\ \

PRÁCTIQUES DE FISÍCA DE COU

 Practiques de Física de C. O. U.

Introducció

Les orientacions d'activitat i aprenentatge contingudes en el programa de Física de COU

remarquen la importancia de fer arribar als alumnes el caracter experimental de l'assignatura i la
necessitat de realitzar practiques o, si més no, experiencies de catedra per tal d'ajudar a
comprendre determinats conceptes i/o Beis físiques. Aquesta necessitat es fa encara més evident
en determinats temes com ara ones, corrent altern i electronica. La realitat, pero, és que en
general els alumnes acaben el curs sense haver-ne fet. En conseqüencia, tot i ser conscients de
les dificultats que aixo comporta per la manca de temps i/o material, la coordinació de Física de
COU creu necessari tornar a recordar la conveniencia de fer practiques i n'ha seleccionat cinc la
realització de les quals recomana per a aquest curs. Us adjuntem una guia de cadascuna.
Aquestes guies no pretenen res més que tenir un caracter orientatiu i esperem que us siguin útils .

2
 Practiques de Física de C. O. U.

Tir parabolic

l. -Objectius

Que l'alumne sigui capa~ de:

-interpretar el tir parabolic coma composició de dos moviments.
-comprovar experimentalment que en els tirs horitzontals el temps de caiguda no <lepen del
valor de la velocitat inicial.
-comprov .ir experimentalment que en general el temps de caiguda depen únicament del valor
de la component vertical de la velocitat inicial.
-comprovar experimentalment com varia l'abast maxim en funció de l'angle de sortida per a
un valor deterrninat de la velocitat inicial i veure que és maxim pera 45°.
-comprovar experimentalment les equacions del tir parabolic

2. -Material

Guia metal.lica en forma de U d'uns 40 cm de longitud, suports, bola, cinta metrica, paper
carbó i cronometre.

3. -Procediment

El muntatge és tan conegut que no cal detallar-lo. Les mesures a prendre són:
-mesurar l'angle de sortida a partir del seu sinus.
-calcular la velocitat inicial del tir parabolic, que coincideix amb la velocitat final del pla
inclinat, a partir de la mesura del temps que ha trigat la bola en recórrer el pla inclinat i
d 'aplicar les equacions del m.r. u.a.
-mesurar el temps de caigucla del tir parabolic.

J
 Practiques de Física de C. O. U .

•
-mesurar l'abast maxim i l'altura inicial del tir parabolic.

4. -Sugge riments

-convé realitzar diferents mesures del temps i fer-ne un tractament senzill d'errors. Pera fer-
ho cal assegurar-se que la inclinació del pla inclinat no varia i que tampoc no ho fa la
velocitat inicial de llan9ament.
-per comprovar la variació de l'abast amb l'angle de sortida convé comen9ar treballant amb
un angle de 45° i fer-ne, posteriorment, petites variacions.
-es pot treballar també amb el pla inclinat invertit, situant la bola a la base del pla i
comunicant-li un petit impuls.
-pu comprovar-se el principi de conservació de l'energia mecanica estudiant la seva evolució
des del moment de sortida fins !'impacte amb el terra.
 Practiques de Física de C. O. U .

.
Observació d'ones estacionaries

l. -Objectius

-Visualitzar el caracter ondulatori del so.

-Determinar els parametres més característics d'una ona: longitut d'ona, freqüencia i velocitat
de propagació.
-Utilitzar les relacións entre longitut d 'ona, freqüencia i velocitat de propagació.
-Comprovar que les condicions de contom del medi determinen les freqüencies de les ones
que es poden propagar en un recinte.

l. -Materials

Per tal de generar ones estacionaries es pot treballar arnb cordes i veure quins són els seus
modes de vibració, observant la distancia entre node i node i determinant la velocitat de
propagació coneixent la freqüencia. O, si es tenen sistemes més sofisticats, estudiar la
propagació de les ones electromagnetiques generades per un dipol de Hertz.

