Lawrence Kohlberg proposed six stages of moral development based on Jean Piaget's theory of cognitive development. He structured the stages into three levels: pre-conventional, conventional, and post-conventional. At each stage, individuals have a more complex understanding of moral reasoning and justice. Kohlberg presented moral dilemmas to study individuals' moral judgments and classify them into the six defined stages. His theory suggests that moral development progresses through the stages as social circles expand.
Lawrence Kohlberg proposed six stages of moral development based on Jean Piaget's theory of cognitive development. He structured the stages into three levels: pre-conventional, conventional, and post-conventional. At each stage, individuals have a more complex understanding of moral reasoning and justice. Kohlberg presented moral dilemmas to study individuals' moral judgments and classify them into the six defined stages. His theory suggests that moral development progresses through the stages as social circles expand.
Lawrence Kohlberg proposed six stages of moral development based on Jean Piaget's theory of cognitive development. He structured the stages into three levels: pre-conventional, conventional, and post-conventional. At each stage, individuals have a more complex understanding of moral reasoning and justice. Kohlberg presented moral dilemmas to study individuals' moral judgments and classify them into the six defined stages. His theory suggests that moral development progresses through the stages as social circles expand.
Distingir accions i actituds que considerem correctes o incorrectes.
Poden ser normes o principis derivats d'una filosofia, religió o cultura, o del que considerem que ha de ser universal. L'ètica és la branca de la filosofia que aborda qüestions de moralitat. Per la biologia, el desenvolupament moral va lligat a l'evolució sociocultural de la persona i el grup: Hem seleccionat comportaments morals i pro-socials (empatia o culpa) relacionats amb la supervivència o amb beneficis reproductius. Els comportaments morals estan orientats biològicament a afavorir la cooperació humana i la cohesió del grup. Tots els animals socials han modificat el seu comportament restringint l'egoisme immediat per millorar en l’evolució. Els humans també. Un exemple: l’enllaç matern Millora la supervivència de la descendència Redueix l'atracció sexual recíproca Enforteix els tabús contra l'incest Redueix el risc genètic de l’endogàmia Construcció de la personalitat moral Educació Moral: ensenyar a les persones a viure... En una comunitat que ha de ser viable pels que la formem. D’acord amb els seus desitjos, necessitats, visions i ànsies de felicitat. L'ètica no es descobreix, es construeix És un procés de construcció personal, social i cultural d’aquelles formes morals que es consideren valuoses. La moral no pot ser una imposició heterònoma, una deducció lògica, una troballa atzarosa o una decisió espontània. Elements en la construcció de la personalitat moral 1. Integració a la societat i acceptació del propi jo Doble procés d'adaptació a la societat i a un/a mateix: Com a socialització i adquisició de pautes socials bàsiques de convivència Com a procés d'adaptació a un/a mateix i de reconeixement de criteris personals. 2. Transmissió d’elements culturals i de valor Horitzons normatius desitjables en forma de guies de valors (justícia, llibertat, igualtat, solidaritat, etc.) o propostes morals com la Declaració Universal dels Drets Humans.
