DOSSIER 1a AVALUACIÓ 2023-24

(Introducció a l’estructura musical i

FORMA SONATA)

CONTINGUT
(REPÀS) Xifrats 2
Cadències 3
HARMONIA Dominants secundàries 4
Sexta Napolitana 10
Sexta Augmentada 16
Acord de Sobretònica 22
ESTRUCTURA Unitats Estructurals 23
Funcions Estructurals 25
Elements Estructurals 26
1ers anàlisis R. Schumann “Álbum de la Juventud” 27
forma sonata de F. Kuhlau “Sonatina op.55 n2” 30
xicotetes dimensions
F. Kuhlau “Sonatina op.20 n1” 31
FORMA SONATA L. van Beethoven “Sonata op.49 n1” 34
CLÀSSICA
Antecedents de la forma J. Haydn “Sonata 21 en DoM Hob XVI: 21” -quasi 38
sonata clàssica monotemàtica-
(ternària bitemàtica)
J. Haydn “Sonata n10 en DoM Hob XVI: 6” -quasi 43
monotemàtica-
Variants del “model” C. P. E. Bach “Sonata W.62 (21) -no reexposa B- 45
J. Haydn “Sonata 16 en MibM Hob XVI: 16 49
-sols reexposa B-
L. van Beethoven “Sonata n5 op.10 n1” -variant en 52
reexposició de B per la tonalitat-
W.A. Mozart “sonata en DoM kv545” -reexposa en 58
la Subdominant-
L. van Beethoven “sonata n8 op.13” -amb 62
introducció-
pautes per escriure 70
 JÓNI TRIADA CUATRIADA QUIN FUNCIONS CADÈNCIES NOTES
CO TÍADA TONALS ESTRANYES
DÓRI PM vii V VII vii I-II- V S D T
pm III- CAP CAI NP / D.NP /ND
CO IV-VI
FRI 8 5 7 7 7 7 9 II5 ó 6 V5 ó 6 I5
GIO 5 + 5 7 ó7 CPP CPI BR / D.BR
3 +
LI 6 +6 6 +6 +6 6 7 IV5 ó 6 V7 ó 9 I6
SC SC
DIO 3 5 5 5 5 6 ó7 APPOGGIATURA
(D) (S)
5
MIXO 6 6 +6 +4 +4 4 VI5 ó 6 vii5 (VI5)
4 +4 3 3 3 CT CF ANTICIPACIÓ
LIDIO ó7

EÓLI +4 +2 +2 2 +4 -II6 vii (VI6)

CO 4 3 (NAP) 7 ó 7/5 RETARD
2

2
LO I 6/4
Cadascun dels xifrats podrà anar
CRIO acompanyat de l’alteració que
cadencial ESCAPADA
corresponga.

Les 2es inv. es consideren ampliacions PEDAL

dels acords que les envolten.

Cadència Autèntica Perfecta/Imperfecta

Cadència Plagal Perfecta/Imperfecta
Semicadència sobre la Dominant/Subdminant
Cadència Trencada
Cadència Frigia
 CADÈNCIES (bàsiques)
CONCLUSIVES SUSPENSIVES
AUTÈNTICA PLAGAL SEMICADÈNCIA TRENCADA
V ⇒ I IV⇒I / II6⇒I - ⇒V / - ⇒ IV V ⇒ VI

Moviment del baix de 5a Moviment del baix de 4a des. Repòs sobre el V ó IV Resolució del V sobre
descendent o 4a ascendent o 5a asc. qualsevol grau que no siga el
I (habitualment el VI)
3

Perfecta Imperfecta
Els 2 acords en Estat Fonamental Algun dels 2 acords, o els 2 invertit/s
La melodia acaba en la fonamental La melodia acaba en 3a o 5a
Resolució en temps fort Resolució en temps dèbil

Altres aspectes relacionats amb la dinàmica, textura, instrumentació... també poden atenuar el sentit conclusiu d‘una cadència.
 DOMINANTS SECUNDÀRIES

1. Una dominant secundària és una modulació, tant curta (sols 1 ó 2 acords)

que no és pot considerar modulació, seria completament erroni anomenar-
lo així en un repertori clàssic. Per a considerar-se modulació, la nova
tonalitat s’ha d’afirmar mitjançant alguna cadència més o menys
conclusiva i, les alteracions, aparèixer diverses vegades.

