You are on page 1of 10

1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics.

Energia i espontaneïtat de les reaccions


químiques.

CÀLCULS ESTEQUIOMÈTRICS (I)

SOLUCIONS

1.

a) ( ) ( ) ( ) ()

b)

c)

2. ( ) ( ) ( ) ()

3. ( ) ( ) ( ) ()

4.

a) ( ) ( ) ( ) ()

IES Penyagolosa 1 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

b) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ()

( ) ( )
( ) ( )

c) ( ) ( ) ( ) ( ) ()

( )
( )

5. ( ) ( ) ( ) ( )

Com l’hidrogen és un gas:

6. ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ()

a)

( ) ( )
b) ( )
( )

c)

7.

( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) () ( )

a)

b)

c)

8. En aquest problema intervenen dues reaccions químiques:

( ) ( ) ( ) ()

( ) ( ) ( ) ()

L’àcid clorhídric que s’utilitza és la suma del que necessita cadascuna de les reaccions.

IES Penyagolosa 2 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

9. . En aquest problema intervenen dues reaccions químiques:

( ) ( ) ( ) ( ) ()

( ) ( ) ( ) ( ) ()

( )
( )

( )
( )

( ) ( )

( )

10. a) ( ) ( ) ( )

b)

c)

d)

11. ( ) ( ) ( ) ( )

IES Penyagolosa 3 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

12. ( ) ( ) ( ) ( )

13. ( ) ( ) ( ) ( ) ( )

( )
a) ( ) ( ) ( )

( )
b) ( ) ( ) ( )

c)

d)

e)

Determinem quin és el reactiu limitant:

Per tant l’alumini és el reactiu limitant i l’àcid sulfúric està en excés.

( ) ( )
( )
( )

14. ( ) ( ) ( ) ( )

IES Penyagolosa 4 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

b)

15. ( ) ( ) ( ) ( ) ()

a) ( )
( )

Per tant sobra 1 mol de que és el reactiu que està en excés.

( )
b) ( )

Per tant sobren 2,5 mols de ( ) que és el reactiu que està en excés.

( )
c) ( )

Per tant sobren 0,5 mols de ( ) que és el reactiu que està en excés.

d) Primer hem de determinar el reactiu en excés a partir dels mols de cada reactiu.

( )
( ) ( )
( )

Per tant el reactiu en excés és el . Per calcular la massa de que no reacciona:

( )
( )
( ) ( )

Sobren:

e) A partir dels càlculs de l’apartat anterior ja es pot vore que ara el reactiu en excés serà l’hidròxid de bari.

Per calcular la massa que sobra:

( ) ( )
( )
( )

Sobren: ( )

f) Primer hem de determinar el reactiu en excés a partir dels mols de cada reactiu.

( )
( ) ( )
( )

Per tant el reactiu en excés és el . Per calcular la quantitat de que no reacciona:

IES Penyagolosa 5 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

( )
( )
( ) ( )

Sobren:

16. ( ) ( ) ( ) ()

En primer lloc cal determinar el reactiu limitant a partir dels mols presents de cada reactiu:

El reactiu limitant és el KOH.

Per a determinar la massa que es forma de sulfat de potassi:

17. ( ) ( ) ( ) ( )

A partir de la lectura del problema ja es veu que el reactiu limitant és el Zn i el reactiu en excés el HCl.

a)

b)Per calcular la massa d’àcid que sobren, calculem primer els mols que hi havia inicialment:

Ara calculem el mols de HCl que s’han consumit en la reacció:

Sobren:

18. ( ) ( ) ( ) ( )

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

IES Penyagolosa 6 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

Per tant el limitant és el .

19. ( ) ( ) ( ) ()

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

Per tant el limitant és el . No es dissoldrà tot el CuO, en quedarà una part sense dissoldre.

20. ( ) ( ) ( ) ( ) ()

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

Per tant el limitant és el .

a)

Sobren:

b)

c) )

21. ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ()

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

IES Penyagolosa 7 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

Per tant el limitant és .

22. ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ()

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

Per tant el reactiu limitant és

23. ( ) ( ) ( )

IES Penyagolosa 8 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

24. ( ) ( ) ( ) ( )

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

Per tant el reactiu limitant és el HCl:

25. ( ) ( ) ( ) ( ) ( )

Primer cal determinar el reactiu limitant a partir del nombre de mols presents de cada reactiu:

( )
( ) ( )
( )

Per tant el reactiu limitant és ( ) .

( )
( )

26. ( ) ( ) ( )

(El material inert no reacciona; està igual abans que després de la reacció)

La mostra inicial:

Després de la reacció:

Per simplificar, anomenem:

Si restem les dues equacions:

D’altra banda busquem la relació entre les quantitats de i a partir de la reacció química:

Establint un sistema d’equacions entre les dues equacions obtingudes i resolent-lo, s’obté:

IES Penyagolosa 9 D. Física i Química


1r Batxillerat TEMA 3: Càlculs estequiomètrics. Energia i espontaneïtat de les reaccions
químiques.

És a dir en la mostra hi havia 1g de CaCO3 i s’obtenen 0,56 g de CaO.

27. En aquest cas no cal escriure l’equació química, ja que la relació entre les dues substàncies implicades
(dada i incògnita), podem obtenir-la des de les seues fórmules: Per cada mol de bòrax s’obté 4 mols d’àcid
bòric.

28. En aquest cas no cal escriure l’equació química, ja que la relació entre les dues substàncies implicades
(dada i incògnita), podem obtenir-la des de les seues fórmules: Per cada mol de FeS2 s’obté 2 mols d’àcid
sulfúric.

29. En aquest problema s’involucren vàries reaccions. Quan la moneda es dissol en àcid nítric, la plata
reacciona segons:

( ) ( ) ( ) ( )

El líquid obtingut en aquesta reacció, conté nitrat de plata, que és el que reacciona amb NaCl:

( ) ( ) ( ) ( )

A més també hi haurà coure que és la “impuresa” present en la moneda. Aquest es precipita en forma
d’òxid de coure (II), CuO. Des de la fórmula podem concloure que per cada mol de coure es forma un mol
de CuO.

Càlculs:

( )

( )

En la dissolució inicial hi havia 100ml, per tant:

Expressant el resultat en %:

IES Penyagolosa 10 D. Física i Química

You might also like