Química de la Terra I.

Cristal·lografia
1.Sòlids cristal·lins
2.Simetria en els cristalls
3.Simetria puntual
4.Morfologia cristal·lina
1.Sòlids cristal·lins
2.Simetria en els cristalls
3.Simetria puntual
4.Morfologia cristal·lina
Roca: Agregat natural d'un o més minerals o d'altres materials sòlids.
Mineral: Sòlid homogeni amb una composició química definida que es presenta de manera natural. La
majoria de minerals són cristal·lins.
Cristall: Sòlid on els àtoms constituents es disposen de forma ordenada.

Cristall (simetria) Mineral (sistèmica) Roca (sistèmica)

A l'estat sòlid hi ha un elevat grau d'interacció entre els constituents:
• Poca energia cinètica els constituents.
• Tendència a l'ordenació dels àtoms -> cristal·linitat

Cristall: Ordre de llarg abast Vidre: Ordre local

 Cristall periòdic Cristall aperiòdic

Un motiu es repeteix periòdicament en las Quasicristall: Dos o més motius omplen

tres direccions de l'espai. l'espai segons una distribució no periòdica.

En general, la paraula "cristall" s'aplica només a cristalls periòdics.

El límit del cristall és allà on canvia el patró o l'orientació de l'ordenament. La mida dels cristalls pot variar entre
unes micres (els més freqüents) a més d'un metre.

Agregats de cristallets Cristalls ben diferenciats Cristalls de guix de varis metres

submil·limètrics de varis centímetres
1.Sòlids cristal·lins
2.Simetria en els cristalls
3.Simetria puntual
4.Morfologia cristal·lina
Cristall perfecte i cristall real

Empaquetament cristal·lí
Cristall finit amb defectes.

Un cristall real sembla un apilament finit de cel·les en les tres
direccions de l'espai. No totes les cel·les no són iguals ni tenen la
mateixa orientació degut a la presència de defectes.
Un sòlid és més cristal·lí com més s'assembla a un cristall perfecte.
El cristall perfecte és una idealització del cristall real
on s'ignoren els límits del cristall i els defectes. El
cristall és infinit i totes les cel·les són iguals i tenen
la mateixa orientació.
La periodicitat del cristall està representada per la xarxa cristal·lina. Per generar la xarxa cristal·lina:
• Es pren un punt arbitrari com a origen.
• Es localitzen tots els punts amb el mateix entorn que l’origen.
• Mateix entorn -> Mateixos àtoms a les mateixes distàncies i direccions dins una esfera de mida arbitrària.
• El conjunt d’aquests punts és la xarxa cristal·lina

Node

Cristall Cristall + xarxa cristal·lina

El cristall està format per la combinació de xarxa cristal·lina i un motiu. Situant una còpia del motiu a cada punt de
la xarxa es construeix el cristall.
• La xarxa cristal·lina és única i característica del cristall
• Hi ha infinites seleccions possibles del motiu, si bé totes tenen el mateix volum i contingut.

= +
Motiu

Cristall Reticle
Per especificar una xarxa cristal·lina es defineix una cel·la, que es un volum amb la periodicitat del cristall. La cel·la
conté un o més nodes. La cel·la està definida per la seva geometria i la posició dels nodes que conté.

Motiu

Node

Cel·la

Apilament de cel·les Xarxa cristal·lina Cristall

N’hi ha infinites seleccions possibles de la cel·la. El volum de la cel·la és sempre el volum del motiu pel número de
nodes que conté.
Les cel·les convencionals tenen forma de paral·lelepípede. La seva geometria està definida pels 6 paràmetres de cel·la:
• Costats de la cel·la (a, b i c)
• Angles entre costats (α entre b i c, β entre a i c, γ entre a i b

Algunes geometries de cel·la són

identificades per restriccions als
paràmetres de cel·la.
Romboèdrica
Triclínic Ortoròmbic a, α
a, b, c, α, β, γ a, b, c b = c = a, β = γ = α
α = β = γ = 90°

Monoclínic Tetragonal Hexagonal Cúbic

a, b, c, β a, c a, c a
α = γ = 90° b = a, α = β = γ = 90° b = a, α = β = 90°, γ = 120° b = c = a, α = β = γ = 90°
Per tot cristall és possible definir una de les 14 cel·les de Bravais

Nodes de la xarxa cristal·lina

Simetria: Transformació que deixa inalterat un cristall perfecte (infinit i sense defectes)

La rotació de 90° al voltant del punt negre és una simetria

Dos punts són equivalents si estan connectats per una simetria.

