Martina, Cloe, Laura, Sergi C, Sara D, Leire i Aina M

EL PROBLEMA DE RESOLDRE PROBLEMES

-ESCENARI 1: Assegurança de salut o desigualtat

INDIVIDUAL

→ OMAR (Martina Bertran)

L’Omar és un personatge que prové d’un país en desenvolupament i emigra amb
l’esperança de trobar oportunitats fora del seu país treballa en el sector de la
construcció i s’enfronta a una sèrie de problemes que fan que li costi encaixar a la
societat.

L’Omar penso que és una persona que pot tenir moltes dificultats a l’hora d'obtenir
una assegurança de salut, tot i que no coneixem la seva situació exacta, podem
saber que el fet de ser d’un país estranger li provoca problemes que el fan estar en
desavantges, com per exemple que només li ofereixen feines mal pagades, ja que
no domina la llengua del nou país, la cultura és molt diferent a la seva i no li
ofereixen el mateix que a altres persones. A més, l’Omar ha marxat del seu país
amb la finalitat d’ajudar a la seva família amb noves oportunitats, així que no crec
que l’assegurança mèdica sigui la major de les seves necessitats. Primerament
busca una vida digna a partir del que ell ofereix, després necessita ajudar a la
família i això ja és difícil d’aconseguir amb feines mal pagades, per tant la Sanitat
privada queda fora de les seves possibilitats, tot i que pot ser que sigui dels que més
la pot necessitar. El sector de la construcció no és pas de les feines més segures,
així que no estaria de més l’assegurança de salut. També, si la llengua del nou país
no l’acaba de dominar és un altre motiu pel qual la sanitat privada seria una bona
opció ja que segurament li poden oferir l’oportunitat d’algú que parli la seva llengua
que en la sanitat privada.
A partir del personatge de l’Omar crec que les desigualtats en l’accés de salut
s’haurien de solucionar mitjançant una millora del sector públic sanitari en els països
de manera que sigui més eficient i la majoria no creguin necessari el sector privat en
sanitat.

→ LUCIA (Sergi Centeno)

La Lucia és una dona lluitadora que ha treballat durant molts anys i fa poc que s'ha
jubilat, li agrada fer activitats diverses i gaudir de la jubilació. Per tant, la Lucia crec
que segurament és una de les persones que hauria de rebre una cobertura més
amplia a la sanitat i potser també en sanitat privada. La Lucia és una persona gran
que corre més riscos de necessitar atenció mèdica, per una simple qüestió d'edat.
La sanitat privada és una bona opció per ella i crec que té els recursos necessaris
per permetre-se-la, ja que ha treballat durant molts anys, això si suposem que ens
trobem a Espanya significa que ha cotitzat durant molts anys treballant de mestra,
no sabem quant de temps ha treballat amb total exactitud (potser un ventall molt
ampli) i tampoc sabem on ha treballat si a l'educació pública o privada, hi ha
diferents factors que podria fer canviar el poder o no, però crec que ella té els
recursos suficients per tenir una sanitat privada, seria ideal tenir-la, ja que com he dit
anteriorment a l'edat que et jubiles normalment acostumem a tenir una salut més
delicada i la sanitat pública sempre va més lenta i té molta llista d'espera. Jo crec
que el Mateu i la Lucia són les persones que poden necessitar més la sanitat
privada, és una simple suposició. També s'esmenta que ella és una dona a la qual li
agrada molt fer activitats, és com una pista que de moment té una bona salut així
que no corre pressa l'assegurança mèdica i així potser, en Mateu la necessita més
que ella, ja que ell té una disfuncionalitat locomotora afecta al moviment del seu cos
i necessita que la seva família estigui per ell i possiblement necessitarà un ajut dels
metges amb més freqüència. Perquè no hi hagués tantes diferències entre les dues
sanitats el que s'hauria de fer és intentar equilibrar-les en recursos. La Lucia no
entra amb conflicte social amb cap dels altres personatges esmentats i el que vol és
gaudir la vida després de tants anys treballant.

