You are on page 1of 20

EXAMEN DE L’ASSIGNATURA 34369 No

BIOESTADÍSTICA I TIC APL. CC. SALUT Codi referència


exemplar examen
GRAU D’INFERMERIA
Curs 2017-18 — Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — 23/01/2018

Cognoms: Nom:

Per favor, no comence fins que tots els exemplars d’aquest examen s’hagen repartit a totes les persones que
van a realitzar-lo.
La prova consta de 40 preguntes tipus test, amb quatre possibilitats de resposta, i té una durada de 60
minuts.
Per al càlcul de la puntuació que s’obtinga en el test tinga en compte que cada tres preguntes amb resposta
incorrecta descompten una pregunta correctament contestada del total de preguntes establit. Una pregunta amb
resposta en blanc no descompta res.
Pose molta atenció en la manera que ha de marcar les respostes en la
fulla que acompanya aquest exemplar d’examen i el format del qual permet la
correcció mitjançant un lector òptic. Una resposta defectuosament marcada es
considerarà com a resposta en blanc. Marcar dues caselles per a una mateixa
pregunta es considerarà com resposta incorrecta.
No faça cap ratlla ni marca fora de les caselles de resposta. És a dir: no puntege ni ratlle
els números de les preguntes a l’esquerra de les caselles, no ratlle les lletres de les columnes de les caselles de
resposta, no fique cap ratlla per a indicar on es troba el final de les respostes, etc.
Per a indicar el DNI, escriga primer els dígits (només els
nombres, evite les lletres) en la part superior del requadre
corresponent, col.locant les unitats en l’últim requadre de
la dreta. Introduïsca zeros, si procedira, en els requadres de
la part esquerra. Després trasllade els dígits a les caselles
numerades de la part immediatament inferior.
En el cantó superior dreta d’aquesta mateixa fulla figu-
ra el codi numèric de referència de l’exemplar de l’examen,
nombre que servirà per a consultar la puntuació obtinguda
en els llistats que s’exposen en l’aula virtual i/o en el tauler
d’anuncis. Tenint en compte l’esmentat per al DNI, traslla-
de aquest nombre al requadre corresponent de la fulla de
respostes per al lector òptic.

El model (tipus) d’examen es troba especificat al peu de les pàgines del document (Exemplar A, B, etc.).
En «grup» indicar el grup de matrícula al que pertany l’alumne/a. En les caselles sense títol, numerades d’1 a
4, l’1 equival a la lletra E, el 2 a la F, i el 3 a la G.

Pot ratllar quant desitge en les fulles de les preguntes, però tinga en compte que el que realment val, en
definitiva, és el que marque en la fulla de respostes per a la correcció amb el lector òptic.
No desgrape cap fulla. Els exemplars d’aquest examen estan contats i la sostració d’algun d’ells de l’aula
serà causa de anul.lació general de la prova.
Abans de començar, assegure’s d’escriure els cognoms i el nom, així com la data i la signatura. Comprove
també que no s’hagen produït errors de fotocopiat o falte alguna fulla.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


A
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
EXAMEN DE LA ASIGNATURA 34369 No
BIOESTADÍSTICA Y TIC APL. CC. SALUD Código referencia
ejemplar examen

GRADO DE ENFERMERÍA
Curso 2017-18 — Grupos C, D (Castellano) — 1a Conv. — 23/01/2018

Apellidos: Nombre:

Por favor, no comience hasta que todos los ejemplares de este examen se hayan repartido a todas las personas
que van a realizarlo.
La prueba consta de 40 preguntas tipo test, con cuatro posibilidades de respuesta, y tiene una duración de
60 minutos.
Para el cálculo de la puntuación que se obtenga en el test tenga en cuenta que cada tres preguntas con
respuesta incorrecta descuentan una pregunta correctamente contestada del total de preguntas establecido. Una
pregunta con respuesta en blanco no descuenta nada.
Ponga mucha atención en la manera en que debe marcar las respuestas
en la hoja que acompaña este ejemplar de examen y cuyo formato permite la
corrección mediante un lector óptico. Una respuesta defectuosamente marcada
se considerará como respuesta en blanco. Marcar dos casillas para una misma
pregunta se considerará como respuesta incorrecta.
No haga ninguna raya ni marca fuera de las casillas de respuesta. Es decir: no puntee ni raye
los números de las preguntas a la izquierda de las casillas, no raye las letras de las columnas de las casillas de
respuesta, no marque ninguna raya para indicar donde se encuentra la última de las respuestas, etc.
Para indicar el DNI, escriba primero los dígitos (sólo los
números, evite las letras) en la parte superior del recua-
dro correspondiente, colocando las unidades en el último
recuadro de la derecha. Introduzca ceros, si procediera, en
los recuadros de la parte izquierda. Luego traslade los dí-
gitos a las casillas numeradas de la parte inmediatamente
inferior.
En la esquina superior derecha de esta misma hoja figu-
ra el código numérico de referencia del ejemplar del examen,
número que servirá para consultar la puntuación obtenida
en los listados que se expongan en el aula virtual y/o en el
tablón de anuncios. Teniendo en cuenta lo mencionado para
el DNI, traslade dicho número al recuadro correspondiente
de la hoja de respuestas para el lector óptico.

El modelo (tipo) de examen se encuentra especificado al pie de las páginas del documento (Ejemplar A,
B, etc.). En «grupo» indicar el grupo de matrícula al que pertenece el alumno/a. En las casillas sin título,
numeradas de 1 a 4, el 1 equivale a la letra E, el 2 a la F, y el 3 a la G.

Puede rayar cuanto desee en las hojas de las preguntas, pero tenga en cuenta que lo que realmente vale,
en definitiva, es lo que marque en la hoja de respuestas para la corrección con el lector óptico.
No desgrape ninguna hoja. Los ejemplares de este examen están contados y la sustracción de alguno de
ellos del aula será causa de anulación general de la prueba.
Antes de comenzar, asegúrese de escribir los apellidos y el nombre, así como la fecha y la firma. Compruebe
también que no se hayan producido errores de fotocopiado o falte alguna hoja.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


A
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

1 Desconocemos la media de edad de Valencia y 1 Desconeixem la mitjana d’edat de València i aga-


cogemos una muestra representativa de su población, fem una mostra representativa de la seua població,
entonces es cierto que: llavors és cert que:
A) La media muestral se infiere de la media poblacio- A) La mitjana mostral s’infereix de la mitjana pobla-
nal. cional.
B) El estadístico media muestral es el estimador de B) L’estadístic mitjana mostral és l’estimador de la
la media poblacional. mitjana poblacional.
C) El estimador media poblacional se obtiene de la C) L’estimador mitjana poblacional s’obté de la mit-
media muestral. jana mostral.
D) El estadístico media poblacional se infiere de la D) L’estadístic mitjana poblacional s’infereix de la
media muestral. mitjana mostral.

2 Si en un test aparecen como respuestas: «Muchas 2 Si en un test apareixen com a respostes: «Moltes
veces», «Casi siempre», «Alguna vez», «Nunca», la vegades», «Quasi sempre», «Alguna vegada», «Mai»,
variable es del tipo: la variable és del tipus:

A) Cualitativa ordinal. A) Qualitativa ordinal.