Hi ha tres transformacions bàsiques que poden ser simetries:

Translació Rotació Inversió

Les combinacions de les transformacions bàsiques també poden ser simetries, fins i tot quan les transformacions
bàsiques no ho són.

Exemple: La rotació de 180° seguida d'una inversió és una reflexió

Rotació i inversió són simetries Rotació i inversió no són simetries

Un element de simetria és un conjunt de simetries que sempre apareixen juntes. Conté:
• La identitat, que es una simetria on cada punt es situat sobre si mateix.
• Un generador, que és una simetria diferent de la identitat
• Totes les aplicacions successives del generador.

Eix n: Eix de rotació de tipus n al voltant d’un eix de rotació. Les

2
simetries són:
3 1
• La identitat: Rotació de 0°

• El generador: Rotació de 360°/n

4 6
• Aplicacions successives del generador fins completar la volta
5
Ex. Eix 6, format per les rotacions de 0°, 60°, 120°, 180°, 240° i
300° al voltant de l’eix de rotació.
Un element de simetria de tipus n és un element de simetria que on el generador conté una rotació de 360°/n.
Ex. Elements de simetria de tipus 2:

Eix 21: el generador és

Eix 2: el generador una rotació de 180°
és una rotació de seguit d’una translació
180° de mitja cel·la

Mirall (m): el Pla de lliscament: el

generador és un mirall 2 2
generador és una
rotació de 180° seguit seguit d’una translació
1 1
d’una inversió d’una fracció de cel·la
Teorema de restricció: Només els elements de simetria de tipus 1, 2, 3, 4 i 6 poden aparèixer en cristalls.
 En un eix de rotoinversió -n el generador és una rotació de 360°/n seguit d'una inversió.
Els eixos de rotoinversió que poden aparèixer en un cristall són -1 (equivalent a un centre d'inversió), -2 (anomenat
m), -3, -4, -6
L’ordre de l’element de simetria és el número de repeticions del generador necessàries fins a tenir la identitat. En
un eix de rotació n és n. En un eix de rotoinversió -n pot ser n o 2n.
3
2 3
1 2 1
2=m Pla de
reflexió 5
Ordre 2
1 1 2
Centre 4 6 4
1 5 6
d'inversió 1
Ordre 2 Ordre 6
3 3

Ordre 4 2
2 Ordre 6
4
4 6
Els cristalls es classifiquen en sistemes cristal·lins segons els elements de simetria que presenten

Triclínic Cap element de tipus > 1

Monoclínic Tipus 2 en una direcció, cap elements de tipus > 2

Ortoròmbic Tipus 2 en tres direccions perpendiculars, cap element amb tipus > 2

Trigonal Tipus 3 en una direcció, cap element de tipus 4 o 6

Tetragonal Tipus 4 en una direcció, cap element de tipus 3 o 6

Hexagonal Tipus 6 en una direcció, cap element de tipus 4

Cúbic Tipus 3 en cuatre direccions corresponents a les diagonals d’un cub, cap element de tipus 6

La direcció fa referència a l’eix de la rotació:

Tipus n en una direcció: tots els eixos de rotació són paral·lels
Tipus n en tres direccions perpendiculars: rotacions al voltant de tres eixos en direccions perpendiculars
...
Si un cristall pertany a un sistema cristal·lí, es possible definir una de les següents cel·les de Bravais

Triclínic Cel·la triclínica

Monoclínic Cel·la monoclínica P o C

Ortoròmbic Cel·la ortoròmbica P, C, I o F

Trigonal Cel·la hexagonal o romboèdrica

Tetragonal Cel·la tetragonal P o I

Hexagonal Cel·la hexagonal

Cúbic Cel·la cúbica P, I o F

1.Sòlids cristal·lins
2.Simetria en els cristalls
3.Simetria puntual
4.Morfologia cristal·lina
En objectes discrets, una simetria és una transformació que deixa l'objecte inalterat i amb la mateixa orientació. Les
operacions de simetria són aplicades a direccions a l'espai.