→ MARTA (Cloe Crespan)

La Marta és filla d’una família treballadora amb recursos limitats. A més a més, és
una estudiant universitària que estudia amb una beca per afrontar les despeses
educatives. Per tant, degut a la seva situació econòmica, no es pot permetre accedir
a la sanitat privada. És per això que a la Marta li pot interessar una millora de la
sanitat pública, ja que en la salut pública d’alguns països, les llistes d'espera per a
procediments mèdics poden ser llargues, cosa que afecta aquells que no poden
pagar per una salut privada. A més a més, de vegades, la qualitat de l'atenció
mèdica pot variar depenent de si és pública o privada, cosa que afecta aquells que
no poden accedir als millors serveis. Jo crec que a la Marta li interessa aquesta
millora de la sanitat pública per tal de reduir les desigualtats que hi ha, per una
qüestió econòmica. D’altra banda, també li pot interessar que l’estat ajudi
econòmicament a aquestes persones amb recursos limitats, per tal de poder-se
permetre una salut privada, ja que en alguns casos, certs tractaments no estan
coberts pels serveis de salut públics, i les persones poden recórrer a la sanitat
privada per accedir a aquests serveis. Per tant, amb aquesta ajuda econòmica s’ho
podrien permetre.

Jo crec que persones com la Marta, l’Omar i en Dani, els beneficiaria rebre una
cobertura de salut més àmplia, ja que garantiria que aquestes persones tinguin
accés a atenció mèdica essencial sense preocupar-se de costos inassequibles. A
més a més, garantir una cobertura més àmplia ajuda a reduir les desigualtats entre
la població, pel que fa a la sanitat. És més, proporcionar atenció mèdica preventiva
a persones amb recursos baixos pot ajudar a reduir els costos a llarg termini
associats amb tractaments més intensius i hospitalitzacions, ja que si aquestes
persones tenen accés a la sanitat, es podran detectar malalties abans que siguin
molt greus.

→ CARME (Sara Daza)

La Carme si hagués d'escollir entre una assegurança privada o si per al contrari una
pública, s'acabaria decantant per l'assegurança privada, ja que ella s'ha criat en una
família amb molts bons recursos econòmics i amb una educació privilegiada,
aconseguint així una carrera exitosa, cosa que l'ha portat a convertir-se en una
professional amb èxit en el camp de la tecnologia i amb uns ingressos bastant alts, i
per tant això provoca que es pugui permetre el luxe de pagar una sanitat privada.
D'altra banda, com que disposa de recursos suficients per tenir una vida digna,
també escolliria la sanitat privada, pel simple fet que aquesta té uns serveis molt
millors en comparació a la pública, perquè és més accessible, proporciona més
recursos i és molt més ràpida, és a dir, t'atenen amb més facilitat i amb menys
temps d'espera.

Però no passa amb tots el mateix sinó que per exemple la Marta, que és una
persona la qual prové d'una família treballadora amb uns recursos limitats, on està
estudiant gràcies a una beca i ha de treballar a temps parcial per mantenir-se a ella
mateixa i fins i tot ajudar a la seva família econòmicament i és clar com és lògic, no
es pot permetre pagar una assegurança privada. Després l'Omar pateix una situació
similar a la Marta, ja que és un emigrant que està buscant aconseguir un treball que
estigui ben pagat per així obtenir una vida digna i tampoc disposa dels recursos
suficients per poder pagar la privada. I això ha provocat que tots dos estiguin a favor
de la sanitat pública.

A part, la Carme pensa que està bé que certs diners estiguin destinats a millorar la
sanitat pública, però el que no vol és que l'Estat inverteixi tants diners a millorar
aquesta, sinó que els suficients per fer que la sanitat pública sigui bona. Perquè la
sanitat és un dret del qual tots hem de poder disposar independentment de la teva
raça i de la teva situació econòmica, i per tant tots ens mereixem les mateixes
oportunitats en cas de necessitar una atenció mèdica. Però com és lògic, en
l'assegurança privada hi haurà més avantatges que no pas en la pública, ja que tu
n'estàs pagant uns diners extres per així poder obtenir millors serveis en cas que ho
necessitessis, però això no vol dir que la pública no pugui tenir també bons serveis
sinó que per exemple en la privada, és més ràpid i fàcil accedir a una cita amb un
especialista en qualsevol àmbit, no com en la pública que hi ha una llista d'espera.

→ DANI (Laura Conesa)

En Dani és un jove d’uns 25 anys, ha tingut la sort de ser criat en una família de
classe mitjana on ha viscut en bones condicions i segurament per la seva condició
social la seva família ha pogut permetre’s una assegurança de salut de nivell privat.
Perquè el temps d’accés a la consulta és molt breu on els metges són de major
qualitat i especialitzats en la teva consulta. Encara que les operacions o qualsevol
aportació médica que necessites han de ser pagades amb costos molts alts per la
seva família, però la seva família especialment comparada amb els altres
participants, es permet aquests nombrosos gastos. Per això, durant la seva infància
ha viscut en les millors condicions.

