Núm.

28 ABRIL 2005

L'experiència d'un mosso

a Tailàndia en la
identificació de cadàvers
del tsunami

Cau en un 82 % la
mortalitat del trànsit a
la Metropolitana Nord
en els primers mesos
del 2005
>sumari >editorial

EDITORIAL 2 Aquest mes d'abril s'han complert sis mesos del

pre-desplegament a la ciutat de Barcelona. La
L’ENTREVISTA 3 valoració, de moment, és força positiva, i la
col.laboració, tant amb la Guardia Urbana com
AVUI PARLEM AMB... 8 amb el Cos Nacional de Policia és, i ha de ser, molt
important per tal que la substitució es pugui tan-
L’ARTICLE 10 car amb èxit.

EL REPORTATGE 12 La voluntat i l'objectiu principal de la feina que

TELECOMUNICACIONS 14 s'està fent en aquest període de transició és asso-

lir un alt nivell d'eficàcia, que va estretament rela-
LEGISLACIÓ 16 cionat amb el què esperen els ciutadans i
ciutadanes de Barcelona.
FINESTRA OBERTA 19 Per part del cos de Mossos d'Esquadra, i com ja
s'ha explicat, arribem sense complexos i amb l'ex-
DIARI DE LES REGIONS 22 periència i la seguretat que ens dona els més de

TRÀNSIT 26 10 anys de desplegament a tot el territori.

Aquest és un bon referent que ens encoratja

MEMÒRIA 29 davant l'expectació que tant els propis ciutadans

com els mitjans de comunicació esperen davant
LA CALAIXERA 31 l'arribada de la Policia de la Generalitat a la capi-
tal del país.

D'altra banda també és important fer esment de la

notable reducció de víctimes mortals a les nostres
>crèdits carreteres. Sens dubte que són xifres que cal
millorar, però en relació a altres anys la compara-

CONSELL EDITORIAL: tiva és bona i, des d'aquest punt de vista, és bàsic

President: continuar en aquesta línia.
Jordi Samsó

Vocals: És evident que la intensa feina del dia a dia en

Assumpta Hernández, Projecte gràfic i impressió:
Carles Sánchez, Joan Unió, Gràfiques APR
l'àmbit del trànsit es fa notar, ja que tant la percep-
Cap de Redacció: Dipòsit legal:
Pere Jané B-15157-98 ció del conductors, com les mateixes dades objec-
Redacció: ISNN:
Àrea de l’Oficina del Portaveu 1138-8145 tives d'aquestes darrers mesos així ho demostren.

2

Josep Lluís
Rodríguez,
un mosso de la unitat central de
lofoscòpia, viatja a Tailàndia a
identificar cadàvers del tsunami
Dir-se com el popular cantant veneçolà li ha
valgut que entre els seus companys sigui
conegut amb el sobrenom de “el puma”. Amb
l'experiència de 6 anys a la Unitat Central de
Lofoscòpia de la Divisió de Policia Científica del
cos, aquest mosso de la 10a promoció, de 34
anys, ha format part d'un dels equips espanyols
adherits a l'auxili internacional per a la
identificació dels milers de víctimes que, el 26 de
l’entrevista
desembre de 2004, un tsunami a l'oceà Índic
deixava darrere seu sobre les costes del sud est
asiàtic. Josep Lluís Rodríguez va poder
acompanyar aquesta expedició formada per
professionals de la medicina forense que,
comandada per Josep Arimany, cap de l'Institut
de Medicina Legal de Catalunya -òrgan depenent
del Departament de Justícia-, va sortir a mitjans
de gener cap a Tailàndia.
3
 10 DIES INTENSOS ENMIG DE LA CATÀSTROFE
SOBRE LES 20:00 HORES DEL DIJOUS 13 DE GENER PARTIEN DE L'AEROPORT DE BARCELONA ELS 9 COMPONENTS
l’entrevista

D'AQUESTA EXPEDICIÓ FORMADA PER 3 PATÒLEGS, 2 ODONTÒLEGS, UN FORENSE, UN TÈCNIC POLICIAL EN

IDENTIFICACIONS LOFOSCÒPIQUES I EL SECRETARI I EL CAP DE L'INSTITUT DE MEDICINA LEGAL DE CATALUNYA.
DESPRÉS DE FER ESCALA A PARÍS I BANGKOK, EL GRUP ARRIBAVA L'ENDEMÀ A KRABI, UNA POBLACIÓ SITUADA A 814
QUILÒMETRES DE LA CAPITAL TAILANDESA. L'AMBAIXADA ESPANYOLA AL PAÍS ELS VA FACILITAR EL SEU ALLOTJAMENT
I EL CONTACTE AMB LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS AMB QUÈ HAVIEN D'OPERAR. A DISPOSICIÓ DE
L'INTERPOL, LA PLANTILLA CATALANA, DE LA QUE N'ERA MEMBRE EL NOSTRE COMPANY, VA INTEGRAR-SE A LES
FORMACIONS DVI (DISSASTER VICTIMS IDENTIFICATION) DEPENDENTS D'AQUEST ENS, DINS D'UN ESCAMOT DE
TREBALL CONSTITUÏT PER PORTUGUESOS -ALS QUE VAN SUBSTITUIR-, SUÏSSOS, ITALIANS I XILENS.

>Quina era la missió que anàveu a

desenvolupar?
Col·laborar en la identificació dels
cossos anònims per poder-los lliurar a
les famílies. La quantitat de cadàvers
i el seu ràpid procés de descomposi-
ció obligava a accelerar la intervenció
sobre els morts que s'acumulaven en
el temples budistes habilitats com a
centres d'autòpsies, però, tots els
recursos emprats semblen pocs. Quan
més temps passa més difícil es fa la
recuperació de les dades antropomòr-
fiques que poden ajudar a reconèixer
el finat, però, n'hi ha tants i amb les
dificultats burocràtiques que afegeix
el govern tailandès, que la impressió
és que la situació supera la inversió
d'esforços.

>A quines dificultats burocràtiques

et refereixes?
Tailàndia és un regne amb una idio-
sincràsia que determina molt els
procediments i la gestió política i Temple habilitat com a centre d’autòpsies.
social. La seva cultura i religió mar-
quen les directrius que les autori-
tats tailandeses imposen a les
internacionals i, en aquest context,
la comesa de la identificació de víc-
times topa amb aquesta dualitat de
poders. L'organització nacional,
amb un cap militar al seu davant,

Zona afectada pel terratrèmol.

4
 l’entrevista
Efectes del tsunami.

és qui decideix quan, quants i quins

cadàvers són els que es cedeixen a
les foranies. Així, sempre que l'estat
del cos ho permet i es determina
que es tracta d'un autòcton, són ells
i només ells els que executen la
identificació, relegant a les agències
estrangeres la resta de cadàvers.
Pauten molt el ritme de treball. De
fet, quan vam arribar a Krabi tot
just acabaven de tancar el temple
que allà s'hi havia condicionat, per
la qual cosa ens deien que havíem
d'esperar uns dies per a que ens
assignessin un de nou. Van decidir
enviar-nos a Phuket, ciutat en la
que s'estava construint el que havia
de ser el principal nucli de necròp-
sies del país, on es centralitzarien >Com us organitzàveu per treba- Allà la dinàmica de treball es basava
totes les intervencions forenses i llar-hi? en una cadena d'intervenció per sec-
identificatives, fins al moment dis- A Phuket l'Interpol hi havia instal·lat cions sobre els cadàvers. És a dir, els
perses al llarg de la geografia afec- l'IMC (International Management cossos, embolcallats en bosses nume-
tada i que havien anat sorgint de Center) o Centre Internacional rades i emmagatzemats en conteni-
forma improvisada. d'Identificació des d'on es coordinen dors frigorífics en la part posterior de
els diferents punts d'autòpsies locals les instal·lacions del temple, entraven
>Esperar l'obertura d'aquest nou i on es reben i centralitzen les dades en una concatenació de sales seqüen-
centre implicava estar inactius... que des d'allà arriben. Doncs bé, cials en les que cada especialitat,
Exacte. No podíem estar allà dies diàriament en aquest centre es cele- mèdica o no, practicava la seva part
sense fer res del què havíem anat a braven reunions en les que es repar- específica d'identificació. En una pri-
fer. És aleshores quan ens vam tia l'ordre del dia pels diferents mera fase el cadàver passava per la
assabentar que a Khao Lak, una equips de treball i es posaven en secció de lofoscòpia en la que jo hi
zona de les mes castigades pel tsu- comú les novetats que sorgien,..., treballava, per posteriorment traslla-
nami, a 250 quilòmetres al nord de com en una mena de briefing. I és dar-lo a l'aula contigua en la que els
Phuket, encara funcionava un d'a- així que cada dia ens desplaçàvem, odontòlegs, després els forenses i els
quests punts d'identificació locals i via terrestre, des de Phuket, on patòlegs extreien les dades pròpies de
amb molta activitat. És així que no finalment ens vam instal·lar, fins a la seva especialitat.
ens ho vam pensar i cap allà que Khao Lak, on de seguit vam posar fil Tot plegat era recollit en uns formula-
ens en vam anar. a l'agulla. ris d'identificació post mortem que

5
 l'Interpol havia dissenyat i que s'havien de remetre a l'IMC
de Phuket. Aquests formularis contemplaven el conjunt d'í-
tems identificatius que cada secció de treball havia emple-
l’entrevista

nat amb la informació obtinguda de cada cadàver

(empremtes lofoscòpiques, descripció física, marques bio-
gràfiques -cicatrius, tatuatges, pròtesis, ...-, efectes perso-
nals -rellotges, polseres,...-, informes patològics -rastres
d'intervencions quirúrgiques-, fitxa odontològica, mostres
d'ADN, etc). La recopilació de totes aquestes referències
del cos inert desconegut permetia muntar un trencaclos-
ques que, sotmès a confrontació amb la base de dades
ante mortem dels desapareguts que centralitzava l'IMC,
havia d'oferir un resultat positiu.

Contenidors refrigrerats. >Parlem de la teva funció específica dins de l'equip....

Jo estava integrat en aquest equip format bàsicament per
professionals d'especialitats mèdiques i la meva aportació,
com a únic policia del grup, es centrava en la necroidenti-
ficació lofoscòpica. La lofoscòpia és una tècnica d'identifi-
cació personal basada en l'examen de les crestes i socs
papil·lars de l'epidermis dels dits, els palmells de les mans
o les plantes dels peus, principalment, pel valor identifica-
tiu que tenen aquests dibuixos, ja que en cada ésser humà
són exclusius i immutables. La meva funció, doncs, era la
de recollir i revelar les empremtes anònimes dels cadàvers
que ens anaven servint amb les quals elaborar la fitxa de
necroressenya.

>Suposo que mai t'havies enfrontat a una missió d'a-

Trasllat de cossos a l’interior del temple.
questes dimensions abans,..., et va resultar especial-
ment difícil?
Home, evidentment aquí confluïen molts factors que endu-
rien qualsevol sensació que hagi pogut experimentar fins al
moment. Per una banda la intervenció en una gran catàs-
trofe en un país estranger, operant no en un laboratori amb
totes les eines i recursos al teu abast, sinó en unes condi-
cions totalment extraordinàries. D'altra banda el volum i
cadència de treball; no és identificar un mort, sinó cente-
nars i centenars que s'apilen en aquells contenidors refri-
gerats que comentàvem i que poc poden fer per aturar el
procés de putrefacció d'uns cossos ja força malmesos de
partida per l'efecte de la sobrehidratació.

>Com solucionàveu el problema?

Aplicant tècniques de regeneració per dessecar la dermis i
Equips d’identificació treballant. així recuperar el relleu papil·lar que permetés la lectura
lofoscòpica. Per a fer el trasplantament de l'empremta
fèiem servir pólvores negres en lloc de tinta, pel seu poder
absorbent sobre la pell que, sovint, s'havia desprès per l'ex-
cés d'aigua; finalment, es procedia a traslladar a un paper
adhesiu blanc la matriu així impregnada, donant molt bon
resultat.

>Després d'aquests 10 dies d'intensa dedicació, quina

El company Josep Lluís Rodríguez recuperant empremptes, juntament amb
Josep Arimany, cap de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.
conclusió final en trauries de l'experiència?
Més d'una. Per una banda comprovar que no som ni millors
ni pitjors que altres formacions policials qualificades com de
les més modernes i avançades del panorama internacional.
Suecs, suïssos o catalans, per la part que ens toca, emprem
tots les mateixes tècniques de necroidentificació lofoscòpi-
ques, els mateixos recursos, el mateix equipament i els matei-
xos procediments. Per altra banda, demostrar-nos que malgrat
ser una policia autonòmica sabem moure'ns a nivell interna-

