Introducció

Es veuen un seguit de gravacions de joves explicant breument qui són i per què han
estat tancats en centres d’acollida.

FINA: (apagant les projeccions) I aquests són els joves que he triat per al programa de
conscienciació de valors.
Bé, així és com m’agrada anomenar-ho a mi, crec que al programa vosaltres... perdó,
vostès, ho han posat com a “programa de reinserció”.
De fet, tan se val el nom que li diem, tots ells són joves i es mereixen una segona
oportunitat per a reincorporar-se a la societat.
De fet, jo també sóc jove i no tinc gaire experiència, ja que estic recent graduada, però
espero que això no sigui un impediment per a que confiïn en mi per a dur a terme aquest
projecte.
Sé que deuen tenir molts candidats amb currículums molt millors que el meu, però de
debò, els hi asseguro que cap d’ells no s’implicarà tant amb aquests joves com jo.
Ah!, i també sé que he triat casos realment complicats, i que vosal... vostès preferirien
que el programa el composessin aquells joves als quals se’ls ha detectat una bona
conducta en els centres d’acollida, però aquests ja han demostrat que poden canviar, el
repte és ajudar a aquells qui realment pensen que ja ningú creu amb ells.
Moltes gràcies. (Marxa)

Mentre comença la música apareix l’Àlex, i pinta un “Què!” amb esprai sobre la tela
on es feien les projeccions.
Escena 1

Un grup de joves es preparen per acudir al primer dia d’un nou programa de reinserció
per a joves delinqüents.

Cançó: EL MEU PRIMER DIA

TOTS: Què, què, què, què (R) …

... què, què, què!... Cabró!!

ÀNGEL: Hauré de preparar-me, que diré

M’agradaria tant començar bé
Poder expressar-me, dir el que penso
Però que voldran saber, que m’explicaran
Mentides, m’explicaran mentides,
Em faran dir mentides TOTS: Merda

TOTS: No sé que dir, és el meu primer dia

No sé que dir Què!

SUSANA: M’hauré de posar guapa, que em posaré

M’agradaria trobar un noi intel·ligent
Però aleshores no li agradaré
Que pensaran de mi, sóc fàcil
Em diran que sóc una noia fàcil

TOTS: No sé que dir, és el meu primer dia

No sé que dir Què!

LLUM: Hola!, hauré de saludar, no?

Hola! No, així no
Ei que tal? Fatal...
Bon dia! Quina merda
He dit bon dia! I tu que mires eh?
Que estàs mirant?
Que et trenco la cara fill de puta, pam, pam, pam!

TOTS: No sé que dir, és el meu primer dia

És el meu primer dia què... què... què... QUÈ!

IRENE: Són igual que jo, no m’he d’agobiar, jo vaig allà i escolto
Acabo i me’n vaig, no tinc per què parlar amb ningú
I si em pregunten coses, i si em pregunten coses
Jo no he fet res, no hi puc anar,
No hi puc anar, no puc

TOTS: No sé que dir, és el meu primer dia

No sé que dir Què!
FAHIMA: Que bien! Es mi primer día de clase
Pero el primero de verdad, el primero de toda mi vida
Voy a portarme bien, hay que llevar lápiz y papel
No sé, no no no, que tengo que llevar?
Que tengo que traer?
Uoo no lo sé, eo
Lo siento, no se que tengo que traer, es que és el meu primer dia

TOTS: És el meu primer dia

Què, què, què No sé que dir

Què, què, què és el meu primer dia
Què, què, què no sé que dir
Què, què, què és el meu primer dia
Què, què, què No sé que dir
Què, què, què és el meu primer dia És el meu primer dia
Què, què, què no sé que dir Què, què, què. Què, què, què

Què, què, què KIKE: Avui m’hauran d’ensinistrar

Què, què, què. És el meu primer dia És el meu primer dia

Què, què, què RAQUEL: M’han de domesticar

Què, què, què. És el meu primer dia

Què, què, què ANA: És el meu primer dia de classe i ja estic agobiada
És el meu primer dia No sóc una bèstia

Què, què, què RAQUEL: No sóc un animal / ANA: No sé que dir

Què, què, què Què?!

TOTS: Què, què, què

Què, què, què
Què, què, què
Què, què, què

Què, què, què

Què, què, què
Què, què, què
Què, què, què?!

(fosc)
Escena 2

Entra la professora a escena. Tots els alumnes estan per la classe de qualsevol manera
en una aula on no hi ha res de mobiliari.

FINA: Hola...

Estan tots xerrant i ningú ni se la mira.

FINA: Hola.

Segueixen sense fer-li ni cas.

FINA: Hola?

Mateixa reacció.

FINA: Hola!!!

Tots callen, se la miren un segon, i segueixen a lo seu. La Fina fa un xiulet fort i callen
tots de cop.

FINA: Hola, el meu nom es Josefina, però em podeu dir Fina.