3. Desenvolupament de competències ètiques
Capacitats personals de judici, comprensió i autoregulació que permeten enfrontar-se autònomament als conflictes de valor. Cal formar una consciència moral individual i autònoma en un espai de sensibilitat moral, racionalitat i diàleg. 4. Construcció de la pròpia biografia Existeixen múltiples opcions morals legítimes en cada subjecte, resultat del seu esforç per construir una vida que valgui la pena ser viscuda i produeixi felicitat. Construir la personalitat moral és treballar i desenvolupar les competències ètiques: Comprensió crítica, judici moral, presa de decisions Capacitat de diàleg, argumentació i acord, aprendre a escoltar, diàleg cooperatiu Sensibilitat moral Autonomia, autoregulació i autocontrol Habilitats socials i per a la convivència Empatia i perspectiva social Autoconeixement i construcció de la identitat Teories cognitives sobre el desenvolupament del judici moral Psicologia, Filosofia i Sociologia aborden com i perquè desenvolupem capacitats, destreses i habilitats, i busquen dissenyar de forma racional i científica plans de formació moral. Dues formes teòriques d’entendre el desenvolupament moral: a) Teories no cognitives: com la inserció de l’individu a la societat, internalitzant normes i prohibicions socials. b) Teories cognitives: com la construcció progressiva d’un pensament moral just i autònom, en interacció amb el medi però sense submissió. Autors/es com el sociòleg Emile Durkheim (1858- 1917) consideren que el grup social imposa la moral a l’individu, i l’adult a l’infant. Aquesta visió redueix el desenvolupament moral a un procés d’internalització de les normes socials. Autors/es com el psicòleg Jean Piaget (1896-1980) consideren que el desenvolupament moral és l’adquisició de principis autònoms de justícia fruit de la cooperació social, el respecte als altres i la solidaritat entre persones. Jean Piaget (1896-1980) Va demostrar que la lògica de les persones es construeix progressivament al llarg de la vida. I que l’infant té maneres de pensar específiques que el diferencien de l'adult. Desenvolupament cognitiu per etapes ► El desenvolupament cognitiu és gradual i, malgrat les diferències individuals, totes les persones passen per les mateixes etapes, ja que la maduració de la ment és universal. ► La capacitat cognitiva depèn del medi social i físic i evoluciona amb les capacitats innates de l'assimilació (integrar nova informació) i l'acomodació (adaptar els esquemes mentals). ► Aquests dos mecanismes construeixen les estructures cognitives per adaptar-les a entorns cada vegada més complexos. ► L‘educació ha de promoure el conflicte cognitiu per desenvolupar nous esquemes i estructures mentals. Desenvolupament moral Piaget el defineix com un procés de construcció a partir de les interaccions socials del subjecte amb el medi. La moral infantil dels primers anys és la que s’expressa en la relació unilateral amb els adults. Amb l’augment de les relacions entre iguals i la cooperació, sorgeix una moral autònoma, basada en la reciprocitat i el respecte mutu. Les teories cognitives-evolutives recullen el concepte d’equilibració de Piaget (assimilació i acomodació). Afirmen que la capacitat de raonar a un nivell superior es troba en la persona en forma de possibilitat i que s’activa mitjançant la interrelació amb el medi. L’ambient ha de ser estimulant i l’educació ha de provocar en la persona un desequilibri cognitiu exposant-la a raonaments morals superiors al seu. Trets comuns de les teories cognitives morals (Puig & Martínez, 1989): Parlen d’estadis dins del procés de desenvolupament moral. Destaquen l’anàlisi dels pensaments i els judicis morals. La realització personal, l’amor propi i l’afany d’optimització motiven la conducta moral. Els principis morals neixen de les experiències d’interacció social. Els principis morals bàsics són universals i comuns en totes les cultures. Educació i medi han de proporcionar experiències que estimulin el desenvolupament moral. Lawrence Kohlberg (1927-1987) Laurence Kohlberg, nascut el 1927 i format a la Universitat de Chicago, és un dels molts psicòlegs americans que es va interessar per l’obra de Piaget durant els anys 50. Va aplicar el concepte de desenvolupament per estadis que Piaget va elaborar per al desenvolupament cognitiu, a l’estudi del judici moral. Això va contradir les teories psicològiques del conductisme i la psicoanàlisi, que explicaven la moral com una simple interiorització de normes socials per reforçament i càstig. Afirmava que només adquirim una personalitat moral madura quan hem viscut de forma lliure, creativa i cooperativa. Que una adequada educació moral es basa en l’estimulació del pensament actiu sobre qüestions morals. Defensava que el desenvolupament moral ha de ser l'objectiu de l'educació. I que, a mesura que desenvolupem la nostra moral, la influència del context disminueix. Etapes del desenvolupament del judici moral Va descriure 6 etapes de desenvolupament moral, cadascuna amb un sistema de raonament moral més complex. Discussió de dilemes a l’escola Va proposar treballar dilemes a l’aula per desenvolupar el raonament moral. Comunitats escolars justes Va plantejar programes escolars per treballar el debat i la presa de decisions de forma democràtica. EJ: Els dilemes de Batman Batman està legitimat per rondar per Gotham vestit de justicier emmascarat, fora de la llei, perquè la seva finalitat és bona? El que fa és bo, o just, o virtuós? Per què Batman no mata si aquest assassinat podria salvar més vides en el futur? La felicitat de molts justifica el patiment d’alguns?