6

Quiroscòpia.
cional i relacionar-nos sense complexes
amb les esferes ultra frontereres de més
envergadura, establint interessants con-
tactes que poden obrir el terreny a un
equip català per futures intervencions.
També resulta gratificant, i crec que
s'ha de valorar molt de cara al cos,
que per l'objectiu de la missió enco-
manada, provar la identitat d'una per-
sona anònima, l'aportació de les
nostres tècniques policials d'identifi-
cació de les que no participen la resta
de professionals de la medicina legal
involucrats en aquest fi, són el més
ràpid, el més econòmic i d'allò més
fiable. Pensem que qualsevol altre
mètode emprat resulta molt més car i
més lent. Si existeix una base de
dades amb la que comparar la identi-
ficació dactiloscòpica és, a més de
segura, immediata; mentre que, per
Fitxa de necroressenya.
exemple, l'analítica biogenètica s'ha
d'esperar, com a poc, una setmana i
els costos són elevadíssims.
>I a nivell personal, què és el que
més et va sobtar de tot plegat?
Un fet que em va cridar força l'atenció
és el tarannà de la població autòcto-
na. Malgrat haver sofert una calami-
tat tan colossal no havien perdut
l'empenta, el coratge per tornar a
recompondre la desfeta i, a més, a
fer-ho amb alegria. Tenen un caràc-
ter admirablement optimista, una
capacitat de superació que els
impulsa a treballar en la reconstruc-
ció de les infrastructures perdudes,
sense dilació, per recuperar la seva
principal font de riquesa, el turisme.
Em resultava sorprenent veure com
mentre tots treballàvem sota pressió,
l’entrevista
superats pel volum i l'angoixa d'a-
frontar-nos a tanta devastació, ells
no flaquejaven i es mostraven d'allò
més animats.
Però, personalment, dia a dia, era un
repte poder donar resposta ràpida i
efectiva a la nostra feina per poder
retornar quants més cadàvers millor a
les famílies respectives, ja que a la
pèrdua emocional se'ls afegeix l'eco-
nòmica. Pensem que fins que no pots
demostrar la mort del parent no tens
drets legals fins transcorreguts 5 anys
per beneficiar-te d'herències, assegu-
rances, etc. D'aquí, també, l'interès
dels diferents països afectats per agi-
litzar les identificacions.
D'altra banda, també val a dir que en
la feina diària, a nivell anímic, era
bastant dur enfrontar-se a la bossa
que contenia el cos de la víctima. En
el moment d'obrir la cremallera, més
allà d'escrúpols superables amb l'ex-
periència continuada i forçosa de la
dinàmica de treball imperant, era
especialment aspre descobrir sota
l'embolcall la misèria humana. Nens,
dones, cossos desfigurats i despos-
seïts de tot allò que els va fer perso-
nes. Malgrat la professionalitat amb
què intentes dur les coses, al cap i a
la fi, no pots evitar fer una reflexió
sobre la incertesa del futur i la impor-
tància del present, per si la vida et
sorprèn amb una cosa tan inimagina-
ble com que t'engoleixi una ona
gegantina.
■ Cristina Nualart i Claramunt
Àrea de l'Oficina del Portaveu
7
avui parlem amb...
Assumpta
Hernández
Cal trobar l'equilibri entre
els recursos que serien
òptims i els que són
realment necessaris
>Quina és la feina en global de la Subdirecció General
d'Administració i Serveis?
La feina principal és gestionar els recursos materials que el cos
de Mossos d'Esquadra necessita, per exercir correctament la
seva activitat. Aquests recursos són els econòmics, les infras-
tructures, el parc mòbil, la xarxa de telecomunicacions i la
resta de materials logístics. Des d'aquesta subdirecció també
s'impulsen les actuacions i programes destinats a millorar l'or-
ganització interna i es coordinen les competències que la
Direcció General de Seguretat Ciutadana té en l'àmbit de la
seguretat privada. Aquesta gestió va absolutament en paral·lel
amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra.
Per fer aquesta gestió la subdirecció s'estructura en 4 serveis
centrals i 7 serveis territorials d'administració, un per a cada
regió policial.
8
ASSUMPTA HERNÁNDEZ I ROCHE ÉS SUBDIRECTORA
GENERAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA DIRECCIÓ
GENERAL DE SEGURETAT CIUTADANA. LLICENCIADA EN
ECONÒMIQUES, LI AGRADA LLEGIR, PASSEJAR I ESTAR A
PROP DEL MAR.
AQUESTA ADMIRADORA DE MERCÈ RODOREDA DIU QUE
PER RES DEL MÓN S'ANIRIA DE LA SEVA CIUTAT,
BARCELONA, I TAMBÉ DIU QUE QUAN PUGUI LI
AGRADARIA TORNAR A ESQUIAR.
DES D'AQUESTES PÀGINES ENS EXPLICA QUIN ÉS EL DIA
A DIA DE LA SEVA FEINA QUE ESTA DIRECTAMENT
RELACIONADA AMB EL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.
>Dels diferents serveis que vostè dirigeix, quin és potser
el de més complexitat?
Tots tenen la seva complexitat, però, probablement la dificul-
tat més gran és gestionar els recursos econòmics i que, com
sempre, tenen un topall. El pressupost que s'aprova en el
Parlament de Catalunya a través d'una llei és limitat. Això vol
dir que quan s'elabora un avantprojecte amb un any d'antela-
ció cal fer-ho amb una bona planificació, que obliga a fer un
important exercici de reflexió sobre les activitats que es volen
fer a l'any següent.
El marc pressupostari públic és rígid i poc flexible davant els
canvis que es produeixen de l'entorn. Hi ha despeses que es
poden planificar, però, n'hi d'altres que són imprevisibles i són
precisament aquestes les que provoquen les disfuncions pres-
supostàries.
No hem d'oblidar que a l'Administració
si augmenta l'activitat, no augmentarà el
pressupost. Si augmenta la demanda o
l'oferta de serveis públics, les alternati-
ves que tenim són augmentar la produc-
tivitat, reduir costos, prioritzar despeses,
és a dir deixar de fer coses previstes o
negociar la dedicació de més recursos
econòmics, que sempre serà amb
càrrec a altres departaments de la
Generalitat de Catalunya.
>Quin és el procés i el camí que se
segueix des que s'elabora un projecte
fins que s'aprova definitivament?
La Direcció General de Seguretat
Ciutadana elabora un avantprojecte que
envia a la Secretaria General del
Departament d'Interior que, a la vegada,
consolida les propostes de totes les
Direccions Generals. Però el que passa
és que el departament té unes limita-
cions de creixement pressupostari que
venen marcades pel Govern i, ..., aquí,
ja hi ha una primer sedàs.
Després, d'aquesta primera negociació,
el Departament d'Interior fa una segona
amb el Departament d'Economia i
Finances, a qui li correspon elaborar l'a-
vantprojecte de Llei de Pressupostos per
presentar-lo a l'aprovació del govern,
que posteriorment l'eleva al Parlament.
A partir d'aquest moment en el
Parlament s'inicia un altre negociació
que és la que finalment dóna com a
resultat la llei de pressupostos de la
Generalitat.
>Suposo que a l'Administració hi ha
varis tipus de despesa...
Sí, podem dir que hi ha dos tipus de
despesa: una és la despesa recurrent i
per la qual es pot fer un previsió amb un
any d'antelació, com per exemple el
manteniment dels edificis, el del parc
mòbil o la xarxa de telecomunicacions.
L'altra despesa no prevista és la que
realment ho complica tot de veritat i és
quan apareixen les despeses sense pla-
nificar o hi ha possibles augments de
despesa per la creació de nous serveis o
noves unitats dins dels cos.
És aquí on és necessari dotar al cos
d'uns recursos materials que, a la vega-
da, porten un cost associat que no esta-
va previst i llavors hem de prioritzar
actuacions.
>En la seva feina, negociar, arribar a
acords i pactar ha de ser força habi-
tual...
Normalment s'ha de pactar perquè en
general quan el cos de mossos, com ja
he dit, inicia un servei o crea una nova
unitat, vol fer-ho, lògicament, amb les
millors condicions per obtenir els millors
resultats. És aleshores quan cal trobar
l'equilibri entre els recursos que serien
òptims i el que realment és necessari.
En aquest sentit el paper de la
Comissaria General Tècnica és impor-
tant perquè ens ajuda amb el seu conei-
xement operatiu a regular i a trobar
aquest equilibri del qual parlava abans,
entre el que és òptim i el que és neces-
sari.
En certa manera la Comissaria
General Tècnica fa d'intermediari
entre el cos de Mossos d'Esquadra i
l'Administració per tal d'optimitzar el
màxim tots els recursos.
>El seu servei nota també que ens
desplaguem per Barcelona?
Barcelona es nota... i molt, ja que tot és
més gran i, a més, cal afegir el proble-
ma que ha significat trobar i d'aconse-
guir els terrenys i equipaments adequats
per instal·lar-hi les comissaries.
Cal tenir en compte que és la primera
vegada que el cos de Mossos
d'Esquadra obre 10 comissaries a la
vegada i de la importància com la que
té la Regió Policial Metropolitana
Barcelona.
D'altra banda la pressió també ve
donada per l'efecte de la capitalitat i,
sobre tot, per densitat de població.
Això evidentment genera una singular
complexitat que no es pot oblidar.
Hi ha dies molt intensos on la pressió
per a nosaltres és forta, la mateixa
que també té el propi cos, estic con-
vençuda que això també es reconeix a
nivell intern.
>Que és el que més problemes li
genera de la seva feina?
Més que problemes, el que més greu
em sap és haver de dir que no a les
demandes. Però també està demostrat
que quan raones les coses i les expli-
ques la gent ho comprèn.
Considero que més que imposar les
decisions, cal raonar els motius pels
quals moltes coses no es poden tirar
endavant.
En aquest sentit, el desplegament a
Barcelona ciutat no és cap fet imprevisi-
ble però, tot i així, hi ha moments on
hem de modificar algunes situacions i
per això sovint és bo aturar-se i reflexio-
nar, ja que aquesta mateixa il·lusió, i
també les mateixes presses, ens poder
fer prendre decisions inadequades. Per
això crec que és molt important gestio-
nar correctament les incerteses que van
apareixen.
avui parlem amb...
Estic en una organització on les incerte-
ses es supleixen amb una gran dosi
d'il·lusió
Per això una de les meves responsabili-
tats és valorar la demanda i administrar-
la correctament.
He de procurar transmetre adequada-
ment i valorar si allò que ens dema-
nen, si aquella necessitat és real i no
és fictícia.
Possiblement dins del cos hi ha la per-
cepció que, massa sovint, es diu que no
a les demandes de recursos. Però
aquesta percepció també és normal.
Cal saber, però, que qualsevol deman-
da, per petita que sigui, s'ha de multipli-
car per més dels 9.000 mossos
d'esquadra que hi ha actualment i, clar,
això cal gestionar-ho adequadament.
>A llarg de la seva trajectòria profes-
sional de què i de qui ha après?
Jo vaig començar a Direcció General
l'Administració Local i això em va per-
metre conèixer a fons el món local.
Desprès vaig treballar al Gabinet Tècnic
d'Interior fins l'any 2001, d'on vaig arri-
bar a on estic ara a la subdirecció.
He après de persones que m'han ensen-
yat a ocupar-me i no preocupar-me, per
tal de, precisament, mantenir la calma
davant de situacions complicades.
També de persones que m'han ajudat a
negociar i arribar a acords el més posi-
tius possibles.
Però segurament treballar directament i
viure el desplegament dels mossos és
un fet molt engrescador i, a mi personal-
ment, em fa molta il·lusió.
He après molt del cos de Mossos
d'Esquadra, tant a nivell personal com a
nivell de gestió. Poder administrar una
estructura d'aquestes característiques és
tot un repte.
• Un llibre: “Cuentos para pensar”
• Un escriptor: “Pablo Neruda i Joan
Salvat Papasseit”
• Una escriptora: “Mercè Rodoreda”
• Una pel·lícula: “Esència de mujer”
• Un actor: “Al Pacino i Nik Nolte”
• Un actriu: “Meryl Streep”
• Que s'emportaria a una illa deserta:
“Mai no aniria a una illa deserta”
■ Pere Jané
Àrea de l'Oficina del Portaveu
9
 Tecnologies de la
l’article

Informació per a la
Gestió del coneixement
ENTRAT EL SEGLE XXI ENS TROBEM d'aprenentatge personal de cada El factor humà és l'únic recurs disponi-
IMMERSOS EN L'ANOMENADA individu i que, per tant, resulta ble capaç de tenir perspicàcia, pressu-
SOCIETAT DEL CONEIXEMENT. EN EL summament complicat, si no posar o inferir
MÓN DE LES ORGANITZACIONS, impossible, d'estructurar, d'emma- Per molt bons que siguin els sistemes
PÚBLIQUES O PRIVADES, EL CANVI gatzemar en dipòsits i de distribuir. d'informació i les bases de dades, per
HA ESTAT SUBSTANCIAL: ES Coneixement explícit: Contrària- més bones que siguin les investigacions
CONSIDERA QUE EL VALOR D'UNA ment al coneixement tàcit, és aquell en l'àrea d'intel·ligència artificial, fins
ORGANITZACIÓ ES TROBA EN EL SEU que es pot estructurar, emmagatze- avui no s'han aconseguit ordinadors que
CAPITAL INTEL·LECTUAL, MÉS ENLLÀ mar i distribuir. pensin com éssers humans, capaços de
DEL VALOR FÍSIC I COMPTABLE. EN prendre decisions basades en la sensibi-
AQUEST SENTIT, LES La gestió del coneixement implica litat. En aquest sentit, cal destacar el
ORGANITZACIONS INTEL·LIGENTS bàsicament el desenvolupament de la treball dels efectius de les àrees d'anàli-
SERAN AQUELLES QUE ESTIGUIN gestió estratègica d'àrees com la gestió si de la Divisió d'Informació DINF i la
CAPACITADES PER APRENDRE I de la informació, la gestió de la Divisió d'Investigació Criminal DIC.
CANVIAR CONSTANTMENT, ÉS A DIR, intel·ligència i la gestió de la documen-
AQUELLES QUE SÀPIGUEN tació, entre d'altres. CENTRE DE DOCUMENTACIÓ
GESTIONAR EL SEU CAPITAL El cos de Mossos d'Esquadra i, de Els sistemes d'informació són els centres
INTEL·LECTUAL O, DIT D'UNA ALTRE manera particular la Comissaria d'informació que recullen i organitzen els
MANERA, QUE SÀPIGUEN GESTIONAR General d'Investigació Criminal CGIC, documents. Quan s'adrecen a usuaris
EL SEU CONEIXEMENT. està utilitzant diversos programaris especialitzats, com és el cas del CME,
destinats a facilitar les tasques de ges- s'anomenen centres de documentació.
El concepte general de gestió del tió de la documentació (gestors de Els documentalistes de les àrees d'anà-
coneixement presenta dificultats en la bases de dades documentals) i de ges- lisi de la Divisió d'Informació i de la
seva definició. Sovint conceptes com tió de la informació i de la intel·ligència Divisió d'Investigació Criminal s'han pro-
dades, informació i coneixement s'uti- (eines d'anàlisi). En aquest article es posat, amb la creació del Centre de
litzen com a sinònims i resulta neces- descriuen breument aquestes tecnolo- Documentació CDOC de la CGIC, ges-
sari diferenciar-los. gies que tenen, com a darrera finalitat, tionar eficaçment la documentació poli-
Aquests conceptes es poden definir l'objectiu de crear coneixement organit- cial, és a dir, localitzar i recuperar els
de la següent manera: zacional. documents ràpidament i evitar les
Dada: Fet, noció o instrucció
representades sota una forma con-
vencional adequada per a una
comunicació, interpretació o pro-
cessament, ja sigui per mitjans
humans o mecànics.
Informació: Conjunt de dades
estructurades, dotades de signifi-
cat per al receptor d'aquestes.
Conjunt de dades estructurades
que donen a conèixer algun aspec-
te de la realitat i que serveixen per
augmentar el coneixement i orien-
tar els accions.
Coneixement : Informació que té
o assimila un individu o una orga-
nització i que li permet prendre
decisions i actuar.
Coneixement tàcit: Coneixement
que forma part de les experiències

10
còpies innecessàries i la pèrdua d'informació. El Centre de
Documentació vol ser també una font d'informació de refe-
rència en relació a la lluita contra el crim organitzat i el

l’article
terrorisme.
Bàsicament la documentació susceptible de ser emmagatze-
mada en el CDOC és d'explotació policial, és a dir, documents
com informes d'investigació i informació, notes informatives,
fotografies, enregistraments àudio i vídeo, pautes i guions de
conferències, presentacions i cursos, etc.
El Centre de Documentació utilitza pel seu tractament infor-
màtic les eines de DB/Text Webpublisher i DB/Text Works .
Aquests programaris constitueixen un sistema de gestió de
bases de dades documentals plenament integrat que permet
emmagatzemar, cercar i obtenir informació (text, multimèdia i
imatges) via web.
En relació al Centre de Documentació, DB/Text Works permet
als administradors l'edició registres, i DB/Text WebPublisher
permet als usuaris llençar consultes cap a les diverses bases
de dades documentals administrades per les divisions de la
Comissaria General d'Investigació Criminal.

