T2_LIA

Lletjor
Art Budhista contemporàni
Introducció a l’Hinduisme
Art Tantra
Art i identitat
Identitat i activisme social
Afterlife beliefs
Ètnia

Lletjor
Associem lletjor a tot allò negatiu
No totes les obres d’art són belles, la lletjor és subjectiva
Bellesa i lletjor lligades més al caràcter social que no estètic.
Lletjor expressa degeneració i fatiga

Picasso, Cubisme analític:

Dones de Picasso no representen l’ideal de bellesa
➢ Ma Jolie:
○ Vinculació al mon musical (notes musicals)
○ És un pseudònim per la seva amant, Marcelle
Humbert (retrat respon a l’estil del cinema mut)
○ Imatge de l’amant amb una posició des de
l’efecte. Humbert representa la delicadesa

L’art no ha de ser bell, la bellesa no és la màxima última

de l’art.

➢ Guernica:
○ Apel·la al dolor

Rembrandt
The anatomy lesson a The Hague
Lletjor = Repulsió provocada per un cadàver
Mascares
Occident té fascinació per art d’altres cultures i el seu “primitivisme”
Quin era l’objectiu de les màscares?

Representacions de Jesús
Un catòlic no veu a Jesús ple de sang com una imatge lletja.
Algú d’una cultura no cristiana potser sí

Catedral gòtica
Té unes proporcions estudiades, tot i així, algú renaixentista ho veurà lleig
La bellesa va lligada a un caràcter més social, històric, cultural i polític que estètic

Retrats
Lletjor com a símptoma de degeneració, fatiga, pesadesa

Tractats i segle XIX

Karl Rosenkranz
Lletjor = oposat a la belleza harmoniosa, equilibrada i integrada
The Mouth of Hell: Verd portat per musulmans → Occident llegeix aquest com a dolent
The judgement

Classe Dijous 1/5 Budhisme

Divinitats Hinduisme (politeisme)

➢ Cronologia:
○ Invasió Asia (1500 aC)
○ Període Vèdic (1500 - 800 / 600 aC)
 ○ Període Brahmànic (800/600 - 260 aC) (Sorgeix Budhisme)
○ Índia Budista (260 aC - 490 dC)

➢ Escriptures:
○ Els Vedes: rgveda, Yajurveda, Samaveda i Atharvaveda
○ Els Upanisad (Vedanta)
○ Mahabharata i Ramayana

Atman = Pàlpit universal

Creació - preservació - destrucció
Brahma - Visnu - Siva
Temple = representació de l’univers
Deesses tenen més poder que els deus
Samsara: serp que es mossega la cua, cicle de la vida

- Brahmans: casta sacerdotal que posseeix el poder

- Que es fa / Com es fa tenen la mateixa importància en rituals
- Gupta: matemàtics, transcriuen i sistematitzen el coneixement oral,
intelectualitzen el budisme → Perdua del fervor popular
- Possibilitat de questionar les divinitats hindus
- Atman samsara

Brahma
- Energia masculina creadora del món
- Multiplicitat de caps = omnipressència
- Multiplicitat de braços = omnipotència
- Porta recipient d’aigua del Ganges (riu sagrat)
- Porta cordó
- Porta rossari que representa el temps
- Forma fàl·lica és energia masculina
Sarasvati
- Dona de Brahma
- La que flueix
- Energia femenina
- Deessa de la musica i poesia
- Símbol aprenentatge
- Brahma + Sarasvati = representen la saviesa

Divinitats sempre tenen aspecte femení

Dona representa coneixement

Visnu
- Preservació
- Cargol de mar representa el seu orígen
- Representat com a un príncep, tors nu, joyes, etc
- Té moltes terranitzacions (representacions terrestres):
- Matsya - peix
- Varaha - Senglar
- Crisna - Buda
- Anantasayin - Serp
- Serp = metàfora de l’infinit
- Visnu dorm sobre serp i somia la creació del món → Actual creació del món

S’encarrega de defensar el poble mitjançant les seves terranitzacios

Siva
- Es una fusió d’energies masculina i femenina
- Potència destructora
- Llavor de la futura creació
- Simbolitzen la mort però no té connotació negativa
- Parvati = energia femenina
- Té tres ulls
- Siva Ardhanarisvara = fusió amb Parvati (Anrdògin)
- Porta diabolo, destrueix món ballant
- Expressió andrògina
- Lingam - Yoni = fusió masculí i femení
- Múltiples representacions:
 - Nataraja - forma ballant

