Plató (427 - 347 a.

C) ↴
- Ens han arribat la majoria dels seus escrits, que acostumaven a ser diàlegs
imaginaris en els que exposava la seva forma de pensar.
- La majoria d’aquests diàlegs tenien a Sòcrates, el seu mentor, de protagonista.
- Només va començar a escriure després de la mort d’aquest. Els seus diàlegs van
canviant amb els pensaments d’aquest filòsof a mesura que es fa gran.

Diàlegs de joventut (Socràtics) ↴

- Els més influenciats pel seu mestre.
- Estructura = Sòcrates es passeja, es troba algú i es comença una discussió on
s’intenta troba l’essència d’algun concepte.
- Sòcrates qüestiona totes les idees de l’altre persona
- Mai s’arriba a una maièutica (= veritat absoluta).
- Apologia / Gritó /Laques / Carmènides

Diàlegs de transició ↴
- Es fan després del seu primer viatje a Sícilia
- Influència Pitagòrics = visió negativa del cos + importància matemàtiques.
- A Siracussa (Sícilia) coneix el rei Dionís I i s’enamora del nebot del rei, Dió.
- Intenta aplicar les seves idees polítiques assesorant al rei qui en un principi està
d’acord però després suda de se cara.
- Plató decideix marxar but el rei el para convertint-lo en esclau.
- Un atenenc el reconeix, el compra i el llibera = Plató is back in Atenes
- Aquests diàlegs = SÍ que té maièutica + primers indicis inmortalitat ànima
- Gòrgies / Menó / Eutidem / Cràtil

Diàlegs de maduresa ↴
- Segon viatge Siracussa, mor Dionis I i el substitueix Dionis II, Cosa que Dió li fa
saber a Plató, ja que aquest segon sembla més obert al canvi.
- Acaba igual, el rei l’ignora, Plató intenta anar-se’n i el detenen
- Aquesta vegada es Dió qui fa que el deixin anar.
- Al tornar a Atenes funda l’Acadèmia, una mena d’universitat.
- Aquesta no mor amb Plató, continua anys després de la seva mort.
- Aristòtil es alumne i després professor de l’Acadèmia.
- Inscripció porta: “Que no entri ningú que no sàpiga matemàtiques”
- Són diàlegs llargs que expliquen les seves teories + importants.
- Utilitza el recurs del mite per fer-se entendre (les idees)
- És conscient del seu poder didàctic
- Bouquet / Fedó / la República / Fedre

Diàlegs de vellesa ↴
- Tercer viatge a Sícilia, el rei sembla més receptiu
- Plató no vol anar però el pressionen els de l’acadèmia i acaba anant.
- Fracassa per tercer i últim cop.
- Aquests diàlegs són molt més pessimistes + critica les seves propies idees.
- Alguns diàlegs religiosos.
- Pàrmenides / Sofista / Polític / maybe l’ùltim llibre de la república
Teoria de ls idees ↴
- No s’explica explícitament, s’extreu del diàlegs.
- És essencialista, pensa que hi ha una essència en cada cosa. Els filosòfs segons ell,
es dediquen a trobar-la
- Separa la realitat en 2 móns: el sensible (sentits) i el de les idees (l’essència = idea).

Món sensible ↴
- Tot és material, el percebem perquè ocupa un espai.
- Tot canvia, tot té un principi i un final (idea = Heràclit)
- Res és perfecte, mai veurem la perfecció en aquest món.
- Hi han moltes coses, totes diferents.
- Informació sensorial
- És incognosable = no es pot conèixer.

Món de les idees ↴

- Les essències són inmaterials però REALS
- Res canvia ni deteriora = és eterna
- És absoluta, perfecta. La matèria és la raó d’imperfeccions i no té.
- Cada idea és ùnica, no pot ser relativa.
- S'arriba mitjancant la raó.
- Es pot conèixer i es la feina del filòsof intentar-ho.
- Les idees no són construccions intel.lectuals, existeixen pel seu compte.

