Núm.

23 OCTUBRE 2003

ENTREVISTA:
ANDREU MARTÍN
ESCRIPTOR
“Sempre m’ha seduït
certa transgressió”
EDITORIAL 3
Aquest octubre s’han inaugurat les
FINESTRA OBERTA 4 noves comissaries de l’Hospitalet de
Llobregat, Santa Coloma de Gramenet
L’ENTREVISTA 8 i Premià de Mar.

DIARI DE LES REGIONS 10 L’arribada de la Policia de la

Generalitat – Mossos d’Esquadra a
LEGISLACIÓ 14 aquests tres municipis ha de cobrir
les expectatives generades davant la
MOSSOS 16 qüestió tan debatuda de la inseguretat
ciutadana a l’Àrea Metropolitana.
L’ARTICLE 20 Un dels objectius principals és, a
AVUI PARLEM AMB... 21 banda d’oferir el millor servei poli-
cial, acabar amb la percepció de
MEMÒRIA 24 desprotecció que sovint tenen els
ciutadans i les ciutadanes, i oferir
EL REPORTATGE 26 amb totes les garanties el model
policial que, des de l’inici del des-
L’ASSAIG 29 plegament, es porta a terme.

QÜESTIONS DE LLENGUA 32 És evident que això comporta un

esforç del qual no volem allunyar-nos,
AGENDA 33 i el sentit d’autoexigència ha de ser
present en tot moment.
LA SALUT 34 Tot i això, si es continua amb la matei-
xa línia, els resultats indiscutiblement
han de ser positius.

D’altra banda, aquest estiu i davant

dels incendis forestals que s’han pro-
duït, cal destacar el treball i la bona
feina que han fet tant els mossos, els
bombers, els agents rurals i totes
aquelles persones que voluntàriament
no han escatimat esforços per ajudar
a extingir els focs en situacions extre-
CONSELL EDITORIAL: mament delicades.
Assessorament lingüístic:
President: Rosa Ruiz
Xavier Martorell Nota: Volem tenir un record pera l’es-
Fotografia:
Vocals: Esther Laudo criptor Manuel Vázquez Montalbán,
Assumpta Hernández, Àlex Bas,
Carles Sánchez, Joan Unió, Projecte gràfic i impressió: mort recentment i que va col·laborar
Carles Fernández Gràfiques APR
amb la revista Mossos (núm 13) a tra-
Cap de Redacció: Dipòsit legal:
Pere Jané B-15157-98 vés d’una entrevista en què, entre
Redacció: ISNN: d’altres coses, ens parlava de la seva
Àrea de l’Oficina del Portaveu 1138-8145
visió de la policia i de l’àmbit de la
seguretat.
 Qui
investiga
un
incendi
forestal?
En declarar-se un incendi forestal s’activen tota una sèrie de serveis públics
assistencials bàsics: bombers, policia, agents rurals, voluntaris... Tot i que cadascun
d’ells desenvolupa funcions específiques, val a dir que en el camp de la investigació no
sempre estan, o han estat, prou definides. Així, mentre les flames cremen el bosc, tothom
té més o menys clar quines atribucions li pertoquen i, en qualsevol cas, la prioritat és la
col·laboració en les tasques d’extinció, el salvament de persones i la preservació de béns
que puguin córrer perill.
Aturat el primer cop, queda esbrinar què o qui ha produït l’incendi, com, quan i per
què. Però, qui respon aquestes preguntes? Totes són assignades a un mateix ens? Si
no és així, com i entre qui es reparteixen aquests interrogants?
En aquest reportatge mirarem d’esbrinar-ho, amb l’objectiu principal de conèixer
quines competències tenim els Mossos d’Esquadra en aquest camp.
El foc ha devastat centenars d’hectàrees de massa actuació dels bombers, són els agents rurals i els
forestal. Algunes sureres encara fumegen. Les enne- mossos de l’ABP corresponent, si estan desplegats en
grides façanes d’aquells habitatges que les flames aquell territori, els que primer coneixen el fet i emprenen
van bufetejar en el seu avançament implacable empe- les diligències preliminars d’investigació.
ses pel vent són observades per les enterbolides A nivell d’ordenament territorial són els grups d’investi-
mirades dels qui van haver de fugir-ne a les ordres gació de les ABP els encarregats de la investigació d’in-
dels mossos d’esquadra. cendis forestals al seu partit judicial, segons el Decret
A la falda d’aquelles valls calcinades, però, són uns 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la
altres ulls els que guaiten el cendrós paisatge. Més Direcció General de Seguretat Ciutadana. Però, donat
enllà de la dolguda mirada més humana, els investiga- que aquests grups no disposen d’una formació tècnica
dors rastregen la zona amb minuciosa i freda observa- específica en matèria de danys contra el medi natural, i
ció. Localitzar on va nèixer la primera flamarada és clau concretament en incendis, són els agents rurals els qui
per saber què la va iniciar. I conèixer aquesta causa normalment elaboren les primeres operacions de detec-
revelarà una malaurada fortuïtat o la responsabilitat ció del punt d’inici de l’incendi i la possible causa.
negligent o intencionada de la mà de l’home. Aquests agents especialistes mediambientals han de
Si es determina que és aquest darrer cas el que ha pro- determinar si l’incendi ha estat motivat per causes
vocat l’incendi, la intervenció policial és imminent. Si més naturals (llamp) o per causes antropogèniques, que
no, són els tècnics especialistes dels agents rurals els qui són la gran majoria. Si de l’informe que elaboren es
normalment facin les primeres indagacions, sense perjudi- conclou que ha estat l’home el causant de l’incendi, han
ci que, segons les circumstàncies del cas, es designin de ser els mossos els qui han d’obrir diligències poli-
aquestes funcions als grups de delictes contra el medi cials encaminades al descobriment del responsable. És
ambient de la policia, des d’un primer moment. en aquest moment quan el cap de comarca del cos
Independentment de qui titularitzi aquesta primera fase d’Agents Rurals es posa en contacte amb el cap del
de la investigació, si es determina que la causa de la grup d’investigació de l’ABP i compareix, per interposar
ignició respon a una acció humana, -accidental, impru- la denúncia corresponent, i lliura l’informe de determi-
dent o dolosa-, la cerca del responsable, sigui persona nació de les causes de l’incendi.
física o jurídica, és tasca purament policial, ja que Cal ara avaluar si la causa antropogènica és acciden-
podríem ser davant d’un delicte d’incendi forestal. tal (abandó de vidres que han actuat de lupa), invo-
luntària (crema de rostolls, línies elèctriques en mal
estat, abocadors deficients), ja sigui per imprudència o
COMPETÈNCIES D’INVESTIGACIÓ no, o bé intencionada. En aquest darrer cas, és neces-
sari descobrir si darrera hi ha la figura d’un piròman
Normalment, quan es produeix un incendi forestal, són –malalt compulsiu abocat a calar foc i a gaudir de la
els serveis públics locals els que, lògicament, abans destrucció que provoca- o d’un incendiari –personatge
arriben al lloc del sinistre. Així, a banda de l’òbvia que actua amb ple coneixement i voluntat mogut per

finestra oberta
3
algun interès.
Sigui el que sigui, a partir d’aquí és
competència dels mossos la inves-
tigació encaminada a la descober-
ta de responsabilitats penals del
presumpte autor per posar-lo a dis-
posició judicial. Cal destacar la
important col·laboració interdeparta-
mental entre ambdós cossos, que
poden actuar coordinament a nivell
de recursos humans o materials en
les tasques de vigilància, recerca
d’informació, etc. per desemmas-
carar el culpable.
Quan l’incendi, bé per l’amplitud de
la seva àrea d’abast, bé per la com-
plexitat tècnica de la investigació o
per l’entitat que les primeres investi-
gacions aboquen sobre el seu pre-
sumpte autor, extralimiti l’actuació
de l’ABP, es preveu el suport o el
traspàs del cas a la URI correspo-
nent o, si així es determina, pot
caler la intervenció especialitzada
de la Unitat Central de Medi
Ambient (UCMA) del cos. tor). Com ja hem dit, normalment qui protagonitza la
primera fase són els agents rurals i la segona, els
mossos.
LA INVESTIGACIÓ POLICIAL DE L’INCENDI Si més no, qui té la capacitat per dur a terme amb-
FORESTAL dues etapes simultàniament és la UCMA del cos.
Aquesta unitat està formada per policies experts en
La investigació policial dels incendis forestals reves- atemptats contra la natura, amb una formació tecni-
teix una especial complexitat i dificultat respecte a cocientífica d’alt nivell, dotats amb els recursos i mit-
d’altres modalitats criminals. La disparitat de motiva- jans necessaris per a l’anàlisi exhaustiva de les
cions i de perfils dels seus autors i la solitud del circumstàncies globals d’un incendi forestal.
bosc, perfecta encobridora dels incendiaris, fa que La intervenció de la UCMA sol ser per manament
aquests delinqüents només puguin ser inculpats a judicial -quan el jutge confia les diligències a la
través de proves indirectes o indiciàries per ser detin- Policia de la Generalitat per a la indagació de possi-
guts, si no és que són atrapats in fraganti, fet que és bles responsabilitats criminals d’un incendi-, o bé
força difícil. donant suport als serveis territorials regionals o de
Moltes vegades la mateixa classificació de la causa l’ABP, quan aquests ho sol·liciten per a les seves
de l’incendi no és més que una certesa subjectiva de investigacions.
la hipòtesi de partida, ja que, per les condicions d’al-
guns incendis, no sempre es disposa d’elements pro-
batoris concloents. La convicció de la causalitat ELS MOSSOS EN LA INVESTIGACIÓ
s’assenta, així, sobre la interrelació entre els quadres GLOBAL DE L’INCENDI FORESTAL
indicadors d’activitats humanes i el conjunt d’evidèn-
cies identificades, que apunten a una teoria en oca- La UCMA, com a unitat investigadora integral dels
sions no verificable. incendis forestals, executa tant les funcions d’inves-
Amb aquestes àrdues premisses de partida, la inves- tigació tecnicopericials del sinistre, com les pura-
tigació d’un foc s’inicia, però, amb una fase tècnica ment policials com a detectius de qualsevol altra
(peritatge de l’incendi en si –geometria de l’àrea cre- tipologia criminal. La fase tècnica prèvia inclou dues
mada, vegetació, meteorologia, orografia, per a la accions: la localització del punt d’inici i la determina-
validació de l’inici, la propagació i les causes), segui- ció de la causa, mentre que la fase policial, si la
da d’una fase policial (identificació i detenció de l’au- causa és humana, ha de relacionar-la amb un pre-

DEL DELICTE D’INCENDI FORESTAL

El Codi penal castiga amb presó d’un a cinc
anys aquells que incendiïn muntanyes o mas-
ses forestals, i es pot agreujar la pena de deu
a vint anys si s’ha posat en perill la vida o la
integritat física de les persones.
La llei preveu altres agreujants si l’incendi
assoleix una gravetat especial:
• quan la superfície afectada sigui de
considerable importància
• quan es derivin efectes erosius grans
o greus en el sòl
• quan s’alterin significativament les
condicions de vida animal o vegetal
• quan afecti algun espai natural protegit
• quan s’ocasioni un greu deteriorament
o destrucció dels recursos afectats
o bé quan l’autor actuï per obtenir un benefi-
ci econòmic amb els efectes derivats de l’in-
cendi.
En qualsevol cas els jutges o tribunals poden
acordar que la qualificació del sòl en les zona
afectades per un incendi forestal no pugui
modificar-se en un termini de fins a 30 anys, o
bé limitar o suprimir tots el usos que es puguin
estar duent a terme en les zones afectades.
També poden disposar la intervenció adminis-
trativa de la fusta cremada procedent de l’in-
cendi.
La llei també preveu una secció del delicte
d’incendi imprudent per al qui cali foc a mun-
tanyes o masses forestals sense que arribi a
propagar-se’n l’incendi, amb una pena de sis
mesos a un any, i pot quedar exempt si la no-
propagació de l’incendi és per l’acció voluntà-
ria i positiva d’aquest autor.

mossos
sumpte responsable.

Acotament del possible punt d’inici. Zona blindada al pas aliè a la investigació per la preser-
vació de proves.

FASE TÈCNICA

Establiment dels carrils de rastreig

Inspecció pam a pam Troballa de l’indici ocult

Marcatge de l’indicador de direcció de propagació del foc

finestra oberta
5
 plaçament. Són indicadors de propagació del foc les
tiges d’algunes espècies vegetals que, en les primeres
fases d’ignició de l’incendi, quan encara no s’ha assolit
una quantitat de combustió suficient com per destruir
completament la matèria orgànica que les composa, es
corben del costat pel qual reben la irradiació calòrica.
D’altra banda, també ho són el que es coneix com indi-
cadors de combustible protegits. Són elements del pai-
satge -troncs, pedres, objectes abandonats...- que
presenten una secció cremada (zona d’atac del foc en
el seu avançament) i una de contrària gairebé intacte
(l’objecte mateix parapeta i protegeix de les flames la
seva part oposada al foc.)
Indicador de combustible protegit.

1) Localització del punt d’inici

En aquesta fase incipient, la presa de declaració a pos-

sibles testimonis que puguin aportar una pista sobre el
moment i lloc on s’hauria pogut iniciar la primera flama,
resulta clau. Cal, però, contrastar les informacions
rebudes, entre si -coincidències o contradiccions que
els confereixin la fiabilitat necessària per engegar la
investigació-, però també confrontar-les amb els indicis
que sobre el terreny els mossos especialistes puguin
descobrir. Si hi ha concordança podríem ser davant del
punt d’inici.
Els agents es disposen així a comprovar si, segons les
versions abocades sobre l’indret on es va generar el foc,
hi ha proves d’ignició. Això implica una primera obser-
vació general de l’entorn per establir la geometria de
l’incendi. La força i direcció del vent, l’orografia del
terreny i el tipus de vegetació que imperava (que podem
conèixer comparant amb la zona no cremada més
immediata) són factors que determinen la geometria.
També indica l’inici i la propagació del foc el tipus de
combustió de la fusta. Des de la simple dessecació fins
a les cendres, el foc va imprimint vestigis de la seva
intensitat des de les primeres flames (curtes, amb
poca força combustiva i que només afecten les herbes
i el sotabosc) fins a les violentes flamarades que pro-
gressivament van guanyant en alçada i poder calorífic,
amb capacitat de carbonització i destrucció de la
massa arbòria.