• Exemple: Una rotació de 90° al voltant d'aquest eix és una simetria. Una rotació
d'un angle < 90° no és una simetria.
• Per visualitzar la transformació, es pot transformar l'objecte o desplaçar
l'observador.
• Dues direccions connectades per una operació de simetria són equivalents.
En objectes discrets, només les rotacions, les inversions i les seves combinacions poden ser simetries.

Original Després d’aplicar una translació

Les translacions no poden ser simetries d’objectes discrets

Grup puntual: Conjunt de totes les operacions de simetria que presenta un objecte discret. Tots els elements de
simetria del grup puntual convergeixen en un punt.

Exemple: Ferrocè, tots els elements de

simetria convergeixen al Fe.

• 1 eix -5 • 1 eix 5
• 5 m que contenen l'eix -5 • 5 eixos 2 perpendiculars a l'eix 5
• 1 m perpendicular a l'eix 5 • 5 m que contenen l'eix 5
• 1 m perpendicular a l'eix 5
Grup puntal cristal·logràfic o classes cristal·lines: Grup puntual de tots els elements de simetria que presenta un
objecte cristal·lí. El grup puntual conté les simetries que hi ha dins el cristall sense la part de translació.
El grup puntual només pot contenir eixos 2, 3, 4 i 6, centre d’inversió, miralls i eixos de rotoinversió -3, -4 i -6.
Les propietats del cristall han de contenir, com a mínim, les simetries del group puntual.
Hi ha un número infinit de grups puntuals, però només 32 grups puntuals cristal·logràfics.
Alguns exemples:
Sistema cristal·lí Grups puntuals Elements de simetria

Triclínic 1, 1 Cap element de simetria de tipus n > 1

Monoclínic 2, 𝑚, 2/𝑚 2 i/o 𝑚 en la mateixa direcció. Cap element de tipus n>2

Ortoròmbic 222, 𝑚𝑚2, 𝑚𝑚𝑚 2 i/o 𝑚 en tres direccions perpendiculars. Cap element de tipus n>3

Tetragonal 4, 4, 4/𝑚, 422, 4𝑚𝑚, 42𝑚, Un únic eix 4 o 4

4/𝑚𝑚𝑚
Trigonal 3, 3, 32, 3𝑚, 3𝑚 Un únic eix 3 o 3

Hexagonal 6, 6, 6/𝑚, 622, 6𝑚𝑚, 62𝑚, Un únic eix 6 o 6

6/𝑚𝑚𝑚
Cúbic 23, m3, 432, 43𝑚, 𝑚3𝑚 Tres eixos 3 o 3 en les direccions de les diagonals d’un cub

La dirección d’un pla m és la seva perpendicular

Per visualitzar els grups de simetria utilitzem
projeccions estereogràfiques.
Projecció estereogràfica: Projecció d’una esfera en un pla que conserva els angles però no les distàncies.
La projecció estereogràfica és utilitzada per representar grups puntuals.

Suposant una esfera centrada al punt on convergeixen els

elements de simetria del grup puntual:
1. Es determina la intersecció dels elements de simetria
amb l’esfera. Els eixos són punts a l’esfera i els plans
són cercles màxims. Aquests són els punts a projectar.
2. Es selecciona el pla de projecció, que és un pla
equatorial de l’esfera. Els extrems són els punts de
l’esfera més allunyats del pla de projecció.
3. Per cada punt a projectar, es traça la línia que uneix
aquest punt amb l’extrem més allunyat del punt.
4. La intersecció de cada línia amb el pla de projecció és
la projecció estereogràfica del punt.
Projecció d’un pla
La projecció estereogràfica es representa com un cercle. Dins d’aquest cercle:

Els eixos de rotació o rotoinversió aparèxien com a punts

• Cada eix dona lloc a dos punts i
cada pla a dos arcs, un a cada
costat el pla de projecció. Només
es representa el punt i l’arc per
sobre del pla.
• Pels eixos continguts al pla es
Perpendicular al pla Contingut al pla Inclinat
representen els dos punts.
• Pels plans continguts al pla de
projecció es represeneta el cercle
Els plans de reflexió aparèixen com a línies
complet.
• El centre d’inversió es representa
sovint amb un cercle blanc.