B) Cuantitativa discreta. B) Quantitativa discreta.
C) Cualitativa dicotómica. C) Qualitativa dicotòmica.
D) Cuantitativa continua. D) Quantitativa contínua.

3 Frecuencia absoluta es a frecuencia acumulada co- 3 Freqüència absoluta és a freqüència acumulada


mo com
A) Proporción es a Porcentaje. A) Proporció és a Percentatge.
B) Frecuencia Relativa es a Porcentaje. B) Freqüència Relativa és a Percentatge.
C) Porcentaje es a Frecuencia relativa acumulada. C) Percentatge és a Freqüència relativa acumulada.
D) Proporción es a Frecuencia relativa acumulada. D) Proporció és a Freqüència relativa acumulada.

4 Si tenemos una Variable X con m modalidades y 4 Si tenim una Variable X amb m modalitats i una
una Variable Y con k modalidades, es FALSO que: Variable Y amb k modalitats, és FALS que:
A) La tabla de contingencia tenga m · k modalidades. A) La taula de contingència tinga m · k modalitats.
B) Cada modalidad de la tabla de contingencia tiene B) Cada modalitat de la taula de contingència té la
la frecuencia o porcentaje de los elementos que freqüència o percentatge dels elements que com-
cumplen a la vez una modalidad de cada variable. pleixen alhora una modalitat de cada variable.
C) La tabla de contingencia tiene en las marginales C) La taula de contingència té en les marginals (m −
(m − 1) · (k − 1) frecuencias o porcentajes. 1) · (k − 1) freqüències o percentatges.
D) La tabla de contingencia tiene m frecuencias o D) La taula de contingència té m freqüències o per-
porcentajes para la Variable X en la marginal. centatges per a la Variable X en la marginal.

5 Cuál de estas representaciones NO usarías con una 5 Quina d’aquestes representacions NO usaries amb
variable cualitativa: una variable qualitativa:

A) Diagrama de barras. A) Diagrama de barres.


B) Gráfico de Sectores. B) Gràfic de Sectors.
C) Histograma. C) Histograma.
D) Perfil Ortogonal. D) Perfil Ortogonal.

Exemplar/Ejemplar A 1
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

6 Uno de estos métodos de muestreo es probabilís- 6 Un d’aquests mètodes de mostreig és probabilístic:


tico:
A) Per Quotes.
A) Por Cuotas. B) Aleatori Simple.
B) Aleatorio Simple. C) Bola de Neu.
C) Bola de Nieve. D) Subjectiu per decisió raonada.
D) Subjetivo por decisión razonada.

7 Al realizar un experimento con ratones obtenemos 7 En realitzar un experiment amb ratolins obtenim
que Xmin = 29, 7gr y Xmax = 33, 6gr. que Xmin = 29, 7gr i Xmax = 33, 6gr.

A) La Amplitud de la distribución es 4 gramos. A) L’Amplitud de la distribució és 4 grams.


B) La Amplitud de la distribución es 3, 9 gramos. B) L’Amplitud de la distribució és 3, 9 grams.
C) El límite aparente superior es 33 gramos. C) El límit aparent superior és 33 grams.
D) El límite exacto superior es 33, 55 gramos. D) El límit exacte superior és 33, 55 grams.

8 Una distribución viene caracterizada con una Sen- 8 Una distribució ve caracteritzada amb una Sensi-
sibilidad de 0, 1 y una Amplitud de 44, 2 y se ha ob- bilitat de 0, 1 i una Amplitud de 44, 2 i s’ha obtingut
tenido que la cantidad de intervalos es 5. La longitud que la quantitat d’intervals és 5. La longitud de cada
de cada intervalo es: interval és:
A) 8, 8 A) 8, 8
B) 8, 85 B) 8, 85
C) 8, 84 C) 8, 84
D) 8, 9 D) 8, 9

9 El Coeficiente de variación es útil porque permite 9 El Coeficient de variació és útil perquè permet
comparar. . . comparar. . .
A) La misma variable entre diferentes subgrupos de A) La mateixa variable entre diferents subgrups d’un
un grupo. grup.
B) Distintas variables de un mismo grupo. B) Diferents variables d’un mateix grup.
C) La variabilidad entre dos variables. C) La variabilitat entre dues variables.
D) Las tres respuestas anteriores son ciertas. D) Les tres respostes anteriors són certes.

10 La media de una variable cuantitativa continua 10 La mitjana d’una variable quantitativa continua
(con datos agrupados) NO se puede calcular si tan (amb dades agrupades) NO es pot calcular si tan sols
solo se conocen. . . es coneixen. . .
A) Las marcas de classe y las frecuencias acumuladas. A) Les marques de classe i les freqüències acumula-
B) Las marcas de classe y las proporciones acumula- des.
das. B) Les marques de classe i les proporcions acumula-
C) Las marcas de classe y los porcentajes. des.
D) Las marcas de classe y el total de casos. C) Les marques de classe i els percentatges.
D) Les marques de classe i el total de casos.

11 La Marca de Clase del intervalo con límites apa- 11 La Marca de Classe de l’interval amb límits apa-
rentes 17, 68; 19, 66 es: rents 17,68 ; 19,66 és:

A) (19, 66 − 17, 68)/2 A) (19, 66 − 17, 68)/2


B) (19, 655 − 17, 675)/2 B) (19, 655 − 17, 675)/2
C) (19, 66 + 17, 68)/2 C) (19, 66 + 17, 68)/2
D) (17, 685 − 19, 655)/2 D) (17, 685 − 19, 655)/2

2 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

12 Es FALSO que el Intervalo Intercuartílico (IIC) 12 És FALS que l’Interval Interquartílic (IIQ) és
es aquel que siempre. . . aquell que sempre. . .

A) Se obtiene de restar al pencentil 75 el percentil 25. A) S’obté de restar al pencentil 75 el percentil 25.
B) Es una medida de concentración de las observa- B) És una mesura de concentració de les observa-
ciones. cions.
C) Contiene al menos el 50 % de las observaciones. C) Conté almenys el 50 % de les observacions.
D) La Media se encuentra en su interior. D) La Mitjana es troba en el seu interior.

13 Si la probabilidad de tener la enfermedad A es 13 Si la probabilitat de tindre la malaltia A és del


del 5 %, la de tener la enfermedad B es del 10 % y la 5 %, la de tindre la malaltia B és del 10 % i la de
de tener al menos una de las dos es del 13 % ¿cúal es tindre almenys una de les dos és del 13 %, quina és la
la probabilidad de tener las dos enfermedades? probabilitat de tindre les dues malalties?

