2

LA PSICOLOGIA DEL COLOR

El verd és un color secundari, sient la mescla del groc i blau, encara que a les
teories antigues se’l considerava un color primari. Aquesta teoria classificava
els colors primaris per l’efecte psicològic que provoquen, és a dir, les expe-
riències que relacionaven amb aquell color, fent-lo així primari.

El verd és el color més independent, el qual té moltes variacions, ja que a

través de la combinació dels seus colors primaris, fàcilment es fa el verd. A
més, aquest pot tenir tots els colors com el negre, blanc, marró o vermell i
mai deixarà de ser verd. En canvi, el color verd dins la llum artificial és el que
canvia més segons l’Index de Reproducció Cromàtica de la mateixa, sient el
més òptim entre 90 i 100.

Principalment podem veure aquest color combinat amb el blau, creant una
sensació positiva, d’altre banda, si es combina amb el violeta i el negre, es
relaciona plenament amb la negativitat.

El verd és un dels colors preferits de la gent més major, a causa de que aquest
representa la juventud.

3
EL VERD EN DIFARENTS CULTURES
El color representa un paper molt important dins la nostre societat, ja que intervé dins les banderes, l’art, la roba… Encara que a cada territori i cultura tenen un
significat o un altre.
OCCIDENT
Representa el color de la bona sort,
esperança, fertilitat… Encara que a
diferents països té significats deter-
minats com:
A Europa el verd representa la vida
entre altres simbolismes, pero si es
junta amb el color negre, s’oposa
completament, tornant un color que
simbolitza la mort o destrucció.
Irlanda, és també coneguda com l’illa
verda, és el color de Sant Partick,
creant així un significat religiós i re-
presentatiu d’aquest país.
Durant l’imperi romà, el verd, era
el color que representava la deessa
dels jardins i vinyes, Venus. Els grecs
també se la representava d’aquest co-
lor a la deessa de l’amor i la bellesa,
ORIENT
Xina, té molts simbolismes parecuts considerats sagrats.
als occidentals, encara que el verd És el color representatiu de la re-
també representa la vergonya i la in- ligió musulmana, ja que es diu que
fidelitat, ja que si a un home/ dona se és el color preferit de Mahoma, al
l’hi regali un capell verd, vol dir que igual que la relíquia més impor-
la seva parella està sent infidel. tant d’aquesta religió és el sands-
Tailandia, és el color que representa hak-i-sherif, la bandera santa, la qual
el “Dimecres” es verda i està bordada en or pur.
Indonesia, representa la prohibició Dins la religió musulmana la bande-
ja que és un color sagrat. ra verda té un fort significat, aquest
A l’Antic Egipte alhora de represen- és que si qualsevol musulmà la veu,
tar el déu Osiris, déu de la vida i la ha de seguir-la obligatòriament cap
mort, aquest tenia el verd com a co- a la guerra contra els infidels. D’altra
lor de pell. DIns les piràmides s’ha banda també té altres significats com
trobat una gran quantitat de cocodri- el de la fertilitat agrària i la virtud.
Afrodita. Afrodita astrologicament ls momificats, donant a entendre que Tots els estats musulmans tenen dins
es assignada al signe Tauro (nascuts els animals de color evrd també eren la seva. bandera el color verd.
entre l’abril i el maig), fent que tots
els components d’aquest signe són re-
presentats per el color verd, al igual
que és el color de la primavera
Dins la religió cristiana el verd és
un dels colors litúrgics, conjunta-
ment amb el blanc, vermell i violeta.
Aquest és considerat litúrgic per la
seva connexió amb els elements i la
quotidinitat.
EEUU, representa els doblers i la
gelosia, a causa d’això s’utilitza molt
l’expressió de “look with green eyes”,
on no es refereix als ulls literalment,
sinó al color d’aquests.
4
ÀFRICA
Al nord d’Àfrica, es relaciona el color amb la corrupció i també és el color
de les drogues.
Depenent del territori, el color
s’acredita a un gènere o un altre. Als
territoris desèrtics on hi ha una gran
escassetat del color verd, és a dir, de
la natura, se’l relaciona amb el gène-
re masculí, ja que demostra la força.
D’altre banda al nord d’Europa, a
causa de la gran quantitat de verd
dins la natura no se’l relaciona amb
la riquesa ni supervivència, sinó que
quan és molt quotidià, se’l relacio-
na amb els dimonis, al igual que a la
dona dins la religió, és a dir, a Eva
fent cas a la serp verda a que es men-
gés la poma, començant així el mal
món i la sortida del paradís.
5
LA SIMBOLOGIA DEL COLOR
Majoritàriament associam el color verd a la naturalesa i la vegetació, simbolit-
zant així una sèrie de connotacions positives. Aquestes solen ser:
·Naixement, Vida, Força, Energia, a causa de la relació que li donam amb la
primavera.
·Riquesa, a causa del concepte nord americà dels dòlars, els quals són d’aquest
color.
·Salut, a causa d’aquesta relació majoritàriament la vestimenta dels metges o
dins una sala quirúrgica siguin d’una tonalitat verda, ja que aporten tranquili-
tat tant visual com emocional.
·Esperança, és té associada l’esperança al verd a causa de la primavera, ja que
aquesta significa una renovació i millora del paisatge, deixant enrere el pai-
satge fred de l’hivern. També té un significat religios cristià, aquest consisteix
que totes les persones que han fet quaresma, seran perdonatss de tots els seus
pecats, al darrer dia de la quaresma, és el Dijous Sant, també conegut a Ale-
mania com Gründonnerstag “Dijous verd”, on es mengen tan sols verdures,
especialment espinacs.
·Bona Sort apareix a causa del mite del trèvol de les 4 fulles
Tranquilitat, s’utilitza el color dins habitacions les quals es vol reduir l’ansietat
i l’estrés Encara que també podem conotar el inhumans, al igual que alguns dimo-
verd amb: nis que són molt perillosos.
L’enveja o inclús la mort, especial- Depenent de la tonalitat del verd el
ment si és un verd més obscur. A simbolitza d’una manera o una altre:
causa que ho relacionam amb la to- El verd aigua ens indica una recupe-
xicitat i el verí a causa dels colors de ració emocional i protecció
plantes verinoses o animals com les Verd lima, representa enfermetat o
serps o ranes. Relecionam el verd cobardia.
amb el verí que ha estat aquest color Verd fluorescent, està lligat al món
el que els artistes utilitzaren en l’an- digital, derivant així a la relació da-
tiguitat per representar-lo. munt la juventud i tot allò artificial.
La por, ja que no relacionam el verd Verd esmeralda, a causa de ser la
en cap ésser humà o mamífer, sinó a més comú dins la naturalesa, ens
criatures com els reptils o ésser mi- produeix un alivi visual, aportant-nos
tològics com el drac. A causa d’això estabilitat.
actualment es representen els extra- Verd Obscur, ho relacionam al món
terrestres de color verd, ja que son financer i l’ambició.

