La moralitat

 Distingir accions i actituds que considerem correctes o incorrectes.

 Poden ser normes o principis derivats d'una filosofia, religió o cultura, o
del que considerem que ha de ser universal.
L'ètica és la branca de la filosofia que aborda qüestions de moralitat.
Per la biologia, el desenvolupament moral va lligat a l'evolució sociocultural
de la persona i el grup: Hem seleccionat comportaments morals i pro-socials
(empatia o culpa) relacionats amb la supervivència o amb beneficis
reproductius.
 Els comportaments morals estan orientats biològicament a afavorir la
cooperació humana i la cohesió del grup.
 Tots els animals socials han modificat el seu comportament restringint
l'egoisme immediat per millorar en l’evolució. Els humans també.
Un exemple: l’enllaç matern
Millora la supervivència de la descendència
Redueix l'atracció sexual recíproca
Enforteix els tabús contra l'incest
Redueix el risc genètic de l’endogàmia
Construcció de la personalitat moral
Educació Moral: ensenyar a les persones a viure...
 En una comunitat que ha de ser viable pels que la formem.
 D’acord amb els seus desitjos, necessitats, visions i ànsies de felicitat.
L'ètica no es descobreix, es construeix
És un procés de construcció personal, social i cultural d’aquelles formes
morals que es consideren valuoses.
La moral no pot ser una imposició heterònoma, una deducció lògica, una
troballa atzarosa o una decisió espontània.
Elements en la construcció de la personalitat moral
1. Integració a la societat i acceptació del propi jo Doble procés
d'adaptació a la societat i a un/a mateix:
 Com a socialització i adquisició de pautes socials bàsiques de
convivència
 Com a procés d'adaptació a un/a mateix i de reconeixement de criteris
personals.
 2. Transmissió d’elements culturals i de valor
Horitzons normatius desitjables en forma de guies de valors (justícia,
llibertat, igualtat, solidaritat, etc.) o propostes morals com la Declaració
Universal dels Drets Humans.

3. Desenvolupament de competències ètiques

Capacitats personals de judici, comprensió i autoregulació que permeten
enfrontar-se autònomament als conflictes de valor.
Cal formar una consciència moral individual i autònoma en un espai de
sensibilitat moral, racionalitat i diàleg.
4. Construcció de la pròpia biografia
Existeixen múltiples opcions morals legítimes en cada subjecte, resultat
del seu esforç per construir una vida que valgui la pena ser viscuda i
produeixi felicitat.
Construir la personalitat moral és treballar i desenvolupar les competències
ètiques:
 Comprensió crítica, judici moral, presa de decisions
 Capacitat de diàleg, argumentació i acord, aprendre a escoltar,
diàleg cooperatiu
 Sensibilitat moral
 Autonomia, autoregulació i autocontrol
 Habilitats socials i per a la convivència
 Empatia i perspectiva social
 Autoconeixement i construcció de la identitat
Teories cognitives sobre el desenvolupament del judici moral
Psicologia, Filosofia i Sociologia aborden com i perquè desenvolupem
capacitats, destreses i habilitats, i busquen dissenyar de forma racional i
científica plans de formació moral.
Dues formes teòriques d’entendre el desenvolupament moral:
a) Teories no cognitives: com la inserció de l’individu a la societat,
internalitzant normes i prohibicions socials.
b) Teories cognitives: com la construcció progressiva d’un pensament
moral just i autònom, en interacció amb el medi però sense submissió.
Autors/es com el sociòleg Emile Durkheim (1858- 1917) consideren que el
grup social imposa la moral a l’individu, i l’adult a l’infant.
Aquesta visió redueix el desenvolupament moral a un procés d’internalització
de les normes socials.
Autors/es com el psicòleg Jean Piaget (1896-1980) consideren que el
desenvolupament moral és l’adquisició de principis autònoms de justícia fruit de
