven els fets de Baiona, a Espanya es va iniciar un algament popular contra la preséncia francesa. El 2 de maig, davant les noticies confuses que Ferran Vil havia ‘estat segrestat per Napoled, el poble de Madrid es va alcar de manera espontania contra les tropes d'ocupacid. Malgrat que l'aixecament va ser durament reprimit per les tropes co- mandades pel general Murat, el seu exemple es va escampar per tot el pais ila poblacié es va rebeblar contra linvasor. Da- Nant la sorpresa dels francesos, un moviment de resistencia popular va frenar l'avang de les tropes imperial, ‘A Galicia, Andalusia, Aragé, Castella, etc., la poblacié va re- clamar organitzar la defensa contra la invasié francesa i van sorgir Juntes d'Armament i Defensa, que reaccionaven da- vant el malestar o I'apatia de les classes privilegiades, incapa- ‘ces de mobilitzar el pais davant el buit de poder creat per abdicacié dels monarques. Les Juntes van ser primer locals i prompte es van organitzar a escala provincial per a reclamar accié de les autoritats i forgar la reunié d'una Junta Central {que coordinara l'accié contra els francesos. Des del punt de vista béllic, I'exércit espanyol era insufi- cient per a oposar-se a I'avancament de les forces franceses, La queria i la resistancia en els setges de les ciutats van im- pedir el progrés del domini frances. Les actituds enfront de l'ocupacié francesa La invasié francesa i 'abdicacié de la monarquia van obligar la societat espanyola @ prendre posicié enfront de la nova monarquia napoleonica. Podem diferenciar entre: © Els afrancesats: eren una minoria i hi havia nombrosos intel-lectuals, alts funcionaris i una part de I'alta noblesa, ‘que van acceptar el nou monarca Josep Bonaparte i van participar en el seu govern. Procedien majoritariament del Gespotisme illustrat, se sentien atrets pel programa refor- mista napolednic, al mateix temps que el consideraven una garantia per a evitar excessos revolucionaris. La derrota fi- nal de l'exércit va obligar una gran majoria a exiliar-se al fi- nal de la guerra. Els patriotes: era la denominacié que agrupava el gruix de la poblacié espanyola que es va oposer @ la invasio. En ‘aquest bandol, perd, hi trober posicions diferents: La major part del clergat i la noblesa, que resistia @ Finvasor i dirigia la resistencia, buscava la tornada a 'absolutisme sota Ferran Vil. Combatien contra el frances per la tornade de la vella monarquia i per la defensa de la tradicié i de la religié catdlica. — Alguns sectors illustrats, especialment els liberals, veien ten [a guerra l'oportunitat de dur a terme una série de re- formes desitjades des de feia temps. Representats per Floridablanca o Jovellanos, volien que la vietdria enfront dels francesos permetera la tornada de Ferran VII del qual stesperava que fera compatible la monarquia tradicional juntament amb la modernitzacié del pas. (1808-1814) Francisco oF Gova: El 2.do maig del 1808 « Madrid 0 La carrega dels mamelucs, 1808, 6. Qui eren els mamelucs representats a la imatge? Com mostra Goya lalgament popular? Autoritats locals reials Autoritats municipals 140239 Oficials miltars 107183 Clergat 138 236 ‘Administratius a 36 Elits locals 61 104 Comerciants ee Gremis ialtres classes treballadores, 1932 Total 585 100 7. Quins grups componien les juntes? De quins grup hi ha poca o nul:la representacié? Creus que les antigues autoritats hi tenien un paper rellevant? Aquestes cases només poden prendfe's @ costa de grans socrifis. Cal minarles i ferles volar "une després de Falta, enderrocar els murs dive soris i avangar entre els rebles. Un dia es prenen Gnc oss cases, un altre un convent jun atre una església, Ha calgut formar carrers interiors (-) per a tasladar Fartilria i les municions. Final ment, s'han col-locat bateries als carrers i sobre! Tes runes dels edfcis. Aquesta és una nove ma: neta de prendre ciutats fortificades. Els engin- yers shan vist obligats a inventar nous matodes Yratec. (.) Els espanyols es defensen coratiosa ment asa casa Do Ferussac: Diari del setge de Saragossa, 