Malgrat, ha sigut pare jove, no es pot trobar cap aportació de la seva dona i com a
dada interessant explica que troba a falta tenir una parella, així que suposo que no
viuran junts. Ell haurà de pagar per si sol totes les despeses econòmiques del seu
fill i d’ell mateix.
A més a més, el seu nivell de riquesa actualment és bastant inferior, treballa en un
supermercat. Treballar en un supermercat és una feina dura i menyspreable, així
que quan arribi a casa estarà cansat sense energia per cuidar el seu fill. També es
pot observar que és proporciona un salari molt baix, de mitjana uns mil euros al
mes. Els horaris són jornades extenses on equilibrar la feina amb les
responsabilitats de la paternitat serà incompatible. Així que haurà de fer una
despesa extra a ficar una cangur per poder encarregar-se del seu fill mentre ell
treballa.

Per tant, en Dani encara que voldria poder aportar al seu fill una sanitat privada com
han fet els seus pares amb ell, no donarà abast amb tantes despeses i haurà de
votar per la sanitat pública. La sanitat pública és la millor opció per aquest cas ja que
el seu fill, suposadament que no tingui cap malaltia ni cap operació que sigui fora de
la sanitat pública, l’atendran de manera correcte i faran una serie de revisions que
no caldrà que en Dani hagi d’invertir més diners.

→ MATEU (Leire Martínez )

En Mateu és una persona amb una discapacitat motora. Se'ns deixa veure com la
seva discapacitat no dona lloc a viure una vida sense metges ni persones que
s'ocupin d'ell, per això pensem que pot ser una discapacitat motora de grau elevat.
És a dir un tipus de discapacitat el qual no el deixa tenir massa mobilitat. Per això és
clar què en Mateu sempre depèn d'una altra persona. Ja pot ser la seva família o un
metge que sempre hi hauran d'estar disponibles per ell. Per tant, podríem pensar
que el model que més l'interessa al Mateu és el de la sanitat privada.

Però per què la privada? La sanitat privada és un recurs molt útil, què permet al
client una àmplia baralla de avantatges. En les quals es troben per exemple l'accés
a una consulta quasi immediata, un metge el qual és molt personalitzat que s'adapta
a les teves necessitats i un tractament a nivell salut molt còmode. Actualment, a
Espanya el sistema sanitari està saturat, perquè no hi ha suficients recursos
econòmics i tampoc suficient personal per atendre a tota la demanda. És un sistema
molt conflictiu el qual genera molts problemes al nostre país. Un dels més freqüents
és que hi ha cues d'espera llarguíssimes perquè et puguin atendre, de vegades
assignen una cita fins a dos mesos després per fer només una radiografia. Això al
sistema privat com ja hem dit no passa, ja que hi ha menys persones i, per tant, hi
ha menys cua d'espera. Fent així que en Mateu quan vulgui anar al metge, no hi
hagi d'esperar dos mesos per poder fer-ho.

També la sanitat privada ofereix una atenció molt més personalitzada, perquè un
metge no atén tantes persones. Cosa que agilitza el procés i produeix una
tranquil·litat i estabilitat que un discapacitat de vegades necessita. A més hi ha
programes d'ajuda física o psicològica els quals la sanitat pública no en té la
possibilitat d'oferir per falta de recursos.

En el cas que en Mateu pugui permetre's aquest tipus de sanitat és perfecte, però i
si no pot? Actualment, les persones a Espanya que es poden permetre la sanitat
privada durant tota la seva vida no hi són tantes. Hi ha un alt percentatge de
persones que a hores d'ara no es poden permetre l'accés a la sanitat privada per
una raó o un altre. Llavors, i si en Mateu no hi tingués suficients diners per a
permetre's tota una vida un metge privat? Hauria de fer ús de la sanitat pública. Una
la qual no és tan especialitzada ni tan còmode per la persona que la fa servir.

Per això penso que en Mateu si hagués d'escollir cap a on es designen els recursos
econòmics escollirà que es designin cap al sistema sanitari públic, perquè és
justament el que ell més necessita. No només perquè cap la possibilitat que no hi
pugui accedir a una sanitat privada. També les persones discapacitades (i la majoria
de les persones de la privada) també opten com a segona opció per la sanitat
pública, ja que aquesta ofereix més possibilitats d'intervencions quirúrgiques i
investigacions, cosa que la privada no es dedica a fer perquè com aquesta molt
costosa, la majoria de gent no es podria permetre pagar el cost que suposen. A més
no hi ha personal tan preparat per fer-ho, pel fet que no se solen fer intervencions ni
investigacions.

