PRÀCTICA DE DISSOLUCIONS AL LABORATORI

Martina Bertrán
Sergi Centeno
Cloe Crespan
Carla Díez
Leire Martínez
ÍNDEX
1. Objectius
2. Materials
3. Fonaments teòrics
4. Dissolució A
4.1 Càlculs
4.2 Preparació
4.3 Resultats
5. Dissolució B
5.1 Càlculs
5.2 Preparació
5.3 Resultats
6. Conclusions
6.1 Conclusions de l’activitat

1. OBJECTIUS

Abans de dur a terme la pràctica ens vam proposar una sèrie d’objectius per tal
d’enriquir l’experiència al laboratori.

Aquests objectius van ser:

● Aprendre a seguir un bon mètode de treball al laboratori

● Diferenciar el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer a l’hora de manipular
materials i productes estant al laboratori. Per això és important seguir les
instruccions de
● fer dissolucions ben fetes al laboratori
● Aprendre a utilitzar materials del laboratori.
● Millorar en la nostra redacció d’informes al laboratori
 ● Aprendre a millorar la nostra precisió en les mesures que prenem.

2. MATERIALS:

● Matràs aforat de 250 ml

● Pipeta pasteur
● Embut de forma alemanya
● Flascó rentador
● Vas de Precipitats
● Pipeta graduada
● Aigua destil·lada
● Sal (NaCl)
● Espatula/cullereta
● Balança electrònica
En cas d’haver realitzat la pràctica amb Àcid clorhídric hauríem necessitat:
● Dissolució concentrada d’HCl
● Tota mena de proteccions, ja que l’HCl és perillòs de manipular.
-Bata
-Guants
-Ulleres de protecció

3. FONAMENTS TEÒRICS

ÀCID CLORHÍDRIC
L'HCl, o àcid clorhídric, és un compost químic format per un àtom d'hidrogen i un
àtom de clor. És una substància altament corrosiva i irritant, es troba comunament
en forma de gas en solució aquosa. És molt soluble en aigua i en dissoldre's desprèn
gran quantitat de calor.
A temperatura ambient, l'àcid clorhídric és un gas incolor amb una olor agre i
penetrant.

Propietats químiques de l'àcid clorhídric:

Corrosivitat: Com hem dit anteriorment, l'àcid clorhídric és altament corrosiu i pot fer
malbé materials com metalls, teixits i altres compostos químics.
Acidesa: Una dissolució concentrada d'àcid clorhídric té un pH inferior a 1, cosa que
indica la seva alta acidesa. És altament àcid per la seva capacitat per alliberar protons
(ions d'hidrogen) en solució aquosa. Reacciona amb bases per formar sals i aigua en
un procés anomenat neutralització.

Dissociació: L'àcid clorhídric està gairebé completament dissociat en dissolucions

aquoses, cosa que significa que se separa en ions H+ i Cl-.
Reaccions típiques: L'HCl reacciona amb molts compostos, inclosos els metalls bàsics,
formant clorurs metàl·lics i alliberant gas hidrogen. També reacciona amb carbonats i
bicarbonats per alliberar diòxid de carboni i formar clorurs

Preparació: L'àcid clorhídric es pot obtenir fent que el clorur d'hidrogen entri en
contacte amb l'aigua.

Propietats físiques de l'àcid clorhídric:

Punt d'ebullició: -85 graus Celsius.

Punt de fusió: -114.2 graus Celsius.

Densitat: 1.49 g/cm³ (en forma líquida a 20 °C).

Solubilitat en aigua: L'HCl és altament soluble en aigua, formant àcid clorhídric.

Usos de l’HCl:

-A la indústria química, l'àcid clorhídric s'utilitza en la producció de clorur de vinil per

fabricar plàstics com el PVC (policlorur de vinil).

-En la neteja i el decapat de metalls.

-A la indústria alimentària per ajustar el pH i com a agent conservant.

-A la indústria farmacèutica i de productes químics per a la síntesi de diversos

compostos.

-Al laboratori com a reactiu químic.

Es recomana ser conscient de la importància de tenir en compte que l'àcid clorhídric

s'ha de manejar amb precaució a causa de la corrosivitat i la toxicitat. S’han de seguir
les mesures de seguretat adequades en manipular aquest compost químic. Per tant
unes de les precaucions que recomanen els experts són:
Per a treballar amb l’àcid clorhídric s'ha d’estar en àrees ben ventilades a causa de la
toxicitat del gas i dels vapors alliberats. També s'ha d'emmagatzemar en recipients
adequats i etiquetats correctament. Utilitzar tota la mena d’estris que puguin
protegir-te ja que el mínim contacte amb la pell o els ulls pot causar cremades molt
greus.