la cooperació social, el respecte als altres i la solidaritat entre persones.
Jean Piaget (1896-1980)
 Va demostrar que la lògica de les persones es construeix
progressivament al llarg de la vida.
 I que l’infant té maneres de pensar específiques que el diferencien de
l'adult.
Desenvolupament cognitiu per etapes
► El desenvolupament cognitiu és gradual i, malgrat les diferències
individuals, totes les persones passen per les mateixes etapes, ja que la
maduració de la ment és universal.
► La capacitat cognitiva depèn del medi social i físic i evoluciona amb
les capacitats innates de l'assimilació (integrar nova informació) i
l'acomodació (adaptar els esquemes mentals).
► Aquests dos mecanismes construeixen les estructures cognitives per
adaptar-les a entorns cada vegada més complexos.
► L‘educació ha de promoure el conflicte cognitiu per desenvolupar nous
esquemes i estructures mentals.
Desenvolupament moral
 Piaget el defineix com un procés de construcció a partir de les
interaccions socials del subjecte amb el medi.
 La moral infantil dels primers anys és la que s’expressa en la relació
unilateral amb els adults.
 Amb l’augment de les relacions entre iguals i la cooperació, sorgeix una
moral autònoma, basada en la reciprocitat i el respecte mutu.
 Les teories cognitives-evolutives recullen el concepte d’equilibració de
Piaget (assimilació i acomodació).
 Afirmen que la capacitat de raonar a un nivell superior es troba en la
persona en forma de possibilitat i que s’activa mitjançant la interrelació
amb el medi.
  L’ambient ha de ser estimulant i l’educació ha de provocar en la persona
un desequilibri cognitiu exposant-la a raonaments morals superiors al
seu.
Trets comuns de les teories cognitives morals (Puig & Martínez, 1989):
 Parlen d’estadis dins del procés de desenvolupament moral.
 Destaquen l’anàlisi dels pensaments i els judicis morals.
 La realització personal, l’amor propi i l’afany d’optimització motiven la
conducta moral.
 Els principis morals neixen de les experiències d’interacció social.
 Els principis morals bàsics són universals i comuns en totes les
cultures.
 Educació i medi han de proporcionar experiències que estimulin el
desenvolupament moral.
Lawrence Kohlberg (1927-1987)
 Laurence Kohlberg, nascut el 1927 i format a la Universitat de Chicago,
és un dels molts psicòlegs americans que es va interessar per l’obra de
Piaget durant els anys 50.
 Va aplicar el concepte de desenvolupament per estadis que Piaget va
elaborar per al desenvolupament cognitiu, a l’estudi del judici moral.
 Això va contradir les teories psicològiques del conductisme i la
psicoanàlisi, que explicaven la moral com una simple interiorització de
normes socials per reforçament i càstig.
 Afirmava que només adquirim una personalitat moral madura quan hem
viscut de forma lliure, creativa i cooperativa.
 Que una adequada educació moral es basa en l’estimulació del
pensament actiu sobre qüestions morals.
 Defensava que el desenvolupament moral ha de ser l'objectiu de
l'educació.
 I que, a mesura que desenvolupem la nostra moral, la influència del
context disminueix.
 Etapes del desenvolupament del judici moral
Va descriure 6 etapes de desenvolupament moral, cadascuna amb un
sistema de raonament moral més complex.
 Discussió de dilemes a l’escola
Va proposar treballar dilemes a l’aula per desenvolupar el raonament
moral.
  Comunitats escolars justes
Va plantejar programes escolars per treballar el debat i la presa de
decisions de forma democràtica.
EJ: Els dilemes de Batman
 Batman està legitimat per rondar per Gotham vestit de justicier
emmascarat, fora de la llei, perquè la seva finalitat és bona?
 El que fa és bo, o just, o virtuós?
 Per què Batman no mata si aquest assassinat podria salvar més vides
en el futur?
 La felicitat de molts justifica el patiment d’alguns?

