Núm.

24 MARÇ 2004

LES ÀREES
REGIONALS DE
RECURSOS
OPERATIUS

INSPECTOR
FERRAN LÓPEZ
“Volem ajudar a fer de
la convivència un valor
imprescindible a l’Hospitalet”
EDITORIAL 2
El passat mes de desembre es va con-
FINESTRA OBERTA 3 figurar el nou govern de la Generalitat
on van ser nomenada consellera
L’ENTREVISTA 6 d’Interior Montserrat Tura. Des d’a-
questes línies li volem desitjar molta
DIARI DE LES REGIONS 9 sort en el seu nou càrrec i en la seva
CONEGUEM LA TECNOLOGIA 13 nova feina, que de ben segur no serà
fàcil, però sí certament gratificant.
TÈCNIQUES POLICIALS 15 Garantir la seguretat dels ciutadans i
les ciutadanes d’un país és un objec-
TRANSIT 17 tiu bàsic i molt important de qualsevol
estat democràtic.
AVUI PARLEM AMB... 21
Hem iniciat aquest any amb l’objectiu
EL REPORTATGE 23 principal de començar la primera fase
del desplegament policial a Barcelona
MEMÒRIA 26 ciutat. El treball realitzat fins aquest
moment al llarg del territori ha servit
L’ARTICLE 28 per deixar palès que el cos de Mossos
d’Esquadra està plenament capacitat
L’AGENDA 31 per poder tirar endavant un projecte
il·lusionat i de servei públic.
LA SALUT 34
En aquest sentit, serà essencial una
bona predisposició de tots els actors
que vetllen i treballen en l’àmbit de la
seguretat al nostre país, tant de les
diferents institucions com de tots els
cossos policials. La cooperació i
coordinació de les futures actuacions
i decisions serà molt important per
agilitar i fer eficaç encara més el des-
plegament.

Només d’aquesta manera podem

garantir un servei eficaç i de resposta
ràpida als ciutadans que, al cap i a la
CONSELL EDITORIAL:
Assessorament lingüístic: fi, és a ells, als ciutadans, a qui han
President: Rosa Ruiz
Jordi Samsó d’anar destinats tots els nostres
Fotografia:
Vocals: Esther Laudo esforços, tant de manera individual
Assumpta Hernández,
Carles Sánchez, Joan Unió, Projecte gràfic i impressió: com col·lectiva.
Carles Fernández Gràfiques APR

Cap de Redacció: Dipòsit legal:

Pere Jané B-15157-98

Redacció: ISNN:
Àrea de l’Oficina del Portaveu 1138-8145
Les àrees regionals
de recursos operatius
(ARRO)
Especialistes
en seguretat
ciutadana i ordre públic
Incloses dins de les unitat especials de seguretat ciu-
tadana, hem de buscar el seu origen l’any 1997, amb
la creació de l’Àrea Regional de Coordinació
Operativa (ARCO) de Girona. Un òrgan que supervi-
sava, fins fa poc, els serveis de la Sala Regional i de
la Unitat de Suport Regional (USR).
Aquest model, que va ser consecutivament importat a
les regions policials lleidatanes en el seu desplega-
ment, va ser substituït, ara fa dos anys, amb l’aprova-
ció del nou Decret 19/2002, de reestructuració parcial
de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. D’acord
amb aquest Decret, aquells dos serveis s’escindien i les
fins llavors USR eren acollides sota les recent creades
àrees regionals de recursos operatius (ARRO).
Aquestes noves àrees, orgànicament dependents del
cap de la regió, apleguen sota la seva supervisió la
unitat recursos operatius (URO), hereva de l’antiga
USR, la unitat regional de medi ambient (URMA) i els
grups regionals de recerca i desactivació d’explosius
(REIDEX) i de tir i armament. A la Regió Policial Pirineu
Occidental s’inclou, a més, el Grup d’Intervenció de
Muntanya.
Ara les ARRO s’erigeixen amb una entitat pròpia, crei-
ARRO
URO URMA
NTERVENCIÓ MUNTANYA
(RPPO)
xen funcionalment i es consoliden com un servei
especialista en ordre públic i seguretat ciutadana. Els
seus efectius són reconeguts amb una idiosincràsia
professional distintiva i ofereixen un plus de prepara-
ció que els atorga la condició de polivalents, però amb
coneixements d’alt nivell de l’àmbit de la seguretat
ciutadana i ordre públic.
Fruit de l’exigència d’aquest perfil és que, a partir
d’enguany, els agents d’ARRO han de superar un curs
específic de formació impartit a l’EPC, que es plante-
ja com un primer graó d’un pla de carrera professio-
nal, dins la branca de seguretat ciutadana. A banda
d’aquest període docent d’especialització bàsica, els
membres d’aquesta àrea participen, ordinàriament, en
jornades teoricopràctiques sobre diverses disciplines
per al manteniment i reciclatge professional.
Així, reben instrucció en ordre públic, tir i armament,
entrenaments en entrades i escorcolls domiciliaris de
risc, tècniques de muntatge de dispositius especials
de control i, en general, orientació en totes aquelles
matèries legislatives i de procés administratiu que els
permetin resoldre qualsevol necessitat que en el
decurs del seu servei pugui presentar-se.
REIDEX TIR/ARMAMENT
finestra oberta
3

Els nous reptes en el camp de la
seguretat provocats per
l’aparició de bandes
internacionals de delinqüència
organitzada fan que les ARRO
tinguin un paper fonamental per
lluitar contra aquests grups.
LES FUNCIONS DE L’ARRO I EL PES DE
LES URO
Les tasques que desenvolupen les ARRO vénen deter-
minades per la naturalesa dels grups i les unitats que
les conformen. Així, cadascun d’aquests grups s’activa
indistintament segons les necessitats que, bé d’ofici o
a requeriment de les ABP, sorgeixin.
Si més no, podem dir que el servei més característic i
el que més pes de plantilla suporta és la URO. La
Unitat Regional és a qui deu aquesta àrea la definició
funcional per excel·lència i la consideració d’especiali-
tat en qüestions de seguretat ciutadana i ordre públic.
Amb funcions heretades del que van ser les USR, la
missió principal de les URO és oferir un extra de capa-
citació en intervencions de seguretat singulars, que bé
per la seva conflictivitat (grans esdeveniments, con-
centracions de masses, terrorisme...), excepcionalitat
(catàstrofes naturals, emergències...) o abast territorial
(problemàtiques supracomarcals), justifiquen la seva
participació a nivell regional.
Les UROS funcionen en equips de treball en les cate-
gories concretes d’equips d’ordre públic i equips de
seguretat ciutadana.
Les URO es caracteritzen per la convergència parado-
xal de la polivalència i l’exhaustivitat alhora. Podríem
dir que, a nivell de suport operatiu, representen un punt
intermedi entre els grups bàsics de seguretat ciutadana
de les ABP i les unitats centrals altament especialitza-
des (Brigada Mòbil i GEI).
D’aquesta manera, a tall d’exemple, poden ser requeri-
des per donar suport als efectius d’una ABP en una
entrada domiciliària de risc mig, ja que la seva formació
i equipament específic les faculta per a aquest tipus d’in-
tervencions potencialment més complexes i/o perilloses.
mossos
LES ACTUACIONS DE LES URO
Les URO tenen encomanats, com ja hem dit, tots
aquells dispositius especials de seguretat ciutada-
na i ordre públic regionals, tant de caràcter planificat
com imprevistos urgents, ja siguin:
1) Inherents: actuacions regionals pròpies d’ofici
(representen el 15% de les actuacions).
1.1) Dispositius especials de control en auto-
pistes, carreteres nacionals i comarcals i
pistes forestals.
1.2) Dispositius de seguretat ciutadana d’àm-
bit supracomarcal: operatiu “Bombí”
–lladres silenciosos-, controls de vies
supracomarcals –autopistes, polígons
industrials...
1.3) Situacions d’emergència: Inuncat, Neucat,
Infocat.
2) Suport a les ABP: per requeriment d’una especialit-
zació superior als recursos propis o davant d’una
demanda específica que ho justifiqui (representa el
85% de les actuacions).
2.1) Intervencions preventives planificables:
- Dispositius de seguretat en grans
esdeveniments, protecció de perso-
nalitats, grans concentracions de
masses
- Plans especials de seguretat ciuta-
dana
- Trasllats penitenciaris (els que són
de perillositat elevada.)
2.2) Intervencions urgents de reacció:
- Manteniment i restabliment de l’or-
dre públic
- Grans concentracions, reunions i
manifestacions
- Situacions d’alerta policial motiva-
des per bandes terroristes, grups
armats o delinqüència comuna
- Situacions de catàstrofes naturals
o altre tipus
- Trasllats penitenciaris
2.3) Requeriments de la Comissaria General
Territorial.
ELS ALTRES SERVEIS DE L’ÀREA
REIDEX (recerca i detecció d’explosius)
Neixen arran dels atemptats terroristes a les comar-
ques de Girona (1997 –troballa d’artefactes explosius
de la platja de Lloret-, 2000 -assalt a la Delegació de
Defensa de Girona-, 2001 –atemptat d’ETA a Roses-
), per la necessitat de disposar d’un grup d’intervenció
immediata en matèria d’explosius en territori de des-
plegament.
Els REIDEX són equips canins de recerca i detecció
d'explosius que actuen en situacions d’amenaça o risc
de presència d’artefactes. Així, davant d’un avís o
sospita de bomba, aquest grup és qui primer intervé
per verificar el fet, abans d’activar el desplaçament del
servei central dels TEDAX. La seva missió, doncs, és
confirmar, a través dels gossos ensinistrats específi-
cament per a aquesta tasca, l’existència real d’un
explosiu. A partir d’aquí, són els TEDAX els qui pros-
segueixen les actuacions posteriors de desactivació.
D’aquesta manera, es racionalitzen els recursos i es
guanya en efectivitat, davant de les reiterades falses
alarmes que arriben a les nostres sales operatives.
URMA (unitat regional de medi ambient)
Aquestes unitats regionals tenen com a funcions prin-
cipals la coordinació dels grups rurals de les ABP, la
centralització i la investigació d’il·lícits administratius -
no penals, ja que això ho faria l’ARI- d’una regió poli-
cial en matèria de medi ambient i actuen com a
interlocutors entre les diferents delegacions de Medi
Ambient.
Grup de tir i armament
Un dels grans objectius d’aquest servei és garantir les
pràctiques de tir, tant d’arma curta com d’arma llarga,
dels mossos de la regió. A banda, s’encarreguen de la
supervisió i el control de l’armament de les ABP.
LA PROJECCIÓ DE LES ARRO
Amb tot, es vol aconseguir que les ARRO siguin una
eina operativa útil dotada d’una formació, uns equipa-
ments, un material i una uniformitat específics que els
identifiqui com un servei especial i especialitzat en
ordre públic i seguretat a nivell regional, la qual cosa
les converteix en una peça clau de l’estratègia policial
de les diferents regions policials.
Els nous reptes en el camp de la seguretat provocats
per l’aparició de bandes internacionals de delinqüèn-
cia organitzada fan, segons el sotsinspectors Fèlix
González, cap de l’ARRO de la Regió Policial Girona,
que les ARRO tinguin un paper fonamental per lluitar
contra aquests grups. Un exemple seria la casi com-
pleta desaparició de les bandes de peruans a les
autopistes, arran de la implantació dels DEC i el patru-
llatge actiu i preventiu de les ARRO en aquestes vies
de comunicació. Així mateix, la resposta i els reptes
que plantegen l’aparició d’aquests grups delinqüen-
cials s’han d’abordar des de les unitats especialitza-
des de seguretat ciutadana i els grups d’investigació
fonamentalment.
Cristina Nualart i Claramunt
Àrea de l’Oficina del Portaveu
finestra oberta
5
Manuel
Fernández

“Hi ha qui
es pensa
que tots els
gitanos som de mal fiar”

Manuel Fernández, (Torredonjimeno, Jaén) 1957.

És membre del Centro Cultural Gitano del barri de la Mina
(Sant Adrià de Besòs).
És educador social. Va arribar a Catalunya l’any 1972 i ja des
de molt jove va organitzar i participar en iniciatives i projectes de
caràcter social i cultural. Actualment la seva veu és escoltada i
respectada dins de la comunitat gitana.
En aquest entrevista ens fa una valoració de la seguretat dins del
barri, i ens defensa certs aspectes de la cultura gitana tot
i acceptant que també cal evolucionar, però sense perdre
mai la identitat.
Li agrada en general llegir, totes les arts i és un gran ceramista.