Skanda
- Fill de Siva
- Deu de la guerra
- Representació infantil
- Va sobre un tró

Ganesa
- Fill de Siva
- Nen gras amb cap de elefant

Shakti
Energia femenina, poder femení de Shiva
És una de les formes de Parvati

Kali
- Significa negre
- Mata a Shiva
- Té sed de sang
- Divinitat molt temuda
- Va sobre Cadàver (Transport = Cadàver)

Durga
- Forma de Shakti
- Dona verge producte de la unió de forçes d’altres divinitats
- Deessa de la Guerra
- Protegeix humans sempre que ho necessiten
- Porta moltes armes
- Mata a bufal que representa als indoeuropeus
- Transport = Lleó/Tigre
- Té uns minions que l’ajuden
Art Tantra
Pakistan 1947

➢ Cronologia:
○ Invasió Asia (1500 aC)
○ Període Vèdic (1500 - 800 / 600 aC)
○ Període Brahmànic (800/600 - 260 aC) (Sorgeix Budhisme)
○ Índia Budista (260 aC - 490 dC)

Riu Ganges és molt important, la gent es banya, veu i es fan piles funeràries al costat.

➢ Tantra:
○ Movient trobat dins d’aquestes cronologies
○ Significa Urdit com a trama, com a teixit (teixir)
○ S’ocupa de tots els aspectes de l'ésser humà
○ Filosofia preocupada per l’ésser, pensament obert que veu de vàries
religions
○ Perillós si té un mal ús → relació alumne/mestre és molt important.
Tantra com a vehicle útil per arribar més ràpid al Nirvana.
○ Fa especial èmfasi en la visualització
○ Art tàntric té contingut sexual.

Nirvana: deixar d’existir.

Shiva desafía ortodoxia del Tantra
Xacras: xoc de poder

➢ Liarappa (torsos):
○ Forats en hombros i coll → protesis → Multiplicitat de braços i caps

“Kama is the root of the universe… erotic sculpture panels should be mounted (in
temples) in order to delight the general public” – Shilpa Prakasha, c.900 AD

➢ Culte a la deessa és molt important

 ○ Yoguini: deessa mare, té 10 formes
○ Deessa bella però també temuda, pot ser letal, té ullals, cavells
flamífers…

➢ Exercicis físics com el yoga → potenciar energia pròpia

○ Shiva és un yogui.

➢ Chhinnamasta:
○ La que té el cap tallat
○ Una altre forma de Yoguini
○ Automutilada
○ Dona vida i també la treu, contradiccions
○ Símbol de l’autocontrol
○ Culte a la fertilitat (altar)

➢ Yab-Yum: Pare-mare, imatges que recorden a la

dualitat
➢ Tantric lovers recorden a la psicodèlia
➢ Anys 50 massa centrats en tornar a la normalitat
➢ Anys 60 reacció als 50:
○ Desconfiança cap a les institucions del
govern
○ Contracultura hippie.
○ Aparició de la psicodèlia
○ Referències al món tibetà
○ Creació LSD
○ Occident relaciona tantra amb drogues i cultura hippie
○ Beatles i The Beach Boys
○ Música com a acompanyament de les drogues, recrea el viatge que
et donen les drogues
○ Mainstream adapta la psicodèlia
○ Ho veuen com a la visió de la alteritat
○ Occident s’apropia i crea una visió diferent del Tantra, que no és
Tantra.
Art i identitat
Indonesia
Capital: Jakarta

Hi ha una immersió cultural important, tot i que els artistes no comparteixin la o les
religions predominants al seu país, aquestes afecten i en la seva vida i creixement,
així es pot veure en les seves obres, que tenen trets característics o recorden a
aquestes.
Temes de la guerra també són reflectits en l’art
- La identitat de l’artista és present a la seva obra

➢ Religions de Indonesia (per ordre de popularitat):

○ Musulmana
○ Protestant
○ Catòlica
○ Hindu (illa Bali)
○ Buddhista

Nyoman Masriadi

Llibre sense títol

- Figura masculina
- Sentada sobre una pila de llibres inidentificables, que
conformen el seu tron
- Va rapat com els monjos
- Té un llibre sense títol a la mà
- Paret amb grafits de fons, s’hi projecta una ombra
- Ubicació i posició de la figura fa pensar en Budha