AIGUA
L'aigua (H2O) és una de les substàncies més importants i comunes a la Terra. La
fórmula química
indica que cada molècula d'aigua està composta per dos àtoms d'hidrogen (H) i un
àtom d'oxigen (O).

Estat físic: L'aigua es pot trobar en tres estats físics principals:

• Líquid: Aquesta és la manera més comuna de trobar l'aigua a la Terra. L'aigua

líquida és essencial per a la vida tal com la coneixem.

• Sòlid: L'aigua se solidifica quan es refreda per sota de 0 graus Celsius, formant gel.
El gel flota a l'aigua líquida, cosa que és vital per a la vida aquàtica i té importants
implicacions per al clima i el medi ambient.

• Gasós: L'aigua es converteix en vapor d'aigua quan s'escalfa a una temperatura

superior a 100 graus Celsius (a nivell del mar hi ha una pressió atmosfèrica normal). El
vapor d'aigua és part de l'atmosfera de la Terra i juga un paper crucial al cicle de
l'aigua i al clima

Propietats físiques:

• Punt d'ebullició: 100 graus Celsius a nivell del mar i una pressió atmosfèrica normal.
• Punt de fusió: 0 graus Celsius a nivell del mar i una pressió atmosfèrica normal.

• Densitat: La densitat de l'aigua varia amb la temperatura i arriba al màxim a 4 graus

Celsius.

• Capacitat calorífica: L'aigua té una alta capacitat calorífica, cosa que significa que
pot absorbir i retenir grans quantitats de calor sense experimentar canvis significatius
a la seva temperatura. Això contribueix a moderar el clima i manté la temperatura
dels organismes vius estables.

Propietats químiques:

• Polaritat: La molècula d'aigua és polar, cosa que significa que té una distribució
desigual de càrrega elèctrica. L'oxigen té una càrrega negativa parcial mentre que els
hidrògens tenen una càrrega positiva parcial. Aquesta polaritat permet que l'aigua
formi enllaços d'hidrogen, cosa que és crucial per a moltes de les seves propietats
úniques.

• Solvent universal: L'aigua és coneguda com el “solvent universal” degut a la seva

capacitat per dissoldre una àmplia varietat de substàncies. Això és degut a la seva
polaritat, que li permet interactuar amb altres molècules i dissociar ions en solució.

• Capil·laritat: L'aigua té la capacitat de moure's contra la gravetat a través de petits

espais, un fenomen conegut com a capil·laritat. Això és important en processos com
l’absorció d’aigua per les arrels de les plantes.

• Tensió superficial: L'aigua exhibeix una tensió superficial, cosa que significa que a la
superfície d'un cos d'aigua les molècules d'aigua estan més fortament unides entre si
que amb les molècules d'aigua a l'interior. Això permet que certs organismes, com els
insectes aquàtics, es mantinguin a la superfície de l'aigua.
En conclusió, l'aigua és essencial per a la vida a la Terra. Tots els organismes vius
depenen de l’aigua per sobreviure i dur a terme les seves funcions biològiques.
• L'aigua també té un paper crucial en nombrosos processos geològics, químics i
atmosfèrics, inclòs el cicle de l'aigua, el clima i l'erosió del paisatge.

En resum, l'aigua és una substància química fonamental amb una àmplia gamma de
propietats físiques i químiques que són vitals per a la vida a la Terra i per a
nombrosos processos naturals

HCl i H2O

L'HCl (àcid clorhídric) i l'H2O (aigua) són dues substàncies amb propietats i
característiques diferents. Aquí et presento algunes diferències i similituds entre ells:

Diferències:

Composició química: L'HCl està compost per un àtom d'hidrogen (H) i un àtom de clor
(Cl), mentre que l'H2O està compost per dos àtoms d'hidrogen (H) i un àtom d'oxigen
(O).

Naturalesa àcida: L'HCl és un àcid fort, mentre que l'H2O és una substància neutra.

Propietats químiques: L'HCl és corrosiu i altament reactiu, mentre que l'H2O és

menys reactiu i no té propietats corrosives.

Ús industrial: L'HCl s'utilitza en la indústria química per a la producció d'altres

compostos, com ara sals de clorur. L'H2O és essencial per a nombrosos processos
industrials i per a la vida en general.

Similituds:

Presència d'hidrogen: Tant l'HCl com l'H2O contenen àtoms d'hidrogen a la

composició.
Dissolvents: Tant l'HCl com l'H2O tenen la capacitat de dissoldre moltes substàncies,
encara que l'H2O és conegut com el “solvent universal” degut a la seva capacitat per
dissoldre una àmplia varietat de compostos.

