1. Els complements verbals 1.1. El complement directe (CD) Els verbs transitius com ara tenir, dir, trencar, destruir, escoltar, mirar o Hlegir regeixen un sintagma nominal que s'anomena complement directe: E/ davan- ter ha marcat tres gols; L'incendi ha destruit el bosc Habitualment, el complement directe designa lentitat afectada per estat 0 Vaccié descrita pel predicat: El president liurara el diploma als premiats. EICD pot tenir les estructures segients: «+ SN (sense cap preposici6): Abracava lo Berta. * Oracions subordinades: Dis que no és cert + Pronoms demostratius, interrogatius, indefinits, relatius 0 personals, tonics i atons: Déna'm aixé; Qué vols?; No renyava ningui; La camisa que he comprat és bonica; M'estima molt En general el CD s'introdueix sense preposicié encara que es refereixi a perso- nes: Estimo |'Amau. Només en alguns casos si que hi posem la preposicié a: + Davant d'un pronom personal tonic: T'estimo atu, + En construccions reciproques amb la forma lun/una a laltre/altra: S‘enganyaven ['un a altre. + Opcionalment, pot acompanyar els CD introduits per pronoms rela- tius, interrogatius, indefints (tothom, tots, ningd): La dona a.qui he vis; Vaig veure a tothom; No coneixia a ninad, 11.1. Pronominalitzaci6 del CD EI CD pot ser substituit pels pronoms segients: Poounnucnchaied ‘a persona 2a persona 3a person ‘em, ens etus determinate, la 5, les | indeterminat: en reflexiu: es eutre: ho + Els pronoms el, a, els, les substitueixen el CD determinat, és a dir, quan el SN 6s introduit per un article (e, la, els, es), un demostratiu (aquest, aquesta, ‘aquests, aquestes), un possessiu (ef meu, ef feu, ef sev... 0 bé és un nom propi: ~ Va enganyor els veins. -> Els va enganyar. + Quan el SN és indeterminat se substitueix pel pronom en. Si el CD va prece- Git dalgun determinant (numeral, indefinit © quantitativ), el determinant no queda afectat en la substitucié ~ La Rut té migranya, ~> La Rut en té = Va comprar tres entrades. > En va comprar tres. ‘A Foracié Abracava la Berta, el CD fa Berta és un SN (sense preposicé). Per identificar el CD d'un verb transitiu hem de tenir en compte que ha de ser substituible per al- gun dels pronoms corresponents: el a, els, les, en, ho: = Duia la cartera. —> La duia, FIXA-THI Es recomanable establir la concor- danga de génere i nombre entre els pronoms (a, els, les i els participis dels verbs compostos: =No he trobat la Merce. —> No the trobada.¢ Quan en el CD hi ha un SAdj que fa de CN, podem mantenir-lo després de la Pronominalitzacié precedit pel determinant numeral i per un de partitiu: = Tens un boligraf vermell? No, només en tinc un de blau. + Els CD neutres amb els pronoms aixd o alld i les oracions subordinades que fan de CD es poden substituir pel pronom ho: ~ No veig alld. > No ho veig. - No veig que treballis gaire. > No ho veig, 1.2. El complement indirecte (Cl) El complement indirecte és e! complement que indica generalment el des- tinatari de 'accié expressada pel verb. €s un sintagma preposicional, intro- duit per la preposicié a: Repartia papers als col-laboradors. El complement indirecte sol aparéixer amb verbs com repartir, enviar, donar, etc,, que ja tenen un CD, amb la qual cosa el Cl indica el receptor de l'accié: Repartien invitacions als transeiints, ‘També hi ha un grup de verbs que exigeixen la presencia del Cli, en canvi, no orten CD: agradar, importar, convenir: Li agraden les nespres; No mimporta espe- rar siel premi sho val EICI pot tenir les estructures seguents: + Preposicié a + SN: Compra-ho ala Maria, © Preposicié a + oracié subordinada: Compra-ho a qui ho tingui més barat. 