PD: Comparació dels dos móns amb les dues vies de coneixement de Parmènides.

Teoria del coneixement ↴

- No té sentit conèixer el món sensible ja que es canviant. (fuck sofistes)
- Per conèixer les essències i el món d’elles s’utillitza la racionalitat

Ell creu en 4 tipus de coneixement de menys a més importants ↴

Eikasia ↴
- Aka imaginació ( = imatges)
- El més baix dels coneixements
- Ex: L’art = és la còpia deformada del món sensible quan el món sensible ja
és una còpia deformada del món de les idees, un cicle de còpies
deformades.

Pistis ↴
- Aka creença ( = objectes sensibles)
- El coneixement obtingut del món sensible = ciències empíriques.
- El creu molt baix per l’opinió que ja té sobre el món sensible.

Dianoia ↴
- Aka pensament ( = objectes matemàtics)
- L’unió del coneixement empíric i el intel.lectual.
- Les mates ens ajuden a entendre el món sensible per molt que siguin
intel.lectuals.
 Noesis ↴
- Aka coneixement ( = idees = essència)
- És on es vols arribar
- És comença per l’essència de coses concretes i poc abstractes per anar
apropant-nos a la idea de bé.

Teoria de la reminiscència ↴
- El coneixement = recordar
- Per ell la nostra ànima ja coneix les essències ja que forma part d’aquell món.
- Amb la nostra arribada al món sensible l’anima s’oblida.
- El procés de la dialèctica estimula records.
- Desprecia el coneixement sensorial for this reason again.

Procés de coneixement ↴
- És un procés lent i difícil.
- Acostumem a creure el que tothom pensa.
- S’arriba al coneixement a travès de la dialèctica
- Mite caverna = metàfora per això
- Caverna (foscor) = ignorància
- Treure’s les cadenas = questionar el que sempre hem cregut (bye tradició).
- Imatges projectades = Primer nivell de coneixement, còpia del món sensible.
- Foc = Augment de capacitat d’abstracció de coneixement (matemàtiques, música..)
- Exterior de la caverna (llum) = món de les idees/ arribar al coneixement.
- Sol = materialització del coneixement.
- Tornada a la caverna = responsabilitat fiosòf = acostumar-se a la foscor.
- Tenim una necessitat per sortir de la caverna

Teoria de l’amor ↴
- Aquesta teoria es treu del Bouquet (diàleg maduresa)
- Al Bouquet Sòcrates es invitat a un sopar on acaben discutint sobre l’amor, quan
Sòcrates parla diu que “l’amor no és un déu sinó un desig, una atracció de l’èsser
humà a la bellesa”
- Hi han diferents nivells d’aquesta atracció
- Atracció cap al cos = físic i sexual, com pertany almón sensible es imperfecte i per
tant, sempre ens porta a la decepció.
- Bellesa de l’ànima = amor romàntic, tot i no pertànyer al món sensible, l’anima no es
absolutament bella i per tant també porta a la decepció.
- Passió política = El desig de plasmar la bellesa a la societat, busca la bellesa a la
col.lectivitat. Tampoc en spot satisfer plenament → també ens porta a la decepció.
- Passió coneixement = bellesa a les idees. Com no depén de res més no decepciona.
El coneixement de per si és bell.

Antropologia ↴
- Plató és dualista = el cos pertany al món sensible i l’ànima al de les idees.
- L’ànima es la seu de racionalitat. És eterna, inmortal.
- Idea extreta del Fedó (diàleg maduresa).
- La relació cos - ànima no es natural
 - El cos es la pressó del’ànima.
- Mort = alliberació ànima = positiu
- Filosofia = ens ajuda a no dependre del cos = prepara per la mort.
- L’ànima està composada per diferents forçes, algunes es dissipen amb la mort
perquè están relacionades amb el cos (passions/ sentiments).