6
EL VERD DINS L’ART

Aquest color s’ha utilitzat molt dins
el món de l’art, per poder representar
la naturalesa i així donar vida a les se-
ves obres. Dins aquestes obres també
es cercava simbolitzar l’esperança, la
fertilitat, o donar a entendre per a qui
era l’obra, ja que si s’utilitzava per al
fons del quadre el color verd, volia dir
que era per un client burgès. El qua-
dre del Matrimoni Arnolfini, aquest
és de Jan Van Eyck i és crear al 1434,
és d’estil gòtic i hi apareix un matri-
moni d’un mercader i la seva esposa,
la qual duu un vestit verd, el qual vol
representar la fertilitat, ja que aques-
ta parella cercava descendència, la
qual no van obtenir. La Mona Lisa
de Leonardo Da Vinci duu un vestit
verd, representant que era una dama
de l’alta noblesa.

Entrant dins la part de la literatura, a la poesia trobadoresca l’amor se’l repre-

senta de color verd, al igual que a la personificació medieval de l’amor dins el
món germànic, Minne. Dins aquest apartat el color verd pot fer referència a
una jove que esta soltera. EL verd d’altre banda, també podia ser representat
com a infidelitat, ja que era un color el qual s’utilitzava a la roba, i durava molt
poc, ràpidament es destenyia per el sol o per les rentades. A un poema troba-
doresc trobem el vers de que la seva estimada ha canviat el seu vestit blau per
un de verd, significant així la seva infidelitat.