The man from Bantul

- 3 boxejadors amb músculs irrealistes, múltiples
braços, cara de dolor el del centre
- Espectadors omplen el fons
- Figura petita al centre, arbitre ferm però petit té
una significació política, crítica al
colonialisme
Garuda Pancasila
- Trobat en Budhisme i Hinduisme
- Personificació de la saviesa, la gràcia
- Símbol nacional
- Vinculat al poder del sol
- Porta pau
- Enemic de les serps
- Vehicle de les deïtats
- Garuda Pancasila = emblema nacional de
Indonesia: Cadena justícia, arbre unitat,
toro democràcia guiada per la saviesa, cotó
i arrós justícia social

Hedra Gunawan

Visnu sobre Garuda

- Colors molt saturats
- Crítica al govern post colonialista que exerceix violència excessiva

Heri Dono

Garuda com a soldat

- Crítica a la violència excessiva del govern

La fermentació de la ment

Wayang Kulit
- Art d’ombres
- Espectacle d’ombres amb titelles
- Llargues extremitats
- Molt detall tot i ser ombres
-
Sudjojono

Petruk
- Caracterització (character), no realista
- Llargues extremitats
- Crítica oberta al règim

Affandi Borbudu
- Temple i centre nacional

Nasrirunr
- Titelles que són referències al món híbrid que és Indonesia

Meekyoug Shin

Projecte en lavabos, pastilles de sabó de diverses mides

- No són obres Budhistes però sí referències
- La identitat de l’artista és present a la seva obra

IDENTITAT I ACTIVISME SOCIAL

BLM
Maig 2020, mort de Floyd desencadena el Black Lives Matter
Aldarulls

Xie Rong (Echo Morgan)

- Performer
- #stopasianhate
- Inside the vase (espectacle)
- Juga amb el bambú i la ceràmica xinesa
- Bambú representa la resiliència
Nina Simone
An artist's duty is to be a mirror of our times.
Participar del teu temps, reflectir aquest

Afterlife beliefs
L’ésser humà sempre ha tingut curiositat per saber que passa després de la mort, crea
deïtats, dimonis, etc.

Es parla també de deïtats, Shiva Nataraja:

- Balla i destrueix el món però també dona peu a un nou inici
- Trepitja a un nan que representa la ignorància del món
- Flama a la mà demostra que domina el foc

Lion-man, mammoth ivory (paleolític)

- Va ser trobat en múltiples peces i no va ser reconstruit fins al 2013/14.
- L’escultura no pertany a necessitats físiques, casi ½ de la població estava
dedicada a funcions no relacionades amb la supervivència, rituals per exemple
- Li brilla el morro i és un idol vinculat a algún tipus de ritual
- Té 40.000 anys però conté preguntes que continuen sent vàlides
- Restes orgàiques a la boca i desgast en el morro indiquen que l’estatua era
alimentada

Tràiler British Museum

- En època contemporània al Lion-man, el foc era essencial per sobreviure, és vist
com a un déu.
- No només l’antiguitat dona valor als objectes, aquest valor pot ser religiós

Limestone temple figure:

- Està pregant

Idea de la mort no com a final, sinó, com a un pas més.

Bronze dinàstic (1200 a.C)
- Amb inscripcions a dins que només poden ser llegides pels esperits mentre
mengen
- No és una peça única, s’hi fan varis.
- Inverteixen molts recursos en aquestes tombes
- Les creences en el més enllà influeixen en el món dels vius

Oracular bone, bovine scapula

- Hi ha milers d’aquests ossos.
- Parlen de sequeres, inundacions, conreus i batalles, això mostra que els déus
de les primeres dinaties tenien un alt poder militar
- Contemporanis del bronze dinàstic

I see no God (poster soviètic)

Quan es parla de creences en el més enlà, també es parla de les NO creences,
Ateïsme.

- El progrés està per sobre de Déu

- Tot i així, utilitza iconografia molt religiosa
- Intenta trencar una idea però torna a la mateixa

Repressentacions del diable

Last supper:
- Judas representat amb un nas gran (antisemitisme)

Diable, si no té ulls, no és tant amenaçador

Figura del diable com a inspirador de música:

- Es deia que Paganini a fer un pacte amb el diable per la complexitat de les
seves obres
Robert Johnson → Blues com a música del diable:
- Home mediocre amb la guitarra, desapareix i quan torna a aparèixer, és com
Paganini → la gent diu que ha fet un pacte amb el diable.