1808.EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA Hi podem diferenciar tres etapes: ® La resistencia popular (1808). Les previ- sions de Napoleé auguraven una invasié facili rapida de la peninsula tbérica. Aixi i tot, la resistencia de ciutats com Giro- nna, Saragossa o Tarragona, assetjades per les tropes franceses, suportant bom- bardejos i fam durant mesos, van frenar Iravang previst. A més, la derrota dels in vasors a Bailén (el juliol) va impedir le conquesta d'Andalusia, va forgar Josep | a abandonar Madrid i va comportar el replegament francés al nord de I'Ebre. * Locupacié francesa 1808-1812). Napo- le6 en persona es va desplacar a Espan- ya la tardor del 1808 i va desplegar un exércit de 250000 homes, amb unes ac: tuacions que van conduir a la presa de Madrid i a un teéric domini de gairebé tot el territori espanyol. A partir d'aleshores, la guerrilla va ser practica- ment IGniea forga de resistancia enfront de linvasor. La derrota napolednica (1812-1614). L'any 1812, el curs de la guerra va quedar afectat per la campanya que Napoled va iniciar @ Russia i que el va obligar a re- tirar milers d'efectius de la Peninsula. Davant eix®, les tropes espanyoles, amb I'ajuda de la guerrilla i de V'exercit britanie comandades pel general Wellington, van aconseguir la victoria d’Arapiles (julio! del 1812), que va marcar un punt dlinflexié en el desenvolupa- ment militar de la guerra, Josep | va abandonar defini- tivament Madrid, que va ser presa per Wellington el 12 d'agost. Incapag de mantindre els dos fronts, Na- poled va decidir pactar la fi del conflicte amb els es- panyols i permetre el retorn de Ferran Vil (Tractat do Valengay). Cap al final del 1813, les tropes napoledni- ‘ques van comengar a abandonar la Peninsula u Napoled entre Moscou i Madrid, sogons una caricatura britinica del 1812. 8, Com shi representa Napoled? Qué son els tres edificis que s’hi poden veure? Qué pretén satiritzar la imatge? LA GUERRA DEL FRANCES (1808-181: la Coruna oo aes ) S soihess Mego io Marl 1813 SIE A pamesona. ge Sees feaae om Ok ag iG & Jie asia 192 Mae vias exuryele eos querilore pac asec ‘Somin raneé ol 1812 enter rances > oon loespanole Caricatura espanyola {que mostra la desesperacis de Napoleé fl 1808 davant ‘ol desastre del seu exércit a Espanya QUE VAN SER LES GUERRILLES? obxx ibrar Les guerrilles estaven constituides per partides menu- des de voluntaris d'entre 30 i 50 membres, que van arribar a enquadrar uns 55.000 homes en total. Els membres de la guerrilla eren llauradors, artesans, estu- diants, advocats, etc., encare que els dirigents solien pertanyer a les elits cultes: militars i clergues. Van ser ‘actius caps querrilers El Empecinado a Cestella; Espoz y Mina, a Navarra; i el coronel Villalobos i |"*alcalde de Olivar", a Andalusia. Les guerrilles sotmetien els francesos a una pressié i desgast permanents: en destruien les instal-lacions, in- terferien els seus moviments i assaltaven els combois dlavituallaments. Com a resposta, l'exercit francés duia ‘a terme una dura repressi6 mitjancant la destruccié de ‘camps de conreu, bestia i, fins i tot, pobles, amb la fic nalitat d'impedir el proveiment de la guerrilla iberal (1788-1833) ED ‘Tema 3. Guerra i revoluciPEE — La burgesia, els intellectuals i els sectors clarament libe- rals veien en la situacié revolucionaria creada per la gue~ tra V'ocasié idénia per a la transformacié de |'Antic Ragim en un sistema liberal i parlamentari. Les seues aspiracions eren la sobirania nacional, la divisié de poders, la promul- gacié d'una constitucié i 'abolicié dels privilegis estamen- tals i gremials. ~ Gran part de la poblacié, al marge de posicions ideolégi- ques clares, va afrontar la guerra com un moviment de defensa contra un invasor estranger. La majoria desitjava el retorn del monarca Ferran Vil i defensava el restabli- ment de les prerrogatives i el poder de I'Església catdlica, encara que amb la seua actitud de rebel-lia contra la mo- narquia de Josep Bonaparte va prendre actituds revolu- cionaries. Els costos