Importància per a la vida: Tant l'HCl com l'H2O són ​importants per a la vida a la Terra.
L'H2O és essencial per a la supervivència dels organismes vius, mentre que l'HCl
exerceix un paper en processos químics i biològics.

4. DISSOLUCIÓ A:

Objectiu:*Preparar 250 ml de dissolució d’HCl 0,585 M, a partir d’una dissolució

concentrada d’HCl

Dades del pot: HCl 35% // densitat = 1,19 g/cm3 // M= ?

4.1. Càlculs:

1- Passar el % en massa a molaritat (M)

35 𝑔 𝐻𝐶𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐶𝑙 1,19 𝑔 𝑑𝑖𝑠𝑠 𝑚𝑜𝑙

100 𝑔 𝑑𝑖𝑠𝑠
· 36,5 𝑔 𝐻𝐶𝑙
· 1 𝑚𝑙
= 0, 011 𝑚𝑙
= 11𝑀

Per fer aquesta fórmula utilitzem la concentració d’HCl que hi ha al pot i que és del
35%. A continuació utilitzem la igualtat que ens diu que 1 mol HCl conté 36,5 g HCl i
finalment utilitzem la densitat de la dissolució, que és 1,19 g/cm3.
2- Calcular els ml de la dissolució 1 (HCl conc.) per obtenir 250 ml de la dissolució 2

0,585 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐻𝐶𝑙 1000 𝑚𝑙

0, 25 𝐿 × 1𝑙
× 11 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐶𝑙
= 13, 30 𝑚𝑙 ≈ 13 𝑚𝑙

Aquí, passem els 250 ml, que volem preparar, a litres i ho multipliquem per la
molaritat que volem que tingui, en aquest cas de 0,585 M. I això ho multipliquem per
la molaritat 11 M de la dissolució del pot.

4.2 Preparació:

1. Amb ajut del pipetejador i la pipeta agafem el volum necessari de la dissolució

concentrada d'HCl.

2. Posem els 13 ml a dins el matràs aforat i seguidament hi posem l'H2O destil·lada

amb el flascó rentador fins a una mesura per sota de l'enràs.
3. Amb una altra pipeta (o amb la mateixa, però netejada) i amb el mateix
pipetejador acabem d'omplir el pot fins a la marca d’enràs. Fins a que la capa
superficial de la nostra dissolució quedi per sobre de la marca.

4. Barregem i obtenim 250 ml de dissolució d'HCl (en el nostre cas aigua) amb 0'6 M.
Hem de tenir en compte que le que estem fent al matràs ho fem més d’un cop per a
que així la nostra dissolució quedi benn homogeneitzada

11,4 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐶𝑙

0, 013 𝑙 · 1𝑙
= 0, 15 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐻𝐶𝑙

0,15 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐻𝐶𝑙

[𝐻𝐶𝑙] = 0,25 𝑙
= 0, 6 𝑀

Per calcular la molaritat de la nostra dissolució de 250 ml, agafem els ml que agafem
de la dissolució 1, i els passem a l i multipliquem per la igualtat que ens diu que en 1 l
hi ha 11,4 mol HCl i així obtenim els mols d’HCl que utilitzarem per calcular, amb la
segona fórmula, la molaritat final. El que fem és dividir els mols d’HCl que contenen
0,013l i els dividim entre el volum de la dissolució, 0,25l.
5. A partir de la dissolució anterior en preparem una altra, del volum que vulguem,
però amb una concentració 0,0585M.

0,0585 𝑚𝑜𝑙𝑠 1000 𝑚𝑙

0, 25𝑙 · 1𝑙
· 0,585 𝑚𝑜𝑙𝑠
= 25 𝑚𝑙

Amb aquesta fórmula calculem els ml que hem d’agafar de la dissolució anterior per a
preparar una altra amb una concentració de 0,0585 M. Per tant, agafem el volum de
la dissolució i el multipliquem per la molaritat que volem i també per la molaritat
anterior.

6. De 250 ml de la dissolució anterior n’hem d’agafar 25 ml.

7. Posem els 25 ml dins del matràs aforat i tornem a omplir amb aigua destil·lada fins
a la marca d’enràs.

8. Homogeneïtzem la mescla.

*Nota: Els matrassos aforats del laboratori tenen volums de 50, 100 i 250 ml, per això
mateix, hem recalculat els resultats, ja que a classe ho haviem fet amb 100 ml de
dissolució i en el laboratori vam partir de 250 ml de dissolució.

4.3. Resultats:

Els resultats que hem obtingut han sigut, de la primera dissolució, 250 ml de
dissolució d’HCl 0,6M, i la segona, ha sigut una dissolució feta amb una concentració
de 0,0585M d’HCl, és a dir, que per fer-la, hem agafat 25ml de la dissolució feta
prèviament, i els hem barrejat amb 225 ml d’aigua.