A) 0,01 A) 0,01
B) 0,02 B) 0,02
C) 0,15 C) 0,15
D) 0,28 D) 0,28

14 El 12 % de los individuos de una población pa- 14 El 12 % dels individus d’una població patix os-
dece osteoporosis. Si el 25 % de los que padecen la teoporosi. Si el 25 % dels que patixen la malaltia ho
enfermedad lo sabe ¿qué probabilidad de individuos sap, quina probabilitat d’individus té osteoporosi i ho
tiene osteoporosis y lo desconoce? desconeix?
A) 0,03 A) 0,03
B) 0,48 B) 0,48
C) 0,37 C) 0,37
D) 0,13 D) 0,13

15 El 5 % de la población padece una enfermedad. Si 15 El 5 % de la població patix una malaltia. Si d’ells,


de ellos, el 40 % no está diagnosticado, esta cantidad el 40 % no està diagnosticat, esta quantitat pot enten-
puede entenderse como una probabilidad. . . dre’s com la probabilitat. . .
A) De la intersección A) De la intersecció
B) Condicionada. B) Condicionada.
C) De la unión. C) De la unió.
D) Complementaria D) Complementària

16 Se define la sensibilidad de un test como: 16 Es definix la sensibilitat d’un test com:

A) La probabilidad de que si el test da positivo el A) La probabilitat que si el test dóna positiu el sub-
sujeto esté enfermo. jecte estiga malalt.
B) La probabilidad de que si el sujeto está enfermo B) La probabilitat que si el subjecte està malalt el
el test de positivo. test de positiu.
C) La probabilidad de que si el test da negativo el C) La probabilitat que si el test dóna negatiu el sub-
sujeto esté sano. jecte estiga sa.
D) La probabilidad de que si el sujeto está sano el D) La probabilitat que si el subjecte està sa el test de
test de negativo. negatiu.

Exemplar/Ejemplar A 3
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

17 En un intervalo de confianza para una media, 17 En un interval de confiança per a una mitjana,
buscamos disminuir el margen de error. ¿Cuál de las busquem disminuir el marge d’error. Quina de les se-
siguientes alternativas nos permite realizarlo? güents possibilitats ens permet realitzar-ho?
A) Aumentar el tamaño muestral y la confianza. A) Augmentar la grandària mostral i la confiança.
B) Aumentar el tamaño muestral y disminuir la con- B) Augmentar la grandària mostral i disminuir la
fianza. confiança.
C) Aumentar la confianza. C) Augmentar la confiança.
D) Aumentar la varianza muestral. D) Augmentar la variància mostral.

18 Un intervalo de confianza será más amplio cuan- 18 Un interval de confiança serà més ampli quan:
do. . .
A) La variància siga major.
A) La varianza sea mayor. B) El nivell de confiança siga menor.
B) El nivel de confianza sea menor. C) La grandària de mostra siga major.
C) El tamaño de muestra sea mayor. D) La variància siga menor.
D) La varianza sea menor.

19 Si dos sucesos A y B son independientes. . . 19 Si dos successos A i B son independents:

A) Son también disjuntos. A) Són també disjunts.


B) P (A ∩ B) = P (A) · P (B) B) P (A ∩ B) = P (A) · P (B)
C) P (A ∩ B) = P (A)/P (B) C) P (A ∩ B) = P (A)/P (B)
D) P (A ∩ B) = P (A) + P (B) D) P (A ∩ B) = P (A) + P (B)

20 La esperanza de una variable aleatoria discreta 20 L’esperança d’una variable aleatòria discreta és:
es. . .
A) La mitjana de les probabilitats.
A) El promedio de las probabilidades.
B) La mitjana dels valors de la variable ponderat amb
B) El promedio de los valores de la variable pondera- les probabilitats respectives.
do con las probabilidades respectivas.
C) La mitjana dels valors de la variable.
C) El promedio de los valores de la variable.
D) Cap de les anteriors és correcta.
D) Ninguna de las anteriores es correcta.

21 Una distribución Binomial: 21 Una distribució Binomial:

A) Es una distribución de probabilidad de variable A) És una distribució de probabilitat de variable con-


continua. tínua.
B) Se define por la suma de eventos de un suceso. B) Es defineix per la suma d’esdeveniments d’un suc-
C) La media es n · p y la varianza es n · p · (1 − p). cés.
D) La media es n·p y la desviación típica es n·p·(1−p). C) La mitjana és n · p i la varianza és n · p · (1 − p).
D) La mitjana és n·p i la desviació típica és n·p·(1−p).

22 Una de las siguientes distribuciones de probabi- 22 Una de les següents distribucions de probabilitat
lidad corresponde a una variable aleatoria continua: correspon a una variable aleatòria contínua:
A) Poisson. A) Poisson.
B) Normal. B) Normal.
C) Binomial. C) Binomial.
D) Bernoulli. D) Bernoulli.

4 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

23 Se sabe que la probabilidad de que un alumno de 23 Se sap que la probabilitat que un alumne
enfermería apruebe la asignatura de bioestadística en d’infermeria aprove l’assignatura de bioestadística en
la primera convocatoria es de un 72 %. Si 150 alumnos la primera convocatòria és d’un 72 %. Si 150 alumnes
se presentan a dicha prueba, entonces el número de es presenten a la prova, llavors el nombre d’alumnes
alumnos que se espera que aprueben y la desviación que s’espera que aproven i la desviació típica valen
típica valen respectivamente: respectivament:
A) 108 y 5, 5 A) 108 y 5, 5
B) 108 y 30, 25 B) 108 y 30, 25
C) 72 y 5, 5 C) 72 y 5, 5
D) 72 y 30, 25 D) 72 y 30, 25

24 Si X ∼ N (5, 2) y p(x > 4) = 0, 8, se cumple: 24 Si X ∼ N (5, 2) i p(x > 4) = 0, 8, es compleix:

A) p(x > 6) = 0, 1 A) p(x > 6) = 0, 1


B) p(6 > x > 4) = 0, 6 B) p(6 > x > 4) = 0, 6
C) p(x < 4) = 0, 1 C) p(x < 4) = 0, 1
D) p(x < 5) = 0, 7 D) p(x < 5) = 0, 7

25 El número de clientes que llega a un negocio en 25 El nombre de clients que arriba a un negoci en
una hora sigue una distribución de Poisson de media una hora segueix una distribució de Poisson de mit-
20. Entonces, el número de clientes que llega en un ja 20. Llavors, el nombre de clients que arriba en un
periodo de 8 horas. . . període de 8 hores. . .
A) Se distribuye según una Poisson con λ = 20. A) Se distribuye según una Poisson con λ = 20.
B) Se distribuye según una binomial. B) Se distribuye según una binomial.
C) Se distribuye según una Poisson con λ = 160. C) Se distribuye según una Poisson con λ = 160.
D) Se distribuye según una Poisson con λ = 8. D) Se distribuye según una Poisson con λ = 8.

26 Para comparar la mortalidad de los hombres en- 26 Per comparar la mortalitat dels homes entre 50
tre 50 y 55 años en la Comunidad Valenciana en 2000 i 55 anys en la Comunitat Valenciana els anys 2000 i
y 2010 tenemos que calcular. . . 2010 hem de calcular. . .
A) Las tasas de mortalidad proporcional. A) Les taxes de mortalitat proporcional.
B) Las tasas específicas de mortalidad. B) Les taxes específiques de mortalitat.
C) Los patrones de mortalidad. C) Els patrons de mortalitat.
D) Las tasas ajustadas de mortalidad. D) Les taxes ajustades de mortalitat.