mossos

Entenc que tothom pot tenir un
mal dia, però no hi res més
incomprensible per a un ciutadà
que un policia mal educat.
QUINA VALORACIÓ FA DE L’ARRIBADA DELS MOSSOS
D’ESQUADRA A SANT ADRIÀ DE BESÒS I, CONCRETA-
MENT, AL BARRI DE LA MINA?
Certament la situació al barri, amb l’arribada dels mos-
sos, ha canviat. Tant els veïns com totes les associa-
cions hem valorat, sobretot, la disminució d’una bona
quantitat d’actes incívics i de falta urbanisme que crea-
ven moltes molèsties, discussions veïnals i una imatge
molt dolenta i negativa del barri.
S’ha de reconèixer que la rebuda des dels inicis va ser
molt bona, fins i tot, la primera nit de cap d’any, molt
veïns es van apropar a la comissaria dels mossos i els
portaven torró, els felicitaven per carrer... segurament
a pocs llocs de Catalunya la rebuda de la Policia de la
Generalitat ha estat tan agraïda com aquí al barri de
la Mina.
S’HA NOTAT EL CANVI?
Sí, sobretot en l’àmbit preventiu. La “gent de bé”, que jo
anomeno, el que realment agraeix és una presència
policial permanent i activa al carrer. Sobretot aquí, en
aquest barri, on la majoria de carrers són molt amples i
de vianants i el tipus de policia de proximitat pot fer una
feina molt important. Tot i això, en les últimes setmanes
aquesta presència sembla haver disminuït una mica.
Suposo que en un principi es volia marcar una mica la
línia amb un patrullatge més intens i després s’ha can-
viat de metodologia. Entenc que els mossos són els
professionals i saben perfectament quina és la seva
funció. Però, de moment, estem força satisfets de la
seva feina.
VOSTÉ TROBA POSITIVA LA PRESÈNCIA INTENSA DELS
MOSSOS AL CARRER, PERÒ ALGUNS VEÏNS PODEN CRI-
TICAR QUE LA MINA S’HAN CONVERTIT EN UN ESTAT
POLICIAL ...
Jo Personalment, crec que és positiu, sobretot, de cara
als comerciants. La presència policial pel carrer és molt
important i crea sensació de seguretat, tranquil·litat i
normalitat.
Desgraciadament aquí encara hi ha gent que es pensa
que el carrer és seu, i hi fan fogueres, circulen pel mig
dels carrers a tota velocitat... Hi ha moments que reco-
nec que falta molta més disciplina urbana. Per això és
important no baixar la guàrdia.
LES RELACIONS AMB LA POLICIA SÓN BONES O CONSI-
DERA QUE ENCARA ESTÀ MOLT ESTEREOTIPADA LA
IMATGE DELS GITANOS ARREU DEL PAÍS?
Encara ho està i a tots els nivells. Sovint hi ha persones
que es pensen que tota la gent d’ètnia gitana són de
l’entrevista
7
mal fiar, i en aquest sentit, i sense generalitzar, també
he de dir que darrera de cada mosso també hi ha un
persona. De manera instintiva, un policia té prejudicis
davant de l’actuació en què hi ha gitanos pel mig, fins i
tot a l’hora d’identificar-los pel carrer, el tracte, d’entra-
da, no és el mateix que a una altra persona. Sembla
que qualsevol individu d’aspecte gitano, d’entrada, ja és
un sospitós.
Jo puc entendre que la policia hagi d’identificar les perso-
nes i saber qui es mou pels barris, fins i tot a mi això em
dóna sensació de seguretat i de cert control, i ho trobo
correcte, però el que no vull és que la gent tingui una sen-
sació de certa persecució. Ara això, per sort, no passa...
o passa molt poc, però s’ha de vetllar per no caure en
errades de relació entre la policia i el ciutadà. Entenc que
tothom pot tenir un mal dia, però no hi res més incom-
prensible per a un ciutadà que un policia mal educat.
He de dir que actualment la gent del barri està molt
esperançada amb aquesta nova força que són els mos-
sos i, de moment, han aixecat expectatives. Espero que
no ens defraudin.
EN RELACIÓ AMB L’ÈTNIA GITANA, QUINA ÉS LA SITUA-
CIÓ ACTUAL I QUINS SÓN ELS ELEMENTS MÉS IMPOR-
TANTS D’IDENTITAT?
Cal tenir en compte que la pàtria de l’ètnia gitana a
tota Europa és el nostre l’idioma; en canvi, els gitanos
espanyols han perdut aquest referent, hem perdut el
nostre idioma. L’únic que ens identifica són els cos-
tums, la música, els casaments, els rituals dels ente-
rraments... i poca cosa més.
Per exemple, hi ha famílies gitanes que no tenen poder
adquisitiu per fer casaments i els fan enmig del carrer o
dins d’un bar, i, és clar, això molesta als veïns. Però
s’ha de respectar la seva voluntat.
Cal buscar un equilibri de tolerància i respecte per a
totes les minories. Jo considero que l’Administració
hauria de crear centres per cedir o llogar i poder fer
qualsevol tipus de celebracions, com són els casa-
ments o els enterraments, que tanta tradició tenen en la
nostra cultura. D’aquesta manera, no es molesta ningú
i permet no donar aquest imatge tan distorsionada de la
comunitat gitana. I sobretot, que no es confonguin el
que són costums del que és realment cultura.
Igualment s’ha mitificat la figura del patriarca que, sen-
zillament, és un persona que coneix molt bé la comuni-
tat gitana i té molta experiència. El seu consell ha de
ser escoltat, però en cap cas el patriarca en vol fer pro-
selitisme. De fet, per a nosaltres, és un símil al jutge de
pau dels paios.
Hi ha moments que reconec que
falta molta més disciplina urbana.
CREU QUE S’HA FET UN ESFORÇ DE COMPRENSIÓ
ENTRE CULTURES I QUE LA COMUNITAT GITANA S’HA
INTEGRAT PLENAMENT?
Hi ha de tot. Com se sap, hi ha gitanos que parlen per-
fectament en català, que intenten integrar-se i d’altres
que no ho faran mai.
Recordo que als inicis de la democràcia, quan es van
fer els canvis dels noms del carrers al català, molta gent
mossos
aquí a la Mina considerava que no calia, que era inne-
cessari. Però molts de nosaltres els dèiem que, si volí-
em ser una barri normal com la resta de Catalunya,
també havien de canviar els noms dels carrers. Si no ho
fèiem aleshores, no podríem queixar-nos que ens
veiessin diferents. Era necessari entrar dins de la nor-
malitat, de manera normal.
Cal treballar per evitar
l’absentisme escolar i que els
pares no treguin les nenes
gitanes abans d’acabar l’ESO.
ÉS DIU QUE LES NENES GITANES TENEN POCA FORMA-
CIÓ I NOMÉS SE LES UTILITZA PER TREBALLAR A LES
CASES.
Històricament i per desgràcia l’escola no ha estat un
referent per a la nostra cultura. Es considera que l’es-
cola és només un complement, i que és la família qui ha
de marcar la pauta.
Cal treballar per evitar l’absentisme escolar, que els
pares no treguin les nenes gitanes abans d’acabar
l’ESO. Això demana un canvi de mentalitat progressiu
i realment és un procés lent. Però també vull deixar
clar que aquesta feina tindrà molta més eficàcia si la
fem nosaltres mateixos. Un gitano està més obert a
canviar uns mals costums si li aconsella un altre gita-
no. Crec que aquest procés s’ha de fer des de la
mateixa comunitat gitana, però fa la impressió que
certa part de l’Administració no es fia de nosaltres.
El problema és que les nenes gitanes es casen molt
joves i moltes han de deixar l’escola, bé perquè neces-
siten treballar, o bé perquè han de quedar-se a casa
cuidant dels fills. Canviar aquest hàbits de la nit al dia
és impossible.
CREU QUE SÓN UNA CULTURA DE COSTUMS MASCLIS-
TES COM ES DIU?
No crec que puguem ser una cultura més masclista
que les altres, el que passa és que a nosaltres se’ns
exterioritza molt més. Per a un gitano, és un orgull
poder mantenir ell sol la seva dona, que visqui bé, que
llueixi... és part de la nostra essència i cal respectar-
ho. Això segurament es considera masclisme, però
per a nosaltres no ho és. Tot és respectable si es fa
sense violència.
Però li vull dir una cosa: la dona paia treballa fora de
casa i després també treballa a casa seva. Això també
cal valorar-ho. No obstant això, la dona gitana ja
comença a voler entrar dins del mercat laboral i això
igualment és una opció que s’ha de respectar.
Pere Jané
Àrea de l’Oficina del Portaveu
 de les
diariregions
Neutralitzada una banda de
narcotraficants que operava al
sud de Catalunya
Nou dels onze detinguts van ingressar a presó
A
partir d’una intervenció de
droga a la comarca del
Segrià, el passat mes de
juny, l’Àrea Central de Criminalitat
Local va poder detenir onze perso-
nes que integraven una organitza-
ció criminal dedicada al tràfic de
substàncies estupefaents.
Després de les tasques d’investiga-
ció, els agents van poder determi-
nar que la banda operava
principalment a les zones del
Ponent i el sud de Catalunya, i que
Víctimes vulnerables
Els Mossos de Badalona aconsegueixen dete-
nir uns atracadors que tenien els pensionistes
en el punt de mira dels seus robatoris
U
n dispositiu especial per
controlar els grups que es
dedicaven, per regla gene-
ral, a l’assalt de persones que sor-
tien de fer gestions bancàries va
acabar amb la detenció de dos ciu-
tadans italians de 28 i 41 anys com
a presumptes autors d’atracament
a la via pública, diversos furts i
robatoris, sostraccions a l’interior
de vehicle i falsificació de docu-
ment públic.
Les víctimes habituals i preferents
dels robatoris eren pensionistes
als quals assaltaven un cop havien
abandonat una entitat bancària,
després de treure diners. Entre la
gent gran és freqüent treure quan-
titats importants de diners quan
van al banc i en ocasions retiren la
totalitat de la pensió que reben. Ho
han fet tota la vida així i no estan
acostumats a operar amb caixers
automàtics. Això, sumat a la seva
per JOAQUIM ESTRADA
controlava el gruix de la distribució
d’algunes substàncies estupefa-
ents a Tarragona, encara que
també abastaven d’altres zones del
país. El primer canal de distribució
anava destinat a petits traficants
que posteriorment venien les
substàncies, preferentment pasti-
lles, haixix i cocaïna, als consumi-
dors finals. L’haixix provenia del
Marroc i una part de la mercaderia
era bescanviada a Holanda per
pastilles d’èxtasi.
vulnerabilitat, els fa objectius fàcils
dels delinqüents.
Una sèrie de denúncies de robato-
ris que responien a aquest perfil
van alertar els responsables poli-
cials de l’ABP Badalona. Les ges-
tions d’investigació van comportar
la identificació d’un d’aquests
grups que estaria operant a la
zona del carrer de Francesc Layret
de la ciutat. Es va muntar un dispo-
sitiu de vigilància de la zona amb
l’objectiu de poder enxampar les
persones autores d’aquests roba-
toris. El resultat va ser la detenció
dels dos ciutadans italians als
quals es van imputar quatre fets
duts a terme amb el mateix modus
operandi, que els van reportar
quantitats de diners superiors als
35.000 euros. A més, se’ls va acu-
sar d’haver falsificat les seves car-
tes d’identitat d’Itàlia. El jutge de
guàrdia va decretar l’ingrés a
presó. n
L’operació de desarticulació es va
fer a finals de novembre i va con-
cloure amb la detenció de la majoria
d’integrants de la banda i la inter-
venció de 100 Kg d’haixix, 10.000
pastilles d’èxtasi, 100 g de cocaïna,
balances de precisió, 30.000 euros i
quatre vehicles de luxe.
Els detinguts tenen d’edats compre-
ses entre els 20 i els 38 anys i són de
Reus, Tarragona i Mollerussa. Nou
d’ells van ingressar a presó per ordre
del jutjat de Reus. n
L’apunt
Per dur a terme aquests roba-
toris es treballa en equip i
amb funcions molt específi-
ques. Un dels membres con-
trola, mentre es fa passar per
un client més del banc, quins
moviments fan la resta de
clients i tria la víctima, que
normalment ha retirat una
quantitat important de diners.
Després comunica la informa-
ció a un segon individu, que
espera a l’exterior i li diu a
quina persona ha d’assaltar.
Ja a l’exterior del banc, el
segon membre duu a terme
l’atracament, després de triar
un lloc segur per fer-ho. Una
tercera persona fa tasques de
contravigilància per evitar
possibles contratemps poli-
cials.
el diari de les regions
9
 de les
diariregions
Desarticulada una banda
dedicada al robatori d’empreses
En l’operatiu s’intervé material divers i acaba amb 25 detinguts a
Castelldefels, Barcelona i l’Hospitalet
La banda formava part d’una gran estructura europea
U
na actuació feta abans de l’estiu arran del roba-
tori pel mètode del butró al polígon industrial de
Bufalvent a Manresa va ser l’embrió des del
qual va començar una investigació de la Divisió
d’Investigació Criminal (DIC). Les indagacions relacio-
naven els autors d’aquest robatori amb un grup d’espe-
cialistes en aquest tipus d’activitat il·lícita d’origen
albanokosovar que operava al nostre país. De seguida
els investigadors van observar que es trobaven davant
d’un grup altament preparat amb una infraestructura
molt important. El denominador comú de les accions
que perpetraven aquestes persones era sempre el
mateix: la inhibició dels sistemes d’alarma amb aparells
altament sofisticats amb la posterior obertura d’una via
d’accés a l’edifici del qual es volien sostreure quantitats
importants de diners.
Els indicis inicials apuntaven a una banda criminal amb
una organització professional, jeràrquica i molt ben articu-
lada. El grup que operava a Catalunya era tan sols la punta
de l’iceberg, una simple cèl·lula operativa. Una cúpula
directiva comandava una estructura piramidal amb diver-
sos caps de grup que, al seu torn, gestionaven les dife-
rents unitats operatives formades per analistes, executors
i informadors.
La passada tardor, un complex operatiu coordinat per la
Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, va culminar amb
l’entrada a 8 domicilis i 25 detinguts a Castelldefels,
Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Als detinguts, se’ls
acusava d’associació il·lícita, robatori amb força i falsedat
documental. En aquesta operació es van intervenir 65.000
euros i diners d’altres divises, documentació falsa i eines
que servien per poder dur a terme els robatoris, com potes
de cabra, destrals, malls, intercomunicadors o escarpes.
Se’ls va poder relacionar amb més de 30 robatoris a totes
les demarcacions catalanes. n
Clatellada a la ultradreta a
l’Hospitalet
Dues actuacions dels Mossos i de la Guàrdia Urbana van acabar
amb la detenció de deu joves a l’Hospitalet
A
mb la comissaria acabada d’estrenar, els Mossos
de l’Hospitalet i la Guàrdia Urbana van fer dues
actuacions relacionades amb joves que s’articu-
len al voltant de l’ideari d’ultradreta.
El passat mes d’octubre, un ciutadà de l’Hospitalet de 32
anys jugava a futbol al Parc de la Serp amb ciutadans
mossos
Una estructura i organització
professionals
La perillositat de la banda desarticulada queda evi-
denciada quan se n’analitza i se’n detalla l’estructu-
ra. El grup tenia un abast internacional amb
diferents unitats operatives distribuïdes per diversos
països europeus com França, Itàlia o Portugal. Una
gran macroestructura de la qual el grup que opera-
va a Catalunya era un satèl·lit més dins d’un ampli
organigrama.
La preparació dels membres del grup era molt gran
amb diferents especialitzacions: mestres de la con-
ducció evasiva, experts en desactivació d’alarmes o
especialistes en l’obertura de caixes de seguretat,
propiciaven que la seva activitat delictiva fos impe-
cable des del punt de vista de la realització. A més,
per dificultar la tasca policial, sovint canviaven de
localització i es feien intercanvis de membres.
Aquests canvis o cessions es feien també per posar
en cada cop els millors per a cada tasca.
La seva activitat criminal tenia com a objectius prin-
cipals les estacions de servei, les empreses situa-
des als polígons industrials, les grans superfícies
comercials i els caixers automàtics.
Possiblement, un dels aspectes més nous respecte
a d’altres ciutadans albano-≤kosovars implicats en
fets delictius és que no duien a terme aquesta acti-
vitat per recaptar diners i posteriorment enviar-los al
seu país d’origen, sinó que les astronòmiques xifres
que treien de l’activitat les usaven prioritàriament
per portar una vida de luxe: vehicles de gamma alta,
xalets i pisos d’alt estànding o roba de prestigioses
firmes comercials exemplifiquen un tren de vida que
només s’entén.
procedents d’altres països. Poc després, va patir una
agressió per part de set joves d’entre 19 i 21 anys, resi-
dents a Barcelona, l’Hospitalet i Gavà. Aquests joves
s’havien passat la tarda amb l’objectiu d’agredir immi-
grants, preferentment d’origen magrebí i sud-americà.
Fins passada la mitjanit no se n’havien sortit, ja que les
 de les
diariregions
víctimes havien pogut fugir a temps. Però aquest jove de
l’Hospitalet no va tenir la mateixa sort. Li van retreure que
estigués jugant a futbol amb “negres”. Aleshores va
començar una agressió en grup: cops de puny, puntades
de peu i cops etzibats amb diferents objectes contundents.
Amb una bona dosi de sort, va poder escapar i arribar fins
al dipòsit de la Guàrdia Urbana situat al Parc, des d’on van
sol·licitar una ambulància que el va traslladar a l’hospital de
Bellvitge.
La ràpida actuació conjunta entre Mossos i Guàrdia
Urbana va possibilitar la localització d’aquests joves,
d’estètica skin i que exhibien simbologia amb contingut
ultra: esvàstiques, banderes espanyoles preconstitucionals
o anagrames de les SS. A tall anecdòtic, cal destacar que
un dels agressors portava unes botes militars que tenien a
la sola petites esvàstiques. Les investigacions que es van
fer posteriorment van poder determinar que aquests joves
havien participat en l’agressió.
L’endemà, la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet va identificar
quatre persones que dormien dins un vehicle. Un objecte
brillant que hi havia a la guantera del vehicle havia cridat
l’atenció dels agents. En el posterior escorcoll del turisme
van localitzar una pistola 9 mm parabellum amb dos carre-
gadors. Al maleter també s’hi va trobar material divers amb
simbologia ultradretana i preconstitucional, armes prohibi-
des i objectes contundents. Després de la detenció del jove
que portava la pistola, agents dels Mossos d’Esquadra de
la Unitat d’Investigació van detenir els altres tres individus.
Aquests joves, d’entre 20 i 34 anys, havien vingut de pobla-
cions madrilenyes com Getafe o Móstoles amb la intenció
de vendre material i repartir publicitat amb un contingut
que feia una clara apologia del feixisme, en el marc d’al-
guns dels actes del 12 d’octubre. n
Armes i objectes contundents localitzats al vehicle
• Un punyal de 24 cm
• Una barra de ferro massissa de 64 cm
• Una barra de fusta de 40 cm i 3 cm de diàmetre
• Tres mànecs de destral de fusta i un de plàstic
• Una barra de ferro de superfície rugosa de 60 cm
en forma de J que duia una corda subjectada mit-
jançant un clau soldat a la barra
• Una pistola STAR de 9 mm parabellum amb dos
carregadors
• Un tornavís
• Un pal de fusta
Material trobat que fa apologia del feixisme
• Fulls informatius de la Falange Española
• Adhesius de la Falange
• Dues banderes espanyoles preconstitucionals
• Llibres diversos de contingut xenòfob
• Pins, clauers, encenedors i samarretes de la
Falange
• Pancartes
• Manifestos
• Banderins preconstitucionals d’Espanya
• CD, DVD i cassets
Un “caldo” de cultiu que cal controlar
El fenomen de la immigració és present cada cop més al
nostre país, on el degoteig de persones arribades a casa
nostra als darrers anys s’ha anat accentuant. Milers de
persones fugen dels seus països d’origen buscant una
oportunitat que la seva terra de sempre no els ha pogut
oferir. Es repeteix, doncs, una situació que Catalunya ja ha
viscut en diverses ocasions durant el segle XX. El nostre
és i ha estat sempre un país d’acollida. Però sovint no és
fàcil acoblar persones amb uns determinats costums i
maneres de fer que, als residents que porten més temps
vivint-hi, els resulten difícils d’entendre. Per tant, cal que
tots els agents que conformen la societat s’esforcin a fer de
la convivència el valor sòlid sobre el qual edificar les rela-
cions, perquè tothom hi tingui cabuda i tothom es respec-
ti. De la mateixa manera que els nouvinguts, amb l’ajuda
que calgui, tinguin la voluntat d’entendre quina és la nova
realitat on són.
Però és cert que, sobretot a zones urbanes de la pri-
mera i segona corona metropolitanes, on l’arribada de
persones als darrers anys s’ha fet més intensa, hi ha en
ocasions friccions i problemes convivencials que no
tenen a veure en absolut amb qüestions de racisme.
Són situacions que cal entendre des del recel i el des-
coneixement mutu entre comunitats i que sovint gene-
ren malentesos. Les administracions hi tenen, doncs,
un paper clau i molta responsabilitat. No és menys
important la tasca que desenvolupen les associacions
que formen el teixit social dels barris de les zones emi-
nentment urbanes. Tot plegat ha de tenir com a objectiu
final articular ponts de diàleg i comunicació que facilitin
la integració de totes aquestes persones.
El perill de tot plegat és el discurs demagògic que apro-
fiten els grups que s’articulen al voltant d’opcions ide-
ològiques properes a la ultradreta, per atiar el foc de la
conflictivitat i intentar que quallin els seus preceptes de
contingut racista i xenòfob. I les zones urbanes amb una
gran densitat de població com l’Hospitalet són terreny
abonat perquè aquestes persones intentin excitar els
veïns de barris que pateixen problemàtiques més evi-
dents de convivència domèstica. L’objectiu és tergiver-
sar la realitat de manera que presenti els immigrants
com la font de tots els problemes d’un determinat barri
o zona. L’alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho, ja va
alertar que amb aquests grups, violents i antidemocrà-
tics, l’Ajuntament hi tindria tolerància zero. I des de l’òp-
tica policial, tant des de l’ABP l’Hospitalet com des de la
Guàrdia Urbana, el compromís és clar: ser molt curosos
en l’estricte compliment de la legalitat i avortar qualse-
vol intent amb un marcat rerafons violent que pretengui
alterar l’ordre públic i que pugui comportar enfronta-
ments entre els veïns.
S’ha d’estar permanentment alerta perquè episodis
encara aïllats, però que van en augment, no es repetei-
xin. Encara està fresc en la memòria l’atac que un grup
d’skins va fer a Sant Vicenç de Castellet contra uns
immigrants d’origen magrebí i que va acabar amb la
detenció de diversos joves.
el diari de les regions
11
 de les
diariregions
Trencaclosques resolt amb
èxit a Vic
Un segrest estrany amb final tràgic, una actuació aparentment rutinària de salut pública dels
Mossos de Vic i la detenció d’una persona que regenta una carnisseria que després amaga sor-
preses. Aquestes són les peces del puzle que l’ABP Osona va haver de reconstruir i que va
acabar amb la detenció de vuit persones el passat mes d’octubre. Un operatiu de gran ressò
mediàtic, de gran impacte popular, que va permetre recuperar una de les quantitats de droga
més grans que ha fet mai el cos de Mossos d’Esquadra al nostre país.
A
finals de setembre, un agent de paisà dels Mossos
de Vic observa un passi de droga a l’aparcament
del supermercat Lidl. Cap de les dues persones pot
ser detinguda, ja que els implicats aconsegueixen fugir en
dos turismes diferents. Cinc dies després, un dels dos
homes és detingut després d’escorcollar el seu vehicle.
Els mossos hi troben 200 grams d’haixix. Aquest detingut
regenta una carnisseria i una rostisseria a Vic.
L’endemà, el detingut ha de ser presentat davant del jutge
per un delicte contra la salut pública. Fins aquí, això podria
ser perfectament el guió d’una actuació més de les mol-
tes que es fan. Però la posada a disposició judicial del
detingut s’ajorna inesperadament. El motiu: les informa-
cions confuses que arriben d’un segrest que s’acaba de
produir en aquell moment. El jutge, davant les notícies que
arriben del fet, decideix que la declaració de l’únic detin-
gut pel passi de droga del Lidl sigui l’endemà, quan les
informacions al voltant del segrest siguin més clares.
El segrest s’aconsegueix avortar. Un ràpid i eficaç dispo-
sitiu ha permès detenir tots els segrestadors, tret d’un que
s’ha suïcidat quan s’ha vist encerclat per agents dels
Mossos d’Esquadra. La víctima del segrest no para de
repetir que agraeix molt l’actuació dels mossos. De fet,
explica que l’estaven torturant, apallissant i agredint i fins
i tot li feien descàrregues elèctriques. Presenta diverses
lesions que els segrestadors li han fet amb virulència.
Ja a comissaria, els investigadors intenten extreure algu-
na dada que sigui el punt de partida d’una investigació
que determini el mòbil del segrest. Els detinguts no volen
declarar. No diuen ni una sola paraula que permeti donar
cap pista sobre el segrest. Les manifestacions inicials de
la persona segrestada tampoc no aclareixen res. Diu que
no sap amb quin objectiu ni per què l’han intentat segres-
tar. Però els investigadors no queden satisfets, hi ha algu-
na cosa que els estranya. Finalment, hi ha una primera
clau des d’on començar a descabdellar la investigació.
Explica que treballa en una carnisseria. Quan en diu el
nom, els investigadors intenten relacionar els fets del Lidl
amb aquest cas de segrest. El nom que ha dit és el de la
carnisseria de la qual el detingut que havia de passar a
disposició judicial és propietari.
Després que el segrestat sigui atès a l’Hospital General
de Vic, el deixen en llibertat. En principi, només és una
víctima, però cal iniciar la investigació al punt on confluei-
xen els dos episodis: la carnisseria del carrer de Ramon
Abadal de Vic.
D’altra banda, s’han comprovat els antecedents policials i
judicials dels segrestadors. Tots han estat inculpats per
robatori i un d’ells fins i tot per segrest. Havia aprofitat el
permís de cap de setmana per dur a terme, juntament
amb els altres, aquesta acció criminal. En els vehicles
mossos
se’ls troben quatre pistoles, esprais antidefensa, un apa-
rell que permet fer descàrregues elèctriques, plaques fal-
ses i documentació per fer-se passar per guàrdies civils.
El Jutjat número 2 de Vic, davant les evidències de la rela-
ció que tenen els dos casos, emet una ordre d’escorcoll
del domicili particular del propietari de la carnisseria.
Quan entren al pis, els mossos hi troben més de 1.400 kg
d’haixix, gairebé un 1,5 kg de cocaïna i balances de pre-
cisió. Un càlcul estimatiu permet xifrar en tres milions
d’euros el valor que totes aquestes substàncies estupefa-
ents haurien tingut al mercat.
Els veïns de l’immoble no donen crèdit al veure la cadena
humana que formen els agents que van traient la droga
objecte del comís. n
Un segrest avortat de manera
espectacular
Els habitants de Vic estan molt poc acostumats a
viure situacions com les que es van produir la
passada tardor. Un mosso fora de servei va
observar com uns encaputxats barraven el pas a
un Peugeot en un carrer de la població, n’agafa-
ven el conductor i el posaven dins d’una furgone-
ta Mercedes. Immediatament es posà en
contacte amb la Sala de Coordinació, que ordenà
un tancament de les vies d’entrada i sortida de la
comarca. Poc temps després, al barri de la Serra
de Sanferm, van localitzar la furgoneta acompan-
yada d’un tot terreny i un turisme i començà una
persecució que va acabar amb la interceptació
dels segrestadors.
Els agents van encanonar els suposats segresta-
dors i els van ordenar que llencessin les armes al
terra. Aquesta ordre va ser obeïda per tots excep-
te per dos: un, va intentar fugir a peu desespera-
dament, però va ser interceptat al cap de pocs
minuts. L’altre, davant la sorpresa dels mossos
presents, s’aixecà el passamuntanyes, va dirigir
la pistola a la boca i va prémer el gallet. Quedà
mort a l’acte.
El segrest generà una sèrie d’incògnites sobre
quin era el mòbil. El mutisme dels detinguts –que
no volien declarar- i les explicacions poc convin-
cents del segrestat van ser l’inici d’una investiga-
ció que aniria connectant diversos fets.
Ràpidament es veuria que, darrere d’un aparent
segrest, hi havia més coses...
El Gabinet de
Telecomunicacions
En un moment de convergència tecnològica entre matèries com la
telecomunicació, la informació, la informàtica o l’electrònica, l’aplicació de
les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) permet desenvolupar
projectes i solucions que aporten millores als usuaris i una optimització
dels recursos.
Dintre la Direcció General de Seguretat Ciutadana
(DGSC) ja hi ha diversos grups de professionals que tre-
ballen en aquest àmbit, com ara el Gabinet de
Telecomunicacions, l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i
Suport Operatiu, la Unitat de Delictes en Tecnologies de la
Informació, la Divisió dels Sistemes d’Informació Policial i
alguns grups i unitats de policia científica o d’informació.
L’ús de les TIC esdevé un dels trets distintius de la Policia
de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, per guanyar en
eficàcia i modernitat en benefici de la societat catalana.
Ja fa molts anys que el Gabinet de Telecomunicacions
(GTEL) s’encarrega de cobrir les necessitats de comuni-
cació, des de l’inici que el CME va adquirir la competència
constitucional de policia autonòmica. La infraestructura de
telecomunicacions que hi havia aleshores, per exemple, la
xarxa de radiocomunicacions analògica amb tecnologia
voting o bé els sistemes de monitorització de línies, ara es
consideraria obsoleta i els equips excessivament volumi-
nosos, però responien perfectament a una necessitat ope-
rativa i a una disponibilitat tècnica. En l’actualitat, els
sistemes de què disposem s’han adaptat a l’evolució tec-
nològica que caracteritza la societat digital.
Per tant, l’objectiu principal del GTEL és garantir el servei
de comunicació de qualsevol unitat orgànica de la DGSC,
que en el moment actual de desenvolupament tècnic con-
sisteix a aplicar les TIC. Per una banda, cal estudiar les
necessitats i facilitar la infraestructura i els sistemes més
adequats i, per una altra banda, cal adaptar els sistemes
existents als canvis tecnològics i als requeriments opera-
tius dels usuaris. Tot això es tradueix en un seguit de fun-
cions bàsiques: la gestió dels sistemes de transmissió de
veu, dades i imatge; la gestió dels sistemes de radioco-
municació; la gestió dels sistemes de seguretat electròni-
ca; oferir suport i desenvolupar projectes en l’àmbit de les
TIC; la formació, i l’assessorament. Els recursos humans,
enginyers i tècnics especialistes, tant els que hi ha hagut
com els que hi ha ara, permeten desenvolupar de forma
professional aquestes tasques.
El GTEL és, potser, un dels primers elements de la cade-
na de comunicació que capta la influència d’aquesta evo-
lució tan ràpida de la societat de la informació, i en segon
lloc, en nota els efectes, que ha de saber transmetre a la
resta de l’organització. Les necessitats dels usuaris en la
majoria de casos necessiten els equipaments que confor-
men els sistemes i les xarxes de recursos materials del
GTEL. Es poden classificar atenent un criteri d’especialit-
zació tecnològica, tot i que cada cop més, les fronteres
tendeixen a desaparèixer i els conceptes es barregen i es
comparteixen.
El GTEL és, potser, un dels
primers elements de la
cadena de comunicació que
capta la influència d’aquesta
evolució tan ràpida de la
societat de la informació.
En un apartat de baixa freqüència s’hi engloben les xar-
xes de telefonia i les línies de dades, els sistemes de
circuit tancat de televisió (CTTV) i control d’accessos,
el sistema de monitoratge i enregistrament de línies de
comunicació i, els sistemes de videoconferència. Però,
què vol dir tot això? Doncs que es disposa de prop de
seixanta centraletes de telefonia interconnectades a
través d’una xarxa d’enllaços de microones completa-
ment digitalitzada que permeten gestionar unes dues
mil línies de comunicació (telefonia bàsica, XDSI, etc.).
D’aquí surten més de cinc mil extensions telefòniques
que configuren una xarxa corporativa privada. També,
les trucades d’emergència (088) s’encaminen de forma
automàtica a la central corresponent i s’enllaça amb
altres serveis, com ara el 112 o la xarxa de radiocomu-
nicacions mòbils Nexus.
coneguem la tecnologia
13