2. En un pas intermedi entre les DOMINANTS SECUNDÀRIES I LES MODULACIONS, trobaríem les
“inflexions”, “regionalitzacions”, “modulacions introtonals”... en definitiva: MODULACIONS
PASSATGERES. Unes modulacions que simplement utilitza el compositor per anar d’un lloc a un
altre d’una forma més rica i/o elaborada (com diria Schönberg, és més important el camí que la
meta).

3. EXEMPLE EN DOM. Imaginem que volem saber quina és la Dominant de la

Dominant de DoM:
a. Buscarem la Dominant de Do, que és Sol -és a dir, estaríem en SolM/m
durant 2 acords-.
b. Buscarem la Dominant de Sol, en aquest cas, Re.
c. Construïm l’acord (tenint en compte les alteracions de SolM), és a
dir, SEMPRE el fa#.
d. Recordem que, parlant de funcions, tant el V com el VII fan funció
de Dominant, per tant, podem trobar diversos acords amb aquesta
funció de Dominant de la Dominant.
e. (1) triada de Dominant, (2) setena de Dominant, (3) novena de
Dominant, (4) novena de Dominant menor, (5) triada de sensible,
(6) setena de sensible i (7) setena disminuïda.

VVF 4
 Dominants secundàries

DoM: DV DIV D DVI

# ww
II

& # ww b ww
# ww
? ww
(D de Sol)
ww
(D de Fa)
ww
(D de Re) ww
(D de La)

#
SolM: DV D
IV D
II DVI

&
?#

9 FaM: DV DIV D
II DVI

&b
?b

#
mim: DV D
IV D
II DVI

&
?#

rem: DV DIV D
II DVI

&b
?b

©
VVF 5
 2

##
ReM: DV DIV D
II DVI

&
? ##
1

SibM: DV DIV D DVI

b
II

&b
? bb

##
sim: DV D
IV D
II DVI

&
? ##

solm: DV DIV D DVI

b
II

& b

? bb

###
LaM: DV DIV D
II DVI

&
? ###

VVF 6
 3

###
fa#m: DV DIV D
II DVI

&
? ###

MibM: DV D D DVI
b
IV II

&bb
? bb
b

bb
dom: DV D
IV D
II DVI

& b

? bb
b

####
MiM: DV DIV D
II DVI

&
? ####

LabM: DV DIV D DVI

bbb
II

& b

? bb b
b

VVF 7
 4

####
do#m: DV D
IV D
II DVI

&
? ####

fam: DV DIV D DVI

b
& b bb
II

? bb b
b

####
SiM: DV DIV D
II DVI

& #

? ####
#

RebM: DV DIV D DVI

b
& b bbb
II

? bb b
bb

####
sol#m: DV DIV D
II DVI

& #

? ####
#

VVF 8
 5

sibm: DV D D DVI
b
& b bbb
IV II

? bb b
bb

&
?

&
?

&
?
8
8
9

&
9

VVF 9
 Sexta Napolitana

1. Una sexta napolitana és un acord de la família de la HARMONIA

ALTERADA que té funció de Subdominant. Sobre el seu naixement tenim
varies hipòtesi, de les que agafen més pes les següents:
a. un IV amb una appoggiatura superior de semitó.
b. un II del mode frigi

2. La seua construcció és molt senzilla:

a. Busquem el II.
b. Eixe II el rebaixem un semitó.
c. Sobre la nota resultant hem de construir un acord Perfecte Major
(3aM/5aJ o 3aM + 3am). Hem de tenir en compte que en el mode
menor no necessitarem posar més alteracions.
d. Per últim, tenim que posar-lo en 1a inversió, es a dir, en posició de
sexta (b6).
e. Sobretot en el repertori romàntic, el podem trobar sense problemes
en Estat Fonamental, pel que simplement l’anomenaríem acord de
Napolitana.

VVF 10
 Sextes Napolitanes

DoM: II -II PM 1a inv

& w bw b b www b b www

#
SolM: II -II PM 1a inv

&
?#

9 FaM: II -II PM 1a inv

&b
?b

#
mim: II -II PM 1a inv

&
?#

rem: II -II PM 1a inv

&b
?b

©
VVF 11
 2

##
ReM: II -II PM 1a inv

&
? ##
1

b
SibM: II -II PM 1a inv

&b
? bb

##
sim: II -II PM 1a inv

&
? ##

solm: II -II PM 1a inv

b b
&
? bb

###
LaM: II -II PM 1a inv

&
? ###

VVF 12
 3

###
fa#m: II -II PM 1a inv

&
? ###

MibM: II -II PM 1a inv

b
&bb
? bb
b

bb
dom: II -II PM 1a inv

& b

? bb
b

####
MiM: II -II PM 1a inv

&
? ####

LabM: II -II PM 1a inv

b bbb
&
? bb b
b

VVF 13
 4

####
do#m: II -II PM 1a inv

&
? ####

fam: II -II PM 1a inv

b
& b bb
? bb b
b

####
SiM: II -II PM 1a inv

& #

? ####
#

RebM: II -II PM 1a inv

b
& b bbb
? bb b
bb

####
sol#m: D D D D

& #

? ####
#

VVF 14
 5

sibm: II -II PM 1a inv

b
& b bbb
? bb b
bb

&
?