Perpendicular al pla Contingut al pla Inclinat

 La projecció estereogràfica d’un eix s’identifica amb un símbol que indica el tipus d’eix

símbol símbol
eixos de rotació operacions que conté
escrit gràfic 2 3
monari 1 gir de 360º
binari 2 girs de 180º i 360º
ternari 3 girs de 120º, 240º i 360º
quaternari 4 girs de 90º, 180º, 270º i 360º
senari 6 girs de 60º, 120º, 180º, 240º, 300º i 360º
eixos de rotació- símbol símbol
operacions que conté 4 6
inversió escrit gràfic
monari 1 º inversió ( 1 )
binari m — gir de 180º+ 1 (equival a una reflexió perpendicular al gir)
ternari 3 girs de 120º, 240º i 360º; girs de 120 º+1 , 240º+ 1 i 360º+1
quaternari 4 girs de 180º i 360º; girs de 90º+ 1 i 270º+ 1
senari 6 equival a un ternari (girs de 120º, 240º i 360º) i un pla de
reflexió perpendicular als girs 3 4

6
Mesura d’angles amb la projecció estereogràfica.

La xarxa de Wulff indica els grans cercles de

l’esfera. S’utilitza per mesurar angles
A la representació estereogràfica de direccions equivalents es representa un conjunt de direccions connectades per
operacions de simetria.

Direcció per sota del pla

Direcció per sobre del pla
Direcció per sobre i per sota del pla

Línies, arcs i cercles són per ajudar a la

interpretació.

Direcció general: La direcció no coincideix amb cap element de simetria.

Les direccions generals són utilitzades a la representació estereogràfica.
Direcció especial: La direcció coincideix al ments amb un element de simetria.
 4
1

4
Multiplicitat: Número de direccions generals del grup puntual. Coincideix amb el diagrama de punts del grup puntual.
Exemple: 4/mmm té multiplicitat 16
Un subgrup d’un grup puntual és un grup
puntual que conté part de tots els
elements de simetria del grup puntual

La multiplicitat del subgrup és una fracció

de la multiplicitat del grup Relacions grup-subgrup
1.Sòlids cristal·lins
2.Simetria en els cristalls
3.Simetria puntual
4.Morfologia cristal·lina
L'estructura interna del cristall (cel·la, simetria i disposició atòmica) determina la morfologia externa del cristall si el medi
on es forma el cristall és isòtrop.
La morfologia cristal·lina ideal és la forma que presentaria el cristall si la seva formació no estigués influenciada per un
entorn anisòtrop.

Estructura cristal·lina Morfologia cristal·lina ideal Morfologia cristal·lina real

Llei de constància dels angles diedres o Llei de Steno (1669): "En cristalls diferents de la mateixa espècie es conserven els
angles entre cares homòlogues però pot variar la seva forma i la seva mida."
Els cristalls no exhibeixen sovint la simetria puntual corresponent a la seva estructura interna, però la orientació de les
cares sí que presenta l'orientació correcta.
La formació d’un cristall té dos etapes:

1 - Nucleació: Els àtoms formen un petit agregat amb l'estructura del cristall. La nucleació determina l’estructura
cristal·lina.

2- Creixement: Més àtoms s'incorporen a la superfície del cristall augmentant la seva mida. El creixement determina la
morfologia del cristall.
Els cristalls es formen a partir d’un nucli i creixent afegint capes de material. Cada direcció de creixement és una possible
cara perpendicular en aquesta direcció.
• Quan els enllaços amb la nova capa són forts, la cara creix ràpid i tendeix a desaparèixer.
• Quan els enllaços amb la nova capa són febles, la capa creix lentament i tendeix a romandre.
Les cares observades corresponen a les direccions on el creixement és més lent.