ANALYST'S NOTEBOOK - IBASE

Els analistes de la Divisió d'Informació i la Divisió
d'Investigació Criminal efectuen el tractament de la informació
aplicant les tècniques d'anàlisi operatiu sobre les dades, esta-
blint els lligams i relacions entre persones, grups, fets, modus
operandi i d'altres característiques rellevants i confeccionant
els esquemes relacionals, temporals i de flux pertinents en
cada cas. Els resultats del tractament de la informació són
analitzats, identificant-ne els elements clau, de forma que per-
meten l'elaboració d'hipòtesis i recomanacions i la detecció de
noves tendències o canvis significatius en l'activitat criminal
organitzada.
Per realitzar aquestes tasques els analistes compten amb l'a-
juda del programari Analyst's Notebook i la base de dades
IBase.
L'Analyst's Notebook és un programa gràfic dissenyat per
capturar i representar la informació relacionada amb un deter-
minat anàlisi. Ofereix la possibilitat de representar la informació
de diferents formes, segons l'objectiu de l'anàlisi.
La presentació relacional permet representar les entitats (perso-
nes, vehicles, adreces, etc..) i les relacions existents entre elles.
La presentació temporal permet representar les informacions
en una línia de temps, la qual cosa facilita la interpretació i
l'estudi de quan van tenir lloc els esdeveniments, com per
exemple el flux de diners entre comptes bancaris o el flux de
trucades telefòniques.
Les presentacions gràfiques estan basades en els paràmetres
de configuració. Així doncs, només cal especificar una vegada
com volem veure les dades i, a partir d'aquí, podem treballar
amb gran volums de dades i representar-les gràficament de
manera automàtica, com per exemple representar els llistats
de tarificacions de trucades telefòniques.
IBase és una base de dades creada específicament com a
complement de l'Analyst's Notebook. Aporta la capacitat
d'emmagatzematge d'una base de dades i afegeix funciona-
litats molt importants pels analistes. Disposa de funcions de
recerca i selecció per qualsevol atribut d'una entitat i/o per les
relacions entre elles.
Una de les funcionalitats més importants d'aquesta base de
dades és la interacció existent amb l'Analyst's Notebook.
És possible representar gràficament les informacions de la
base de dades. També és possible guardar en la base de
dades les modificacions realitzades en un gràfic (molt útil per
poder guardar el resultat del tractament i anàlisi realitzat).
Aquesta base de dades respecta i facilita el mètode analític ja
que totes les informacions són referenciades amb el codi d'a-
valuació i amb el codi d'utilització, ambdós requerits i facili-
tats per EUROPOL en el intercanvi d'informació.
■ Comissaria General d'Investigació Criminal

11
el reportatge
I JORNADA DE DONA POLICIA
EL 20 D'OCTUBRE DE 2004 ES VA
CELEBRAR A L'ESCOLA DE POLICIA
DE CATALUNYA LA PRIMERA
JORNADA DEDICADA A LA DONA
POLICIA, AMB EL TÍTOL “PRESENT
I FUTUR DE LA DONA POLICIA EN EL
MÓN LABORAL DEL SEGLE XXI”.
L'OBJECTIU DE LA JORNADA ERA
OBRIR UN ESPAI DE TROBADA DE
DONES QUE COMPARTEIXEN UNA
PROFESSIÓ, PER ALGUNS
SINGULAR COM ÉS LA DE POLICIA,
AMB UNA TRADICIÓ MARCADAMENT
MASCULINA.
Aquesta jornada va ser organitzada per
la Comissió de la Dona del CME i hi van
assistir unes 280 persones entre
Mossos d'Esquadra i diferents policies
locals d'arreu de Catalunya.
L'Honorable Senyora Montserrat Tura,
Consellera d'Interior, va inaugurar la jor-
nada encoratjant a totes les dones en el
desenvolupament de la tasca policial, i
va constituir la primera taula juntament
amb el senyor Joan Mauri, director de
l'EPC, el senyor Joan Unió, major del
CME, el senyor David Piqué, comissari
del CME i la senyora Rosa Gubianes,
sotsinspectora del CME.
La consellera va iniciar el seu parlament
dient que poques coses podia explicar a
les dones policia que ja no sabessin,
afegint que era una professió especial i
necessària: “Ser dona a finals del segle
XX i principis del segle XXI, tenir una
carrera professional, fer-la amb rigor i
amb perspectives de futur, avui dia
12
no és una cosa gens fàcil per les
dones, ja que provenim d'una situa-
ció molt concreta, som diferents bio-
lògicament i sovint se'ns ha fet sentir
inferiors, però això ara ja està supe-
rat” va manifestar.
MONTSERRAT TURA:
Quan tinguem la
igualtat plena, no
farà falta fer
comissions de les
dones perquè serà
una normalitat
“La igualtat de drets i deures dels
homes i les dones representa un salt
extraordinari en la reorganització de
la nostra igualtat, però per molt que
diguin les lleis sobre la igualtat enca-
ra aquesta no s'ha produït”.
En la seva conferència va fer esment
que l'activitat policial no és solament
la capacitat física i la força muscu-
lar, és la intel·ligència, l'audàcia i el
compliment dels drets i deures que
estableixen les lleis.
Va afegir que “la presència de totes les
dones que hi ha actualment al Cos, és
un exemple per les persones que vin-
dran darrera i que nosaltres, les dones,
haurem obert un camí, recorregut per
les dones que fa 25 anys van iniciar
aquest projecte”.
Va remarcar que “sortosament ara hi ha
dones en llocs de comandament i exis-
teix una comissió de la dona”.
Va concloure felicitant a la Comissió de
la Dona, a totes les dones que van triar
la professió de policia i les va encoratjar
a seguir, encara que algú pensi que es
molt difícil compaginar aquest món, que
és un món desigual. “Quan tinguem la
igualtat plena, no farà falta fer comis-
sions de les dones perquè serà una nor-
malitat.
Només hi ha veritable igualtat si
aquesta igualtat es paritària, tenint en
compte que la societat és paritària per-
què la natura, la biologia va fer que fos
paritària sinó, no hi hauria una societat
organitzada”.
La següent ponència de la jornada va
anar a càrrec de la sotsinspectora
Rosa Maria Gubianes, la qual va
explicar que entre les tasques de la
Comissió de la Dona Policia del Cos
de Mossos d'Esquadra, s'ha treballat
per tal de conèixer quina era la situa-
ció de la dona policia dins de l'orga-
nització i poder aportar propostes de
millora.
Entre aquestes propostes va fer èmfa-
si en fer partícips a les dones d'aquest
cos i especialment a les dones
comandament, del projecte de des-
plegament que s'està duent a terme,
“assignant-los la confiança de des-
envolupar treballs de responsabilitat
en situació d'igualtat amb els
homes”.
D'altres propostes fetes des de la
Comissió de la Dona Policia van ser
canviar condicions vigents, com:
• Reducció de l'alçada mínima exigida a les dones pel
seu accés al cos. Mesura que es va aplicar l'any passat
i que va suposar la presència d'un 32 % de dones en la
17ena. promoció i d'un 28% de dones en l'actual promo-
ció de l'EPC.
• Creació d'un servei on les persones del cos de mossos
d'esquadra que siguin víctimes d'assetjament sexual
puguin denunciar els fets, amb garantia que seran escol-
tades i amb el nivell d'anonimat que es desitgi.
Així mateix puguin ser assessorades legalment i deriva-
des als serveis corresponents per rebre ajudes a nivell
mèdic o psicològic, si és que així ho requereixen.
• Elaboració d'un manual de bones pràctiques intern, i l'anà-
lisi de les conclusions de l'enquesta, sobre la situació de la
dona al cos, que es va realitzar a finals de l'any 2003 adre-
çada a aquest col·lectiu i aquesta vegada a un segment
representatiu d'homes.
A més el CME continua estant representat per la presidenta de
la comissió a la Xarxa Europea de Dones Policia en la qual,
durant l'any 2004, la Comissió de la Dona Policia ha partici-
pat en diverses activitats arreu d'Europa.
La comissió ha creat una pàgina de la dona-policia dins
d'Intranet del Cos i la realització d'aquesta jornada pretenem
que sigui un punt de trobada anual per a dones policia de
Catalunya.
La participació de la Rosa Gubianes va finalitzar convidant a
les participants perquè la jornada esdevingués un espai d'in-
tercanvi d'experiències, d'inquietuds, d'aprenentatge i de pro-
postes de futur i fent menció que en aquell dia, per fer-ho
diferent, les dones policia, eren la majoria.
La segona ponència va anar a càrrec de la Iolanda van de
Streek, presidenta de la Xarxa Europea de la dona policia, la
qual va explicar que a Europa es comparteixen les mateixes
inquietuds pel que fa referència a la baixa presència de dones
en els cossos policials i que això no ens ha de desanimar, ans
al contrari, ens dóna l'oportunitat de treballar conjuntament
amb els homes i millorar la qualitat del servei policial mitjan-
çant la igualtat entre sexes.
La jornada va continuar amb una taula rodona amb el títol “La
incorporació de la dona en els cossos policials” formada per
representants de cossos policials: Mossos d'Esquadra, Policia
Local, Cos Nacional de Policia i Guardia Civil on vam poder
escoltar l'experiència laboral de les dones en els diferents cos-
sos policials, el percentatge de dones existents i quines expe-
riències han viscut des de la seva visió de dones dins
d'un món estereotipat masculí.
La ponència de Magda Oranich, advocada i parlamen-
tària, amb el títol “La presència de les dones en llocs
de direcció i responsabilitat i pressa de decisions”
explicava, amb un to distès, la seva experiència en el
començament de la seva carrera professional ja que tots
el reportatge
els seus companys advocats, jutges i policies eren
homes. El tarannà animat i eloqüent de la ponent va
engrescar a tots els assistents.
Homes i dones som dife-
rents i hem de reivindicar
aquesta diferència però
ningú és inferior
També explicava com el pas del temps ha anat canviant una
mentalitat totalment adversa de la dona i el món laboral, i com
ha donat un tomb ja que en l'actualitat la majoria de jutges i
advocades comencen a ser dones.
Així mateix valorava molt positivament el camí que s'està fent
des de la policia catalana en la incorporació cada vegada més
nombrosa de la dona al Cos.
Més tard, la ponent senyora Angeles Amador , ex-ministra de
Sanitat, centrava la seva ponència en “Mujer y poder público”
que va significar una aportació molt important i destacada per
la finalització de la jornada.
El senyor Jordi Samsó , director general de Seguretat Ciutadana,
va cloure la Jornada felicitant i animant a les dones participants
a continuar realitzant la seva tasca amb entusiasme.
La presidenta de la Comissió de la Dona que organitzava l'acte,
la sots inspectora Rosa Gubianes, finalitzava amb les següents
conclusions obtingudes de les diferents ponències:
“Hem d'anar en compte, les dones, de no encasellar-nos en
determinades especialitats i perdre els valors que poden aportar
els homes en tots els àmbits de la professió policial.
És necessari per dignificar la professió de policia, que tan homes
com dones, modifiquem conductes que ens limiten en el nostre
desenvolupament professional.
És important que coneguem dels uns i dels altres les nos-
tres aptituds i actituds en la nostra professió per poder-nos
valorar?.
Homes i dones som diferents i hem de reivindicar aquesta
diferència però ningú és inferior.
Hem pogut veure en el dia d'avui que professions, històri-
cament enfrontades, policies i advocats, ara treballen con-
juntament alhora de normalitzar la presència de la dona en
els cossos policials i de reconèixer el valor afegit que hi sig-
nifiquen.
Va agrair al director de l'Escola de Policia el qual va valorar
molt positivament aquesta trobada perquè significa un inter-
canvi de coneixements i d'inquietuds entre els cossos policials
a Catalunya i aquest es va comprometre perquè aquesta jor-
nada es repeteixi l'any proper.
Degut a l'èxit i el bon acolliment de la jornada, la Comissió de
la Dona està preparant, per a finals d'any, les segones jorna-
des per celebrar el 20è aniversari de l'entrada de les dones
al cos, amb el títol: “Vint anys de presència de la dona al
cos de Mossos d'Esquadra” a les que tothom, homes i
dones, hi estan convidats
■ Rosa Gubianes
Sotsinspectora del CME
13
 SONS
telecomunicacions

I LA SEVA
IDENTIFICACIÓ
Pau Casals

Els sons ens poden ajudar a reconèixer objectes i perso-
nes. En el cas dels objectes, escoltant el só, sovint podem
distingir el material de que estan fets. Quan es tracta d'ins-
truments els identifiquem a partir del seu timbre.
Les persones, a més de la veu, emetem uns sons carac-
terístics, que provenen de determinats tics o de la forma de
caminar ..., que formen part de la nostra identitat.
Podem arribar a reconèixer qui toca un determinat instru-
ment musical pel sentiment amb que interpreta una
melodia.
El sistema auditiu és capaç tan de suprimir el registre d'al-
gú que no interessa, com de centrar-se en el d'algú que
interessa.
A més a més tots tenim filtres involuntaris deguts a la pèr-
dua d'audició i a la pròpia fisiologia, que eliminen certes
freqüències i provoquen la pèrdua d'informació.

L'OIDA NO ÉS SUFICIENT PER DETERMINAR LA

COMPOSICIÓ DELS SONS.
Els sons compostos es poden descomposar en una sèrie de
tons purs, cadascun amb la seva freqüència i amplitud, de
manera que en sumar aquests tons obtenim de nou el so
original.

Secció vertical dels organs fonadors

Les descripcions sobre la fonació que trobem en els diccio-

naris són d'aquest estil:

• “Activitat vocal de la laringe que consisteix en la vibració

Parts que componen el sistema auditiu
de les cordes vocals.”
• “Emissió de la veu o de sons articulats.”
• “Emissió de sons per la laringe.”
Però si volem estudiar els sons que genera la fonació, hem
de tenir en compte els nombrosos organs que intervenen
en la producció de les diferentes freqüències: cavitats
bucal i nasal, paladar, llavis, tràquea, cordes bucals, llén-
gua, faringe, essofag, ...

