L’Humanisme:

És un moviment cultural que s’originà a Itàlia durant en el segle XIV amb figures tan importatnts com
Petrarca, Dant i Bocaccio i ben prompte arribà a les nostres terres.

Es caracteritzà pel renaixement de la cultura grecollatina i per la preocupació per l’ésser humà i la seua
relaciò amb el món.

Característiques de l’ humanisme:

·ANTROPOCENTRISME: la raó humana s’imposa per damunt de la raó divina. El centre d'atenció deixa de
ser Déu i passa a ser-ho l’ésser humà, l'únic ésser capaç de pensar i de reflexionar.

·IMITACIÓ DE LLATÍ: s’utilitza un estil llatinitzant en la prosa culta, amb llatinismes lèxics s sintàctics.

·INTERÉS PELS CLÀSSICS I PELS HUMANISMES ITALIANS: es tradueixen obres clàssiques com Ovidi,
Sèneca o Ciceró i dels grans humanistas italians que es consideren models de bellesa i saber.

Bernat Metge:

Va nàixer a Barcelona cap al 1340. Fou el màxim representant de l’Humanisme. Fou un home culte i
coneixedor del llatí.

Arribà a ser secretari del rei Joan I. No obstant això, després de la mort del rei en circunstàncies
estranyes, va ser processat i empresonat, acusat de participar en el seu assasinat. Temps després seria
perdonat i restitüit en el seu càrrec pel rei Martí l’Humà.

De Bernat Metge coneixem 7 obres, entre les quals la més important és Lo Somni.

Lo Somni:

El propòsit d'aquesta obra fou deixar constància de quedar lliure de qualsevol rastre de culpabilitat per la
mort del rei Joan I i aconseguir el favor del nou rei, el seu germà Martí l’Humà. Amb l’èxit d’aquest llibre
va aconseguir les dues coses.

En Lo Somni, Bernat MEtge conta que, estant ell empresonat, somniàn que se li apareixia el difunt rei
acompanyat d’Orfeu i Tirèsies (personatges mitològics)

i que aquest li confessava que no havia mort assasinat, sinó de mort natural.
Les característiques d’aquesta obra són:

·El diàleg filosòfic

·La presència de personatges de la mitologia clàssica.

·Ús d’oracions complexes i llatinismes abundants.

Literatura Religiosa i Mortalizant:

Tot i que alguns autors, com Bernat Metge, es mostren molt sensibles a la nova mentalitat humanista, el
gros de la societat continua sent molt religiós i teocèntric.

La imortància de l’ Èsglesia durant l’ Edat Mitjana explica el caràcter religiós de molts textos, escrits sovint
per moralistes i predicadors. Els quals usen la literatura per a promoure un model de vida cristià.

Francesc Eiximenis:

Nasqué a Girona (1330), fou frare franciscà. Estudià i viatjà per tota Europa i quan tornà a Catalunya es
dedicà a la predicació i l’enseyament. Després es traslladà a Valencia on fou conseller de la ciutat.

La seua obra més important fou Lo Crestià: conjunt de dotze llibres que són com una enciclopedia del
saber. El llibre Dotzè es diu Regiment de la cosa pública, en el qual elogia les terres valencianes.

L’ objectiu de l’ obra d’ Eiximents era instituir la gent del carrer en temes de religió a partir de llobres
senzills i agradosos per facilitar l’aprentatge.

Sant Vicent Ferrer:

Nasquè a Valencia (1350) fou dominic.

Fou conegut internacionalment perls seus sermons, escoltats per multituts. L’any 1445 ep papa Calixt III
el va fer snt.

Sant Vicent no va escriure mai els seus sermons. Sempre l'acompanyen un “reportadors”, que eren els
encarregats de copiar per escrit les seues paraules. Els sermons estaven plens de recursos expressius i
teatrals, i poden arribar a durar dues hores.
Anselm Turmeda:

Va nàixer a Mallorca. Monjo franciscà, però, després es va convertir a l’Islam.

Les seues obres més importants cristians són:

·Llibre de bons amonestaments: és un recull de poemes curts i senzills que contenen recomanacions
morals.

·Disputa de l’ase: és un poema humorístic en què l’autor i un ase discuteixen sobre la superioritat de
l’home o de l’animal.

Tufha, tracta sobre la seua conversió a l’Islam i està escrita en àrab.

Isabel de Villena:

Va nàixer a València (1430). Sor Isabel va ser una dona culta i influent i formà part dels grans noms de la
nostra literatura durant el Segle d’Or.

Només es coneix un llibre escrit per ella, la Vita Christi, una biografia de Crist pensada per la comunitat
de monges clarisses de la Trinitat. Per això està redactada amb senzillesa i elegància des d’una
perspectiva femenina.

El Segle d’Or:

Durant eixe període, el Regne de València visqué un moment d’esplendor dins de la Corona d’Aragó. Fou
un temps de creixement demogràfic i econòmic, amb un gran desenvolupament polític, artístic i cultural.

Aquesta situació va propiciar que hi sorgiren alguns dels autors més importants de la història de les
lletres valencianes.

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc:

Martorell va nàixer a Gandia (1413) fou un cavaller de la baixa noblesa valenciana. L’any 1460 va
començar a escriure Tirant lo Blanc però va morir abans de terminar-la i Martí Joan de Galba. la terminà.

La novel·la narra les aventures guerreres del cavaller Tirant des que va a Anglaterra a les bodes del rei,
amb la intenció d’entrar en l’orde de cavalleria, fins que mor després d’haver lliberat Constantinoble de la
dominació turca.
Aquesta obra ha sigut qualificada de novel·la moderna perquè s’hi barregen episodis d’una bel·licositat
cruel amb escenes amoroses i eròtiques i situacions resoltes pel protagonista amb gran enginy .

Ausiàs March:

Va nàixer a València (1400), pertanyia a la baixa noblesa valenciana i participà com a cavaller en les
campanyes militars d’Alfons el Magnànim.

La seua obra consta de 128 poemes classificats en tres grups:

·Cants d’amor: ens presenta una dona de carn i ossos, amb defectes i virtuts, molt allunyada del model
de l’amor cortés. L’amor és descrit com un sentiment contradictori, con amor espiritual i com a passió
carnal alhora.

·Cants de mort: són 6 composicions dedicades a plànyer la mort de la seua segona esposa.

·Cant espiritual: és un llarg poema adreçat a Déu, en què es planteja el futur després de la mort.

ISABEL de VILLENA BERNAT METGE