You are on page 1of 4

HINDUISME.

DOC

U3:1. L’HINDUISME
ELS ORÍGENS DE L’ HINDUISME
L’hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es
va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos
hindús: els Veda. L’ hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser humà i la divinitat.
Representa el 14 % de la població mundial.

LA RELIGIÓ DELS VEDA


Els pobles que vivien a les ribes del riu Ganges entre els anys 3000 i 1500 aC, abans que hi arribessin
els pobles del nord, adoraven símbols de la fertilitat com ara la deessa mare, el brau i els arbres
sagrats. Els primers pobles que van arribar del nord van ampliar aquestes creences a d’altres forces
naturals que no podien controlar ni explicar. Així doncs, van divinitzar el foc, la pluja, la lluna i el sol,
entre d’altres fenòmens naturals.
Una de les característiques més sorprenents de la societat hindú és el culte als animals, especialment
les vaques. El consum de carn de boví esta prohibit.

ELS DÉUS
Es diu que l'hinduisme té trenta-tres mil déus. Atès que és una religió que venera tot el que ens

envolta -rius, arbres, muntanyes i animals-, ha de produir, com és natur al,


moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d’una única rea-
litat fonamental que els hindús anomenen Brahman (l'ànima universal), que és absoluta, eterna i
sense límits, i d’on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d’aquesta
realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta anima universal.
Com que hi ha tres estadis en el cicle de l’univers (creació, conservació i destrucció), hi ha tres déus
que ocupen un lloc destacat dins de l'hinduisme: Brahma, Vixnu i Xiva.
- Brahma és el creador de l'univers i de tots els éssers vius. Se’l representa amb quatre cares
per indicar que ho sap tot. La seva parella és Sarasvati, deessa de la saviesa.
- Vixnu és el déu que vetlla per l'univers. Quan el mal amenaça d’instal·lar-se en el món, ell hi
baixa i en restaura l’equilibri.
- Xiva és el déu que destrueix l'univers. També és el déu de la dansa.

EL CICLE DE LES REENCARNACIONS


El karma és l’estat de l’individu. La creença que els actes dolents són castigats i els actes bons són
recompensats es troba a l’origen de la idea de la «transmigració de l’ànima» o «reencarnació». El
samsara és aquest cicle de les reencarnacions. Això vol dir que la felicitat o la desgràcia presents en la
vida de les persones són conseqüència de la conducta bona o dolenta que van tenir en altres vides.
De la mateixa manera, els actes que duem a terme en aquesta vida determinen la qualitat de les vides
properes.
Per a un hindú la vida té quatre grans objectius: el dharma, que és el compliment dels nostres deures
personals; l’artha, que és gaudir del nostre èxit personal; el kama, l’amor i el plaer; fins que no assolim
un alt grau de perfecció, tornarem a néixer després de la mort en forma d’animal o d’ésser humà,
d’acord amb els nostres mèrits. Al final del procés es produeix la mokhsa (contacte amb la divinitat), el
quart objectiu.
Per tal que les persones arribin a aquest grau de perfecció, l'hinduisme ha desenvolupat un conjunt de
practiques, anomenades «ioga», que exerciten tant el cos com l' esperit i es reciten les mantra,
repeticions repetitives de fórmules sagrades.

TEXTOS SAGRATS
La religió vèdica estava fundada sobre un conjunt d’himnes, els anomenats Veda, que s’havien
transmès de manera oral. L'hinduisme va heretar aquests textos, i hi va afegir dues grans obres: el
Mahabharata i el Ramayana.
El Mahabharata conté 200.000 versos i acaba amb un llarg poema on el déu Krishna ensenya la
conducta justa. Es un dels textos fonamentals de l'hinduisme.
El Ramayana conté 40.000 versos i té com a heroi Rama, encarnació del déu Vixnu.

ELS TEMPLES
Hi ha molts temples hindús escampats per tot l’Índia i dedicats a divinitats diverses. Cada dia, a l’hora
del crepuscle, els sacerdots hi celebren les cerimònies de les ofrenes.

LES OFRENES
Les ofrenes (puja) són la base de tots els ritus. Es fan ofrenes d’aigua, de foc, de llum, de flors, de
fruits, d’encens; fins i tot es fan ofrenes de menjar, que després es reparteix entre tots els assistents.
Aquestes ofrenes i els ritus que les acompanyen simbolitzen l'ofrena de la persona a la divinitat.