2) Localització del mitjà d’ignició: la causa

Coneixent ja el presumible punt d’origen del foc, ara cal

buscar la causa d’ignició, amb un examen directe i
minuciós d’aquesta àrea inicial, acotada amb cinta aba-
lisadora. Aquesta superfície és dividida en carrils de
rastreig sobre els quals només treballa l’investigador, a
la recerca exhaustiva i minuciosa d’un indici no natural.
L’experiència i la capacitat d’observació són imprescin-
dibles per a la detecció del més insignificant detall
enmig d’un escenari quasi homogèniament ennegrit i
fàcilment destructible. Per això l’especialista avança,
pam a pam, per les bandes de rastreig inspeccionant,
literalment amb lupa, cada centímetre quadrat que hi
ha per davant del regle que delimita la zona ja vista de
la tanca. Els vestigis que puguin trobar-se són deguda-
ment recollits com a prova.
L’investigador també busca indicadors de propagació
del foc i els senyalitza amb banderoles que marquen la Cristina Nualart i Claramunt
direcció que haurien pres les flames en el seu des- Àrea de l’Oficina del Portaveu

mossos

ELS COSSOS ACTUANTS I LA INVESTIGACIÓ
DELS INCENDIS FORESTALS
BOMBERS: investigació estratègica per optimitzar
l’extinció del foc.
No fan investigació operativa, però sí estratègica, a
través del GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions
Forestals), unitat creada per a incrementar l’eficàcia
en l’extinció d’incendis forestals. Elaboren estudis
empírics sobre el comportament del foc en determi-
nades superfícies, circumstàncies climatològiques,
orogràfiques, etc., a partir de l’experimentació amb
diverses possibilitats d’evolució de les flames, amb
l’objectiu de descobrir alternatives de control del foc
més vàlides i resolutives.
També fan estudis sobre mesures de protecció per-
sonal, patrimonial i mediambiental durant l’extinció
de l’incendi.
AGENTS RURALS: investigació operativa per des-
cobrir les causes del foc i estratègica per prevenir-lo.
Ho fan a través del grup especialitzat en prevenció i
investigació d’incendis, bé com a titulars, bé com a
col.laboradors d’altres organismes de la Generalitat que
hi tinguin competències.
Així fan investigació operativa en l’estudi de les causes
d’un determinat incendi forestal (com a enginyers tèc-
nics en danys contra el medi natural), i poden intervenir
com a policia judicial quan, de la investigació de les cau-
ses de l’incendi, se’n derivin responsabilitats penals.
Però també elaboren informes estratègics en matèria
de prevenció d’incendis: inspecció d’infraestructures
que puguin ocasionar incendis –línies elèctriques, de
ferrocarril, incineradores...-, control de l’estat de vies de
comunicació, anàlisi de riscos, cartografia de zones cre-
mades, recull de dades sobre la massa vegetal, incidèn-
cies climatològiques adverses, etc.
MOSSOS D’ESQUADRA: investigació operativa per
a la identificació de l’autor del foc.
Inicialment és el grup d’investigació de l’ABP qui ha de
reunir tota la informació per saber si l’incendi ha estat
intencionat o conseqüència d’una imprudència punible.
Per fer-ho, tant reben dades dels mateixos mossos de
seguretat ciutadana comissionats a l’incendi, com dels
agents rurals, bombers i totes aquelles persones vincu-
lades directament o indirecta amb l’incendi (veïns, testi-
monis, presències desconegudes, sospitoses o no...) .
Si l’entitat del fet sobrepassa el marc competencial o
tècnic de l’ABP, la investigació ha de passar a la unitat
regional o central que es dictamini.
En qualsevol cas, és la policia qui ha d’identificar
l’autor, esbrinar què l’ha dut a ser-ho i presentar-lo
davant l’autoritat judicial.
ELS COSSOS ACTUANTS I L’EXTINCIÓ
DELS INCENDIS FORESTALS
BREU COP D’ULL A L’INFOCAT
El Pla d’emergències per incendis forestals (INFO-
CAT), aprovat pel Govern de la Generalitat el 29 de
setembre de 1994, defineix les línies d’actuació de
totes les administracions i cossos de seguretat que
intervenen quan es declara un incendi forestal. Així,
preveu les accions de cinc grups bàsics:
1) GRUP D’INTERVENCIÓ. Funció principal:
combatre l’incendi. Integrat per: bombers,
agents rurals, ADF (agrupacions de defensa
forestal) i voluntaris forestals.
2) GRUP D’ORDRE. Funció principal: segure-
tat ciutadana. Integrat per: mossos d’esqua-
dra, policies locals, CNP, agents rurals i
guàrdia civil.
3) GRUP LOGÍSTIC. Funció principal: suport
logístic i aprovisionament. Integrat per: ser-
veis especials de les administracions estatal,
autonòmica i municipal i voluntaris –brigades
d’obres, transports, serveis socials, submi-
nistraments diversos (cubes d’aigua, com-
bustible, material lleuger i pesat de treball,
queviures, aigua potable, etc.
4) GRUP SANITARI. Funció principal: atenció
medicosanitària. Integrat per: SEM, Creu
Roja, 061, metges, veterinaris, ambulàn-
cies, etc.
5) GRUP D’AVALUACIÓ DE L’INCENDI I RIS-
COS ASSOCIATS. Funció principal: asses-
sorament tècnic in situ. Integrat per: GRAF
dels Bombers de la Generalitat, agents
rurals, Servei Meteorològic de Catalunya i
altres tècnics en funció del risc.
Com a grup d’ordre, les tasques que aquest Pla
encomana a la Policia de Generalitat són bàsica-
ment:
- concentració d’informació i cadena d’avi-
sos als serveis implicats restants;
- evacuacions, desallotjaments i confina-
ments de la població;
- control d’accessos (per deixar via lliure als
equips d’extinció i facilitar l’evacuació, si
escau);
- vigilància de les zones afectades (patru-
llatge per mantenir l’ordre públic i la segu-
retat dels béns –evitar robatoris o
saquejos, detecció d’un possible piròman,
localització de revifalles del foc);
- guia dels grups actuants;
- suport als bombers;
- suport a la investigació (identificacions de
testimonis i de persones que es trobaven
en les immediacions de l’incendi, dades de
vehicles aliens als serveis actuants, obser-
vació de conductes anòmales, etc.).
finestra oberta
7
Andreu
Martín
“Sempre m’ha
seduït certa
transgressió”
Andreu Martín (Barcelona 1949).
És escriptor. Llicenciat en psicologia
per la Universitat de Barcelona. Premi
Nacional de Narrativa Infantil i Juvenil
l’any 1989 amb l’obra No demanis
llobarro fora de temporada. Ha escrit,
entre d’altres nove.les de genere
negre, Aprende y calla, El día menos
pensado, Pròtesi, Mentiras de verdad,
Jugar a matar i Cuidados intensivos.
Ha guanyat el XXXII premi Ateneo de
Sevilla amb la novel·la Bellíssimes
persones. També ha escrit guions de
cinema i televisió i ha col·laborat en
pel·lícules de directors com Vicente
Aranda i Imanol Uribe.
QUAN VA INTUIR QUE SERIA ESCRIPTOR?
Ja de petit, quan arribava de l’escola, en lloc d’anar a jugar
a futbol al carrer, com la majoria de nens de la meva edat,
em posava a escriure històries. Per a mi, allò era jugar. Es
pot dir que escriure ha estat i també és un joc de nens.
Poc a poc vaig començar a fer guions de còmics, i fins i
mossos
tot, mentre feia el servei militar escrivia guions i els
enviava a una editorial de Barcelona. Va ser en aquests
inicis quan em van començar a pagar uns diners per
aquella feina, i era una sort. Anys abans no em podia
imaginar que algun dia treballaria sense suar ni patir,
com m’havia dit des de sempre el meu pare. Per a mi
escriure era una diversió.
AQUELLA PRIMERA ETAPA COM A GUIONISTA DE CÒMIC
LI VA SERVIR DE BASE PER CONVERTIR-SE MÉS TARD EN
ESCRIPTOR?
Certament els guions de còmics em van ajudar per des-
cobrir i desenvolupar qualsevol obra literària. De fet, la
meva primera novel·la va ser la adaptació d’un guió de
còmic que havia escrit anteriorment i que no s’havia publi-
cat. Vaig entendre que, si la retocava, podia fer-ne una
trama interessant. Però el que he de dir és que, des de
sempre, m’han atret les novel·les policíaques.
PER QUIN MOTIU S’HA DECANTAT PER AQUEST GÈNERE?
A mi, d’aquest tipus de novel·la, el que de sempre m’ha
seduït és la transgressió. M’agrada poder saltar-me
alguns límits de l’educació que sistemàticament ens
han posat des de petits.
Em fascinen les persones que transgredeixen certes
pautes de comportament social que, sense ser greus,
han estat marcades prèviament.
En els meus llibres parlo de policies, però també de
delinqüents, i és aquesta vessant la que més m’agra-
da. A l‘hora d’escriure, poder posar-me a la pell del
dolent, sense ser-ho, té, per a mi, un encant especial.
QUAN VA CONTACTAR AMB LA POLICIA PER PRIMERA
VEGADA?
La meva primera relació amb la policia va ser durant els
anys de la transició, a finals dels 70, quan vaig voler publi-
car la meva primera novel·la negra. Necessitava orienta-
ció professional d’alguns aspectes policials de la trama.
Aquelles primeres trobades eren certament tenses ja que
dins de la policia encara no s’havia iniciat el procés de
canvi i realment aleshores era una estructura bastant
impenetrable i rígida.
Però, poc a poc, també vaig anar coneixent professionals
de la policia que van col·laborar amb mi de manera més
oberta i fluïda.
En aquella època vaig tenir bona relació amb policies que
estaven dins del grup d’homicidis. Aquella relació, a banda
de la informació que implicava, a la vegada també em va
ajudar a tenir una altra imatge de la policia... d’una policia
més serena, més tranquil·la i més intel·ligent.
Tot i això, alguns encara em miraven de manera estran-
ya. Era delicat perquè molt sovint recelaven de la meva
presència a la prefectura. No ho veien clar. Però jo també
pensava que, en cert sentit, era normal la seva reacció ja
que ells havien escollit aquella professió, la de policia,
per perseguir delinqüents, i no per parlar amb escriptors. A l‘hora d’escriure, poder posar-
Amb els anys, el canvi de la relació ha estat profund.
Actualment el policia és més generós i més transparent. me a la pell del dolent, sense
Però també vull significar una cosa: que parlo com a ser-ho, té, per a mi, un encant
escriptor, i no com a periodista. Estic convençut que un
policia, davant d’un periodista, s’ha de comportar amb especial.
molta més complicitat, ja que és una situació més deli-
cada. El periodista ha de parlar de la feina policial.
Davant d’un escriptor, no... ja que un escriptor és
una persona que vol jugar a explicar històries de lla-
dres i policies, que són qüestions més “fictícies, i el CREU QUE LA SOCIETAT D’AVUI, COM A ESPECTADORA,
tracte és diferent. TÉ TANTA FASCINACIÓ PER LES IMATGES VIOLENTES
Però, d’altra banda, també he de dir que el fet de conèi- COM ES DIU?
xer i tenir relació amb una policia massa generosa i com- La gent abans, quan consumia informació, tenia altres
promesa, per a mi tampoc no és positiu, perquè sensacions i feia abstracció de tot el que veia. Ara no, ara
aleshores em costa molt més de crear personatges de tot sembla de veritat i la gent vol i demana la realitat que,
policies corruptes i això és complicat. cal no oblidar-ho, no és el mateix que la veritat.
No obstant això, les meves novel·les tracten més de Som davant d’un canvi que va d’un món paranoic a un
delinqüents que de policies, perquè crec que el que real- món psicopàtic. Només cal observar la societat dels
ment fascina la gent és l’interior de la persona que delin- EUA... molt depredadora i força imperialista des del punt
queix... Per què ho fa, com ho fa, i tot això... de vista del consum... i per contra, la societat europea és
més oberta... però també amb tics intolerants.
PER QUÈ? No s’ha de caure en el seguiment dels americans, sobre-
Potser és per la por que tots portem a dins. Estic entre tot d’un sistema econòmic pervers i agressiu, que confon
la fascinació pel delinqüent i la por que a la vegada m’o- la seva protecció amb l’atac directe a allò que no li agra-
fereix el mateix delinqüent. da. Ens trobem amb la disjuntiva que no volem copiar les
La por és una de les coses que, probablement, ens seves maneres però, en canvi, ens agrada observar-los i,
mouen més, i també m’atreviria a dir que, molts escrip- certament, ens ho passem bé amb el que fan.
tors de novel·la negra, escrivim des de la por. L’atracció per les imatges violentes és alguna cosa intrín-
Escrivim allò que mai ens agradaria que ens passés a seca de l’ésser humà, però actualment aquest fet es
nosaltres, i no obstant això ens agrada el plaer d’expli- reforça molt més amb els mitjans de comunicació.
car el risc i les pors.
És curiós que, les nostres pors, les de l’autor, mentre ACTUALMENT, EN QUIN LLIBRE ESTÀ TREBALLANT?
estiguin reflectides en un llibre vol dir que ja no les Hem acabat, juntament amb el periodista Carles Quílez,
tenim, i mentre el lector ho vegi escrit negre sobre blanc la novel·la Asalto a la Virreina, que sortirà a principis del
també estarà més tranquil. proper any en versió catalana. Per fer aquest llibre, ens
En aquest sentit, considero que si a la societat hi ha un van ajudar els membres de la Unitat de Subsòl dels
col·lectiu que té molta més por que d’altres són els ado- Mossos d’Esquadra, la seva col·laboració va ser molt
lescents, per la mateixa incertesa del seu futur. important per al desenllaç de tota la trama.
Per això són, precisament, els joves, els que consu- D’altra banda, també estic treballant en una altra
meixen més cinema i literatura de terror. novel·la en col·laboració amb l’escriptor Jaume Ribera.
Mentre es projecta la pel·lícula, l’espectador se la creu.
Doncs un llibre ha de ser el mateix, te l’has de creure i
l’has de viure, i des de sempre la relació entre literatura i Pere Jané
cinema ha estat interactiva. Àrea de l’Oficina del Portaveu

l’entrevista
9
 de les
diariregions
JOAQUIM ESTRADA
Àrea de l’Oficina del Portaveu
Cau una banda dedicada a
l’estafa i falsificació de
document públic
L’organització havia estafat més de 22.000 euros a
més de 30 víctimes
M
és de vuit detinguts és el
balanç de l’operació que
van fer la darrera setmana
del passat mes d’agost agents de la
comissaria d’Arenys de Mar. La
investigació es va iniciar en saber
que els membres d’aquesta xarxa
feien pagaments i reintegraments
bancaris amb documentació falsifi-
cada prèviament, que havien sos-
tret a les víctimes.
El jutjat d’instrucció en funcions de
guàrdia d’Arenys de Mar va autorit-
zar una entrada i perquisició al
domicili del cap de la banda, a la
població de Manlleu, el passat 23
d’agost. S’hi van comissar docu-
ments d’identitat, permisos de con-
duir, targetes de crèdit i de dèbit,
llibretes d’estalvi i documents diver-
sos. A més, s’hi van trobar instru-
ments i material informàtic per fer
les falsificacions i nòmines ja mani-
pulades de víctimes preparades per
a ser lliurades a establiments
comercials dedicats a la venda
d’electrodomèstics, amb l’objectiu
d’obtenir crèdits per comprar-ne.
mossos
La clau de l’operació es va donar
en aquest escorcoll perquè es va
trobar un document d’identitat i
una llibreta d’estalvis d’un denun-
ciant de Pineda de Mar, la denún-
cia del qual havia provocat l’inici
de la investigació i al qual havien
fet diversos reintegraments a la
seva entitat bancària.
De tots els reintegraments realit-
zats pels estafadors cal destacar
que el de més quantia va ser un
de principis d’agost a Mataró, de
4.300 euros. D’altres duts a terme
a Tossa de Mar, Lloret, Platja
d’Aro, Ripollet o Girona, van ser
d’un valor que sempre oscil·lava
entre els 1.200 i els 1.800 euros.
Dels vuit detinguts, veïns del
Vallès Oriental, Osona i el Baix
Empordà, només el cervell del
grup, Ismael H.S, veí de Manlleu
de 35 anys, va ingressar a presó,
mentre que els altres han de
passar dos cops per setmana a
la comissaria dels Mossos
d’Esquadra de Granollers, a l’es-
pera del judici. ■
Un sistema
clàssic però
efectiu
El sistema que permetia dur a
terme aquesta activitat il·legal
no és especialment imaginatiu,
però sí molt efectiu i, si es fa
ben fet, difícil de detectar. Els
rols de la banda, amb el cervell
al capdavant, estaven ben
repartits: una sèrie de petits
delinqüents sostreien llibretes
d’estalvis, targetes de crèdit i
documentacions personals a la
Costa Brava i a la costa nord
del Maresme. El cap n’altera-
va la fotografia, i hi posava la
de la gent del grup que faria
les estafes a entitats bancàries
o establiments comercials. Les
targetes o llibretes eren utilit-
zades en peatges o en dife-
rents comerços fins que els
propietaris les anul·laven en
adonar-se de reintegraments o
pagaments que no els corres-
ponien. Normalment, el docu-
ment falsificat era el permís de
conduir, al qual, després de
canviar-ne la fotografia, hi afe-
gien el segell de la Direcció
General de Trànsit, també falsi-
ficat. Una de les primeres
accions que feien era acudir a
una oficina de l’entitat bancària
de la víctima i sol·licitar un
extracte per saber de quants
diners disposava. Això no aixe-
cava cap sospita al personal del
banc ja que exhibien la docu-
mentació personal amb la seva
fotografia. Les extraccions
bancàries eren sempre en efec-
tiu i en zones allunyades a les
poblacions d’origen de les vícti-
mes, per evitar ser descoberts.
 de les
diariregions
Desarticulada una editorial que
distribuïa llibres xenòfobs
Els llibres eren distribuïts internacionalment a través d’Internet i
de la llibreria Kalki
P
l passat mes de febrer, la Divisió Central
d’Informació va iniciar unes investigacions sobre
l’activitat que feia l’editorial Ediciones Nueva
República, de la qual es tenien sospites que editava i
distribuïa material de contingut racista, xenòfob i que
incitava al genocidi i a l’odi racial. Aquestes investiga-
cions van concloure el juliol amb la detenció del pro-
pietari de l’editorial, Llepoard S., i el de la llibreria Kalki
del carrer Argenter de Barcelona, Òscar P.G, que en
venia una part.
La primera línia d’investigació va ser doble: d’una
banda, calia comprovar en quina situació estava la part
administrativa de l’activitat i, per l’altra, s’havia d’esbri-
nar quins eren els moviments del propietari de l’edito-
rial. D’entrada, es va comprovar que en cap cas
El precedent
Fa set anys, l’operació de tancament de la llibreria
Europa regentada per l’ultra Pedro Varela va finalitzar
amb la seva detenció. Va ser condemnat a cinc anys
de presó, una sentència considerada exemplar perquè
recollia la màxima pena prevista per a aquest tipus de
delictes. Varela va presentar recurs a l’Audiència
al·legant que es vulnerava la llibertat d’expressió.
L’Audiència va traspassar el cas al Tribunal
Constitucional que encara avui dia no ha resolt sobre
la presumpta col·lisió de drets que hi ha. Els ultres
consideren que els dos articles del Codi penal que
fan referència a aquesta qüestió haurien de quedar
anul·lats, perquè creuen que un dret constitucional
s’ha de preservar per damunt de qualsevol altre. En
aquests moments, Varela està en situació de llibertat
amb càrrecs a l’espera de la decisió final del
Constitucional.
s’intentava amagar l’activitat que s’hi feia:
des del domicili particular de Lleopard S. a
Creixell es feia part dels enviaments. A la
pàgina web, Llopard S. hi figurava com a
administrador i al registre mercantil cons-
tava com a propietari legal de l’editorial,
situada a Molins de Rei, des d’on es publi-
cava i distribuïa gran part dels llibres.
En els primers seguiments que es van fer,
es va detectar que Lleonard S. anava
cada setmana, el mateix dia a la mateixa
hora, a la llibreria Kalki de Barcelona. La
difusió, per tant, es feia preferentment des
del seu domicili de Creixell per Internet
(pàgina web), en un cercle tancat de per-
sones d’aquesta ideologia que feien les
seves comandes per correu electrònic, i
des de la llibreria Kalki de Barcelona com
a punt de venda, que venia aquest tipus
de llibres, encara que també d’altres de
diverses temàtiques.
Amb totes aquestes informacions es van demanar
ordres d’entrada i perquisició al Jutjat de Sant Feliu de
Llobregat dels tres punts: Creixell, Molins de Rei i
Barcelona. Aquestes entrades es van fer el mateix dia
a la mateixa hora per evitar trucades que poguessin
alertar del dispositiu.
Es van trobar un total de més de 10.000 llibres d’aquest
contingut, fanzines, revistes, cintes de vídeo, CD, esvàs-
tiques i tot una sèrie de material que confirmava com es
feia la difusió i la distribució del material, com factures i,
fins i tot, al domicili s’hi van trobar paquets postals i
correus ja preparats per enviar aquell mateix dia.
Els dos detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs i
estan a l’espera de judici. ■
En el cas de l’editorial Ediciones Nueva República i
la llibreria Kalki, la incidència d’aquest precedent es
fa evident. En cap moment Lleonard S. amagava
l’activitat que feia i fins i tot a la pàgina web
s’esmentava la situació del cas Varela i la certesa
que tenen que finalment el Constitucional acabarà
resolent favorablement als seus interessos. Però,
mentre això no passi, continua sent un delicte tipificat
al Codi penal, i s’actuarà per tant contra tots aquells
que el vulnerin.
A d’altres països, protagonistes directes o indirectes
de diversa manera del règim nazi i les seves
conseqüències, tenen una legislació clara i
inequívoca sobre aquest tema: des d’Alemanya,
passant per Àustria o Polònia, tots els símbols i
l’apologia d’idees feixistes estan senzillament
prohibides. Potser caldria prendre’n nota.
el diari de les regions
11
 de les
diariregions