Teories cognitives sobre el desenvolupament del judici moral
Lawrence Kohlberg - Estadis del desenvolupament moral Va descriure 6 estadis de desenvolupament del judici moral, cadascun amb un sistema de raonament moral més complex. I els va estructurar en tres nivells: El nivell defineix com enfoquem el problema moral (perspectiva social). L’estadi defineix els criteris de l’opció que triem (forma de pensar). ->Va presentar dilemes a diverses persones i va classificar el raonament moral de les seves respostes en els sis estadis definits. Característiques dels estadis : El desenvolupament a través dels estadis és ascendent. Els estadis superiors integren les estructures dels inferiors. Cada estadi implica reestructurar com pensem moralment i com representem el concepte de justícia. Tots passem pels mateixos estadis, amb independència de la cultura o el sexe. Cada estadi millora la capacitat empàtica i captar diferents perspectives socials. La seqüència de cada estadi correspon a cercles socials progressivament més inclusius (família, companys, comunitat,...). Quan aquests grups funcionen bé, amb reciprocitat, atenció i respecte mutu, aprenem a adaptar-nos a cercles més grans. NIVELL PRECONVENCIONAL Nivell egocèntric en el que el subjecte busca el seu benefici. El judici moral només valora les conseqüències individuals. Tot és bo o dolent segons l’experiència de premi o càstig. Aquesta perspectiva individualista acaba cap als 9 anys, però es pot trobar en edats posteriors. Inclou els estadis 1 i 2. Estadi 1: Orientació cap a l’obediència i el càstig Moralitat heterònoma orientada a obeir les regles i l’autoritat. Les coses són correctes o incorrectes perquè ho diu l’autoritat. L’infant actua motivat pel premi a la obediència i la fugida del càstig. L’egocentrisme li impedeix relacionar dues perspectives diferents i considerar altres punts de vista, no hi ha, per tant, empatia. Estadi 2: Orientació instrumental relativista La moral es basa en beneficis materials. Ajuda esperant rebre. No hi ha altruisme sinó intercanvi per obtenir un benefici. És individualista però reconeix perspectives diferents a la pròpia. Pot prendre decisions tenint en compte altres opinions. Per evitar el conflicte busca reciprocitat basada en l’intercanvi pragmàtic. L’acció justa és la que satisfà els propis interessos deixant que els altres facin el mateix. NIVELL CONVENCIONAL En aquest nivell es desitja un benefici per a la societat. La persona veu les regles com una cosa externa, però com una garantia de l’ordre social, i defensa els seus interessos i els d’aquells que li són propers. Es preocupa per l’aprovació social, la lleialtat a les persones i les normes, i el benestar dels altres. En aquest nivell es troben els adolescents i la majoria dels adults. Inclou els estadis 3 i 4. Estadi 3: Orientació cap a la concordança interpersonal Moralitat interpersonal. Allò correcte coincideix amb l’opinió de la majoria. Busca viure conforme a les expectatives dels altres. La moralitat es basa en la confiança mútua i l’aprovació social. Actua per agradar i ajudar als altres, no per una recompensa. L’aprovació social, les relacions socials recíproques i sentir-se una persona amable, són premis suficients. Té en compte diferents opinions i la intencionalitat de l’acció. Estadi 4: Orientació cap a la llei i l’ordre Busca complir el seu deure, respectar l’autoritat i obeir la llei per mantenir l’ordre social (prototip del “bon ciutadà”). El sistema social defensa el que és correcte i el que no. L’interès individual és moral si es basa en lleis iguals per a tots. Situa les necessitats del grup per sobre de les pròpies. Cadascú te les seves obligacions amb la