del conflicte bél- La guerra va ser llarge, d'una crueltat extrema i molt destruc- tiva (devastacié de terres, destruccié de ciutats, execucions de guerrilers... Els contendents i les guertlles s'aprovisionaven sobre el terreny mitjancant requises i les autoritats franceses van establir nous impostos. A aixd s‘hi va sumar la mortalitat entre la poblacié civil i la consegiient caiguda de la natalitat. La mortalitat va assolir en algunes zones el 50% de la poblacié, ‘amb contrastos regionals molt importants. En termes econdmics, els camps de conreu van quedar de- vastats i la produccié agraria va disminuir notablement, mentre la industria es va collapsar, i van arribar a desaparéixer sectors com el llaner de Castella, ja que les ovelles merines van ser sa- crificades com a aliment. El comerg es va paralitzar i el trans- port va quedar afectat per la confiscacié militar de bous, muls i cavalls. El cost global va ser extraordinari i va provocar un deu- te public inassumible: I'any 1815, el daficit de les finances pi- bliques era vint vegades superior als ingressos de I'Estat, que van disminuir amb la independéncia de les colonies. La convocatéria de Corts a Cadis Enmig del conflicte béllic, la Junta Central Suprema va or- ganitzar una consulta al pais i, davant 'enfonsament de I'Estat, va posar en marxa una convocatiria de Corts i fa conveniénela d'elegir els diputats que representarien la naci6. Les respostes a la consulta assenyalaven e's governs de Carles IV com a res- ponsables de la situacié, formulaven queixes i plantejaven la necessitat de reformes que limitaren el poder del monarca. La Junta no va poder sobreposar-se a les derrotes militars i a la fustigacié de sectors absolutistes, i va ser reemplacada per una regancia encapcalada pel bisbe d'Ourense (gener del 1810), que va convocar la reunié de Corts. Els diputats no sempre van poder ser escolits amb normalitat, atés el context béllic, perd uns 300 diputats van aconseguir reunir-se el 24 de setembre del 1810 en el Teatro Cémico de la Isla de Leén (ac- tual ciutat de San Fernando, Cadis) i celebrar la primera sessié de les Corts -Quines obligacions té un espanyol? Ser crista defensar la patria ie re. -Qui és el rei? Ferran Vil ~Qui és Napole6? Un malvat, un ambiciés, prin- cipi de tots els mals (.). Es pecat assassinar un francés? No, pare: és tuna obra merits alliberar la patria d'aquests violents opressor. (.-) Catecisme patridtic, 1808. (Traduit del castell) Les provinces més allunyades de la capital van proclamar la guerra contra els francesos, i va arribar el moment en qué calia prendre partit en lenfrontament (..). Jo estava convencut que (..) la humiliacié politica de rebre un nou rei de mans de Napoled quedaria compensada amb escreix amb els beneficis futurs d'aquesta me- sura. (..) Molts dels espanyols més il-lustres sthavien posat del costat de Josep Bonaparte. Sthavia preparat el marc d'una Constitucié que (.} contenia la declaraci6 explicita del dret de la nacié a ser governada amb el seu propi con sentiment i no per la voluntat absoluta del rei. La Inquisicié (..) shavia d'abolir, i el mateix ha- via de pasar amb els ordes religiosos. JM. Buanco White, 1808. (Traduit del castella 9. Quina diferent posicié enfront de la invasio reflecteixen els dos textos? Com expliques lexistincia dafrancesats? Quina era la posicié de Blanco White? Ele Desastros de la Guerra s8n una sorio do 82 gravats de Goya, Sén un testimoni inic de la brutalitat de la i de les consaqiencies que va tindre entre la poblaci 10. Consulta www.tiching.com/7901098 i 79010984 Selecciona dos gravats i elabora'n una fib ave contingui el titol, Vany d'elaboraci6, una bred descripci6 i el missatge que pretén transmett Justifica els motius de La teua eleccié.