27 En una pirámide de población se representa. . . 27 En una piràmide de població es representa. . .

A) El % de población de los diferentes grupos de edad. A) El % de població dels diferents grups d’edat.
B) El % de población, respecto al sexo correspondien- B) El % de població, respecte al sexe corresponent,
te, de cada grupo de edad. de cada grup d’edat.
C) El % de población, respeto el total, de cada grupo C) El % de població, respecte el total, de cada grup
de edad y sexo. d’edat i sexe.
D) El % de población, respeto el total, de cada sexo. D) El % de població, respecte el total, de cada sexe.

Exemplar/Ejemplar A 5
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

28 La siguiente fórmula AP V P 0179/M 0179 calcu- 28 La següent fórmula AP V P 0179/M 0179 calcu-
la. . . la. . .

A) La tasa de APVP0179. A) La taxa d’APVP0179.


B) La edad mediana de las M0179. B) L’edat mitjana de les M0179.
C) La media de APVP0179. C) La mitjana d’APVP0179.
D) Los APVP0179. D) Els APVP0179.

29 Si aceptamos que entre 1 y 79 años la mortalidad 29 Si acceptem que entre 1 i 79 anys la mortalitat
es evitable, una defunción que ocurre entre los 15 y és evitable, una defunció que ocorre entre els 15 i els
los 19 años generará. . . 19 anys generarà. . .
A) 60 APVP. A) 60 APVP.
B) 62,5 APVP. B) 62,5 APVP.
C) 65 APVP. C) 65 APVP.
D) 63 APVP. D) 63 APVP.

30 El índice de dependencia de ancianos relacio- 30 L’índex de dependència d’ancians relaciona. . .


na. . .
A) La població anciana i la població productiva.
A) La población anciana y la población productiva.
B) La població aturada i la població productiva.
B) La población parada y la población productiva.
C) La població dependent i la població productiva.
C) La población dependiente y la población produc-
D) La població infantil i la població productiva.
tiva.
D) La población infantil y la población productiva.

31 En el supuesto que en dos años se pasa de 100 a 31 En el supòsit que en dos anys es passa de 100 a
144 habitantes, si cada año el porcentaje de aumento 144 habitants, si cada any el percentatge d’augment
ha sido el mismo, la TCI será. . . ha sigut el mateix, la TCI serà. . .
A) Del 20 %. A) Del 20 %.
B) No se puede calcular. B) No es pot calcular.
C) Del 22 %. C) Del 22 %.
D) Del 44 %. D) Del 44 %.

32 En una población se conoce la tasa de mortali- 32 En una població es coneix la taxa de mortalitat
dad (defunciones/habitantes) de los hombres (TH) y (defuncions/habitants) dels homes (TH) i de les dones
de las mujeres (TD); también el número de hombres (TD); també el nombre d’homes (H) i de dones (D).
(H) y de mujeres (D). La tasa bruta de mortalidad La taxa bruta de mortalitat (defuncions/habitants)
(defunciones/habitantes) será . . . serà . . .
A) (T H · H + T D · D)/(H + D) A) (T H · H + T D · D)/(H + D)
B) (T H · H + T D · D) B) (T H · H + T D · D)
C) (T H + T D)/2 C) (T H + T D)/2
D) (M H · H + M D · D)/2 D) (M H · H + M D · D)/2

6 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

33 La tasa de mortalidad por tumor maligno de pe- 33 La taxa de mortalitat per tumor maligne de ma-
cho en el grupo de mujeres es una tasa. . . mella en el grup de dones és una taxa. . .

A) Ajustada para el grupo de mujeres. A) Ajustada per al grup de dones.


B) Bruta para para la causa tumor maligno de pecho B) Bruta para per a la causa tumor maligne de ma-
femenino. mella femení.
C) Específica para la causa tumor maligno de pecho C) Específica per a la causa tumor maligne de ma-
femenino. mella femení.
D) Específica para el grupo de mujeres. D) Específica per al grup de dones.

34 Si el coeficiente de feminidad en una zona geo- 34 Si el coeficient de feminitat en una zona geogrà-
gráfica es 60, entonces. . . fica és 60, aleshores. . .
A) Número de Mujeres > Número de Hombres. A) Nombre de Dones > Nombre d’Homes.
B) De cada 100 habitantes, 60 sueño Hombres y 40 B) De cada 100 habitants, 60 son Homes i 40 són
son Mujeres. Dones.
C) Hay 60 Mujeres por cada 100 Hombres. C) Hi ha 60 Dones per cada 100 Homes.
D) Número de Hombres > Número de Mujeres. D) Nombre d’Homes > Nombre de Dones.

35 Para calcular la tasa de mortalidad infantil se 35 Per calcular la taxa de mortalitat infantil es ne-
necesita conocer las defunciones del grupo de edad. . . cessita conèixer les defuncions del grup d’edat. . .
A) Menores de un año. A) Menors d’un any.
B) Entre 1 y 14 años. B) Entre 1 i 14 anys.
C) Entre 1 y 4 años. C) Entre 1 i 4 anys.
D) Entre 0 y 4 años. D) Entre 0 i 4 anys.

36 Para poder calcular los AP V P 0169 basta tan 36 Per a poder calcular els AP V P 0169 basta tan
sólo conocer. . . (Nota: Mxy = defunciones entre x e y sols conèixer. . . (Nota: Mxy = defuncions entre x i y
años) anys)

A) M 0169 A) M 0169
B) M 0104, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569 B) M 0104, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569
C) M 0004, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569 C) M 0004, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569
D) T 0104, T 0509, T 1014, ...T 6064, T 6569 D) T 0104, T 0509, T 1014, ...T 6064, T 6569

37 La tasa de mortalidad por accidentes en España 37 La taxa de mortalitat per accidents en Espanya
en 2015 es una tasa. . . l’any 2015 és una taxa. . .
A) Ajustada. A) Ajustada.
B) Específica. B) Específica.
C) Bruta. C) Bruta.
D) Acumulada. D) Acumulada.

Exemplar/Ejemplar A 7
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

38 La lista de 102 causas de muerte con la que se 38 La llista de 102 causes de mort amb la que s’ha
ha trabajado en clase la elabora. . . treballat en classe l’elabora. . .

A) La OMS. A) L’OMS.
B) La OPS. B) L’INE.
C) El Registro de Mortalidad de la Comunidad Va- C) El Registre de Mortalitat de la Comunitat Valen-
lenciana. ciana.
D) El INE y los Registros de Mortalidad de las D) L’INE i els Registres de Mortalitat de les CCAA.
CCAA.

39 La tasa bruta de natalidad es igual a. . . 39 La taxa bruta de natalitat és igual a. . .

A) 1.000 N/P A) 1.000 N/P


B) 1.000 N/D B) 1.000 N/D
C) 1.000 N/D1549 C) 1.000 N/D1549
D) 1.000 N/P1549 D) 1.000 N/P1549

40 El índice de longevidad relaciona. . . 40 L’índex de longevitat relaciona. . .

A) La población anciana con la población total. A) La població anciana amb la població total.
B) La población mayor de 74 años con la población B) La població major de 74 anys amb la població de
de 85 y más años. 85 i més anys.
C) La población mayor de 74 años con la población C) La població major de 74 anys amb la població
total. total.
D) La población mayor de 74 años con la población D) La població major de 74 anys amb la població
anciana. anciana.