societat. L’acció justa és la que contribueix al bé de la societat o el grup. NIVELL POSTCONVENCIONAL Torna a pensar des del punt de vista particular perquè adapta principis universals a la seva situació. Respecta les normes perquè són el fonament d’una societat justa, però prioritza la consciència personal basada en principis ètics que poden contradir aquestes normes. La orientació moral passa a ser autònoma, i el que és correcte es determina sense referir-se al propi individu o a la situació social. Estadi 5: Orientació cap al contracte social i els drets individuals Reconeix que l’ordre social existent és només un dels possibles. Les lleis són necessàries i, generalment, s’han d’obeir perquè representen una espècie de contracte social. Però també poden ser injustes i s’han de poder modificar. Relativitza els valors personals per la necessitat de consens. Accepta violar Drets Humans si això implica un benefici a un major número de persones. Estadi 6: Orientació ètica universal Valora la importància de la llei i el contracte social, però prioritza la seva consciència basada en principis universals de justícia i respecte per la dignitat humana. Se sent obligada a fer el que considera moralment correcte, independentment de les circumstàncies i les lleis. Poques persones arriben a aquest estadi (persones que han mort per un “ideal”). En realitat no és un estadi empíric, sinó teòric. Lawrence Kohlberg - Discussió de dilemes Va proposar treballar dilemes a l’aula per desenvolupar el raonament moral, demostrant que aquest millora si discutim amb algú d’un estadi superior al nostre. Els dilemes són situacions amb conflictes de valors morals: un personatge es troba en una situació difícil i ha d’escollir entre dues alternatives, cadascuna amb aspectes a favor i en contra. No tenen un final concret sinó un caràcter obert. Els dilemes poden ser hipotètics o reals, segons el seu contingut o la situació analitzada: Dilemes hipotètics Plantegen situacions que tenen una relació mínima o inexistent amb el context habitual de la persona. Pot distanciar-se de la situació plantejada i discutir-la en base a raons llunyanes. Però el raonament pot no coincidir amb la reacció real si es trobés en la situació plantejada.
Dilema del desert
Dilemes reals Presenten fets ocorreguts realment en el col·lectiu, o susceptibles d’ocórrer. Plantegen esdeveniments històrics o originats en el context habitual de la persona. Comporten un grau més elevat d’implicació en el tema discutit i redueixen la distància entre pensament i acció. Però la proximitat del fet pot fer manifestar opinions i conductes “apassionades” que distorsionen el raonament abstracte. Dilema de la mina Lawrence Kohlberg - Comunitats justes Va treballar amb diverses escoles dissenyant programes basats en la democràcia perquè estudiants i professors poguessin decidir sobre les polítiques escolars: Per construir un sentit de comunitat dins l’escola, promoure valors democràtics i augmentar el raonament moral. Per parlar conscientment de temes ètics, i fer del debat el sistema habitual per resoldre conflictes i prendre decisions. Kohlberg afirmava que només s’adquireix una personalitat moral madura quan s’ha viscut de forma lliure, creativa i cooperativa. En conseqüència, aula i escola han de fomentar la participació, la discussió de temes i la presa de decisions. Els alumnes han de sentir-se responsables del col·lectiu i aprendre a viure-hi moralment. EJ: Dilema de Heinz: Hauria Heinz de robar el medicament? Per què si o per què no?
Cada estadi del desenvolupament és el pensament conscient de les
relacions de justícia, cura i respecte de cercles de relacions socials cada vegada més amplis.