14

Com que no hi ha dues persones amb els organs fonadors
idèntics, no hi hi ha dues veus amb les freqüències iguals.
Dit amb unes altres paraules, no hi ha dues persones amb
el mateix timbre de veu.
UN SO PECULIAR: EL DE LA CAMPANA.
A la plaça Catalunya hi ha un rellotge que, per tocar quarts i
hores utilitza una soneria formada per varetes. La percussió
d'aquestes emet el so que, amplificat, se sent a través d'uns
altaveus. Dos músics experts en la matèria asseguraven que
el so provenia d'un joc de campanes afinades. Finalment es va
confirmar que aquest rellotge no disposa de cap campana.
A finals del segle XIX, es va dotar un campanar amb quatre
campanes. Una d'aquestes va ser refosa a meitat del S. XX i
segons un dels músics esmentats la seva nota era un Fa#3.
El seu timbre però, era diferent del de les altres així que es va
decidir d'estudiar el seu so.
ESTUDI FREQÜENCIAL DE LA CAMPANA.
Basant-nos en la transformada de Fourier trobem les fre-
qüències:
Representació espectral del so de la campana refosa.
telecomunicacions
Convertides a tons i comparats aquests amb els d'una
campana ben afinada veiem que tenen una composició
harmònica (timbre) diferent:3
Si comparem el perfil de les dues campanes, veiem que
també és diferent.
Fixemnos que la nota principal està unes cromes baixa
(una croma és la novena part d'un to), i que els harmònics
estan tots ells alts de to. La barreja d'aquestes freqüències
fa que la tonalitat del so que sentim sigui la mateixa amb
el que la impresió en escoltar-les per separat és que es
tracta de la mateixa campana.
Si les escoltem però una després de l'altre, desseguida ens
adonem que tenen timbres diferents. És a dir, tot i que la
nota que sentim en un primer moment és la mateixa, ana-
litzant el seu so, veiem com cadascuna te la seva pròpia
identitat.
Des del punt de vista policial, l'anàlisi de les freqüències
que generen els sons provinenets de la fonació, ens pot
ajudar a determinar la identitat.
Si partim de diferents converses enregistrades i volem
saber si les ha efectuat una mateixa persona, haurem de:
• digitalitzar el senyal dels enregistraments
• buscar fonemes coincidents per poder fer la comparació
• comparar les formes d'ona d'aquesta fonemes
• analitzar i comparar les freqüències que componen
aquests sons
L'estudi i el coneixement de les tècniques o dit en altres
paraules, la formació contínua, la inter-rel·lació entre les
diferents unitats i la divulgació, són capdals per avançar en
la societat del coneixement.
■ Joan Fondevila
Gabinet de Telecomunicacions
15
 L'ordenació del sistem
legislació

de seguretat pública d
1. INTRODUCCIÓ

Sens dubte, l´aprovació de la Llei 4/2003, de 7 d´abril,

d´ordenació del sistema de seguretat pública a Catalunya
ha constituït un pas decisiu en la construcció d´un autèn-
tic sistema de seguretat pública a Catalunya, el qual pre-
tén vertebrar d´una forma coordinada i eficaç les diverses
relacions entre les diferents administracions públiques
catalanes que tenen atribuïdes competències en matèria
de seguretat.

Amb aquesta finalitat, s´estableixen els mecanismes de

coordinació, cooperació i accés unificat a la informació i
suport entre tots els cossos policials que operen a
Catalunya, així com els canals de participació ciutadana en
les polítiques de seguretat. El fonament i la última ratio
d´aquesta regulació resideix en el mandat constitucional
que efectua l´article 104, el qual atribueix a les forces i
cossos de seguretat la missió de protegir el lliure exercici
dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana.

L´apropament del sistema

de seguretat a la ciutadania

2. PRINCIPIS REGULADORS DE LA LLEI

La Llei distingeix dos tipus de principis reguladors de la

seguretat pública: els generals i els de relació entre admi-
nistracions. Aquesta distinció queda reflectida formal-
ment mitjançant la seva enumeració en dos articles
diferents.

Els principis generals s'ubiquen en l'article 2 del capítol I,
relatiu a les disposicions generals i determinen les bases per
les quals s'inspira el sistema general de seguretat pública de
Catalunya. Des de la necessitat de crear una policia de pro-
ximitat amb els ciutadans fins a la d'adequar el servei públic
de seguretat a la demanda social, tots aquests principis es
fan ressò de la necessitat de respectar, en primer lloc i de
manera fonamental, l'apropament del sistema de seguretat a
la ciutadania. A més, l'article 2 determina altres principis
que serviran per concretar aquest apropament al ciutadà.
Així, cal enumerar la descentralització dels serveis públics i
la transparència i informació als ciutadans.
En aquest mateix grup, també s'hi inclouen aquells prin-
cipis que fan referència al bon funcionament de l'admi-
nistració. És per aquesta raó que s'enumeren els principis
d'eficàcia de l'acció pública, d'eficiència en l'assignació
de recursos i mitjans, de planificació i avaluació de les
actuacions, de proporcionalitat de la intervenció pública,
de corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i
administracions i de coordinació i cooperació entre auto-
ritats, administracions i serveis. Cal senyalar que el prin-
cipi de prevenció dels riscs i de les amenaces és, en el
fons, la clau de volta i un dels objectius principals de
qualsevol sistema de seguretat. Cal remarcar que mitjan-

16
ma
de Catalunya
çant aquest principi es determina
clarament l'obligatorietat de mante-
nir un sistema de seguretat en el
qual predomini la prevenció per
sobre de la reacció.
Pel que fa al segon grup de principis,
els de relació entre administracions,
s'ha de dir que queden inclosos en l'ar-
ticle 21 del capítol IV, relatiu a les rela-
cions entre administracions i que
especifiquen aquells principis que han
(PART 1)
de respectar les diferents administra-
cions amb competències sobre segure-
tat pública quan es relacionen entre
elles. Així de manera indiscutible, les
administracions que actuïn dins del
camp de la seguretat pública hauran de
respectar els principis de col·laboració i
cooperació, de respecte de l'exercici de
les competències de les altres adminis-
tracions, de lleialtat institucional, de
informació recíproca i coordinació en
l'actuació i en la prestació de serveis.
3. ESTRUCTURA DEL SISTEMA
DE SEGURETAT DE CATALUNYA
legislació
Respecte a l´estructura del sistema de
seguretat a Catalunya, la Llei defineix un
nou sistema d´autoritats en matèria de
seguretat. En aquesta nova configuració
adquireix una especial importància la
figura de l´alcalde, el qual adquireix la
condició d´”autoritat superior” en matè-
ria de seguretat. Tanmateix, tenen la
condició d´autoritats en matèria segure-
tat els delegats territorials del Govern i
les persones titulars d´òrgans del depar-
tament amb competències en matèria
de seguretat o dels ajuntaments, que
per atribució legal o per delegació
expressa del conseller o l´alcalde exer-
ceixin les funcions corresponents en la
matèria.
En el context policial actual, a Catalunya
s´ha de distingir entre la policia de les
institucions pròpies de Catalunya
(Policia de la Generalitat-mossos
d´esquadra i les policies locals), i els
cossos i forces de seguretat de l´Estat.
Les relacions entre les primeres, és a dir
Policia de la Generalitat-mossos
d´esquadra i les policies locals, es sub-
jecta als principis que inspiren el propi
sistema de seguretat i s´articula a tra-
vés dels convenis de coordinació i
col.laboració subscrits entre aquests.
Cal destacar que aquests convenis no
només es realitzen en les zones en les
que la Policia de la Generalitat-Mossos
d´Esquadra encara s´ha de desplegar
territorialment en substitució del Cos
Nacional de Policia i Guàrdia Civil, sinó
també en aquelles altres en què ja ha
finalitzat el desplegament. A través
d´aquests convenis s´estableixen les
bases del sistema i es delimiten les fun-
cions entre els cossos policials, així com
els aspectes operatius per tal de fer
efectives les funcions policials i assolir
un sistema de seguretat global i eficaç.
Pel que fa a la coordinació entre la
Policia de la Generalitat-Mossos
d´Esquadra i les forces i cossos de
seguretat de l´Estat, aquesta s´articula
a través de la Junta de Seguretat de
Catalunya.
En els municipis que hi hagi policia
local hi haurà d´haver una junta local
de seguretat, la qual operarà com a
òrgan col.legiat de col.laboració i coordi-
nació general dels diversos cossos de
policia i altres serveis de seguretat que
operen en llur territori. De facto, aques-
tes es constitueixen com a autèntics
òrgans de coordinació executius en el
territori. Com a novetat, la Llei atorga
17
 El principi de
prevenció dels
legislació
riscs i de les
amenaces és, en
el fons,
la clau de volta i
un dels objectius
principals de
qualsevol sistema
de seguretat
un caràcter executiu als acords de la
Junta Local de Seguretat. En el si
d´aquestes juntes locals de seguretat
es crearà la mesa de coordinació ope-
rativa, com a òrgan permanent i esta-
ble de coordinació i de cooperació
entre els cossos policials i serveis de
seguretat al municipi, la qual tindrà
com a funcions principals executar els
acords de la Junta Local de Seguretat,
assegurar l´intercanvi d´informació i
coordinació entre els cossos i serveis
de seguretat, així com l´elaboració de
les propostes en plans de seguretat.
El sistema de seguretat a Catalunya
també està integrat per altres serveis,
públics o privats de seguretat i òrgans
de coordinació i planificació en els dife-
rents nivells territorials que intervenen.
Aquest sistema es caracteritza fona-
mentalment per una descentralització
funcional i territorial de les polítiques en
matèria de seguretat que tenen encoma-
nades les diferents instàncies que inter-
venen en el procés, des de la seva
elaboració fins a l´execució.
Òrgans que crea la Llei
Com a novetats destacades de la
Llei cal citar la creació “ex novo”
del Consell de Seguretat de
Catalunya, la Comissió del Govern
per a la Seguretat, la Comissió de
Policia de Catalunya, i les
Comissions Regionals de Seguretat.
El Consell de Seguretat de
Catalunya actua com a òrgan con-
sultiu i de participació superior a
Catalunya en matèria de seguretat.
A banda de la seva composició
compta amb la participació de
representants específics de la
Comissió de Protecció Civil de
18
Catalunya, de la Comissió Catalana
de Trànsit i Seguretat Viària, de la
Comissió contra la Violència en
Espectacles Esportius, del Consell
Assessor d´Espectacles i Activitats
Recreatives i del Consell de
Coordinació de la Seguretat Privada, i
representants de la Comissió de
Control dels Dispositius de
Videovigilància. És important desta-
car que encara no s´ha aprovat el
reglament intern que preveu la llei i
que és necessari per al seu funcio-
nament.
També és destacada la figura de la
Comissió del Govern per a la
Seguretat, la qual ha de coordinar
les actuacions que es duguin a
terme en els departaments compe-
tents en les matèries de seguretat
pública, immigració, justícia, pro-
tecció de menors, violència de
gènere, serveis socials, sanitat,
educació, indústria, comerç, con-
sum, turisme, medi ambient, eco-
nomia i finances. La comissió s´ha
de reunir per conèixer el Pla General
de Seguretat de Catalunya que
Aquest sistema es
caracteritza
fonamentalment
per una
descentralització
funcional i
territorial de les
polítiques en
matèria de
seguretat que
tenen
encomanades les
diferents instàncies
que intervenen en
el procés
aprova el Govern, i que integra les
previsions generals de riscs, actua-
cions i mitjans, inclosos els de
seguretat privada, en matèria de
seguretat ciutadana, emergències,
seguretat viària i altres que afectin
la convivència ciutadana i la segu-
retat de les persones i béns a
Catalunya.
La Llei també contempla la figura
de la Comissió de Policia de
Catalunya, com a òrgan col.legiat
consultiu superior en matèria de
coordinació entre la policia de la
Generalitat-Mossos d´Esquadra i
les policies locals a Catalunya. De
fet, aquest òrgan substitueix l´anti-
ga Comissió de Coordinació de les
Policies Locals, prevista a l´article
16 de la Llei 16/1991, de 10 de
juliol, de les policies locals, la qual
era el màxim òrgan consultiu en
matèria de coordinació a nivell local
i li corresponia emetre informes
sobre els projectes de coordinació
que havien de ser sotmesos a
l´aprovació del Consell Executiu, ja
que amb l´actual Llei d´ordenació
del sistema de seguretat pública,
concretament la disposició deroga-
tòria primera, es deroga l´esmentat
article 16 de la Llei de policies
locals.
Respecte als municipis d´una matei-
xa regió policial, aquests s´han
d´integrar en una Comissió Regional
de Seguretat. Recordem que la Llei
defineix les regions policials com a
l´agrupació de diverses àrees bàsi-
ques policials (unitat mínima, geogrà-
fica i poblacional, dotada d´uns
serveis bàsics per a l´atenció primària
de les demandes de prevenció, segu-
retat ciutadana, control del trànsit i
investigació del primer nivell),
d´acord amb els criteris del Pla terri-
torial general de Catalunya. La pròpia
Llei estableix que per raons d´eficièn-
cia es podrà establir per decret una
altra agrupació territorial de municipis
per formar una comissió. D´entre el
conjunt de funcions que té assigna-
des, cal destacar l´elaboració del Pla
de seguretat regional. El Govern ha
d´aprovar, per decret, la normativa
general sobre organització i funciona-
ment de les Comissions regionals de
seguretat.
■ Òscar Roca i Safont
Eulàlia Badell i Amat
Imma Garrós i Font
Facultatius del cos de Mossos
d´Esquadra adscrits al Servei
d´Administració de les Unitats
Centrals

PAT 2005,
la Regió Policial Metropolitana Nord
rebaixa les xifres de mortalitat de
trànsit en els primers mesos de l'any
EL PLA D'ACTUACIÓ DE TRÀNSIT,
PAT 2005, DE LA REGIÓ POLICIAL
METROPOLITANA NORD ÉS
L'OPERATIU AMB QUÈ VA SER
RECONVERTIT EL PRECEDENT RAMN
2004, DISSENYAT PER A LA
REDUCCIÓ DELS ACCIDENTS A LA
REGIÓ DESPRÉS DEL PRIMER ANY
DE LA CREACIÓ DE L'ART EN
AQUEST TERRITORI, I QUE HA
ACONSEGUIT FER CAURE L'ÍNDEX
DE MORTALITAT DE LES
CARRETERES MÉS CONFLICTIVES
EN MÉS D'UN 82 %, EN ELS TRES
PRIMERS MESOS DE L'ANY.
EL PRECEDENT
Una regió policial com la Metropolitana
Nord que suporta un dels més comple-
xes i conflictius entramats viaris de
Catalunya necessitava un pla de xoc
integral que traduís la inversió d'esforços
en el control del trànsit en efectes més
complaents. Combatre la sinistralitat
prenia tot el protagonisme, però la
pròpia multiplicitat de requeriments
emergents ofegava qualsevol expecta-
tiva de prevenció durant aquell primer
any 2003, en què la nova ART
Entre el 1r
trimestre del 2001
i el del 2005 hi ha
una reducció de
mortalitat del
82’92%
finestra oberta
Metropolitana Nord començava a fun-
cionar com a tal.
“Molta feina i pocs resultats”, lamen-
ta F. Xavier Carabasa, cap de
l'ARTMN. Calia un canvi d'estratègia,
un factor de conversió entre la reacció
i la prevenció. Així naixia l’operació
RAMN 2004 per a la Reducció
d'Accidents de la RP Metropolitana
Nord, la filosofia de la qual ha estat
revalidada amb el nou PAT 2005, el
qual ja està sent aplicat de nou,
enguany, amb uns bons resultats
indubtables. De fet, si el RAMN ja va
demostrar que va aconseguir davallar
l'any passat un 20% el nombre de
morts a les vies tractades, en els tres
primers mesos del PAT, la reducció ha
estat del 66%.
El RAMN, com el PAT 2005 després,
s'erigia amb el precepte de la màxima
optimització dels recursos de la regió
policial, focalitzats cap a aquest
19
 objectiu. Un objectiu de tots, per a tots, un front comú que Per primera vegada 98
havia d'implicar tant als especialistes del trànsit com la
dies consecutius sense
finestra oberta

resta de forces integrants regionals.