8 Exemplar/Ejemplar A
EXAMEN DE L’ASSIGNATURA 34369 No
BIOESTADÍSTICA I TIC APL. CC. SALUT Codi referència
exemplar examen
GRAU D’INFERMERIA
Curs 2017-18 — Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — 23/01/2018

Cognoms: Nom:

Per favor, no comence fins que tots els exemplars d’aquest examen s’hagen repartit a totes les persones que
van a realitzar-lo.
La prova consta de 40 preguntes tipus test, amb quatre possibilitats de resposta, i té una durada de 60
minuts.
Per al càlcul de la puntuació que s’obtinga en el test tinga en compte que cada tres preguntes amb resposta
incorrecta descompten una pregunta correctament contestada del total de preguntes establit. Una pregunta amb
resposta en blanc no descompta res.
Pose molta atenció en la manera que ha de marcar les respostes en la
fulla que acompanya aquest exemplar d’examen i el format del qual permet la
correcció mitjançant un lector òptic. Una resposta defectuosament marcada es
considerarà com a resposta en blanc. Marcar dues caselles per a una mateixa
pregunta es considerarà com resposta incorrecta.
No faça cap ratlla ni marca fora de les caselles de resposta. És a dir: no puntege ni ratlle
els números de les preguntes a l’esquerra de les caselles, no ratlle les lletres de les columnes de les caselles de
resposta, no fique cap ratlla per a indicar on es troba el final de les respostes, etc.
Per a indicar el DNI, escriga primer els dígits (només els
nombres, evite les lletres) en la part superior del requadre
corresponent, col.locant les unitats en l’últim requadre de
la dreta. Introduïsca zeros, si procedira, en els requadres de
la part esquerra. Després trasllade els dígits a les caselles
numerades de la part immediatament inferior.
En el cantó superior dreta d’aquesta mateixa fulla figu-
ra el codi numèric de referència de l’exemplar de l’examen,
nombre que servirà per a consultar la puntuació obtinguda
en els llistats que s’exposen en l’aula virtual i/o en el tauler
d’anuncis. Tenint en compte l’esmentat per al DNI, traslla-
de aquest nombre al requadre corresponent de la fulla de
respostes per al lector òptic.

El model (tipus) d’examen es troba especificat al peu de les pàgines del document (Exemplar A, B, etc.).
En «grup» indicar el grup de matrícula al que pertany l’alumne/a. En les caselles sense títol, numerades d’1 a
4, l’1 equival a la lletra E, el 2 a la F, i el 3 a la G.

Pot ratllar quant desitge en les fulles de les preguntes, però tinga en compte que el que realment val, en
definitiva, és el que marque en la fulla de respostes per a la correcció amb el lector òptic.
No desgrape cap fulla. Els exemplars d’aquest examen estan contats i la sostració d’algun d’ells de l’aula
serà causa de anul.lació general de la prova.
Abans de començar, assegure’s d’escriure els cognoms i el nom, així com la data i la signatura. Comprove
també que no s’hagen produït errors de fotocopiat o falte alguna fulla.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


B
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
EXAMEN DE LA ASIGNATURA 34369 No
BIOESTADÍSTICA Y TIC APL. CC. SALUD Código referencia
ejemplar examen

GRADO DE ENFERMERÍA
Curso 2017-18 — Grupos C, D (Castellano) — 1a Conv. — 23/01/2018

Apellidos: Nombre:

Por favor, no comience hasta que todos los ejemplares de este examen se hayan repartido a todas las personas
que van a realizarlo.
La prueba consta de 40 preguntas tipo test, con cuatro posibilidades de respuesta, y tiene una duración de
60 minutos.
Para el cálculo de la puntuación que se obtenga en el test tenga en cuenta que cada tres preguntas con
respuesta incorrecta descuentan una pregunta correctamente contestada del total de preguntas establecido. Una
pregunta con respuesta en blanco no descuenta nada.
Ponga mucha atención en la manera en que debe marcar las respuestas
en la hoja que acompaña este ejemplar de examen y cuyo formato permite la
corrección mediante un lector óptico. Una respuesta defectuosamente marcada
se considerará como respuesta en blanco. Marcar dos casillas para una misma
pregunta se considerará como respuesta incorrecta.
No haga ninguna raya ni marca fuera de las casillas de respuesta. Es decir: no puntee ni raye
los números de las preguntas a la izquierda de las casillas, no raye las letras de las columnas de las casillas de
respuesta, no marque ninguna raya para indicar donde se encuentra la última de las respuestas, etc.
Para indicar el DNI, escriba primero los dígitos (sólo los
números, evite las letras) en la parte superior del recua-
dro correspondiente, colocando las unidades en el último
recuadro de la derecha. Introduzca ceros, si procediera, en
los recuadros de la parte izquierda. Luego traslade los dí-
gitos a las casillas numeradas de la parte inmediatamente
inferior.
En la esquina superior derecha de esta misma hoja figu-
ra el código numérico de referencia del ejemplar del examen,
número que servirá para consultar la puntuación obtenida
en los listados que se expongan en el aula virtual y/o en el
tablón de anuncios. Teniendo en cuenta lo mencionado para
el DNI, traslade dicho número al recuadro correspondiente
de la hoja de respuestas para el lector óptico.

El modelo (tipo) de examen se encuentra especificado al pie de las páginas del documento (Ejemplar A,
B, etc.). En «grupo» indicar el grupo de matrícula al que pertenece el alumno/a. En las casillas sin título,
numeradas de 1 a 4, el 1 equivale a la letra E, el 2 a la F, y el 3 a la G.

Puede rayar cuanto desee en las hojas de las preguntas, pero tenga en cuenta que lo que realmente vale,
en definitiva, es lo que marque en la hoja de respuestas para la corrección con el lector óptico.
No desgrape ninguna hoja. Los ejemplares de este examen están contados y la sustracción de alguno de
ellos del aula será causa de anulación general de la prueba.
Antes de comenzar, asegúrese de escribir los apellidos y el nombre, así como la fecha y la firma. Compruebe
también que no se hayan producido errores de fotocopiado o falte alguna hoja.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


B
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

1 Si la probabilidad de tener la enfermedad A es del 1 Si la probabilitat de tindre la malaltia A és del


5 %, la de tener la enfermedad B es del 10 % y la de 5 %, la de tindre la malaltia B és del 10 % i la de
tener al menos una de las dos es del 13 % ¿cúal es la tindre almenys una de les dos és del 13 %, quina és la
probabilidad de tener las dos enfermedades? probabilitat de tindre les dues malalties?
A) 0,01 A) 0,01
B) 0,02 B) 0,02
C) 0,15 C) 0,15
D) 0,28 D) 0,28

2 El 12 % de los individuos de una población padece 2 El 12 % dels individus d’una població patix os-
osteoporosis. Si el 25 % de los que padecen la enfer- teoporosi. Si el 25 % dels que patixen la malaltia ho
medad lo sabe ¿qué probabilidad de individuos tiene sap, quina probabilitat d’individus té osteoporosi i ho
osteoporosis y lo desconoce? desconeix?
A) 0,03 A) 0,03
B) 0,48 B) 0,48
C) 0,37 C) 0,37
D) 0,13 D) 0,13