RAQUEL: Fina vas tu si esperes que et fem cas.
KIKE: I jo em dic Enrique, però tothom em diu Kike.
ÀNGEL: Doncs fas més cara de Fernando, el de los huevos colgando.
SUSANA: (amb ironia) Ja, ja, ja, que graciós, no puc parar de riure.
FINA: Si us plau, una mica de silenci. Cadascun de vosaltres esta aquí per una raó
diferent.
LLUM: (a la Irene) Tu deus estar aquí per pàmfila.
IRENE: I tu per bruixa.
LLUM: Perdona?
IRENE: A més de bruixa, sorda.
LLUM: A que t’arranco el cap?
IRENE: A que no saps ni on és? (van a barallar-se...)
ANA: Pareu!
FAHIMA: Pues la verdad es que yo no sé per què estic aquí. Yo no he hecho nada
dulent.
RAQUEL: Alguien te ha dicho que hables mora de mierda?
FINA: La meva tasca serà ajudar-vos per a que, al final del curs, no hagueu de tornar als
centres on esteu vivint i pugueu reincorporar-vos a la societat.
ÀNGEL: I com ens penses ajudar?
LLUM: Ens donaràs pasta?
ANA: I a tu qui t’ha dit que no volem tornar al centre?
KIKE: Si allà s’hi està de fàbula, menjar, llitet...
ÀNGEL: Sí, merda de menjar i merda de llitet, però al cap i a la fi, plat a taula i matalàs
on dormir.
FINA: Tenim pel davant 6 mesos intensos on, a traves d’aquest programa de
conscienciació de valors, hauré de redactar un informe sobre vosaltres el qual serà tingut
en compte pel jutge quan surti la vostra sentència.
KIKE: Què dius? Acceptes suborns profe?
FINA: Si teniu alguna pregunta ara es el moment de formular-la, sinó... començarem
amb la primera sessió
ANA: Si, jo tinc una pregunta: I estarem els 6 mesos asseguts a terra?
FINA: Ostres, tens raó. No han portat encara les cadires?...
RAQUEL: Tu les veus?
FAHIMA: Da igual professora, podem seure’ns a terra, no passa res.
SUSANA: I una merda sec jo a terra!
FINA: Be, ara ho soluciono. De moment m’agradaria que, per conèixer-vos una mica
millor, en aquest primer dia, escriviu en aquest full qui sou, que heu fet i que n’espereu
d’aquest programa de reinserció. Podeu sortir al patí a fer-ho mentre jo miro
d’aconseguir les cadires.

Marxen i els joves es posen en diferents llocs per grupets pel pati.
Escena 3

Al pati els joves estan en diferents grupets xerrant o fent el que els hi manat la Fina.

ÀNGEL: Ei, col·lega!

KIKE: Què?
ÀNGEL: No sé que coi faig aquí, he de fugir. No vull tornar al centre.
KIKE: Però que dius home? Jo tampoc, però no cal fugir. Simplement passa el rato amb
la senyoreta aquesta “Fina y segura”, i d’aquí 6 mesos... patapam! Paperet signat i cap al
carrer.
ÀNGEL: A mi no me’l donaran el paperet. M’has d’ajudar tio.
KIKE: Tranquil home, tranquil. No m’agobïis “maxo”!
ÀNGEL: És la meva oportunitat per fugir, sempre que surto em porten escortat, i
mentres estic aquí no em controla ningú. He de trobar alguna sortida.
KIKE: Però tu què has fet “menda”?
ÀNGEL: No n’has de fer res... I tu? Si es pot saber?
KIKE: Res de l’altre món, vaig currar a mon pare. Per cert, com et dius?
ÀNGEL: Àngel. I tu?... Ah, si, Enrique.
KIKE: Però els col·legues em poden dir Kike.
ÀNGEL: Kike, em donaràs un cop de mà per escapar-me?
KIKE: Si, però has de esperar el teu moment, no pots cagar-la el primer dia, és massa
perillós, avui encara estan per allí els de seguretat.
ÀNGEL: Tens raó, no puc ser impacient. Canviant de tema, quin munt de ties que ens
han fotut aquí no?
KIKE: Pues si, la veritat si esperen que ens tornem bons amb tanta pàjara per aquí suelta
van llestos. Ja li has posat l’ullet a alguna?
ÀNGEL: Si. Saps com es diu la que està més a la dreta?
KIKE: La que està mirant cap aquí?
ÀNGEL: Aquesta...
KIKE: Si, Susana.
ÀNGEL: Susana...
SUSANA: No estan gens malament aquell parell no?
FAHIMA: Si, el Kike sembla que sigui molt simpàtic
RAQUEL: Que algú t’ha donat permís per estar a la nostra conversa?
FAHIMA: Yo solo decía que sembla molt simpàtic
RAQUEL: Y yo te digo que te calles la boca.
LLUM: Va, deixa-la pobra nena, no veus que deu ser tan lletja que li fan tapar la cara
amb un mocador?
FAHIMA: No es para tapar cara, es tradició en mi país.
RAQUEL: Que te calles te he dicho! Joder amb la ninyata, que pesadeta que és.
SUSANA: Escolta Llum, tu saps com és diu el noi que està amb el Kike?
LLUM: Si, Àngel.
SUSANA: Àngel...
LLUM: Què? Ja t’agrada?
SUSANA: Però que dius tia! Jo ja passo dels tios, són tots una colla de cabrons.
FAHIMA: Pues yo coneixo chicos molt simpàtics i amables.
RAQUEL: Osti, al final li fotré una patada a la boca eh?
SUSANA: Tranquila Raquel, no val la pena, no et busquis complicacions el primer dia.
LLUM: I que me’n dieu d’aquelles dos d’allà? Vaja parell de pringades no?
ANA: (a la Irene) Hola, puc seure amb tu? (no li contesta) Dic que si puc seure amb tu?

La Irene se la mira i torna a escriure al paper. L’Ana decideix seure al seu costat.

ANA: Hola, jo em dic Ana.