Ràpid
Lent
Ràpid Ràpid
Lent Lent
La forma del cristall està relacionada amb la simetria del cristall

Cada línia indica una

possible cara. Les cares
amb la mateixa línia tenen
la mateixa terminació a la
superfície per la simetria
del cristall Si la cara de creixement
més lent és A

En un entorn isòtrop, el
material s’afegeix a les
superfícies amb la mateixa
terminació a la mateixa
velocitat.
Si la cara de creixement
més lent és B
Una forma cristal·lina és un conjunt de cares relacionades per simetria.
Una forma tancada és una forma cristal·lina que tanca completament l’espai. La morfologia d’un cristall pot correspondre a
una única forma tancada. Una forma oberta no tanca completament l’espai, pel que la morfologia del cristall no pot
consistir en una única forma oberta.

Cristalls amb una o dos formes obertes

Cristalls amb una única
forma tancada
 Un cristall pot presentar més d’una forma tancada si les cares de les diferents formes creixen a velocitats semblants.

Una forma tancada

Dues formes tancades

Les cares A (hexàgon) i B (triangle) creixen a
velocitats semblants. Totes estan presents al cristall
La projecció estereogràfica permet visualitzar l’orientació de les cares. Es representa:
• Pol de la cara: Línia que passa per l'origen i és perpendicular a la cara.
• Diferent símbol per cares a la semiesfera superior o inferior, per exemple punts per la superior i cercles per la inferior.
 Com apareixen les cares a la projecció estereogràfica

Cara paral·lela al Cara perpendicular al Cara inclinada respecte al

cercle de projecció cercle de projecció cercle de projecció

Part superior

Part inferior

Dues cares, una a la

part superior i l’altra
a la inferior
Exemple, piràmide hexagonal.

Representació en un pla de projecció paral·lel a la

base de la piràmide. N’hi ha dues formes
Com més propera a la perpendicular sigui la cara respecte al pla de projecció, més a prop quedarà el punt de la vora del
cercle de projecció
Exemple:

Pla de projecció
Grup puntual del cristall
Definit per l’estructura cristal·lina
Es la simetria mínima que ha de presentar qualsevol
propietat del cristall
El grup puntual de qualsevol propietat del cristall:
• Pot coincidir o no amb el grup puntual del cristall
• Si no coincideix, és un supergrup del grup puntual
del cristall
Grup puntual de la morfologia cristal·lina
Definit per les formes cristal·lines
Es una propietat del cristall
El grup puntual del cristall:
• Pot coincidir o no amb el grup puntual de la morfologia
• Si no coincideix, és un subgrup del grup puntual de la
morfologia
La projecció estereogràfica d’una forma cristal·lina hauria de correspondre al diagrama de direccions equivalents d’un
grup puntual.
La projecció estereogràfica del cristall (tenint en compte les diferents formes cristal·lines) hauria de correspondre amb el
grup puntual de la morfologia del cristall

Forma amb grup puntual 6

Forma amb grup puntual 1

Grup puntual de la
morfologia del cristall
A una forma general els pols de les cares no coincideixen amb cap element de simetria. La representació estereogràfica
de la forma correspon al grup puntual de la morfologia del cristall. El número de cares de la forma correspon a la
multiplicitat del grup puntual.
A una forma especial els pols de les cares es superposen amb un o més elements de simetria. La representació
estereogràfica de la forma cristal·lina correspon a un subgrup del grup puntual de la morfologia del cristall. El número de
cares de la forma es un divisor de la multiplicitat del grup puntual.
Exemple:

Forma especial amb grup puntual 6.

Els pols coincideixen amb 3 dels
miralls

Grup puntual de la
morfologia del cristall

Forma especial amb grup puntual 1. El pol

coincideix amb l’eix 6
Exemple: Forma general del grup puntual 6mm

Forma amb grup puntual 6mm (12 cares)

Grup puntual de la morfologia del cristall

La presència d’una forma cristal·lina permet delimitar els grups puntuals als que pertany el cristall

Grup puntual de la morfologia del cristall

Forma “piràmide hexagonal”

Només dos grups puntuals poden presentar la forma “piràmide hexagonal”

El grup puntual del cristall és

6 o 6mm