Parts de l’ànima = “veus” ↴

- Irracional: La més lligada al cos/ Vol satisfer els desitjos. Virut = moderació o
templança
- Irascible: És la nostra ira, no busca satisfacció. Es quan perdem el control. Virtuts =
moderació i valentia. Si es segueixen les virtuts és la seu de les passions i emocions
nobles. També mor amb el cos
- Racional: Utilitza la raó i sap la consequenca dels actes. Virtuts = moderació,
valentia i saviesa. Lùnica part inmortal.
- Justícia = harmonia de les 3 parts = felicitat sempre que domini la part racional =
intel.lectualisme moral
- La gent que es dominada per les altres veus mai trobaran la felicitat.
- Mite carro alat = els caballs són les altres dues veus, si la racional es la persona
que els controla tot good

Proposta política ↴
- Primer busca la justícia a la societat després en l’individu.
- Plató = el primer en imaginar una societat utopica
- Utilitza model Polis, no molta gent ni massa poca
- Societat dividida = l’ànima
- Artesans/ productors= producció de béns necessaris per substinència = tota
societat necessita artesans per sobreviure.
- Guardians = Manteniment ordre intern + expansió (policia / exèrcit).
- Dirigents = Els que están al poder, sempre existents a qualsevol societat.
- És necessaria l’harmonia entre els grups i que tots facil el seu treball.
- Cada persona té predisposició per certes coses i per tant fa el que li pertoca.
- Només els savis poden ser dirigents.

Mite dels metalls:

- Cada ànima neix amb l’aleació de 3 metalls: ferro/coure + plata + or
- Ferro i coure = artesans (molt comú) (les extremitats)
- Plata = Guardians (el cos)
- Or = dirigents (raro) (el cap)
- Si l’ordre es manté la societat serà justa.
- Cada element és imprescindible.

La república ↴
- Discussió de la societat ideal
- Vellesa = Cèfal és feliç de ser vell perquè les passions han desaparegut.
- Justícia → Polemenc: “fer bé als amics i mal als enemics”
→ Trasímac: “som egoistes i has d’actuar només en el teu benefici”
Educació ↴
- En un principi educar a tots igual perquè no es sap que serán. Censurar l’art perquè
exalta la part irracional. Ensenyar l’obedència i la moderació = virtuts comunes.
Pintar bé al líder per a que mai sigui questionat.
- Una vegada es decideixi els artesans deixaran l’escola per especialitzar-se. Els
dirigents i els guardians segueixen junts. S’ensenya la valentia = virtut comuna dels
2 grups. Gimnàstica i música per fer fort el cos i la ment + superar por.
- Bye guardians, només queden dirigents. Matemàtiques/ Música/ Astronomia =
ensenyar saviesa. Allunyar del món sensible = abstracció + propedeutica
- Procedir a ensenyar dialèctica (conèixer essències), només s’ensenya ara per evitar
sofistes.
- El procés podria durar 40 anys
- El dirigent pot ser dona segons Plató
- El dirigent té poder absolut sobre la resta.

Sistemes polítics ↴
- Per Plató els sistemes están en constant canvi i vol frenar-los. Vol que el sistema
aristocràtic sigui etern.
- El dirigent no té dret a propietat privada ni a familia, 0 interessos i absolutament just.
- Els guardians tampoc per evitar subjectivitat.
- Artesans poden perquè augmenta la seva productivitat.
- “Tot el que és bó per la república és bó en si mateix” sempre que benificii la
republica s’admeten trampes i mentides.

- Aristocràcia: govern dels savis (millor) → república.

- Timocràcia: govern dels guardians (fort) → injust perquè no li pertoca.
- Oligarquia: govern dels artesans (rics) → injust perquè no li pertoca.
- Democràcia: poder per tots → Injust perquè és el govern de l’opinió, no la raó. Es
valora per igual l’opinió d’un vell, un mestre, un alumne,un pare i un fill.
- Tirania: govern del tirà → injust perquè depén del desitjos d’una persona injusta.