IRENE: Ah.
ANA: Com et dius tu?
IRENE: Per què ho vols saber?
ANA: Carai, no ho sé, podem ser amigues.
IRENE: Jo no en tinc d’amigues.
ANA: Bueno, la veritat és que jo tampoc no gaires, per això he vingut amb tu, t’he vist
aquí sola i... bé, que la resta de gent no m’acaba d’agradar saps?
IRENE: Irene.
ANA: Què?
IRENE: Que em dic Irene.
ANA: Ah, encantada Irene. Jo em dic Ana.
IRENE: Ja m’ho has dit abans.
ANA: Ai, ho sento, és que avui estic una mica nerviosa i quan estic nerviosa no sé que
dic.
IRENE: Ni que ho juris.
ANA: T’importa doncs que segui aquí amb tu?
IRENE: No m’importa.
ANA: I això que tens què és? Un diari?
IRENE: Tampoc t’importa.
ANA: Crec que ja hem de tornar cap a classe.
IRENE: Res m’importa.
Escena 4

De nou a la classe, ja hi son els pupitres.

FINA: Aneu seient. Ja ho teniu? Molt bé, però ara farem un pas més endavant, ara
començarem a analitzar les conseqüències dels nostres comportaments. Vull que
comenceu a ser crítics amb vosaltres mateixos, vull que em digueu sincerament com
sou.
KIKE: Sincerament?
FINA: Sí.
RAQUEL: Vols saber com som?

Cançó: SOM JOVES, SOM DELINQÜENTS

ANA: Soc una noia de molt bona família

KIKE: Jo soc un nen que no he fet res dolent

RAQUEL: Soc una noia que estima els seus orígens

I que quan surto de casa sempre em comporto be.

TOTS: Et tinc molt de respecte

T’estimo professora
Tinc molts remordiments
Som joves, som delinqüents

LLUM: Jo soc una noia que aprenc dels meus defectes

SUSANA: Soc una noia...

ÀNGEL: ... una mica calenta
SUSANA: A la merda! Sóc una noia...
KIKE: ... que es fot en molts merders
ANA: Podeu parar?
SUSANA: Soc una noia que puc ser molt valenta...
RAQUEL: Si molta boca tu
KIKE: I que dins i a fora sempre busca el mateix
SUSANA: Calla’t Kike, no es veritat

KIKE: Et tinc molt de respecte

T’estimo professora
Tinc molts remordiments
Som joves, som delinqüents

TOTS: Et tinc molt de respecte

T’estimo professora
Tinc molts remordiments
Si tens refies, te la fotré
IRENE: Soc una noia molt equilibrada
Soc una noia que té molts bons amics
Soc una noia que viu sense problemes
I que perdono a la gent, a tota la gent, que es riu de mi

RAQUEL: Et tinc molt de respecte

T’estimo professora
Tinc molts remordiments
Som joves, som delinqüents

TOTS: Et tinc molt de respecte

T’estimo professor
Tinc molts remordiments
Si tens refies te la fotré

ANA: Poden empresonar-nos

Ens volen fer canviar
El jutge s’equivoca

TOTS: Però com pot ser que no ho veus, s’ha equivocat

TOTS: On es el nostre càstig

No et vulguis fer l’heroi
No tinc remordiments
Som joves, som delinqüents...

TOTS: Som joves, som delinqüents...

Som joves, som delinqüents...
Som joves, som delinqüents...

Si te’n refies te la fotré.

(Fosc)
Escena 5

Tots estan a classe asseguts amb postures de passotisme.

FINA: Bon dia de nou. Us presento a l’Àlex, un nou company que s’incorpora al
programa avui.
TOTS: Hola Àlex.
FINA: Àlex, si fas el favor de presentar-te a la resta.
ÀLEX: Pues... que vols que els digui. Pues això, que em dic Àlex. I que m’agrada
pintar.
KIKE: Ets pintor?
ÀLEX: Graffitis burro!
ÀNGEL: Graffitis burros?
LLUM: Ens pots pintar un burro?
FAHIMA: A mi me gusta mucho pintar.
RAQUEL: Pues a ver si te voy a pintar toda la cara yo un dia.
FINA: Va, nois... L’Àlex no és ben bé el mateix cas que vosaltres, d’acord? De fet ell és
aquí temporalment, ha estat enxampat per la policia embrutant les parets de mitja
ciutat...
ÀLEX: Embrutant no, decorant.
FINA: Deixem-ho en pintant.
SUSANA: Pintant grafittis burros.

Tots riuen.

FINA: M’agrada que us faci gràcia, per què després de les mostres d’indisciplina del dia
d’ahir, el consell d’aquest programa ha decidit infringir-vos un càstig per a que doneu
un cop de mà a l’Àlex a netejar les parets que va “decorar” ahir a la tarda.
ANA: Netejar?
FINA: Si, i no només les parets, sinó tot el parc.
LLUM: Ara hem de fotre de basureros?
FAHIMA: Escombriaires.
LLUM: Què?
FAHIMA: En català correcte es diu “escombriaires”.
RAQUEL: Carai amb la Mohamed aquesta! A veure si parlarà millor el català que el
Montilla?
FAHIMA: Quien és Montilla?
KIKE: És allò negre amb que untes al pa per berenar i que està tant bo.
IRENE: Allò es “nocilla” ruc!
SUSANA: Anda, però si sap parlar la nena aquesta!
LLUM: Eh, que la rareta no és muda!
ANA: Va, deixeu-la en pau.
RAQUEL: I tu per què la defenses? Si ets igual que ella.
LLUM: La rareta i la mig rareta.
IRENE: I la puteta i la mig puteta.