El blues es torna elèctric (guitarra elèctrica) i guanya popularitat.

Jay Hawkins:
- Idea del Bluesman com a mac, és un crossover

The loving brothers:

- Satan is real
- Període de rebeldia contra els pares i l’autoritat

Ètnia

Lemyssion
Leny, vocalista de motorhead mor a nadal i es fa un tribut per la seva mort.

Procesó en bus de sound-algo fins a Razzmatazz.

Britta Marakkat-Labba
Artista Sami, busca que no s’extingeixi la seva cultura i origens.

Lita Cabellut
Artista espanyola més cotitzada
Gitana i racialitzada
Paradigmàtic que hagi de treballar des de fora

Public enemy
Hip-hop sorgeix del Bronx als 70, beu del mestissatge.
Això esdevé un símbol identitari
Fight the power és el seu hit
Reivindiquen història de la cultura negre

NWA
Estètica i lletres combatives

La dècada dels 40

I want you for us (tio sam)

Pòsters bèl·lics no usen metàfores, busquen seduir i necessiten un misssatge clar

Cartells republicans
UGT, partit comunista, “workers, peasants, soldiers, intel·lectuals…”
Cridament a prendre part en la guerra
Importància en colors i recursos

The Kiss of freedom, 2014

Super artístic dins la quotidianitat, en Art polític prima la idea del missatge

Xupet negre
Idea de no perdurar en el mercat de l’art. No vol entrar en els espais de validació

Llaunes a Barcelona
Diàleg entre una parella, no busca perdurar pel material mateix amb q està fet

Situacionisme francès (1957-72)

No té valor estètic, promulga que tots podem ser artistes
No busquen entrar en espais de validació
Busquen molestar al sistema establert, que deixem de consumir cultura com si
anessim a un supermercat

Enmedio Colectivo
Eso que molesta, party shut down
Juguen amb com parlem i ens comportem en certs espais i trenquen la norma.
“Espanya campions de l’atur” Colón vestit del barça.
Espanya com a campions del fútbol i l’atur

Fancy fence
Fence darrere per protegir-te

Jeff Koons, Pink panther

Icona de Barbie abraçat a la pantera rosa
Juga amb l’estètica de les icones del segle XXI
Joc amb icones

Luis Camnitzer
El museo es una escuela: el artista aprendre a comunicarse, el público aprendre a
hacer conexiones. 2009-20014
Transforma el museu en una aula
L’artista s’ha de posicionar, no fer-ho és estar de part de l’agressor
S’ha d’obrir la vista a art no conegut
Museu com a símil de universitat.
Lloc on trencar canons i no reproduir-los

LA DÈCADA DELS 40
Marcada per la guerra. Turbulenta i critica. Porta un clima creatiu. Dissenys innovatius
que barregen la idea de pòster dibuixat com s’havia fet fins ara però amb fotografia.
Fotomuntatges. La paleta, la gama cromàtica no és molt extensa: crisis → economia
de mitjans.
Temes com la guerra, el racionament, la producció agrícola són protagonistes als
pòsters: el seu objectiu és arribar a tothom, enviar missatges clars, sense ambigüitats o
metàfores.
- We can do it 1942 J. Howard Miller
Dona ocupa el lloc de l’home que ara és a la guerra i surt de casa a treballar.
Després d’haver conegut l’exterior és molt difícil tornar a tancar-se a casa.
- Hammersmith: deeds not words. Art menor 🡪 feminisme.
El fracàs del projecte Europeu: Roma città aperta (movie).
L’art ha de desaparèixer i reaparèixer com a quelcom integral.
Ens podem deixar meravellar o ens podem concentrar en allò que no funciona.
- Piet Mondrian: retrats de la ciutat de NY. // el caos del jazz,
y la escasez.
Intenta ordenar la realitat 🡪 posicionament i distribució
perfecta de les horitzontals i verticals.
Idees antigues i valors als que un s’aferra per seguretat, per
estabilitat.
MODA: mesures de racionament fins i tot a la moda, ornamentació mínima, motius
estamats molt sovint relacionats amb la guerra i la victòria. Desapareix la estructura
interna, es primordia la mobilitat i l’aspecte pràctic: faldilles més curtes.
- Christian Dior: the new look.
A la dècada dels 50 la perspectiva és totalment diferent: after total war can come total
living. El somni americà. La dona torna a ser relegada a la llar i sotmesa a la figura de
l’home.