3 El 5 % de la población padece una enfermedad. Si 3 El 5 % de la població patix una malaltia. Si d’ells,


de ellos, el 40 % no está diagnosticado, esta cantidad el 40 % no està diagnosticat, esta quantitat pot enten-
puede entenderse como una probabilidad. . . dre’s com la probabilitat. . .
A) De la intersección A) De la intersecció
B) Condicionada. B) Condicionada.
C) De la unión. C) De la unió.
D) Complementaria D) Complementària

4 Se define la sensibilidad de un test como: 4 Es definix la sensibilitat d’un test com:


A) La probabilidad de que si el test da positivo el A) La probabilitat que si el test dóna positiu el sub-
sujeto esté enfermo. jecte estiga malalt.
B) La probabilidad de que si el sujeto está enfermo B) La probabilitat que si el subjecte està malalt el
el test de positivo. test de positiu.
C) La probabilidad de que si el test da negativo el C) La probabilitat que si el test dóna negatiu el sub-
sujeto esté sano. jecte estiga sa.
D) La probabilidad de que si el sujeto está sano el D) La probabilitat que si el subjecte està sa el test de
test de negativo. negatiu.

5 En un intervalo de confianza para una media, bus- 5 En un interval de confiança per a una mitjana,
camos disminuir el margen de error. ¿Cuál de las si- busquem disminuir el marge d’error. Quina de les se-
guientes alternativas nos permite realizarlo? güents possibilitats ens permet realitzar-ho?
A) Aumentar el tamaño muestral y la confianza. A) Augmentar la grandària mostral i la confiança.
B) Aumentar el tamaño muestral y disminuir la con- B) Augmentar la grandària mostral i disminuir la
fianza. confiança.
C) Aumentar la confianza. C) Augmentar la confiança.
D) Aumentar la varianza muestral. D) Augmentar la variància mostral.

Exemplar/Ejemplar B 1
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

6 Un intervalo de confianza será más amplio cuan- 6 Un interval de confiança serà més ampli quan:
do. . .
A) La variància siga major.
A) La varianza sea mayor. B) El nivell de confiança siga menor.
B) El nivel de confianza sea menor. C) La grandària de mostra siga major.
C) El tamaño de muestra sea mayor. D) La variància siga menor.
D) La varianza sea menor.

7 Si dos sucesos A y B son independientes. . . 7 Si dos successos A i B son independents:


A) Son también disjuntos. A) Són també disjunts.
B) P (A ∩ B) = P (A) · P (B) B) P (A ∩ B) = P (A) · P (B)
C) P (A ∩ B) = P (A)/P (B) C) P (A ∩ B) = P (A)/P (B)
D) P (A ∩ B) = P (A) + P (B) D) P (A ∩ B) = P (A) + P (B)

8 La esperanza de una variable aleatoria discreta 8 L’esperança d’una variable aleatòria discreta és:
es. . .
A) La mitjana de les probabilitats.
A) El promedio de las probabilidades. B) La mitjana dels valors de la variable ponderat amb
B) El promedio de los valores de la variable pondera- les probabilitats respectives.
do con las probabilidades respectivas. C) La mitjana dels valors de la variable.
C) El promedio de los valores de la variable. D) Cap de les anteriors és correcta.
D) Ninguna de las anteriores es correcta.

9 Una distribución Binomial: 9 Una distribució Binomial:


A) Es una distribución de probabilidad de variable A) És una distribució de probabilitat de variable con-
continua. tínua.
B) Se define por la suma de eventos de un suceso. B) Es defineix per la suma d’esdeveniments d’un suc-
C) La media es n · p y la varianza es n · p · (1 − p). cés.
D) La media es n·p y la desviación típica es n·p·(1−p). C) La mitjana és n · p i la varianza és n · p · (1 − p).
D) La mitjana és n·p i la desviació típica és n·p·(1−p).

10 Una de las siguientes distribuciones de probabi- 10 Una de les següents distribucions de probabilitat
lidad corresponde a una variable aleatoria continua: correspon a una variable aleatòria contínua:
A) Poisson. A) Poisson.
B) Normal. B) Normal.
C) Binomial. C) Binomial.
D) Bernoulli. D) Bernoulli.

11 Se sabe que la probabilidad de que un alumno de 11 Se sap que la probabilitat que un alumne
enfermería apruebe la asignatura de bioestadística en d’infermeria aprove l’assignatura de bioestadística en
la primera convocatoria es de un 72 %. Si 150 alumnos la primera convocatòria és d’un 72 %. Si 150 alumnes
se presentan a dicha prueba, entonces el número de es presenten a la prova, llavors el nombre d’alumnes
alumnos que se espera que aprueben y la desviación que s’espera que aproven i la desviació típica valen
típica valen respectivamente: respectivament:
A) 108 y 5, 5 A) 108 y 5, 5
B) 108 y 30, 25 B) 108 y 30, 25
C) 72 y 5, 5 C) 72 y 5, 5
D) 72 y 30, 25 D) 72 y 30, 25

2 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

12 Si X ∼ N (5, 2) y p(x > 4) = 0, 8, se cumple: 12 Si X ∼ N (5, 2) i p(x > 4) = 0, 8, es compleix:

A) p(x > 6) = 0, 1 A) p(x > 6) = 0, 1


B) p(6 > x > 4) = 0, 6 B) p(6 > x > 4) = 0, 6
C) p(x < 4) = 0, 1 C) p(x < 4) = 0, 1
D) p(x < 5) = 0, 7 D) p(x < 5) = 0, 7

13 El número de clientes que llega a un negocio en 13 El nombre de clients que arriba a un negoci en
una hora sigue una distribución de Poisson de media una hora segueix una distribució de Poisson de mit-
20. Entonces, el número de clientes que llega en un ja 20. Llavors, el nombre de clients que arriba en un
periodo de 8 horas. . . període de 8 hores. . .
A) Se distribuye según una Poisson con λ = 20. A) Se distribuye según una Poisson con λ = 20.
B) Se distribuye según una binomial. B) Se distribuye según una binomial.
C) Se distribuye según una Poisson con λ = 160. C) Se distribuye según una Poisson con λ = 160.
D) Se distribuye según una Poisson con λ = 8. D) Se distribuye según una Poisson con λ = 8.

14 Para comparar la mortalidad de los hombres en- 14 Per comparar la mortalitat dels homes entre 50
tre 50 y 55 años en la Comunidad Valenciana en 2000 i 55 anys en la Comunitat Valenciana els anys 2000 i
y 2010 tenemos que calcular. . . 2010 hem de calcular. . .
A) Las tasas de mortalidad proporcional. A) Les taxes de mortalitat proporcional.
B) Las tasas específicas de mortalidad. B) Les taxes específiques de mortalitat.
C) Los patrones de mortalidad. C) Els patrons de mortalitat.
D) Las tasas ajustadas de mortalidad. D) Les taxes ajustades de mortalitat.

15 En una pirámide de población se representa. . . 15 En una piràmide de població es representa. . .

A) El % de población de los diferentes grupos de edad. A) El % de població dels diferents grups d’edat.
B) El % de población, respecto al sexo correspondien- B) El % de població, respecte al sexe corresponent,
te, de cada grupo de edad. de cada grup d’edat.
C) El % de población, respeto el total, de cada grupo C) El % de població, respecte el total, de cada grup
de edad y sexo. d’edat i sexe.
D) El % de población, respeto el total, de cada sexo. D) El % de població, respecte el total, de cada sexe.