Es munta una baralla que la professora i els nois intenten aturar. L’Àngel i el Kike
acaben agafant a la Susana un per cada banda.
FINA: Com torni a haver una altra baralla... mitja baralla, aneu tots de cap al Centre
d’acollida de per vida! I ara... a netejar! Podeu escollir entre netejar les parets o netejar
el terra... (marxa)
RAQUEL: (imitant-la) Podeu escollir entre netejar les parets o netejar el terra...
LLUM: Sempre ha d’haver-hi algú per recollir la merda dels altres.

Van a buscar estris de neteja i es posen a netejar. La Susana comença a escombrar el

terra mentre el Kike se la queda mirant...

SUSANA: M’estàs mirant el cul?

KIKE: Perdona?
SUSANA: Et pregunto que si m’estàs mirant el cul?
KIKE: Ah! Eh.. no... eh... bueno... és que... estava mirant... que allà hi ha uns papers per
recollir...

El Kike marxa cap a on hi ha la Fahima.

FAHIMA: Mira, un “emboltori” de...

KIKE: Aquesta és la nostra feina, recollir la merda, vaya curro més guapo eh?
FAHIMA: Clar, però yo no lo he tirado, de fet no sabia ni que existia això, és un
emboltori de... de... què és això?
KIKE: Un emboltori de un “Tigretón”, un pastelito.
FAHIMA: Ya sé que es Tigretón. A mi m’agradava més un que es diu “Pantera Rosa”.

Passa la Llum per allí i s’emporta la Fahima.

LLUM: Que estàs intentant lligar amb el Kike?

FAHIMA: No, només estàvem parlant de pastelitos.
LLUM: Que te n’estàs fotent de mi?
FAHIMA: De veritat que no! Mira, un emboltori de Tigretón.

La Raquel atura a la Llum i marxen a una altre banda.

RAQUEL: Va, no val la pena perdre el temps amb aquesta.

LLUM: És que no sé que fot aquesta aquí.
RAQUEL: Espera que l’enganxem a soles, et juro que se’n recordarà de nosaltres.
LLUM: És que vaya colla de “freakys” han fotut en aquest cony de programa! Mira,
l’altra!

Els hi passa l’Ana per davant netejant tot allò que troba. La Raquel surt al seu darrera.

RAQUEL: Eh, tu, mosqueta morta, allí hi ha un tros de merda que encara no has netejat.
ANA: Jo no t’he fet res a tu, no et fotis amb mi si us plau.
RAQUEL: Si us plau diu, mira ella que educadeta. I com t’han enganyat per estar aquí
si tu ets tant bona nena?
ANA: La bona nena també sap ser dolenta, vale? I no em posis a prova... “si us plau”
RAQUEL: Ui, quina por...
La Irene passa per allí, cosa que aprofita l’Ana per fugir de la Raquel.

ANA: De veritat que em posen dels nervis aquestes ties. Van de dures però en el fons
són igual de desgraciades que la resta.
IRENE: (aturant-se) Així som totes unes desgraciades?
ANA: Bé... no... bueno, si... vull dir que tots tenim els nostres problemes no? Per algo
estem aquí.
IRENE: Dubto que sapigueu el que son problemes...

Passa l’Àlex cridant.

ÀLEX: Ara que ja casi està tot net... algú s’anima a pintar de nou les parets?
IRENE: Però tu ets tonto o què?
ÀLEX: Què?
IRENE: Que si ets imbècil. Ara vols tornar a pintar les parets per a que demà ens torni a
tocar netejar els teus “graffitis” i la resta de merda del pati?

Arriba l’Àngel i s’emporta a l’Àlex.

ÀNGEL: Va Àlex, tio, donam un cop de mà per allà, a veure si trobem algun lloc per
sortir d’aquí.
ÀLEX: Jo passo.
ÀNGEL: Va tio!... Rajat!

L’Àngel va cap a la Susana.

ÀNGEL: I tu que me’n dius?

SUSANA: De què?
ÀNGEL: D’intentar marxar,
SUSANA: Tu i jo?
ÀNGEL: Eh... bueno... si vols...

A mesura que van netejant, la resta, van fent “ritmes i percussió” amb les escombres i
cubs, creant-se cert bon rotllo, però això es trenca ràpid quan poc a poc, durant el joc,
les més violentes comencen a abusar de les més vulnerables.
Es munta una “jarana” on la Llum li pispa la cartera a l’Àngel sense que se n’adoni.

ÀNGEL: Eh! Algú m’ha fotut la cartera!

RAQUEL: Segur que ha estat la mora!
LLUM: O l’autista aquella!
FAHIMA: Yo no he sido!
IRENE: A mi deixeu-me en pau!
KIKE: Registreu-les i així sabrem si la tenen.

Mentre van cap allí la Susana li demana la cartera a la Llum.

IRENE: Com algú em toqui el mato!

SUSANA: (fent veure que la troba al terra) Ei! Està aquí! T’ha degut caure mentre
netejàvem.

Es va dispersant el grup.

ÀNGEL: Gràcies per trobar els diners

SUSANA: De res
ÀNGEL: Una cosa Susana, que jo crec que... això... que podríem ser amics. Només
amics vull dir.
SUSANA: Amics?
ÀNGEL: Si
SUSANA: Clar, amics, per mi cap problema
ÀNGEL: A mi és que em costa molt confiar en la gent. No és que no vulgui obrir-me
però... després del que vaig fer...
SUSANA: Mira, a mi m’és igual el que vas fer, aquí tots estem per alguna cosa no? Va,
que queda molt per netejar.
ÀNGEL: Clar.
SUSANA: Òstia, aquí hi ha una porta oberta, també hem de netejar fora?
ÀNGEL: A fora?
SUSANA: Si, a fora
ÀNGEL: Una porta oberta?... Ah... sí, ja ho faig jo.

