PRÀCTICA DE LABORATORI GLÚCIDS

BIOLOGIA (1 BATXILLERAT)
Dades
Nom i cognoms: Professor/a: Natàlia Castella

OBJECTIU:

 Identificar les propietats químiques dels glúcids

 Identificació de la presència de glúcids en els aliments (identificació de sucres reductors i no

reductors)

Reducció del reacctiu de Fehling

Els monosacàrids són capaços d’oxidar-se , és a dir de perdre electrons,davant altres substàncies que en acceptar els
electrons és redueixen.

La propietat d’oxidar-se és utilitzada al laboratori per identificar la presència de glúcids (monoscàrids) i fer-
ne un anàlisi quantitatiu i qualitatiu.

En aquesta pràctica realitzarem un anàlisi qualitatiu, és a dir comprovarem si diferents substàncies

redueixen el reactiu de Felhing o de Benedict.

El reactiu de Fehling és una solució de color blau de sulfat de coure (CuSO4  Cu2+ +SO42- )en aigua. Quan un
monosacàrid es posa en contacte amb el reactiu de Fehling, el coure del sulfat de coure es redueix i forma
òxid de coure, que és insoluble i forma un precipitat de color vermellós. El canvi de color blau a vermell,
molt evident revela la presència de glúcids.

2+ -
El carboni carbonílic en construir un grup aldehid, presenta un estat d’oxidació de +1 i davant de ió Cu s’oxida ( li cedeix 2e ) i passa
a construir un grup àcid, el qual presenta un estat d’oxidació 3 +. En acceptar aquests electrons l’ió Cu2+ es redueix i passa a ió Cu+. Es
forma Cu2O, que és insoluble i forma un precipitat de color vermell ataronjat. Prèviament és formen compostos intermedis
(l’hidròxid cuprós CuOh, que és de color groc).

Relació de l’abundància de glúcids amb el color obtingut. Si reacciona amb

disacàrids és vermellós. Si reacciona amb monoscàrids és verdós.
Generalitat de Catalunya
Institut de la Pobla de Segur

PART 1 IDENTIFICACIÓ DE SUCRES REDUCTORS

Procés experimental:

Disposeu de 4 vasos numerats com a (1, 2, 3 i 4) i 4 càpsules de petri (1,2,3,4) les quals contenen midó,
sacarosa, fructosa i glucosa.

1. Preparem dissolucions diluïdes de glucosa, sacarosa, maltosa i midó (3 a 5 g / 100 ml).

2. Observem la manera com es dissol cadascuna d’aquestes substàncies i anotem el que em observat
a la taula de resultats.

3. Amb una espàtula que s’ha de rentar i s’ha d’eixugar cada vegada que s’utilitzi. Ens posem una mica
de cada glúcid a la mà i el tastem, i apreciem si el gust és dolç o no i anotem els resultats.

4. Per comprovar el caràcter reductor de les 4 substàncies davant del reactiu de Fehling, posem 4 tubs
d’assaig de 2ml de les quatre substàncies que investigem.

5. Afegim 2ml de mescla a parts iguals del reactiu Fehling A i el reactiu Fehling B (s’ha de preparar una
mica abans de l’anàlisi, ja que aquesta mescla és fa malbé amb el temps).

6. Posem els 4 tubs en un vas de precipitats de 250 ml, mig ple d’aigua i ho escalfem (bany maria).

7. El caràcter reductor s’evidencia per l’aparició del precipitat vermell d’òxid de coure (II). En un
primer moment s’hi aprecia un color verdós, després un color groc i finalment el color vermell.
Anoteu els resultats a la taula.

PART 2 HIDRÒLISI DELS GLÚCIDS

En aquesta segona part únicament utilitzarem els tubs d’assaig que contenen substàncies que no han reduït
el reactiu de Fehling, per efectuar la hidròlisi dels enllaços glicosídics.

1. Afegim 1 ml HCl al 10% als tubs que contenen substàncies

no reduïdes.

2. A continuació ho escalfem 15 minuts al bany maria en

embullició.

3. Després, hi afegim hidròxid sòdic al 20% fins que el medi es

torni bàsic. Ho podeu comprovar mitjançant la introducció
de trossets de paper indicador de ph, aguantats amb unes
pinces.

4. A continuació repetim la prova de Fehling, afegim 2 ml de Fehling i anotem els resultats.

. Pràctica de laboratori
Pàg.2 de 4
Generalitat de Catalunya
Institut de la Pobla de Segur

PART 3 PROVA DEL LUGOL

Aquest mètode s’utilitza per identificar polisacàrids.

1. Comprovar si formen un complex blau amb el iode. Per fer-ho posem 4 tubs d’assaig amb 2 mL de les
quatre substàncies que s’investigen.

2. Afegim unes gotes de lugol (una

dissolució de iode i iodur potàssic) a
cadascun dels tubs. El iode que és un
element de color negre, en aquesta
dissolució forma l’ió I3-, el qual queda
atrapat a l’interior de l’hèlix de les
glucoses d’amilosa, per la qual cosa és
concentra i origina unitats fosques.
Anotar els resultats a la taula.

3. A continuació farem la mateixa prova amb pa, patates crues, pernil dolç i l’aigua residual de bullir
arròs. Afegiu unes gotes de lugol.

Informe de la pràctica (part 1)

Problema que s’investiga

Variable dependent?

Variable independent

Variables de control

Conclusions:

Informe de la pràctica (part 2)

 Per què uns glúcids no redueixen el reactiu de Fehling i sí que ho fan després d’una hidròlisi?

 Escriu la reacció d’hidròlisi de la sacarosa.

. Pràctica de laboratori
Pàg.3 de 4
Generalitat de Catalunya
Institut de la Pobla de Segur

Informe de la pràctica (part 3)

Problema que s’investiga

Variable dependent?

Variable independent

Conclusions:

 Quin glúcid detecteu amb la prova del lugol?

 Que es produeix si escalfem els tubs d’assaig?, és tracta d’un canvi físic o químic, justifica la teva
resposta? Proposa una manera de comprovar-ho.

 Quins aliments contenen aquest glúcid?

Taula de resultats:

Glúcid 1 Glúcid 2 Glúcid 3 Glúcid 4

Aspecte (cristal·lí o
amorf)
Color
Solubilitat
Gust
Fehling (+ o -)
Fehling desprès de la
hidròlisi
Lugol (+ o -)
Nom del glúcid

. Pràctica de laboratori
Pàg.4 de 4