LOGARITMES

A les ciències experimentals i aplicades apareixen constantment expressions aritmètiques que malgrat ser
conceptualment molt senzilles presenten grans dificultats a l'hora de calcular-les.
Per exemple 7 2,4 sabem que és un nombre que elevat a set dóna com a resultat 2,4 però no disposem d'un
procediment senzill per calcular-lo. És el mateix problema que presenta un senzill producte de dos o més nombres
de vuit o nou xifres cadascun. Avui en dia les calculadores ens solucionen el problema però no sempre va ser així.
La necessitat d'idear mètodes que acceleressin el càlcul aritmètic va portar l'escocès John Napier (o Neper)
(1550-1617) a crear els logaritmes. Segons les seves pròpies paraules " ... en la mesura de les meves possibilitats em
proposava evitar les complicades i tedioses operacions de càlcul i que constitueixen un malson a tots aquells que es
dediquen a l'estudi de les matemàtiques..."
Aquesta aplicació dels logaritmes avui ha esdevingut aparentment inútil degut a l'aparició de les calculadores
electròniques malgrat que elles mateixes realitzen molts dels càlculs gràcies als logaritmes que calculen d'amagat en
cada cas.
No obstant això els logaritmes tenen avui en dia múltiples aplicacions en tots els camps de la matemàtica.

DEFINICIÓ:
Si b>0 i b  1 i x>0 es defineix el LOGARITME EN BASE b de x com
l'exponent al que cal elevar b perquè el resultat sigui x
log b x  a  b a  x

sovint hom es refereix al nombre x com l'ARGUMENT del logaritme

així:

log 2 8  3 ja que 23  8 log 2 4  2 ja que 22  4

log 2 32  5 ja que 25  32 log 3 27  3 ja que 33  27

log 5 25  2 ja que 52  25 log 3 81  ja que

log 2 2  1 ja que 21  2 log 2 1  0 ja que 20  1

log 4 64  ja que log 7 49  ja que

1 1 1 1
log 5  1 ja que 51  log 2  3 ja que 23 
5 5 8 8

Trobeu els logaritmes següents:

1 1
log 3 9  log 3 1  log 3  log 3 
3 81
1 1 1 1
log 2  log 2  log 2  log 32 
2 16 32 32
1
log 2 2  log 2 8  log 2 2 2  log 2 
2
1
log 3 3  log 3 3 3  log 3 3
3 log 3 
27

log 16 16  log 4 16  log 2 16  log 1 1 

16

1 1
log 25 25  log 5 7 25  log 25  log 9 
5 3
25 81
1 1
log 1  log 1 2  log 1  log 1 8 
2
2 2 2
8 2
Podem deduir dos importants propietats dels logaritmes:

logb b  1 ja que b1  b i logb 1  0 ja que b0  1

Anomenem LOGARITMES DECIMALS que tenen base 10 i escrivim habitualment log x

Trobeu els logaritmes decimals següents:

1
log100.000  log0,1  log  log0,00001 
100
1
log 10  log 5 1.000  log  log1
10

Anomenem LOGARITMES NEPERIANS o NATURALS als que tenen com a base el nombre e
i escrivim habitualment ln x o bé Lx .
n
 1
El nombre e és el límit de la successió  1   . És un nombre irracional (té infinits decimals
 n

diferents de zero i no periòdics) i el seu valor és e  2,71828181846.......

Trobeu els logaritmes neperians següents:

1
lne  ln e  ln  ln 1 
e

PROPIETATS DELS LOGARITMES

LOGARITME D'UN PRODUCTE

El logaritme d'un producte és igual a la suma dels logaritmes dels factors:

logb x  y  logb x  logb y

LOGARITME D'UN QUOCIENT

El logaritme d'un quocient és igual al logaritme del dividend menys el
logaritme del divisor:
x
logb  logb x  logb y
y

LOGARITME D'UNA POTÈNCIA

El logaritme d'una potència és igual al producte de l'exponent pel logaritme
de la base de la potència:
logb x y  y  logb x
i d'aquesta última es dedueix el LOGARITME D'UNA ARREL

1
1
logb x  logb x  logb x
n n
n

i una molt útil propietat que permet expressar qualsevol nombre com un logaritme:

log b b n  n

Exercici: Sabent que log 2 = 0,3010 i aplicant la definició i les propietats dels logaritmes,
calculeu sense l'ajut de la calculadora el valor de:

log 4 = log 22 = 2 log 2 = 2  0,3010 = 0,6020

log 8 =
1
log =
2

log 2=

log 3 16 =
log 20 =
log 800 =
log 50000 =
log 25 =
log 125 =
log 0,2 =
log 0,0625 =

sabent a més a més que log 3 = 0,4771, calculeu el valor de:

log 9 = log 32 =
log 81 =
1
log =
9

log 3 =
5
log 27 =

log 6 =
log 1,5=
log 18 =
log 3000 =
log 0,0003 =
log 75 =
 CANVI DE BASE D'UN LOGARITME

Ens podem preguntar si existeix alguna relació, entre logaritmes del mateix nombre x però
calculats en bases diferents a i b.
Efectivament existeix i és molt fàcil de deduir: Si loga x  M aleshores x  aM Prenem ara
logb x
logaritmes en base b a aquesta última expressió: logb aM  M  logb a aleshores M =
logb a

logb x
loga x 
logb a

Exemple:
Qualsevol calculadora científica permet el càlcul de logaritmes decimals i neperians. Amb el
seu ajut i amb la fórmula anterior podem calcular el logaritme d'un nombre en qualsevol base.