L'ESTRATÈGIA cap mort al Vallès

La maniobra virava cap a la concentració de mitjans sobre
les vies reconegudes com a més perilloses. Per això, calia
Oriental des de que el
determinar quines eren aquestes vies i la millor manera de
condensar-hi les eines de què es disposava. Es feia neces-
CME va assumir el control
sari un metòdic estudi que, prescindint de causes circums- de trànsit
tancials, dictés una classificació de les vies que
enregistraven, tan quantitativa com qualitativament, els
accidents més greus. En aquesta fita, va resultar de capi-
tal importància la participació dels responsables de tots i totes hores, practicant tot tipus de controls, d'alcoholèmia,
cadascun dels Sectors de Trànsit, els quals, des d'una pers- de ràdar, de cinturó,..., és una sensació de presència cons-
pectiva més propera a la problemàtica concreta dels seus tant i absoluta que impedeix al conductor relaxar-se, ja que
recorreguts, abocaren informació i propostes claus per al en tot moment una o altra patrulla li recorda que hi som
disseny del programa d'atac. allà”, valora el sots inspector Carabasa.

TOTS HI PARTICIPEN
Patrulles de Nivell 1 de les diferents ABPs de la regió
donen cobertura als requeriments i accidents de menor
rellevància, permetent que les de Trànsit quedin allibera-
des per concentrar-se, només, en aquells més greus i en el
treball corrector dels patrullatges i controls preventius. “Es
tracta de multiplicar el potencial de dotacions disponibles
per assistir als esdeveniments eventuals, sense perdre
efectivitat en la lluita per evitar el sinistre, que al cap i a la
fi és del què es tracta”, diu Carabasa.

En la distribució d'aquestes tasques pren protagonisme la

Sala Regional de Comandament la qual, compromesa,
també, en la consecució d'aquests objectius, hi participa
Xavier Carabasa i Xavier Pérez, cap i sot cap de l'ARTMN , impulsors de l'operatiu. racionalitzant l'assignació de patrulles lliures. En aquest sen-
tit, davant de les eventualitats del trànsit que sorgeixen, la

Durant el 2004 es va Sala regional.

reduir la mortalitat al
Maresme un 62,96%

D'aquest estudi sorgeix el rànquing de vies més conflictives

de la regió, sobre les quals es va marcar una estratègia
d'actuació preferent: AP-7, B-30, C-58, B-142, C-155, C-
16 i C-59 (Sector Sabadell), l'AP-7, C-33, C-17, C-35, C-
251, BP-5002 i BV-5001 (Sector Mollet), i C-32, C-31,
B-20, i N-II (Sector Mataró). Aquestes vies de comunica-
ció són tractades en cicles de quatre setmanes, durant tres
mesos, conformant així fases de dotze setmanes, durant
les quals és dóna cobertura a totes les vies assenyalades
d'un sector. Val a dir que, en funció de l'evolució de l'acci-
dentalitat experimentada, les vies de tractament preferent
es van modificant al llarg del temps. Això es deu a una
constant anàlisi dels resultats i a la flexibilitat del disposi-
tiu, la qual cosa permet guanyar en eficàcia.
Així, i basant-se en una política de saturació, aquest pla
possibilita, durant tota una setmana, circumscriure la vigi-
lància del trànsit a una sola d'aquestes carreteres. “La per-
cepció dels usuaris d'aquella via és que veuen mossos a

20

Nivell 1.
Sala organitza els efectius amb una
sèrie de pautes marcades que prioritzen
aquesta filosofia de treball: respectar al
màxim els serveis planificats de control
i punts estàtics, sobre tot els que es tro-
ben sobre la via d'actuació preferent.
És així que la Sala valora quins recur-
sos mobilitza per donar resposta,
sense interrompre els dispositius del
PAT: agilitzar el Nivell 1 per incidèn-
cies viàries menors -accidents amb
resultat de danys-, relativitzar la
urgència de certs requeriments -per
exemple aixecar una immobilització-,
reservar la intervenció de les Xenon
per les seves funcions d'atestats i, en
darrera instància, la Sala sempre pot
sumar-se com un assistent més a dis-
tància, tant de l'usuari - consells de
seguretat vial fins a l'arribada del
patrulla-, com dels pentax -control de
l'evolució de l'accident per càmeres,
calibrant els nivells de risc i necessi-
tats reals de recolzament-.
“Quan el conductor arriba a tenir una
sensació d'observació intensiva, de
control inflexible i perseverant sobre
la seva actitud al volant, és quan
comencem a ser realment eficaços”,
afirma Carabasa. És per aquest motiu
que una de les principals directrius
que contempla el pla és la d'accentuar
els punts de vigilància de trànsit, tant
estàtics com dinàmics, fent servir els
instruments que en aquesta direcció
són els més escaients. “Les patrulles
amb motocicletes són, potser, la imat-
ge més íntimament lligada al control
del trànsit, per la qual cosa ubicar-les
en posicions estratègiques, com con-
fluències viàries i rotondes, aconse-
gueix aquest efecte d'estar sempre
amatents sobre el correcte desenvolu-
pament de la circulació”, afegeix el
sots inspector. D'altra banda, reforçar
els recorreguts de patrulles no logoti-
pades per a fer major incidència en
les infraccions més greus és una con-
tribució més a l'essència del PAT, que
és reduir l'accidentalitat.
Però intensificar la pressió sobre la via
o vies catalogades de conflictives s'ha
de poder fer tant quantitativament,
multiplicant el número de controls
ordinaris, com qualitativament, mun-
tant macrocontrols de gran capacitat
d'intervenció. Per això fan falta efec-
tius. És aquí on l'auxili de les ABPs i de
l'ARRO fa possible aquesta premissa.
La valuosa contribució d'aquest contin-
gent permet l'organització sistemàtica
de grans dispositius de ràdar, d'alcoho-
lèmia o de transports, on la presència
uniformada d'aquests agents esdevé,
de per sí, un element dissuasori i d'im-
primació de seguretat. La possibilitat,
també, d'incrementar el nombre de
tota mena de controls de trànsit sobre-
dimensiona, a més, la perseguida sen-
Control de trànsit amb l’ARRO al fons donant suport
sació d'ubiqüitat dels mossos que vet-
llen per una circulació més segura.
finestra oberta
UN ÈXIT DE TOTA LA REGIÓ
I sí. Tot plegat ha demostrat reduir
accidents, ha evitat morts. El sots ins-
pector F. Xavier Carabasa recorda que
“podem estar satisfets pel que respec-
ta a la tendència, clarament a la
baixa, però no pels resultats, ja que
mentre hi hagin víctimes mortals a les
carreteres, la nostra tasca restarà
incompleta”. Malgrat això, el pla ha
aconseguit ensorrar les xifres de morta-
litat a les carreteres on s'ha aplicat i
aquest és un èxit de tota la regió. Des
de les propostes als efectes finals hi
ha, però, el treball del molts mossos
que han fet possible el reeiximent d'a-
quest programa dirigit a aquest objec-
tiu inqüestionable. Si la seva feina ha
fet que un conductor afluixi l'accelera-
dor, que un ocupant es cordi el cinturó,
que un begut abandoni el volant o que
un nen viatgi subjecte a una cadira
homologada, s'han salvat vides.
És per això que des d'aquest modest
escrit es vol reconèixer la implicació i
la dedicació de cada agent, sigui
quina sigui la seva adscripció de tre-
ball i categoria, que ha fet possible
obtenir aquests resultats tan satisfac-
toris que, més enllà dels números, es
tradueixen en el sa orgull que alimen-
ta la vocació servicial d'uns bons pro-
fessionals que procuren per la
seguretat dels altres.
■ Cristina NUALART i CLARAMUNT
Àrea de l'Oficina del Portaveu
 per Joaquim Estrada
i Vilaseca
diari de les regions
Detingut a Barcelona un dels capos de la màfia napolitana
SOBRE ELL PESAVA UNA ORDRE DE CRIDA I CERCA INTERNACIONAL EMESA DES DE NÀPOLS
U
na informació que va arribar als
Mossos de Barcelona situava a un
dels caps d'un clan mafiós amb
persones de la seva confiança a la zona
del Port Olímpic de Barcelona. Sobre
Raffaele A. pesava una ordre de crida i
cerca internacional emesa pel Jutge
d'Investigació Preliminar del Tribunal de
Nàpols, per la qual es sol·licitava la seva
extradició a Itàlia. A aquest integrant de
la màfia se'l considera l'organitzador i el
líder de l'associació il·lícita de coneguda
com a "Scissionisti" o "Spagnoli", que
forma part de l'entramat de la camorra
napolitana. Els “Spagnoli” són una escis-
sió d'un altre clan anomenat “Di Lauro”
amb què manté una guerra oberta pel
control del tràfic d'estupefaents a Nàpols
i que ha causat més de cinquantena de
morts des de setembre de 2004.
Identificat l'autor de 10 robatoris a
establiments comercials de La Jonquera
L
a zona fronterera de la Jonquera
havia estat l'escenari d'un seguit de
robatoris amb força a establiments
comercials. Agents de la Unitat
d'Investigació de la comissaria de
Figueres investigaven l'autoria dels roba-
toris, la major part dels quals havien tin-
gut lloc els darrers mesos a La Jonquera.
Les diverses gestions efectuades durant
la investigació van fer recaure les sospi-
tes en un home de 28 anys veí de
Montpeller (França) que ja havia estat
detingut el passat mes de novembre per
robatoris de les mateixes característiques
i en una zona d'actuació molt similar.
Les indagacions van possibilitar que els
investigadors establissin el procediment
22
Un cop comprovada la identitat de
Raffaelle A es va posar en marxa un
operatiu policial que va acabar amb la
seva detenció junt amb altres 5 perso-
nes més també de nacionalitat italiana
La Màfia: un fet creixent a l'estat espanyol
Molts ciutadans del nostre país quan
pensen en la màfia ho fan com un
fenomen allunyat de casa nostra i
inclús en ocasions li troben un cert
regust de mite molt alimentat per les
trames de grans produccions cine-
matogràfiques com El Padrino. Però
el cert és que la màfia italiana -junt
amb els clans colombians del gran
tràfic internacional d'estupefaents- té
al darrere seu una història marcada
pels suborns, les extorsions, els
assassinats i una influència directa
en la vida social, judicial i política a
Itàlia que ha tingut com a resultat
una terrible i de vegades èpica lluita
de magistrats i d'altres estaments de
la societat que s'hi han enfrontat
com han pogut. I que ha tingut com
a resultat fets tant impactants com
l'assassinat del jutge Giovanni
Falcone, que havia processar més de
100 caps de la camorra italiana.
Però les màfies, tant de temps alie-
habitual que el detingut duia a terme:
llogava i, en d'altres ocasions, sostreia,
una furgoneta a França que li servia per
transportar les mercaderies sostretes.
Després escollia una zona d'aparcament
a la comarca de l'Alt Empordà on la dei-
xava amb tot el material sostret.
La furgoneta feia la funció de magatzem
al qual acudia cada vegada que un com-
prador li demanava un dels productes
que ell havia ofertat prèviament, la carre-
gava amb el material que necessitava i el
portava al comprador.
Els mossos van poder constatar que el
material sostret a la demarcació de
Girona, el venia a França.
Després d'aquesta primera detenció, una
d'entre 19 i 42 anys vinculats a la màfia
napolitana. En el moment de la deten-
ció, tots els detinguts van oposar resis-
tència però van poder ser neutralitzats
sense problemes ■
nes al nostre dia a dia i a la nostra
realitat delictual, estan prenent un
creixent protagonisme des de fa uns
anys sobretot a la Costa del Sol, on
s'han instal·lat grups mafiosos dels
països de l'est principalment, que
han aprofitat una conjuntura favora-
ble pel que fa al tema de l'especula-
ció immobiliària i la facilitat per
blanquejar capitals i que comencen
a oferir episodis aïllats fins ara
inèdits com el que va passar fa uns
mesos a Marbella on un perruquer i
un nen petit van ser acribillats a trets
en un incident entre integrants de
grups mafiosos. La por a que aquest
tipus d'incidents passin de l'anècdo-
ta a la quotidianitat plana sobre els
responsables polítics i policials. I
també a casa nostra, cal estar alerta
perquè aquests grups mafiosos no hi
trobin terreny abonat per operar amb
la sensació que gaudeixen de certa
impunitat.
sèrie de noves denúncies de les mateixes
característiques van tornar a alertar els
mossos del Grup d'Investigació de
Figueres que els va portar de nou a rela-
cionar el mateix home de 28 anys com
l'autor dels delictes.
El modus operandi d'aquesta segona
tongada de robatoris era gairebé idèntic
al que ja havia utilitzat la tardor anterior,
amb l'única diferència que aquesta vega-
da s'emportava el material sostret cap a
França amb la furgoneta en lloc de dei-
xar-la aparcada.
Un càlcul aproximat del material sostret,
preferentment licors i tabac, xifrava en
vora els 600.000 euros el valor total d'a-
quests articles ■
Tres detinguts a Canet de Mar

diari de les regions

per clonar targetes en caixers automàtics
EL JUTGE VA DECRETAR L'INGRÉS A PRESÓ DELS 3 DETINGUTS