7

MARCKETING I PUBLICITAT
Dins el món del màrqueting i publi-
citat, s’utilitza aquest color perquè
està vinculat amb la idea de lliber-
tat, el reciclatge, el medi ambient i
l’estabilitat. En el cas de l’alimenta-
ció, com més verd veim el producte
més saludable i natural ens pareix,
al igual que es relaciona amb la in-
novació dels productes els quals es
volen vendre.
Un dels exemples més quotidians
que podem observar és el canvi de
logotip de la coneguda marca de
menjar ràpid Mcdonalds, el qual va
canviar el seu típic color vermell,
per un verd, per així donar a enten-
dre que el seu producte és fresc i
natural.
Dins la indústria s’utilitza molt l’ad-
jectiu “verd” a la publicitat, com a
una Cosmètica Verda, la qual sim-
bolitza que és on utilitzen produc-
tes naturals, també hem sentit a dir
una medicina verda, la qual està
EL VERD DINS LA MODA
Antigament dins la societat, seguir un color intens, era un dels
aquest color s’ha as- colors més uti-
sociat a la burgesia, litzats a la vida
ja que era un color
que per el teixit,
diaria, encara
que no estava
necessitava un llarg permès utilit-
procés per a que zar-lo els dies
fos intens i durador. festius.
creada 100% amb productes natu-
Tan sols la gent que Un moment on
rals i sense químics.
perteneixia a l’alta el verd es va
El verd també es considera un co-
societat podia anar posar molt de
lor que dona autoritat, ja que rela-
vestida amb colors moda, va ser
cionam amb la seguretat, per això
de forta intensitat. a gràcies a la
els semàfors quan tenim la segure-
Abans de la Revolu- dona de Napo-
tat de passar canvien del color ver-
ció Francesa el color leó III, ella era
mell al verd.
verd estava destinat reconeguda per
Al 1994 es va crear un partit polí-
únicament per a la ser la dona més
tic anomenat “Los Verdes”, el qual
burgesia, en canvi el bella del món,
es caracteritzava per ser ecològic.
blau s’associava a la ja que ningú la
Aparegueren al moment exacte ja
classe treballadora, guanyava amb
que era un moment on el pano-
per aquest simple fet, estava molt elegància. Ella era a una òpera
rama era plenament industrial. A
mal vist combinar aquests dos amb un vestit de seda de color
part relacionaven els seus objectius
colors. Després de la Revolució verd, el qual quan va fer contacte
amb el color verd, alliberar-se així
Francesa van anar desapareixent amb la llum de gas, va començar a
dels blocs de rotjos o negres.
aquestes lleis no escrites, encara brillar d’una manera molt intensa,
Una de les organitzacions més co-
que els burgesos ho van canviar causant així una moda emergent.
negudes del món utilitza com a
com a lleis de bon gust alhora de Les teles verdes són molt utilit-
color simbòlic el verd, aquest es
vestir, per això tenen encara ac- zades dins els quirofans, per aixi
Greenpeace, fent que generalment
tualment dites com “el verd i el transmetre tranquilitat al pacient,
als ecologistes se’ls conegui com
blau decoren el porc” a Alemania a part de ser també per funciona-
persones verdes.
o a Anglaterra “EL verd i el blau litat, ja que si la vestimenta es taca
mai haurien de ser vist com a bona de sang, aquesta es veu d’un color
parella” . més marronós i no impacta tant
El verd dins la moda ha estat molt visualment.
present durant la història, encara
que fos un color complicat d’acon- 8
9
10
11
12
13
14
15
1. COMBINACIÓ MONOCROMÀTICA
DIFERENTS SATURACIONS D’UN COLOR

El conjunt de imatge i estampat generat a partir d’aquesta,

genera una tranquilitat i sofisticació a la vegada que és aco-
llidor per l’espectador.

16
2. COMBINACIÓ MONOCROMÀTICA
DIFERENTS LLUMINOSITATS

El conjunt presentat és inspirador gràcies a la pau que dona

el color blau i la uniformitat que crea la gama amb les dife-
rents lluminositats.

17
3. COMBINACIÓ ANÀLOGA

Podem observar un espai ple de llum, la qual ens aporta

energia i calidesa.

18
4. COMPLEMENTARIS

Aquesta combinació aporta una modernització a l’espai en

el que ens trobam.

19
5. CÀLID I FRED

Un espai i estampat que representen sofisticalitat i serietat.

20
6. COMPLEMENTÀRIA DIVIDIDA

Podem observar un espai i estampat juvenils i inspiradors a

la vegade que moderns.

21
7. TRIADA DE COLOR

A en equests darrers, veim una modernitat eclèctica que

genera un gran contrast i admiració per l’entorn.

22