És clar que en Mateu l'interessa una destinació dels diners diferent de la de les
altres persones, ja que aquest necessita un grau d'atenció més elevat. Primerament,
considero que els diners que voldria destinar cap al sistema sanitari anirien sobretot
destinats a la recerca i investigació a les discapacitats motores, el problema amb el
qual ha de conviure. Aquesta destinació dels recursos no només seria destinada cap
a la investigació, sinó que també per al finançament en la tecnologia que ell
necessita com ara cadires de rodes amb gran mobilitat entre altres.

També considera que per culpa de la seva situació hauria de rebre una cobertura
més ampla que la d'un altre personatge com el de la Carme o el Dani. Perquè
aquests inicialment no tenen cap problema greu de salut i no necessiten un
seguiment constant del seu procés cossa que el Mateu sí que necessita.

Avui en dia per qüestions econòmiques no tothom pot accedir al mateix tipus de
sistema sanitari, per culpa de com està estructurat el nostre sistema sanitari, les
persones amb més diners tenen més possibilitats d'accedir a un bon tipus de sanitat.
Creant així una gran desigualtat sanitària. No només les persones amb més riquesa
accedeixen a la sanitat privada i als seus avantatges. Si no que també tenen
possibilitat d'accedir a la sanitat pública amb tots els seus beneficis. Fent així que
els diners sigui el factor decisiu en la sanitat. Penso que el Mateu considera que
això no és just. Perquè això fa que persones com ell que necessiten poder tenir més
disposició dels recursos mèdics, no els puguin gaudir perfectament. Una persona
més al sistema públic, fa que hi hagui una persona més a una cua d'espera. Fent
així, que persones que potser necessiten més accedir al sistema públic triguin més a
ser ateses. Cosa que fa que persones que no poden fer la cua, hagin de gastar-se
més diners per accedir a una sanitat en condicions i còmode.

→ ISABEL (Aina Martí )

Abans de parlar sobre la Isabel hem de tenir un aspecte en compte, no coneixem a
quina cultura indígena pertany i a l’haver-hi moltes no sabem de quina específica es
tracta, ja que cadascuna de les cultures és diferent i no sabem en concret quina és.
Llavors mai no coneixerem l'opinió concreta i real de la seva cultura respecte a
l’assegurança social.

La Isabel és una dona que pertany a una comunitat indígena molt fidel i lligada a la
seva cultura i tradicions.

Aleshores, relacionat als orígens de la Isabel, no vol una assegurança de salut,

perquè té en compte i vol conservar la seva cultura i arrels. Ja que deduïm que en
tenir tant en compte la seva cultura, no accepta criteris mèdics assignats per
l'assegurança social.

És a dir, la Isabel, entre tots els altres participants en el debat, és l'única que està en
contra i no confia en la sanitat pública, i molt menys la privada.

De fet, la Isabel, a part de xocar idees amb els companys, es podria considerar que
entra en conflicte amb l’Estat, ja que no accepta les oportunitats que dona l’Estat, en
aquest cas, la sanitat.

Encara que no sapiguem a quin grup indígena pertany la Isabel, si aquesta està en
contra de la sanitat pública, pot ser que també estigui en contra d’altres aspectes i
que de fet ja no hi participi res en la societat, fent així que no estigui empadronada, i
no tingui una seguretat social entre altres. Aquesta desconnexió amb la cultura fa
que tampoc els hi sigui possible accedir a una sanitat pública, ja que al no tenir
dades personals per l’Estat, no poden pertànyer a la sanitat pública.

Per altra banda, encara que la Isabel no estigui d’acord amb el sector sanitari, sí que
defensa que les persones que més ho necessiten i es trobin en casos molt greus i
extrems, està a favor i entén que accedeixin a la sanitat pública, sector que ha de
tenir preferència a gent pobra i amb falta de recursos que no es poden permetre una
sanitat privada.

Afegeix que existeixen desigualtats entre el sector públic i el sector privat, i la

principal és que el privat és més beneficiós que el públic.
Per acabar, la Isabel diu que el sector privat com té més recursos per permetre’s
una sanitat privada, no hauria de tenir beneficis per accedir al sector públic, sinó que
els que haurien de tenir beneficis són gent amb escassos recursos.

-GENERAL
En general, a la primera situació plantejada hem pogut observar com tothom tenia
una pròpia opinió diferent de la dels altres, on cadascú explicava la seva, però no
hem aconseguit redactar una única solució als problemes plantejats, ja que cadascú
té la seva visió de les coses depenent de la seva situació, però això també ens ha
ajudat a arribar a la conclusió de què molt sovint acostuma a passar que no hi ha
una única solució per a un problema on a tothom li pugui semblar bé. Això passa
perquè cadascú acostuma a mirar per ell mateix, sense pensar ni tenir en compte
les necessitats dels altres, així que mai ens posarem d’acord sobre el que és o no
és correcte a fer en aquests casos.