Un cas intermedi, entre la senzi Ilesa de la corda que vibra i el cas de les ones
electrornagnetiques, el constitueix el cas del so. Hi ha moltes rnaneres de visualitzar les
oscil.la<:iones de !'aire, amb microfons, etc ... La més senzilla, potser, és la que va utilitzar en
Kundt per tal de mesurar la velocitat del so en gasos diferents.
Aquc-;t experiment pot ser realitza t amb el ~ mitjans que disposern actualment per t:11 de
 Practiques de Física de C. O. U.

facilitar la mesura i l'excitació del mode d'oscilació del gas contingut a !'interior del tub.

Si es fa l'experiment historie es necessita un tub de vidre com de 70 cm de llargada i 5 cm de

diametre. Una vareta de vidre de longitud similar i de cinc o sis mil.límetres de gruix
subjectada pel mig i amb un disc de un diametre una mica més petit que el diametre intern del
tub, de material lleuger, enganxat al extrem de la vareta com formant una mena d'embol. En
Kundt utilitza pols de licopodi pero qualsevol pols de material lleuger serveix (serradures de
suro, etc ... ).

Es necessitaran també els soports per aguantar el tub i la vareta.

Es pot substituir la vareta de vidre per un altaveu de dues polzades (preferiblement amb una
impedancia de 600Q) com els que es fan servir a les radios portatils i un generador de
funcions ambla sortida típica de 600Q. Si l'altaveu és de 8Q (que és més facil de trabar) fóra
convenient utilitzar un petit amplificador per tal acoblar les impedancies del generador de
funcions i de l'altaveu. Per tal de monitoritzar el comportament de l'altaveu conecteu-lo a
l 'osciloscopi.

3. -Procediment

Es tracta de fer vibrar la vareta la part de la qual que aguanta l'embol ésa !'interior del tub de
vidre. Es pot fer-la vibrar per frotació. La vibració de la vareta es transmet a l'aire de !'interior
del tub i la pols de suro s'acumula als nades (si la freqüencia es correspon amb un mode
d'oscilació de l'aire c0ntingut al tub), la qual cosa permet calcular la longitud d'ona del so en
el gas de !'interior del tub.

Per tal d'ajustar la freqüencia d'oscilació de la vareta ambla d'algun mode d'oscilació del
gas cid tub es pot maure la vareta al llarg del tub per tal de ctnviar la longitud efectiva d'aquest

9
 Practiques de Física de C. O. U.

•
ultimo ~anviar la longitud de la vareta per tal d 'afinar-la amb alguna freqencia propia del aire
contingut al tub.

El procediment és delicat i fóra convenient provar-lo abans.

Figura 1 disposició deis elernents en l'experiment de Kundt. La base

fosca del tub representa la pols de suro.

Si es vol fer servir el sistema electronic per tal de activar les oscil.lacions a !'interior CJel tub
no es necessita ni la vareta ni els seus accesoris. Poseu l'altaveu davant la boca oberta del
tub, com si fos un tap, sense que toqui el tub, subjectant-lo per limant amb el mateix suport
que es feia servir per aguantar la vareta de vidre. Conecteu-lo a l'amplificador, si se'n
disposa d 'un, o directament al generador de funcions i a l' osciloscopi.

D'aquesta manera es pot coneixer facilment la freqüencia de les oscilacions. Ajusteu el

generador de funcions per tal de que gener: ona sinoi'dal ambla freqüencia adient per tal que
es correspongui amb un mode d'oscilació del tub. Es pot mesurar la distancia entre nodes i a

10
 Practiques de Física de C. O. U.

partir d'ella detenninar la longitud de l'ona.

,,...,
✓~
---
P""""""""""""""""""......._ """"_...,

1 1

G. Func.

Figura 2 disposició deis elemcnts si s'utilitzen mitjans electronics per excitar

els rnO<lcs ct·oscil.lació del gas del tub.

4. -Suggeriments

Disposar d'un osciloscopi permet determinar també !'amplitud de les oscilacions del mateix
altaveu. Es pot observar com canvia en funció de la freqüencia mostrant un comportament
diferent quan esta davant el tub que quan esta a'illat. Hi un efecte del tub sobre la impedancia
del altaveu degut a les condicions de contorn.

Es pot omplir el tub amb gas més pesunt que !'aire, en aquest cas convé inclinar el tub per tal
que no· vessi el gas. A les botigues d 'electronica, es venen uns esprai s del que es diu "aire
sec•·. No és aire, és un gas molt rnés pesant que !'aire i que es pot utilitzar per tal de veure la
velocitat de propaga1.:ió del so en un rnedi difr rent.