El sistema de CTTV, en conjunt, està
format per set-centes quinze càme-
res, amb processat del senyal electrò-
nic que s’obté mitjançant multiplexors,
funcionalitat d’alarmes i un enregistra-
ment constant durant les 24 hores. Per
a l’enregistrament de veu hi ha una
cinquantena d’equips de continuïtat
que treballen de forma ininterrompuda
i disposen d’una sincronització horària
mitjançant GPS (tecnologia de posi-
cionament i transmissió de dades per
satèl·lit). El pas a sistemes d’enregis-
trament digital posa a l’abast d’usuaris
i tècnics millores en el maneig de la
informació i en el transport remot del
senyal a sales centrals.
En l’apartat de radiofreqüència es ges-
tionen les xarxes que es basen en l’es-
pectre radioelèctric, és a dir, les xarxes
de telefonia mòbil i els sistemes de
missatgeria SMS, les xarxes de radio-
recerca i les de radiocomunicació. La
infraestructura de la xarxa de radioco-
municacions mòbils Nexus és, preci-
sament, complexa, però possibilita un
seguit de facilitats operatives excep-
cionals ja que es tracta d’un sistema
digital. Des de la integritat i el xifratge
de les comunicacions fins a l’ús dels
recursos per a transmetre dades i
imatges, per al control de flotes i la
localització de vehicles (GPS). Es trac-
ta d’un sistema de truncament digital
amb el qual el CME disposa d’una
xarxa de comunicacions privada, d’ús
exclusiu per a la comunicació de veu i
la transmissió d’informació.
Els recursos de la xarxa Nexus con-
vertits en xifres són considerables,
però cal tenir em compte la singular
orografia de les comarques catalanes.
Per donar cobertura a tot el territori
s’ha dividit el país en cinc zones (xar-
xes de base), i cadascuna disposa
d’un nucli principal (commutador prin-
cipal) que gestiona la infraestructura
de la xarxa de base, i hi ha una mitja-
na de vint cèl·lules o estacions base
per cada zona que asseguren la
mossos
Cal fer un èmfasi
especial a les
activitats formatives i
la docència a l’EPC en
el curs bàsic i
diversos cursos per a
les sales de
comandament del
CME i d’operació en
matèria de
telecomunicació, ja
que representen una
oportunitat per donar
el millor de si dels
tècnics del GTEL.
comunicació. En aquests moments
s’estan desenvolupant sistemes
radiants que milloren la cobertura
radioelèctrica en zones que tradicio-
nalment s’han anomenat fosques,
com ara l’interior de túnels o les esta-
cions subterrànies dels transport
públics. Pel que fa als terminals, n’hi
ha uns sis mil, entre portàtils, aparells
instal·lats en cotxes i motos i equips de
taula, bé configurats amb fils o sense,
en funció de la ubicació.
Finalment, en un tercer apartat, a l’ofi-
cina tècnica s’elaboren i es gestionen
els projectes, amb una incidència
especial en el desplegament del CME
pel seguiment d’instal·lacions i de
noves comissaries. Per desenvolupar
totes les tasques cal efectuar un dis-
seny i una gestió acurada dels siste-
mes d’informació i de la documentació
tècnica. Cal avançar-se als requeri-
ments dels usuaris, veure cap a on va
la societat i analitzar-ne les necessi-
tats, aportar millores i desenvolupar
recerca de projectes sobre TIC. I en
qualsevol projecte, la gestió econòmi-
ca sovint és un dels punts clau perquè
s’avanci o no, per tant, cal fer-ne un
bon control i cercar l’equilibri entre
qualitat i reducció de les despeses.
Quant a les accions desenvolupa-
des recentment, l’any 2003 ha estat
d’activitat intensa. S’han efectuat
molts projectes i s’han millorat moltes
infraestructures, entre d’altres: s’han
iniciat els canvis en la versió del pro-
gramari dels commutadors de la xarxa
Nexus; s’ha fet una redistribució de la
xarxa d’enllaços i circuits primaris de
telefonia; s’han elaborat els projectes
d’instal·lacions i s’ha fet el seguiment
d’obra i posada en servei a les comis-
saries i edificis del desplegament; s’ha
treballat conjuntament en la integra-
ció dels sistemes de comunicació
de cossos de policies locals i el
CME mitjançant línies ADSL i en la
incorporació en sales de comanda-
ment úniques. També és habitual el
suport tècnic i seguiment en esdeveni-
ments especials: Ral·li Catalunya,
eleccions municipals i autonòmiques,
voltes ciclistes, etc., o les tasques de
manteniment diari per a qualsevol
incidència.
Cal fer un èmfasi especial a les activi-
tats formatives i la docència a l’EPC en
el curs bàsic i diversos cursos per a les
sales de comandament del CME i d’o-
peració en matèria de telecomunica-
ció, ja que representen una oportunitat
per donar el millor de si dels tècnics
del GTEL.
I en darrer terme, les línies de futur
que s’han de seguir són en bona
manera una continuació de moltes de
les tasques i projectes que ja estan en
marxa, sempre tenint en compte que
l’evolució tecnològica és la que marca
el camí, per una banda; i per l’altra, és
l’usuari en combinació amb el servei
que dóna a la societat. Cal encaminar
els esforços a les tecnologies digitals,
cap a conceptes que fins i tot els usua-
ris particulars disposen a casa seva i
amb una terminologia cada cop més
comuna: sistemes de vídeo i àudio
digital, veu sobre IP, sistemes de
comunicació integrats per facilitar la
mobilitat i la localització...
Ricard Fíguls
Gabinet de Telecomunicacions
tècniques policials
El retrat robot
Des de l’any 1996, abans des de l’antiga Àrea Central de Policia Científica i
actualment des de l’Àrea Central d’Identificació de la Divisió de Policia
Científica, s’efectuen retrats robots a petició de qualsevol unitat
d’investigació del cos. Aquest article pretén que tots els investigadors del
cos puguin aprofitar al màxim aquesta eina.
UNA MICA D’HISTÒRIA
La confecció d’un retrat robot es basa en la descripció que
pot fer un testimoni de la fisonomia d’una persona.
Aquesta descripció té el nom de ‘retrat parlat’ . Aquest con-
cepte ja va començar a agafar forma al segle XV, amb les
regles de proporcionalitat de Leonardo da Vinci. Però l’im-
puls definitiu de la descripció fisonòmica el va donar el
francès Alfons Bertillion mitjançant el seu retrat parlat (le
portait parlé) i el seu sistema antropomètric (finals del
segle XIX), que van donar una tècnica interpretativa de la
morfologia facial que encara no s’ha vist superada. Aquest
retrat parlat serveix no tan sols per fer l’esmentat retrat
robot sinó també per llegir i interpretar correctament la
fotografia d’una persona.
El retrat parlat està compost d’una sèrie de caràcters
(cromàtics, morfològics i complementaris) i d’un voca-
bulari propi (substantius, qualificatius i adverbis). Tota
aquesta definició parlada ens configura la morfologia
aproximada d’una cara. El que cal fer ara és traduir
aquesta definició verbal en una imatge. I això és el que
s’intenta amb el retrat robot.
El primer retrat robot dibuixat amb valor policial va ser fet al
1910 pels investigadors d’Scotland Yard. Es tractava d’un
cas d’assassinat. La policia va reconstruir, amb un dibuix,
la cara del sospitós a partir d’unes fotos antigues.
A partir dels anys 50 es va plantejar la qüestió de fer els
retrats amb un altre sistema que no fos el dibuix. Va aparèi-
xer l’anomenat identikit, basat en la reconstrucció facial a
partir de diferents fotografies de les parts de la cara com-
binades entre si. Aquest sistema va permetre capturar, al
1966, l’assassí en sèrie Harvey Glatman a Los Angeles.
Malgrat tot, el sistema de l’artista dibuixant no va ser
abandonat mai, sobretot va continuar utilitzant-se a la
FBI. Als anys 70 la policia va tornar, de manera genèri-
ca, al sistema del retrat robot dibuixat.
Des de finals dels 90 apareix un nou sistema d’elabo-
ració de retrats robot basat en l’antic identikit: la com-
posició de cares mitjançant l’ordinador.
Però, parlant de la nostra història recent, des de l’antiga
Àrea Central de Policia Científica el caporal Santi Tugores
va començar l’elaboració de retrats robot l’any 1996, quan
es va fer el primer. Ja des de l’Àrea Central d’Identificació
de la Divisió de Policia Científica, l’any 2002 se’n van
confeccionar un total de 23.
En l’actualitat, un sergent, un caporal i un mosso són
els qui ofereixen aquest servei per a tot el territori de
desplegament del CME.
QUAN CAL FER UN RETRAT ROBOT
Quan algú comet un delicte, el primer que fan les uni-
tats d’investigació és buscar pistes que puguin identificar
el delinqüent. Però, per desgràcia, no sempre es troba una
càmera de seguretat, en el lloc on han ocorregut els fets,
que hagi pogut enregistrar al presumpte autor. D’altres
vegades el presumpte delinqüent no estava prèviament
introduït en els fitxers policials, la qual cosa n’impedeix la
identificació fotogràfica . Així, per intentar trobar la perso-
na que ens interessa només resta la possibilitat de con-
feccionar un retrat robot.
Proporcionalment, quan més es fa la tècnica del retrat
robot són els robatoris amb violència i/o intimidació i els
delictes contra la llibertat sexual. De totes maneres,
aquests no són l’única tipologia delictual a què es pot apli-
car aquesta tècnica. Qualsevol tipologia pot ser suscepti-
ble de la realització d’un retrat robot, sempre i quan hi hagi
un testimoni que hagi vist el presumpte autor del delicte.
Això ens porta a parlar del testimoni. Més concretament
de la seva “qualitat” com a tal. Una de les característiques
que marquen aquesta “qualitat” per poder fer un retrat
robot és el temps que ha transcorregut des que la perso-
na va veure el presumpte delinqüent fins que es fa el retrat
robot. En la majoria de casos i sempre que la visió hagi
estat amb llum suficient, el testimoni pot donar una defini-
ció malgrat que el contacte amb el delinqüent hagi estat de
poc temps. De tota manera, la qualitat de record va dismi-
nuint amb el temps; per això és molt important fer el retrat
en el menor temps possible, més encara en els casos de
contacte visual testimoni-autor de pocs segons de durada.
A tot això cal afegir altres elements que poden distorsionar
el record del presumpte delinqüent tals com l’estat emo-
cional del testimoni (sobretot en casos de víctimes d’a-
gressions sexuals) o l’edat (nens).
És molt importat que els investigadors constatin que el tes-
timoni pot fer una definició amb un mínim de qualitat (la
persona recorda bé la fisonomia del presumpte delinqüent
i té la capacitat per definir-la). Si no es donen aquests
mínims, la realització del retrat robot pot implicar una pèr-
dua de temps i recursos, a més d’introduir un element de
“pista falsa” a la investigació.
COM ES FA UN RETRAT ROBOT
Ja hem parlat de l’element esencial que necessitem per
confeccionar el retrat robot: un testimoni que recordi la
tècniques policials
15