També s'ha generat un conflicte entre les idees de tots els nostres personatges, pel
fet que cadascú volia arribar a un diferent objectiu, segons el que més li convenia, i
això ha provocat que tots poguéssim observar sobre com les diferents situacions
socioeconòmiques també influeixen de forma destacada en les opinions de
cadascun dels nostres personatges, ja sigui amb els seus tipus d’estudis o amb el
seu nivell de vida. Cosa que en haver-hi punts de vista molt diferents i diversos ha
creat un conflicte.

Hem pogut observar com en respondre les preguntes inicialment plantejades i

durant el debat hi ha dues visions molt clares. Primerament, estan les persones que
consideren que la gent que té sanitat privada, no haurien de tenir els mateixos
beneficis que els ofereix la sanitat pública. Perquè el final, consideren que aquests,
ja tenen una altra via d'accés a una sanitat, que de fet és millor. I també es troben
les persones que consideren que tots tenim els mateixos drets de poder arribar a
tenir una sanitat pública, encara que la persona no en tingui només la pública, sinó
que també hi tingui la privada. Ja que tots els éssers humans som iguals.
Com veiem són idees completament oposades, però que són molt comunes a la
societat. La primera visió és la que consideren personatges més pobres i que es
troben en desigualtat respecte a les classes privilegiades, perquè es queixen del fet
que la situació no es justa. Consideren que al final qui guanya sempre és qui té
diners, un exemple de persones amb aquesta mena de pensament seria la Marta o
la Isabel. En canvi, en contraposició es troba la Carme, pel fet que a ella li interessa
(com a tothom) la seva persona. I que la salut de la seva filla i la seva sigui la millor,
fent així que ella també vulgui tenir el mateix accés a la sanitat pública. Ja que
aquesta també té uns beneficis que la privada no garanteix.

-ESCENARI 4: Oportunitats econòmiques i Desigualtat

INDIVIDUAL

→ OMAR
Per a crear oportunitats amb persones com l’Omar, des del punt de vista de l’Omar
crec que és molt clar, penso que les persones com l’Omar tenen unes dificultats
afegides a les que les altres persones tenen, i aquestes els dificulten a l’hora de
tenir les condicions de vida més estables. Per començar, per ajudar a tenir
oportunitats a persones com l’Omar, hem de començar canviar el pensament que es
té sovint, amb l’Omar també, de que els immigrants faran <<les feines que no vol
ningú/mal pagades>> per així aconseguir un país més ple de cultura format per
tothom. Principalment crec que una bona idea seria que el sector públic oferís unes
classes de la llengua originària del país per tal que persones com l’Omar puguin
formar-se i així poder accedir a oportunitats més àmplies, i tenir el ventall de
possibilitats de treball més obert, ja que si no parles la llengua d’un país difícilment
trobaràs un treball més ben valorat amb el qual puguis tenir una vida digna.
Una altra manera d’ajudar, és que s’ofereixin a aquestes persones que han vigut a
treballar, s’han interessat per la cultura i la llengua i s’han format, oferir-los un treball
amb un contracte de veritat, segur i amb unes condicions millors del que
normalment s’ofereixen, moltes vegades els problemes d’aquestes feines són que
els contractes laborals no són estables això provoca que aquestes persones vagin
de feina en feina fins que se’ls acaba el contracte i han de canviar a una altra amb
les mateixes miserables condicions, per la simple etiqueta que han portat semre’una
a una altra feina i així fun no puguin arribar mai a ni ofereixen coses mi
A persones com l’Omar els interessa una bona regulació del sector públic, que els
ajudin mínimament per poder formar part del país i estar a l’alçada podent aportar
guanys al país. No els interessen polítiques capitalistes.

→ LUCIA
La Lucia és una dona que li agrada dur a terme activitats i connexions. Ella creu que
una bona manera de crear oportunitats de treball i socials, tant a l'Omar com altres
que puguin estar en una situació semblant. La Lucia pensa que seria clau organitzar
activitats on pugui participar tothom i que no hi hagués discriminacions entre ningú.
El que proposa la Lucia és que s'hauria de fer dinàmiques perquè ell i altres que
immigrant al nostre país aprenguessin de manera lúdica, ja sigui amb cursos per
aprendre la llengua i saber les coses més bàsiques per poder-se relacionar amb
tothom, també es poden fer activitats per aprendre les nostres costums.