Detinguts tres
hackers a Barcelona

L
a Unitat de Delictes en
Tecnologies de la Informació
va detenir el passat juliol tres
joves com a presumptes autors
d’un delicte de danys en el sistema
informàtic i revelació de dades de
caràcter personal. Els detinguts
havien accedit l’octubre de 2002 de
manera no autoritzada a sistemes
informàtics del Departament de
Benestar i Família i allotjaven
dades de persones beneficiàries
del PIRMI. Els tres detinguts per-
tanyien a diferents grups de hac-
kers com Pokemon Hack Team o
God’s Hand Team. ■

Interceptat a Puig-reig
un home implicat en
dos robatoris a
entitats bancàries

U
n veí de Mataró, de 33
anys, va ser detingut el pas-
sat mes d’agost a Puig-reig.
Se li atribueixen dos robatoris amb
violència i intimidació a dues enti-
tats bancàries del Berguedà. La
col·laboració ciutadana va perme-
tre identificar el vehicle amb el qual
va cometre un dels atracaments a
Prats de Lluçanès i la posterior
investigació va conduir a la localit-
zació del vehicle quan el detingut
s’estava preparant al costat d’una
entitat bancària del carrer major de
Puig-reig on va ser enxampat in
fraganti. A l’escorcoll se li va trobar
una arma de foc simulada, una
gorra, un mocador de color fosc i
diversos guants de plàstic, que
usava per cometre els robatoris. ■

Desarticulada una banda

especialitzada en el robatori i
comerç d’objectes sostrets

L
a Unitat d’Investigació Regional de la Regió
Metropolitana Nord va desarticular una banda
que tenia tres punts neuràlgics operatius al
Vallès Oriental, al Maresme i al Garraf, des d’on rea-
litzava l’activitat delictiva. L’important augment de
butrons a empreses i robatoris a establiments comer-
cials i habitatges va posar en marxa una investigació
que va concloure amb la detenció de quatre persones.
Els detinguts treballaven en equip amb funcions cla-
res: recopilació d’informació, perpetració material dels
robatoris i introducció del material sostret al mercat
negre. A les entrades i escorcolls practicades el pas-
sat juliol, s’hi va trobar material divers, com ordinadors
portàtils, càmeres de vídeo i fotografia, diners en
metàl·lic, joies i eines com radials, malls o martells
percussors. ■

mossos
 de les
diariregions
Emulant Rambo a Lleida
Detingut un veí de Mollerussa acusat de diversos robatoris, que
vivia des de feia més de 18 mesos en una cabana al bosc, en la
qual guardava el material sostret
Q
uatre robatoris comesos a una empresa de
Mollerussa en un curt lapse de temps, en els
quals es van sostreure diners, eines i efectes
personals dels vestidors dels treballadors, van encen-
dre el llum d’alarma. Més tard, van ser denunciats uns
altres robatoris comesos en masies situades als nuclis
de Mollerussa, Golmés, Miralcamp i Lleida, en els
quals també desapareixien queviures, objectes fàcils
de transportar i roba. L’autor dels robatoris sempre
actuava a la nit i era un excel·lent coneixedor de la
zona, fet que li permetia fugir de manera immediata en
cas de ser descobert.
A finals d’agost, una trucada telefònica que alertava
d’un incendi a l'interior d'una empresa d’un polígon
industrial de Mollerussa va possibilitar que es detin-
gués el responsable dels robatoris. Les flames, que
van ser apagades immediatament pels Bombers,
havien cremat un turisme aparcat a l’interior de l’em-
presa. Una sèrie d’indicis molt evidents explicaven el
que havia passat: la localització d’una llauna de gasoil
al costat del vehicle que hauria servit per ruixar-ne l’in-
terior, restes de sang al terra i la trencadissa de vidres
del magatzem.
La recerca es va fer a l’interior de la nau i a les imme-
diacions del recinte i el descampat exterior. JMA, un veí
de Mollerussa de 33 anys, estava ajagut al terra entre
uns matolls. Els talls que tenia als braços i la roba
impregnada de gasoil delataven la implicació directa
que tenia amb els fets.
Aquell mateix matí s’havien rebut sis denúncies per
robatori a l'interior de cases de pagès properes al
mateix polígon. Es dóna la circumstància que alguns
dels objectes sostrets els tenia JMA en el seu poder en
el moment de la detenció.
Una cabana feta amb fustes i plàstics feia les fun-
cions de casa a JMA. Se l’havia construïda ell mateix
al Parc de la Mitjana de Lleida, en un lloc apartat i de
molt difícil accés, fet que provocava que fos complica-
da de localitzar. A la cabana s’hi acumulaven diver-
sos queviures, objectes, eines i una bona quantitat
de roba que havia anat amuntegant en el gairebé
any i mig que -segons la seva versió- havia viscut en
aquell indret. Amb els estris trobats i els queviures hi
podia viure tot un any.
Un cop ja a comissaria, JMA va explicar amb detall que
ell era l’autor de molts dels robatoris que havien passat
en el darrer any i mig. Fins i tot disposava d’una agen-
da particular on havia anotat cada robatori amb tota
mena de detalls.
JMA acumulava diversos antecedents i va ser traslladat
al Jutjat d’Instrucció de Lleida. ■
Una col·lecció de robatoris
• Amb la seva confessió i els indicis trobats, els inves-
tigadors han pogut imputar al detingut un total de 14
robatoris amb força a l'interior de cases de pagès, 4
robatoris amb força a l'interior d'empresa, 2 robato-
ris amb força en dues explotacions ramaderes, 1
robatori i furt d'ús de vehicle a motor, a més del
delicte d'incendi a l'esmentat polígon industrial.
• També se li imputen dos robatoris a l'interior de
dues granges a Golmés. En aquests casos va sos-
treure conills, gallines i ovelles.
• Un pagès que es trobava regant a la nit, en un camp
de Mollerussa, va ser també víctima de JMA, que li
va sostreure el vehicle.
• La investigació continua oberta i no es descarta que
se li puguin imputar més delictes, ja que els Mossos
han trobat nombrosos objectes que poden estar
relacionats amb denúncies de robatoris de diverses
comarques.
el diari de les regions
13
Últimes direccions
jurisprudencials
sobre mesures
restrictives de
drets fonamentals
La necessària adequació del
treball policial a la interpretació
que de les normes legals fa la
jurisprudència arriba a un nivell
encara de més gran exigència
quan la matèria sobre la qual
recau l’actuació de policia afecta
els drets fonamentals dels
ciutadans i les ciutadanes.
Conèixer les darreres direccions
dels tribunals en aquest sentit ha
de permetre, sense minvar la
intensitat de la investigació,
aconseguir resultats
caracteritzats per dues notes: la
seva eficàcia, en el sentit que
tindran força i poder per si
mateixos davant les autoritats
judicials, i l’eficiència per
aconseguir una correcta aplicació
de l’aparell punitiu contra les
persones investigades. Fer-se el
desentès a allò que diu la
jurisprudència no porta sinó a
frustrants conseqüències
d’inoperativitat del treball policial
realitzat.
mossos
En concret, les més importants aportacions es concen-
tren en els temes següents:
1. LA INEXISTÈNCIA D’UNA ADEQUADA
PREVISIÓ LEGAL PER FER DILIGÈNCIES
D’INVESTIGACIÓ RESTRICTIVES DE
DRETS FONAMENTALS
La Sentència del Tribunal Constitucional 49/1999,
de 5 d’abril, afirma que són suficients les previsions
constitucionals, en particular, les que conté l’article 18
de la Constitució espanyola (CE) respecte a la intimitat,
sinó que cal un cert grau de certesa de la previsió legal,
regulant pressupostos i condicions de les diligències
restrictives, que en el moment actual no es pot apre-
ciar, sense que siguin suficients.
1.1 Clàusules generals de justificació (com ara, legíti-
ma defensa o estat de necessitat), o
1.2 Les habilitacions genèriques d’investigació (així,
les contingudes als articles 282, 299 i 785 bis de la Llei
d’enjudiciament criminal (LECr); a l’article 126 de la CE
o a l’article 11.1 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de
març).
És necessària una llei de singular precisió, que expres-
si tots i cadascun dels pressupostos i les condicions de
la intervenció. Però, fins que es legisli, el Constitucional
no considera il·legítima constitucionalment l’actuació
dels òrgans judicials que van autoritzar la intervenció,
sempre que actuïn en el marc de la investigació d’una
infracció greu, i la intervenció sigui, d’una manera
patent, necessària, adequada i proporcionada.
Similars afirmacions ja resultaven d’una anterior
Sentència del Tribunal Constitucional 207/1996, de
16 de desembre, centrada en les intervencions cor-
porals, que, després de rebutjar el seu suport legal en
els articles de la LECr relatius a la diligència pericial
(articles 339 i 478.1), només els reconeix eficàcia
quan són verificades amb el consentiment de la per-
sona inculpada.
2. ENTRADA I PERQUISICIÓ EN EL
DOMICILI D’UN DETINGUT QUE L’HAVIA
AUTORITZAT PER ESCRIT, ENCARA QUE
SENSE LA PRESÈNCIA D’ADVOCAT

La Sentència del Tribunal Suprem de 13 de març de

2000 considera que la diligència no pot ser valorada
com a prova de càrrec, per infracció del dret fonamen-
tal a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la CE),
ja que el consentiment que l’acusat va donar per escrit,
perquè es fes una diligència de la qual necessàriament
haurien de derivar-se proves contra ell, va tenir lloc tro-
bant-se ja detingut i sense l’assistència d’advocat, que
constitucionalment està cridat a garantir la llibertat de
l’esmentat consentiment.

3. ESCORCOLL DE VEHICLES QUE NO

CONSTITUEIXEN DOMICILI

Les sentències del Tribunal Suprem de 12 i 28 de

gener de 2000 afirmen que aquesta diligència només
és subjecta a les exigències processals de regularitat
que disposa la legislació ordinària pel que fa a la reco-
llida dels efectes del delicte, i no necessita una resolu-
ció judicial com succeeix amb el domicili.

Respecte al seu valor probatori, diferencien dos situa-

cions, seguint el criteri establert per la Sentència del
Tribunal Constitucional 303/1993, de 25 d’octubre:

3.1 Quan concorren notes d’urgència i necessitat per a

la pràctica de l’escorcoll: la policia pot practicar-lo
sense la presència física de la persona inculpada, i
resulta necessària la declaració testifical en el judici
oral dels funcionaris que la van portar a terme.

3.2 Una vegada desapareixen les raons d’urgència,

s’ha de practicar amb presència de la persona imputa-
da i, si es troba detinguda, del seu advocat. Però, si no
es fa així, igualment pot tenir valor probatori l’escorcoll
mitjançant la declaració testifical dels agents que el van
practicar.
4. EXAMEN RADIOLÒGIC
La Sentència del Tribunal Suprem de 3 de febrer de
2000 afirma la validesa de l’examen, sense necessitat
d’assistència de lletrat ni de la prèvia instrucció de
drets, quan la persona explorada:
4.1 No està detinguda; si ho estigués, s’aplicaria el que
disposa l’article 17.3 de la CE.
5. ESCORCOLL DE L’EQUIPATGE DELS
VIATGERS (MALETES, BOSSES,
MOTXILLES...)
La Sentència de 5 de novembre de 1999 afirma que
l’àmbit de tutela derivat de la intimitat que consagra l’ar-
ticle 18 de la CE no s’estén a objectes o béns diferents
dels que s’esmenten expressament (domicili i corres-
pondència postal, telegràfica o telefònica); així, una
bossa o altra peça de l’equipatge d’un viatger no pot ser
equiparada a un paquet postal a l’efecte de l’aplicació
de les garanties constitucionalment previstes. En con-
seqüència, l’obertura i escorcoll de l’equipatge per
agents de policia en determinats llocs i ocasions és jus-
tificat pel deure de prevenir la comissió d’actes delictius
que els correspon.