fisonomia de la persona i que estigui
en condicions de descriure-la. A par-
tir d’aquí entra en joc el paper del
fisonomista.
El primer pas en l’elaboració del
retrat robot és l’entrevista prèvia de
l’agent amb el testimoni. L’entrevista
vol aconseguir, principalment, que
el testimoni recordi el moment pre-
cís en què va tenir contacte amb
l’individu per així facilitar la descrip-
ció fisonòmica. Aquesta descripció
(el ‘retrat parlat’) ha de ser “traduï-
da” pel fisonomista; normalment els
testimonis fan unes definicions poc
tècniques i poc acurades, és per
això que una bona interpretació és
fonamental. L’entrevista és essen-
cial per a l’elaboració del retrat
robot. Per això, cal un espai aïllat on
el testimoni i el policia puguin parlar
amb tranquil·litat i sense interferèn-
cies de l’exterior.
No cal dir que hi ha casos en què la
confecció d’un retrat robot pot com-
portar un trasbals important per a la
víctima, sobretot en casos d’agres-
sions sexuals o robatoris amb intimi-
dació. Així, cal ser curosos quan
fem l’entrevista.
Quan el testimoni tingui en la seva
ment la cara de l’individu i un cop defi-
nida aquesta, hem de començar a
confeccionar el retrat robot pròpia-
ment dit. El dibuix del retrat es
comença pels trets facials més gene-
rals (forma de la cara, complexió
general, forma dels cabells...) i s’aca-
ben definint els detalls (distància entre
ulls, forma i dimensions de la boca,
tipus de nas, arrugues...).
El que busquem amb la confecció del
retrat robot no és aconseguir una
mossos
imatge que sigui exacta a la persona
definida (cosa totalment impossible ja
que, entre altres coses, hem de pen-
sar que la percepció de cada persona
és diferent), sinó extreure un rostre
que tingui unes característiques genè-
riques que s’assemblin a la persona
definida (el que comunament es diu
“tenir un aire”). Amb el retrat robot no
només busquem una semblança el
més propera possible a l’original sinó
que busquem descartar grups de per-
sones en funció de les característi-
ques que el testimoni tingui com a
segures (una persona morena exclou
les rosses, una persona amb ulls
blaus exclou les d’ulls marrons, etc.).
Així mateix, és molt interessant
que el testimoni pugui donar algu-
na característica que es pugui
considerar com individualitzadora.
Trets com pigues, marques a la pell,
tatuatges, cicatrius o qualsevol altre
que pugui ser diferenciador per les
seves característiques especials.
Aquests trets poden ajudar que el
retrat sigui més fiable per poder
identificar la persona que es busca.
El retrat robot s’acaba quan el testi-
moni té el convenciment que la cara
resultant és prou semblant a la imatge
que ell recorda, és a dir, quan ja no es
pot anar més enllà en la definició.
DIBUIX O ORDINADOR?
Des de la Divisió de Policia Científica
sempre s’han fet els retrats robot mit-
jançant la tècnica
del dibuix, però des
de setembre de
2003 i amb l’adqui-
sició del programa-
ri FACES 4.0,
també hi ha la pos-
sibilitat de fer-los
per ordinador.
El principal avan-
tatge del dibuix
davant l’ordinador
és la versatilitat i la
llibertat enfront un
sistema informàtic.
A més, el dibuix
no provoca cap
distorsió a la ment del testimoni, ja
que no veu grups de trets presen-
tats per llibreries sinó que ell
mateix els ha de definir i redefinir
mentre l’artista fa el dibuix. Per
contra, amb l’ordinador s’aconse-
gueixen uns resultats amb millor
acabat de manera més còmoda i
ràpida i sense necessitat que l’o-
perador tingui nocions de dibuix
(malgrat que és molt recomanable
tenir-ne). A aquesta eina s’ha d’a-
fegir la possibilitat que el retrat
generat pel programari FACES 4.0
pot ser exportat al programa
Photoshop, cosa que augmenta
les possibilitats de modificació de
trets facials.
Així mateix, cal dir que el retrat fet
per ordinador té el perill de ser
“massa real” des d’un punt de
vista subjectiu. De vegades és
millor que el retrat no sembli real
(com en el cas del dibuix) ja que
així es poden percebre unes
característiques facials genèri-
ques; no es busca “aquella perso-
na en concret”, tal i com pot
passar amb el retrat robot fet per
ordinador. Així, des de la Divisió
de Policia Científica s’aposta per
la realització de retrats robot per la
via del dibuix, sense descartar la
utilització de l’ordinador. De fet, ja
s’ha fet el primer retrat robot amb
el sistema informàtic, amb un
resultat satisfactori segons l’ex-
pressat pel testimoni.
Resumint, malgrat que l’índex d’i-
dentificació positiva de l’autor dels
fets és baixa ja que es depèn de
molts factors, el retrat robot ha de
convertir-se en una eina més en la
investigació d’una àmplia diversitat
de delictes.
Francesc Tomàs i Facerias
Sergent de l’Àrea Central
d’Identificació
Divisió de Policia Científica
Comissaria General
d’Investigació Criminal
 mossos
A partir d’aquest numero la revista
Mossos comença un nova secció
permanent dedicada a oferir informació
professional en matèria de trànsit i
transport.
L’objectiu és transmetre una sèrie de
blocs informatius que permetin al lector
conèixer les diferents novetats que
trànsit
apareguin i que afectin el seu àmbit
professional.
Un altre objectiu que es pretén és satisfer
les inquietuds d’informació que pugui
haver-hi, per això tothom que ho consideri
pot proposar les qüestions que cregui
interessants perquè siguin desenvolupades
en aquesta secció.

Nou Reglament general

de circulació
En relació amb els ciclistes
• Es permet que circulin en grup i en
paral·lel en columnes de dos. No
es consideren avançaments els
realitzats entre ciclistes d’un
mateix grup.
• És obligatori l’ús del casc de pro-
• Quan no estigui específicament
prohibit, se’ls permet la circulació
pel voral de les autovies.
(per les condicions de visibilitat),
els ciclistes han de portar col·locada
una peça de roba reflectora que per-
meti fer-los visibles a 150 metres.
tecció, homologat, pels conduc-
tors i ocupants de bicicletes,
excepte:

• Tenen prioritat respecte als vehi- • quan circulin per rampes

cles a motor quan circulin pel carril
bici o pel voral, així com quan, en
incorporar-se a una via, hi hagi un
ciclista a prop del vehicle a motor
que giri a la dreta o a l’esquerra.
prolongades
• en condicions de calor extremes
• per raons mèdiques (s’han
d’acreditat amb un certificat)

• S’exigeix a la resta de conductors • Se’ls autoritza a arrossegar un

que moderin la velocitat en arribar
a prop dels ciclistes o de les vies
per les quals circulin aquests.
• Quan circulin per via interurbana i
sigui obligatori l’ús d’enllumenat
remolc, sempre que no excedeixi
del 50% de la massa en buit del
vehicle tractor, sempre i quan cir-
culin a una velocitat reduïda de 10,
ho facin de dia i no viatgin perso-
nes al remolc.

Carrils addicionals i d’utilització en

sentit contrari a l’habitual
Els usuaris que circulin per l’interior d’a-
quests carrils, així com els que ho facin
pels contigus a aquests, en sentit normal
de la circulació, han de portar encès l’en-
llumenat de curt abast o d’encreuament,
tant de dia com de nit. En cas de circulació
per vies de més d’un carril pel sentit normal,
s’ha de circular atenent les normes gene-
rals de velocitat del Reglament.
Pel que fa als tipus de vehicles i a les velo-
citats a les quals s’ha de circular, cal recor-
dar que es mantenen les mateixes que
amb el reglament antic (només motocicle-
tes i turismes sense remolc a 80 km/h
màxima i 60 km/h mínima o inferior, si així
està senyalitzat).

trànsit
17
trànsit
Dispositius de
retenció
La normativa anterior s’amplia en els
extrems següents:
• Els conductors i usuaris de motoci-
cletes, amb o sense sidecar, dota-
des d’estructura de protecció i
cinturons de seguretat, resten
exempts de portar cas.
• Els menors de tres anys estan obli-
gats, en tot cas, a utilitzar sistemes
de retenció homologats per la seva
talla i pes.
• Els majors de 3 anys i de menys
d’1, 50 metres d’alçada estan obli-
gats a fer ús de sistemes de reten-
ció adaptats a la seva talla i pes, si
en disposen o bé dels cinturons de
seguretat ordinaris.
Velocitat
màxima per a
autobusos amb
passatgers
drets
S’estableix que els autobusos que
circulin (estant autoritzats per fer-
lo) per vies interurbanes amb pas-
satge dret, ho han de fer a una
velocitat màxima de 80 km/h, llevat
que a la via hi hagi una regulació
de velocitat inferior.
Armilla
reflectora
L’obligació de dur-la entra en vigor el
24 de gener per als conductors d’au-
tobusos, camions, conjunts de vehi-
cles agrícoles i conductors i personal
auxiliar de vehicles pilot d’acompan-
yament quan surtin d’aquest i ocupin
voral o calçada en vies interurbanes.
Per a la resta de conductors, entra
en vigor el 24 de juliol de 2004
mossos
Circulació per
túnels i
passadissos
inferiors
Pel que fa a la circulació a l’interior
dels túnels o per passos inferiors,
el nou reglament estableix, que:
• Cap usuari pot entrar en un
túnel o pas inferior si a l’entra-
da un semàfor ho senyalitza.
S’exceptuen els serveis d’e-
mergència, d’assistència mèdica
i de conservació de carreteres.
• El conductor:
• ha de respectar les normes
relatives a la prohibició de
parar, estacionar, canviar de
sentit, efectuar marxa enrera
i avançaments
• ha d’utilitzar els enllumenats
corresponents
• ha d’obeir les senyalitzacions
de semàfors i panells varia-
bles, així com els missatges
que es puguin donar per
megafonia o per altre mitjà o
quan no vulgui avançar, ha
mossos
de mantenir una distància de
seguretat d’almenys 100
metres o un interval mínim
de 4 segons. Per als vehicles
de més de 3.500 quilos, la
distància ha de ser de 150
metres i 6 segons.
En cas que un vehicle quedi immo-
bilitzat dins del túnel:
• S’ha d’aturar el motor del vehicle,
connectar l’enllumenat d’e-
mergència i mantenir encesos els
llums de posició.
• En cas que sigui possible, s’ha de
desplaçar el vehicle fins a la zona
reservada per emergències més
propera, en el seu sentit de la
marxa i, si no n’hi ha, immobilitzar
el vehicle el més proper possible
a l’extrem dret de la calçada.
• Ha de col·locar correctament els
triangles de presenyalització de
perill i demanar auxili al pal SOS
més proper, i seguir en tot cas les
instruccions que rebi.
• Tant el conductor del vehicle com
la resta d’ocupants han d’aban-
donar el vehicle, i adreçar-se
ràpidament als refugis o a la sor-
tida més propera.
• Si l’avaria permet la marxa del
vehicle, ha de continuar fins a la
sortida del túnel o, si no és possi-
ble, fins a la zona reservada per
emergències.
En cas d’incendi del vehicle, el con-
ductor l’ha d’apropar el més possible
al costat dret de la calçada, apagar
el motor, deixar les claus posades i
les portes obertes. El conductor i els
ocupants han d’abandonar el vehicle
i adreçar-se cap al refugi o la sortida
més propera, en sentit contrari al foc.
trànsit mossos

Nous senyals
• El braç de l’agent elevat vertical-
ment obliga a aturar-se a totes els
usuaris de la via que s’hi apropin.

• El braç o els braços de l’agent este-

sos horitzontalment obliga a aturar-
se a tots els usuaris de la via que
s’hi apropin des de les direccions
que siguin tallades per la posició del
braç, sigui quin sigui el sentit.