Com podríem calcular el logaritme decimal d'un nombre a partir del seu logaritme neperià?

ln x 1
Apliquem la fórmula anterior: log x   ln x  0,434294499  ln x
ln 10 ln 10

Com podríem calcular un logaritme en base 3 d'un nombre a partir del seu logaritme decimal?
log x 1
lg 3 x   log x  0,2095904  log x
log 3 log 3
i a partir del seu logaritme decimal?
ln x 1
lg 3 x   ln x  0,140753660  ln x
ln 3 ln 3

Anem a calcular el lg3 2 aplicant totes dues fórmules:

lg3 2  0,2095904  log2  2,09590439  0,301030  0,630930

lg3 2  0,9102394  ln2  0,9102394  0,6931471  0,630929

EQUACIONS LOGARÍTMIQUES

Les equacions logarítmiques són aquelles on la incògnita apareix formant part de

l'argument d'un logaritme (o més rarament de la base)
No existeix una regla general que permeti resoldre-les però com a regla general hem d'arribar
a una expressió del tipus lg b A  lg b B i aleshores igualem els arguments A=B i resolem
l'equació resultant.
A les equacions logarítmiques ÉS OBLIGATORI COMPROVAR LES SOLUCIONS ja que
recordeu que el logaritme d’un nombre negatiu o zero no existeix, és per això que cal
descartar aquelles possibles solucions que facin que algun dels arguments de l’equació doni
negatiu o zero.
Si la incògnita es troba a la base del logaritme, haurem d'aplicar la definició de logaritme i
en acabar, COMPROVAR LES SOLUCIONS ja que cal descartar aquelles que facin la base del
logaritme negativa o nul·la.

i.1) log  x  4   log 9 i.2) ln  x  4   ln 9 i.3) log5  x  4   log5 9

ii) ln 2  x   ln 6 x  13 iii) log 2 x  1  log 4  x 

iv) log3  x  6   log3  6 x  4   0 v) ln  4  5x   ln  x  8

vi) log x 64  3 vii) log x  6  x   2

viii) log x  log 7  log 35 ix) ln  2  x   ln 3  ln 12

x) log x  log 2  log 3  x   log 5 xi) ln  x  2   ln x  ln15

xii) ln x  1  ln x  1  ln 8 xiii) log x  log 2 x  1  log 3

xiv) log  5x  1  log  3x  2   log 2 xv) ln  x  3  ln 8  ln  x  4 

xvi) 2 log x  log 25 xvii) log  2 x  15  2 log x

xviii) 2 log x  log  x  6   0 xix) 2 ln  x  2  ln 4  ln  x  2

x 1
xx) log 2  log  2 log  x  1  log x xxi) 3 log x  log 2x2  x  2  0
x

x 81  4
xxii) 4 log  log  2 log x xxiii) 4 log x  log  x 2    log 5
3 4  5
xiv.1) log  2  x   2 xiv.2) log6  2  x   2

xxiv.3) ln  2  x   2 xxv) 3  log x  log 2

xxvi) log  x  1  1  log x xxvii) 2 log3  x  3  2  log3  3  x 

xxix) 5  log2   6   log2 2x  6 

x
xxviii) log  3x  5  log  2 x  1  1  log 5
4 
... i unes quantes equacions exponencials que encara que no ho semblin necessiten dels
logaritmes:

a) 3x  7 b) 5x1  2

c) 5  e 2 x 1 d) 3 4 x 7  7

e) 3x 1  2 x f) 5e2 x4  8  2

g) ex 3  2 x 1 h) 512 x  22 x

i) 73 x 1  312 x j) 10 x1  9  0

i a més a més uns sistemes:

log x  log y  3 2 log x  3 log y  5

a)  b) 
log x  log y  1 3 log x  log y  2
 log x  3 ln y  9 log x  5  2  log y   0
c)  d) 
3 log x  ln y  7 3 log x  4 2  log y   0

2 log x  lg 3 y  6 x  y  9
e)  f) 
6 log x  5 lg 3 y  28 log x  log y  1

log x  log y  2
x log x  log y  3
g)  4 h) 
 y  x  100 y  90
 x  1  y log  x  y   log 5  log  x  y 
)  j)  x y
lg 6 x  lg 6 y  1 2 2  2

 x
ln x  ln y  ln 8 log  1
k)  x y l)  y
e  e
2
3 log x  log y  3