Va per marxar, mira per on ha marxat la Susana, dubta... i finalment es queda.

Escena 6

Els joves tornen a les seves habitacions dels centres per passar-hi la nit.

Cançó: SOLEDAT PER COMPARTIR

SUSANA: Perquè un altre cop no puc dormir

ÀNGEL: Perquè em sento sol una altra nit
KIKE: Perquè no trobo mai un bon amic
ANA: Perquè si porto anys vivint així
(PIS DE DALT): Perquè... (PIS DE BAIX): Perquè...
(PIS DE DALT): Perquè... (PIS DE BAIX): Perquè.

LLUM: Jo tinc la meva banda, i son els meus amics

FAHIMA: No necessito nada, jo sola sóc feliç
IRENE: Soledat una altra nit
RAQUEL: Soledat per delinquir
TOTS: Soledat... Soledat per compartir
IRENE/ANA: Soledat...

KIKE: Jo no sóc com els altres

ANA: No entenc com son així
SUSANA: No deixen de mirar-me
IRENE: I se’n riuen de mi
ANA: No els agrado gaire
RAQUEL: Pensen que els robaré
ÀNGEL: No els hi faig cap gràcia
FAHIMA: No saben compartir
LLUM: No trobo la manera
IRENE: No me’n sortiré
SUSANA: No penso anar al darrera
NOIES: No sé que faig aquí

NOIS: Soledat una altra nit...

IRENE/ANA: Soledat...
SUSANA/LLUM/RAQUEL: Soledat per delinquir
FAHIMA: Soledat en la distància
TOTS: Soledat a dintre meu
TOTS: Soledat... ÀNGEL/KIKE: No tinc amics... IRENE/ANA:Soledat
TOTS: Soledat IRENE/ANA: No tinc amics...
TOTS: Soledat... SUSANA/LLUM/RAQUEL: La meva banda
TOTS: Soledat... mai és aquí

TOTS: Soledat... en la distància

TOTS: Soledat... a dintre meu
TOTS: Soledat...
TOTS: Soledat per compartir

TOTS: Soledat... Soledat...

Escena 7

Un altre dia a classe:

FINA: Algú ha vist el meu bolígraf?

FAHIMA: No entiendo muy bien que pone aquí.
IRENE: Tienes que rellenar los espacios en blanco.
FAHIMA: No entiendo que pone, però creo que esto es lo de siempre.
FINA: A veure, deixeu el que esteu fent que vull fer-vos un nou plantejament.
ÀNGEL: No val la pena.
KIKE: No canviarem.
ANA: No és l’hora de marxar a casa?
RAQUEL: Que dius de “casa”? Diràs al centre.
FINA: Si us plau, escolteu-me només un moment.
SUSANA: Però si portem ja un munt de dies escoltant-te.
LLUM: Total, si no et fotem ni cas.
IRENE: Voleu fer el favor de deixar-la parlar?
FINA: Àlex, reparteix aquestes fulles.

L’Àlex reparteix dona una fulla a cadascun dels joves.

FAHIMA: Profe, esta hoja está en blanco!

FINA: Donat que fins ara les activitats que jo he proposat no us han agradat, vull que
proposeu vosaltres que voleu fer.
FAHIMA: Si, però la hoja està en blanco!
RAQUEL: Que ya te ha oido!
FINA: Vull que escriviu en aquestes fulles una activitat que us vingui de gust fer.
Alguna cosa que no hagueu pogut fer mai i que vulgueu que fem plegats.
ANA: Algo que no haguem pogut fer mai?
ÀNGEL: Mira, Kike, apunta: “fer un petó a una noia”.
KIKE: Tu ets imbècil.
ÀNGEL: Això, apunto: “fer l’imbècil”.
SUSANA: Val posar coses sexuals?
LLUM: Ha dit algo que no haguem pogut fer mai Susana...
ANA: I que escrivim? Tot allò que ens ve de gust fer?
FINA: No, amb una sola paraula que ho descrigui n’hi ha prou.
ÀLEX: Per exemple?
FINA: Per exemple: pintar.
ÀLEX: Graffitis?
KIKE: Que pesadet el nen i els graffittis!
RAQUEL: “Pegar mores” val o no per què son dos paraules?
IRENE: Mira, si sap contar!
FINA: Poseu el que vulgueu, després ja veurem quines opcions triem. Ja és l’hora, però
si voleu us podeu quedar.
ÀNGEL: No tinc cap motiu per quedar-me.
IRENE: Jo necessito aire.
SUSANA: Jo tampoc.
LLUM: Fotem el cam.
La Raquel li tira els llibres a terra abans de marxar, i quan està a terra recollint-los li
escup.

RAQUEL: Com t’enganxi un dia a soles, et mato!

La Fahima es queda sola recollint els llibres i quan surt al carrer apareixen un grup
d’encaputxats. La Fahima no sap per on sortir i l’acorralen. Un cop ja la tenen a prop,
la tiren al terra i la comencen a colpejar per tot arreu. Un dels agressors es manté al
marge, tot mirant-s’ho.

ENCAPUTXAT: (a qui s’ho està mirant) Va, mira si porta diners!