4.2 Dóna lliurement el seu consentiment per ser exami-

nada (Sentència Tribunal Suprem 10 de juny de
1998); és molt important que consti a l’atestat amb tota
claredat que la persona que és requerida per la policia
perquè es deixi examinar radiològicament consent lliu-
rement l’exploració.
Josep Lluís Florensa
Responsable d’Assumptes Penals de l’Assessoria
Jurídica de la Secretaria de Seguretat Pública

legislació
15
Jocs
Mundials
POLICIES
BOMBERS

mossos
ESPORT NOMS INSTAL.LACIÓ CATEGORIA PROVA MEDALLES T.
BIATLÓ
CAMPS TARRIDA, Magí EPC Camp Tir Olímpic Equips Màster PLATA
GARCIA DOÑATE, Enric EPC Camp Tir Olímpic Equips Màster PLATA
PUEYO GONZALEZ, Antoni EPC Camp Tir Olímpic Equips Sénior PLATA
MARTÍN CARBO, Víctor EPC Camp Tir Olímpic Equips Sénior PLATA 2
BTT
BACH BONET, Gemma Pl. Mireia 2 OR I 1 PLATA 3
JUDO
RUBIO MOJARRO, Rocio EPC Pavelló BRONZE
BREDA, Susana EPC Pavelló OR 2
LLUITA GRECO-ROMANA
RECUERO GARCIA, Jose Alberto OR 1
TRIATLÓ
AVILES TAHULL, Ferran Moll de Marina BRONZE 1
CURSA D'ORIENTACIÓ
SUBIÑA COLL, Enric Bosc de Can Déu SÉNIOR A BRONZE 1
JUDO
RUBIO MOJARRO, Rocío EPC Pavelló OPEN 70 Kgs BRONZE
TASCON ROEL, Antonio EPC Pavelló SÉNIOR 81 Kgs. OR
BREDA, Susana EPC Pavelló OPEN 57 Kgs. OR 3
NATACIÓ
DIEZ CAMPO, Ignacio Picornell Open 400 lliures PLATA
Medalles totals: Relleu 4x50 lliures BRONZE
28 reals VIVES SOLER, Magda Picornell Máster B 400 i 50 papall BRONZE i PLATA
40 totals (pels relleus) Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
FORTUNY VERGES, Mireia Picornell Open 400 lliures PLATA
GARCIA FELIU, Laura Picornell Sénior A Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
TAULES BRAVO, Jordi Picornell Open 50 papall i 100 bra 2 ORS
Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
BARDI HOMEDES, Josep Ma. Picornell Sénior A 50 papallona OR
200 estils PLATA
Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
MANRESA LLOP, Cristina Picornell Sénior B Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
GERRERO HERNANDEZ, David Picornell Open Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
GARCIA PASCUAL, Olga Picornell Sénior A 400 lliures BRONZE
LAPLANA CÓCERA, Teresa Picornell Máster A Relleu 4 X 50 lliures BRONZE
DIEZ CAMPO, Ignacio Picornell Open 1.500 OR
Open Relleu 4x50 estils OR
VIVES SOLER, Magda Picornell Máster B 100 esq PLATA
Máster B 100 lliures BRONZE
Relleu 4x50 estils PLATA
FORTUNY VERGES, Mireia Picornell Open 800 lliures BRONZE
TAULES BRAVO, Jordi Picornell Open 50 braça OR
Open Relleu 4x50 estils OR
BARDI HOMEDES, Josep Ma. Picornell Sénior A 50 braça PLATA
Relleu 4x50 estils OR
MANRESA LLOP, Cristina Picornell Sénior B Relleu 4x50 estils PLATA
GUERRERO HERNANDEZ, David Picornell Open Relleu 4x50 estils OR
GARCIA PASCUAL, Olga Picornell Sénior A Relleu 4x50 estils PLATA
LAPLANA CÓCERA, Teresa Picornell Máster A 50 braça PLATA
Máster A Relleu 4x50 estils PLATA
VIVES SOLER, Magda Picornell Màster B 200 lliures BRONZE
50 esquena PLATA
50 lliures BRONZE
FORTUNY VERGES, Mireia Picornell Open 200 lliures PLATA
BARDI HOMEDES, Josep Ma. Picornell Sénior A 100 papallona OR
MANRESA LLOP, Cristina Picornell Sénior B 50 esquena PLATA
GARCIA PASCUAL, Olga Picornell Sénior A 50 lliures PLATA
LAPLANA CÓCERA, Teresa Picornell Máster A 50 esquena PLATA 28
PESCA SALADA
TOME MACIAS, Cesar Platja Barceloneta Individual Peça més gran OR
GARCIA, Abel & TOME, César Platja Barceloneta Equip Cesta variada OR
ESCRICH Platja Barceloneta Individual Dorada PLATA 3
VOLEIBOL - MASCULI
Jordi Santos & Luís Teruel P.M. Mar Bella 2x2 Sénior PLATA 1
BASQUET 5X5 MASCULI
(Equip B) BRONZE 1
CANOA (K1 - K2)
MOYA PEREZ, Liana Canal Olímpic Catalunya Final Open 200 m PLATA
MOYA PEREZ, Liana Canal Olímpic Catalunya Final Open 500 m OR 2
CICLISME
BACH BONET, Gemma Open cronoescalada PLATA
CHERINO SÁNCHEZ, Miquel Sénior B cronoescalada PLATA 2
BASQUET 5X5 FEMENI
MOSSES - POLICIA LOS ANGELES Palau M.d'Esports Badalona PLATA 1
BASQUET 5X5 MASCULI
(Equip A) MOSSOS - LITUÀNIA Palau M.d'Esports Badalona FINAL PLATA 1
CICLISME
BACH BONET, Gemma Open Criitèrium BRONZE
CHERINO SÁNCHEZ, Miquel Sénior B Criitèrium OR 2
CICLISME
BACH BONET, Gemma Open Contra-rellotge PLATA
CHERINO SÁNCHEZ, Miquel Sénior B Contra-rellotge OR 2
ESCACS - EQUIP A
SERRA BADIA, Lluís CC Cotxeres Sants PLATA 1
ESCACS Individual
GONZÁLEZ VERICAT, Sergi CC Cotxeres Sants Individual PLATA 1
HíPICA
ALVAREZ RUBIO, Olga Real Club Polo de Barcelona Reprise 1 OR
ALVAREZ RUBIO, Olga Real Club Polo de Barcelona Reprise 2 PLATA
ALVAREZ RUBIO, Olga Real Club Polo de Barcelona Salt 1 m OR 3
PETANCA
FABREGA COSTA, Jaume Parc Ciutadella Dobles PLATA 1
FUTBOL SALA - FEMENI
MOSSES ROURE-G.U. BARCELONA P.M. L' Illa OR
MOSSES PERALES-SWEDEN P.M. L' Illa PLATA 2

mossos
17
HANDBOL - MASCULI
EQUIP DE MOSSOS P.M. Nova Icària OR
EQUIP MOSSOS ALCARRÀS P.M. Nova Icària PLATA
EQUIP MOSSOS TARRAGONA P.M. Nova Icària BRONZE 3
HANDBOL - FEMENI
EQUIP MOSSES P.M. Nova Icària PLATA 3
REM - EXTERIOR
PLANAS FIGUERAS, Angel & PONS, Martí Canal Olímpic Catalunya Categ. 2 sense timoner PLATA
PONS AYATS, Marti Canal Olímpic Catalunya Individual BRONZE
MENDOZA GRABALOSA, Xavier Canal Olímpic Catalunya Sense timoner Equip de 4 PLATA
VILA SERRA, Jaume
PLANAS FIGUERAS, Angel
PONS AYATS, Marti 3
ATLETISME
PALLEJA ROLDAN, Joan Castell de Montjuïc Open 91 Kg Camp a través BRONZE
ROMERO ALVAREZ, Andreu D. Castell de Montjuïc Sénior A Martell OR
GODALL CASSI, Sònia Castell de Montjuïc Sénior B Martell OR
GODALL CASSI, Antoni Ma. Castell de Montjuïc Sénior B Martell OR
MELERO ROJO, Rafael Castell de Montjuïc Sénior A 800 m PLATA
HERNANDEZ GARCIA, Jonatan Castell de Montjuïc Open Salt perxa OR
MARÇOL FONT, Francesc Castell de Montjuïc Sénior A 10.000 m BRONZE
VARAS RANZ, Pep Castell de Montjuïc Sénior B 5.000 marxa PLATA
CAMPMAJÓ, Albert Castell de Montjuïc Sénior A 5.000 marxa PLATA
SÁNCHEZ ARNAL, Joan Lluís Castell de Montjuïc Màster A Javelina BRONZE
GODALL CASSI, Sònia Castell de Montjuïc Sénior B Disc OR
GODALL CASSI, Anna Castell de Montjuïc Sénior A Disc OR
GODALL CASSI, Maite Castell de Montjuïc Sénior B Disc BRONZE
VALLS TORT, Francesc X. Castell de Montjuïc Sénior A Salt llargada PLATA
PEREZ MARTIN, Ramon Castell de Montjuïc Sénior A Camp a través BRONZE
MELERO ROJO, Rafael Castell de Montjuïc Sénior A 1.500 llisos OR
PERONA GUIRADO, Ignasi Castell de Montjuïc Open Salt d'alçada BRONZE
VALLS TORT, Francesc X. Castell de Montjuïc Sénior A Triple Salt PLATA
PEREZ MARTIN, Ramon Castell de Montjuïc Sénior A 110 tanques BRONZE
PIFARRE GAYA, Ma. Cristina Castell de Montjuïc Sénior B 110 tanques OR 20
KARATE
AFONSO CARBALLO, Raquel EPC Pavelló Combat BRONZE 1
TAEKWONDO
FUENTES CAMARA, Jose A. EPC Pavelló BRONZE
GARCIA AMOROS, M. Isabel EPC Pavelló OR
MARTI MEZCUA, Maribel EPC Pavelló PLATA
TORNER VIVES, Ferram EPC Pavelló PLATA
ALAMA ANDREU, Josep EPC Pavelló OR
ARIAS DUTRA, Sergi EPC Pavelló OR
ESCUDERO ARNO, Daniel EPC Pavelló PLATA
MARTINEZ DE ARENZANA, X. EPC Pavelló PLATA 8
TIR AL PLAT
Equip EPC Camp Tir al Plat Universal a un tret PLATA
CAPDEVILA CASADO, Jordi EPC Camp Tir al Plat Doble Trap BRONZE
CASTAÑER FERRUZ, Joaquim
FONT JIMENEZ, Domenech
POLIT GURRI, Salvador
ROSSELL LLADO, Salvador
SALA ROCA, Josep Ma. EPC Camp Tir al Plat Suma modalitats BRONZE 3
TIR - PAP
GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Susana EPC Camp Tir Olímpic Individual femení BRONZE 1
GOLF
GRIÑO ANGLERILL, Joaquim Montanyà / Masia Bach / PGA Golf Handicap sup. Indiv. BRONZE
LLORET DALMAU, Marc Montanyà / Masia Bach / PGA Golf Handicap inf.indiv. OR
CHAO, Ramon & LLORET, Marc Montanyà / Masia Bach / PGA Golf Handicap inf. Parelles OR
MASERO ROCHA, Rafael Montanyà / Masia Bach / PGA Golf Handicap sup. Indiv. PLATA 4
ESQUAIX
GARCIA MORELLÓ, Gustau DIR Campus Open OR
MASRAMON JACAS, Rosa DIR Campus Sénior OR
PALENCIA PRATS, Jordi DIR Campus Open PLATA
PERALES TOCON, Joana DIR Campus Sénior PLATA
VENDRELL AUMATELL, Jordi DIR Campus Sénior OR 5
TENIS
VILAR PALAU, Jordi E. CM Tenis Vall Hebrón BRONZE 1
BOXA
ESTEVEZ RIGAT, Julian FC Barcelona Blaugrana 2 menys de 81 Kg BRONZE 1
MOTOCROSS
JUANJO GOMEZ SAEZ CIRCUIT CASTELLOLI BRONZE
EQUIPS - J. GOMEZ I A. BERNADES CIRCUIT CASTELLOLI PLATA
EQUIPS - M. RAMON I E. MARTIN CIRCUIT CASTELLOLI BRONZE
M. RAMON CIRCUIT CASTELLOLI PLATA
RAUL MARTINEZ TORRES CIRCUIT CASTELLOLI PLATA 5
BASQUET 3X3 FEMENI
EQUIP DE MOSSES Palau M.d'Esports Badalona BRONZE 1
BASQUET 3X3 MASCULI
EQUIP DE MOSSOS Palau M.d'Esports Badalona PLATA 1
VOLEI PLATJA
JAUME TILLO I SERGI PEREZ PLATJA NOVA ICÀRIA PLATA 1
MITJA MARATÓ
PALLEJA ROLDAN, Joan Castell de Montjuïc Open 91 Kg Camp a través BRONZE 1
MANEL MARSAL ROIG ESTADI OLIMPIC Heavy Weight PLATA 1
WATERPOLO
EQUIP MOSSOS PISCINES PICORNELL BRONZE 1
MAR OBERT
DIEZ CAMPO, Iñaki OR 1
FORTUNY VERGES, Mireia OR 1
130

DADES RELLEVANTS: DINS DE LES DIFERENTS COMPETICIONS CAL DESTACAR LES MEDALLES ACONSEGUIDES PER L'EQUIP DE NATACIÓ I EN
ESPECIAL. EN JOSEP MARIA BARDI QUE VA ACONSEGUIR EL RECORD DELS CAMPIONATS EN 50 PAPALLONA ON VA ACONSEGUIR L'OR I UN TOTAL DE
CINC MEDALLES 3 D'OR I 2 DE PLATA. TAMBE CAL DESTACAR LA COMPANYA MAGDA VIVES AMB UN TOTAL DE 10 MEDALLES 5 DE PLATA I 5 DE BRONZE
EN NATACIÓ I EN HANDBOL. EN HÍPICA OLGA ALVAREZ RUBIO VA ACONSEGUIR 2 ORS I 1 PLATA IGUAL QUE GEMMA BACH EN BTTEN ESPORTS D'EQUIP
CAL DESTACAR LES MEDALLES ACONSEGUIDES PELS EQUIPS DE BASQUET MASCULI I FEMENI DEGUT A LA PARTICIPACIÓ DE QUALITAT I QUANTITAT
DELS RIVALS. EN MAR OBERT DESTACAR LES DUES MEDALLES D'OR DE Iñaki DIEZ CAMPO I Mireia FORTUNY VERGES QUE LES VAN AFEGIR A LES DUES
DE PLATA. QUE JA TENIA LA MIREIA EN NATACIÓ I UNA D'OR I ALTRA DE PLATA QUE TENIA IÑAKI TAMBE EN NATACIÓ. L’EQUIP DELS MOSSOS VA
GUANYAR ENTRE INDIVIDUALS I PER EQUIPS MÉS DE 280 MEDALLES.

mossos
mossos
19
l’article
Presentació
de la Xarxa Europea
de Dones Policia a la
consellera de
Justícia i Interior
de la Generalitat
El 24 de juliol va tenir lloc a Barcelona la presentació de
la Xarxa Europea de Dones Policia (ENP) a la conse-
llera de Justícia i Interior del Govern, l’Hble. Sra. Núria
de Gispert i Català. En aquesta reunió, organitzada per
l’ENP, van participar Sílvia Planet, vicepresidenta de la
Xarxa; Rosa Gubianes, membre de la junta executiva
en representació del cos de Mossos d’Esquadra; Anita
Weiman, coordinadora i treballadora policial (Head
Office), i Cees Weiman (Head Office).
En aquesta reunió es va fer la presentació de l’ENP, els
seus objectius, les línies de treball de la Xarxa i el pro-
grama d’activitats previst per als propers mesos. En el
transcurs de la reunió també es va analitzar la situació
en què es troba actualment la dona policia a Catalunya
i en altres països, fent especial referència a les dificul-
tats que comporta la conciliació de la vida privada i
familiar, qüestions com el reclutament, la promoció pro-
fessional, les quotes, etc.
La consellera de Justícia i Interior va expressar el seu
interès i convicció que cal continuar treballant i fomen-
tant la realització d’activitats que promoguin la igualtat
d’oportunitats per a les dones i la millora de les condi-
cions de la dona en la societat. En aquest sentit, la Sra.
de Gispert va concloure que les problemàtiques espe-
cífiques de les dones policia també requereixen una
especial atenció i que cal establir els mecanismes i els
instruments necessaris perquè també en aquesta pro-
fessió les dones puguin gaudir de les mateixes oportu-
nitats que els homes, no només en condicions d’igualtat
mossos
formal sinó també material. L’existència de xarxes,
associacions i organitzacions com l’ENP, va ser consi-
derada per la consellera com una eina necessària, útil i
eficaç en aquesta matèria, que, a més, permet contras-
tar experiències, informació i coneixements amb dones
policies d’altres països i afavorir l’enriquiment de les
mateixes organitzacions policials.
D’altra banda, també es va parlar sobre la possibilitat
que el Govern col·labori en diferents projectes i activi-
tats de l’ENP durant aquest darrer trimestre del 2003.
Per exemple, vam proposar, en primer lloc, l’organitza-
ció d’un acte o jornada de reflexió, debat i solidaritat
amb motiu del Dia Internacional contra la Violència
Domèstica (25 de novembre); en segon lloc, una recep-
ció oficial del Govern de la Generalitat a les membres
de la junta executiva de l’ENP, durant els dies 27 i 29
de novembre, i finalment, per a una mica més enda-
vant, la possibilitat que l’ENP pugui participar en algun
dels congressos que s’organitzaran en el marc del
Fòrum Universal de les Cultures que tindrà lloc a
Barcelona del 9 de maig al 26 de setembre de 2004.
Des de l’ENP volem agrair el suport i la confiança per-
sonal i institucional de la consellera.
Sílvia Planet i Robles
Vicepresidenta de la Xarxa Europea
de Dones Policia
Francesc Borrell:

“Els aspirants a
mosso no han de
veure el cos d’una
manera distant”

Francesc Borrell i Làzaro (Barberà del Vallès, 1959) és inspector del cos de
Mossos d’Esquadra. Actualment és responsable del Grup de Promoció per a
l’Accés. Ha estat destinat a la Brigada de Menors i a l’ABP Baix Empordà
(la Bisbal), entre d’altres, i ha estat cap de l’ABP Alt Empordà (Roses).
Ha estat el representant de la Generalitat en els Jocs de Policies i Bombers que
s’han fet a Barcelona.
En aquesta entrevista ens parla del nou model de promoció per a l’accés al cos
de Mossos, dels objectius i del futur.

avui parlem amb ...