11
 Practiques de Física de C. O. U.

Per tal de construir ones estacionaries tampoc és necessari utilitzar el tub. Si hom disposa
del generador de funcions, d 'un amplificador, d 'un altaveu i d 'un osciloscopi, pot activar
l'altaveu a una freqüencia determinada i posar davant ell una placa ampla, com podría ser una
carpeta. A l'altaveu es superposan la excitació electrica de la membrana i l'ona reflectida a la
placa que fa de mirall acustic. En funció de com interfereixin les dues accions, la membrana
oscil.lara més o menys i !'impedancia de l'altaveu canviara en funció de la posició del mirall
acustic. El resultat es pot visulitzar en l 'osciloscopi i es podra veure el canvi d' amplitud de la
tensió electrica en bornes de l'altaveu, degut al canvi de !'impedancia d'aquest, El moviment
de mitja longitud d'ona de la pantalla que fa de mirall es correspondra amb un cicle de canvi en
! 'impedancia de l 'altaveu, baixant de la que correspon a ventre a la de node i de nou a la de
ventre. El coneixement de la freqüencia permet calcular la velocitat de propagació del so.

Amb l'altaveu y el mirall es crea una distribució estacionaria d'amplituts d'oscilació (ones
estacionaries) que es pot estudiar amb un microfon conectat a l'osciloscopi. A partir d'aquest
estudi també es pot calcular la longitut d'ona i la velocitat del so.
 Practiques de Física de C. O . U.

Experiencies sobre corrent altero amb l'ajut de polímetres

oscil.loscopi

l . -Obj ectius

Que l'alumne sigui capa~ de

-Associar la variació de flux per unitat de temps amb la generació d'una for~a electromotiu
induYda.
-Entendre q ue aquesta for~a electromotiu induYda s'oposa a la causa que la produeix, de
manera que cal gastar energía mecanica per a obtenir energía electrica.
-Mesurar períoc!es i tensions maximes o de pie.
-Distingir entre valors maxims i valors efica~os del c. a. i comprovar la relació que els lliga
per al cas de corrent sinuso'idal.
-Entendre que ni els polímetres analogics, ni digitals poden donar els valors instantanis que
dóna l'oscil.loscopi.
-Comprovar que les lleis del corrent continu són valides per corrent altern si agafem els
valors instantanis que dóna l'oscil.loscopi, pero no per als valors maxims o eficai;os.
-Mesurar indirectament la intensitat a través de la tensió en una resistencia.
-Mesurar desfasaments entre tensions i/o intensitats.
-Cornprovar que la tensió en borns d'un condensador esta retardada 1t/2 respecte a la
intensitat que hi passa.
-Comprov:1r que la reactancia d'un condensador minva amb la C i amb la freqüencia del
corrent altern.
-Comprovar que la tensió en borns d'una bobina esta avam;ada rc/2 respecte a la intensitat
que' hi passa.
-Comprovar que la reactancia d'una bobina creix amb l:t L i amb la freqliencia del corrent
altern.

13
 Practiques de Física de C. O. U .

•
-Co11_1rrovar que en un circuit srie R-C-L la tensió total aplicada esta retardada o avam;ada
respecte a la intensitat que hi passa segons sia el circuit capacitiu o inductiu.
-Comprovar que en un circuit serie R-C-L ressonant la tensió total aplicada esta en fase
amb la intensitat que hi passa, essent aquesta maxima.
-Comprovar que hi apareixen sobretensions.
-Comprovar la validesa del diagrama vectorial rotatori.
-Estudi d'una bobina real.

2. -Materi al

Oscil.'oscopi, polímetres (testers), dos imants, bobines de 400 i 2000 espires, nucli recte i
en U, condensadors de diferents capacitats (p. e. 10, 22 i 33 µF: mirar suggeriments), font de
corrent altern de baixa tensió (6 o 12 volts de c. a.), 3 bombetes de 6 o 12 V/ 0'1 A, pinces de
cocodril, algun tipus de pannell de muntatges, cables. La majoria d'aquest material els centres,
pel cap baix, ja el tenen, o sinó és molt barat i facil d'adquirir.