ELS CULTES DOMESTICS


A l'Índia, la religió es practica sobretot a casa. La majoria de les famílies hindús tenen un petit temple
domèstic, que pot estar situat en una habitació o bé en algun racó de la casa. Aquest petit temple el
consagren a l'oració i a fer ofrenes als déus.
Cada dia, davant de la família, el pare o la mare hi encén una petita llàntia d’oli i fa l’ofrena de la llum i
de l’encens als déus, representats per petites estàtues o per imatges.

LES FESTES I ELS PELEGRINATGES


L’any hindú es mou amb el ritme de les festes i els pelegrinatges. Entre les més conegudes hi ha la
festa de les llums o Divali, que commemora el retorn de Rama, l'heroi del Ramayana, al seu regne. És
la festa de la llum. Totes les cases es guarneixen amb llànties d’oli. Se celebra la nit de lluna nova de
finals d’octubre i començaments de novembre: és l’any nou hindú. Es creu que la deessa de la riquesa
i la prosperitat, Lakshmi, entrarà a les cases; per tant, cal
deixar portes i finestres obertes i ben il·luminades.
A més de la festa de Divali, els hinduistes celebren la festa de Holi. Aquesta és una festa primaveral,
coincidint amb la lluna plena del mes de març, dedicada a Krishna, en què es demana la fertilitat. Se
celebra amb danses al carrer, processons i focs artificials. La gent es tira pols de colors i aigua
acolorida pel cos, simbolitzant els colors de la nova estació.
A començaments d’estiu i començaments d’hivern se celebren les festes de les nou nits o Navatri.
S’invoca l’energia de la Gran Mare universal en tres fases: els tres primers dies s’invoca com a Durga,
que destrueix les impureses, vicis i defectes; els segons tres dies se l’adora com a Lakhsmi per
aconseguir riquesa espiritual; i els darrers tres dies com a Sarasvati, deessa de la saviesa.
A la festa de Janmashtami es recorda el naixement de Krishna. Es pengen uns pots amb melmelada i
mantega i per aconseguir agafar-los es fan unes torres humanes molt semblants als nostres castells.

EL BANY RITUAL
L'hinduisme considera que, de la mateixa manera que el bany neteja el cos de la brutícia, les aigües
santes del riu purifiquen totes les conseqüències del mal. El ritu de banyar-se al riu Ganges i presentar
l’aigua sagrada com una ofrena al sol naixent és molt comú a l’Índia.

EL CURS DE LA VIDA
La vida del creient hindú està plena de rituals religiosos. La upanayana és la imposició del fil sagrat,
que té lloc entre els sis i els dotze anys. Al noi se li afaita el cap i se li posa un triple fil en bandolera al
voltant del cos, que li recorda el respecte als déus, als avantpassats i al mestre.
El casament es fa al voltant del foc i els nuvis ofereixen arròs i mantega al foc com a símbol de
prosperitat; també fan set passes junts per demanar creixement espiritual, salut, riquesa, fortalesa, fills,
felicitat i amor.
En el moment de la mort els hindús practiquen la cremació. El cos del difunt es posa sobre una pira
funerària i el fill més gran o un parent masculí l’encendrà.

LES CASTES
El sistema de castes és molt complex, però es pot resumir en quatre castes:
Brahmans: intel·lectuals, sacerdots i gurús.
Kshatriyas: militars i polítics.
Vaishyas: artesans, agricultors i comerciants.
Shudras: obrers i servents.

LA SALUTACIÓ HINDÚ
S’uneixen les dues mans pels palmells i es fa una lleugera inclinació del cap. Les dues mans
signifiquen la trobada de les dues persones i la inclinació un símbol de reconeixement envers l’altres.

EL PUNT VERMELL PINTAT AL FRONT


S’anomena tilkat o Bindi i indica que la persona és hinduista.

AUTORS
Rabindranath Tagore (1861-1941) és un dels escriptors hindús més famosos. Va ser premi Nobel de
Literatura l’any 1913. Els llibres de Tagore expressen molt bé la doctrina bàsica de l’hinduisme.

Música: Ravi Shankar: Spiritual music of India. Ragas for meditation.

You might also like