• El balanceig d’un llum vermell o

groc obliga a aturar-se als usuaris
de la via cap als quals s’orienta el
llum.

• Des del vehicle, el braç de l’agent

estès cap a baix inclinat i fix obliga
els conductors a detenir-se al costat
dret de la calçada.

Amb el llum vermell o groc intermitent

o llampegant cap endavant, els
agents des d’un vehicle indiquen al
vehicle que els precedeix l’obligació
d’aturar-se al costat dret de la via. El
vehicle policial s’ha de situar sempre
darrera del vehicle que es vol aturar.

La nova
furgoneta
d’atestats
Des del passat mes de
novembre, les noves
furgonetes d’atestats ja són
operatives a Girona, Pirineu
Occidental i Ponent.
Els agents que les han
provat destaquen, que són
molt més ràpides, tenen
major estabilitat i en general
s’adapten millor a la funció
policial.

trànsit
19
trànsit
Víctimes mortals
L’any passat van morir a les carreteres catalanes
512 vides (dades provisionals). Entre aquestes
víctimes tenim familiars, membres del cos,
amics, coneguts i, per tant, ens afecta tan
professionalment com a un nivell més proper.
Des d’aquestes línies, un record per a tots ells.
En termes estadístics, els resultats han
marcat una tendència descendent. Respecte
a l’any 2002 s’han reduït en un 7,4% les
víctimes mortals.
Aquesta dada és motiu de reconeixement a la
feina realitzada per tots els membres d’aquest
cos i, en especial, als agents que són a l’operatiu
diari, sigui a les sales, a peu de carretera o en
tasques de suport.
Cada 17 hores una persona perd la vida a les
nostres carreteres. Hem de continuar
treballant tots plegats per millorar aquests
resultats i reduir aquesta cruenta mortalitat
durant l’any 2004.
mossos
mossos
Mes dades, més facilitats pel control i molt
més senzill. Els conductors hauran d’acos-
tumar-se als nous tacògrafs digitals i a les
targetes que hauran de portar a sobre.
Està previst que els nous tacògrafs digitals
s’instal·lin obligatòriament en tots els camions
que es matriculin a partir del 5 d’agost de
2004.
Per tant a partir d’aquesta data només
podran dur tacògrafs analògics els vehicles
matriculats amb anterioritat a l’esmentada
data, i en cas de que s’avari el tacògraf
analògic en un vehicle matriculat amb ante-
rioritat, haurà de substituir-se per un nou
tacògraf digital només si el tacògraf analò-
gic no es pot reparar adequadament. Es a dir
que els vehicles que portin tacògraf analò-
gics podran seguir treballant indefinidament
sempre i quan pugin reparar-se les avaries
que pateixin.
Ferran Cap de la comissaria
de l’Hospitalet de

López Llobregat

“Volem ajudar a fer de la

convivència un valor imprescindible
en aquesta ciutat”
Ferran López, Madrid (1966). És inspector. Va ingressar al cos de Mossos
d’Esquadra l’any 1990. Diplomat en ciències de l’educació, està casat i té dos
fills. És un apassionat de la lectura i el cinema i, quan pot, s’escapa a córrer pel
seu poble, Cardedeu. Actualment és el cap de l’ABP l’Hospitalet de Llobregat.

avui parlem amb ...

21
QUAN VA ENTRAR AL COS EL 1990, S’ESPERAVA QUE
SERIA EL CAP DE LA COMISSARIA DE LA SEGONA CIUTAT
DE CATALUNYA?
En absolut, l’escenari era totalment diferent al que és ara,
no hi tenia res a veure... A principis dels anys 90, la situació
i el futur per als mossos no feia preveure una realitat com la
que tenim avui. No teníem competències en gairebé res i
fer de policia en aquells dies tenia un component d’incerte-
sa que feia difícil preveure res.

SORT QUE EN AQUELLS ANYS VA HAVER-HI MOLTA GENT

QUE S’HO VA CREURE...
Sí, això és veritat, perquè, si no, segurament que moltes
fites que s’han aconseguit haurien hagut d’esperar molt
més, o encara no s’haurien aconseguit.
Jo, personalment, ho vaig dir als agents de la comissaria en
el primer brífing de la nit, quan vam començar aquí, a
l’Hospitalet. Aquell primer dia els vaig recordar precisament
això: que hi havia molta gent que havia lluitat perquè tot
això, que ara ells veien com a normal, tenir competències
plenes a l’Hospitalet, fa pocs anys era poc menys que
impensable.
Els vaig fer una mica de memòria històrica perquè valores- És molt important posicionar
sin que, en part, aquesta situació era gràcies a l’esforç de correctament la nostra organit-
molta gent, la majoria mossos i mosses que encara estan
en actiu. zació amb vista al desplegament
És important que els mossos de les noves promocions a Barcelona.
coneguin els referents i valorin la importància del passat.

DE TOTS ELS SERVEIS ON HA ESTAT DESTINAT, N’HI HA

ALGUN QUE RECORDI ESPECIALMENT?
Tots. El GEI, on vaig ser gairebé vuit anys, i on vaig establir
vincles amb algunes persones que encara avui mantinc.
Allà vaig aprendre a valorar el treball en equip de la mà de
Salvador Rossell.
El pas per Recursos Humans va ser clau perquè em va per-
metre conèixer bastant a fons la nostra organització i les
persones que hi treballen i on l’Adolf Broch em va ajudar
moltíssim a fer la transició d’un lloc tan especialitzat com el
GEI a la realitat del desplegament.
Finalment, haver estat sotscap de la Regió Policial Ponent
ha estat una experiència, a nivell personal i professional,
impagable; allà em van acollir com, només ho pot fer gent
tan extraordinària com ells, a més el que faig ara no s’en-
tendria sense les hores que vaig passar aprenent al costat
de Xavier Monclús.
I ARA L’HOSPITALET DE LLOBREGAT...
Sí, ja fa quatre mesos que som aquí i, realment, el temps
ha passat volant. Hi ha moments en què la feina no et per-
met gaudir del que estem construint, però els moments en
què sí que pots, és molt gratificant poder comprovar que la
tasca dels 300 agents que som a la comissaria s’ha rebut
de manera tan positiva entre tots els estaments de la ciutat.
PERÒ ÉS CONSCIENT QUE, EN POSAR EL LLISTÓ MOLT
ALT, SI NO ES COMPLEIXEN LES PERSPECTIVES, AQUES-
TA CORDIALITAT ES POT CONVERTIR RÀPIDAMENT EN
CRÍTICA I, DE VEGADES, INJUSTA?
Sí, és clar, sempre estem sotmesos al judici dels altres, per
això hem d’estar preparats per quan la coses no surtin bé.
Però, quan aquests moments arriben, hem d’haver estat
capaços d’haver construït un important coixí d’experiències
positives per fer més lleugera la caiguda.
mesos, la situació és la que havíem imaginat. De fet, ja
teníem molta informació prèvia que havíem elaborat
durant els mesos anteriors al desplegament amb un
intens treball de camp. És una ciutat gran i complexa,
però enormement atractiva per treballar-hi.
S’HAN MARCAT ALGUN OBJECTIU CONCRET?
L’objectiu principal és, lògicament, consolidar el desple-
gament i que la gent d’aquesta ciutat ens vegi com algú
proper i eficient. També tenim molt present que és molt
important posicionar correctament la nostra organitza-
ció amb vista al desplegament a Barcelona, havent
creat un corrent d’opinió positiu: volem ser la suma de
bones experiències. D’altra banda, volem ajudar a fer
de la convivència un valor imprescindible en aquesta
ciutat de relacions tan riques i, sovint, tan inestables.
Malgrat que fa poc que hi estem desplegats, les pers-
pectives crec que són molt positives, sobretot amb la
confiança de saber que al meu costat tinc un equip de
persones que són una garantia per aconseguir qualse-
vol objectiu que ens marquem.
QÜESTIONARI:
Pel·lícula: Dersu Uzala (Akira Kurosawa)
Director: Víctor Erice
Actor: Jack Lemon
Actriu: Jessica Lange
Escriptor: Bernardo Atxaga, Maria Barbal
Llibre: Obabakoak (Bernardo Atxaga), L’illa del tresor
(Robert Louis Stevenson), Últimas tardes con Teresa
(Joan Marsé)
Què s’enduria a una illa deserta: Els meus, un Risk i
música de Van Morrison

HA TINGUT SORPRESES O ERA EL QUE S’ESPERAVA?

Tret d’alguna petita modificació, tant la rebuda a les prime- Pere Jané
res setmanes, com ara, que ja portem més de quatres Àrea de l’Oficina del Portaveu

mossos
Ferides per arma
blanca (I)
Hi ha moltes definicions i classificacions relatives a les ferides per arma
blanca. Malgrat això, el factor diferencial de tota ferida d’aquestes
característiques és l’aplicació d’una energia de caràcter mecànic sobre una
superfície mínima, de manera que el seu efecte és la penetració de l’objecte
per dissecció dels teixits. En aquesta característica es diferencia de la ferida
per arma de foc, en la qual la força impulsora és de naturalesa química i
presenta característiques diferencials amb la ferida per arma blanca.

Així mateix, el fet d’aplicar-se l’energia lesiva sobre una CLASSIFICACIÓ

superfície molt petita fa diferent la biomecànica lesiva
amb les lesions contuses, en les quals l’energia actua
de forma directa sobre els teixits i en produeix la sepa-
ració solament de forma secundària a l’efecte fona-
mental de compressió.
Són ferides d’arma blanca, definides pel tipus de super-
fície actuant i l’energia subjacent, les lesions produïdes
per armes llancívoles, tant les lesions per javelines com
les lesions per fletxes. En el cas de les lesions per flet-
xes disparades per arcs d’alta tensió i elevada velocitat
inicial, hi ha alguns elements comuns d’expansió de l’e-
nergia pels teixits perifèrics a la ferida similars als de
les armes de foc, però son excepcions i, de totes mane-
res, fins i tot aquests tipus de ferides tenen les caracte-
rístiques pròpies de la ferida per arma blanca.
CONCEPTE
La ferida per arma blanca es defineix com aquella lesió
que consisteix en la dissecció dels teixits per un agent que
actua sobre una superfície mínima que denominem fil o
punta i que actua mogut per energia mecànica. En la feri-
da per arma blanca no hi ha una deformitat dels teixits
com en el cas de les lesions per contusió, sinó que l’ob-
jecte lesiu penetra en l’interior dels teixits separant-ne les
estructures en lloc de destruir-les per elongació.
La ferida per arma blanca es redueix a una àrea molt
restringida al voltant del punt en el qual s’ha produït la
interacció entre l’agent lesiu i els teixits, a diferència de
les contusions i les ferides per arma de foc, en les quals
les àrees de lesió poden ser molt extenses i distants del
punt d’interacció entre l’agent lesiu i les estructures
orgàniques. Això no vol dir que els fenòmens desenca-
denats a partir d’una lesió per arma blanca no tinguin
una repercussió fisiopatològica general molt important i
freqüentment mortal.
La ferida per arma blanca és, doncs, aquella en què els
elements anatomopatològics de la lesió es troben més
focalitzats en la lesió mateixa. És menys freqüent l’e-
xistència de lesions perifèriques al teixit directament
disseccionat pel pas d’una fulla d’arma blanca. Per
això, en l’estudi de les ferides per arma blanca, l’ele-
ment instrumental bàsic és la lupa binocular.
Podem classificar les ferides per arma blanca en fun-
ció de l’origen de l’arma. Així, tenim un origen natu-
ral (asta de toro) o artificial. Dintre de la forma
artificial, com element fabricat per l’home, les podem
subdividir en armes blanques destinades a fer
d’arma (ganivet, navalla, espasa...) o que s’utilitzen
com arma blanca en un moment donat (agulla de
punt, tornavís, etc.).
Malgrat això, la classificació més utilitzada és pel
mecanisme d’acció que condiciona el tipus de ferida.
La classificació de les ferides per arma blanca des-
criu l’existència de quatre subtipus de ferida, que són
les denominades ferida penetrant, ferida tallant,
ferida penetrant i tallant i ferida tallant i contusa.
Cadascun d’aquests tipus pot subclassificar-se d’una
forma acadèmica, però abordarem el seu estudi des
d’una perspectiva més pràctica. La utilitat d’aquesta
classificació radica en el fet que cadascun d’aquest
tipus de ferida ens aportarà uns tipus concrets de
dades, unes vegades per a la reconstrucció total o
parcial de l’arma, per a la reconstrucció dels movi-
ments de l’agressor i en altres ocasions per a la iden-
tificació efectiva de l’agressor i l’arma.
Concepte de ferida penetrant
L’actuació de la ferida és predominant en profunditat
sobre la superficialitat. Són aquelles en què denomi-
nem punta l’agent lesiu de l’arma blanca. Entre aques-
tes es troben les ferides punxants clàssiques.
La ferida penetrant és aquella que produeix un instru-
ment mitjançant la punta, i que penetra en profunditat
als teixits. Revela les característiques de la fulla de l’ar-
ma blanca agressora, relatives a la seva secció. És a
dir, que l’orifici d’entrada d’una ferida penetrant recull la
forma de l’arma.
La ferida penetrant que passa per l‘organisme i té sor-
tida per un altre punt es denomina ferida en sedal. La
ferida clàssica és la provocada per un punxó de gel o
per un estilet. Es tracta de ferides poc aparents, però
molt perilloses. És perillosa perquè penetra en las cavi-
tats lesionant òrgans vitals o bé vasos sanguinis i pro-
vocant hemorràgies internes.

