Literatura històrica:

Cròniques: eren històries contemporànies, una eina de propaganda amb intencionalitat

pedagògica

➔ Les primeres obres històriques de l'edat mitjana es van escriure en llengua llatina
➔ la segona meitat del segle xiii es va començar a redactar en llengua vulgar (català)
➔ Entre els S XIII-XIV es van escriure les quatre grans cròniques eren llibres d'història
amb valor literari
◆ Intencionalitat política molt clara
◆ Finalitat deixar constància d'uns fets més o menys rellevants per la corona
catalanoaragonesa
◆ No es fan com un llibre d'història sinó literariament per tan tenen un valor literari
i propagandístic
◆ Utilitzen aquest gènere ( crónica) per glorificar i justificar les seves accions
en un to heroic
◆ Objectius de les quatre grans cròniques

● Servir d'exemple per els futurs governants

● Glorificar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa
● Justificar les accions polítiques i militars que els monarques havien
dut a terme

➔ Les quatre grans cròniques

1. Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets (Memòries, autobiogràfic)

2. Crònica de Bernat Desclot o llibre del rei en Pere ( Bernat desclot és
l'escriptor i va conèixer el rei Pere )
3. Crònica de Ramon Muntaner (gestes en què van participar el almogàvers )
regnat de cinc reis
4. Crònica de pere iii el cerimoniós (Es parla sobre el seu regnat i el del seu pare
Alfons el magnànim)
 L'HUMANISME
És un moviment de renovació cultural
● neix a la toscana (segona meitat del segle XIV)
● representa una alternativa al pensament medievals
● grans impulsors de l'humanisme
○ dante
○ petrarca
Diferències entre les dues mentalitats

Pensament medieval Humanisme

cristianisme classicisme → valoració dels autors

grecollatins

teocentrisme → deu centre de la vida humana Antropocentrisme → és responsable de la

seva vida

gregarisme → l'ésser humà no compta com a individualisme → Criatures lliures amb identitat
persona individual sino membre de la comunitat i capacitats pròpies
cristiana

Fé →ceptes que l'autoritat religiosa dicta Racionalisme → confiança en la raó humana

observació experimentació i anàlisi

dogmatisme → veritats absolutes relativisme → esperit crític

inqüestionables

aspiració de la glòria celestial aspiració a la glòria terrenal

existència d'un trànsit l'existència valuosa en si mateixa

sentit més important l'oïda sentit més important la vista

Lo somni de bernat metge i la “valenciana” prosa
● Autor que representa millor humanisme a catalunya
● raons
○ Té una gran formació
■ Coneixia els autors clàssics i italians moderns
● Dante i petrarca
○ Però el seu estil de redacció
■ Segueix els perfils dels textos llatins i els autors clàssics
○ Era funcionari de la cancelleria reial de barcelona
■ Tenia la confiança plena del rei joan i
Lo somni
● Obra principal de bernat metge
● La va escriure la presó
○ Va estar reclòs acusat de malversació de diner públic i l'acusa en per la mort de
joan I perquè va morir en estranyes circumstàncies
● Aquesta obra explica el somni que va tenir mentres eren tancat a la presó
● Li apareix l'esperit de joan I i té un diàleg
Com es presenta?
● Diàleg entre dues persones
● Figura de Bernat amb un pensament humanista
 ● Figura de déu el rei pensament medieval
● Cadascú defensa el seu pensament
● bernat metge no creien déu
OBJECTIU
○ Guanyar-se el perdó del nou rei (martí primer l'humà)
L'obra està dividida en quatre llibres ( capítols) en què tracta diversos temes
1. Escepticisme sobre la immortalitat de l'ànima
○ Bernat no creu en la immortalitat de l'ànima
○ no va al cel no s'uneix amb déu
2. Comentaris sobre l'actualitat tirèsies i orfeu (mitologia clàssica)
○ Acompanyats del rei joan I
○ el rei aprofita per explicar quin és el destí de la seva ànima és al purgatori (on
vas abans del cel per curar els teus pecats)
○ obra cabdal en la defensa del bernat
○ defensa a la seva innocència
○ Tirèsies → profeta sec
○ Orfeu → va a l'infern
3. Critica les dones (Tirèsies)
○ Les crítica a totes
4. Bernat fa una defensa de les dones ( ressegueix l'antiguitat → maría de luna reina)
pretén guanyar-se el seu favor perquè el perdonin
○ El llibre s'acaba quan bernat es desperta del seu somni
En definitiva l'obra de Bernat planteja un debat entre el pensament medieval i el pensament
humanista
● En la primera part és on es veu més l'humanisme

Humanisme Lo somni

Retorn al gènere del diàleg filosòfic (obra Diàleg inspirat en plató ciceró i petrarca entre
en forma de conversa) l'esperit del rei Joan I i l'autor

Classicisme gust per la mitologia Extreu la referències d'orfeu i tirèsies dos

grecollatina personatges mitològics que acompanyen
Joan I
En el debat sobre la immortalitat de l'ànima
Metge argumenta amb citacions i conceptes
clàssics
 Escepticisme → esperit crític A la discussió sobre la immortalitat de l'ànima
bernat metge fingeix que el rei el convens →
en realitat dubta que l'ànima sobrevisque al
cos

Antropocentrisme L'interès per l'ésser humà

Prosa humanista imita un models llatins Estil influït per llatí oracions llargues l'ordre
de la frase llatina …

Els escriptors religiosos i moralistes del [Link]

● Creixement urbà +pecats
● L'església pateix una crisi (S XIII-XIV)
● Objectiu fer ressorgir a l'església i retornar-li el prestigi al papa
○ Els religiosos utilitzen la literatura com a mitjà de predicació (Sermons →
instrument educatiu)
Tres exemples persones que utilitzen els sermons
Francesc Eiximenis ([Link] -SV)
● Frare franciscà
● Fa textos religiosos
● obra + important és “lo crestià”
○ Enciclopèdia cristiana amb objectiu de reorientar els laics cap a la salvació
eterna
○ de tenir tretze llibres
○ només n'escriu quatre u dos tres tretzel
1. Introducció al món religiós
2. Les temptacions que pot caure l'ésser humà la culpable és la dona
3. el càstig que reben les persones per haver caigut de temptació
13. Un conveni resum de tot

Sant vicent ferrer ([Link] -SV)

Va ser un predicador de masses (voltava per als pobles amb els seus seguidors que rondaven
els 200 - 500 i feia discursos orals )
● tenim un total de 280 sermons Escrits
Anselm Turmeda ([Link] -SV)
mallorquí i monjo franciscà
● Es converteix a l'islam
● L'obra + important el primer llibre “elogi dels diners” poema satíric crítica l'avarícia de
l'església