16 La siguiente fórmula AP V P 0179/M 0179 calcu- 16 La següent fórmula AP V P 0179/M 0179 calcu-
la. . . la. . .

A) La tasa de APVP0179. A) La taxa d’APVP0179.


B) La edad mediana de las M0179. B) L’edat mitjana de les M0179.
C) La media de APVP0179. C) La mitjana d’APVP0179.
D) Los APVP0179. D) Els APVP0179.

17 Si aceptamos que entre 1 y 79 años la mortalidad 17 Si acceptem que entre 1 i 79 anys la mortalitat
es evitable, una defunción que ocurre entre los 15 y és evitable, una defunció que ocorre entre els 15 i els
los 19 años generará. . . 19 anys generarà. . .
A) 60 APVP. A) 60 APVP.
B) 62,5 APVP. B) 62,5 APVP.
C) 65 APVP. C) 65 APVP.
D) 63 APVP. D) 63 APVP.

Exemplar/Ejemplar B 3
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

18 El índice de dependencia de ancianos relacio- 18 L’índex de dependència d’ancians relaciona. . .


na. . .
A) La població anciana i la població productiva.
A) La población anciana y la población productiva.
B) La població aturada i la població productiva.
B) La población parada y la población productiva.
C) La població dependent i la població productiva.
C) La población dependiente y la población produc-
D) La població infantil i la població productiva.
tiva.
D) La población infantil y la población productiva.

19 En el supuesto que en dos años se pasa de 100 a 19 En el supòsit que en dos anys es passa de 100 a
144 habitantes, si cada año el porcentaje de aumento 144 habitants, si cada any el percentatge d’augment
ha sido el mismo, la TCI será. . . ha sigut el mateix, la TCI serà. . .
A) Del 20 %. A) Del 20 %.
B) No se puede calcular. B) No es pot calcular.
C) Del 22 %. C) Del 22 %.
D) Del 44 %. D) Del 44 %.

20 En una población se conoce la tasa de mortali- 20 En una població es coneix la taxa de mortalitat
dad (defunciones/habitantes) de los hombres (TH) y (defuncions/habitants) dels homes (TH) i de les dones
de las mujeres (TD); también el número de hombres (TD); també el nombre d’homes (H) i de dones (D).
(H) y de mujeres (D). La tasa bruta de mortalidad La taxa bruta de mortalitat (defuncions/habitants)
(defunciones/habitantes) será . . . serà . . .

A) (T H · H + T D · D)/(H + D) A) (T H · H + T D · D)/(H + D)
B) (T H · H + T D · D) B) (T H · H + T D · D)
C) (T H + T D)/2 C) (T H + T D)/2
D) (M H · H + M D · D)/2 D) (M H · H + M D · D)/2

21 La tasa de mortalidad por tumor maligno de pe- 21 La taxa de mortalitat per tumor maligne de ma-
cho en el grupo de mujeres es una tasa. . . mella en el grup de dones és una taxa. . .

A) Ajustada para el grupo de mujeres. A) Ajustada per al grup de dones.


B) Bruta para para la causa tumor maligno de pecho B) Bruta para per a la causa tumor maligne de ma-
femenino. mella femení.
C) Específica para la causa tumor maligno de pecho C) Específica per a la causa tumor maligne de ma-
femenino. mella femení.
D) Específica para el grupo de mujeres. D) Específica per al grup de dones.

22 Si el coeficiente de feminidad en una zona geo- 22 Si el coeficient de feminitat en una zona geogrà-
gráfica es 60, entonces. . . fica és 60, aleshores. . .
A) Número de Mujeres > Número de Hombres. A) Nombre de Dones > Nombre d’Homes.
B) De cada 100 habitantes, 60 sueño Hombres y 40 B) De cada 100 habitants, 60 son Homes i 40 són
son Mujeres. Dones.
C) Hay 60 Mujeres por cada 100 Hombres. C) Hi ha 60 Dones per cada 100 Homes.
D) Número de Hombres > Número de Mujeres. D) Nombre d’Homes > Nombre de Dones.

4 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

23 Para calcular la tasa de mortalidad infantil se 23 Per calcular la taxa de mortalitat infantil es ne-
necesita conocer las defunciones del grupo de edad. . . cessita conèixer les defuncions del grup d’edat. . .

A) Menores de un año. A) Menors d’un any.


B) Entre 1 y 14 años. B) Entre 1 i 14 anys.
C) Entre 1 y 4 años. C) Entre 1 i 4 anys.
D) Entre 0 y 4 años. D) Entre 0 i 4 anys.

24 Para poder calcular los AP V P 0169 basta tan 24 Per a poder calcular els AP V P 0169 basta tan
sólo conocer. . . (Nota: Mxy = defunciones entre x e y sols conèixer. . . (Nota: Mxy = defuncions entre x i y
años) anys)
A) M 0169 A) M 0169
B) M 0104, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569 B) M 0104, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569
C) M 0004, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569 C) M 0004, M 0509, M 1014, ...M 6064, M 6569
D) T 0104, T 0509, T 1014, ...T 6064, T 6569 D) T 0104, T 0509, T 1014, ...T 6064, T 6569

25 La tasa de mortalidad por accidentes en España 25 La taxa de mortalitat per accidents en Espanya
en 2015 es una tasa. . . l’any 2015 és una taxa. . .
A) Ajustada. A) Ajustada.
B) Específica. B) Específica.
C) Bruta. C) Bruta.
D) Acumulada. D) Acumulada.

26 La lista de 102 causas de muerte con la que se 26 La llista de 102 causes de mort amb la que s’ha
ha trabajado en clase la elabora. . . treballat en classe l’elabora. . .
A) La OMS. A) L’OMS.
B) La OPS. B) L’INE.
C) El Registro de Mortalidad de la Comunidad Va- C) El Registre de Mortalitat de la Comunitat Valen-
lenciana. ciana.
D) El INE y los Registros de Mortalidad de las D) L’INE i els Registres de Mortalitat de les CCAA.
CCAA.

27 La tasa bruta de natalidad es igual a. . . 27 La taxa bruta de natalitat és igual a. . .

A) 1.000 N/P A) 1.000 N/P


B) 1.000 N/D B) 1.000 N/D
C) 1.000 N/D1549 C) 1.000 N/D1549
D) 1.000 N/P1549 D) 1.000 N/P1549

28 El índice de longevidad relaciona. . . 28 L’índex de longevitat relaciona. . .

A) La población anciana con la población total. A) La població anciana amb la població total.
B) La población mayor de 74 años con la población B) La població major de 74 anys amb la població de
de 85 y más años. 85 i més anys.
C) La población mayor de 74 años con la población C) La població major de 74 anys amb la població
total. total.
D) La población mayor de 74 años con la población D) La població major de 74 anys amb la població
anciana. anciana.

