Laia Medina 2B Batx

RESUM DE LA CIUTAT D’EMPÚRIES

Els ibers van establir-se a Emporion al segle VI aC, sent un port vital pel comerç amb altres
cultures del Mediterrani. Els grecs van arribar al segle V aC, fusionant les seves pròpies
pràctiques amb les de la població local, creant una ciutat rica en cultura i activitat comercial.
Empúries té un origen dual: una
colònia grega i una ciutat romana.
La colonització grega, dividida en
Paleàpolis i Neàpolis, es va establir
en aquest lloc al segle VII aC. Els
grecs, procedents de Massilia (avui
Marsella) al sud de França, van
fundar Emporion, convivint amb la
comunitat ibèrica dels Indiketes. La
Paleàpolis, en un illot a prop de terra ferma, es va fusionar amb el continent, donant lloc a
l'actual Sant Martí d'Empúries. Posteriorment, la Neàpolis, una extensió en terra ferma, es va
convertir en un important assentament que va enfrontar els grecs amb la comunitat ibèrica.

La disposició urbana de la ciutat grega presentava carrers més sinuosos i una disposició
menys regular. La planificació era més flexible i adaptativa, seguint la topografia i les
necessitats locals sense una disposició ortogonal marcada. Els grecs van posar un gran èmfasi
en el comerç, cosa que es reflectia en una distribució urbana que prioritzava àrees destinades
a l'activitat comercial i els intercanvis com el port.

ARRIBADA DELS ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

L'arribada dels romans a la península Ibèrica va estar marcada per un context bèl·lic i una
sèrie d'esdeveniments que van remodelar la història de la regió. Al segle III aC, durant les
Guerres Púniques, Roma es va enfrontar a Cartago per la supremacia al Mediterrani
occidental. Aquest conflicte va portar els romans a expandir-se per la península Ibèrica,
ocupant diferents zones en la seva lluita per controlar els recursos estratègics. El 218 aC
marca l'inici de la conquesta romana de la península, quan Publius Cornelius Scipio va
desembarcar a Empúries. Aquesta arribada va representar el punt de partida de la influència
romana a la regió, i Empúries es va convertir en un punt estratègic per al control de les rutes
comercials i les connexions amb altres regions mediterrànies. Amb la victòria romana a la
Batalla de Ilipa el 206 aC, la major part de la península Ibèrica va quedar sota domini romà.
Aquest període va presenciar la fundació de colònies romanes, incloent Emporion, que va ser
vital per al control dels recursos i la consolidació del poder romà a la regió. L'ocupació
romana va transformar la societat i l'urbanisme de la península, amb la construcció
d'infraestructures com els viaductes, les vies romanes i la romanització de les ciutats locals.
Aquesta influència romana va perdurar a través del temps, deixant una empremta durable en
la història i el paisatge de la península Ibèrica.

LA CIUTAT ROMANA D’EMPÚRIES

Ciutat Romana d'Empúries, en canvi, va mostrar carrers més amples, rectes i disposats de
manera ortogonal, indicant una planificació més rígida i ordenada. Hi havia una clara
separació entre àrees residencials i cíviques. Amb la presència de termes, fora i fòrum, la
ciutat romana d'Empúries va posar l'èmfasi en
la vida cívica i administrativa, en detriment
de l'activitat comercial. La conversió en
colònia romana, es va expandir i es van
construir importants edificis públics. Els
carrers estaven ordenats de manera ortogonal,
amb una xarxa de carrers rectes que es
creuaven formant quadrats. Els edificis
estaven majoritàriament construïts amb parets
de maó i tenien una clara divisió entre àrees residencials i comercials. La distribució urbana
romana a Emporiae reflectia una estructura més planificada i geomètrica en comparació amb
l'organització més orgànica i en pendent de l'època grega. Mentre els edificis grecs sovint
s'adequaven al terreny, els romans van aplicar una planificació més uniforme i estructurada.
Aquestes diferències específiques mostren com Empúries va passar d'una ciutat grega amb
una disposició urbana més adaptable i enfocada al comerç a una ciutat romana amb una
planificació més rígida, centrada en la vida cívica i administrativa.
Termes públiques Fòrum

EDIFICIS SIGNIFICATIUS A EMPÚRIES

1. Fòrum Romà: El cor del poder cívic i administratiu a Empúries, el Fòrum Romà, era una
àrea central on es realitzaven activitats comercials i administratives. Rodejat per columnates i
temples, aquest espai era el lloc de trobada de la comunitat i reflectia la influència romana en
la vida cívica.

2. Termes Romanes: Les termes eren banyes públiques que jugaven un paper central en la
vida quotidiana. Amb sales fredes, calentes i tèpies, aquest complex indicava l'importància
que els romans donaven a la higiene i al lleure. La seva presència a Empúries subratlla la
influència cultural romana en les pràctiques diàries de la població.

3. Amfiteatre: Símbol de l'oci i l'entreteniment, l'amfiteatre romà d'Empúries va acollir

esdeveniments com lluites de gladiadors i representacions teatrals. La seva construcció
destaca la influència romana en la cultura i les formes d'entreteniment a la ciutat.

4. Temple Capitolí: Dedicat als déus més importants del panteó romà, el temple capitolí era
una estructura monumental que simbolitzava la fe i la religiositat de la comunitat. La seva
ubicació estratègica aprop del Fòrum revela la importància de la religió en la vida cívica
romana.

5. Palestra: L'espai per a l'entrenament físic i les activitats esportives a Empúries, la palestra,
reflecteix la influència de les pràctiques gregues en la vida quotidiana. Aquest espai era
utilitzat tant per a la preparació atlètica com per a activitats socials.
6. Tabernae: Les botigues i tallers situats al voltant del Fòrum eren coneguts com a tabernae.
Aquests establiments comercials reflecteixen la vitalitat econòmica de la ciutat, amb els
romans posant un fort èmfasi en el comerç i els intercanvis.

Tabernae Amfiteatre

Palestra Temple Capitolí

CONCLUSIÓ
L'origen dual d'Empúries, com a colònia grega i ciutat romana, destaca la transformació
inherent experimentada per aquesta localitat. La colònia grega, amb la Paleàpolis i la
Neàpolis, va mostrar una disposició urbana més sinuosa, flexible i adaptativa, prioritzant
l'activitat comercial. En contrast, la ciutat romana d'Empúries va exhibir una planificació més
rígida i ordenada, amb carrers ortogonals i una clara separació entre àrees residencials i
cíviques. En resum, Empúries ofereix una narrativa rica en diversitat cultural i evolució
urbana, on cada pedra conta una història de la fusió de cultures, el comerci mediterrani, i la
transformació urbana impulsada pel pas dels ibers als grecs i finalment als romans. Aquesta
ciutat, amb el seu llegat excepcional, continua captivant l'imaginari i preservant la seva
història com un monument viu a través dels seus edificis i la seva planificació urbana.