5. DISSOLUCIÓ B:
Objectiu: *Preparar 250ml dissolució NaCl 0,75M

5.1. Càlculs

1- Calcular els grams de NaCl de la dissolució amb la molaritat demanada:

0,75 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝐶𝑙 58,5 𝑔 𝑁𝑎𝐶𝑙

massa NaCl: 0,25l · 1𝑙
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝐶𝑙
= 10, 96 𝑁𝑎𝐶𝑙 ≃ 11𝑔 𝑁𝑎𝐶𝑙

Agafem els mililitres i els passem a litres i ho multipliquem per la molaritat i per la
igualtat que ens diu que 1 mol de NaCl conté 58,5 g NaCl. Per a que així poguem
calcular la massa final que necessitarem per fer el nostre experiment.

5.2. Preparació:

1. Pesem a la balança electrònica els 11 grams de NaCl (calculats previament) sobre

un vas de precipitatsamb la balança electrònica prèviament tarada.

2. Dissolem els grams de NaCl en una quantitat d’aigua suficient al vas de precipitats.
3. Transferim la mescla a un matràs aforat.Utilitzant una bareta de vidre tenint en
compte que no es perdi cap gota de la nostra dissolucio per així ser el més acurat
possible

4. Enrasem i homogeneïtzem la mescla. Per a aque així tot el nostre solut es pugui
disoldre correctament.
5.3 Resultats
El treball ens demanava calcular els grams de NaCl de la dissolució amb la molaritat
esmentada, en aquest cas 0,75 M de NaCl, a partir de 250 ml.
Els resultats que hem obtingut ha sigut de 10,96 g NaCl, ho he arrodonit a 11g NaCl ja
que així ho deixarem amb un nombre enter.

6. CONCLUSIÓ

Un dels problemes més importants en la nostra pràctica que ha dificultat que ara puguem
tenir uns resultats precisos i correctes és el fet que no hem pogut utilitzar l’HCl, ja que
aquest element és altament corrosiu, com hem mencionat en els nostres fonaments teòrics.
El fet que l’HCl sigui altament corrosiu fa que sigui molt més perillos treballar amb ell, per la
qual cosa vam haver de substituir l'HCl per l'H2O, fent així que estiguéssim en la primera
pràctica barrejant aigua amb aigua. Això va fer que no poguéssim veure una reacció com la
que vam veure amb l’aigua i el NaCl.

En barrejar el NaCl amb l’aigua, vam poder observar un efecte molt especial. En barrejar-ho
amb la bareta, vam poder veure com la dissolució no arribava a ser líquida, indicant que la
sal s’estava dissolent. En lloc de veure l’estat sòlid de la sal, vam observar això, el que ens
porta a concloure que el que estava succeint a la dissolució era el procés de trencament dels
enllaços de la sal, gràcies a la polaritat de l'aigua, com vam esmentar en els fonaments
teòrics.

També hem de tenir en compte que les nostres dissolucions han estat preparades amb
objectes que no són d’alta precisió, i hem fet aproximacions en els nostres càlculs, la qual
cosa ha augmentat l'error acumulat. Si estiguéssim en un laboratori professional, els nostres
procediments haurien estat diferents. Hauríem utilitzat materials més precisos, i els càlculs
haurien sigut més exactes, sense tantes aproximacions.
6.1 Conclusions de l'activitat:

Per finalitzar, podem dir que les dues pràctiques han estat molt profitoses per al nostre
aprenentatge, ja que hem pogut aplicar coneixements teòrics de manera pràctica, fet que ha
fet la pràctica menys tediosa. Hem aconseguit tots els objectius proposats. Primerament,
vam adquirir precisió en la preparació de dissolucions. Vam aconseguir preparar una
dissolució d'àcid clorhídric (sense HCl) amb una concentració de 0,6M, la qual cosa indica
que el procés de preparació es va dur a terme amb precisió seguint els càlculs adequats.
També vam poder aplicar els coneixements teòrics de fórmules que vam aprendre a classe
en un treball real.

Un altre factor important que hem après és el comportament en un laboratori i les mesures
de seguretat en el maneig de substàncies, així com l'ús d'eines de laboratori. Hem millorat
també la nostra capacitat per redactar un informe de laboratori, ja que en aquest hem hagut
de detallar els procediments seguits. En resum, la pràctica ens ha proporcionat una
experiència pràctica valuosa, reforçant el nostre coneixement teòric i les nostres habilitats
pràctiques en el maneig de substàncies químiques al laboratori.