&
?

&
?
8
8
9

&
9

VVF 15
 Sextes Augmentades

1. Una sexta augmentada és un acord de la família de la HARMONIA

ALTERADA que té funció de Dominant de la Dominant. Sobre el seu
naixement tenim varies hipòtesi, encara que el més probable és que siga
fruït d’una simple nota de pas.

2. La seua construcció és molt senzilla encara que la seua explicació correcta

puga ser més complexa:

a. Partint de la base de que es tracta d’una Dominant de la Dominant,

podríem definir-lo com “una D de la D amb la 5a (real o suposada)
rebaixada”.
Recordem que es considera Dominant tant el V com el VII, i que als afectes del
que anem a explicar, la 7a de sensible es considera com una 9a de Dominant
sense fonamental, es a dir, si-re-fa-la = (sol)-si-re-fa-la.

b. Per exemple, en Do Major seguiríem els següents passos:

i. Busquem la Dominant, en aquest cas Sol.
ii. Busquem la Dominant de Sol, en aquest cas Re.
iii. Construïm l’acord tenint en compte les alteracions: (fa#).
iv. Fins ací és igual que quan construíem la Dominant de la
Dominant. Ara ens faltaria rebaixar la 5a de l’acord: en Re-
Fa#-La-Do, seria posar el Lab, quedant-se Re-Fa#-Lab-Do.
v. Al igual que en la Sexta Napolitana, hem d’invertir-lo de forma
que la nota que hem alterat sempre estiga baix: Lab-Do-Re-
Fa#.

c. Una vegada explicat de forma correcta, ve el truc per aplegar al

mateix lloc molt més ràpid:
i. Busquem la Dominant, en aquest cas Sol.
ii. L’interval de Sexta Augmentada el produeixen les notes que
estan una 2a menor dalt i baix respectivament: Lab i Fa#.

d. A partir d’ací, sols queda explicar que s’han catalogat diversos tipus
de Sextes Augmentades, seent els 3 més utilitzats els següents:
i. FRANCESA: format sobre el II de la tonalitat principal.
ii. ITALIANA: format sobre el IV de la tonalitat principal en forma
d’acord triada.
iii. ALEMANA: format sobre el IV de la tonalitat principal en
forma d’acord quatriada.

VVF 16
 Sextes Augmentades

#w # w #w b b # wwww
DoM: interval francesa italiana alemana

& w
b b www b ww
II IV IV

#
SolM: interval francesa italiana alemana

&
?#

9 FaM: interval francesa italiana alemana

&b
?b

#
mim: interval francesa italiana alemana

&
?#

rem: interval francesa italiana alemana

&b
?b

©
VVF 17
 2

##
ReM: interval francesa italiana alemana

&
? ##
1

b
SibM: interval francesa italiana alemana

&b
? bb

##
sim: interval francesa italiana alemana

&
? ##

solm: interval francesa italiana alemana

b b
&
? bb

###
LaM: interval francesa italiana alemana

&
? ###

VVF 18
 3

###
fa#m: interval francesa italiana alemana

&
? ###

MibM: interval francesa italiana alemana

b
&bb
? bb
b

bb
dom: interval francesa italiana alemana

& b

? bb
b

####
MiM: interval francesa italiana alemana

&
? ####

LabM: interval francesa italiana alemana

b bbb
&
? bb b
b

VVF 19
 4

####
do#m: interval francesa italiana alemana

&
? ####

fam: interval francesa italiana alemana

b
& b bb
? bb b
b

####
SiM: interval francesa italiana alemana

& #

? ####
#

RebM: interval francesa italiana alemana

b
& b bbb
? bb b
bb

####
sol#m: interval francesa italiana alemana

& #

? ####
#

VVF 20
 5

sibm: interval francesa italiana alemana

b
& b bbb
? bb b
bb

&
?

&
?

