LLENGUA

● INFINITIUS GERUNDIS I PARTICIPIS (irregulars)

INFINITIU PARTICIPI GERUNDI

absoldre ABSOLT ABSOLENT
admetre ADMÈS ADMETENT
atendre ATÈS ATENENT
aparèixer APAREGUT APAREIXENT
aprendre APRÈS APRENENT
beure BEGUT BEVENT
caldre CALGUT CALENT

● FUNCIONS SINTÀCTIQUES
CD 1. Normalment NO porta la preposició “a”. Ex.
2. Pronominalització:
• Porten les màquines. Les
▪ Quan el CD és definit (comença per determinant article, porten.
demostratiu,possessiu): EL, LA, L’, ELS, LES (-LES, - LOS, ‘LS)
• En Pau escriu dues cartes.
▪ Quan el CD és indeterminat (no porta determinant) o bé va N’escriu dues.
introduït de determinants quantitatius, indefinits o numerals: EN
• No sap com ho ha fet. No ho
▪ Quan el CD és neutre (això, allò, or. Subordinada): HO sap.

CI 1. Sempre va introduït per la preposició “a” i es refereix Ex.

a persones.
2. Pronominalització: • Donava la culpa a la Laia/a
l’Enric. Li donava la culpa.
▪ CI masculí i femení singular: LI
• Oferia galetes als nois/a les
▪ CI masculí i femení plural: ELS (-LOS, ‘LS) noies. Els oferia galetes.

COMBINACIÓ CD + CI: • Dono el cotxe al noi. L’hi dono. •

EL, LA, L’, ELS, LES + LI = L’HI, LA HI, ELS HI, LES HI Dono la caixa a la noia. La hi dono.
• Dono els jerseis a la noia. Els hi
dono.
Quan el CI és plural, no hi ha cap tipus de canvi.
• Dono les cartes al noi. Les hi
dono.
• Compro pomes a la fruitera.
Li’n compro.

LITERATURA
 ● LES QUATRE CRÒNIQUES
EPICA: narracions de fets crònics i gloriosos d’una nació, sovint a través d’uns herois
emblemàtics reals i imaginaris
poema èpics: cantar del mio cid, la cançó de rotllan (francès). Els textos més importants
més propers a la èpica catalana són les cròniques

En els segles XIII-XIV es va produir una literatura èpica després d’uns fets importants. I
d’aquí ho van anomenar com a cròniques.
Cròniques: textos històrics en prosa que reflecteixen l’època de màxima esplendor de la
corona catalanoaragonesa.

Hi han quatre cròniques i totes elles comparteixen aquests trets (característiques):

➔ El fervor monàrquic i patriótic envers la corona catalanoaragonesa.

➔ La intencionalitat política.
➔ La voluntat didàctica de deixar constància d’uns fets.
➔ El fet de ser retrat d’un moment històric.
➔ Els trets de l’oralitat i utilització d’un llenguatge viu i directe.

Jaume l (s.Xlll) Bernat Desclot (s.Xlll)

La seva crònica s'anomena llibre dels feits,
narra de forma autobiogràfica els seus
records personals, sobretot als referents de
les conquestes de València i Mallorca. S’hi
pot observar l'empremta personal del rei
perquè està escrita en primera persona del
plural i utilitza el pronom nos.
No sabem el seu nom, potser sota el
pseudònim s’hi amagava Bernat Escrivà.
Desclot és el principal cronista de la fase
més expansionista de la Corona d'Aragó.
A la crònica Llibre del rei En Pere
parlava sobretot del regnat de Pere II el
Gran.

Hi ha providencialisme (les pròpies victòries

són gracies a deu)

Ramon Muntaner (s. XlV) Pere el Cerimoniós (s.XlV)

Va ser un militar al servei dels reis de la
corona. Es refereix a l’obra amb el nom de
Llibre. Tracta d’un llarg període històric, es
distingeix per les seves experiències entre
els almogàvers (soldats mercedaris
capitanejats per Roger de Flor) en les
conquestes de Sicília i Calàbria i en
l’expedició de l’Orient. És el més entusiasta i
el menys imparcial dels quatre cronistes.
És una obra autobiogràfica, dirigida pel
monarca, qui segurament dictava els
episodis més importants. Comença amb el
seu naixement i acaba 5 anys abans de la
seva mort. Tracta del seu propi regnat i el
del seu pare (Alfons el Benigne). El rei se
centrava més en les intrigues de palau que
en el heroisme èpic (les guerres).

● RAMON LLULL
Sacerdots i laics amb inquietuds espirituals van promoure i van desenvolupar un programa
racionalista d'instrucció i demostració de la doctrina cristiana. com ramon llull

RAMON LLULL (Mallorca 1232 – 1316): va ser l’autor de les primeres novel·les en català i
un dels primers autors medievals que va escriure en vulgar textos de temàtica científica, que
estavan reservats al llatí

Va ser un filòsof, teòleg, missioner i escriptor vinculat a la doctrina teocentrista (Déu centre
del món) i a la voluntat didàctica i moralitzadora del segle XIII

Va morir a una edat molt més avançada de lo habitual. Es casà amb Blanca Picany i va ser
pare de dos fills, una nena i un nen. Va fer vida a la cort fins que a l’edat dels 31 anys se li
va aparèixer 5 vegades Jesucrist, el que denominem com a conversió. A partir d’aquesta
va dedicar-se a convèncer als infidels de l’existència de Déu cristià

Amb la seva tasca evangelitzadora Llull va viatjar per la Mediterrània. Va aprendre l’àrab, el
català ( per ser entès per un gran públic) i el llatí (per poder-se explicar a les universitats).
També dominava l'occità per les seves poesies trobadoresques.