21
EXPLIQUI’NS QUINA ÉS LA FILOSOFIA ACTUAL PER PRO-
MOCIONAR L’ACCÉS AL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA I
EL PERQUÈ DE LA SEVA IMPLANTACIÓ.
Feia temps que era necessari un replantejament de tot
el que significava una oposició per accedir al cos de
Mossos d’Esquadra. Des de sempre i històricament en
aquest procés hi ha hagut dues parts: la part de la gent
que es presenta a una convocatòria i, després, hi ha
l’altra part, que és l’Administració. Massa sovint
enmig d’aquestes dues parts no hi ha res... tot és
una gran paret, sense cap tipus de comunicació.
Era important crear línies de proximitat entre els
aspirants i els Mossos d’Esquadra. Sobretot, el que
pretenem és que la gent no vegi el cos de Mossos
d’Esquadra com alguna cosa distant i freda.
L’objectiu principal és crear una relació entre les dues
parts que permeti un coneixement més directe de l’o-
positor i, en base a això, poder treballar aspectes
importants que, sense aquesta comunicació, podrien
quedar, de manera involuntària, en un segon terme.
UNA COMUNICACIÓ PERMANENT SIGNIFICA UN SEGUI-
MENT ESTRET DE TOT EL PROCÉS DE PROMOCIÓ?
Sí. És una feina constant, però bàsica, ja que una de
les estratègies que s’han potenciat és la creació d’un
flux de comunicació a nivell intern i del mateix cos per
implicar tothom en el suport al procés de selecció.
En aquest sentit, és important que els membres actuals
del cos de Mossos donin suport i orientin totes aquelles
persones que coneguin, que tinguin voluntat d’ingres-
sar i que, per les seves característiques, ofereixen un
perfil que pot ser interessant a l’hora de formar-se com
a futurs policies. Tot això, però, és independent del que
després faci i decideixi la mateixa Administració en el
procés de selecció.
PERÒ L’ADMINISTRACIÓ, PER LA SEVA BANDA, TAMBÉ
HA DE SABER ORIENTAR L’ASPIRANT...
És cert, i val a dir que ja fa algunes convocatòries que es
va elaborar un temari de tota la convocatòria. Aquest
temari aporta objectivitat i orientació al procés de selec-
ció. D’aquesta manera, tothom sap quina línia més o
menys ha de seguir, el que li poden preguntar i, d’aques-
ta manera, es pot preparar la prova en conseqüència.
Però, fins a aquell moment, no hi havia temari, i a la
prova podia aparèixer qualsevol qüestió de qualsevol
àmbit. Aquesta era realment una línia bastant abstracta
que no facilitava la feina a l’opositor, i a la vegada era
una forma més del distanciament de què parlava abans.
ARA, PERÒ, TAMBÉ HI HA MÉS EINES PER TREBALLAR...
Sí, i per aquest motiu és necessari no perdre el con-
tacte amb el dia a dia i amb les novetats tècniques que
van apareixent.
Per a nosaltres, la immediatesa del sistema i fer arribar
tota la informació que ens interessa és clau en el treball
de promoció a l’accés.
En aquest sentit Internet ha ajudat molt, perquè es una
manera ràpida i eficaç d’apropar-se a la gent. No té cap
sentit crear sistemes de treball que poden ser positius si
després no es posen mai en funcionament o no s’utilitzen.
TAMBÉ HA AJUDAT EL CANVI DE REQUISITS QUE ES
SOL·LICITEN?
És evident que augmentar el límit d’edat d’accés i
mossos
rebaixar l’alçada de les dones ha tingut la seva reper-
cussió positiva i lògicament hi ha hagut més sol·licituds.
Però aquest factor no tindria incidència sense un treball
intens per millorar els sistemes de convocatòria i donar
a conèixer tots aquest canvis.
Per exemple, totes les noies que en passades convo-
catòries havien quedat excloses per motius d’alçada,
en aquesta última se’ls ha enviat una carta per comuni-
car-los el canvi de requisits i que podien presentar-s’hi,
si encara ho volien. Crec que aquest detall demostra
clarament un intent d’apropament a l’opositor i que molt
possiblement li augmenta l’autoestima.
AQUEST ANY LES XIFRES DE PERSONES QUE HAN PRE-
SENTAT LA SOL·LICITUD HA AUGMENTAT CONSIDERA-
BLEMENT. A QUÈ CREU QUE ÉS DEGUT?
Els motius són molts i diversos, però certament la con-
juntura sociolaboral és un factor que cal tenir en comp-
te a l’hora de qualsevol convocatòria pública. Fer-se
policia no és un tema menor, cal tenir-ho molt clar i
haver-ho madurat. El mercat laboral és canviant i lògi-
cament això es nota.
Tot i així, aquest és un objectiu a mig i llarg termini, i la
nostra bossa de treball és molt àmplia. Val a dir que en
aquest àmbit s’ha treballat molt intensament durant els
últims temps.
Però el que també és cert és que, avui dia, es veu la
policia amb altres ulls. Moltes persones que es volen
presentar a mosso tenen coneguts que ja ho són, i això
evidentment ajuda molt.
QUÈ S’HA FET I EN QUÈ ES POT MILLORAR?
S’han potenciat i s’han buscat línies de contacte amb
els possibles aspirants i oferir més informació de les
convocatòries.
En aquest sentit, els grups de relacions amb la comu-
nitat ens ajuden molt i fan una feina molt importat d’a-
propament i orientació.
Les visites a centres d’ensenyament i a instituts de
secundària per donar a conèixer la nostra professió és
un treball a mig i llarg termini que, n’estem convençuts,
a la llarga donarà els seus fruits.
També és interessant el contacte i la informació perma-
nent amb les acadèmies privades que preparen els
aspirants a les convocatòries de mossos o la relació
amb centres i club esportius, ja que la presència de
gent jove és una referència a tenir en compte.
A més, la creació del Club Esportiu dels Mossos, junta-
ment amb la celebració dels Jocs de Policies i Bombers
ha de permetre una associació molt positiva.
Hem de ser capaços de potenciar tots aquests actius
amb l’objectiu de promocionar l’accés al cos de Mossos
amb totes les línies vàlides i possibles.
EN QUÈ CONSIDERA QUE CAL APROFUNDIR DE CARA AL
FUTUR?
La línia encetada és bona; tot i això, crec que és neces-
sari incidir més en les estratègies publicitàries i poder
fer una permanent campanya a tots els mitjans. La
resta pot anar modificant-se en relació amb les neces-
sitats que progressivament vagin apareixent.
Pere Jané
Àrea de l’Oficina del Portaveu
 Jocs Mundials de Policies i Bombers:
el resultat d’una bona feina
L’inspector Francesc Borrell ha estat el repre-
sentant del cos de Mossos d’Esquadra en l’or-
ganització dels Jocs Mundials de Policies i
Bombers aquest any a Barcelona.
Segons Borrell, “la feina no ha estat fàcil i
sense la col·laboració i el suport de tota la gent
que hi ha treballat no estaríem parlant d’èxit”.
Per a l’inspector, “aquests Jocs han estat ben
organitzats, i considera que, a banda de la impli-
cació de les institucions, “els voluntaris i els par-
ticipants hi han jugat un paper fonamental”.
Francesc Borrell vol agrair a tothom el com-
promís i l’esforç realitzat, a la vegada que
destaca especialment la feina del caporal
Xavier Amigó, que “des del primer moment
s’ha bolcat en el projecte del Jocs i ha tre-
ballat de manera intensa en la creació dels
Club Esportiu dels Mossos d’Esquadra”.
Aquest treball ha de tenir continuïtat per
encarar sense problemes els propers Jocs
de l’any 2005, que s’han d’organitzar a
Canadà.
avui parlem amb...
23
Els Mossos
d’Esquadra durant
la Guerra Gran
(1793-1795)
A principis de març de 1793 s’inicià el
conflicte entre el Regne d’Espanya i la
República Francesa, arran de la mort del
rei Lluís XVI de França. Diversos països
europeus, entre ells Espanya, feren un front
comú contra el govern revolucionari
francès.
Les Esquadres de Catalunya van ser
mobilitzades pel capità general i van intervenir
de forma significativa en la campanya en
missions auxiliars de l’exèrcit i per primera
vegada van actuar a l’estranger.
INICI DE LA GUERRA I MOBILITZACIÓ DE
LES ESQUADRES
L’exèrcit es va posar sota el comandament del general
Ricardos, un comandament militar que es caracteritza-
va per la tàctica ofensiva, que va ser l’encarregat de
dirigir les operacions contra els francesos.
El comandant de les Esquadres era Felip Veciana, i a
la zona fronterera de Girona hi havia destacaments a
Olot i Figueres, inicialment comandats respectivament
pels caporals Joan Corominola i Onofre Riera.
Una de les primeres accions va ser ocupar la vila de
Sant Miquel de Cerdans. Aquesta ocupació va ser refe-
rida en carta pel caporal Onofre Riera, cap de
l’Esquadra de Figueres, el qual relatà al comandant
Veciana el fet: “Los vecinos de San Lorenzo se porta-
ron muy bien y dieron de comer a las tropas españolas
de balde, matando luego bueyes y carneros, pan y vino
y otros comestibles”.
El 24 d’abril el general Ricardos va ordenar a la pobla-
ció de Figueres que es concentressin a la plaça de la
vila tots els treballadors disponibles i se n’hi van con-
centrar gairebé un miler. El caporal Onofre Riera va
ser l’encarregat d’allistar-los i, una vegada fet això, els
traslladà fins a la Jonquera, on van construir una
carretera que anava des de l’Agullana fins al coll del
Portell perquè la utilitzés l’artilleria. Aquesta obra es
va fer en dos dies.
Les Esquadres d’Olot, Figueres i Barcelona també van
ser mobilitzades per fer funcions auxiliars de l’exèrcit i
alhora els seus respectius caporals anaven informant el
comandant Veciana, que restava a Valls, dels esdeve-
niments que es produïen.
A Olot, el caporal Joan Corominola va escriure al
comandant Veciana per sol·licitar-li que incrementés els
efectius per a les noves missions que els encomana-
ven, entre les quals hi havia fer front a les incursions del
soldats francesos. Aquestes incursions inquietaven els
militars espanyols, tal com el també caporal de
l’Esquadra de Barcelona Jaume Figueres havia infor-
mat anteriorment el comandant Veciana.
mossos
En aquest dibuix es pot apreciar
un mosso d’esquadra amb l’uni-
forme reglamentari de l’època
de la Guerra Gran: pantalons
de ratlles blanques i blaves,
mitges blaves i barret negre,
tipus bicorni. L’armament
reglamentari dels mossos
consistia en fusell, baione-
ta i dues pistoles.
L’avenç de l’exèrcit pel Rosselló va ser tot un èxit i es
va conquerir el castell de Bellaguarda el 23 de juny, i les
ciutats de Banyuls, Cotlliure i Portvendres.
Durant el setge del castell de Bellaguarda, el mossos
d’esquadra van conduir dos paisans que volien introduir
queviures al castell per ajudar els francesos, fins a
Figueres, per posar-los a disposició de l’autoritat militar.
En aquell moment el general Ricardos, en vista dels
pocs efectius de què disposava, ordenà la retirada.
L’ESQUADRA DE FIGUERES I EL CAPORAL
ONOFRE RIERA
La ubicació estratègica de l’Esquadra de Figueres,
comandada pel caporal Onofre Riera, li va permetre
tenir un paper més actiu durant la campanya militar i va
fer un treball extraordinari en les missions de logística i
policia militar que se li van encomanar.
El caporal Onofre Riera era un home dur i disciplinat,
que sempre intentava complir les ordres que li donaven
d’una forma exemplar, a pesar del cost humà que això
implicava (requises als camperols, etc.). Tal com diuen
alguns autors, era un home que no feia cas de les quei-
xes ni de les amenaces i que sempre complia les mis-
sions encomandes en els terminis previstos (la
carretera d’Agullana n’és un exemple).
El mateix caporal, a les cartes adreçades al comandant
Veciana, explica el seu treball diari i el curs de la gue-
rra: “ ...a esta tengo con los mozos mucho que hacer
por el paso de la tropa y repartición de bagajes, envian-
do los mozos todos los días a los lugares vecinos, de
dos o tres horas alrededor, bagajes y correos por los
transportes de las provisiones de guerra y boca para el
ejército, de manera que no tengo una hora mía...”.
Les tasques que feia, a part de les purament militars
(escorta de combois, presoners, etc.), eren de tipus
logístic. S’encarregava de la requisa de les provisions,
els carruatges i els animals de tir que feien falta a
l’exèrcit i que s’agafaven dels pobles de l’Empordà,
seguint ordres de l’intendent de l’exèrcit del Rosselló:
“hacer asistir a los vecinos de todos los lugares de este
Ampurdán con carros y bagajes para las conducciones
de provisiones, de utensilios de guerra y boca”.
Aquesta tasca era molt penosa ja que gravava espe-
cialment el petit camperol. En una ocasió el caporal
Riera va rebre l’ordre de recollir 600 mules i carruatges
per a l’artilleria.
També cal ha dir que en algunes ocasions les autoritats
militars pagaven als mossos incentius econòmics per les
seves missions de correus, transports de cabals per a les
tropes, etc.: ‘’...a los mozos es de 3 sueldos por pueblo
al hir llevando circulares para que vengan con carros,
carretas y bagajes, y siendo de noche 6 sueldos.”
Una de les altres missions que tenien encomanades
era la de guia de l’exèrcit. S’ha de tenir en compte que
la majoria de les forces no eren de Catalunya i que des-
coneixien el territori i la llengua dels seus habitants.
Aquest fet va ser fonamental en el paper assignat a les
Esquadres ja que, en aquells moments, el català era la
llengua majoritària de la població de la Catalunya Nord.
Cal destacar que, en una ocasió, l’Esquadra de
Figueres es va encarregar de portar als diferents punts
de destinació a la Catalunya Nord un destacament de
soldats portuguesos amb artilleria pesada.
A principis de 1794 la situació militar havia canviat
extraordinàriament. En aquest moment, les tropes
espanyoles es trobaven en una situació defensiva a la
frontera, fent esforços per impedir les incursions dels
francesos. En aquest context de lluita fronterera, les
Esquadres i el sometent jugaven un paper important
per fer front a aquestes incursions.
La situació defensiva va fer que el nombre de desertors
fos molt important. Per aquest motiu, es va encarregar
a les Esquadres la seva persecució, ja que en alguns
casos també havien comès actes delictius contra la
població civil. Les mesures que es prenien eren extra-
ordinàries i en algunes ocasions les Esquadres captu-
raven fins a 19 desertors, als quals, en alguns casos,
se’ls executava immediatament per donar exemple.
En aquell moment el general Ricardos deixà el coman-
dament, que va ser assumit pel general La Unión.
També els francesos van canviar el seu comandament,
que el passà a assumir el general Dugomier, excel·lent
militar i gran organitzador.
Aviat Dugomier passà a l’ofensiva, atacà el campament
del Voló i inicià una campanya sistemàtica contra la
població civil de la Catalunya Nord, que havia donat
suport majoritàriament a l’exèrcit espanyol.
Les tropes espanyoles es van retirar cap al castell de
Figueres i és en aquests moments difícils quan el rei
d’Espanya Carles IV signà un decret restablint oficial-
ment el sometent, que havia estat prohibit a Catalunya
pel Decret de Nova Planta de Felip V, amb la finalitat
d’aconseguir tropes i voluntaris per a l’exèrcit.
A l’estiu de 1794 caigué el castell de Bellaguarda en mans
franceses i el desànim s’apoderà de l’exèrcit espanyol.
Les privacions, la falta d’aliments i la malaltia van aparèi-
xer de forma inquietant. El mateix caporal Riera informà al
comandant Veciana que hi havia mossos que havien mort
per malaltia i que al castell de Figueres cada dia morien
uns 25 soldats i uns 5 o 6 civils a la ciutat.
En aquells moments l’autoritat militar ordenà la creació
d’un destacament de mossos a la ciutat de Girona.
Les operacions militars van continuar i també la marxa
de l’exèrcit francès cap a Figueres. En un dels enfron-
taments, va morir Dugomier i als pocs dies, La Unión,
en un enfrontament a Pont de Molins, molt a prop ja del
castell de Figueres, base principal de l’exèrcit espanyol.
La situació era desesperada i el caporal Pere Sol, cap
de l’Esquadra de Barcelona, va rebre ordres de traslla-
dar-se fins a Girona.
Les desercions van augmentar de forma espectacular,
la qual cosa féu que les autoritats civils i militars sol·lici-
tessin un llistat de tots els mossos disponibles i orde-
nessin que es concentressin a Barcelona els que
poguessin prestar servei. En total, van ser 45.
El dia 2 de desembre de 1794 els francesos van ocupar
el castell de Sant Ferran a Figueres, després d’una
capitulació vergonyosa de la guarnició espanyola.
Sense oposar resistència es van entregar 9.000 sol-
dats, 171 peces d’artilleria i 200.000 lliures de pólvora.
El refugiats i els desertors de l’exèrcit van arribar a
Barcelona creant una sensació d’inseguretat ciutadana,
per la qual cosa la Reial Audiència ordenà al caporal
Figueres que els mossos patrullessin la ciutat junta-
ment amb paisans armats.
A l’Empordà només resistia la ciutadella de Roses, però
es trobava encerclada per l’enemic. En la resta del front la
situació tampoc no era bona ja que en el nord els exèrcits
francesos havien ocupat la ciutat de Bilbao.
A Roses, després d’una dura batalla i de l’entrada dels
francesos, la matança indiscriminada de dones i nens
als carrers de la vila, la defensa de la població i de les
forces espanyoles va ser heroica, i va causar als fran-
cesos més de 4.000 morts. Finalment, però, Roses cai-
gué en mans dels francesos.
MOBILITZACIÓ, CREACIÓ DE REGIMENTS
CATALANS I FI DE LA GUERRA
El nou general de l’exèrcit a Catalunya, general Urrutia,
ordenà la creació d’un cos de voluntaris catalans que
va reclutar 20.000 persones i es van englobar en dife-
rents regiments que es van crear al Principat (primer i
segon regiments de Barcelona, Regiment de Voluntaris
de la Frontera, Regiment de Tarragona, Regiment de
Girona, Primer Regiment de Catalunya). La necessitat i
la defensa del territori davant dels invasors va fer que
ràpidament es completessin aquestes unitats i es va
demostrar la seva eficàcia en diferents accions, com les
batalles de Pontós i de Fluvià, que van obligar l’exèrcit
francès a retirar-se. Aquestes victòries es van produir
gràcies a l’actuació dels voluntaris catalans i no tant de
l’exèrcit espanyol, que, segons informà el caporal
Figueres al comandant Veciana, estava totalment apà-
tic i humiliat: “...a Gerona ay diversiones de bailes, que
los franceses se burlan de nuestras tropas, que los ofi-
ciales con putas y los soldados matando piojos”.
Una vegada més a la història, els catalans van saber
defensar per si mateixos el seu territori, tal com tornarien
a demostrar anys després durant la guerra del Francès,
també coneguda com guerra de la Independència.
A l’agost de 1795 es va signar la Pau de Basilea, que
va significar la fi de la guerra i es va retornar a les anti-
gues fronteres.
Sens dubte les Esquadres de Catalunya va estar a
l’alçada de les missions, algunes d’elles veritablement
importants, que les autoritats civils i militars els van
encomanar; aquest fet va incrementar el prestigi que el
cos tenia dintre de l’exèrcit.
Sotsinspector M. Fèlix González i Fraile
Agent Javier Estrada Nuño
Àrea Regional de Recursos Operatius
Regió Policial Girona
memòria
25