U
n control rutinari de carretera va
possibilitar que en l'escorcoll que
es va fer d'un dels vehicles s'hi
trobés un aparell que va semblar sos-
pitós las agents. Un cop analitzat
aquest estri es va determinar que ser-
via per copiar bandes magnètiques de
targetes de crèdit.
Aquesta actuació policial feta a finals
de l'any passat, va posar en marxa una
investigació que ha conclòs el mes de
febrer.
De la investigació es va despendre que
l'aparell s'instal·lava fraudulentament
en caixers automàtics. Els falsificadors
aconseguien copiar les dades de les
targetes bancàries dels clients i emma-
gatzemar, a partir d'un segon disposi-
tiu, el pin o número d'identificació
personal que introduïen.
Aquest mecanisme tecnològic va ser
utilitzat, a principis de febrer, en una
entitat bancària de Mataró. Amb la
informació obtinguda es van fer dupli-
cats de les targetes originals que van
ser utilitzades per robar diners dels
comptes en diversos caixers de
Madrid.
Els falsificadors, tres persones d'origen
búlgar amb domicili desconegut, s'a-
llotjaven en una pensió de Canet de
Mar, l'habitació de la qual va ser escor-
collada per mitjà d'una autorització
judicial. Els agents van trobar la infras-
tructura informàtica i tecnològica sufi-
cient que provava que els integrants
d'aquest grup clonava documents amb
finalitat de lucre de manera fraudulent.
Van ser detinguts com a autors dels
delictes de fabricació i tinença d'útils
per falsificar, falsificació de moneda i
efectes timbrats i robatori amb força.
En el moment de la detenció els
Mossos d'Esquadra de Mataró i del
Vallès oriental ja havien rebut 5
denúncies atribuïdes a l'acció d'a-
quest grup ■

Desmantellada una banda internacional especialitzada

en robatoris silenciosos i assalts a empreses a tot l'estat
EL JUTGE VA DECRETAR L'INGRÉS A PRESÓ DELS 3 DETINGUTS

U
n grup criminal organitzat que operava a tot l'estat
espanyol va quedar desarticulat el mes de gener des-
prés d'una complexa investigació de L'Àrea Central
Operativa de Criminalitat Local especialitzada en assalts a
empreses i robatoris silenciosos en domicilis privats, amb la
detenció de deu dels seus membres que actuaven a tot l'estat
espanyol.
Tot i que el nucli de l'organització se situava a Catalunya, a les
comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme, el
seu àmbit d'actuació se situava en el de tot l'estat espanyol.
Els detinguts d'aquesta banda eren de diverses nacionalitats
-quatre marroquins, tres italians, un albanès, un espanyol i
un equatorià-, encara que el seu origen és albanès.
La banda s'estructurava en tres capes amb una funció molt
delimitada. Un primer grup portava a terme robatoris a inte-
rior de domicilis particulars mentre les persones que hi
vivien estaven a dins dormint (robatoris coneguts com a
silenciosos), un segon grup es dedicava a falsificar targetes
de crèdit després de copiar l'original i realitzant posteriorment
operacions fraudulentes i un tercer grup venia tot el material
sostret. L'estructura estava molt ben articulada amb els rols
perfectament delimitats i actuava amb molta professionalitat.
Els diners, les joies i les targetes de crèdit que el primer dels
grups sostreia en vivendes, sovint no es troben a faltar fins el
moment en què s'han de fer servir. Aquest fet sol generar con-
fusió a la víctima, que en molts casos no pot precisar si s'ha
tractat d'un furt, d'una pèrdua o d'un robatori nocturn.
Aquest és el marge de temps amb què juga aquesta primera
cèl·lula la qual, ja des de les primeres hores posteriors al roba-
tori, va equipada amb un kit de falsificació amb el que prepa-
ren, en el mateix vehicle en el que es desplaça, un document
identificatiu que expedeix, in situ, a nom de la víctima però
amb la fotografia de l'usurpador. D'aquesta manera, actuen
amb rapidesa efectuant compres a les benzineres que troben
al seu pas -tabac i recàrregues de telefonia mòbil, bàsica-
ment, de forma que poden arribar a gastar-se en una mati-
nada més de 1000 euros.
Amb més temps d'actuació, quan la targeta original ja ha
estat invalidada pel legítim propietari, una segona secció
de la banda s'encarrega de duplicar-la, copiant la banda
magnètica en un altre suport de plàstic, i amb l'ajuda de la
documentació falsa serveix per realitzar estafes bancàries.
Un tercer grup de treball del grup organitzat es dedica a
vendre tot el material aconseguit en els robatoris i de falsi-
ficar diverses mercaderies com roba, rellotges o els dupli-
cats de les targetes bancàries. En alguna d'aquestes
operacions de compravenda, el material obtingut és finan-
çat amb diversos tipus de drogues com haixix o cocaïna.
Després que els investigadors poguessin determinar com s'es-
tructurava la banda i el seu mètode de treball, van reunir la
informació que els permetia localitzar els integrants d'aquest
grup en localitats del Barcelonès, el baix Llobregat i el

23
 Maresme. Un operatiu on es van
diari de les regions

entrades i perquisicions a diversos

immobles en domicilis, va comportar
que els agents localitzessin diversos
tipus de droga amb estris per a la
seva manipulació i venda posterior,
diners, targetes de crèdit, un vehicle,
una arma curta amb silenciador i
material informàtic destinat a fer
aquesta activitat il·lícita.
Un cop finalitzada la investigació se'ls
va poder atribuir robatoris al Garraf, el
Baix Penedès, Penyíscola (Castelló) i
alguns assalts a empreses d'Andalusia
a la tardor, quan l'arribada de les tem-
peratures més baixes impossibilita
que puguin actuar a l'interior dels
domicilis perquè les portes estan tan-
cades. En aquest moment, la banda
es reorganitza i direcciona la seva
xarxa a altres llocs de l'estat ■
La radiografia de la banda
• Banda d'origen albanès
• Es dediquen a falsificació documental, les estafes bancàries, la receptació i
el narcotràfic.
• Operen a tot l'estat
• Ús de tecnologies avançades per falsificar documents que ja utilitzen al vehi-
cle des del mateix moment del robatori
• Sostreuen majoritàriament joies, diners en metàl·lic i targetes de crèdit
• Actuen a l'estiu aprofitant que les balconades estan obertes pel mètode dels
robatoris silenciosos
• Després de perpetrar el primer robatori actuen la mateixa matinada en ben-
zineres comprant tabac i fent càrregues de mòbil
• Poden arribar a fer operacions per valor de 1000 euros en una mateixa mati-
nada.
• Una segona facció del grup, quan la targeta ja estat cancel·lada pel propie-
tari, la doblen i amb documentació falsa fan d'altres operacions fraudulentes.
• Un tercer grup actua com a receptador i dóna sortida a tot el material sostret
o ven el que han adquirit a les benzineres

Una allau de denúncies per robatoris a interior de vehi-

cle acaba amb la detenció de 6 persones a l'Anoia
ELS DETINGUTS, 5 MENORS D'EDAT
I UN ADULT, RECONEIXEN MÉS DE
SEIXANTA ROBATORIS ARREU DE LA
COMARCA DE L'ANOIA
A principis d'any, els Mossos de l'ABP
d'Igualada, van detenir 5 nois menors i
un de 28 anys, tots ells de poblacions
de la comarca de l'Anoia acusades de
robatoris a interior de vehicle tant a la
capital com a d'altres pobles veïns.
Després que se succeïssin les denúncies
per aquest il·lícit penal, els Mossos i la
Policia Local van engegar un sèrie de
dispositius policials per determinar els
autors dels fets i poder-los detenir. Un
cop duta a terme la primera detenció
d'un dels menors, al qual se li van trobar
diversos objectes sostrets, els mossos de
l'Anoia, van iniciar una investigació per
tal de localitzar a la resta dels membres
que integraven el grup que es dedicava a
aquesta pràctica.
De la investigació es va despendre que
aquests robatoris eren comesos per un
grup organitzat que operava a Igualada i
altres poblacions properes de la comar-
ca. Es dóna la circumstància que no dis-
posaven de cap vehicle motoritzat, fet
que restringia el seu camp d'actuació.
El material sostret era bàsicament radio-
casets, ulleres, discs compactes i apa-
rells de CD i telèfons mòbils que venien
posteriorment. Quan a dins del vehicle hi
trobaven diners en metàl·lic, repartien la
quantia entre els integrants del grup.
Els joves seguien sempre la mateixa
metodologia per fer aquesta activitat
delictiva: trencaven un dels vidres o
feien palanca a la part superior de la
porta per després poder accedir al vehi-
cle. Els menors rebien el mestratge de
l'únic major d'edat del grup que després
d'haver-los ensenyat com portar a terme
aquest tipus de robatori els deixava
actuar autònomament.
La majoria dels objectes robats van
poder ser recuperats i retornats als seus
legítims propietaris.
Els menors van ser posats en mans de
la Fiscalia de Menors i l'adult va passar
a disposició judicial ■

Menors obligats a delinquir

DETINGUTS TRES HOMES QUE OBLIGAVEN SOTA AMENAÇA A NOIES MENORS PER TAL QUE DELINQUISSIN PER
PODER-SE LUCRAR
Els menors són utilitzats en moltes ocasions per cometre delic-
tes o com a font per guanyar diners de manera il·lícita per part
d'adults sense escrúpols. Episodis tan terribles com la darrera
xarxa de pederastia per internet desarticulada, les centenars
de noies immigrants, sobretot de països de l'est captades per
xarxes internacionals de prostitució que esdevenen esclaves
del sexe o menors que s'utilitzen per la mendicitat infantil. Res
escapa a la imaginació tremendament perversa que esdevé
encara pitjor quan parlem d'adolescents o, el que és encara
pitjor, d'infants absolutament indefensos.
El passat mes de febrer, els mossos de Granollers van aconse-
guir avortar un altre capítol en el que els menors en són els
tristos protagonistes. L'alarma va saltar al centre comercial de
La Roca quan dues noies de 14 anys van ser interceptades
mentre sostreien articles de roba esportiva. L'actuació d'una
patrulla de mossos que estava a les rodalies va permetre des-
tapar el que hi havia darrere d'un aparent furt més. Els agents
van comprovar que sobre les dues menors hi constava una
denúncia per desaparició que les seves famílies havien posat
a la comissaria dels Mossos de l'Hospitalet de Llobregat.

24
Aquestes dues menors anaven acompanyades de dos homes guts van arribar inclús a proposar que les dues menors exer-

diari de les regions

que davant l'arribada de la policia van intentar fugir. Un d'ells
va aconseguir escapolir-se en un turisme amb una de les
menors mentre l'altre home quedava detingut i la menor podia
ser retornada als seus pares. Les noies havien estat captades
a la sortida d'una escola de secundària a l'Hospitalet de
Llobregat i les havien retingut contra la seva voluntat per obli-
gar-les a cometre furts a diversos comerços i lucrar-se dels
articles sostrets amb posterioritat.
Abans d'estar al centre comercial de La Roca, aquestes dues
menors ja havien estat obligades a fer diversos robatoris d'ar-
ticles de consum a establiments comercials de la zona de
Tarragona i del Llevant al País Valencià. Les dues joves actua-
ven en tot moment sota una doble amenaça. Per una banda,
els deien que si miraven de fugir les lesionarien com a càstig
i per l'altra les amenaces eren de mort si alguna d'elles mira-
va de posar-se en contacte amb algun cos policial. Els detin-
cissin la prostitució voluntàriament perquè guanyarien més
diners en menys temps i un risc menor amb el suposat incen-
tiu que elles es podrien quedar una part dels beneficis que la
pràctica de la prostitució reportaria.
La investigació posterior a la detenció del centre comercial de
La Roca, va permetre esbrinar on estava situat el pis de
Barcelona on l'altra nena estava retinguda. Un operatiu en
aquest domicili va finalitzar amb la detenció de dos persones
més que junt amb el primer home detingut, formaven el grup
que es dedicava a aquesta pràctica, per delictes d'inducció al
furt, detenció il·legal, amenaces i coacció per realitzar la pros-
titució. Als detinguts de Barcelona se'ls imputa, a més d'a-
quests delictes, un altre contra la salut pública per tràfic de
drogues, en trobar-los substàncies estupefaents, que presumi-
blement, estaven destinades al tràfic ■

Cop al tràfic d'èxtasi a Lleida

EL JDESMANTELLADA UNA XARXA QUE FABRICAVA I DISTRIBUÏA PASTILLES D'ÈXTASI
Una de les operacions policials de més
envergadura que s'ha fet a les comarques
de Lleida contra el tràfic d'estupefaents va
finalitzar el passat mes de febrer amb la
detenció de 14 persones acusades de
pertànyer a una xarxa de fabricació i dis-
tribució de drogues. Les investigacions
s'havien iniciat ja el passat estiu.
Els detinguts formaven part d'una xarxa
de distribució d'heroïna i actualment s'es-
taven preparant per fabricar i distribuir
pastilles d'èxtasi. Compraven la pols d'èx-
tasi amb la que després elaboraven els
comprimits que havien de posar-se al
mercat. Durant la fase d'execució de l'ope-
ratiu es van fer dues entrades i perquisi-
cions en un domicili de la ciutat de Lleida
i en un xalet situat a la rodalia de la pobla-
ció.
A banda de les substàncies localitzades,
s'hi van trobar diversos components d'una
màquina per fabricar pastilles d'èxtasi,
una pistola amb munició i una balança de
precisió.
Dels catorze detinguts, sis van passar a
disposició judicial. Tres van ingressar al
Centre Penitenciari de Ponent i els altres
tres van quedar en llibertat amb càrrecs ■