1.2.1. Pronominalitzacié i identificacié del Cl EICI pot ser substituit pels pronoms febles segtients: eniceiel ta persona 2a persona 3a persona leks Els pronoms de tercera persona Iii els substitueixen el Cl i tenen només fle- xi6 de nombre, Per identificar el Cl podem substituir el sintagma per fi ~ Direr la veritat al Pau. —> Li direm la veritat. (C1) Cal tenir en compte que cobloquialment pot aparéixer el pronom Iii també el Ck: Liregalaré un disc de Txarango a la meva xicota. Aixd és un pleonasme inad- missible en registres formals. Els pronoms de 1a i 2a persona em, et, ens, us i el pronom reflexiu es poden fer tant de CD com de Cl. Per identificar-ne la funcié podem commutar-los pels pronoms de tercera persona fi (Cl) 0 el, la (CD), formes que permeten dis- tingir clarament entre CD i Ck: ~ Em rento la cara. > Li rento fa cara. (C1) ~ Mrensabono cada mati, —> L'ensabono cada matt. (CD) ~ Espentina, La pentino. (CD) i Per saber si el verb és transitiu i, per tant, porta un CD, cal consultar el diccionari: preocupar, afectar, . ‘molestar, guanyar, espantar 0 en- | cantar sén transitius i porten CD. A Toracié Reparienintecons as trans: ints, el verb exigeix la presancia dun oy Els pronoms em, et, ens, us i li po- den apardixer com a datius étics. El datiu atic indica la persona im- plicada afectivament en el desen- volupament de Uaccié: El nen no ‘menja; La nena no Ui dorm. | Renal ——_ Jj FIXA-THI EL pronom ff té com a plural els. Per tant, son incorrectes formes com ara ls hi lis: = *Els hi direm la veritat. —> Els di- rem la veritat. = *igueu-ls (a veritat.—> Digueuslos (a veritat. Unitat 10. Les funcionssintactiques (I el predicat 417.118 1. Els compiements verbals 1.2.2. La combinacié pronominal de CD i Cl Les combinacions pronominals d'un CD i un Cl habitualment segueixen 'or- dre CI + CD i sén les segiients: a © ans co THI over mera oe S Uncea Mg ho liho Compro aixé al meu germa. = Li ho compro. cL | eel | conde lots ab jupndon, —> Evel cones _| ge | els | elsels | Liegeixo els contes als lumnes. —> Els els llegeixo. Ter [ een [ oes ant wc, ~ Els or |__ Fhe [eto [ees ogee pana pokes ~ eso en En canvi, quan combinem el, la, els, les (CD) amb el pronom fi CI singular) e canvia ordre habitual i el pronom Ii adopta la forma hi: oa Eaeerd ole |_Thi | Don et regal aon Rafe — Lh dono. [lat : lahi | Concediré fa copa aljugador. > Lahiconcediré. | et | eishi_ | vaig recta els poemes al pblic. —) El hi vai reciar tere leshi__ | Expico les vacances a'ivia, __— Les hi explico En valencia, el pronom Ii (Cl) es combina amb el, fa, els, les (CD) seguint l'or dre habitual (Cl + CD: I, Ia, Is, liles): = Va donor la carta a Eugenia, ~> Li la va donar. (valencia)/La hi va donar. (al- tres parlars) 1.3. El complement de régim verbal (CRV) El complement de regim verbal és un sintagma preposicional exigit per al- ‘guns verbs: No s‘adona de res, El verb determina la preposicié que introdueix, el complement (a, de, en o amb): pensar en, consistir en, contribuir a, oblidar-se de, confiar en, sortr-se amb, etc. EI CRV té caracter obligatori: 0 bé hi apareix el complement o bé el pronom que el subsituelx: Penso en tu, —> Hi penso. EICRV iel CC poden confondre's, ja que tots dos sén SPrep. Per distingir-los, cal