&
?
8
8
9

&
9

VVF 21
 ACORD DE SOBRETÒNICA

1. “Sobretònica” és una abreviatura d’: acord de Dominant sobre la Tònica.

2. Es a dir, qualsevol acord amb funció de Dominant (V - VII) ja siga triada o

quatriada (complet o incomplet) que es produeix sobre la nota Tònica.

3. Habitualment el trobarem en 2 situacions:

a. Finals de frase/secció, funcionant l’acord de Dominant com a

appogiatura de la Tònica. En aquest cas, el conjunt s’analitzaria
com a tal, una T adornada amb un acord amb funció appoggiatura:

b. Fruït d’una pedal de Tònica. En aquest cas s’analitzaria com a tal, la

nota estranya passaria a ser la T (pedal) seent la funció real la D.

VVF 22
VVF

UNITATS ESTRUCTURALS
OBRA: La suma de diversos moviments (encara que en obres curtes una obra pot tenir sols 1 moviment).

MOVIMENTS: La suma de diverses seccions (SIMILAR ALS CAPÍTOLS).

SECCIONS: La suma de diversos períodes (encara que en obres curtes una secció pot tenir sols 1 període).

PERÍODES: La suma de 2 ó 3 frases que tenen un sentit conclusiu (SIMILAR AL PARÀGRAF).

FRASES: La suma de 2 ó 3 semifrases (SIMILAR A LES ORACIONS GRAMATICALS).

23

SEMIFRASES: La suma de 2 ó 3 motius (SIMILAR A LA DIVISIÓ EN SUBJECTE/PREDICAT D’UNA ORACIÓ ó

PREGUNTA/RESPOSTA. És habitual parlar d’ANTECEDENT i CONSEQÜENT segons la funció que realitze cadascuna).

MOTIUS: Unitat estructural més xicoteta que existeix amb sentit propi (SIMILAR A LES PARAULES). Ha de tenir
mínim una síl·laba tònica -un temps fort o tesis-.

CÈ·LULA: La divisió (si és possible) del motiu (SIMILAR A LES SÍL·LABES).

Cadascun dels elements anteriors pot ser:

BINARI/TERNARI: Depén del nombre de subelements pels que està format (una frase binaria té 2 semifrases).
SIMÈTRIC/ASIMÈTRIC: Depén de la duració dels subelements (una frase asimètrica té semifrases de 4 + 6 compassos).
PARAL·LEL/CONTRASTANT/MIXTE o AFIRMATIU/NEGATIU/MIXTE: Depén del contingut melòdic-rítmic dels elements (si
són similars o no).
OBERT/TANCAT/MODULANT: Depén de la cadència més important de l’element en qüestió (CAP=tancat, CAP en altra
tonalitat=modulant, altres cadències suspensives=obert).
VVF
Període binari (format per 2 frases) simètric (cada frase té 8 compassos) paral·lel o afirmatiu (les frases són iguals) i tancat
(finalitza en una CAP).

Frase 1 binaria (formada per 2 semifrases) simètrica (cada semifrase té 4 compassos) afirmativa o paral·lela (les semifrases són
similars) i tancada (finalitza en una CAP).

Semifrase 1 binaria (formada per 2 motius) simètrica (cada motiu té 2 compassos ja que l’anacrusi NO es compta mai) paral·lela
o afirmativa (tot i que els motius són diferents, no són CONTRASTANTS, ja que el 2n deriva rítmica i melòdicament del 1r) obert
(finalitza en una CAI).
24
VVF

FUNCIONS ESTRUCTURALS
Per tal que un discurs musical tinga coherència i s’aguante equilibradament en el temps, les
diferents unitats estructurals han de tenir diferents funcions. Per exemple, no podríem enllaçar
sols frases amb personalitat temàtica al igual que en una novel·la no estan capítols i capítols
presentant personatges. Es necessiten seccions que presenten o exposen uns fets/personatges...,
una acció o desenvolupament on es succeeixen diverses trames, i un desenllaç o conclusió on
reposa tota la tensió acumulada en el desenvolupament. Totes aquestes seccions, poden estar
unides amb un nombre il·limitat de seccions d’enllaç o transició que ajuden a aconseguir un
discurs dinàmic i més entrellaçat.