el reportatge
23

La ferida per arma blanca es
defineix com aquella lesió que
consisteix en la dissecció dels
teixits per un agent que actua
sobre una superfície mínima
que denominem fil o punta i
que actua mogut per energia
mecànica.
La ferida punxant o penetrant toràcica clàssicament es
dirigeix al cor, penetrant en la musculatura cardíaca. En
el cor pot deixar una lesió d’estrip, quan la penetració
de l’arma es troba amb el moviment cardíac. En la regió
lumbar és característica de certs ambients delictius, en
els quals s’agredeix la víctima des de l’esquena amb la
fi de penetrar en regions renals.
Concepte de ferida tallant
La ferida tallant és la produïda pel fil d’una arma, és el
característic tall. També es denominen de secció en què
predomina el recorregut de l’arma blanca pels teixits de
l’organisme. En el tall no diferenciem la forma de la fulla
que l’ha produït, però sí que podem saber la direcció en
què s’ha produït la lesió, és a dir, podem reconstruir la
trajectòria. Tota ferida tallant té una cua d’entrada i una
cua de sortida.
La cua de entrada és més ampla i més profunda que
la de sortida i a més apareix més bruscament a la pell.
La lesió de sortida és progressiva, molt més allargada i
acaba progressivament en una lesió fina i superficial
denominada cua de ratolí o de sortida.
En tenim de diferents subtipus: tangencial o en pen-
jall, quan l’atac de la pell és obliqua; ferida en zig-zag,
per interposició del plec cutani; ferida mutilant, sol
apreciar-se en estructures orgàniques sobresortints i
d’escassa resistència: orelles, nas, penis i dits.
Generalment s’aprecien en agressions amb caracterís-
tiques rituals o sexuals.
Ferida tallant i penetrant
La ferida tallant-penetrant és aquella que reuneix les
característiques de les dues lesions estudiades. En la
ferida tallant-penetrant, l’arma agredeix els teixits tant
per la punta com pel fil de la fulla, i crea lesions àmplies
i profundes. En aquestes lesions podem extreure carac-
terístiques de la trajectòria de l’arma i la seva identifi-
cació.
La majoria de ferides per arma blanca presenten ele-
ments mixtos de caràcter penetrant i de tall. Els ele-
ments de caràcter penetrant bàsicament són
informatius sobre les característiques de l’arma utilitza-
da. En canvi els elements de secció o de tall de la feri-
da donen informació sobre la biomecànica de
l’agressió, dades sobre el recorregut de l’arma, etc.
Ferida tallant i contusa
Hi trobem una lesió causada per un instrument amb fil,
però que actua per la força de la seva massa. També es
pot definir com aquella ferida que presenta les caracte-
rístiques de la ferida per arma blanca però en què l’e-
nergia mecànica aplicada en l’acció de l’arma té un
efecte de massa.
mossos
CARÀCTERS DE LES LESIONS
Ferides penetrants
Tipus d’instrument
La ferida penetrant tipus és la produïda per un instru-
ment punxegut com el clàssic de l’estilet, però és més
freqüent el ganivet o la navalla, així com característica-
ment el tornavís o l’agulla de motlle. De fet, qualsevol
instrument amb punta i d’una determinada llargària pot
ser utilitzat per provocar una ferida penetrant.
Morfologia de la ferida
La ferida clàssica penetrant o punxant la considerem un
tipus específic de ferida, que és quan es tracta d’un
objecte que de forma pura penetra en els teixits sense
fer cap mena de moviment lateral, que, com veurem, és
molt rar.
La ferida penetrant ens aporta un conjunt de dades que
hem de recollir de forma sistemàtica per avaluar-la. Els
marges de la ferida en el teixit cutani ens donen idea
aproximada del tipus de secció de l’arma utilitzada. Així
tenim dades, depenent de la morfologia de la ferida, de
si es tracta d’un instrument rodó (pròpiament punxant),
d’una arma amb un sol fil, d’una arma de dos fils, etc.
Mai no establim sobre la base de la ferida cutània més
que una hipòtesi aproximada sobre les dimensions de
l’arma, fonamentalment en aquest moment de la inves-
tigació respecte de la seva amplada, ja que el teixit epi-
telial de l’organisme humà presenta una sèrie de línies
de tensió que, davant la interrupció de l’epiteli, donen
lloc a una deformitat de la ferida en el sentit de les línies
de tracció (lleis de Filhos i Langer).
Abans de continuar amb el seu estudi, hem d’indicar
que la ferida cutània no solament ens està donant
dades genèriques sobre la forma de la secció transver-
sal de l’arma, sinó que ens aporta informació summament
útil sobre alguns elements d’aquesta secció. És a dir, en
l’angle d’una ferida produïda pel pas d’un fil podem trobar
que es tracta d’un angle regular o irregular, és a dir, que es
troba tort d’un costat, formant una coma. La torsió de l’an-
gle format per la impressió del fil ens està donant dades
sobre la diferència d’angles d’entrada i sortida de la fulla
en els teixits de l’organisme.
Quan l’angle corresponent amb un fil es troba amb
osca, és a dir, que a les immediacions trobem petits
defectes i no es tracta d’un angle net, pot correspondre
a diferents motius. Una sola osca en un dels costats de
l’angle de la ferida i paral·lela a l’eix de l’angle és carac-
terística de les fulles amb un fil en forma de falç o de S
itàlica. Quan apareixen diferents osques d’escassa enti-
tat en els dos costats de l’angle, aquest sol estar molt
obert i es tracta de la lesió característicament produïda
per un fil serrat petit, és a dir, que les dents del fil tin-
guin menys de tres mil·límetres, com sol passar amb
els coberts de taula i els ganivets de cuina. L’existència
d’una irregularitat excèntrica a l’angle i que en un punt
produeix un microarrencament de teixit epitelial és
característica d’una osca o irregularitat en el fil de l’ar-
ma. Finalment les dents de serra, característiques de
les armes de caça i els matxets, produeixen un angle
molt obert en el qual no es pot diferenciar clarament
quin és el punt principal de l’esmentat angle i es
poden veure en els marges de la lesió petits estrips
cutanis al voltant de l’angle, de menys d’un mil·límetre
de longitud, però que formen petits serrells reveladors
del pas d’un fil serrat amb dents grans, de més de 5
mm d’alçada.
Els angles oberts de les ferides
penetrants d’aspecte completament
arrodonit solen identificar el pas del
dors del ganivet. El dors d’una arma,
exceptuant el cas dels marges den-
tats de les armes de caça, dóna
menys informació sobre la morfolo-
gia del dors que l’empremta d’un fil.
Únicament els dorsos gruixuts de
característiques romboides o de
tipus geomètric poden deixar
empremtes característiques en l’ob-
servació dels marges cutanis amb la
lupa binocular.
La gran utilitat de les empremtes del
dors és que es tracta del punt de
màxima fricció entre la fulla i el teixit
cutani i és per això que és el lloc indi-
cat per a la recerca d’elements des-
presos de la fulla per fregament
contra l’epidermis. En aquesta regió
de la ferida la troballa més freqüent
són les restes d’òxid, també en oca-
sions poden aparèixer petits frag-
ments de pintura o més rarament
altres elements impregnats en la fulla.
Igual com en els angles tancats pro-
pis del fils de fulles penetrants, l’e-
xistència d’irregularitats en la
morfologia del dors de l’arma deixa
empremtes característiques en els
marges del dors.
Les armes de caràcter irregular,
com és el cas de tornavisos, deixen
empremtes típiques, bé en forma
d’un cercle amb dues petites angu-
lacions molt obertes o d’un orifici
d’aspecte vagament quadrangular
en què diferenciem quatre angles,
que seran més o menys diferencia-
bles segons com d’afilats es trobin
les arestes del tornavís. L’ús d’uns
instruments amb arestes molt afilats
deixa unes angulacions molt clares,
mentre que els instruments poc afi-
lats deixen una ferida aparentment
arrodonida i solament a molts aug-
ments podem apreciar l’existència
de les dues o quatres arestes típi-
ques del tornavís. En els dos casos,
les interpretacions i els significats
són diferents. El tornavís afilat que
deixa una empremta clara indica un
instrument nou, que ha sigut escas-
sament utilitzat per altres treballs,
fins i tot freqüentment el tornavís
clàssic de dues arestes pot ser una
arma conscientment afilada per ser
utilitzada com a tal. En el cas de les
ferides més irregulars, es tracta
d’instruments que han tingut un ús
laboral i que ocasionalment han
pogut ser utilitzades com a arma. En
aquest cas, ja n’hem esmentat la
morfologia, que és més rodona,
però a més a més en els seus mar-
ges és on més fàcilment trobarem
restes de plàstic, petits elements
metàl·lics, etc., que ens serviran per
a la identificació de l’arma.
El grau d’afilament d’una arma blanca
que penetra en els teixits presenta
dos aspectes morfològics importants.
En primer lloc una arma afilada pre-
senta uns angles en els punts de pas
d’un fil o aresta que són molt més
aguts i nets que en una arma no afi-
lada. En segon lloc, una arma blanca
escassament afilada provoca un petit
infiltrat hemorràgic, en els voltants de
la lesió, per un discret efecte contu-
siu. Aquest component de contusió
en la ferida per arma blanca és fre-
qüentment microscòpic i no té mai, ni
molt menys, les característiques de
l’halo de contusió sobre els teixits, de
l’impacte d’un projectil.
A més d’aquest orifici d’entrada que
estem descrivint, abans de penetrar
amb profunditat per continuar amb
l’estudi de l’arma, hem de buscar el
que denominem lesions satèl·lits de
l’arma penetrant. Les lesions
satèl·lits són petites lesions general-
ment epidèmiques, però molt sovint
intradèrmiques, que es produeixen
per alguns dels elements que acom-
panyen la penetració de l’arma.
La lesió satèl·lit més característica
és la produïda pel mànec de l’arma
quan la fulla ha penetrat de forma
completa en els teixits del cos i l’es-
mentat mànec ha presentat un con-
tacte violent amb la pell. La forma de
la lesió ens revela la morfologia de
part del mànec. Així podem tenir una
empremta rectilínia de pocs mil·líme-
tres a escassa distància de l’angle de
la fulla característic de les creus del
mànec. Les navalles automàtiques
deixen dues petites marques
paral·leles d’escassos mil·límetres
que acompanyen en forma de come-
tes l’angle de la fulla d’una ferida
penetrant. El mànec de fusta d’un
ganivet de cuina pot deixar unes
empremtes semicirculars en forma de
parèntesis en les immediacions dels
costats laterals de la ferida.
La segona lesió satèl·lit característi-
ca és una equimosi epidèrmica o
intradèrmica produïda per l’impacte
de la mà que maneja l’arma al pro-
duir-se la màxima penetració.
Aquest impacte pot ser arrodonit,
d’un a dos centímetres de diàmetre,
que és característic de l’articulació
interfalàngica del polze, o pot ser
una equimosi més ampla, de tres o
més centímetres de diàmetre, que
la forma l’impacte de l’eminència
hipotènar contra la superfície de la
pell. Aquestes lesions de caracterís-
tiques contuses es troben entre un i
cinc centímetres del punt assenyalat
per l’angle d’una ferida penetrant o
del punt del llom i ens permet la
reconstrucció de la forma com va
ser empunyada l’arma per produir la
lesió. La lesió perifèrica equimòtica
en impactes penetrants a nivell
toracoabdominal pot trobar-se a
vegades en l’espessor de la muscula-
tura, principalment en músculs grans
com el pectoral major, més rarament
es pot trobar en músculs petits com
els intercostals, en els quals s’ha de
diferenciar de l’equimosi per hiperfle-
xió de la graella costal.
En tercer lloc, dintre de les lesions
satèl·lits a la ferida penetrant tenim
una barreja de lesions produïdes de
forma diversa. Potser la més crida-
nera és la produïda per l’impacte
d’un anell de segell que certs indivi-
dus porten en el cinquè dit de la mà
i que poden deixar una lesió més o
menys característica a distància
similar a la descrita a la contusió per
les estructures de la mà.
Perill de la ferida. La ferida punxant
és perillosa perquè penetra en les
cavitats lesionant òrgans vitals o bé
vasos sanguinis i provocant
hemorràgies internes.
Dr. Santiago Crespo Alonso
Dr. Josep Manuel Tortosa López
Metges forenses de l’IMLC
i professors de medicina legal de
la UAB
el reportatge
25
Els Mossos d’Esquadra desar-
ticulen una banda de segres-
tadors que operava des de
territori francès (1843)
Som a l’any 1843. Un grup
de segrestadors
compost de vuit
persones comandades pel
bandoler Pedro Cadena, àlies
l’Avi, opera des de la Catalunya
Nord –territori francès-, on tenen
els seus amagatalls i planegen
una campanya de segrestos a la
zona de l’Alt Empordà
El segrest

Una nit de febrer de 1843, una patrulla de carrabiners for-

Uniforme dels mossos d’esquadra el 1846. Armament: dues pistoles, fusell i baioneta.
mada per un sergent i quatre carrabiners va arribar al Mas
Reixach, a la localitat de Lladó(Alt Empordà ), on van
demanar refugi per passar la nit. Els propietaris del mas hi
van accedir. Posteriorment van marxar i van tornar-hi la nit
del dia 24 de febrer.
Abans de marxar, el sergent va demanar al propietari del
mas, el senyor Ayguaviva, si el seu fill, Josep Ayguaviva,
que tenia 16 anys, els podia fer de guia juntament amb un
criat del mas, a la qual cosa el propietari va accedir.
Els carrabiners, doncs, van marxar juntament amb el fill
del Sr. Ayguaviva i el criat. En el camí, el sergent va indi-
car que s’havien de dividir. Per un costat, aniria el fill amb
dos agents i, per l’altre, el criat amb els altres dos. Al cap
d’una estona, els agents que acompanyaven el criat li van
indicar que ja podia marxar. Aquest va tornar al mas sense
sospitar que l’hereu Ayguaviva havia estat segrestat.
Al veure que Josep Ayguaviva no tornava, la família es
va posar en contacte amb el caporal Buenaventura
Terrades, que era en aquells moments el cap de
l’Esquadra de Peralada.
El caporal Terrades tenia la responsabilitat de garantir la
seguretat a les zones de l’Alt Empordài la Garrotxa, llocs
que, per la proximitat amb la frontera, tenien una gran acti-
vitat delinqü
encial i on moltes vegades les activitats rela-
cionades amb el contraban s’ajuntaven amb les activitats
de bandes que operaven en territori catalàgaudint de
refugis a la Catalunya Nord. En algunes ocasions també
aquestes bandes havien segrestat persones adinerades,
les quals traslladaven a les zones de muntanya de la fron-
tera o bédirectament a cases situades en territori francè s.
El general Zurbano, mà xima autoritat militar a Catalunya
en aquell moment, havia dictat un seguit de mesures dra-
conianes (penes de mort, desterrament, comís de pro-
pietats, penes de cadena perpè tua, prohibicióde pagar
rescats, etc.), i havia publicat diversos bans en quèinfor-
mava dels cà stigs i les mesures que prendria amb tots