el reportatge
Visió
medicoforense
de l’estudi del
lloc dels fets
Davant la mort d’una persona es
plantegen alguns dubtes. Els més
habituals són quina va ser la causa
de la mort i en quines
circumstàncies es va produir. En el
cas de patir una malaltia coneguda i
que el metge signi un certificat de
defunció el problema queda resolt.
Els problemes comencen a sorgir
quan, bé per les circumstàncies de
la mort (no es coneixia que estigués
malalt, forma de produir-se la
defunció...), bé per l’existència de
signes de violència, és
imprescindible descartar la possible
participació d’algú en l’esmentada
mort i per tant establir les
responsabilitats penals i/o civils.
Per donar resposta al problema
plantejat, s’inicia el que en
medicina forense denominem la
investigació de la causa de la mort,
que consta de dues parts:
l’aixecament del cadàver i
l’autòpsia judicial.
En aquest article analitzarem quina
és la metodologia de treball en
l’aixecament del cadàver des d’una
perspectiva medicoforense, que ens
permetrà obtenir una sèrie de dades
que ens ajudaran a establir la
naturalesa de la mort (natural o
violenta) i, en el cas de ser una
mort violenta, l’etiologia
medicolegal (suïcida, homicida o
accidental), el mecanisme de
producció, la data de la mort
(cronotanatodiagnòstic), aportar
dades per a la identificació (víctima
i/o agressor/s) i, per últim, la
reconstrucció del fets.
mossos
CONCEPTE I MARC JURÍDIC
Anomenem aixecament del cadàver una actuació de
caràcter judicial on es fan totes les gestions cienti-
ficotècniques i actuacions jurídicament necessàries
en el lloc on s’ha trobat el cadàver, encaminades a
conèixer les circumstàncies d’una mort en concret.
Diem que es tracta d’una actuació judicial perquè a
la Llei d’enjudiciament criminal (LECr), en el llibre
segon -Del sumari-, títol V -De la comprovació del
delicte i esbrinament del delinqüent-, capítol primer
-De la inspecció ocular-, en els articles 326 i següents,
indica la necessitat de la inspecció ocular en delictes
que han deixat vestigis i la necessitat de la seva
recollida. En el capítol II -Del cos del delicte-, els arti-
cles 334 i següents fan referència a les actuacions a
realitzar en el cas de mort violenta o sospitosa de cri-
minalitat (article 340) i l’obligatorietat de l’autòpsia
judicial (article 343) i així mateix la participació del
metge forense (article 344).
Com hem vist en la legislació esmentada i de forma
concisa, el jutge d’instrucció ha d’ordenar totes
aquelles accions encaminades a descriure i obtenir
dades, recollir i conservar vestigis que permetin
conèixer sobre una mort. Aquesta actuació es coneix
com a diligència d’aixecament del cadàver. Hi parti-
cipen, a més del jutge d’instrucció, el secretari judi-
cial i el metge forense.
METODOLOGIA D’ACTUACIÓ
La pauta d’actuació del metge forense (extensiva a la
policia científica) en la inspecció ocular es divideix en
dues fases: una fase no invasiva i una d’invasiva.
a. Fase no invasiva
Fem referència amb aquest nom a la situació en què,
una vegada arribem al lloc on es troba el cadàver, no
entrem en el seu perímetre d’influència i per tant


anem a fer totes les activitats necessàries, encami-
nades a la conservació del lloc dels fets de la millor
forma possible i la seva preservació com punt de
referència de tota la futura investigació. Són activitats
pròpies de la fase no invasiva l’aïllament i la fixació.
a.1. Aïllament
Quan es troba un cadàver hem de pensar que l’es-
cena ja està contaminada, per exemple, per les per-
sones que van trobar el cos, pels primers agents que
hi arriben per confirmar el fet o descartar la presèn-
cia en el lloc del/s presumpte/s agressor/s, pel per-
sonal facultatiu que hi arriba per internar reanimar la
persona i, òbviament, en el cas d’un homicidi, pel/s
agressor/s. Per tot això, l’aïllament ha de consistir en
aquelles activitats que limitin la continuació de la
contaminació i a més preservar i impedir la manipu-
lació de les evidències. En aquest punt hem de fer
esment al fet de, si hi ha testimonis, els hem d’allun-
yar de l’escena i evidentment no deixar entrar ningú
en el lloc. En alguns homicidis ens hem trobat que
l’homicida era entre els curiosos o fent de persona
“voluntària” per ajudar la policia i l’únic que feia era
alterar l’escena. És per això que hem de reconèixer
la importància de la feina dels primers agents que
arriben al lloc on hi ha un cadàver.
Com a mesures d’aïllament destaquen cintes abali-
sadores, mitjans de barrera, custòdia del lloc per
agents policials, etc., tot encaminat a limitar l’accés
a persones sense cap relació amb el treball policial o
forense. S’ha d’incloure en aquest concepte la rela-
ció de persones que han tingut contacte amb el lloc
dels fets, des del moment en què s’ha produït la tro-
balla del crim. Aquesta llista és fonamental com a
guia per contrastar possibles contaminacions acci-
dentals del lloc del fets.
a.2. Fixació
És el procés mitjançant el qual es recull, en descrip-
cions o en imatges, l’estat original del lloc dels fets,
estat que, repetim, es farà servir com a base de
referència per a tota la investigació posterior. El pro-
cés de fixació recull la descripció en actes, la foto-
grafia i la planimetria. Altres possibles formes de
fixació són el filmat, els dibuixos en croquis o en
esbós, etc. En el cas de la planimetria, els metges
forenses, en espais tancats, fem servir la planimetria
de Kenyere, perquè hi queden reflectits tots els plans
d’una habitació (parets, terra i sostre).
Abans de continuar, hem de comentar que en la fase
anterior hi ha un procés bàsic, que és l’observació.
Això ens permetrà ubicar on es troben les evidències
visibles, el cos, establir un passadís de seguretat (és
a dir, un espai lliure de tot vestigi o evidència a inves-
tigar i a través del qual accedim al perímetre del
cadàver), establir una primera hipòtesi del que ha
succeït i, en molts casos, establir quina ha estat la
via d’escapament o d’entrada utilitzada pel/s agres-
sor/s en cas d’un homicidi. Nosaltres en aquest punt
fem una valoració conjunta amb la policia, per esta-
blir els punts d’actuació, comparar les primeres infor-
macions i la metodologia d’actuació, així com
coordinar la nostra actuació.
b. Fase invasiva
Consisteix en l’activitat de rastreig i examen dels ele-
ments continguts en el lloc dels fets, per al seu estu-
di i recollida. Per a això, entrem en el perímetre del
cadàver o, com diuen els autors americans, a la zona
primària.
Amb relació al rastreig i observació, hi ha moltes
metodologies, les més utilitzades en ambients tan-
cats són: en espiral, radial, parrillat o per zones o
quadrícula. En ambients oberts, el mètode més
emprat és l’espiral o el radial. Qualsevol mètode és
vàlid i tots tenen la mateixa finalitat, l’observació
acurada de tot l’escenari on es troba el cadàver. Amb
aquesta visió ens farem una idea, en el cas d’un
homicidi, del punt d’entrada, la ruta de fugida, loca-
lització d’armes, presència d’indicis biològics o no
biològics, lloc de la lluita, etc.
LA FASE INVASIVA CONSTA DE LES
ACTIVITATS SEGÜENTS:
b.1. Estudi del cadàver
Té la finalitat de fer el diagnòstic de la mort i obtenir
totes les dades possibles per establir el cronotanato-
diagnòstic o data de la mort. Aquest últim punt és cru-
cial, tenint en compte que, com més ens allunyem del
moment de la mort a l’hora de l’exploració, major serà
el marge d’error a l’hora d’assenyalar el moment de la
mort. Dit d’una altra manera, les dades que es prenen
en el moment de l’aixecament són més fiables que si
esperem el moment de l’autòpsia, normalment el dia
següent.
El metge forense, en aquests casos, estudia els ano-
menats fenòmens cadavèrics com les livideses, la rigi-
desa, el refredament... Aquests fenòmens segueixen
una progressió, i en funció de la fase en què es tro-
ben, permeten establir uns intervals cronològics. En
concret, el refredament permet la seva valoració de
forma objectiva mitjançant la presa de la temperatura
a nivell rectal o subhepàtic. Així mateix, els fenòmens
cadavèrics ens poden informar sobre l’existència d’ac-
cions posteriors a la mort, per exemple, mobilització
del cadàver, que podem observar mitjançant l’estudi
de la posició de les livideses, i en ocasions, ens pot
orientar sobre la possible causa de la mort (estat de
rigidesa en electrocucions, intoxicacions per l’estudi
de la coloració de les livideses, etc.).
L’actuació del metge forense no acaba amb donar un
temps aproximat de la mort, que s’acaba de perfilar
amb l’autòpsia, sinó que, en el cas de mort violenta,
busca sobre el cadàver i les seves immediacions
aquells elements o indicis que, una vegada finalitzat
l’examen postmortem, permeten fer una reconstruc-
ció dels fets. D’aquesta forma i a manera d’exemple,
la sang és molt important per a aquesta reconstruc-
ció. Així, estudiant la forma, el contorn, el nombre de
taques de sang... el metge forense està en disposi-
ció d’establir si es tracta de sang arterial o venosa, el
degoteig d’un objecte tacat de sang, la distància i la
posició des d’on van ser originades, la mobilització
del cadàver (simulació de suïcidi), la posició de l’a-
gressor i la víctima, el possible objecte utilitzat, de
forma aproximada el nombre de cops en cas d’utilit-
zació de objectes contundents, etc. Al marge, evi-
dentment, del valor que té la sang com a element
d’identificació, mitjançant l’anàlisi de l’ADN.
Hem assenyalat la importància de la sang, però no hem
d’oblidar altres indicis biològics, com el semen, els
fems, l’orina, les restes vegetals i no biològiques com
les empremtes de tot tipus: pneumàtics, sabates (molt
el reportatge
27
important quan s’han produït com a
conseqüència amb el contacte amb
un fluid, perquè deixen una imatge
clara), dits o mans.
Òbviament, en aquesta fase el
metge forense realitza, amb la míni-
ma manipulació possible, l’estudi de
les lesions presents en el cos, de
forma que, gràcies aquest examen
extern, pot apuntar el tipus d’objecte
(no l’objecte) utilitzat, la localització
de les ferides, localitzar i preservar
elements per al seu estudi posterior
(per exemple, elements procedents
d’un tret), possibilitat de supervivèn-
cia i, d’aquesta forma, accions pos-
teriors realitzades pel difunt després
d’haver rebut la lesió mortal.
Així, el metge forense, quan aban-
dona l’escena on es troba el cadà-
ver, té una idea clara de quins seran
els problemes que es trobarà durant
l’autòpsia, l’etiologia medicolegal i
orientar les investigacions que s’han
de portar a terme.
b.2. Estudi de la roba
Aquest estudi es pot fer tant en el
moment de l’aixecament com des-
prés, durant la pràctica de l’autòpsia,
amb més tranquil·litat. L’aixecament
permet obtenir informació que des
d’aquest moment és aprofitable per
a la policia. Així es pot utilitzar la
roba com un element més en la
identificació del subjecte (pensem
en cossos en avançat estat de
putrefacció o restes d’ossos), de
l’estudi de la presència d’estrip i,
segons la seva morfologia i localit-
zació, ens pot orientar sobre l’etiolo-
gia medicolegal de la mort (per
exemple, forats a l’esquena). Així
mateix, si tenim una font lluminosa
(ultraviolada), podem detectar la
presència de fluids biològics (per
exemple, semen) i prendre les pre-
caucions per la seva posterior
remissió al laboratori forense.
b.3. Examen de les immediacions
del cadàver
L’objectiu d’aquesta activitat consis-
teix en la recollida de dades i d’indi-
cis per a la reconstrucció de les
circumstàncies de la mort i identifi-
cació del o dels possibles partici-
pants en la defunció. Aquest apartat
es portarà a terme amb èxit si hem
planificat i fet un rastreig metòdic.
Ja hem indicat els principals mèto-
des de rastreig, per la qual cosa en
aquest apartat i des de la vessant
de les accions del metge forense,
parlarem de com queda delimitada
mossos
la zona d’actuació. Per a l’examen
de les immediacions del cadàver, es
fa en primer lloc una delimitació de
zones. D’aquesta forma, determi-
nem l’estructura general de l’esce-
nari. A continuació, establim les
possibles zones de recollida d’em-
premtes i d’indicis no biològics (és la
zona on habitualment treballa la
policia científica). Una altra zona a
delimitar és la zona d’indicis biolò-
gics, que és responsabilitat compar-
tida entre el metge forense i la
policia i, per últim, la del cadàver,
que és funció del perit metge.
Com es pot comprendre, una deli-
mitació tan exacta com l’assenya-
lada és mes teòrica que real, ja que
tendeix, en la pràctica habitual, a
sobreposar-se de forma parcial o
totalment. Però és necessari tenir-
les presents de forma preliminar
per, d’aquesta manera, comptabilit-
zar i rendibilitzar el treball dels dife-
rents equips que intervenen en la
investigació.
Cal assenyalar que els llocs que
s’enquadren en les diferents zones