© | Eljurament de les Corts de Cadis A les primeres sessions, els liberals van aconseguir un triom® important amb l'aprovacié que les Corts eren unica- erals i dipositaries de la sobirania nacional, és a dir, que Gxercien el poder en representacié dels ciutadans que for- maven la nacié. Aixi mateix, van acordar la divisié de po- ders (legislatiu, executiu i judicial), van establir la llibertat @impremta i van reconéixer Ferran Vil com a rei d' Espanya. ‘adguirien, doncs, un caracter revolucionari, ja que trenca- ven amb la doctrina tradicional de la sobirania com a atribut yeial i liquidaven els privilegis estamentals, perqué establien que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i tenien els mateixos drets, La tasca de les Corts: abolir I"Antic Regim La tasca més important de les Corts va ser l'elaboracié diuna nova constitucié, que es va promulger el 19 de marg del 1812, dia de Sant Josep, per la qual cosa se la va conéi- yer popularment com “la Pepa”. Era un text larg, de 384 arti- | ties, i la tramitacié es va veure afectada per les vicissituds pal liques i per les diferéncies entre absolutistesi liberals. (Ve- geu laboratori d'historia) ‘A més del text constitucional, les Corts van aprovar una sé fie de lleis i decrets destinats a eliminar I'Antic Ragim i a oF enar I'Estat com un régim liberal. Aixi, van procedir a la su- pressié dels senyorius jurisdiccionals, distingint-los dels ferritorials, que van passar a ser propietat privada dels sen- yors. També es va decretar leliminacié dels mayorazgos | la desamortitzaci6 de les terres comunals, amb l'objectiu de re- captar capitals per a amortitzar deute péblic. Es va votar labolicié de la Inquisicié, amb una forta oposi «i dels absolutistes i del clergat, i la llibertat d'impremta, que referent a la religié continuava sota el control de VEsolésia i condicionada per unes juntes de censura. Final- ment, cal assenyalar la llibertat de contractaci6, l'anublacié dels gremis i la unificacié de! mercat, Els legisladors de Cadis van aprofitar la situacié revolu- Goniria creada per la guerra per a elaborar un marc legislatiu molt més avancat del que hauria estat possible en una situa- id de normalitat. Tanmateix, l'obra de Cadis no va tindre massa incidencia practica. La guerra va impedir l'aplicacié fective del que s’havia legislet i el retorn de Ferran Vil va ftustrar \'experiéncia liberal i va conduir al retorn de Tabsolutisme, Srermn 42, Per qui la invasié napolednica va desencadenar la crisi de UAntic Ragim a Espanya? 1B. Per qué es van convocar Corts? Qui les componien i quina funcié sels va atribuir? Quines reformes liberals fs van impulsar? 14, Per qué obra legislativa de les Corts no va tindre una ‘ncidéncia immediata? Per qué es valora com una tasca Jurament dels primers diputats a Corts al'església de ‘Sant Pau a San Femando, Cadis, 1810, de José Casado ‘del Aicl, 1863, 1. Des dara queden incorporades a la nacié to- tes les senyories jurisdiccionals de qualsevol classe i condici (1) 2. Es procedira al nomenament de totes les Jus- ticies i altres funcions pabliques (.. 4, Queden abolits els dictats de vassal i vassa- llatge, | tant les prestacions reials com les per- sonals (..) 5, Les senyories territorials i pairals queden des d'ara en propietat particular (..)- 6. Pel mateix de contractes, pactes © convenis (..) celebrats entre els anomenats senyors i vas- salls sthauran de considerar des d'ara com @ contractes de particular a particular. 7. Queden abolits els privilegis (..) que tinguen el mateix origen de senyorius, com sén els de cata, pesca, forns, molins, aigies (..1), 14, D'ara endavant ningi podra dirse senyor de vassalls, ni exercirjurisdicci6, ni nomenar jut- iges, ni fer Us dels privilegis i els drets d'aquest decret (.). Supressié dels senyorius. Cadis, 6 d'agost del 1811. (Traduit del castela 11, Quines mesures estipula cada article? En quins aspectes contribueixen a Labolicio de UAntic Regim? avancada per a la politica i societat de Espanya del moment? 15, A pattir del contingut de Vapartat i del mapa expli ~ El desenvolupament militar de la querra (evoluci6 dels exdicits, batalles, setges..) | les diferents fases que va tindre. ~ Ecaracter de la guerta: la resistencia popular, {a formacio de guerrilles i el suport britanic. ‘Tema 3. Guerra i revoluci6 liberal (1788-1833) ED