Cap als 40 anys tingué una il·luminació en que va compondre un mètode científic infalible
que havia de demostrar la fe cristiana als infidels, convèncer-los amb la raó i no pas amb la
força de les armes. El mètode científic s’anomena Ars lul·liana (art demostrativa, art de
trobar la veritat).

Ramon tenia tres objectius:

➔ Convertir els infidels al cristianisme.
➔ Fundar escoles i monestirs on es pogués estudiar teologia i llengües.
➔ Escriure llibres per demostrar que la religió cristiana era la veritable.I per demostrar-
ho va idear l’ars (il·luminació que va tenir al 40 anys

D’entre les prop de 280 obres que va escriure, aquestes són les més destacades:

- Llibre d’Evast e Blaquerna

- Llibre o fèlix de meravelles
- Vida coetània
- Llibre de l’ordre de cavalleria
- llibre del gentil e dels tres savis
- Arbre de ciència

● LA PROSA HUMANÍSTICA
A partir del segle XIII, les ciutats i la burgesia consoliden el seu protagonisme. amb noves
necessitats econòmiques, burocràtiques i mercantils, es fa necessària la renovació del
llenguatge.

És en aquest context que sorgeix l’humanisme (neix el s.XIV), un moviment nascut a Itàlia
que mira cap a l’antiguitat per redescobrir-ne els valors ètics i estilístics, i que denota un
canvi de sensibilitat, una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món. La
rellevància de la tradició clàssica no és cap novetat. Els autors de l’edat mitjana valoren,
respecten i transmeten els autors de l’antiguitat. En el seu cas, la relació amb el món clàssic
és més parcial i interessada: sovint adeqüen les obres teocentrisme imperant, és a dir, els
textos han de passar pel sedàs del pensament escolàstic i oferir una intenció moralitzadora.

L’humanisme és un trànsit entre l’edat mitjana i el Renaixement.

Edat mitjana Humanisme

Teocentrisme Antropocentrisme

Societat feudal i estamental Societat burgesa

Literatura religiosa i moral (alliçonar al lector) Literatura didàctica i d’entreteniment

Imitació dels clàssics Recobriment dels clàssics

Tempus fugit Carpe diem

LA CANCELLERIA REIAL:

La prosa oficial llatina i catalana de l'administració reial.

A la corona d’Aragó, l’humanisme troba una gran acceptació entre alguns monarques com
Joan I i Martí l’humà.

Aquest organisme burocràtic, redacta tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa i
l’estament eclesiàstic de la corona d’Aragó. AL s. XIII s’esdevé un focus cultural a partir del
1373. La seva importància prové sobretot de la uniformitat lingüística. Imposa un català
unificat, una mena d’estàndard o llengua comuna, per damunt de les varietats i la diversitat
que hi ha en la llengua oral.

El model expressiu de l'administració reial, la prosa de la cancelleria, és un català homogeni

i unificat, adoptat i difós pels escriptors catalans des de finals del segle XIV. S’hi poden
trobar elements innovadors propis de la nova mentalitat: intenció crítica, racionalisme, to
satíric i burlesc respecte a la moral imperant i influència dels autors italians contemporanis

Autors italians contemporanis:

- Dante Alighieri s.XIII-IV
- Francesco Petrarca s.XIV
- Giovanni Boccaccio s.XIV

BERNAT METGE:
S.XIV-XV. Era un Funcionari de la Cancelleria, amb el càrrec de secretari reial de Joan I.

Va gaudir de diners i privilegis fins que el rei va morir, Maria de Luna, va fer empresonar els
exconsellers, entre els quals probablement hi havia bernat metge. Per guanyar-se el favor
del nou rei escriví la seva obra maestra Lo Somni. Reingressà com a escrivà i fou secretari
del monarca.

Bernat fou un excel·lí com a traductor al català, i creà una obra adequada per la cort. En el
conjunt de la seva obra , es mostra com un autor refinat, culte, amb tocs de sarcasme i de
cinisme.

Lo somni: gran obra de l’humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la
literatura catalana medieval. escrita en primera persona narra una nit de l’estada del
protagonista a la presó, durant la qual se li apareix Joan I, que havia mort recentment
acompanyat de dos personatges de la mitologia grega, Orfeu i Tirèsies.

La intenció del Metge és clara: justificar-se davant de Martí l’Humà per tal que el monarca el
readmeti a la Cancelleria. Per això van sorgir dubtes inicials sobre la immortalitat de l’ànima-
Metge es presenta com a cristià, tal com ho era Martí l’Humà. Més enllà d’aquesta
concepció oportunista, l’obra és interessant pels següents espectes:

- Modernitat i racionalisme: “Crec en allò que veig i no em preocupo per res més”
- Efl Culturalisme constant
- El Model de prosa que crea