3. -Proced iment

Cal dir, d'entrada, que hi ha altres possibilitats experimentals per assolir diversos deis
objectius esmentats. Aquí en mostrarem unes. -Connectar la bobina de 2000 o 400 espires al
canal vertical l o 2 de l'oscil.loscopi i introduir més o menys de pressa, d'una manera més o
menys inclinada, el poi N o S d'un o dos imants etc.. . L'escombratge o base de temps: fora o
bé Selector T/DIV o TIMEBASE de l'oscil.loscopi a una velocitat maxima de 2 ms/div. El
Comm. V/DIV. CH 1 o CH2: amplificació o sensibilitat quasi al maxim, superior a 500 mV/div o
cm de retícula de pantalla. Com que també s'amplifiquen les radiofreqüencies moltes vegades
cal connectar un condensador d'uns centenars de nF, en paral.lel a la bobina per tal de
curtcircuitar-les). Podem veure d'una manera qualitativa la llei de la inducció electromagnetica,

14
 Practiques de Física de C. O. U.

incloent-bi la llei de Lenz; fins i tot es poden veure relacions de proporcionalitat entre la f.e.m.i.
i B (1 o 2 imants), i la f.e.m.i. i n2 (400, 2000). Moltes de les observacions anteriors poden
fer-se sense l'oscil.loscopi, simplement connectant la bobina a un galvanometre o polímetre
d'agulla. És molt instructiu anar augmentant la freqüencia d'entrada /sortida de l'imant del nucli
de la bobina amb la ma, tot veient que l'agulla no pot seguir les variacions del c. a. generat i que
quasi no es desvía degut a la inercia que té, no obstant el corrent generat pot arribar a ser tan
important com per a posar lleugerament incandescent el filament d'una bombeta (per veure aixo
cal fer un moviment de va i ve molt rapid amb dos imants actuant en paral.lel). És molt
instructiu també connectar un díode en serie amb el milivoltímetre de c. c. , tot veient, ara sí,
una desviació permanent en un sentit; pero l'agulla tampoc no pot respondre als valors
instantanis del corrent, ja a una freqüencia no gaire alta.

-Un circuit súie R-C o R-L format per una bombeta i un condensador C o una bobina L
connectat a una presa de corrent altern pot servir, analitzat amb J'ajut de polímetres i
oscil.!oscopi, per assolir diversos deis objectius assenyalats.

Podem mesurar a l'oscil.locopi la tensió maxima en borns de la bombeta i amb un polímetre

la tensió efica~, el quocient ens ha de donar ✓Í; d'altra banda podcm aplicar aquesta mateixa
tensió, pero contínua, a la bombeta (fent anar una font de tensió variab:e o un potenciometre
coma divisor de tensió) per veure que obtenim la mateixa lluminositat de la bombeta que amb
e.a ..

Pósant la massa de l'oscil.loscopi en en el punt comú resistencia condensador (o bobina)

podem veure la tensió en borns de la resistencia i la tensió en borns del condensador (o bobina)
en la pantalla de l'oscil.loscopi de doble feix (cal actuar sobre el PULL INVERT -si
l'oscil.loscopi en té- per eliminar el desfasament introdu'it per la connexió de les sondes al
circuit): podrem veure retardament (o avan~ament) de rc/2 de la tensió en borns de C (o L) front
a la intensitat. Fent la suma de les dues tensions instantanies, sumant els dos canals, obtindrem
la tensió del total del generador de c. a.

15
 Practiques de Física de C. O. U.

Ara als dos canals de l'oscil.loscopi hi entrarem la tensió total del generador del c. a. i la
tensió a la bombeta (recordem que si la dividim per la seva resistencia és la intensitat que passa
pel circuit); al connectar C creixents (o L creixents) observarem com la intensitat creix (o
decreix) i el desfasament entre la tensió total i la intensitat decreix (o creix), degut a que la seva
reactancia decreix (o creix)

-Connectarem en serie bombeta R, condensador C (10, 22 o 33 µF) i autoinducció L

(bobina de 2000 espires amb nucli en U i entreferro) a 6 ... 12 V c. a. de 50 Hz (xarxa
electrica). Si comencem per C=33µF, aconseguirem la ressonancia amb una L corresponent a la
bobina de 4000 espires amb nucli en U quasi introduYt a la bobina; movent el nucli més enfora o
més endins aconseguirem passar de circuit capacitiu a inductiu, amb intensitat avan~ada o
retardada respecte de la tensió total aplicada; a la ressonancia la intensitat sera maxima i la tensió
total esta en fase amb la intensitat, pero a l'oscil.loscopi no hi haura coincidencia de la tensió
total i la tensió a la resistencia degut a la resistencia ohmica de la bobina.