mossos
aquells que donessin refugi o col·laboressin amb les parti-
des carlines o amb les bandes de delinqüents.
PRIMERES ACCIONS POLICIALS
El caporal Terrades va anar al lloc per interrogar els fami-
liars i immediatament va deduir que es devia tractar de
bandolers disfressats de carrabiners i que molt possible-
ment havien segrestat l’hereu del Mas Reixach.
Va ordenar convocar el sometent i van fer batudes per tot
l’Alt Empordà, fins al Ripollès, sense cap resultat positiu, a
pesar que el caporal sospitava que els segrestadors
havien abandonat el territori per la zona de les muntanyes
de Recasens per integrar-se a França, pressentiment que
posteriorment es va confirmar.
El caporal Terrades es va desplaçar fins a la localitat de
Figueres, on es trobà amb el general Zurbano, per mante-
nir-hi una conversa i fer-li una petició. El general el va inte-
rrogar sobre l’estat de la situació del segrest i el caporal li
va informar que sospitava que la banda estava situada en
territori francès i que havien traslladat el segrestat a l’altra
banda de la frontera. Així mateix, li va sol·licitar que auto-
ritzés el pagament del rescat ja que, una vegada posat en
llibertat el noi segrestat, el volia utilitzar perquè indiqués el
camí que havia seguit en territori francès i així ajudar a
localitzar la casa on havia estat retingut.
El general Zurbano va accedir a la petició i a les seves dis-
posicions en el sentit de castigar les persones que paga-
ven els rescats ja que, al seu entendre, això no feia mes
que incrementar els segrestos i afavorir les bandes que es
dedicaven a aquesta finalitat delictiva.
Al dia següent es va rebre una carta dels segrestadors en
què demanaven un rescat de cinc-centes onzes i establien
el punt de contacte en el camí que va de Girona a Osor.
El dia 17 de març es va fer el pagament del rescat i el dia
19 arribà al mas Reixach el segrestat.
INVESTIGACIONS EN TERRITORI FRANCÈS
El 20 de març, el caporal Terrades i Josep Ayguaviva van
començar a fer el recorregut des del moment en què els
falsos carrabiners van segrestar el noi. El caporal li va fer
preguntes com ara quina era la vestimenta de les perso-
nes que va veure, a la qual cosa va respondre que la dona
portava còfia (aquesta peça s’utilitzava molt a la Catalunya
Nord), per la qual cosa el caporal no va tenir cap dubte
que havia estat amagat a França. El temps que podia
haver caminat amb els ulls tapats va ser unes sis hores.
Immediatament va conduir aquesta persona fins a territori
francès i, d’amagat, es van apropar fins a una casa ano-
menada Mas Menut i de la qual feia temps que sospitava
l’esmentat caporal. Al veure la casa, el segrestat va indicar
que era el lloc on li van treure la bena dels ulls, i que pos-
teriorment van marxar fins a un poble que es veia a prop i
que era Morellàs (Roselló). Van anar-se’n immediatament
sense fer cap gestió, ja que es trobaven en territori
francès.
El caporal Terrades va anar a veure el general Zurbano per
informar-li del resultat de les gestions, així com de la con-
firmació de les seves sospites i del nom del cap del segres-
tadors, Pablo Cadena, àlies l’Avi. Davant d’aquests fets, el
general Zurbano va expedir les autoritzacions i sol·licituds
corresponents per a les autoritats franceses, per poder
continuar les investigacions a la Catalunya Nord.
LOCALITZACIÓ DE L’AMAGATALL I
PRIMERES DETENCIONS EN TERRITORI
FRANCÈS
El 22 de maig, el caporal Terrades, vestit de paisà i amb
l’autorització corresponent, i l’hereu Ayguaviva se’n van
anar cap a Morellàs. En el camí, es van trobar amb una
persona la cara de la qual li va despertar curiositat i des-
confiança. Aleshores, el caporal, mogut per la seva pro-
fessionalitat i perspicàcia, li va requerir que s’identifiques,
a la qual cosa es va negar. Davant d’aquest fet, el caporal,
que recordem que anava de paisà i estava en territori
francès, es va identificar.
La persona en qüestió era el ciutadà francès Juan
Salleras, de Sant Llorenç de la Muga (Roselló), i manifestà
que venia de la localitat de Morellàs d’acompanyar l’Avi
fins a la casa d’un traginer del qual desconeixia el nom.
El caporal va detenir aquesta persona i la lliurà a la
Guàrdia Nacional francesa, que posteriorment la va lliu-
rar a Figueres. Al dia següent, el caporal i l’hereu
Ayguaviva van continuar la marxa a peu fins a una casa
anomenada La Parada, a prop de Morellàs, i que va
reconèixer com un dels llocs on els segrestadors
havien anat a beure aiguardent.
A l’arribar a Morellàs, el caporal i l’hereu van anar a casa
d’un traginer anomenat Miquel Buxeda, àlies Gil, amb l’ex-
cusa de fer un tracte de transport de mercaderies. Volia
que aquest el reconegués, per saber si era el traginer que
estava en contacte amb l’Avi. Al veure el traginer,
Ayguaviva el va reconèixer com la persona que li portava
el menjar i que el tenia amagat a casa seva.
Davant d’aquest fet, el caporal retornà a Figueres i informà
al general Zurbano de les gestions realitzades, així com de
la localització de l’amagatall i de la implicació del traginer
Miquel Buxeda, àlies Gil, de Morellàs, com a integrant de
la banda de l’Avi.
De forma immediata, el general Zurbano es posà en con-
tacte amb les autoritats franceses, que van detenir el tra-
giner i, pocs dies després, el caporal i l’hereu Ayguaviva es
van ratificar en el tribunal de Ceret (Roselló) de les actua-
cions practicades a resultes de les quals Miquel Buxeda
va ser comdemnat a cadena perpètua a presidi, on va
morir als pocs mesos.
LA FI DE LA RESTA DELS SEGRESTADORS
El pas següent del caporal Terrades va ser la detenció del
propietari de la casa on van pernoctar la primera nit els
segrestadors, Pedro Surroca, el qual va morir a presó als
deu dies.
Es va continuar la persecució de la resta dels integrants de
la banda. El cap, Pedro Cadena, àlies l’Avi, va ser cap-
turat i afusellat a la ciutat de Girona. Un altre integrant,
Segismundo Sape –natural de Tordera (Maresme)- va
ser capturat pel caporal Terrades el 27 de maig de 1850
i també afusellat. El altres tres integrants de la banda,
Chich Feliu –natural de Sant Hilari Sacalm-, Rondan i
Tarragona, també van ser capturats pels mossos a pos-
teriori.
Sens dubte la perspicàcia policial, el coneixement del terri-
tori i la professionalitat del caporal Buenaventura Terrades
van permetre la desarticulació d’una banda de segresta-
dors perfectament organitzada i que representava un perill
immediat per a la seguretat, a causa de la seva alta pro-
fessionalitat (cobertura en territori francès, ús d’armes i
uniformes policials, etc.).
Accions com aquesta sens dubte van fer guanyar molt
de prestigi davant de la població i les autoritats, tant les
del país com les franceses, que van conèixer així l’e-
ficàcia policial de les Esquadres de Catalunya.
Sotsinspector M. Fèlix González i Fraile
Agent Javier Estrada i Nuño
Àrea Regional de Recursos Operatius
Regió Policial Girona
memòria
27
l’article
Policia - Societat
i Seguretat
“La percepció de seguretat”
Avui en dia, hem d’entendre els
conceptes de “percepció - sensació”
i “seguretat” des d’una perspectiva
multidisciplinar. Només d’aquesta
manera ens podrem situar en el marc
adequat per poder identificar, analitzar
i valorar el concepte de “sensació de
seguretat” des de l’àmbit de la gestió
policial dels riscos socials.
En l’actualitat, ens adonem que, a nivell acadèmic, fins
ara, no hi ha hagut un interès per la seguretat com a
matèria d’estudi. A nivell teòric i científic, tampoc no tro-
bem gaire literatura especialitzada, ni tan sols els dic-
cionaris de sociologia o d’altres ciències socials en
parlen. Hi ha, però, altres àmbits, com el dret, la cièn-
cia política, les relacions internacionals, la carrera mili-
tar, els estudis de risc, etc. que han servit de referència
per fixar, d’una manera o altra, aquesta matèria d’estu-
di. És a partir dels anys 80 que les universitats i les
escoles de policia incorporen altres continguts que fan
que l’estudi de “la seguretat” es faci des d’una concep-
ció multidisciplinar. I és precisament en aquest sentit on
cal continuar aprofundint.
Per exemple, si pensem en quins són els elements que
intervenen en la “construcció la nostra realitat”, allò que
en diem “realitat objectiva”, i la nostra manera d’enten-
dre el món, la nostra interpretació personal d’aquesta
“realitat”, la part més subjectiva, veurem que la “cons-
trucció de la realitat” es concep a partir de la interrela-
ció de tres processos bàsics. Tres processos o filtres
pels quals nosaltres processem la informació que ens
ve de l’exterior. En primer lloc, el “filtre biològic”, pel que
fa a les limitacions biològiques que tenim com a éssers
humans que som. En segon lloc, “el filtre cultural”, en el
nostre cas, els valors que es desprenen de la cultura
occidental, jueva cristiana. I per últim, “el filtre biogrà-
fic”, conseqüència de la nostra experiència individual
durant la vida. Tots tres processos ens condicionen
d’una forma enormement important a l’hora de inter-
pretar una “realitat”. Des d’una vessant més psicològi-
ca, la “percepció”, d’alguna manera, és una
interpretació de les sensacions, que donen un o altre
significat, depenent de quina hagi estat la nostra expe-
riència passada, amb la qual sempre fem associacions.
Durant el període contemporani, són vàries les teories
que defineixen les diferències entre sensació i percep-
ció, però actualment es diu que la percepció és difícil-
ment separable dels altres processos cognitius.
No podem oblidar, però, el concepte de “percepció
social”. Una idea que es forma a partir de cada context
cultural, que a la vegada integra el context històric,
geogràfic, físic, sociodemogràfic i econòmic, al qual s’a-
mossos
fegeixen també les experiències individuals i col·lecti-
ves, siguin aquestes vertaderes o falses. A més, cal
sumar-hi les informacions de caràcter formal, difoses
per organismes oficials, com les que provenen dels
governs, parlaments, tribunals, mitjans de comunicació
social (premsa, ràdio, televisió, etc.), publicacions, lli-
bres, treballs científics i també les informacions oficials
que difonen els cossos policials. Sense oblidar les infor-
macions de caràcter informal, difoses per la ciutadania;
les converses al carrer, a la feina, etc., que funcionen
pel que s’anomena “el boca orella”, “el rumor” i la desin-
formació, sense deixar de banda, també els “mites” i les
llegendes urbanes.
D’altra banda, hem de veure d’on arranca el “concepte
de seguretat”, quin ha estat el seu recorregut i com ha
anat evolucionant fins als nostres dies. Partim de la
idea que “la seguretat” és una necessitat bàsica que té
per finalitat preservar la vida i el patrimoni. La segure-
tat està fonamentada en l’instint bàsic per la super-
vivència. La idea d’alertar, evitar, detectar, alarmar i
reaccionar són conductes que l’home du a terme des
dels orígens de la seva existència. La primera cultura
que crea un sistema d’organització fiable en seguretat
és la Roma imperial i republicana. Guàrdies de segure-
tat, gossos de guarda, caixes de cabdals, panys de
porta... d’alguna manera van establir els principis que
actualment regeixen la seguretat. Més tard, l’Església
va fer importants aportacions, l’any 800 aproximada-
ment l’abat Oliva va crear les primeres “normes de
seguretat” (Constitucions de Pau i Treva). Unes normes
que pretenien convèncer i dissuadir els malfactors de
cometre robatoris els diumenges, ja que aquest dia els
camperols duien els productes manufacturats a la ciu-
tat i es volia evitar que fossin assaltats. També la Santa
Inquisició va fer la seva contribució formant una espè-
cie de policia secreta que basava el seu sistema en el
“vigila el teu veí”, un sistema que, més tard, al segle
XIX, es tornaria a reproduir. És precisament en aquest
temps, durant la Revolució Industrial, quan apareix la
idea de “seguretat moderna”. Un època on la por a les
noves formes de delinqüència comuna; el robatori, l’a-
tracament, i la contestació social; vagues, manifesta-
cions i revoltes violentes, van fer canviar la perspectiva
d’aquest concepte.
Avui, dos-cents anys més tard, en plena etapa postmo-
derna, el món ha replantejat totalment aquesta noció
de “seguretat”. La crisi de l’estat del benestar i la idea
de la “societat del risc” i, en conseqüència, l’aparició de
les noves formes no convencionals de guerra i terroris-
me, fan que actualment el concepte de seguretat pren-
gui un altra dimensió. Apareix els conceptes de “risc” i
“perill”; el risc es percep com quelcom més llunya en el
tems i l’espai, en canvi el perill es veu com a més a
prop, més immediat. L’exemple més clar es dóna en la
cultura anglosaxona, on es diferen-
cia clarament la seguretat –security-
de la prevenció com a sistema de
seguretat integral -safety. A més, els
atemptats de l’11 de setembre de
2001 han canviat radicalment la
situació. Fins aleshores, es podien
distingir clarament dos models de
seguretat, el continental i l’anglosa-
xó. El model continental de tradició
europea aplica, tot i que moderada-
ment, un sistema d’intervenció de
l’estat en els drets civils dels ciuta-
dans. Primer en forma de prevenció,
restringint comportaments a través
de les normes administratives i, en
una segona fase, aplica el sistema
de repressió en base a les normes
penals. En canvi, en el model anglo-
saxó -bàsicament als EUA- la inter-
venció de l’estat en la primera fase
-la preventiva-, és quasi nul·la, en
canvi, en la segona fase, la repres-
sió penal és brutal. El perill després
de l’11 de setembre és que les
administracions dels diferents paï-
sos democràtics exerceixen cada
cop poders més importants sobre
els drets dels ciutadans, sense con-
trol judicial previ. La seguretat ha
passat a ser de ple un assumpte
polític. A més, la seguretat repercu-
teix en els mitjans de comunicació
socials cada vegada d’una manera
més important. S’ha inculcat una
nova cultura de la seguretat, espe-
cialment vinculada als temors. Pel
que fa al nostre país, val a dir que a
principis dels anys 80, quan la situa-
ció política i social era de plena tran-
En el model
sició democràtica, les anglosaxó
organitzacions terroristes ETA i
GRAPO van generar una alta sen- -bàsicament als
sació d’inseguretat a causa dels
nombrosos assassinats que durant EUA- la
aquells anys van cometre. També
durant aquella dècada molts delin-
intervenció de
qüents comuns van protagonitzar l’estat en la
multituds d’atracaments a entitats
bancàries amb armes de foc i sovint primera fase -la
hi havia enfrontaments armats entre
els atracadors i els vigilants de preventiva-, és
seguretat privada o la policia. quasi nul·la, en
Després de l’època de la dictadura
franquista, una vegada recuperada canvi, en la
la llibertat d’expressió, els mitjans
de comunicació socials van segona fase, la
començar a fer-se ressò d’un gran
nombre de fets violents. A l’inici de
repressió penal és
la democràcia molts espanyols van brutal després de
creure que Espanya era més inse-
gura. l’11 de setembre.
A més, un nou fenomen social apa-
reixia en l’escenari, la immigració,
un fet que té un importància cabdal
avui, en els nostres dies. Si durant manifesten d’una forma molt clara la
els anys 80 passava gairebé desa- seva cultura i els seus costums. Tot
percebuda i no manifestaven d’una això afavoreix que es creï una diver-
forma explícita la seva cultura, els sitat cultural que no sempre és ben
seus valors, els seus costums, des de acceptada per aquells que es resig-
fa 7, 8 o 9 anys el fenomen ha sofert nen a acceptar la diferència, com és
canvis substancials. Actualment les el cas dels ciutadans que conserven
comunitats d’immigrants cada cop encara aquells valors culturals més
són més nombroses i ara sí que tradicionals.
l’article
29

S’ha inculcat una
nova cultura de la
seguretat,
especialment
vinculada als
temors.
Actualment les preocupacions més
importants dels ciutadans i, en con-
seqüència, el que provoca un aug-
ment de la “sensació d’inseguretat”
per part de la població és la petita
delinqüència, especialment pel que
fa a la protecció de la integritat físi-
ca i el patrimoni; la presència d’im-
migrants sense papers que viuen de
forma clandestina i que no tenen les
necessitats bàsiques cobertes; la
delinqüència internacional i el crim
organitzat i els temors a les trans-
formacions socials i econòmiques
que facin perdre qualitat de vida.
Com a exemples significatius, tenim
a Catalunya el fenomen de la petita
delinqüència, tal és el cas del petit
tràfic de drogues tòxiques i estupe-
faents, així com els furts i robatoris,
aquest últims, protagonitzats majo-
ritàriament per joves immigrants
(sud-americans, magribins i roma-
nesos) que cada vegada més es
produeix a les grans ciutats. Un altre
mossos
exemple el tenim ben a prop, durant
l’època de la recollida de la fruita a
la zona del Baix Segre, on es pro-
dueix una gran concentració de per-
sones immigrants amb poques
expectatives de feina. La delinqüèn-
cia internacional organitzada que
integra grups procedents de
l’Europa de l’Est (prostitució, tràfic
de drogues, tràfic d’armes i delictes
econòmics). La presència de
peruans -tot i que cada vegada més
va a la baixa-, a les principals vies
de comunicació i transport per
cometre una xifra important de furts
al descuit amb importants sumes de
diners. El robatori amb força a inte-
rior d’empresa o comerç en forma
de butró comès majoritàriament per
súbdits dels països de l’Est amb
una certa preparació militar. Els
robatoris de vehicles de gamma alta
a càrrec d’organitzacions italianes
que venen els vehicles a països del
continent africà.
Un dels efectes més extrems de “la
sensació d’inseguretat” és “l’alarma
social”. Un concepte que des de la
vivència ciutadana té un component
mediàtic molt important. Per refle-
xionar sobre la idea -“l’alarma
social”-, cal partir del concepte jurí-
dic i del concepte mediàtic d’aquest
fenomen. Un fet que influeix sens
dubte al legislador, quant a noves
figures delictives i quant a l’augment
de les penes.
Així doncs, des de la perspectiva
jurídica, “l’alarma social” es concep
a partir de la idea inseguretat,
intranquil·litat i temor dels ciutadans
a determinades conductes delicti-
ves. Un concepte que el jutges utilit-
zen com a pressupòsit de la presó
provisional. D’altra part, l’alarma no
s’ha de confondre amb el reflex que
els fets puguin tenir en els mitjans
de comunicació social, tot i ser con-
nexa. Una idea a tenir en compte és
“la freqüència” dels fets, objectivada
per les dades estadístiques judicials
(tot i el retard de la seva publicació)
i la “freqüència” en què es produei-
xin “fets anàlegs”, antecedents de
l’imputat, circumstàncies del fet i l’a-
larma social que el fet hagi produït
en la població.
Des de la perspectiva mediàtica el
funcionament respon a un altra lògi-
ca. Els mitjans de comunicació
social construeixen la notícia, a par-
tir d’un element de realitat, del qual
fan una reconstrucció dramàtica i
desproporcionada, “la realitat es
torna espectacular”. Generalment
són homicidis, assassinats i delictes
de violència sexual, domèstica,
juvenil, que tenen interès local, que
una vegada generada l’alarma
mediàtica apareix un problema polí-
tic i jurídic. És justament en aquest
punt on podríem introduir una altra
reflexió i veure fins a quin punt els
mitjans de comunicació socials
influeixen en la “construcció de la
realitat”, creant en l’opinió pública,
moltes vegades, falses sensacions
d’inseguretat.
Joan Figuera
Inspector del CME
Bibliografia i fonts consultades:
Arriva J.D, Cantero F.J.
Psicolinguística del Discurso. Ed.
Octaedro Barcelona 1997.
Balbé M. Models de seguretat.
Escola de Prevenció i Seguretat
Integral UAB, Bellaterra 2002.
Creus. X. Minories ètniques i
immigració. Las Pedroñeras,
Cuenca 2002.
Figuera J. Fonts pròpies.
Manunta G. Hacia una Ciencia de
Seguridad a través de unas teorí-
as y metodología específica.
Leicester 1996.
La Mesa d’Avaluació i
Control Corporativa
MACC
La Mesa d’Avaluació i Control Corporativa (en endavant
MACC) és una eina de direcció de la PG-ME que con-
sisteix en l’avaluació directa de comandaments del cos
mitjançant l’anàlisi de resultats. Aquesta avaluació se
sustenta en els resultats obtinguts en relació amb els
objectius establerts, però no únicament en aquests.
S’utilitza la informació de què disposa el Nucli
d’Informació Policial (NIP), com a base de dades poli-
cial, i altres fonts documentals corporatives, com els
programaris de gestió de recursos humans i de sales de
comandament, així com els mitjans de comunicació.
La MACC s’inspira en el Compstat, que és un instru-
ment de control creat pel Departament de Policia de
Nova York durant els anys 90, i que ha servit de refe-
rent per a organitzacions policials d’arreu del món,
com la policia holandesa, francesa, alemanya, la
Guàrdia Urbana de Barcelona i algunes policies nord-
americanes.
Les reunions estan dedicades al rendiment de comptes
per part dels caps de policia i a fer-los respondre sobre
les decisions que prenen, les ordres que es donen per
acomplir els objectius assenyalats en la direcció per
objectius (DPO), però també per compartir solucions i
bones pràctiques.
Els principis bàsics que la regeixen són:
1. L’atribució de responsabilitats
2. La demanda de resultats
3. L’anàlisi acurada de la informació registrada a les
bases de dades
4. L’avaluació i el control dels gestors de policies
5. L’autoaprenentatge – la millora organitzativa
D’aquests cinc principis bàsics es desprèn que la
MACC es basa, principalment, en un coneixement de
l’activitat policial a través de diferents mètodes, l’esta-
bliment d’estratègies per resoldre problemes i l’assig-
nació dels recursos adequats perquè s’assoleixin els
objectius prèviament planificats
Les reunions de la MACC i els cinc principis bàsics
comporten, mitjançant el control, la supervisió i l’ava-
luació, un aprenentatge organitzatiu.
Pel que fa a la composició, la MACC es vertebra a par-
tir de l’estructura directiva i de comandaments i en for-
men part un òrgan directiu, que la presideix, i la taula
de comandaments.
L’òrgan directiu es compon de la presidència, que l’o-
cupa el director general de Seguretat Ciutadana; el
major del cos, que s’ocupa de la direcció de la MACC,
i els tres caps de les comissaries generals.
A la taula de comandaments són convocats els sots-
caps de les comissaries generals, els caps de les
regions policials i els caps de les divisions.
Pot ser avaluat qualsevol comandament de la PG-ME
que tingui la consideració de cap de regió, cap de
divisió o cap d’àrea.
Les sessions de la MACC tenen lloc un cop cada
quatre o cinc setmanes en una sala situada a la pri-
mera planta de l’edifici central de la PG-ME que s’ha
creat per a aquest efecte.
La mecànica de la MACC s’inicia quan el major i els
tres caps de les comissaries generals decideixen qui
són els dos caps policials que seran sotmesos a l’ava-
luació i control. A partir d'aquesta decisió, l’Àrea
d’Organització de la Divisió de Planificació Estratègica
recull els materials amb què elabora les qüestions
que es plantejaran durant la sessió.
La unitat policial avaluada rep 48 hores abans la noti-
ficació de compareixença a la mesa, i té accés a la
mateixa informació que la unitat que prepara la
MACC, però no coneix prèviament les qüestions que
se li formularan.
Durant la sessió, la direcció adreça al ponent les pre-
guntes, consideracions i directrius que creu conve-
nients, i el ponent respon les preguntes, assessorat
pel seu equip de comandaments. En cas de creure-
ho convenient, el ponent pot fer en veu alta les pre-
guntes que cregui oportunes al seu equip de
col·laboradors, que han de respondre adreçant-se a
la direcció. L’única resposta que no pot donar el
ponent, és: “No disposo de recursos suficients”. La
literalitat del succeït queda registrada mitjançant una
gravació de vídeo.
Al març de 2003 es va fer la primera reunió de la
MACC, i fins al moment han tingut lloc sis sessions
amb dotze unitats avaluades.
Per tant, el període d’implantació de la MACC és
breu i no permet obtenir encara una avaluació acu-
rada dels efectes en l’organització. Així mateix, cal
tenir en compte que la MACC és una eina per dirigir
la PG-ME i, en aquest sentit, els seus efectes s’han
de veure en els canvis qualitatius i quantitatius en els
diferents serveis policials. Els comandaments que
assisteixin a la MACC, els avaluats i els no avaluats
reben inputs que els poden ajudar a millorar la direc-
ció de les seves unitats (què no han de fer i què
poden aprendre dels altres).
En definitiva, amb la introducció de la MACC s’apre-
cia un gran impacte organitzatiu i se’n desprèn la utili-
tat pel que fa a l’autoaprenentatge i la millora, així com
en el procés d’interiorització de les responsabilitats.
Joan Miquel Capell i Manzanares
agenda
31
agenda