Aquests greus problemes econòmics, creu que es poden solucionar amb uns certs
programes i polítiques però no molt més diferencial dels altres personatges. S'hauria
de proporcionar moltes més oportunitats per a tothom. L'Omar almenys treballa,
però és un lloc molt poc desitja per tots els altres, treballa en una feina mal pagada i
així no podrà aportar diners a la seva feina, ja que em prous feines pot subsistir ell.
Per poder pujar al sou a aquestes persones que no poden ser tan ben pagades
s'hauria de treure aquells recursos d'algun altre lloc. La Lucia creu que el més idoni
seria posar més impostos a aquelles persones que el seu poder adquisitiu sigui més
elevat.
El que li semblaria més injust a ella seria que traguessin aquests diners de la part de
la jubilació, ja que tots els que estan en aquesta etapa en lluita cada cèntim amb
molta suor per aconseguir-la.

En conclusió, és que és molt difícil de posar-se d'acord entre tots, ja que cadascú
busca pels seus propis beneficis, tothom vol canvis, però que tot l'ho seu no és
canviï, i és una mica hipòcrita.

→ MARTA
Jo crec que a l’Omar se li hauria de buscar un treball digne al qual pugui guanyi
suficients diners com per ajudar econòmicament a la seva família. És cert que té
dificultats en quant a l’idioma, cultura, adaptació… Però això no hauria de
condicionar el fet d'aconseguir un treball digne i no una feina mal pagada.
Jo crec que el que s’hauria de fer és oferir programes de formació laboral per
millorar les habilitats dels treballadors i augmentar-ne les oportunitats d’ocupació.
També s’haurien d’implementar polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats al
lloc de treball i reduir la discriminació laboral. D’aquesta manera l’Omar i persones
que es troben a la mateixa situació que ell, tindran l’opció d’aconseguir una feina
ben pagada.

És més, per tal de crear oportunitats per a persones com l’Omar, s’hauria d’ajudar a
aquestes persones amb l’idioma, per exemple. Una solució seria oferir classes
d’idiomes gratuïtes per millorar les habilitats lingüístiques i a més a més
proporcionar programes d’alfabetització per a aquells que puguin tenir dificultats en
la lectura i l’escriptura. Un altre aspecte a tenir en compte és l’adaptació al nou país.
La solució seria proporcionar programes d’orientació cultural i ajudar-los a
desenvolupar habilitats d’adaptació.

→ CARME
L'Omar és una persona que prové d'un altre país que es troba en desenvolupament i
en arribar al país nou s'ha d'enfrontar amb una llengua i una cultura diferent de la
seva i a part no pot aconseguir feines ben pagades, per així poder arribar a tenir una
vida digna i ajudar econòmicament els seus pares.

La Carme considera que per poder ajudar a aquestes persones que es troben en
una situació semblant o igual a la de l'Omar, el que s'hauria de fer és donar-li un
treball encara que al principi no sigui la millor feina, és a dir, on cobrin poc, però no
se'ls exploti, tinguin contractes legals, treballin amb bones condicions... I encara que
no sigui d'allò que treballaven abans en el seu país natal, penso que començar per
aquí és un bon camí. Ja que ells també han d'entendre que provenen d'un país
diferent del nostre on tenen cultures diferents de les nostres i potser pensem que
aquí una cosa es fa d'una manera i en el seu país pensen diferent, i per tant com
que s'han d'acostumar o entendre que les coses no sempre poden ser d'una sola
manera, però no només ells sinó que nosaltres també ho hem d'entendre. A part, si
no tenen un coneixement de les llengües que es parlen en el lloc local o aquelles
com "més importants" en l'àmbit global, és més difícil que puguin accedir a treballs
on cobrin un salari decent, ja que no es podran comunicar amb les altres persones.
Però si aquestes persones accepten aquests treballs això provocarà que cada cop
tinguin més facilitat per accedir a bons treballs on cobrin més diners, amb l'objectiu
de poder tenir una vida digna i fins i tot poder pagar-se els estudis de la llengua local
o aquelles que són "més crucials".

A part per abordar les desigualtats econòmiques que hi ha al món, la Carme

proposa que es creïn ONG, on la gent, dones diners pel seu propi compte per ajudar
a aquestes persones més necessitades i no a través de l'Estat. Amb l'objectiu
d'oferir certs serveis importants per a la subsistència a aquelles persones que no
disposen d'ells o que pateixen carència d'algun. D'altra banda, també es podria
oferir treballs a tots aquells que disposin dels estudis corresponents a aquella feina,
independentment del teu origen i de la teva situació econòmica. Però com que molta
gent no pot accedir a l'educació a causa de la seva situació econòmica, faria que hi
hagi més beques, per així ajudar a aquelles persones amb els recursos escassos.