fixar-se en el fet que el CC no té caracter obligatori: = Va destliurar-se de la carta, (CRV) — *Va deslliurar-se. ~ Va trobar la carta a Ja tarda, (CC) —> Va trobar la carta. EL CRV pot tenir les estructures segdents: + Prep + SN —> Confioen tu. * Oracié subordinada —> Confiem que arribard a hora Els complements CD i Cl de Foracié LUegeizo el cates als alumnes es prono- rinalitzen en Els els logic. FIXA-THT En catala col-loquial ta combinacié de pronoms de CD i CI es redueix a hi (equivalent a 1 fo, la hi), els hi (equivalent a els el, els la, etc.) i a'hi {equivalent a (i'n). Aquestes formes s6n admissibles en registres infor- mals, perd no en els formals. RESPON 4. Quin és ordre habitual de combina- ci6 de pronoms? En quins casos can- 2. Quan combinem fi amb el, la, els, les, li sempre es convertelx en hi? En uins parlars no passa? 3. Qué diferencia un CRV d'un CC? 4. La frase Els hi portarem dema, en la {qual els substitueix a ells hi substi- tueixel libre, es pot acceptar?Quan el CRV és una oracié subordinada, cal aplicar aquestes normes que afecten la preposicié: + Davant d'infinitiu, cal substituir les preposicions amb/en per a/de: Es conforma amb l'aprovat, —> Es conforma a passar curs * Davant d'una oracié introduida per la conjuncié que, cauen les preposi- ions atones: S‘arrisca a tot. ~> S‘arrisca que lexpedientin, 1.3.1. Pronominalitzacié del CRV El pronom hi substitueix els CRV introduits per les preposicions a, en i amb: = Van contribuir ala donacié, > Hi van contribuir. ~ Pensava en tots els inconvenients, —» Hi pensava. = Noes feia amb la cunyada, —> No s‘hifeia. El pronom en substitueix els CRV introduits per la preposicié de: Es penedeix dels seus actes. -> Se'n penedeix. 1.4, El complement circumstancial (CC) El complement circumstancial té un caracter opcional, és a dir, la seva ab- séncia no afecta la gramaticalitat de l'oracié: Colpejava la paret insistent= ment: / Colpejava la paret. La posicié habitual del CC és darrere dels altres complements, perd té una gran mobilitat: Voig comprar unes sabates a la botiga de la cantonada, —> A la botiga de la ‘cantonado, hi vaig comprar unes sabates. EI.CC pot tenir les estructures seguents: * SAdv: Quico Sabaté va caure aqui * SPrep: Quico Sabaté va caure a Sant Celon * SN: Quico Sabaté va caure ef 1960, * Oracions subordinades adverbials, de gerundi i de participi: Quico Sabaté va ‘caure quan era al carrer de Santa Teclo, Els CC complementen el verb, afegeixen informacié sobre les circumstancies que acompanyen l'accié verbal: * Lloe: Treballa a Manifeu. * Temps: Va arribar de matinodo, * Manera: Actuaré malament * Quantitat: No menja gens, * Instrument o mitja: Viatjo amb tren * Companyia: Viu amb la aermana, * Causa: No sortré per la pluj. * Finalitat: Han trobat la cura per a Ja malatio @rer ample ta xara Per practi el ant cag pre postions eta Teng 75596 FIXA-THI La utilitzacié frequent del pronom en amb el verb penedirse i recordar-se ha fet que el pronom acabi incrus- tant-se en els verbs. Es tracta dunes formes no reconegudes per la norma~ tiva i que, per tant, cal evitar: = No es recorda del viatge. —> No sen recorda./*No stenrecorda del viatg. ‘A Foracié No sorié per la plu, el CC inica la causa de Faccié del ver, Unitat 10. Les funcions sitdetiques (i el predicat 119120 1. Els complements verbals Hi ha complements circumstancials que no complementen unicament el verb, siné tota l'oracié. Expressen el punt de vista o la subjectivitat de I'emis- sor, tenen una gran mobilitat i van normalment entre comes: = Afortunadament, juguem dema. ~ Probablement, suspendran el parti. 