-Podem estudiar una bobina real B. Si connectem una bobina B (p. e. la d'ENOSA de 4000
espires, 42 Q) en serie a una resistencia R (p. e. R = 220 Q) i el conjunt a un corrent altern de
baixa tensió V (p. e. 12 V), ia mesura de les tres tensions V, V R• V 8 (metode dels tres
voltímetres) permet determinar el valor de la resistencia de la bobina R8 i el valor de la seva
autoinducció L (que depen del material que hi ha al seu nucli: aire, ferro ... ). Convé fer-ho
amb la bobina sense nucli (aire) i amb nucli. Si denominem VRB i V LB les tensions (no
directament mesura bles) en borns de la resistencia que forma part de la bobina real B i en borns
de l'autoinducció de la mateixa bobina real B, el diagrama vectorial corresponent a la situació
que estudiem ens permet establir que el vector V 8=(VRB • V LB) i que el vector V, que és suma
dels vectors V 8 i VR ( aquest en fase amb V Rs), sera (VR8 +VR, VLB); e:vpressant els moduls de
V8 i V en funció de les seves dues components, obtenim un sistema de dues equacions amb
dues incognites (VRB i VLB) del qual es dedueix facilment que
 Practiques de Física de C. O. U .

• ...
i, obtingut aquest valor, podem trobar el de VLB :

d'altra banda, com que I = VR /R (en la practica podem també mesurar directament el corrent
que passa pel circuit), obtenim, aplicant la llei d'Ohm, que R B = V RL / I i que XLB = V LB / I, i
d'aquesta última, l'autoinducció L de la bobina. Com que la bobina indica el seu valor ohmic o
el podem mesurar amb un ohmmetre, podrem comprovar si coincideix amb el valor de R 8
calculat.

4. -Suggeriments

-Si volem treballar amb corrent altern de 50 Hz (xarxa electrica), per tal que les bombetes
facin llum, cal que les capacitats deis condensadors que fem anar siguin altes (10, 22 i 33 µF);
així aconseguirem que la seva reactancia sigui petita malgrat la baixa freqüencia de treball.
Condensadors de tals capacitats no electrolítics (per tal de poder-los connectar al corrent altem)
són molt voluminosos, cars i difícils de trobar. El problema es pot sol.lucionar comprant dos
condensadors electrolítics de 10 µF 63 V, dos de 22 µF 63 V, dos de 33 µ F 63 V. Es solden els
dos terminals positius o els dos terminals negatius de dos condensadors electrolítics iguals
(cadascun de la mateixa capacitat C) i el conjuntes comporta com un condensador de la mateixa
capacitat C pero ja connectable al corrent altern (l'alternarn;:a positiva es suportada per un deis
condensadors i l'alternarn;a negativa per l'altre).

-Com que la majoria del centres només disposen d'un oscil.loscopi, les observacions
oscil.loscopiques només es podran fer coma experiencia de catedra o en grups rotatoris. Les
altres experiencies és podran fer simultaniament per grups jaque en la majoria de centres hi ha
prou testers per fer- ha així. -Ja que a nivell de l'actual COU no es dóna la composició de
movimcnts harmonics simples perpendiculars, els desfasaments no cal deduir-los de les corbes
de Lis:,;ajous (en el cas d'igual freqüencia el.lipses), sinó directament de la posició relativa de les

17
 Practiques de Física de C. O. U.

sinusoi"des sobre la pantalla de l'oscil.loscopi.

-Per fer aquestes experiencies podem fer anar qualsevol tipus d'equips d'electricitat que
tinguem a l'abast

-Si disposem de G. B. F. d'impedancia de sortida baixa (50Q) o un G. B. F. de 600 Q i

amplificador, podem estudiar el comportame!1t de C i L front a la freqüencia del corrent altem.