→ DANI
En Dani afirma que es poden trobar moltes desigualtats a nivell econòmic en el món
que vivim. Es troben persones com la Carme amb recursos econòmics molt alts
cosa que provoca que altres persones com és el cas de l’Omar, la Marta i la Isabel,
hagin de viure en pitjors condicions amb recursos limitats per la falta de diners.

Aquests greus problemes econòmics, creu que es poden solucionar amb uns certs
programes i polítiques. Un programa que podríem realitzar és proporcionar
oportunitats de treball a gent, com és el cas de molts immigrants que provenen de
països en desenvolupament, en aquest debat es troba el cas de l’Omar. Encara que
ell té l'oportunitat de treballar, la seva feina està mal pagada. Habitualment, en el
nostre país als immigrants els hi proporcionem treballs que la gran majoria de la
població no estan disposats a realitzar.
Per tant, creu que per tal de donar una oportunitat de treball a gent necessitada, la
millor opció és començar per feines mal pagades, ja que algú las hauria de fer.
Mentre que si es pot observar que ja porta molts anys en el seu treball i s’esforça,
però encara així ha de viure patint per la falta de diners, creu que el més adient és
poder pujar el sou perquè realment aquests necessiten ajut econòmic.
Per poder assumir una pujada del sou a aquestes persones, s’hauria de compensar
aquest desajust de diners per un altre lloc. Així que ell creu que el més adient és
pujar els impostos a persones com la Carme, amb una elevada quantitat de diners
que no es un problema per a ella.

Una altre opció per poder aturar el problema de la desigualtat és proporcionar

beques a aquelles persones que no disposen dels diners suficients per poder
permetre’s entrar a la universitat i bé són persones constants que estudien per
aconseguir bones notes, cosa que és injust deixar de banda i que no poguessin
entrar per la seva condició social.
Aquest tema, creu que ja està bastant solucionat a aquestes persones se’ls hi dóna
una beca com el cas de la Marta, és una filla d’una família treballadora amb
recursos limitats que pot estudiar en una universitat gràcies a la beca que li han
proporcionat.
En Dani, no ha necessitat aquesta ajuda de l’Estat ja que la seva família pertany a la
classe mitjana i ha pogut permetre’s una bona educació.

En conclusió, per poder abordar el tema de les desigualtats i poder proporcionar

oportunitats econòmiques per a tothom. L’adient seria que l’Estat intervengués en
aquests assumptes donant de manera directa o indirecta ajut econòmic a les
persones que ho necessiten. Si contemplem el passat, ens adonem que hem fet una
gran millora en aquest àmbit, però encara s’hauria de treballar més en aquest tema
per poder aconseguir una societat realment igualitària sense afegir més problemes
del que tenim com és el cas del diners. Sinó ens esforcem per canviar el nostre
món, qui ho farà?

→ MATEU
Com hem comentat a l'apartat anterior en Mateu és una persona la qual no
coneixem el seu nivell econòmic. Encara que sí que sabem que es troba a la
universitat, i que no s'esmenta res d'una beca. Per la qual cosa fàcilment podríem
considerar una classe mitjana, prou per poder permetre's una vida estable i còmode
econòmicament.

La posició econòmica que he suposat per aquesta part, no deixa pas a tenir massa
diferència amb els altres personatges, ja que realment seria una classe social la
qual podríem considerar la més neutral. I en Mateu, encara que no conec les seves
inclinacions polítiques podríem pensar que formaria part del grup de persones que
no es neguen a una immigració, i que consideren que els immigrants tenen les
mateixes oportunitats per accedir a una bona qualitat de vida. El Mateu diria
fàcilment que els immigrants en situacions com la de l'Omar podrien solucionar el
seu problema a través de l'estat. Hi ha diferents iniciatives les quals ell proposaria.

Primerament seria conservant el seu treball. Podríem deduir que l'Omar no ha rebut
una educació en condicions o bé, una ampla. Fent així que el seu nivell de formació
no sigui prou gran per a la societat d'avui en dia, per a poder accedir a millors
oportunitats. A més aquest té la barrera de l'idioma, cosa que dificulta encara més
trobar feina. L'estat se suposa que està per ajudar a les persones que es troben dins
del mateix país. És per això que el Mateu considera que com l'estat té diners, podria
intentar distribuir la riquesa per tal d'intentar que situacions com la de l'Omar no es
produeixin. Una de les seves iniciatives podria ser imposar més lleis per evitar els
contractes temporals i precaris, amb els quals sovint els treballadors de les
constructores han de sobreviure. Hi ha moltes maneres d'evitar aquests contractes,
ja sigui a la regulació de les empreses, com controls constants a les obres. Però
com sempre hi ha forces ocultes a les quals no els interessa, cosa que crea una
problemàtica. La qual hauria de ser estudiada amb més profunditat.