En record
Durant aquests últims anys hem treballat i compartit
amistat amb la Gemma. El primer que et cridava l'aten-
ció d'ella era la simpatia, la conversa fàcil, el somriure
encantador... Darrere t'hi trobaves una persona ober-
ta, sincera i ferma. Les seves senzilles il·lusions i con-
viccions infonien un enorme respecte: la família, la
parella, l'esport... Li agradava tant tot el que tenia i n'es-
tava tan contenta, que d'alguna manera, tots els qui ens
trobàvem a prop, n'acabàvem també gaudint.

El dia de Sant Esteve es va aixecar amarg, quan, de

bon matí, vàrem saber que t'havíem perdut. Mai et dei-
xarem marxar del nostre pensament. Allà on
siguem i fem el que fem, la cantarella de la teva ria-
lla ens acompanyarà sempre. Com tu et solies aco-
miadar, "ja parlarem"... Un record de tots nosaltres,
Gemma.

Regió Policial Pirineu Occidental

Gemma Bach Bonet, de 27 anys, va ingressar

al Cos de Mossos d'Esquadra l'any 2000,
amb la 13a promoció. Va treballar a l'ABP l'Alt
Urgell i darrerament al Grup Regional de Medi
Ambient de l’ARRO del Pirineu.

Jordi Franquet,
Caporal dels Mossos
d’Esquadra, finalitza la marató
de New York en 701 posició

El caporal del Mossos

d’Esquadra Jordi Franquet,
destinat a la Regió Policial
Pirineu Occidental, va acabar la
marató de Nova-York en la 701ª
posició. Hi van la participació
de 34.729 atletes i de la seva
categoria va quedar en la 303ª
posició.
A la mateixa prova també hi va
participar el seu germà Josep
Maria.

mossos
El dia 20 de desembre l’escamot de gala va retre honors tant al president de la Generalitat
sortint, Molt Hble. Sr. Jordi Pujol, com al recent nomenat, el Molt Hble. Sr. Pascual Maragall.

El passat 21 de novembre
l’escamot de gala, com a
servei institucional, va voler
acomiadar-se de l’encara
president de la Generalitat,
el Molt Hble. Sr. Jordi Pujol.
Tots els seus membres
van reunir-se al Pati dels
Tarongers i, en un acte
emotiu, van lliurar-li una
rèplica del matxet que
portaven els mossos
d’esquadra durant
el segle XIX.

agenda
33
la salut
Les lumbàlgies
El dolor de la regió lumbar de l’es-
quena és un dels símptomes més
freqüents de consulta mèdica en
qualsevol àmbit sanitari, i és així
perquè, de fet, aquesta problemàti-
ca no té una solució senzilla. Els
metges, amb aquesta mania que
ens caracteritza d’anomenar les
coses de forma particular, anome-
nem al dolor de la regió baixa de
l’esquena “lumbàlgia” .
En aquesta malaltia, encara que el
metge intenti ajudar per millorar els
símptomes, mantenir una esquena
sense dolor gairebé sempre depèn
d’un mateix, i només prenent cons-
ciència d’això es pot aconseguir
superar els problemes i l’empitjora-
ment que el treball i les activitats
diàries ens presenten.
I això es dóna perquè només un
mateix és capaç d’establir-se un
programa diari d’exercicis per
desenvolupar una musculatura prou
potent per suportar les tensions dià-
ries que recauen a la regió de l’ab-
domen i l’esquena. Mantenint forts i
flexibles els músculs que envolten la
columna vertebral, es poden con-
servar les tres curvatures naturals
de l’esquena i evitar l’aparició de
dolor en aquesta zona.
Des que l’espècie humana va tenir
la gosadia de començar a caminar
amb dues potes, hem patit de dolor
a la regió inferior de l’esquena.
Només els avantatges evolutius
que aquesta postura comportava
respecte a altres animals justifica
que aquells avantpassats nostres
decidissin seguir endavant amb la
seva experiència que, indubtable-
ment, els havia de ser dolorosa. La
majoria de causes de mal d’esque-
na no són greus. En general són
provocades per petits traumatismes,
sobreesforços o envelliment natural.
Per sort, quan l’esquena ha treballat
massa solen presentar-se senyals
que ens indiquen la necessitat de
parar i descansar. Si aquests sen-
yals, en forma de dolors lleus i sen-
sació de cansament, són ignorats pel
malalt, el problema pot començar a
agafar característiques mes preocu-
pants, fins arribar a presentar
problemes crònics que solen com-
portar un mecanisme d’autodefen-
sa per part de l’esquena, amb
l’aparició de dolors molt aguts que
mossos
ens bloquegen totalment la capacitat
de moviment.
La regió inferior de l’esquena està for-
mada per cinc vèrtebres amb els seus
corresponents discs intervertebrals,
arrels nervioses, músculs i lligaments.
Donat que són les situades en una
posició més inferior, les vertebres i els
discos intervertebrals de la regió lum-
bar suporten el major pes de tota la
columna vertebral, i per això han de
tenir una consistència molt alta.
De forma natural, tota la columna ver-
tebral presenta tres curvatures, man-
tingudes pels músculs de l’esquena,
els malucs i l’abdomen, que li donen
una posició natural i equilibrada.
Els dolors comencen quan les ter-
minacions nervioses reben estí-
muls anormals produïts per una
sobrecàrrega. El cervell pot inter-
pretar aquests estímuls com a
dolor i, davant d’aquesta sensació,
els músculs de l’esquena es
posen en alerta, intenten protegir-
se, produeixen un espasme mus-
cular i deixen tota aquella zona
immòbil. D’altra banda, aquest
mateix espasme, si és suficient-
ment prolongat, pot causar dolor.
A més a més, com que en aques-
ta zona hi conflueixen moltes ter-
minacions nervioses, la tensió, el
cansament i l’ansietat de la vida
diària poden augmentar molt el
dolor lumbar.
Però, quines són les causes del
dolor lumbar? De fet, són múltiples
i variades:
Els dolors comencen
quan les termina-
cions nervioses reben
estímuls anormals
produïts per una
sobrecàrrega.
- Males postures, manca d’exercici i
obesitat. En conjunt representen la
gran majoria dels problemes que
inicialment estan presents en tots
els pacients. En general, la feblesa
dels músculs lumbars augmenta la
curvatura de l’esquena lumbar, i els
muscles abdominals, si són dèbils i
flàccids, no donen cap mena de
reforç, amb la qual cosa la zona es
va debilitant progressivament.
- Esquinços. Es produeixen quan els
músculs i lligaments de la columna
vertebral es deterioren. Gairebé
sempre són deguts a activitats exe-
cutades habitualment de forma inco-
rrecta (ajupir-se, aixecar objectes,
asseure’s...). En altres ocasions, es
produeixen per accidents esportius
o de trànsit. Aquestes lesions poden
curar-se totalment si són controla-
des a temps per un metge especia-
lista prou entès i sensibilitzat.
- Pinçaments. Són una de les cau-
ses més freqüents de dolor i inca-
pacitat física. Per un moviment
brusc o molt intens, el disc intever-
tebral pot pressionar l’arrel nervio-
sa que té al seu costat. Aquesta
situació, quan afecta el nervi que
mobilitza la zona de la cuixa i la
cama, es coneix popularment com
a ciàtica. Si la compressió del nervi
es manté constant, pot arribar a
produir-se una hèrnia, lesió nervio-
sa permanent amb pèrdua de la
sensibilitat i reducció de la mobili-
tat de la cama. Alguns d’aquests
casos poden requerir solucions
quirúrgiques.
- Espondilosi. És un procés normal
de l’envelliment i és conseqüència
del desgast a què es veuen sub-
jectes les vèrtebres. Consisteix en
una reducció de la mida de les vèr-
tebres que estableixen alteracions
a les seves parts més distals, que
coneixem com a “becs”.
- Escoliosi. Són defectes congè-
nits o del desenvolupament juve-
nil que provoquen desviacions
importants de la columna verte-
bral. Si bé, per si mateixes, rara-
ment causen dolor, els pacients
que les pateixen poden ser molt
més vulnerables a altres sobrecà-
rregues de l’esquena.
La tensió diària i els problemes emo-
cionals tenen molt a veure amb els
dolors d’esquena. Les preocupacions
i el cansament poden provocar una
contracció de la musculatura de
l’esquena i agreujar tota aquesta
patologia.
Qualsevol mal d’esquena ha de ser
estudiat per poder escollir el tracta-
ment més adequat en cada cas. Un
diagnòstic encertat requereix una

història mèdica completa i un exa-
men físic prou acurat. També pot
necessitar un estudi radiogràfic de
la regió afectada i algunes proves
complementàries de laboratori. En
molts casos, els metges es fan una
idea preliminar de la problemàtica
real del pacient a la primera con-
sulta, inicien un tractament per
reduir el dolor i, posteriorment,
intenten establir una diagnòstic
concret de les causes que han pro-
vocat la patologia.
ALGUNS CONSELLS PER A
PRESERVAR L’ESQUENA
La cura de la nostra esquena en el
dia a dia pot ajudar-nos a mantenir
sana aquesta part tan important
del cos. Per això, convé conèixer
com mantenir-la amb la millor pre-
disposició en totes i cada una de
les activitats diàries. Heus aquí
algunes de les situacions de pro-
blemàtica més freqüent:
- Per aixecar pesos, en ajupir-se cal
flexionar els genolls i no l’esquena.
- Els objectes han de traslladar-se
enganxats al cos.
- Només s’han d’aixecar objectes
fins a l’altura del tòrax. Si és neces-
sari superar aquesta altura, hem
d’utilitzar banquetes.
- Tot aixecament de càrrega ha de
ser estudiat abans de fer-lo, valo-
rant-ne, no solament el pes total de
la càrrega, sinó també l’estabilitat
del terreny i el centre de gravetat
de l’objecte, així com la possibilitat
de moviments incontrolats d’a-
quest.
- Si heu de mantenir una posició
estàtica, és bo tenir un peu una
mica més amunt que l’altre.
- Feu servir sabates còmodes, de
sola moderadament rígida i amb
talons baixos.
- En la conducció de vehicles, ajus-
teu el seient a les vostres mesures.
S’ha d’aconseguir un angle de 90
graus als malucs. També heu de
conservar l’esquena recta i utilitzar
les dues mans per agafar el volant.
Us podeu trobar més còmodes
amb un petit recolzament lumbar a
la regió inferior de l’esquena.
- En asseure-us, cal que les cadires
siguin suficientment baixes perquè
permetin recolzar els peus a terra i
els genolls han de quedar a l’altura
dels malucs. També cal tenir un
recolzament lumbar suficient.
- En dormir, busuqueu un matalàs
prou rígid. La postura més fisiolò-
gica és dormir de costat amb els
genolls arronsats o bé d’esquena
amb un petit coixí a sota els
genolls.
D’altra banda, també és important
aprendre i comprovar la posició més
correcta de l’esquena. Un exercici
útil és posar-se dempeus al costat
d’una paret. Amb una esquena
correcta s’ha de mantenir un espai
mínim entre l’esquena i la paret. Les
posicions “despenjada” (gran curva-
tura lumbar) o “militar” (molta protru-
sió cervical i dorsal) no ajuden el
normal exercici de les funcions de
l’esquena.
També és molt important mantenir
correctament controlat el pes, ja que
així reduïm l’esforç diari de les nostres
vèrtebres i músculs paravertebrals.
ALGUNS EXERCICIS DE
RELAXACIÓ PER AJUDAR LA
COLUMNA EN EL DIA A DIA
1. Ajupir-se de genolls i mantenir
agafat el respatller d’una cadira
durant 3-5 minuts.
2. Estant assegut a una cadira, aju-
pir el cap i el tors cap endavant i
mantenir aquesta posició entre 2 i
5 minuts.
3. Estirar-se a terra i posar les
cames al damunt del seient d’una
cadira. Mantenir aquesta posició
durant uns 15 minuts.
També cal tenir en compte a més
que, a banda de mantenir una bona
posició i conservar l’eix de la colum-
na vertebral correctament, el millor
ajut que podem donar a la nostra
esquena és desenvolupar uns mús-
culs forts i flexibles al seu voltant,
amb un programa correcte d’exerci-
cis. Hi ha persones que pensen que,
tenint una musculatura ben desen-
volupada a les cames i als braços,
assoliran fàcilment el desenvolupa-
ment als muscles paravertebrals i
això no és sempre així.
Els músculs de l’esquena funcionen
com els tirants d’una tenda de càm-
ping. La tenda és manté recta i
segura sempre que els seus tirants
es mantinguin forts i segurs. En cas
de pèrdua d’aquests, el més proba-
ble és que la tenda caigui a terra. El
mateix passa amb la nostra esque-
na. Uns músculs dorsals i lumbars
potents solen garantir una tolerància
a l’esforç molt important, que millora
la possibilitat de patir problemes en
aquesta estructura òssia.
Tot programa de recuperació de l’es-
quena passa sempre per analitzar
un seguit de problemes que s’han
de solucionar. D’entrada, cal ser
prudents. El que no s’ha fet en 20
anys no es pot aconseguir en unes
setmanes. Per això, cal fixar-se un
programa progressiu i prudent d’e-
xercicis que ens duguin, sense pau-
ses però també sense ensurts, al
desenvolupament necessari de la
nostra musculatura. De tota manera,
abans d’iniciar un programa d’exer-
cicis de columna, cal valorar amb un
preparador físic, fisioterapeuta o
metge, quins són els exercicis més
adequats per al cas concret de
cadascun.
I per últim, cal lluitar sempre amb els
problemes que sorgeixin en aquesta
recuperació. El més important sol
ser sempre la manca de motivació.
De tota manera, si tenim una mica
de paciència, la millora tan evident
que s’experimenta al cap d’uns
mesos de fer aquests exercicis
ajuda al seu manteniment. Cal vigi-
lar, però, el perill que sempre hi ha
de pensar ben aviat que la feina ja
està feta i que es pot oblidar l’esforç
diari de la rehabilitació, amb la qual
cosa, ineludiblement, acostuma a
tornar a aparèixer el problema.
Gabinet d’Assistència Mèdica i
Prevenció de Riscos Laborals
la salut
35