1.4.1, Pronominalitzacié del CC No tots els CC es poden pronominalitzar. Habitualment es poden substituir pel pronom hi llevat dels de lloc introduits per la preposicié de: = Soparem ol restaurant. -> Hisoparem. _~ Viatja. amb tren, —> Hi viatja, = Torna de Tortosa, —» Ei torna ~ Surt de casa, —> En surt. 1.5. L'atribut (Atr) Latribut és un complement verbal obligatori que acompanya els verbs atributius: ser, estar, semblar, paréixer. Els verbs atributius fan d'enllag entre el subjecte i 'atribut, és a dir, contenen la morfologia verbal (temps, mode, aspecte) i la concordanga (nombre): ~ Els vins del Penedés sn excelents. ~ La Joana esta content ‘Aquests verbs, perd, a diferéncia dels predicatius, s6n semanticament buits. atribut pot tenir les estructures seguients: + SAdj: Joan-Daniel Beszonoff és rosselloné + SN: M. Antonia Oliver és una escriptora de Mallorca, + SPrep: Fls decorats s6n de cart, » SAdv: La novella no esta gens bé. » Oracié subordinada: Sembla que dem@ hi haurd vaga, Alguns pronoms tanics (indefinits, demostratius i interrogatius) també po- den fer d'atributs: Ell no és ningd; Qui ets tu? 1.5.1. Pronominalitzacié de l'atribut Els pronoms ho, el, la, els, es i en poden pronominalitzar latribut: = Liatleta catala és el campié. — Latleta catala és = Latleta catala és molt rapid, > Uatleta catala ho és: El pronom en substitueix 'atribut quan pretenem emfasitzar-lo: Que n'és, de onic; De savi,n’és molt; Com n’esta, de content. 1.6. El complement predicatiu (CPred) El complement predicatiu és similar a l'atribut, perd depén d'un verb no copulatiu i té una doble funcié de predicat verbal i nominal: La Laia va arrbar cansada (p. verbal). La Laia va arzibar a la feina cansada. < has ae ‘La Laia estava cansada (p. nominal), ‘A Troracié Afortunadament,juguem de- 1mé,el CC complementa tota foraci. Els verbs seri estar també poden tenir un sentit locatiu (indicar log). En aquest cas, no funcionen com @ atributius, siné que sén verbs predicatius que seleccionen tan CRV: Dema seré a Sont Celoni (CRY); Vag estarme tt ela a co- a(R). FIXA-THI En el registre colloquial tendim utilitear sempre ho en la substituci de Uatribut. Comprova sempre si es tracta dun atribut determinat o inde- terminat abans de fer-ne la substitu- id pronominal: En Francesc 6 el director. —> En Francesc ho é. (is col-loquial) —> En Francesc (6s. (as normativ)Per aquest motiu el CPred, tot i que depan d'un verb predicatiu, concorda en génere i nombre amb el SN al qual complementa, que pot ser el subjecte de =] Voracié 0 el complement directe. La preposicié com a introdueix un complement predicatiu: El presi- Hiha dos tipus de complement predicativ: dn dole oat Rand * EI CPred del subjecte complementa alhora el verb jel subjecte: L'advocat surt cansat de fa reunié. En aquest cas, el CPred concorda amb el subjecte. * £1 CPred del complement directe es relaciona amb el verb iel CD, i concorda en aquest cas amb el CD: Va servir-nos e sopar fred; Va servr-nos la sopafreda EI CPred pot presentar les estructures segiients: + SAdj: La Julia es veia capficada, * SN: Va nomenar-lo ambaixador. © SPrep: Es van quedar de pedro, 1.6.1. Identificacié Per diferenciar el complement predicatiu del complement circumstancial hem de tenir en compte que el CC només