J. 8
 Practiques de Física de C. O. U.

Diodes: Rectificació

l. - Objectius

-Diferenciar corrent altero, corrent continu i corrent rectificat.

-Utilizar l'osciloscopi com sistema de mesura.
-Aprendre a resseguir circuits.
-Estudiar l'efecte de la característica de conducció del diode en el procés de rectificació.

2. - Materials

Un transformador de 220V-6V, lA o una font d'alimentació amb sortida de corrent altero de

=6V.

Una base pera prototipus, de pas estandar d 'una decima de polzada (protoboard).

Quatre diodes del tipus BY126 o similar, I resistencia d' lkQ, l/2W, i altre de IOOQ, 2W.
Un osciloscopi de dos canals (doble feix).

3. Procediment

Construir en el protoboard el següent circuit basic de rectificació.

19
 Practiques de Física de C. O. U.

100.n lkQ

Estudiar amb l'osciloscopi les tensions V AM i VBM conectant-les als canals Yl i Y2 de

l'oscüoscopi (l'acoblament ha de ser en continua, "DC") .

L'analisi de les dues grafiques mostra el tall de corrent quan el diode esta polaritzat en
invers. Si es superposen les dues grafiques es pot veure el valor de la tensió directe pel qual el
diode es torna conductor.

És important resseguir el circuit i analitzar el que passa quan es canvia de polaritat el diode.

Estudiar les tensions V AB i -V MB fent servir com a comú el punt B. La primera és la tensió
en borns del diode i la segona és la tensió en borns de la resistencia, és adir, el corrent. És un
bon moment per tal de calcular els valor mesurats d' aquest corrent. Si la visualització es fa amb
l'osciloscopi conectar per tal de fer representcions XY, en surt la característica corrent-tensió del
diode. Calentant lleugerament el diode amb un so ldador o amb un objecte escalfat amb un
encenedor es pot observar la dependem:ia de la caructerísti<.:a I(V) del diode amb la temperatura.

20
 Practiques de Física de C. O. U.

En el ~ircuit

lOOQ lkQ

e
M

Es pot fer l'analisi de les tensions rectificada i subministrada pel generador. La visualització
amb l'osciloscopi ha d'anar acompanyada de la reflexió de per que la corba és com és i de la
localització del punts més singulars de la característica de conducció del diode. Observeu en els
dos canals les tensions V BM i V CM, la diferencia entre les dues és la tensió V BC que s 'estableix
en borns de la carrega (la resistencia de lkQ). És important justificar el valor de cada tensió
observada.

El corrent rectificat té una mitjana diferent de zero pero no és constant. Per tal d'aconseguir
un corrent continu a partir d 'un d 'altern es fa necessari filtrar la sortida. El filtratge es pot
aconseguir amb una autoinducció, que ofereix una impedancia important al component del
corrent variable amb el temps i una impedancia petita al component continu del corrent (la
mitjana del corrent). Pero, habitualment, el filtratge es du a tem1e amb un condensador. En cap
cas s 'aconsegueix el.liminar totalment l 'arrissat del corrent de sortida. Aquest depen de la
constant de temrs RC, de la resistencia de carrega, de la capacitat del condensador de filtratge i
de la freqüencia del component variable amb el temps del corrent rect:ficat (doble en el cas del
rectificador ,k doble ona que en el cas de mitja ona).

21
 Practiques de Física de C. O. U .

.
Anali.tzar la variació de l'amplitut de l 'arrissat en funció de la carrega (augmentant la
carrega, ésa dir, disminuint la resistencia de carrega que en els circuits proposats és de 1kQ) i
del condensador de filtratge (canviant la seva capacitat) és un exercici il.lustratiu. Si l 'arrissat
és petit, es pot visualitzar millor restant el valor mitja del corrent utilizant !'entrada AC de
l' osciloscopi. Podem utilitzar, llavors, guanys més elevats.

L'analisi ha de fer-se en funció de la constant de temps RC del sistema. Buscar la relació

entre la freqüencia del corrent rectificar, l'arrissat tolerat i la constant de temps del conjunt
carrega maxima- condensador de filtratge és un bon exercici.