El Mateu podria ser més sensible a altres tipus de treballs, uns que tinguin més a
veure amb el sector sociosanitari el qual per culpa de la seva discapacitat és el
treball que més l'interessa per a que treballi la gent. Aquests treballs del tipus
sociosanitari són molt importants i ajuden a una part de la societat de la qual forma
part el Mateu.

Un altre ajuda que ve per part de programes potenciats per l'estat el qual el Mateu
podria donar suport. És el d'oferir classes d'idiomes en les quals s'imparteixi la/les
llengües oficials de cada territori. Ja que el Mateu considera que la millor manera de
poder treballar en societat bé i poder escalar, és aprenent l'idioma. Perquè la majoria
dels llocs i treballs et demanaran l'idioma oficial. A més si parles més d'una llengua
els treballs als quals tu puguis accedir seran molts més que els que podries accedir
amb el coneixement de només una.

→ ISABEL
La Isabel és una dona és treballadora de la terra, cosa que la manté connectada
amb les seves arrels culturals.

Relacionat amb la seva cultura i creences, no creu en el sistema econòmic actual i

tampoc creu en l’Estat, aleshores, això fa que es trobi marginada en la societat i
com a objectiu no tingui solucionar desigualtats econòmiques, ja que no es troba
dins d’aquell “món”.

Suposem que no és una persona que depèn econòmicament del sistema. Encara
que és veritat que sempre hi haurà factors dels quals dependrà perquè al treballar
amb persones que si que depenen de la societat, és segur que d’alguna manera es
veurà esquitxada per les conseqüències i beneficis de l’economia.

La Isabel, al ser indígena, com abans he esmentat, i dedicar-se a l’agricultura, no té

una economia que la puguem classificar com a estable del tot, ja que en qualsevol
moment pot trobar-se en la situació de tenir mancances de qualsevol recurs. Així
que en el cas que es poguessin donar diners algun ofici, ella defensa que es
destinin a l’agricultura, ja que d’aquesta manera li donaria una seguretat per
continuar dedicant-se allò, i que també es destinin a societats indígenes, ja que
perquè tinguin costums i maneres de viure diferents de la resta de la societat, no
deixen de ser persones amb necessitats i drets.

Relacionant el tema econòmic amb la situació de l’Omar, que és una persona que
no guanya suficients diners, la Isabel no s'oposa si hi ha la possibilitat que rebi una
ajuda econòmica, però una de les solucions més viables que defensa és que l’Omar
valori el que té, i s’ajusti a la seva realitat, ja que la Isabel sempre ho ha fet. Tot i que
la solució inicial per a ella és que l’Omar deixi de dedicar-se a la construcció i es
dediqui a l’agricultura, o ja sigui a qualsevol altre ofici que no faci mal al medi, ja que
defensa que el que primer s’ha de respectar és l’espai on vivim, és a dir, la Terral.

-GENERAL

En aquest cas, després que cadascú dónes la visió de cada personatge, ens ha
passat una mica el mateix, la solució al problema de l'Omar ha tingut diversos punts
de vista segons la persona i sobretot segons la posició econòmica i personal de
cadascun dels personatges. Tots hem estat d'acord en el fet que d'alguna manera és
un conflicte el qual sí que ens afecta, i per tant no ho podem deixar de costat, però
ningú vol renunciar a res que l'afecti directament. Des de diferents visions hem
plantejat solucions que les unes i les altres són bastants semblants.

Tots els personatges, més o menys, han tingut idea molt semblants. Encara que
poden dividir les seves iniciatives en dos grups. Un grup que el seu pensament es
basa en el fet que l'Omar ha d'escalar per si sol, i poca intervenció per l'estat. I
després es troba el grup on es troben personatges com en Mateu que consideren
que l'estat ha d'intervenir en el conflicte de diverses maneres, a través de la llengua
revisions entre altres. Com veiem una culpa més a la persona i, en canvi, l'altre a
l'estat. Justament això és el que ens fa veure el comportament de diferents classes
socials cap a sectors menys privilegiats.

És just que l'Omar busqui una millor oportunitat laboral per mantenir la seva família,
ja que el fet de ser d'un altre país no l'hauria d'aturar per aconseguir una feina millor.