esmentades estarà en funció del
que hem observat. És per això que
és necessari tornar a insistir a “per-
dre tot el temps que calgui” en l’ob-
servació del lloc.
b.4. Recollida de mostres
Una vegada hem observat i obtingut
la màxima informació de les restes
biològiques, les hem de recollir per
portar-les al laboratori. Nosaltres
fem aquesta recollida en funció del
tipus de mostra. Així, si la mostra es
troba en forma de fluid, l’agafem
amb xeringa; si està amarant un tei-
xit, tallem la zona amarada o, si és
petita, ens emportem tot sencer el
material que absorbeix el fluid. Si el
líquid està dessecat en forma de
crosta, la raspem amb un bisturí i
les restes les posem en un sobre de
paper. Si la mostra està en estat
sòlid, i en funció de la grandària, la
fiquem en bosses de paper de
mides diferents. Per últim, utilitzem
un petit aspirador per agafar les
mostres microscòpiques; quan no
hem tingut l’aspirador a mà, ens ha
donat un bon resultat fer un rastreig
amb cinta adhesiva (cel·lo).
b.5. Transport del cadàver
Una vegada hem acabat d’estudiar
el lloc i el cadàver, s’ha de transpor-
tar al lloc on es farà l’autòpsia. Per
la qual cosa, hem de protegir les
zones sensibles i susceptibles d’es-
tudis posteriors. D’aquesta forma
protegim les mans amb la col·loca-
ció de bosses, per així estudiar la
possible existència de qualsevol
tipus de restes sota les ungles. Són
bosses de paper, i no de plàstic,
perquè el cadàver es fica dintre
d’una nevera fins a l’hora de l’autòp-
sia i les bosses de plàstic creen
humitat, que pot alterar les restes a
estudiar o bé el resultat del labora-
tori. Aquest problema no sorgeix en
el cas d’utilització de paper. Així
mateix, el cadàver s’ha de transpor-
tar amb bosses blanques d’un sol
ús, i d’aquesta manera, en el
moment de l’autòpsia, farem una
recollida de totes les restes que
hagin quedat o caigut a la bossa. No
s’hi val fer servir mantes o llençols
(malgrat que hagin estat rentats)
perquè, d’entrada, ja estan contami-
nats i poden falsejar els resultats.
Com a resum final, un aixecament
fet de forma metòdica, amb una
col·laboració estreta entre tots els
participants, permetrà que, quan
sortim de lloc dels fets, tinguem una
idea clara del que ha succeït, i en la
majoria dels casos orientar les línies
d’investigació. Així mateix, no hem
d’oblidar que tota la nostra actuació
(forense i policial) pot ser confronta-
da, i en molts casos, es pot intentar
qüestionar, en el cas que s’arribi a
un judici. Per això, totes les actua-
cions i valoracions han de ser ava-
lades per un treball minuciós i
sistemàtic que no deixi cap esquer-
da a la valoració subjectiva o a l’es-
peculació.
Dr. Santiago Crespo Alonso
Dr. Josep Manuel Tortosa López
Metges forenses de l’IMLC i pro-
fessors de medicina legal
de la UAB
Intrusisme professional
en l’exercici de vigilant de seguretat
sense disposar l’habilitació corresponent.
Delicte o infracció administrativa?
Segon premi del V Concurs d’assaig de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra
Actualment s’està donant la circumstància, motivada per
les noves necessitats sobrevingudes de seguretat dins
l’àmbit de la seguretat privada i concretament pel que fa a
les empreses de seguretat i el personal que les integren,
d’un increment de la demanda d’aquest personal per exer-
cir la professió de vigilant de seguretat. És per aquest
motiu que les empreses de seguretat es veuen abocades
a contractar un personal, a vegades poc qualificat i sense
titulació, per exercir funcions de vigilant de seguretat.
Cal afegir, per altra part, que aquest increment poc previst
i mal planificat de la demanda de personal de seguretat i
la manca de resposta per part del Ministeri d’Interior, que
n’és el competent actualment, a l’efecte de posar a dispo-
sició del mercat d’aquest personal, ha conduït les esmen-
tades empreses a contractar personal sense disposar del
corresponent títol o habilitació per exercir les funcions de
vigilant de seguretat, amb les conseqüències que això
comporta.
És aquest motiu i fruit d’actuacions policials en la matèria
el que ha conduït a plantejar dubtes i qüestions sobre
intrusisme professional, que tot seguit passem a exposar.
La nova redacció del Codi penal, aprovat per la Llei orgà-
nica 10/1995, tipifica dins de les falsedats, i en concret en
el capítol V, “De les usurpacions de funcions públiques i de
l’intrusisme”, una conducta que podria ser pròpia del pre-
cepte que pretenem analitzar.
Trobem tipificada com una forma de conducta d’intrusisme
professional als articles 403 i 637 del Codi penal, com un
delicte “d’usurpació de funcions públiques i intrusisme” , i
com a falta contra l’ordre públic, respectivament.
Primerament hem de centrar-nos en el que tipifica l’ar-
ticle 403 del Codi penal.
Article 403
Aquell que exerceixi actes propis d’una pro-
fessió sense posseir-ne el corresponent títol
acadèmic expedit o reconegut a Espanya d’a-
cord amb la legislació vigent incorre en la pena
de multa de sis a dotze mesos. Si l’activitat
professional desenvolupada exigeix un títol
oficial que acrediti la capacitació necessària
i habiliti legalment per al seu exercici, i no es
posseeix l’esmentat títol, s’ha d’imposar la
pena de multa de tres a cinc mesos.
Si el culpable, a més, s’atribueix públicament la
qualitat de professional emparada per l’esmen-
tat títol, se li ha d’imposar la pena de presó de
sis mesos a dos anys.”
De la redacció de l’article n’hem d’extraure diferents
conceptes a analitzar. Primerament imposa que s’exer-
ceixin “actes propis”, per tant, som davant d’una con-
ducta que implica una certa habitualitat. Seguidament,
i condició necessària, és la d’estar en possessió d’un
“títol acadèmic”, amb tot el que comporta aquest fet i
que ho hem de prendre en consideració.
Continua l’article, i sembla ser que la voluntat del legis-
lador pretén introduir un segon concepte diferenciat de
l’anterior, quan matisa per un costat si aquests actes
estan efectuats dins l’exercici d’una “activitat professio-
nal” i a més exigeix un “títol oficial” que acrediti la capa-
citació necessària i habiliti legalment per al seu exercici,
i diferencia de l’anterior “títol acadèmic”.
De tot l’exposat passem a efectuar l’anàlisi correspo-
nent. Tenim doncs que el bé jurídic protegit en aquest
cas és doble. D’una part, el dret que té l’Administració
a expedir títols que garanteixin la competència profes-
sional, dret reconegut constitucionalment en l’àmbit de
les competències de l’Estat a l’article 149.30, i de l’al-
tra, els interessos dels ciutadans de ser atesos per pro-
fessionals capacitats degudament.
Podríem afegir que també és tutelen altres drets i inte-
ressos generals reconeguts a l’article 36 de la
Constitució espanyola, com són els dels col·legis pro-
fessionals i l’exercici de professions titulades.
Tenim doncs, com a requisit del tipus penal, d’una part, l’e-
xercici d’actes propis d’una professió i, per altra, la manca
de títol acadèmic. Quant al primer, es planteja el problema
de si és suficient amb un sol acte perquè es cometi el
delicte, o pel contrari es requereix l’habitualitat. Sembla
ser que amb un de sol no n’hi ha prou, és a dir, n’exigeix
dos o més, així com la repetició d’actuacions o la iteració
de fets. Malgrat tot, la doctrina normalment s’inclina cap al
fet que un acte és suficient, encara que la repetició de con-
ductes no dóna peu a un concurs de delictes. Quant al
segon, hem de veure què cal entendre per “títol acadè-
mic”, i és la doctrina la que es pronuncia al respecte com
a “títol universitari” en grau de doctor, llicenciat de facultat,
d’escoles superiors i de grau mig o equiparables i així ho
ha vingut fent la jurisprudència.
Però això no és tot, ja que a l’incís segon del paràgraf
primer de l’article 403 castiga el fet d’exercir actes pro-
pis d’una professió quan “l’activitat professional”
desenvolupada exigeixi “títol oficial” que acrediti la
“capacitació necessària” i habiliti legalment per al seu
exercici i no s’estigui en possessió de l’esmentat títol,
és a dir, englobem dins aquest supòsit les professions
de metges, advocats, arquitectes, enginyers, etc.
Tenim doncs que, a diferència del que passava amb l’e-
xercici d’una professió sense el “títol acadèmic”, ara el
“títol oficial” exigeix que “se n’acrediti la capacitat
necessària” .
Vistes i consultades algunes sentències sobre intrusis-
me professional, la jurisprudència ha vingut equiparant
l’assaig
29
“títol acadèmic” a “títol oficial”. No obstant això, hi ha
sentències vacil·lants sobre aquesta qüestió que no les
hem d’obviar, ja que s’arriba a la conclusió que tot “títol
acadèmic” és oficial, però n’hi ha molts d’altres que,
revestint la seva oficialitat, no són acadèmics, perquè
s’estenen fora de la universitat. També hi ha casos con-
crets i paradoxals en què la mateixa universitat estén
títols que tenen caràcter oficial però en cap moment
se’ls pot donar rang “d’acadèmics”.
Continua el text, amb un subtipus agreujat, i consistent
que es faci “atribució publica” de la qualitat de professional
emparada pel títol referit. Hem de veure i entendre que l’a-
tribució pública implica una certa publicitat que es pot por-
tar a terme per qualsevol mitjà de difusió. Hem de tenir en
compte que en tot moment un vigilant de seguretat, quan
està de servei, vesteix un uniforme plenament identificable
amb una empresa de seguretat i que la normativa de
seguretat privada preveu l’obligatorietat de disposar, en un
lloc visible, quin és el càrrec mitjançant una placa identifi-
cativa, col·locada sobre l’esmentat uniforme.
Vistos els requisits del tipus penal recollits a l’article 403,
ara hauríem de continuar analitzant un tipus connex que
castiga la mateixa conducta d’una forma més lleu i tipifi-
cada com a falta contra l’ordre públic, i recollit a l’article
637 del Codi penal com a una falta penal.
Article 637
Aquell que utilitzi públicament i indegudament
un uniforme, vestit, insígnia, o condecoració ofi-
cials, o s’atribueixi públicament la qualitat de
professional emparada per un títol acadèmic
que no posseeixi, ha de ser castigat amb la
pena d’arrest d’un a cinc caps de setmana o
multa de deu a trenta dies.
Aquí no se’ns planteja cap altre problema més que el del
precepte legal anterior, centrat en el “títol acadèmic”. Per
tant, no és condició suficient el fet d’utilitzar públicament i
indegudament un uniforme, vestit o insígnia, o el fet d’atri-
buir-se públicament la qualitat de professional sinó que és
condició necessària que concorri l’emparament per un
“títol acadèmic”.
Una primera conclusió que en podem extreure és que a
simple vista es donen els requisits necessaris, tant del
delicte com de la falta, ja que un vigilant de seguretat en
l’exercici de les seves funcions exerceix actes propis,
desenvolupa la seva tasca amb un uniforme, plenament
identificable amb la de vigilant de seguretat que pertany a
una empresa de seguretat, i aquestes tasques moltes
vegades es desenvolupen d’una forma d’atribució pública,
és a dir, amb publicitat, i per tant la qüestió de fons conti-
nua sent el “títol acadèmic o oficial”.
Vist i analitzat el precepte penal, ara es tractaria d’entrar a
fons amb la norma administrativa que regula les funcions
i l’activitat professional dels vigilants de seguretat, per
comparar-les jurídicament.
Aquesta norma ve recollida bàsicament a la Llei 23/1992,
de 30 de juliol, de seguretat privada, i el seu posterior
desenvolupament reglamentari i altres normes de rang
inferior que tot seguit passem a exposar i analitzar.
La Llei de seguretat privada (LSP) regula bàsicament dife-
rents aspectes centrats en les empreses de seguretat i el
seu personal.
Per tant, inicialment ens haurem de remetre directament a
l’article 10 de la LSP, dins el capítol III que parla del per-
sonal de seguretat i que ja ens dóna molts indicis sobre els
nostres propòsits.
mossos
Article. 10
1. Pel desenvolupament de les seves respectives
funcions, el personal de seguretat privada ha d’ob-
tenir prèviament la corresponent habilitació del
Ministeri d’Interior, amb caràcter d’autorització
administrativa, en expedient que s’instruirà a
instància del mateix interessat.
2. Per l’habilitació del personal de seguretat priva-
da, els aspirants han de ser majors d’edat, tenir el
límit d’edat que es determini reglamentàriament, i
superar les proves oportunes que acreditin els
coneixements i la capacitació necessària per a
l’exercici de les seves funcions.
Ens trobem, doncs, que per exercir de vigilant de segure-
tat cal una habilitació d’un ens públic i oficial com és el
Ministeri de l’Interior, però que en cap cas aquesta habili-
tació consisteix en l’obtenció d’un “títol acadèmic o oficial”
sinó que té la consideració “d’autorització administrativa”, i
revocable per la pèrdua d’algun dels requisits que la van
atorgar. No obstant això, no podem ometre el segon parà-
graf, quan exigeix coneixements i capacitació necessària,
concepte que el Codi penal també esmenta.
Tot i així, cal entrar més en detall i consultar el desenvolu-
pament reglamentari de la llei per obtenir més criteris acla-
ridors. Cal remetre’ns al Reial decret 2364/1994, de 9 de
desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat
privada i concretament als articles 53 i següents.
Article 53
Per l’habilitació del personal i en tot moment per
la prestació de serveis de seguretat privada, el
personal ha de reunir els requisits generals
següents.
...
i) Superar les proves que acreditin els coneixe-
ments i la capacitació necessària per l’exer-
cici de les respectives funcions.
...
Continuem tenint indicis del que pretenem esbrinar,
ja que en tot moment exigeix, la mateixa norma
administrativa, que es disposi d’un cert grau de
“coneixements i capacitació necessària”, extrem que
el precepte penal també recull i és coincident, però
que encara no estem en condicions de pronunciar-
nos perquè aquestes proves a què s’ha de sotmetre
no queden definides dins quin àmbit de “títol acadè-
mic o oficial” ens referim.
Per tant, hem d’anar encara més lluny dins d’aquest
Reglament i passar a aprofundir l’article 56 que ens
parla de la “formació prèvia”.
Article 56
1. Els vigilants de seguretat han de superar els
mòduls professionals de formació teoricopràc-
tica associats al domini de les competències
que la llei els atribueix. Els coneixements, habi-
litats, destreses i actituds a assolir en els
esmentats mòduls, així com la seva durada,
han de ser determinats pel Ministeri d’Interior.
2. Aquests mòduls formatius es realitzaran en
els centres de formació autoritzats per la
Secretaria d’Estat del Ministeri d’Interior....
Per la seva superació s’estendrà un diploma
acreditatiu, d’acord amb el model que s’esta-
bleixi.
Veiem que aquesta formació s’ha de desenvolupar en
centres de formació específica, privats, ja que en pre-
veu una autorització prèvia com a centre autoritzat i
reconegut per un ens públic i per tant en cap moment
ens diu que sigui en centres oficials que emetin “títols
oficials o acadèmics” com pretenem, sinó que es limita
a dir que els coneixements s’acreditaran mitjançant un
“diploma acreditatiu”, concepte nou que no clarifica quin
caràcter té com a tal.
Hem d’afegir que aquest model de diploma ha estat
establert mitjançant la Ordre ministerial de 7 de juliol
de 1995.
Aquest entramat de conceptes, per si no n’hi hagués
prou, queda més embolicat a l’article 58: “Proves i con-
tingut d’aquestes”.
Article 58
Els aspirants que hagin superat el curs a què es
refereix l’article 56 podran sol·licitar la seva par-