complementa el verb, mentre que el CPred complementa alhora el verb jel subjecte o el CD: = Treballa malament. (CC) ~ La pintora treballa contenta. (CPred) —> La pintora treballa. La pintora esta contenta, El CPred del complement directe també es pot confondre amb el comple- ment de nom. El CPred sempre fa referencia a una qualitat sobrevinguda, mentre que els CN indiquen una qualitat permanent: ‘ATforacé Lo pinor trebalo contenta ~ Porta els pantalons arrugats. < ‘CPred concorda amb el subject. ~ és CPred: si s'han arrugat per us _ és CN:sitenen un disseny arrugat. Amés, el CPred té mobilitat al marge del CD: Porta arrugats els pantalons. 1.6.2, Pronominalitzacié del CPred Generalment, el complement predicatiu se substitueix amb el pronom hi: ~ La Mariona es banyava nua, > La Mariona s'hi banyava, = Van arribar desfets. —» Hi van arribar. = Van trobar la Queralt de festa. -> Hi van trobar la Queralt Els verbs dir-s,fer-se, nomenar ielegir fan la pronominalitzacié amb la forma en: = Esdiu Roc. ~> Se'n di FIXA-THI EL CPred té una pronominalitzacié di ferent de Uatribut: RESPON = Estava tranquil —> Ho estava, '5. Quan podem pronominalitzar un CC? Com es fa? = Anava tranquil > Hi anava. 6. Que diferencia un verb predicatiu d'un de copulatiu? Quines estructures pot tenir Vatribut? 7. Com podem diferenciar un CPred d'un CC? | d'un CN? ——_—. x Unitat 10. Les funcionssintéctiques lI: el predicat 421. Identifica els complements verbals CD i Cl de les oracions ‘segents i fes-ne la substitucié pronominal, sempre que si- ui possible: ~ Van trobar la Neus a la platja ~ Telefona ales companyes cada dia. ~ Escriu novelles negres per 2 editorial ~ Pentina la Marina cada mat. = Menja rostit per Nadal. ~ Porta problemes als arics. ~ Va ocultar les proves al jutge = No donen cradit als clients ~ Ofereixen frulta seca als assistents, ~ Envien els correus als delegats. = Té uns ulls molt bonics. - En aquestes oracions sempre hi ha un CRV o un CC. Identifi- ‘ca quan és un complement o l'altre i justfica-ho. Fes-ne la substitucié pronominal, sempre que sigui possible: ~ No s'avé amb la veina = Va arribar-hi amb bicicleta ~ Tornard de Perpinya amb tren. ~ Noes refia mai de ningu ~ Confia absolutament en la seva gent. ~ Sempre va de bait, = Després dels anys, no es recordava de res. Stexposa a 'expulsi. = Caminava amb la familia pel corral ~ Ens escriu des de Roma = Amb la seva actuaci . Identifica els Atr i CPred de les oracions segiients i, en els casos que sigui possible, fes-ne la substitucié pronominal adequada: ~ El meu nebot és pianista, ~ Victor Balaguer era el cronista dela ciutat. = Van acabar la cursa cansats. = Van cagar un conill vi. ~ La Xenia és ain ~ Lamare era marxant. ~ Sembla le seva ava. ~ En Quim es mostrava esquiu. ~ Trobo la Berta fel. ~ Porto les botes enfangades. = La Carlota va sortir nerviosa de la feina. ~ El gat ve apartixer espantat I'endema, Explica les diferéncies entre els dos hi de les oracions se~ sients: ~ En aquesta fonda en Joan va beure-hi un suc de taronja, = En aquesta fonds, en Joan va comencar a veure-hi lar. | rE ae! as . Digues quina funcié sintactica fan els pronoms subratllats fen aquestes oracions: ~ Us ajudem sempre ~ Us notifiquen la sancié = Magraden els verats. Es recorda de tu = No ens diu la veritat. abracen molt i s'estimen poc. = Et porten molts maldecaps. — Noes refien de Alicia. ~ Eng veiem cada dia a "hora de dinar, . Completa al quadern