Professional Documents
Culture Documents
Humanisme. Metge, Canals I Eiximenis
Humanisme. Metge, Canals I Eiximenis
Metge
L’humanisme a la Corona d’Aragó
Índex de continguts
01. 02
L’humanisme L’humanisme a
Què suposa? Itàlia
Novetats Literatura, pintura,
Personatges destacats arquitectura
03 04
L’humanisme a la Bernat Metge
Corona d’Aragó
You can describe the topic
You can describe the topic
of the section here
of the section here
01.
L’humanisme
L’humanisme
● Va sorgir a Itàlia el segle XIV
● Cap al Renaixement
● Antropocentrisme i heliocentrisme
● Racionalisme
● Revolució científica
● Didactisme
● Reformes religioses: erasmisme, protestants
● Recuperació dels clàssics grecollatins: Sòcrates, Aristòtil,
Protàgores, Ovidi, Virgili, Sèneca o Ciceró.
Relacioneu les següents columnes
Arquitecte florencià ● Nicolau Copèrnic
Critica la corrupció del clergat ● Martí Luter
Reforma protestant ● Erasme de Rotterdam
“El sol és el centre de l’univers” ● Filippo Brunelleschi
02.
L’humanisme a
Itàlia
Capella de Santa Maria del Fiore (1434)
Lamentació pel
Crist mort (1305)
El trident toscà
Bernat Metge
Bernat Metge
● Naix a Barcelona l’any 1346
● Fill d’un especier i apotecari, Guillem Metge, vinculat a la reina Elionor de
Sicília, tercera esposa de Pere III el Cerimoniós.
● En morir son pare, sa mare es va casar amb Ferrer Saiol, escrivà de la
reina.
● Bernat Metge entra com a notari de la família reial el 1370.
● En morir la reina Elionor, Metge va passar a estar al servei de Joan I, l’any
1375, aleshores duc de Girona.
Bernat Metge
Crisi successòria
● Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós, mor en
circumstàncies estranyes.
● Li succeeix Martí I l’Humà (últim rei de la Corona d’Aragó),
qui ordena tancar els funcionaris de la Cacelleria de Joan I,
entre els quals es troba Bernat Metge, notari de la reina i
escrivà de Joan I.
Bernat Metge
Crisi successòria
● Com a reacció, a la presó Metge escriu Lo somni, una obra que
li servirà per a demostrar la seua innocència i estima cap a la
família reial.
Fragment del llibre IV de Lo somni
“Bé pens que·t recorda d’aquella mesquina mare, per crim capital per lo pretor
a mort condempnada en lo carçre, e per compassió de son executor, per tal que
aquí famejant morís, reservada; com sa filla, la qual alcunes vegades la entrave
visitar, jassia fos bé amonestada e sol·licitada ab gran pena per lo dit executor que
no li metés dins alcuna vianda, no contrastant lo dit manament veent que en altra
manera no li podie ajudar, la sostench ab la let de les sues mamelles per gran
temps, tro que fo sabut per les guardes del dit carçer, qui publicants açò al dit
pretor, obtengueren a aquelles per aquesta novetat, remissió graciosa.”
Bernat Metge
Estil literari
● A imitació dels models llatins, observem una sintaxi amb
amplificacions (oracions llargues amb enumeracions).
● Abundància de l’estil directe (textos dialogats).
● Conté diverses exemplificacions i comparacions.
● També destaquen els hipèrbatons.
Bernat Metge
Obra literària
● Llibre de Fortuna i Prudència (1381)
● Valter e Griselda (c. 1388)
● Ovidi enamorat (1381 i 1388)
● Sermó (sense datació exacta)
● Lucidari fet per en Bernat Metge (obra perduda i sense datació exacta)
● Apologia (1395)
● La medecina feta per en Bernat Metge apropiada a tot mal (1396)
● Lo somni (1399)
Bernat Metge
Lo somni
Llibre I Llibre II Llibre III Llibre IV
• Bernat Metge, protagonista • Metge personatge planteja • Narració de l’infern a través • Elogi a les dones de Metge
en la ficció, s’adorm i es quatre preguntes al rei Joan I: de l’experiència d’Orfeu personatge
troba amb el rei Joan I, 1) Circumstàncies de la • Diatriba contra les dones de
acompanyat d’altres dos seua mort Tirèsies • Rèplica sobre la condició
personatges 2) Experiències en l’altre masculina de Tirèsies i
món i on és exactament defensa de la vida ascètica i
• Diàleg amb Joan I sobre la 3) Quin és el motiu de la la contemplació en Déu
immortalitat de l’ànima seua aparició
4) Desvetllament de la • El protagonista desperta del
identitat dels somni
personatges que
l’acompanyen (Orfeu i
Tirèsies)