PLATÓ

Basa la seva teoria segons 3 objectius:

1) Continuar el llegat de Sòcrates (la seva teoria) → absolutisme moral

2) Construir un sistema polític just → ho justifica mitjançant la seva teoria

3) Incloure algunes de les aportacions de diferents autors presocràtics

Veu/ estableix la realitat com un dualisme, és a dir, dues realitats:

1) Món intel·ligible/ món de les idees / món de les essències metafisica

-Superior al sensible
-Format per idees universals, eternes, invariables, singulars
-Arran de les idees d’aquest món, se'n deriven les del món sensible
-S’accedeix a través de la raó
-Distingeix les idees/ essències en:
<Bé (idea suprema)
>Valors
>Matemàtiques
>Objectes

-Tipus de coneixement: Episteme (coneixement) → realitat veritable = veritable

coneixement
-Ànima (realitat immaterial, immortal, lligada a la raó, imperfecta…) → irascible,
racional i concupiscible

2) Món sensible
-Format per coses
-Les coses són canviants, caduques, imperfectes
-Món irreal, ja que s’accedeix mitjançant els sentits i aquests ens poden enganyar
-Tipus de coneixement: Doxa (opinió) → realitat aparent = no considerar coneixement
-Cos (realitat material, canviant, imperfecte, caduc…) → instints, desitjos, passions…

Mite del Demiürg

Artesà bo i savi, com pot veure les idees i veu el caos que hi ha entres elles, intenta
imitar-les fent còpies artesanes, per a després endreçar-les creant així, el món
sensible

Doxa epistemologia
→ Coneixement dels objectes (PISTIS) → Creença
→ Coneixement de les imatges (EIKSASIA) → Conjectura
Episteme
→ Coneixement matemàtic (DIANOIA) → Saber discursiu
→ Coneixement dels valors (NOESI) → Intel·ligència intuïtiva / dialèctica

Mite de la caverna
Una cova on hi ha uns esclaus lligats a un mur. Aquests esclaus només poden mirar
endavant i darrere del mur, hi ha un foc que projecta imatges d’objectes que porten les
persones que passen per allà.

L’esclau s’allibera i veu com tot era un muntatge. Surt de la caverna i només veu
reflexes de les coses, està enlluernat. Finalment, s’acostuma a veure clarament tots
els objectes (quan els ulls s'acostumen), inclòs el Sol (idea de bé).
Torna a entrar a la cova a explicar als seus companys que allò de la cova no és el
veritable coneixement, quan l’esclau entra li dona un cop de llum (pel contrast del dia
solejat amb la foscor de la cova) i els seus companys el prenen per boig i no el creuen.

Eikasia = imatges que es projecten a la caverna i que veien els esclaus encadenats

Pisits = s’allibera l’esclau i veu que tot eren projeccions, com no ha sortit, encara està en el
món sensible

Mite del carro alat

L’ànima seria un carro tirat per dos cavalls conduïts per un auriga (anima racional,
seu de la raó, situada al cap, moguda pel desig de coneixement, la seva virtut és la
saviesa/ sofia, prudència…).
En un punt els cavalls es descoordinen i cauen en el món sensible, en la presó del
cos. En caure s’oblida de tot el que sabia del món de les idees. Quan el cos mor,
l’ànima s’allibera i reencarna en una altra persona.

1) El cavall blanc (bo, seu dels sentits nobles com el valor d’ira situada al pit, és pel desig
d’honor, la seva virtut és la fortalesa i el coratge)
→ ànima irascible

2) El cavall negre (dolent, situada al ventre, es mou pel desig de satisfer les necessitats
corporals, la seva virtut serà la moderació i la temperança)
→ ànima concupiscible

Aquest cicle de l’ànima, no té perquè sempre ser així, si la persona en la qual està
empresonada l’ànima, és virtuosa i justa, poc a poc progressarà i s’aproparà més al
món de les idees, tornant així al món intel·ligible en ser alliberada.

Anima concupiscible
Es mou pel desig, segueix els instints primaris i és representada per un cavall negre.
Plató la situa al ventre. Pot pecar de desmesura i la seva virtut és la temperança.
Funció: Supervivència
Ànima irascible
Voluntat, passions nobles, cavall blanc i situada al pit. Valor d’ira, virtut de
coratge/valentia.
Funció: Protegir

Ànima racional
Caracteritzada pel pensament reflexiu, representada per l'auriga, situada en el cap. El
seu valor és el pensament, la racionalitat, el coneixement. Virtut és la prudència i/o la
justícia.
Funció: Dirigir/guiar

Segons Plató, en les persones predomina una ànima: antropologia

→ Si et domina la concupiscible, la teva funció serà supervivència, t'encarregaràs de la

supervivència (artesans, agricultors…)

→ Si et domina la irascible, la teva funció serà la de vetllar, seràs el guardià

→ Si et domina l’ànima racional, seràs un dirigent polític.