les oracions segtients amb un CD oun ck = Laila stestima - En Pau cada matitruca ~ Un malfactor va colpejar ~ Han enxampat ... copiant al'examen, ~ Escriu ... sempre que va de vacances. ~ Elquedic afecta molt ~ Cuinava canelons = Esperem ... per marxar. Assenyala els errors de les oracions segients, esmena'ls i raona la correccié: = Els hi va dir la veritat. Vaig donar-lis el que cercaven. Veig veure ala Joana a casa, Els en vaig donar la bona noticia, Guardiola va substituira Rikaard a la banqueta del Barca. Stho vaig explicar fil per randa, No li preocupa niliespanta res. No s'enrecorda mai de fer la feina, Contfio en acaber aviat lencarrec. Dem els meus pares van a Londres. Jo també aniré, Pensava en que vindries abans.'8, Segueix el model i completa el quadre segiient: recordar-se —> SN: Es recordard de tot. > Infinitiu: Es recorda de pagar, ~ Ora subordnada: record que estinava or bone nadie oN vantarse accedir queixarse negarse ‘encarregarse afogir acostumarse 9. Identifica els complements verbals de les oracions se- sents fes-ne la pronominaltzacié: ~ Tornen diners als contribuents. ~ Prepara el dinar a 'avia, ~ Torna els préstecs a les caixes. ~ Desa les carxofes a la nevera. = Treu els glacons del congelador. = Va trobar el pare trist. = No s'avé amb els companys de la feina ~ Es recorda de totes les experiéncies viscudes. = Pagava els lloguers endarrerits, ~ Va admetre els fets als mossos d'esquadra, ~ Fs posava nervids quan estava malalt. = Sortia de casa ben d'hora, = Vaig trobar tres rovellons. ~ Cedeixen les terres als masovers, 410. Completa les frases segUents amb les combinacions pro- nominals adequades: sin eme'n li welsels et la'n slahi sleshi emo Thi selsen ~ Els veins ‘han demanat ol. Ara... donaré. ~ Hem comprat carxofes per a la Neus. ... he comprat perqué faci una tru, = Va enviar els documents als instructors. Perd ... va en- viar fora de termini = Em va demanar vint euros, perd ... vaig debxar cine, = Quantes nespres vol? Posi... dos quilos. Envia el conte al concurs; envia ... de seguide. = Va convidar la Neus a la festa, Sempre que fa anys. convida. vanomenar ahi = Per qué em demanes coses impossibles? Fins ara no havies fet, = L’Amalia troba les pellicules a la biblioteca. ... troba sempre ~ Va nomenar la Farners directora, 11. Transforma les oracions segiients en positives i efectua~ hi les modiiacionspronominas necessaries. Fat en ‘exemple: 'No em donis a libreta. -> Osna-me-la, ~ No anullis les visites a la psicdloga, ~ No escriguis cartes al director, = No diré al meu fill que has trucat ~ No faré el treball de recerca per tu. = Noestripeu els vostresfulls — No ens regala flrs per 'aniversari = No parleu d'aixd amb el Quim, = No porteu el libre ala cartera = No presenteu la dimissié ala junta. = No deixeu els apunts als companys, = Nous doneu cap cop al cap, 12.Escriyoraions que contngun els elements que es pro- pposen en cada cas: = Un CD pronominalitzat amb el pronom la, = Un Cliun CD pronominaltzats els el ~ Un CD iun Cl pronominalitzats lah = Un CRV pronominalitzat hi = Un CRV pronominalitzats en. = Un CC pronominalitzat hi = Un Atr pronominalitzat el = Un Atr pronominalitzat ho. = Un CPred pronominalitzat hi 13. Explica la diferencia que hi ha entre un CPred del subjec- ‘tei un CPred del complement directe, i també entre un (Pred i un CC. Finalment, posa'n almenys un exemple de cadaun. Unitat 10. Les funcionssintactiques (I el precicat (28)