Cau una altra xarxa de narcotraficants a la Catalunya Central

S'HAN DETINGUT 6 PERSONES I S'HAN COMISAT MÉS DE 6000 QUILOS D'HAIXIX
Una investigació conjunta entre la Unitat Regional
d'Investigació dels Mossos de Manresa, conjuntament amb la
Unitat d'Investigació dels Mossos d'Igualada, va possibilitar la
detenció el passat mes de gener d'una xarxa organitzada que
distribuïa haixix des de la costa del Marroc fins al nostre país,
per posteriorment subdistribuir-ne una part a França per
Andorra com a porta d'entrada a Europa. Dels 6 detinguts,
5 eren de la Seu d'Urgell i una sisena persona era veïna de
Pineda de Mar i tenien edats compreses entre els 23 i els
28 anys.
Les investigacions que es van treballar van derivar en quatre
entrades i escorcolls a diferents domicilis situats a les locali-
tats de Masquefa (Anoia) i a la Seu d'Urgell (Alt urgell). La
documentació trobada situava l'origen de la droga comisada
en tres "desembarcaments" consecutius d'haixix, que durant el
passat 5 de gener s'haurien dut a terme a les costes de la loca-
litat murciana de Cartagena.
El procediment que seguia aquest grup de delinqüents era el
de transportar haixix en iots semirígids des del Marroc fins la
costa de Llevant i Múrcia, aprofitant els seus contactes amb
narcotraficants del Marroc. En una segona fase, traslladaven
la droga amb furgonetes fins a Catalunya, on l'amagaven en
domicilis particulars que feien servir de magatzem a l'espera
de la seva posterior distribució cap a Europa, utilitzant les
rutes que tradicionalment ha utilitzat el contraban de tabac.
El transport fins a Andorra i França el realitzaven en monovo-
lums o models de turismes familiars, que anaven carregats
amb entre 200 i 300 quilos d'haixix. Sovint, davant la sospi-
ta de la presència policial, abandonaven aquests vehicles i s'a-
fanyaven a denunciar-los com a sostrets ■
L'operatiu en dades
• 6 detinguts
• Valor de la droga comisada: 9.000.000 d'euros
• Valor de la droga a preu de mercat: més de
27.500.000 d'euros.
• 7500 kg. d'haixix interceptats a l'operació dels quals
se'n van recuperar més de 6221
• La droga tenia una ruta compresa entre el marroc, les
costes de llevant i l'eix que uneix Catalunya amb
Andorra i França

25
 trànsit
trànsit

Plaques de matrícula reduïdes

El Reglament General de Vehicles regula les dimen-
sions i característiques de les plaques de matrícula
dels vehicles, al qual s'estableix que la placa ordinà-
ria davantera, amb mides 340x110 de dimensions
reduïdes, només es podrà instal·lar a vehicles desti-
nats al transport de persones que tinguin, a més del
seient del conductor, vuit places com a màxim que,
per construcció, l'emplaçament de la placa de matrí-
cula davantera no permet la col·locació de la placa
ordinària llarga de 500x110 mm ■

Els Pneumàtics
Gairebé cap altre part del vehicle reque-
reix de tanta atenció com el pneumàtic
ja que la seguretat personal dels ocu-
pants del vehicle pot dependre del seu
estat. Per tant cal tractar bé els pneumà-
tics i detectar a temps quan es necessa-
ri substituir-los per altres més nous.
COM FER-LOS DURAR?
Per fer durar els pneumàtics s'ha de veri-
ficar la pressió d'inflat un cop al mes, en
particular abans de realitzar un trajecte a
gran velocitat (situació molt possible
quan es tracta dels vehicles policials). La
pressió adequada és un factor de segu-
retat i de duració. Aquesta verificació ha
de fer-se en fred, és a dir, sense haver
rodat més de 3 qm; cal no oblidar revi-
sar també l'aire de la roda de recanvi.
L'equilibrat del pneumàtic és necessari
per suprimir les vibracions. Així s'eviten
desgasts prematurs dels òrgans de sus-
pensió, direcció, rodament i pneumàtics.
Cada cop que es faci un canvi de
pneumàtic, s'ha de canviar també la
vàlvula, ja que es deteriora per efecte-
de la força centrífuga, també garanteix
l'estanquitat i contribueix a la duració
dels pneumàtics.
La vàlvula ha de ser considerada
també com un element de seguretat
del pneumàtic.
Els pneumàtics amb els perfils desgas-
tats perden adherència en superfícies
lliscants com terres mullats o fang.
Els indicadors de desgast avisen al con-
ductor sobre el grau de desgast del
pneumàtic, apareixen quan el perfil res-
tant es queda a 1,6mm.
De totes formes és aconsellable no espe-
rar a canviar-los fins quan els testimonis
avisin del desgast del pneumàtic, ja que
la seguretat dels ocupants del vehicle
està en joc.
CONTROLEU TAMBÉ EL
PNEUMÀTIC PER FORA
Tot i que els pneumàtics moderns tenen
un rendiment d'alta qualitat, no estan
immunes a danys ocasionats per l'ús (
per exemple, cops a les voreres).
Els cops porten a una pèrdua d'aire
lenta que com conseqüència porta a
l'oxidació de la carcassa radial i en
casos extrems al despreniment de la
banda de rodadura.
Per tot això, hauríem de fer un petit
esforç per verificar els pneumàtics
abans de començar el servei i estar
pendent de senyals com són les
esquerdes, deformacions, talls o la
manca de trossos de la banda de
rodadura, així com altres elements
penetrants com, claus, vidres o fils.
Tampoc s'ha de deixar d'inspeccionar la
cara interior del pneumàtic.
Cal observar si hi ha desgast irregular
del pneumàtic, això és sempre una sen-
yal d'alarma. Les raons per les quals es
desgasta de forma irregular es troben
normalment en l'alineació i en el paral·lel
del cotxe. Altres causes també poden ser
els frens, l'amortiguació o un pneumàtic
mal equilibrat. És recomanable solucio-
nar les causes que motiven el desgast.
En cas contrari ens trobarem novament,
molt aviat, amb els nous pneumàtics
igualment danyats ■

26
 sit
Nova entrada en vigor del nou

tràn

trànsit
Acord Europeu sobre Transport
de Mercaderies Perilloses
(ADR-2005)
EL PASSAT DIA 1 DE GENER DEL
2005 VA ENTRAR EN VIGOR EL
NOU ADR-2005, QUE COMPARTIRÀ
LA SEVA VIGÈNCIA DURANT 6
MESOS AMB L'ADR-2003.
AQUESTA DOBLE VIGÈNCIA TÉ LA
FINALITAT QUE EL SECTOR DEL
TRANSPORT S'ADAPTI A LES
NOVES EXIGÈNCIES DE LA
NORMA.

Les principals novetats d'aquesta • Es crea el pannell per a transport • La formació de reciclatge amplia-
nova versió del ADR son les de matèries explosives en cister- rà la seva durada en dos dies.
següents: nes. • Els Certificats d'aprovació dels
• S'afegeixen noves definicions • S'incorporen algunes modifica- vehicles estaran redactats en l'i-
entre les que destaca la cisterna cions en la Carta de Port. dioma oficial del país expedidor o
portàtil “offshore” per transport • S'exigirà el Certificat de formació a en el seu cas constaran el títol i
multimodal carretera marítim. tots els conductors que realitzin les observacions en anglès, fran-
• S'afegeix un nou capítol (1.10) transport d'aquestes matèries a par- cès o alemany ■
específic sobre les mesures de tir de l'any 2007, el quals, durant el
protecció durant el transport. curs rebran formació de comporta-
• S'incorporen les denominades ment d'emergència en túnels.
matèries d'alt risc amb el correspo-
nent pla de seguretat per els partici-
pants.
• S'autoritza el transport d'algunes
matèries explosives per carretera
en cisterna.
• Es modifica la taula d'excepcions
LQ, que modifica les quantitats
màximes de matèria perillosa per
embalum, requerides per acollir-
se a exempció.
• S'anul·la la jerarquia de les cister-
nes i s'afegeixen les cisternes de
tipus exclusiu.

27
 sit
tràn
trànsit
Xerrades d'educació
per a la mobilitat
segura per a pares
i mares d'alumnes
L'educació viària dels nostres fills és
una responsabilitat compartida
entre els centres escolars i els pares
que han de transmetre als seus fills
els comportaments correctes de
seguretat viària. Un dels reptes més
importants per a la societat és
aconseguir una mobilitat més segu-
ra. Per avançar en aquesta línia és
fonamental educar els nens i les
nenes de Catalunya des de tots els
àmbits: la família, l'escola, el lleure,
els mitjans de comunicació...
Per això, el Departament d'Interior
de la Generalitat de Catalunya a tra-
vés de la Divisió de Trànsit i el
Servei Català de Trànsit i de la
FAPAC han decidit col·laborar per
fer una oferta formativa a les
Associacions de Mares i Pares
d'Alumnes(AMPA).
Es tracta d'una experiència pilot que
s'ha desenvolupat durant el mes de
novembre consistent en organitzar
28
unes xerrades - col·loquis amb una
durada de hora i mitja o dos hores
en les quals han participat els pares
i els formadors d'educació viària
dels cossos de Mossos d'Esquadra i
de la Policia Local, amb l'objectiu
de trobar entre tots les millors fór-
mules per treballar conjuntament
l'educació per la mobilitat segura.
És molt important reforçar la per-
cepció dels pares que en l'educació
viària dels seus fills ells, també hi
compten. En els pares i mares con-
flueixen dues vessants: d'una
banda, la de conductors dels vehi-
cles en que viatgen els nens, i de
l'altra, la de principals educadors
d'aquests com a vianants, ciclistes,
passatgers i futurs conductors.
Durant el mes de novembre es van
realitzar aquestes xerrades amb les
AMPAS de 15 centres escolars de
tot Catalunya i esperem fer-ho
extensiu al major nombre de centres
possible
La conducta de molts pares i mares
al volant quan viatgen amb els seus
fills, pot esdevenir imprudent de
manera innecessària. En la fotografia
es comparen amb l'actitud d'aquesta
mare que condueix als seus pollets a
una mort segura, de manera incons-
cient, al creuar per sobre la reixa
sense preveure que, en seguir les
seves passes, cauran pels forats ■
Les primeres

memòria
esquadres
(SEGONA PART)

LA FIGURA REPRESENTADA MOSTRA UN

MOSSO D'ESQUADRA DE L'ANY 1723
ARMAT AMB FUSELL, DUES PISTOLES,
BAIONETA I PUNYAL.
VESTEIX L'UNIFORME REGLAMENTARI
DELS MOSSOS D´ESQUADRA.
LA DESCRIPCIÓ DEL DIBUIX REFLECTEIX
EL REALITZAT PER L'UNIFORMÒLEG
GIRONÍ JOAQUIM PLA I DALMAU , QUE
APAREIX EN EL FULL “MOSSOS
D'ESQUADRA . SEGLE XVIII-XX”.
UNA ALTRA REFERÈNCIA UTILITZADA PER
A LA REALITZACIÓ DEL DIBUIX ÉS L'OBRA
“EL EJÉRCITO Y LA ARMADA DES DE LA
ANTIGÜEDAD HASTA 1862” DE MANUEL
GIMÉNEZ GONZÁLEZ. ED. ALMENA
MADRID.2003. REEDICIÓ DE L'OBRA
ORIGINAL DE 1862

29
 ELS PRIMERS DESTACAMENTS 1721-1725 Cal senyalar que aquestes dues esquadres eren inde-
pendents una de l'altre però ambdues estaven sota les
Segons la historiadora Núria Sales els destacaments de ordres dels caps de la Sala del Crim de la Reial
memòria

Mossos d´Esquadra es van anar creant de forma esglaona- Audiència de Catalunya.

da a partir dels tres primers destacaments que es van crear
l'any 1721 els quals van ser Valls, Riudoms i Rodonyà
amb una plantilla de 36 mossos.
L'any 1723 es van crear nous destacaments a les localitats
de La Llacuna i Piera amb un total de 45 mossos.
Posteriorment l'any 1725 es van crear nous destacaments
a les localitats de l'Arboç, Cardona , Calaf i Prades ,
moment en el qual la plantilla estava composada per 60
mossos.
PRIMERES FUNCIONS
POLICIALS DE LES ESQUADRES 1720-1725
Les funcions policials encomanades a les Esquadres de
paisans armats o fusells de muntanya es desenvolupa-
ven bàsicament de tres camps: lluita contra la delin-
qüència comuna, control policial de la dissidència
política - lluita contra les partides austriacistes, i fun-
cions de policia militar.
En la lluita contra la delinqüència comuna les primeres
esquadres des de bon inici en el territori on es trobaven
establertes van aconseguir un seguit d'èxits , per exem-
ple en maig de 1725 van aconseguir la captura de tres
falsificadors de moneda, així mateix a les localitats on
estaven ubicades les esquadres es va fer fora de les
mateixes a nombroses partides de bandolers els quals
marxen d'aquestes zones al no trobar-se segures en les
seves activitats delictives.
Un fet que ha recollit gran part de la historiografia que
tracta de les esquadres es l'assalt a la localitat de Valls
per part del coronel austriacista Pere Joan Barceló (a)
Carrasclet, el qual el dia 5 de desembre de 1719 , al
front d'una força armada va intentar ocupar aquesta
ciutat. La llegenda sobre la defensa de la ciutat per part
de l'esquadra comandada per Pere Anton Veciana neix
d'aquest fet. Estudis realitzats per part de l'historiador
Joan Papell i que exposa a la seva obra L'origen dels
Mossos d´Esquadra , mostren que l'actuació del
comandant Veciana va ser mes aviat relativa i molt
allunyada de la visió èpica que Mossèn Cinto Verdaguer
va fer en el seu poema “Los Moços de la Esquadra”.
Les esquadres van iniciar una incessant guerra de gue-
rrilles contra aquestes partides capturant nombrosos
caps i desarticulant a la major part d'elles així doncs la
relació de captures realitzades demostra l'eficàcia de les
esquadres: en 1722 es captura al guerriller austriacista
Ignacio Aluxa (a) Gatxes i la persecució dels caps gue-
rrillers Jaume Pallejà (a) Sord i Joan Roger.
Aquests èxits policials en la lluita contra la guerrilla
austriacista va fer que en 1723 Pere Anton Veciana i
Rabassa assolís els comandament de les Esquadres
quedant sota el seu control també la ubicada a
Cardona. Amb aquest nomenament va passar a ser el
cap de les Esquadres depenen directament de Capità
General i dels ministres de la Real Sal del Crim de
l'Audiència de Catalunya en funcions de policia judicial.