Fixeu-vos que el valor de la tensió després de filtrar tendeix al valor maxim del corrent
rectificat quan la resistencia de carrega es fa molt gran, no a la mitjana.

4.- Suggeriments

Una possibilitat més d'estudi en aquests circuits és la visualització rapida de les

característiques de conducció, I(V), deis diodes. És una oportunitat per tal de veure el
comportament d'altres tipus de diodes: diodes emissors de llum (LED) i diodes zener. En el
primer cas és interessant fixar-se en la tensió a la qual la conducció és significativa en
polarització directe i veure la relació amb el color de la llum del LED (al mercat es poden trobar a
molt baix cost diodes vermells, grogs i verds). En el segon cas convé utlitzar diodes zener de
tensió de ruptura per sota del valor maxim de la tensió d'alimentació per tal d'observar la tensió
d'estabilització.

Aquesta estabilització suggereix un mecanisme per tal d 'eliminar l' arrissat del corrent
després d 'ésser fil trat. Retallar la tensió de sortida utilitzant un diode zener, de tensió de ruptura
més baixa que el valor que queda per sota del arrissat, polaritzat en invers i una resistencia en
serie amb ell. T-?niu en compte, oer tal de dimensionar el diode zener, que la dissipació de
potencia al zener és igual a la tensió de ruptura per el corrent que passa per ell. Habitualment

22
 Practiques de Física de C. O. U.

.
aquest sis.tema s'utilitza per tenir una tensió de referencia que serveix per polaritzar la base d'nn
transistor l'emissor del qual subministra el corrent a la carrega. Una estabilització millar es pot
aconseguir comparant la tensió de referencia amb la de sorúda amb un amplificador operacional
en bucle obert, la sortida del qua! controla el corrent de base d'un transistor de potencia. El
ccl.lector conectat a la sortida del filtre i l 'emissor a la carrega. Aquest últim procediment dona
un corrent molt estable, ésa dir, ináependent de la carrega i, a més, permet ajustar la tensió de
sortida de manera contínua canviant només la tensió de referencia amb un potenciometre.

Hi ha altres experiments molt interessants en el món del semiconductors a més de l'estudi

de les fonts d'alimentació que hem suggerit. Pot ser interesant dedicar una estona a l'estudi deis
materials. Entre les característiques principals d'aquest tipus de materials, els semiconductors,
resalten el valor de la conductivitat a temperatura ambient, massa gran com per ésser un metall i
massa petita com iJer ésser un a'illant, i , més clarificadora, la dependencia de- la resistivitat amb
la temperatura (creixent en un metal! -PTC- i fortament decreixent en un semiconductor -NTC-).
No són aquestes dues les úniques ni les més enlluernadores. Més curiós és el signe dels
portadors de carga. Aquest aspecte és, potser, el més allunyat del món de l'alumne que viu
intensament la imatge dels electrons movent-se entremig deis atoms. Amb aquesta imatge, es fa
difícil parlar de portadors negatius o positius.

Experimentament, hi ha dues maneres de determinar el signe deis portadors. L'efecte Hall,

que no ens dóna solament el signe sinó que també ens dóna la densitat de portadors en primera
aproximació, i l'efecte Seebeck que ens dona el signe deis portadors relacionat ambla densitat
deis portadors. La determinació del signe del coeficient Hall requereix un camp magnetic intens i
una lamina prima del material semiconductor que hom intenta estudiar. Aixo complica molt la
seva mesura. Més facil és la determinació del signe del coeficient Seebeck. Escalfant una de les
potes de conexió d 'un semiconductor (no de un dispositiu fet amb unions de semiconductors) i
mantenint freda l'altra s'origina una caiguda de tensió el signe de la qua! es pot mesurar. Com
que el coure de les conexions té un coeficient Seebeck petit (= 1µ V/K), la caiguda de tensió que
apareix entre la pota freda i la calenta (no a l'inrevés) dóna directament el signe dds portadors.

2J
 Practiques de Física de C. O. U.

•
Amb semiconductors de baixa conductivitat i les diferencies de temperaturas que podem
aconseguir calentant amb el soldador una de les potes (només una), la tensió Seebeck pot arribar
als mil.livolt.

24