Al apropar-se per mirar-li les butxaques, la Fahima li estira el passamuntanyes i deixa

a la vista el rostre de la Llum.

L’encaputxat li pega una nova patada a la cara deixant-la inconscient i marxen.

IRENE: (en veure la Fahima malferida a terra) Fahima?... Fahima! Que t’han fet?
Ajuda!
FINA: (arribant corrent) Tranquila Fahima, que ara vindrà una ambulància. (A la Irene)
Corre, ves a dins i digues que truquin una ambulància! (la Irene marxa). Qui t’ho ha fet
això Fahima? Com pot ser? Com pot ser que no se n’adonin que d’aquesta manera no
se’n sortiran! Enlloc d’anar a millor cada dia que passa és pitjor.
FAHIMA: (amb un fil de veu) Me possaré bé professora, ja veuràs com demà tot
s’arregla.
FINA: Segur que si, Fahima, potser demà és la solució.
FAHIMA: Segur, demà ens portarem millor.
FINA: Potser... demà...

Se sent una sirena d’ambulància (fosc)

Escena 8

Mateix espai que en la escena anterior, però la Fahima ja no hi és i resta la Fina sola a
escena, mentre la resta de joves van observant i apareixent des de la distància.

Cançó: DEMÀ ÉS LA SOLUCIÓ

FINA: Potser demà tot s’arregla. Potser... per què no?

Potser demà tot s’arregla. Potser... per què no?

SUSANA: Si sóc capaç de...

LLUM: Si jo faig les coses bé...

RAQUEL: Si m’esforço...

ANA: Demà veuràs com tot... NOIES: ... es pot arreglar

FINA: Hi ha coses que es poden arreglar

NOIS: Potser demà NOIES: potser demà és la solució

FINA: Potser està a prop, potser ja la tens, aguanta una mica més

TOTS: Has de confiar, has de lluitar fins al final

Potser demà trobarem la resposta
Potser demà, potser trobem la vocació
Poden canviar les coses, demà és la solució

FINA: Potser demà tot s’arregla TOTS: Potser demà

FINA: Potser... TOTS: Potser demà

FINA: per què no? NOIES: Potser demà tot va bé / NOIS: Per què no?

TOTS: Potser demà tot s’arregla FINA: Potser demà

TOTS: Potser... FINA: Potser demà

TOTS: per què no? FINA: Potser demà tot va bé

ÀNGEL: Si sóc capaç de...

KIKE: Si jo faig les coses bé...

ÀLEX: Si m’esforço...

IRENE: ...demà veuràs com tot va bé TOTS: ... tot va bé

TOTS: Si avui hi ha coses que no es poden arreglar, potser demà

TOTS: Però demà per què no? (Serà demà) Demà és la solució

TOTS: Potser està a prop, potser ja la tens, aguanta una mica més!

TOTS: Has de confiar, has de confiar

has de lluitar fins al final
Potser demà, trobarem la resposta

Potser demà, potser demà

potser trobem la vocació
Poden canviar les coses, demà és la solució (demà)

Has de confiar, has de confiar

has de lluitar fins al final
Potser demà, trobarem la resposta

Potser demà, potser demà

potser trobem la vocació
Poden canviar les coses, demà és la solució (demà)

Potser demà... ...demà és la solució

Potser demà... ...demà és la solució

Potser demà... ...demà és la solució

... la solució!

(Fosc)
Escena 9

Habitació de l’ hospital. La Fahima està postrada al llit després de la pallissa que ha

rebut. La Fina apareix a visitar-la.

FINA: Hola! Que es pot passar?

FAHIMA: Claro que si profe! Passa, passa.
FINA: Només venia a veure com estaves, que m’han dit que ja et trobaves molt millor.
FAHIMA: Aún me fa mal una mica l’esquena, però en una semana ya podré venir de
nuevo a les clases.
FINA: Me n’alegro molt. Hi ha algú que ha vingut a veure’t...

Entra el Kike

KIKE: Hola!
FINA: Os deixo sols (marxa)
KIKE: Com et trobes?
FAHIMA: La veritat és que bastant bé. Tinc els morros una mica unflats. Són “morros
moros”.
KIKE: Jajaja, “morros monos” diu... no monos, vull dir, morros... vull dir, moros.
FAHIMA: Tu si que ets mono! (el Kike es posa una mica vermell) Gràcies per vindre.
KIKE: No he vingut sol. Llum!

Apareix la Llum amb posat arrepentit.

LLUM: Hola...
FAHIMA: Llum?
LLUM: He venido a decirte que... lo siento. Me dejé llevar por la situación y el grupo...
y... de verdad, te prometo que en el fondo yo no soy así y me sabe muy mal lo que te he
hecho.
FAHIMA: (que se la mirava sense dir-li res) I per que m’estàs parlant en castellà?
LLUM: Ai, és que... em perdones?
FAHIMA: Per insultar-me, escopir-me i pegar-me?
LLUM: Per ser com sóc.
FAHIMA: De verdad, no pasa res, sé que no ets mala persona, ho entenc. Toma, agafa
això.
LLUM: Una hoja en blanco?

Cançó: HOJA EN BLANCO

FAHIMA: Si miras alrededor y te sientes perdida

Si miras al pasado y todo es un marrón
Si sientes que el presente huele a podrido
Coge una hoja en blanco y escribe una ilusión.