La col·laboració amb l'administració de Justícia borbò-

nica es molt estreta , els nous càrrecs polítics i judicials
creats per les autoritats borbòniques veuen en les
Esquadres un instrument fiable per als seus interessos.
Des de la seva creació les esquadres es converteixen en
un cos col·laborador amb l'exercit borbònic recolzant a
aquest en diverses tasques en funcions pròpies de poli-
cia militar tals com la detenció de desertors, acompan-
yament de combois, requises d'intendència, correus,
etc.. Les esquadres es rebel·laran com un eficaç auxi-
liar de l'exèrcit borbònic i es guanyaran el respecte dels
diferents comandaments militars.
Una de les altres funcions en la qual es destacaran les
primeres esquadres serà en la persecució de les dife-
rents partides d'austriacistes que encara operaven al
territori , en 1721 algunes fonts indiquen que aquest
nombre de rebels austriacistes seria d'uns dos-cents
homes.
Aquestes partides es concentraven bàsicament en el
Camp de Tarragona, Osona, Baix Llobregat i Alt
Empordà.
En 1720 hi havia dues esquadres de paisans armats
operatives una era la comandada per Pere Anton
Veciana , radicada a la vila de Valls i una altra coman-
dada per Francisco Estruch i radicada a la vila de
Cardona. ■ Sotsinspector M. Fèlix González i Fraile
Tal com es pot observar aquestes dues esquadres de Agent Javier Estrada i Nuño
paisans armats es trobaven situades en llocs estratègics Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO)
per fer front a aquestes partides. RP GIRONA

30
>Mossos, esportistes
i guanyadors!
UN INSPECTOR, UN
SOTSINSPECTOR, DOS SERGENTS
I TRES AGENTS. AQUESTA
BARREJA TANT ESTRANYA ÉS LA
QUE NO ES VA NOTAR EN UN
VIATGE DE CAP DE SETMANA A
MADRID, PER TAL DE PARTICIPAR
AL CROSS DELS “III JUEGOS
NACIONALES PARA POLICIAS,
BOMBEROS, VOLUNTARIOS DE
PROTECCIÓN CIVIL, FUERZAS
ARMADAS Y PERSONAL DE
SEGURIDAD”, ORGANITZAT PER
L'ACADEMIA DE POLICIA DE LA
COMUNITAT DE MADRID.
L'esport té això, no entén de gra-
duacions ni de jerarquies, sinó de
companyonia, germanor i, per
sobre de tot, bon rotllo i bon
humor.
A més a més de passar-nos-ho bé,
el resultat final no podia ser més bo
ni engrescador, ja que vam GUAN-
YAR per equips per davant de cossos
tan potents com els bombers de
Madrid, la policia local de la matei-
xa ciutat o l´Ertzaintza.
A títol individual, dir que quatre
mossos van entrar dels 10 primers
de la classificació general, essent
el nom del nostre cos “Mossos
d´Esquadra” i el de Catalunya, el
més anomenat per la megafonia
de l´Academia.
Ramon Castellet (quin esprint!!!),
Josep Denuc (el capità de
l´equip), Francesc Marsol (el
crack), Oscar Rodríguez (el cat-
xes), Jordi Ribas (el mestre),
Xavier Alfonso (el cervell) i Xavi
la calaixera
Manso (sense qualificar), vam ser
els set integrants d´aquest equip
que vam tenir la sort de desplaçar-
nos a Madrid per tal de represen-
tar al nostre cos.
Si, som un cos policial, i la nostra
feina és fer de policia, ja sigui al
carrer, d'informàtic, científic, judi-
cial o com a cap d'una comissaria,
però sense una vida personal feliç
i plena no es pot rendir a la feina.
L'esport té això... ens fa ser una
mica més feliços. La gent que fa
esport ho sap i que des del teu lloc
de feina et facilitin fer esport,
creiem que és un encert.
A més, està demostrat que la gent
que practica esport pateix menys
baixes, visita menys al metge i és
més activa i positiva a la feina.
Finalment, animar i felicitar al
Xavi Amigó i el seu equip del Club
Esportiu dels Mossos d'Esquadra a
continuar amb aquesta tasca tan
dura com poc agraïda que estan
duent a terme. Els esportistes poli-
cies ho sabem reconèixer.
■ Xavi Manso
31
 >Mossos al Kilim
la calaixera

FA UNS MESOS PRESENTÀVEM EL QUE SERIA EL NOSTRE GRAN PROJECTE, UN PROJECTE QUE ENS VA IMPULSAR,
JUNTAMENT AMB QUATRE COMPANYS MÉS, A ASSOL.LIR EL CIM MÉS ALT D´ÀFRICA, EL KILIMANJARO, DINS D´UN
CONTINENT PLE DE MÀGIA, ORIGEN DE LA HUMANITAT I ON ELS ANIMALS SÓN ELS REIS DEL TERRITORI.
DONCS ARA US HEM DE DIR QUE L'ÈXIT S´HA ASSOLIT, COM DIRÍEM “HEM FET EL CIM”, I HEM PORTAT EL NOM DE POLICIA-
MOSSOS D´ESQUADRA AL SOSTRE D´ÀFRICA, I AMB ELL TOTS ELS QUE VAN CONFIAR AMB NOSALTRES I ENS VAN DONAR EL
SEU AJUT I RECOLZAMENT.
DESPRÉS D'UN TEMPS DE DESCANS, REFLEXIÓ I D'ASSUMIR EL QUE VERITABLEMENT EM FET, US FARÉ UNA BREU
DESCRIPCIÓ DE COM HA ANAT LA NOSTRA AVENTURA AFRICANA.

Tot va començar el dia 7 de setembre

quan Juanma Calahorro i Pedro
Campos, Policies Locals de Gavà; Raúl
Valverde, Guarda Forestal, A.D.F. Gavà;
Andrés Campos, empleat de l´empresa
privada i jo mateix, Josep Manel Sans,
Policia-Mossos d´Esquadra, vam agafar
un avió a l'aeroport del Prat amb desti-
nació Nairobi, via Londres.
Un cop vam arribar pel matí a Nairobi,
vam ser rebuts pel Sr. Shuaib Adam,
secretari d´I.P.A. Kenya i intendent de la
Policia de Nairobi, el qual es va preocu-
par de que la nostra estància fos el més
agradable possible. Vam visitar la secció
nacional d´I.P.A. Kènia a Nairobi on
vam conèixer al seu president Sr.
Richard Moru. Se'ls va fer entrega
d´una metopa del cos de Mossos
d´Esquadra em prova d'agraïment per
la seva benvinguda i com a pressent El grup d´expedicionaris, Juanma Calahorro, Josep Sans, Pedro Campos, Andrés Campos i Raúl
representatiu del cos. També vam visitar Valverde (d´esquerra a dreta).
la comissaria central de la policia de
Nairobi.
A la tarda i amb un “matatu”, vam ini-
ciar el viatge de 250 quilòmetres que
separa Nairobi d´Arusha, a Tanzània,
punt d'origen de la nostra expedició al
Kilimanjaro. Un cop a Arusha i després
d'enllestir tota la logística, contractació
de guies, cuiners, portadors,..., vam
començar un nou viatge de més de 100
quilòmetres a Marangu Gate, punt d'ini-
ci de l'ascensió a la muntanya.
Després de diferents campaments d'al-
çada (Mandara hut i Horombo hut), ens
trobem a Kibo hut, a 4750 metres,
últim campament abans de l'atac al
cim. Tots ens trobem amb moltes
ganes, animats i físicament bé.
Sortim a les 00:30 hores de la nit del dia
13 de setembre camí del cim, amb una
nit freda, però serena i plena d'estels.
A 5.000 metres, Pedro Campos es te Els expedicionaris, juntament amb uns policies i el secretari d´I.P.A. Kènia, al mig.

32
manjaro
Els expedicionaris amb el kilimanjaro de fons.
Catalunya i Mossos d´Esquadra al sostre d´Àfrica.
que retirar, es troba marejat i esgotat
físicament. A 5.700 metres, a Gilmans
Point, Juanma Calahorro també ha d'a-
bandonar per problemes de mal d'alça-
da que li afecten als pulmons i
l'impossibiliten respirar correctament.
A les 08:30 hores del dia 13 de setem-
bre, Raul, Andres i jo trepitgem el cim
del Uhuru, punt més alt del Kilimanjaro,
de 5.895 metres, sostre d'Àfrica i som
testimonis de les famoses “neus del
Kilimanjaro” que tant han inspirat a
directors de cinema i escriptors.
Abraçades, llàgrimes i records, molts
records dels que hem deixat a casa, va
per ells el cim!.
Després de gaudir 45 minuts al cim
emprenem la baixada i en un dia més, i
després de baixar 4000 metres, estem
de tornada a Marangu gate.
Després de l´experiència al Kilimanjaro,
n´iniciarem un altra no menys enriqui-
dora, com és el descobriment de la flora
i fauna als parcs naturals de Tanzània,
com el Taranguire, Serengueti i l'impres-
sionant cràter del Grongoro.
la calaixera
Típica dansa massai
Aquí vam poder veure amb el seu hàbi-
tat natural “els cinc grans” entre
d´altres, l´elefant, el lleopard, el búfal,
el rinoceront i el lleó, convivint amb per-
fecta harmonia i on la natura marca les
regles.
També vam poder experimentar la vida
a un poblat Massai convivint amb la
seva gent per unes hores, i veien com
tot i no tenir carp mena de luxe per
viure, mantenint sempre una actitud
acollidora, amable i agraïda.
Bé doncs, aquesta ha estat a grans
trets, la nostra experiència a un conti-
nent que sempre havia escoltat “el que
hi va, repeteix”, i després d'haver estat,
de ben segur que, hi tornarem!.
■ Josep Sans Fores
33
 >Un ciutadà francés agraeix als
la calaixera

mossos el rescat de la seva dona

a la Val d'Aran
RECENTMENT HEM REBUT UNA CARTA D'AGRAÏMENT PER LA TASCA EFECTUADA PELS MOSSOS D'ESQUADRA DE LA
RPPO PER LA SEVA PARTICIPACIÓ EN EL RESCAT D'UNA SENYORA QUE VA MORIR A LA ZONA DEL PIC DE
UELHACRESTADA (VAL D'ARAN).

Els fets es remunten al passat 15 i 16 de febrer quan “Bon dia,

un matrimoni francès, que feia una travessia entre el
refugi de Restanca i el refugi de Ventosa i Calvell, es va
veure atrapat per un temporal. L'home va poder arribar
fins el refugi i demanar ajuda. Després d'una intensa
recerca al llarg de dos dies es va poder localitzar el
cadàver de la senyora.
L'home va patir congelacions a les extremitats per la
qual cosa va ser necessària la seva hospitalització.
Fa uns dies, el senyor Pierre Michel Oiry, ha enviat una
carta d'agraïment a totes les persones que van partici-
par en el rescat de la seva dona, així com pel tracte
rebut pels Mossos d'Esquadra de la Val d'Aran durant
els dies que va durar el rescat, un escrit que tot seguit
reproduïm, traduït al català:
Esperava poder sortir de l'hospital per escriure'ls. He estat
hospitalitzat una setmana a Toulouse i tres setmanes més a
Nantes.
Després de dues operacions, amb quatre dits semiamputats i
dos amb ingerts, novament puc escriure, desplaçar-me a peu,
en bicicleta o en cotxe, la qual cosa suposa un gran progrés.
Els agraeixo la vostra ajuda, els dies 15 i 16 de febrer, així
com l'esforç de recerca desplegat per trobar la meva dona,
molt mes lluny del lloc on es pensava.
Aprecio veritablement la seva eficàcia i la seva humanitat,
així com el fort sentiment de solidaritat de la gent de mun-
tanya que no entén de fronteres.
Pels meus fills la seva acollida a Vielha ha estat també molt
apreciada.
Rebeu els meus sincers agraïments.
Pierre Michel Oiry “

>Tercera classificació pels

mossos en un concurs de tir
policial a Castelló
El passat 12 de març es va celebrar el
concurs de tir “Civico-Policial” a les ins-
tal·lacions del Club de Tir San Huberto,
organitzat per la Federación Provincial
de Tiro Olímpico de Castelló, en el que
va participar l'equip de tir de Tarragona,
com a representant del cos de Mossos
d'Esquadra. Amb un total de 38 agents
inscrits en 13 equips, el nostre, integrat
per 5 mossos, va tornar a repetir la ter-
cera classificació, casella que ja es va
conquerir l'any passat. Propostes com a
aquestes s'inscriuen en el marc d'inte-
rrelació policial que estrenyen lligams
amb altres cossos i atorguen nivell
aquest tipus de competicions en la que
des fa aproximadament 8 anys hi som
convidats. Amb modalitats de tir tan
variades com la de precisió, de dol, ins-
QUADRE DE CLASSIFICACIONS
PER EQUIPS:
1r Classificat: Club de Tiro San Huberto
1483 punts
Equip de tir dels mossos. 2n Classificat: Policia Local Castelló
1414 punts
tintiu i policial, els mossos sempre hem
jugat un bon paper i serveix d'incentiu 3r Classificat: Mossos d'Esquadra Tarragona
tant a propis com a contrincants per tor- 1393 punts
nar a comptar amb nosaltres, any rere
any, en aquestes celebracions que els 4t Classificat: Guàrdia Civil Comunitat valenciana
nostres veïns castellonencs organitzen. 1317 punts
No en va, hem estat convidats a parti-
cipar en quatre campionats més previs- 5è Classificat: Policia Autonòmica (Castelló)
tos per la Federació Provincial de Tiro 1302 punts
Olímpico de Castelló, pròximament.

34
>Els mossos

la calaixera
s'apropen a la
cultura musulmana
UNA MESQUITA DE MATARÓ, MARC de Mataró i la seva Policia Local. La intenció és continuar i millorar
D'AQUESTA INTERRELACIÓ Totes aquestes activitats formen els nexes de connexió amb tota la
part d'un projecte ple de contin- teranyina social per tal de donar
guts treballats a llarg termini. Des un servei més pròxim i de millor
El passat 26 de febrer de 2005 els del al novembre del 2002 fins el qualitat.
Mossos d'Esquadra de l'ABP febrer del 2005 s'han portat a
Mataró, a través de la seva Oficina terme des de l'Oficina de Relacions
de Relacions amb la Comunitat, amb la Comunitat de l'ABP Mataró
van realitzar una jornada informa- un total de 465 xerrades informa-
tiva a l'interior d'una de les mes- tives i preventives amb 13.124
quites musulmanes de la ciutat de assistents, adreçades a gent jove,
Mataró, gestionada per l'associació gent gran, associacions de veïns, ■ Caporal Rafael Carmona
Annour, la qual dóna servei a veïns associacions de comerciants i Oficina de Relacions amb la
de diferents barris de la població. empresaris, associacions de nou- Comunitat
Aquestes activitats, consisteixen vinguts, professionals del món de ÀBP Mataró (Regió Policial
en donar a conèixer el cos de l'educació, etc. Metropolitana Nord)
Mossos d'Esquadra com a policia
de Catalunya, informar sobre els
telèfons i serveis d'emergència,
com actuar davant d'un delicte,
com prevenir-los, amb l'objectiu
final de rebre directament des d'a-
quests col·lectius de nouvinguts
les seves inquietuds i problemàti-
ques.
En aquesta activitat van assistir un
total de 65 joves, d'edats compre-
ses entre els sis i els catorze anys,
acompanyats d'uns 30 pares.
La sessió informativa va ser valora-
da molt positivament pels respon-
sables de la mesquita manifestant
la intenció de continuar amb
aquesta dinàmica de treball con-
junt, la qual consideren imprescin-
dible per integrar les noves
generacions al teixit social català.
Aquesta tasca es treballa conjunta-
ment amb institucions municipals,
com per exemple la Regidoria de
Participació Ciutadana de l'Ajuntament

35