ticipació a les proves oficials de coneixement
i capacitat que estableixi el Ministeri de
l’Interior que versaran sobre les matèries rela-
cionades amb les seves respectives funcions.
Tenim doncs que el “diploma” abans esmentat no és el
document acreditatiu per exercir de vigilant, sinó el
requisit necessari per accedir a la convocatòria de les
proves oficials conduents a l’habilitació de vigilant per
part del Ministeri de l’Interior, no a l’obtenció d’un “títol”.
Finalment quedaria per analitzar l’Ordre ministerial de 7
de juliol de 1995, per la qual es dóna compliment a
diversos aspectes del Reglament de seguretat privada
sobre personal.
Trobem a l’apartat sisè, dins la secció tercera: titula-
cions i diplomes, la redacció següent:
Apartat 6è
Als qui hagin superat els mòduls de formació i
les proves físiques, els centres de formació
autoritzats els expediran el corresponent diplo-
ma acreditatiu, segons el model que s’estableix
a aquesta Ordre.
La dinàmica de la norma ve sent reiterativa en tot
moment i continua referint-se a un document acredita-
tiu sota el nom de “diploma”.
Dins de la mateixa Ordre ministerial, en l’apartat 12è:
acreditacions, diu:
Apartat 12è
Als qui reuneixin els requisits i superin les pro-
ves d’habilitació, se’ls expedirà la corresponent
targeta d’identitat professional (TIP), que els
habilitarà per l’exercici de les respectives profes-
sions.
D’aquest precepte sembla ser que en podem extreure
ja un lleugera conclusió, que consisteix, al cap i a la fi,
que per exercir de vigilant de seguretat només cal un
“carnet” (TIP), que en cap moment exigeix que estigui
emparat per un “títol acadèmic o oficial”, o si més no,
aquest revesteixi la consideració com a tal.
Finalment hauríem de veure com la mateixa norma
administrativa recrimina aquestes conductes, dins del
règim sancionador de la LSP. Conductes recriminades
doblement com infracció tant per l’empresa que dispo-
sa de personal contractat sense disposar de l’habilitació
necessària, com per part del personal pel fet d’exercir
de vigilant sense disposar de l’habilitació necessària.
L’article 22.2 de la LSP diu que les empreses poden
incórrer en les infraccions greus següents:
e) La utilització en el seu exercici de funcions de
seguretat de persones a les quals manqui qual-
sevol dels requisits necessaris.
L’article 23 de la LSP diu que el personal que desenvo-
lupi funcions de seguretat privada podrà incórrer en les
infraccions molts greus següents:
a) La prestació de serveis de seguretat a tercers
per part de personal no integrat en empreses de
seguretat, sense l’habilitació necessària.
Vista i exposada la qüestió plantejada inicialment, ja
estem en condicions de formular les primeres con-
clusions.
Quan, per motius de servei, identifiquem personal exer-
cint tasques pròpies de personal de seguretat, sense
acreditar documentalment mitjançant la TIP correspo-
nent emesa pel Ministeri de l’Interior que l’habiliti com a
tal, no seríem davant d’un delicte d’intrusisme profes-
sional o falta, segons correspongui, tipificat al Codi
penal en els articles 403 i 637 respectivament, sinó
d’una infracció administrativa pels motius següents.
Primer. Per exercir la professió de vigilant de seguretat,
segons la normativa de seguretat privada, que és la
que la regula, no exigeix “títol acadèmic o oficial” equi-
parable a universitari o similars, tal i com ho entén la
jurisprudència, sempre i quan estiguem dins de con-
ductes suposadament delictives.
Segon. L’acreditació que expedeix el Ministeri de
l’Interior no té la consideració de “títol oficial ni acadè-
mic”, sinó de document en forma d’una “autorització
administrativa” tal i com diu l’article 10 de la LSP.
Tercer. L’acreditació que expedeixen els centres de for-
mació autoritzats estan sota la denominació de “diplo-
ma” i la normativa de seguretat privada en cap cas fa
referència a “títol oficial o acadèmic” i en cas de dubte
per la seva pròpia denominació, aquest no és el que
habilita per exercir de vigilant de seguretat, sinó el que
dóna dret a l’accés a una convocatòria oficial que fa el
Ministeri de l’Interior per obtenir l’habilitació com a vigi-
lant de seguretat.
Jordi Sort Serra
Caporal de la Unitat Central de Seguretat Privada
l’assaig
31
qüestions de llengua
Els impresos,
a l’armari (5)
EN AQUEST APARTAT
REPRENEM EL COMENTARI
DE TERMES QUE EN ALGUN
MOMENT ENS HAN POGUT
PLANTEJAR DUBTES, DEL
TIPUS: COM N’HEM DE DIR?,
AQUEST TERME ÉS
CORRECTE?, I QUE PODEN
SER ÚTILS PER A LA
NOSTRA TASCA.
En la nostra vida diària, treballem
amb dispositius en què la
comunicació elèctrica es du a
terme sense cables conductors.
D’aquests dispositius, en podem
dir inalàmbrics ? En català, no
tenim una sola paraula per referir-
nos-hi, sinó que tenim la locució
sense fil. Així, podem tenir
micròfons, mòdems o telèfons
sense fil, o ratolins sense cable.
El sistema utilitzat per codificar la
informació s’anomena xifratge, no
encriptació; i l’algorisme utilitzat
per a codificar informació perquè
únicament hi puguin accedir les
persones que en coneixen la clau per
a descodificar-la és un algorisme de
xifratge. L’estudi de les tècniques de
xifratge de missatges transmesos
per mitjà d’un sistema de telefonia és
la criptofonia, i l’estudi de les
tècniques de xifratge de missatges
escrits és la criptografia.
Hi ha alguns termes relatius a l’es-
pecialitat del trànsit, que també
plantegen algun problema. De la
superfície de contacte de la roda
d’un vehicle amb la superfície
sobre la qual es mou, n’hem de dir
banda de rodolament i no banda
de rodament.
Per controlar la velocitat dels vehi-
cles, el parc mòbil policial compta
amb vehicles radar, dotats d’un
mossos
cinemòmetre, que no n’hem de dir
ni velocímetre ni tacòmetre.
Per detectar l’índex d’alcohol a la
sang d’un conductor, s’utilitza l’e-
tilòmetre, que és un instrument que
mesura el contingut d’alcohol en l’ai-
re expirat. Per fer-ho, la persona ha
de bufar a través del broquet.
Un altre aparell que es fa servir a
trànsit és l’hodòmetre o roda de
mesura, que és una roda dotada
d’un mànec i d’un comptador
numèric que serveix per a mesurar
distàncies amb vista a fer el cro-
quis d’un accident.
I ja dins del vehicle, hi ha algunes
paraules que ens fan dubtar (ja sigui
com s’escriuen o quina és la parau-
la correcta per referir-nos-hi), com el
reposacaps, el coixí de seguretat
(en anglès, airbag), l’alçavidres
(elèctric o mecànic), la guantera, el
fiador o el recolzabraços.
I és correcte el mot salpicadero,
per referir-nos a la peça de plan-
xa, fusta o plàstic que ocupa la
part davantera de l’habitacle del
vehicle, en la qual hi ha el quadre
de comandament, la guantera, els
difusors d’aire, etc.? Doncs no,
d’aquesta peça, n’hem de dir
davantal.
Nunchaku
Anant per la carretera, ens podem
trobar amb una circulació lenta en
punt concret, causada per la curiosi-
tat dels conductors per alguna cir-
cumstància externa singular com
ara un accident de trànsit. D’aquest
alentiment de la circulació, se’n diu
efecte badoc i no efecte tafaner.
També pot passar que la circulació
consisteixi en una successió de
detencions i arrencades dels vehi-
cles o en oscil·lacions brusques de
la velocitat, es tracta ara de l’efecte
acordió i es produeix generalment
quan el trànsit d’una via és a prop
de la saturació.
Quan hi ha un accident o bé s’ha d’a-
fegir un carril addicional a una via, se
senyalitza amb cons. I, d’aquesta
acció, n’hem de dir, simplement,
abalisar, o bé col·locar cons o sen-
yalitzar amb cons, no cal inventar-
nos cap verb del tipus conejar.
Pel que fa a la uniformitat dels
policies de trànsit, disposen, entre
d’altres, d’un equip reflector, for-
mat per un conjunt de maneguins,
polaines, armilles i altres peces
de vestir reflectores que serveixen
per a proporcionar una millor
visualització en situacions d’es-
cassetat de llum.
I per acabar, parlarem d’objectes
contundents que hom pot fer servir
per a cometre algun delicte. Per
exemple, la peça metàl·lica forma-
Puny de ferro o anells de ferro
da per uns anells soldats que s’in-
trodueixen als dits amb la finalitat
de fer mal quan es dóna un cop de
puny s’anomena puny de ferro o
artells de ferro; i l’arma formada
per dos bastons curts de fusta
units per una cadena és un nun-
chaku i no munchaco.
L’esprai de defensa o l’aerosol
de defensa descarrega un com-
post irritador de les mucoses mit-
jançant un atomitzador, que serveix
per a immobilitzar una persona.
Rosa Ruiz
Agenda
Amb motiu de la celebració de la patrona de la Guàrdia
Civil, el 12 d'Octubre, la Comandància de Tarragona va
organitzar un campionat de tir de precisió per a tots els
cossos policials de la provincia, així com per als equips
dels clubs de tir que utilitzen les seves instal·lacions.
Ens van convidar per competir el dia 1 d'Octubre, al
club de tir "Jordi Tarragó" de Tarragona. El resultat, més
que bo, va ésser excel·lent:
1er classificats per equips 804 punts
(millor puntuació de l'any)
1r classificat revólver: Manel Ramia 278 punts
2n classificat revólver: Josep Escrich 268 punts
3r classificat revólver: Manel Cabello 258 punts
4t classificat pistola: Antoni Barragàn 256 punts
En total, quatre trofeus que passen a formar part dels
més de 40 aconseguits al llarg dels tres anys de fun-
cionament de l’equip actual, entre els que destaquen la
medalla d'argent dels passats WPFG 2003.
Els membres de l'equip volen tenir un record per a
"l'alma mater", el sergent Joan Ros (QEPD), veritable
impulsor de l'equip, sense el qual mai hauríem passat
de ser uns mers comparses en els diferents campionats
en què hem participat.
Esperem que els èxits ens continuïn acompanyant.
Josep Escrich
A T Tarragona
agenda
33
la salut
Bolets
Consum segur i mesures d’actuació en cas de sospita d’intoxicació
La tardor és l’època daurada dels
bolets. Tot i que se’n poden trobar tot
l’any, és després de l’estiu quan mol-
tes persones s’endinsen pels boscos
de Catalunya a la recerca, amb millor
o menor fortuna, d’aquest preuat fruit
que acompanya la major part dels
menjars de les nostres taules de tar-
dor.
L’estudi dels bolets i les descripcions
de les seves propietats culinàries, així
com també farmacològiques, es tro-
ben en els escrits clàssics dels grecs i
encara en civilitzacions més antigues.
Són conegudes les descripcions de
les propietats curatives atribuïdes a
algunes espècies pes escrits clàssics
grecs o les “virtuts” emmetzinadores
que descriuen els historiadors de la
Roma Imperial.
Moltes cultures han fet ús dels bolets
amb propietats al·lucinògenes en els
seus rituals i les llegendes també han
fet els fongs protagonistes de la cultu-
ra popular. Així, els gnoms i follets
dels nostres contes d’infants estan
fortament associats al món dels
bolets, com també l’univers de bruixes
i bruixots ha estat, de sempre, asso-
ciat a aquests productes vegetals.
De fet, el que anomenem “bolets” són
els aparells generadors d’espores
d’un seguit de fongs superiors que
viuen en el medi vegetal, que s’ali-
menten de les substàncies orgàni-
ques que eliminen altres espècies
superiors, i contribueixen, d’aquesta
manera a l’estabilitat ecològica del
medi, ja que netegen i aprofiten l’en-
torn.
Els bolets, de fet, prenen formes i
colors diversos. En general, consten
d’un barret, sostingut per un peu o
cama, en forma més o menys semi-
circular, encara que també n’hi ha de
formes més diverses i curioses que
poden sorprendre l’excursionista no
habitual.
La valoració de l’interès culinari dels
bolets varia molt segons els països i
les comarques, i Catalunya s’ha dis-
tingit des de sempre per gaudir d’una
extraordinària tradició en aquest sen-
tit.
Aquesta àmplia integració dels bolets
en les tradicions culinàries del país fa
que, també al voltant de la tardor, no
sigui gens extraordinària l’aparició
d’intoxicacions per consum indiscrimi-
mossos
nat d’espècies no comestibles i amb
capacitat de producció de patologia
en el cos humà. Aquestes intoxica-
cions, en general de predomini diges-
tiu, també poden presentar
símptomes neurològics, renals, car-
diocirculatoris i fins i tot poden, en
algunes espècies, arribar a causar la
mort.
A Catalunya creixen, encara que sem-
bli mentida, més de dues mil espècies
catalogades de bolets, de les quals
només cent vuitanta es consideren
comestibles, una trentena, tòxiques i
dotze, mortals.
És per això que, en el Gabinet
d’Assistència Mèdica i Prevenció de
Riscos Laborals, pensem que pot ser
d’extraordinari interès per als equips
de primera intervenció, ocasionalment
unitats de primera actuació dels
Mossos d’Esquadra, sobretot d’a-
quells que duen a terme la seva tasca
en el mon rural, el coneixement de les
principals nocions de primers auxilis
en relació amb els accidents provo-
cats per la ingesta de bolets tòxics.
D’altra banda, l’arrelament en el nos-
tre mitjà de la cultura “boletaire” fa
que, sens cap mena de dubte, el
coneixement de les principals normes
d’actuació respecte a la recollida, con-
servació, consum i primers auxilis
referents als bolets, siguin conceptes
pràctics que, de ben segur, ajudaran a
fer-nos gaudir amb més delit, si pot
ser, d’aquests fruits dels bosc.
Recollida
- S'han de recollir únicament les espè-
cies comestibles conegudes que es
puguin identificar sense cap dubte.
En cas de dubte, sempre cal rebut-
jar-les.
- No s'ha de fer cas de cap de les tra-
dicions populars de comprovació de
la toxicitat dels bolets. Proves com
l'ennegriment del gra d'all o la pata-
ta, o la de l'ennegriment de la culle-
reta de plata són falses.
- També és fals que els bolets menjats
per cargols o altres animals no són
tòxics. Els bolets poden ser tòxics
per a l’home i no ser-ho per als car-
gols o altres animals.
- Només s'han de recollir els bolets
que presenten un bon estat de con-
servació. Cal deixar els que ja han
començat a descompondre's, així
com els que estan florits o amarats
d'aigua i els que s'han gelat durant la
nit.
- S’han de transportar en un cistell
rígid i airejat per evitar-ne la fermen-
tació.
Consum
- Convé que es consumeixin al més
aviat possible, ja que la majoria es
deterioren amb molta rapidesa.
- És recomanable consumir-los un
cop cuits: algunes espècies que són
comestibles un cop cuites poden ser
mortals si es mengen crues.
- Alguns bolets no són de digestió
fàcil; per tant, s’aconsella consumir-
los amb moderació i, preferentment,
com a acompanyament.
En cas de sospita d'intoxicació:
S'ha d'acudir immediatament a un
centre hospitalari. Convé portar les
restes que es tinguin dels possibles
bolets causants, ja siguin els trossos
que s'han eliminat en netejar-los o els
bolets cuits que hagin sobrat. Això
permetrà als especialistes identificar
l'espècie que ha provocat la intoxica-
ció i facilitarà l'aplicació d'un tracta-
ment eficaç.
- Si són més d’una les persones que
han menjat bolets, encara que n’hi
hagi que no presentin símptomes
també han de rebre assistència
mèdica.
- Els primers símptomes poden
aparèixer al cap de poc temps d'ha-
ver-los menjat o passades algunes
hores.
- Els símptomes varien segons l'espè-
cie que ha produït la intoxicació,
però els més freqüents són: forts
dolors d'estómac, suor freda, vòmits
dolorosos i continuats, diarrees, ver-
tigen, prostració, deliris i períodes
alternatius de crisi i de calma.
- Encara que pugui semblar que els
primers símptomes són poc impor-
tants, s'ha d'anar immediatament a
un centre sanitari.
Durant tot l'any 2002, a Catalunya, es
van notificar 46 casos d'intoxicació
greu per bolets tòxics.
Gabinet d’Assistència Mèdica i
Prevenció de Riscos Laborals