Tenemos la fuerza, somos el futuro

Cambiar esta historia depende de ti
Hay una hoja en blanco que está por escribir
Un mundo nuevo está por decidir.
FAHIMA/KIKE/LLUM: Si sientes que crecer es muy jodido
O si estás harto de tanta ambición
Si no soportas más cuentos vacíos (yeh eh)
Coge una hoja en blanco y escribe una ilusión (oh)

Si estás arrepentido de lo que has hecho uuuuh si estás arrepentido

Si estás sumido en una gran depresión uuuuh du wap
Si no te gusta nada de lo vivido, no seas tonto y hazlo aaaah aaaah aaaah
Coge una hoja en blanco y escriba una ilusión (yeah) (coge una hoja en blanco)

(Van apareixent uns quants joves per l’escenari)

TOTS: Tenemos la fuerza, somos el futuro uuuuh uuuuh

Cambiar esta historia depende de ti (yeh) uuuuh depende de ti
Hay una hoja en blanco que está por escribir aaaah aaaah aaaah
Un mundo nuevo está por decidir (yeh…)

(Apareixen uns quants més per platea)

TOTS: Tenemos la fuerza, somos el futuro (…Yeah…. Uooo no no no ye…)

Cambiar esta historia depende de ti (la podemos cambiar, es tu momento, es mi momento)
Coge una hoja en blanco que está por escribir aaaah aaaah aaaah
Un mundo nuevo está por decidir.

Un mundo nuevo Coge una hoja en blanco

Un mundo nuevo Coge una hoja en blanco

Un mundo nuevo y está por escribir.

(Llençen tots els papers pels aires)

(Fosc)
Escena 10

De nou tots a la classe. La Fahima ja s’hi ha reincorporat. Semblen que hi ha hagut un

canvi d’actitud en tots ells.

FINA: Ens queda molt poc temps, i molta feina per fer. D’aquí poc més d’un mes son
les avaluacions i si no feu un canvi, crec que cap de vosaltres deixarà el centre
d’acollida.

Tots treuen de sota la taula un full.

KIKE: (ensenya un full que posa “Futbol”) Aquest mes que ens queda a mi
m’agradaria que féssim un partit de futbol.
SUSANA: (ensenya un full de posa “moda”) A mi m’agradaria que sortíssim plegats
per uns grans magatzems a mirar roba.
ÀLEX: (ensenya un full que posa “graffiti”) Jo vull que pintem un gran graffiti junts al
pati.
FAHIMA: (ensenya un full que posa “cuina”) Jo us ensenyaré a cuinar menjar típic del
meu país.
ANA: (full: “cine”) Jo vull anar al cine a veure una peli.
KIKE: Si, però que sigui de por, que així la Susana es podrà agafar a l’Àngel si té por.
ÀNGEL: I tu podràs fer manetes amb la Fahima!

Tots riuen

RAQUEL: (full: “boxa”) Jo vull fer un taller de boxa... o kick-boxing... o kung-fú!

ÀNGEL: Apa, la “pequeño saltamontes”. (Ensenya el full: “riure”) Jo muntaria una
sessió d’explicar acudits.
KIKE: Però si els teus acudits són molt dolents!
ÀNGEL: Mira qui parla!
LLUM: (al seu full posa “ballar”) Jo vull muntar una escala en hi-fi... o millor...
aprendre a ballar claqué...

Cançó: CANVI!!!

FINA: I tu Irene? Que et vindria de gust fer a tu?

IRENE: (ensenya el seu full que està tot ratllat) Canviar...

TOTS: T’he vist molt diferent, t’he vist molt conseqüent

Has passat pel meu costat i he vist que res no és igual
M’has demostrat, m’has demostrat que has millorat
T’has accionat i has demostrat que es pot canviar.
Canvi!!!!
TOTS: Vull com tu, vull vull fer-ho com tu
Clar, canviar, canvis per millorar
Sí, així, vull que em diguis que sí
Per que puc puc puc com tu, puc puc fer-ho com tu
TOTS: No tinc coneixements, però vull ser competent
Aprendre activitats i ser un bon professional
He demostrat, he demostrat que he millorat
He confiat i he comprovat que puc canviar.

... (activitat) Canvi!!!

TOTS: Vull com tu, vull vull fer-ho com tu

Clar, canviar, canvis per millorar
Sí, així, vull que em diguis que sí
Per que puc puc puc com tu, puc puc fer-ho com tu

... .... (activitats) Canvi!!!!

TOTS: Ha arribat a ser important i per tots ser respectat

Vull saber tot el que es pugui saber i que diguin que soc llest
Hem demostrat, hem demostrat que em millorat
Hem confiat i hem demostrat que es pot canviar

TOTS: Vull com tu, vull vull fer-ho com tu

Clar, canviar, canvis per millorar
Sí, així, vull que em diguis que sí
Per que puc puc puc com tu, puc puc fer-ho com tu
Per que puc puc puc com tu, puc puc fer-ho com tu
puc puc fer-ho com tu
puc puc fer-ho com... tu
puc fer-ho com tu!

ÀLEX: eso es to... eso es to... eso es todo amigos!

FINA: Nois, n’estic molt orgullosa de la feina feta aquest any. Aneu al centre a
descansar, que demà tenim l’avaluació, per a que el comitè dictamini si podeu ser lliures
definitivament o heu de passar un any més en el centre d’acollida. Fins demà.

Tots van marxant ara ja, en petits grupets.

ÀLEX: Fins demà.