Teories cognitives sobre el desenvolupament del judici moral

Lawrence Kohlberg - Estadis del desenvolupament moral
 Va descriure 6 estadis de desenvolupament del judici moral,
cadascun amb un sistema de raonament moral més complex.
 I els va estructurar en tres nivells:
 El nivell defineix com enfoquem el problema moral
(perspectiva social).
 L’estadi defineix els criteris de l’opció que triem (forma de
pensar).
->Va presentar dilemes a diverses persones i va classificar el raonament moral
de les seves respostes en els sis estadis definits.
Característiques dels estadis :
 El desenvolupament a través dels estadis és ascendent.
 Els estadis superiors integren les estructures dels inferiors.
 Cada estadi implica reestructurar com pensem moralment i com
representem el concepte de justícia.
 Tots passem pels mateixos estadis, amb independència de la cultura o el
sexe.
 Cada estadi millora la capacitat empàtica i captar diferents perspectives
socials.
  La seqüència de cada estadi correspon a cercles socials
progressivament més inclusius (família, companys, comunitat,...).
 Quan aquests grups funcionen bé, amb reciprocitat, atenció i respecte
mutu, aprenem a adaptar-nos a cercles més grans.
NIVELL PRECONVENCIONAL
 Nivell egocèntric en el que el subjecte busca el seu benefici.
 El judici moral només valora les conseqüències individuals.
Tot és bo o dolent segons l’experiència de premi o càstig.
 Aquesta perspectiva individualista acaba cap als 9 anys, però es pot
trobar en edats posteriors. Inclou els estadis 1 i 2.
Estadi 1: Orientació cap a l’obediència i el càstig
 Moralitat heterònoma orientada a obeir les regles i l’autoritat. Les coses
són correctes o incorrectes perquè ho diu l’autoritat.
 L’infant actua motivat pel premi a la obediència i la fugida del càstig.
 L’egocentrisme li impedeix relacionar dues perspectives diferents i
considerar altres punts de vista, no hi ha, per tant, empatia.
Estadi 2: Orientació instrumental relativista
 La moral es basa en beneficis materials. Ajuda esperant rebre. No hi ha
altruisme sinó intercanvi per obtenir un benefici.
 És individualista però reconeix perspectives diferents a la pròpia. Pot
prendre decisions tenint en compte altres opinions.
 Per evitar el conflicte busca reciprocitat basada en l’intercanvi pragmàtic.
 L’acció justa és la que satisfà els propis interessos deixant que els altres
facin el mateix.
NIVELL CONVENCIONAL
 En aquest nivell es desitja un benefici per a la societat.
 La persona veu les regles com una cosa externa, però com una garantia
de l’ordre social, i defensa els seus interessos i els d’aquells que li són
propers.
 Es preocupa per l’aprovació social, la lleialtat a les persones i les
normes, i el benestar dels altres.
 En aquest nivell es troben els adolescents i la majoria dels adults. Inclou
els estadis 3 i 4.
Estadi 3: Orientació cap a la concordança interpersonal
  Moralitat interpersonal. Allò correcte coincideix amb l’opinió de la
majoria. Busca viure conforme a les expectatives dels altres.
 La moralitat es basa en la confiança mútua i l’aprovació social. Actua per
agradar i ajudar als altres, no per una recompensa.
 L’aprovació social, les relacions socials recíproques i sentir-se una
persona amable, són premis suficients.
 Té en compte diferents opinions i la intencionalitat de l’acció.
Estadi 4: Orientació cap a la llei i l’ordre
 Busca complir el seu deure, respectar l’autoritat i obeir la llei per
mantenir l’ordre social (prototip del “bon ciutadà”).
 El sistema social defensa el que és correcte i el que no.
L’interès individual és moral si es basa en lleis iguals per a tots.
 Situa les necessitats del grup per sobre de les pròpies. Cadascú te les
seves obligacions amb la societat.
 L’acció justa és la que contribueix al bé de la societat o el grup.
NIVELL POSTCONVENCIONAL
 Torna a pensar des del punt de vista particular perquè adapta principis
universals a la seva situació.
 Respecta les normes perquè són el fonament d’una societat justa, però
prioritza la consciència personal basada en principis ètics que poden
contradir aquestes normes.
 La orientació moral passa a ser autònoma, i el que és correcte es
determina sense referir-se al propi individu o a la situació social.
Estadi 5: Orientació cap al contracte social i els drets individuals
 Reconeix que l’ordre social existent és només un dels possibles.
 Les lleis són necessàries i, generalment, s’han d’obeir perquè
representen una espècie de contracte social.
Però també poden ser injustes i s’han de poder modificar.
 Relativitza els valors personals per la necessitat de consens.
 Accepta violar Drets Humans si això implica un benefici a un major
número de persones.
Estadi 6: Orientació ètica universal
 Valora la importància de la llei i el contracte social, però prioritza la seva
consciència basada en principis universals de justícia i respecte per la
dignitat humana.
  Se sent obligada a fer el que considera moralment correcte,
independentment de les circumstàncies i les lleis.
 Poques persones arriben a aquest estadi (persones que han mort per un
“ideal”). En realitat no és un estadi empíric, sinó teòric.
Lawrence Kohlberg - Discussió de dilemes
 Va proposar treballar dilemes a l’aula per desenvolupar el raonament
moral, demostrant que aquest millora si discutim amb algú d’un estadi
superior al nostre.
 Els dilemes són situacions amb conflictes de valors morals: un
personatge es troba en una situació difícil i ha d’escollir entre dues
alternatives, cadascuna amb aspectes a favor i en contra.
 No tenen un final concret sinó un caràcter obert.
Els dilemes poden ser hipotètics o reals, segons el seu contingut o la situació
analitzada:
 Dilemes hipotètics
Plantegen situacions que tenen una relació mínima o inexistent amb el
context habitual de la persona.
 Pot distanciar-se de la situació plantejada i discutir-la en
base a raons llunyanes. Però el raonament pot no coincidir
amb la reacció real si es trobés en la situació plantejada.

 Dilema del desert

 Dilemes reals
Presenten fets ocorreguts realment en el col·lectiu, o susceptibles
d’ocórrer. Plantegen esdeveniments històrics o originats en el context
habitual de la persona.
 Comporten un grau més elevat d’implicació en el tema discutit i
redueixen la distància entre pensament i acció.
 Però la proximitat del fet pot fer manifestar opinions i conductes
“apassionades” que distorsionen el raonament abstracte.
 Dilema de la mina
Lawrence Kohlberg - Comunitats justes
 Va treballar amb diverses escoles dissenyant programes basats en la
democràcia perquè estudiants i professors poguessin decidir sobre les
polítiques escolars:
 Per construir un sentit de comunitat dins l’escola, promoure valors
democràtics i augmentar el raonament moral.
  Per parlar conscientment de temes ètics, i fer del debat el sistema
habitual per resoldre conflictes i prendre decisions.
 Kohlberg afirmava que només s’adquireix una personalitat moral madura
quan s’ha viscut de forma lliure, creativa i cooperativa.
 En conseqüència, aula i escola han de fomentar la participació, la
discussió de temes i la presa de decisions.
 Els alumnes han de sentir-se responsables del col·lectiu i aprendre a
viure-hi moralment.
EJ: Dilema de Heinz: Hauria Heinz de robar el medicament? Per què si o per què
no?

 Cada estadi del desenvolupament és el pensament conscient de les

relacions de justícia, cura i respecte de cercles de relacions socials
cada vegada més amplis.