Exemplar/Ejemplar B 5
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

29 Desconocemos la media de edad de Valencia y 29 Desconeixem la mitjana d’edat de València i aga-


cogemos una muestra representativa de su población, fem una mostra representativa de la seua població,
entonces es cierto que: llavors és cert que:
A) La media muestral se infiere de la media poblacio- A) La mitjana mostral s’infereix de la mitjana pobla-
nal. cional.
B) El estadístico media muestral es el estimador de B) L’estadístic mitjana mostral és l’estimador de la
la media poblacional. mitjana poblacional.
C) El estimador media poblacional se obtiene de la C) L’estimador mitjana poblacional s’obté de la mit-
media muestral. jana mostral.
D) El estadístico media poblacional se infiere de la D) L’estadístic mitjana poblacional s’infereix de la
media muestral. mitjana mostral.

30 Si en un test aparecen como respuestas: «Muchas 30 Si en un test apareixen com a respostes: «Moltes
veces», «Casi siempre», «Alguna vez», «Nunca», la vegades», «Quasi sempre», «Alguna vegada», «Mai»,
variable es del tipo: la variable és del tipus:
A) Cualitativa ordinal. A) Qualitativa ordinal.
B) Cuantitativa discreta. B) Quantitativa discreta.
C) Cualitativa dicotómica. C) Qualitativa dicotòmica.
D) Cuantitativa continua. D) Quantitativa contínua.

31 Frecuencia absoluta es a frecuencia acumulada 31 Freqüència absoluta és a freqüència acumulada


como com

A) Proporción es a Porcentaje. A) Proporció és a Percentatge.


B) Frecuencia Relativa es a Porcentaje. B) Freqüència Relativa és a Percentatge.
C) Porcentaje es a Frecuencia relativa acumulada. C) Percentatge és a Freqüència relativa acumulada.
D) Proporción es a Frecuencia relativa acumulada. D) Proporció és a Freqüència relativa acumulada.

32 Si tenemos una Variable X con m modalidades 32 Si tenim una Variable X amb m modalitats i una
y una Variable Y con k modalidades, es FALSO que: Variable Y amb k modalitats, és FALS que:
A) La tabla de contingencia tenga m · k modalidades. A) La taula de contingència tinga m · k modalitats.
B) Cada modalidad de la tabla de contingencia tiene B) Cada modalitat de la taula de contingència té la
la frecuencia o porcentaje de los elementos que freqüència o percentatge dels elements que com-
cumplen a la vez una modalidad de cada variable. pleixen alhora una modalitat de cada variable.
C) La tabla de contingencia tiene en las marginales C) La taula de contingència té en les marginals (m −
(m − 1) · (k − 1) frecuencias o porcentajes. 1) · (k − 1) freqüències o percentatges.
D) La tabla de contingencia tiene m frecuencias o D) La taula de contingència té m freqüències o per-
porcentajes para la Variable X en la marginal. centatges per a la Variable X en la marginal.

33 Cuál de estas representaciones NO usarías con 33 Quina d’aquestes representacions NO usaries


una variable cualitativa: amb una variable qualitativa:
A) Diagrama de barras. A) Diagrama de barres.
B) Gráfico de Sectores. B) Gràfic de Sectors.
C) Histograma. C) Histograma.
D) Perfil Ortogonal. D) Perfil Ortogonal.

6 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

34 Uno de estos métodos de muestreo es probabilís- 34 Un d’aquests mètodes de mostreig és probabilís-


tico: tic:
A) Por Cuotas. A) Per Quotes.
B) Aleatorio Simple. B) Aleatori Simple.
C) Bola de Nieve. C) Bola de Neu.
D) Subjetivo por decisión razonada. D) Subjectiu per decisió raonada.

35 Al realizar un experimento con ratones obtene- 35 En realitzar un experiment amb ratolins obtenim
mos que Xmin = 29, 7gr y Xmax = 33, 6gr. que Xmin = 29, 7gr i Xmax = 33, 6gr.
A) La Amplitud de la distribución es 4 gramos. A) L’Amplitud de la distribució és 4 grams.
B) La Amplitud de la distribución es 3, 9 gramos. B) L’Amplitud de la distribució és 3, 9 grams.
C) El límite aparente superior es 33 gramos. C) El límit aparent superior és 33 grams.
D) El límite exacto superior es 33, 55 gramos. D) El límit exacte superior és 33, 55 grams.

36 Una distribución viene caracterizada con una 36 Una distribució ve caracteritzada amb una Sen-
Sensibilidad de 0, 1 y una Amplitud de 44, 2 y se ha sibilitat de 0, 1 i una Amplitud de 44, 2 i s’ha obtingut
obtenido que la cantidad de intervalos es 5. La longi- que la quantitat d’intervals és 5. La longitud de cada
tud de cada intervalo es: interval és:
A) 8, 8 A) 8, 8
B) 8, 85 B) 8, 85
C) 8, 84 C) 8, 84
D) 8, 9 D) 8, 9

37 El Coeficiente de variación es útil porque permite 37 El Coeficient de variació és útil perquè permet
comparar. . . comparar. . .

A) La misma variable entre diferentes subgrupos de A) La mateixa variable entre diferents subgrups d’un
un grupo. grup.
B) Distintas variables de un mismo grupo. B) Diferents variables d’un mateix grup.
C) La variabilidad entre dos variables. C) La variabilitat entre dues variables.
D) Las tres respuestas anteriores son ciertas. D) Les tres respostes anteriors són certes.

38 La media de una variable cuantitativa continua 38 La mitjana d’una variable quantitativa continua
(con datos agrupados) NO se puede calcular si tan (amb dades agrupades) NO es pot calcular si tan sols
solo se conocen. . . es coneixen. . .
A) Las marcas de classe y las frecuencias acumuladas. A) Les marques de classe i les freqüències acumula-
B) Las marcas de classe y las proporciones acumula- des.
das. B) Les marques de classe i les proporcions acumula-
C) Las marcas de classe y los porcentajes. des.
D) Las marcas de classe y el total de casos. C) Les marques de classe i els percentatges.
D) Les marques de classe i el total de casos.

Exemplar/Ejemplar B 7
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2017-18 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B, ON (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

39 La Marca de Clase del intervalo con límites apa- 39 La Marca de Classe de l’interval amb límits apa-
rentes 17, 68; 19, 66 es: rents 17,68 ; 19,66 és:

A) (19, 66 − 17, 68)/2 A) (19, 66 − 17, 68)/2


B) (19, 655 − 17, 675)/2 B) (19, 655 − 17, 675)/2
C) (19, 66 + 17, 68)/2 C) (19, 66 + 17, 68)/2
D) (17, 685 − 19, 655)/2 D) (17, 685 − 19, 655)/2

40 Es FALSO que el Intervalo Intercuartílico (IIC) 40 És FALS que l’Interval Interquartílic (IIQ) és
es aquel que siempre. . . aquell que sempre. . .
A) Se obtiene de restar al pencentil 75 el percentil 25. A) S’obté de restar al pencentil 75 el percentil 25.
B) Es una medida de concentración de las observa- B) És una mesura de concentració de les observa-
ciones. cions.
C) Contiene al menos el 50 % de las observaciones. C) Conté almenys el 50 % de les observacions.
D) La Media se encuentra en su interior. D) La Mitjana es troba en el seu interior.

8 Exemplar/Ejemplar B

You might also like