ESTAR

La taula recull les formes verbals més generals i les variants de referència principals. En la presentació de cada temps verbal,
apareixen enllaçades per la conjunció o diverses variants, les quals són totes vàlides, encara que presentin diferències en la distribució
geogràfica o en el valor estilístic. En canvi, apareixen entre parèntesis les variants pròpies almenys d’una de les grans varietats de la
llengua catalana i que tenen una llarga tradició.

Indicatiu Subjuntiu

Present Perfet Present Perfet

estic he estat estigui (estiga) hagi (haja) estat
estàs has estat estiguis (estigues) hagis (hages) estat
està ha estat estigui (estiga) hagi (haja) estat
estem (estam) hem estat estiguem hàgim (hàgem) estat
esteu (estau) heu estat estigueu hàgiu (hàgeu) estat
estan han estat estiguin (estiguen) hagin (hagen) estat

Imperfet Plusquamperfet Imperfet Plusquamperfet

estava havia estat estigués (estiguera) hagués (haguera) estat
estaves havies estat estiguessis (estigueres) haguessis (hagueres) estat
estava havia estat estigués (estiguera) hagués (haguera) estat
estàvem havíem estat estiguéssim (estiguérem) haguéssim (haguérem) estat
estàveu havíeu estat estiguéssiu (estiguéreu) haguéssiu (haguéreu) estat
estaven havien estat estiguessin (estigueren) haguessin (hagueren) estat

Passat simple Passat anterior Imperatiu

estiguí haguí estat
estigueres hagueres estat estigues
estigué hagué estat estigui (estiga)
estiguérem haguérem estat estiguem
estiguéreu haguéreu estat estigueu
estigueren hagueren estat estiguin (estiguen)

Passat perifràstic Passat anterior perifràstic Formes no personals

vaig estar vaig haver estat
vas o vares estar vas o vares haver estat Infinitiu Gerundi Participi
va estar va haver estat estar estant estat
vam o vàrem estar vam o vàrem haver estat estada
vau o vàreu estar vau o vàreu haver estat Infinitiu perfet Gerundi perfet estats
van o varen estar van o varen haver estat haver estat havent estat estades

Futur Futur perfet

estaré hauré estat
estaràs hauràs estat
estarà haurà estat
estarem haurem estat
estareu haureu estat
estaran hauran estat

Condicional Condicional perfet

estaria hauria o haguera estat
estaries hauries o hagueres estat
estaria hauria o haguera estat
estaríem hauríem o haguérem estat
estaríeu hauríeu o haguéreu estat
estarien haurien o hagueren estat

Altres variants
Formes que tenen un cert arrelament en alguna de les grans varietats geogràfiques, malgrat que no gaudeixen de la mateixa tradició
que les anteriors

Imperf. de subj.: 2 estiguesses, 4 estiguéssem, 5 estiguésseu, 6 estiguessen (val. i nord-occ.)

Plusq. de subj.: 2 haguesses e., 4 haguéssem e., 5 haguésseu e., 6 haguessen e. (val. i nord-occ.)

Observacions
Comentaris i aclariments sobre trets específics d’aquest verb
En parlars valencians i baleàrics, l'imperatiu adopta les formes 2 està, 5 esteu, en valencià i 2 està, 5 estau en baleàric en usos
pronominals.

Font: Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016)