IRENE: Ei, Kike, podem parlar un segon?
KIKE: Ho sento Irene, he quedat per fer un partidet de futbol.
IRENE: Àngel, tens 5 minuts?
ÀNGEL: Osti, doncs no, sortim pitant amb la Susana, que anem a veure una peli i
comença d’aquí no res, sinó no arribem.
IRENE: Noies, puc vindre amb vosaltres?
LLUM: Per mi cap problema Irene, però, no t’ho prenguis malament, però si ens veuen
amb tu... ja saps.
RAQUEL: Un altre dia!
IRENE: Ana?
ANA: (que marxa amb la Fahima) Avui no em va bé.
FAHIMA: Lo siento!
IRENE: Profe tens un segon? Necessito comentar-te una cosa...
FINA: Ho sento Irene, ara he de marxar, parlem-ne demà d’acord?
IRENE: D’acord...
Escena 11

Darrer dia. Tots preparats per afrontar l’avaluació.

Cançó: VULL APROVAR / AVALUACIÓ

LLUM: Si passés aquest curs començaria de nou

Tornar a començar si no és massa tard

SUSANA: Si passés aquest curs treballaria de dependenta en una tenda

Tindria diners, tindria el meu temps

KIKE: Si passés aquest curs m’apuntaria a un gimnàs, em tornaria a cuidar

Vida sana si passo el curs

ÀNGEL: Jo si passo aquest curs, jo si passo aquest curs,

IRENE: Jo no, jo no passaré aquest curs

TOTS: Vull aprovar, tenir l’aprovat

Vull ésser lliure, compensar el meu delicte
Reparar el meu dany, demostrar a tothom que he canviat per bé
Deixeu-m’ho fer, deixeu-m’ho fer,
He canviat per bé

ANA: Jo si passo aquest curs, jo si passo aquest curs

IRENE: Jo no, jo no passaré aquest curs...

... (Avaluació)

TOTS: Ha arribat el moment

Ha arribat el moment
Ha arribat el moment de l’avaluació (R)

FINA: Tu passes, tu passes

Tu no, tu no
Calen coneixements, és l’avaluació

Tinc bon comportament

Has tret un excel·lent
Ha arribat el moment de l’avaluació

TOTS: Ha arribat el moment

Ha arribat el moment
Ha arribat el moment de l’avaluació (R)
FINA: Molt bé, doncs abans que marxeu vull dir-vos que, al marge d’aquest informe
vull felicitar-vos per què tots heu evolucionat i tots heu treballat en positiu. A més
també vull dir que, aquest informe, tot i que és positiu, no és vinculant, això vol dir que
el comitè de tutela i el jutge seran els que decidiran la vostra situació. Suposo que la
setmana que ve sortirà el dictamen. I bé, també vull dir-vos que ha estat un plaer
conèixer-vos i que aquí teniu una amiga, per sempre. Moltes gràcies a tots i... molta
sort.

(Mentre la Fina va parlant, la Irene ha arribat a la seva habitació del Centre

d’acollida, col·loca lentament una cadira, puja a ella i prepara una corda...)

(Fosc)
Escena 12

La Fina està sola a escena d’esquenes agenollada.

Entren els alumnes per diferents bandes de l’escenari:

Àngel – Susana – Raquel per una banda:

ÀNGEL: Què ja sabeu que us ha dit el comitè?

SUSANA: Encara no, ara quan torni al centre m’ho diran. I a tu?
ÀNGEL: Tampoc. I no sé si vull saber-ho.
RAQUEL: Ja veuràs com el passes, encara no sé que vau fer la majoria de vosaltres,
però sé que no som tant dolents.

Llum – Fahima – Kike per l’altra:

KIKE: Fem tard?

LLUM: Crec que no, mireu, allí estan la resta.
KIKE: Creieu que aprovarem tots?
FAHIMA: Aprovarem, ella farà que aprovem.

Cançó: NATURALMENT

La Fina s’aixeca lentament, es gira i es veu la tomba de la Irene que tapava ella
mateixa.

Els alumnes es van apropant a la tomba molt a poc a poc.

- Naturalment jo no sóc ningú per donar lliçons

- Naturalment no sóc millor que tu, o que un altre

- Però aquí tens la meva mà si la necessites... (entra l’Ana)

- Aquí tens la meva espatlla, plorarem junts si és el que et fa falta (entra l’Àlex)

- Naturalment (naturalment) no sóc ningú si d’herois es parla

- Naturalment (naturalment) no sóc cap Déu ni cap astre

- Però aquí em tens a mi si em necessites, aquí tens els meus ulls

- Per tenir un altre punt de vista

Naturalment... Naturalment...
Naturalment... Naturalment...
Naturalment... Naturalment...
 - Naturalment no sé que està bé, i que malament

- Naturalment no he trobat tota la veritat

ANA: Però aquí tens el teu diari si el necessites

Aquí tens la teva història, alguns remeis a les teves angoixes

- No tinc res més del que sóc

- No ens posarem d’acord en tot

- Però tot el que sóc aquí ho tens

Naturalment... naturalment... naturalment... naturalment... aquí ho tens... naturalment...

naturalment...

- Sigui llarg o sigui curt

- Sigui dolç o sigui dur

- Aquí ens tens fins que acabi el nostre curs

- No sé més que tu, no tinc res més del que sóc

- Però tot el que sóc, aquí ho tens

- No tinc gaire experiència, no sóc cap eminència,

- Però aquí tens el meu pit si et manca l’aire.

(La Irene s’ho mira tot, vestida de blanc, des de dalt de l’embastida)

IRENE: No tinc gaire experiència, no sóc cap eminència

Però aquí tens el meu pit si et manca l’aire.

Epíleg

Cançó: QUÈ! (reprise)