EXPOSITIVA: A no ser que l’obra en qüestió s’inicíe amb una introducció, és habitual començar en una secció de tipus
expositiva. Es tracta de seccions on es presenten temes amb personalitat pròpia, amb elements característics que es presten
a una fragmentació i futur desenvolupament.
25

TRANSITIVA: Es tracta de seccions que sols serveixen per a unir altres seccions més importants. Segons la seua
duració i importància, podem parlar de “pont” o “soldadura” (si sols és una xicoteta línia melòdica). Encara que no és
estrany trobar ponts amb caràcter temàtic, el que sempre suposaran seccions amb funció transitiva són en les que trobem
elements amb poca personalitat o que podrien estar en qualsevol obra (escales, arpegis, progressions i “negror vària”).

DE DESENVOLUPAMENT: Es tracta de seccions on es crea el punt màxim de tensió de l’obra, a partir del joc i
transformació d’elements motívics extrets dels temes de les seccions expositives.

DE CONCLUSIÓ: Es tracta de seccions que sols serveixen per reafirmar algun/s paràmetres de l’obra. Els més
habituals són la tonalitat i l’aspecte temàtic. Depenent de la duració de la mateixa es solen utilitzar termes com “coda” o
“codetta”. Dins de la mateixa secció: podem trobar elements com el “grup cadencial” o el “tema de conclsió”.
VVF

ELEMENTS i /o FENÒMENS ESTRUCTURALS

CADÈNCIA: És l’element estructural més important que té la música tonal. Equivalent als signes de puntuació d’un
text (com la , - ; - . - : - ... les cadències més bàsiques de la música tonal són: CAP – CPP – CAI – CPI – SC sobre D/S – CT.

DENSITAT: Representa el nombre de veus que estan sonant en un determinat moment. Per exemple, un canvi de 2 a 4
veus podria representar un canvi d’unitat estructural.

DINÀMICA: Depenent de l’època i l’edició de la partitura (recomanem versions URTEXT) els compositors barrocs i
clàssics no abusaven de les indicacions dinàmiques, a més les solien situar en llocs amb un fort sentit estructural. Per
exemple, un mf estarà al principi d’una frase, no a partir del 2n compàs de la mateixa.

MÈTRICA: Entenem la mètrica com la distribució del ritme en temps forts i dèbils (com les síl·labes tòniques/àtones
de les paraules). En aquest sentit, els canvis mètrics vindran donats per: 1.- canvis de compàs – 2.- hemioles – 3.- altres
canvis en la distribució de les pulsacions. Per exemple, una acceleració del ritme harmònic és habitual al final de les frases.

MOTIUS: Si analitzem els motius principals del/s “tema/es” (incloent l’inici: tètic, anacrúsic o acèfal) serà més senzill
26

determinar exactament quan inicia una unitat estructural concreta o almenys com es divideix.

RITME: Entenem el ritme com la distribució de la música en els diferents valors de les notes. Per exemple, el canvi de
corxeres a semicorxeres en un acompanyament podria significar un canvi d’unitat estructural.

TIMBRE: En una escriptura per a diversos instruments és fàcil reconèixer els canvis de timbre, en el cas del piano,
miraríem els canvis de registre. Per exemple, un canvi 8a sobtat podria suposar un canvi d’unitat estructural.

TEMPO: Canvis “súbits” o graduals (rallentando, ritardando, cédez, a tempo, accelerando...). Per exemple, un ritardando
sol situar-se just abans d’una nova frase/període, indicant l’inici de la següent un a tempo.

TEXTURA: Monodia – Melodia acompanyada – Melodia secundària – Contrapuntística de tipus polifònica –

Contrapuntística de tipus imitativa – Homofònica o acordal – Complexa o Mixtura de textures.

TONALITAT: Modulacions amb o sense canvi d’armadura. Per exemple, en qualsevol moviment d’una sonata, tinga el
tipus formal que tinga, el “grup temàtic B” sempre estarà en una altra tonalitat independentment que no canvie l’armadura.
VVF 27
VVF 28
VVF 29
VVF 30
VVF 31
VVF 32
VVF 33
VVF 34
VVF 35
VVF 36
VVF 37
VVF 38
VVF 39
VVF 40
VVF 41
VVF 42
VVF 43
VVF 44
VVF 45
VVF 46
VVF 47
VVF 48
VVF 49
VVF 50
VVF 51
VVF 52
VVF 53
VVF 54
VVF 55
VVF 56
VVF 57
VVF 58
VVF 59
VVF 60
VVF 61
VVF 62
VVF 63
VVF 64
VVF 65
VVF 66
VVF 67
VVF 68
VVF 69
 ___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

©
VVF 70
 ___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

©
VVF 71
 ___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

©
VVF 72
 ___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

&
?

©
VVF 73