FRIEDRICH-NIETZSCHE.

pdf

laiaaa22

Historia de la Filosofía

2º Bachillerato

Preuniversitario España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 FRIEDRICH NIETZSCHE

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Sospita global i radical. Davant la vida la cultural occidental ha adoptat del seu origen una
actitud de negació i ha defensat uns valors morals i religiosos que ja no serveixen.

NAIXEMENT DE LA TRAGÈDIA

- Distingeix dues tendències vitals, dos elements contraposats de l’esperit. Tots dos són
formes d’afrontar la dura i cruel existència vital.

Esperit Apol·lini -> Apol·lo Esperit Dionisíac -> Dionís

- La llum - La fecunditat
- La proporció - La passió

Reservados todos los derechos.

- La mesura - La foscor
- L’equilibri - Contradicció
- Els valors de la raó - Irracionalitat
- Els valors de l’instint

Crea una il·lusió, un sentit en la vida, que Afirma l’existència dolorosa, contradictòria
dona estabilitat i calma. i traumàtica de la vida.

- Segons Nietzsche, la Grècia clàssica no va oblidar cap dels dos Déus. L’art tràgic grec
mostra un equilibri entre l’esperit dionisíac i l’apol·lini.

- En les tragèdies gregues es mostrava la irracionalitat de l’esperit dionisíac en la música,

la dansa i el cor, i la racionalitat de l’esperit apol·lini en la paraula i els personatges. L’art
tràgic grec és un “sí” a la vida malgrat el dolor que comporta.

- Contràriament, amb Sòcrates, Plató i el cristianisme s’inicia la decadència: comença el

predomini dels valors apol·linis per sobre dels dionisíacs, i el predomini de la racionalitat
per sobre de la vida.

- Nietzsche esdevindrà el defensor de l’actitud dionisíaca d’acceptació de la vida tal com

és i criticarà l’actitud de renuncia i fugida davant la vida de l’esperit apol·lini.

- A partir d’aquest anàlisi, Nietzsche criticarà la cultura Occidental, que segons ell s’ha
basat en l’esperit apol·lini, en diferents aspectes (moral, religió, ciències i llenguatge).

GENEALOGIA DE LA MORAL I TRANSVALORACIÓ DELS

VALORS

- Nietzsche distingeix 2 tipus de morals:

La moral dels senyors La moral dels esclaus

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7845479
 La moral noble en la qual “bo” és el que La moral del ramat i de la mediocritat, vol
eleva l’individu, el que porta a afirmar la igualar a totes les persones i glorifica allò
vida. que fa suportable la vida als dèbils.

Els dolents són els esclaus, la resta, ja que

Els dolents són els nobles.
són reactius, recargolats, menteixen…

BO = noble, aristocràtic, fort, poderós, bell,

BO = renúncia, humilitat, submissió
feliç i creador

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- En la cultura occidental hi ha hagut un domini de la moral dels dèbils sobre la dels forts.

- El ressentiment del dèbil tem l’home fort i poderós i per contenir-lo imposa els valors
del ramat com a valors absoluts.

- Aquesta moral antinatural (platònico-cristiana) ha portat a la decadència, posant al

Reservados todos los derechos.

centre de la vida el més enllà, despreciant el cos, l’instint, el plaer i el pensament lliure.

- Com que formem part de la moral dels esclaus, on es defensen valors com la humilitat i
la solidaritat, critiquem i censurem certs comentaris. Aquesta moral però, és sorgida del
ressentiment i l’enveja. Si els critiquem és perquè ens agradaria ser tan rics, guapos, bons
com ells i no ho som. Llavors promovem una moral on ostentar aquestes qualitats és dolent
per tal que els més forts no destaquin de la resta.

LA MORT DE DÉU

“¡Dios está muerto! ¡Dios queda muerto! ¡Y nosotros lo hemos matado!”

- L’expressió “Déu ha mort” és la metàfora que expressa la mort de les veritats absolutes,
de les idees immutables i dels ideals que guiaven la vida humana.

- Déu era el sentit del món, el fonament dels valors morals i garantia de coneixement.

- La mort de Déu significa la pèrdua del sentit del món: s’esborra la creença en un més
enllà (diví i metafísic).

EL NIHILISME

- Significa negació, buit, rebuig de tots els valors i manca de creença en res.

- El nihilisme és la conseqüència històrica de la mort de déu, que implica la pèrdua del

fonament dels valors, la desorientació vital, el convenciment de la manca de sentit de la
vida i la negació de l’esperança en una vida ultraterrenal.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7845479
 - La cultura occidental, buida ara de sentit de l’existència, de valor i de metes, està malalta i
aquesta malaltia té un nom: nihilisme.

- Davant la mort de Déu només s’escauen dues posicions:

↬ EL DARRER HOME -> L’home que viu a trista fi d’una civilització en la qual havien imperat
grans valors ara ja morts. L’home mediocre sense grans objectius, només amb petits
interessos, centrat en la seva comoditat i el plaer diari.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El darrer home encarna el nihilisme passiu: és l’acceptació pessimista de la manca
de valors i de la manca de sentit de l’existència. És el temps del darrer home, petit,
miserable, indiferent, que només cerca la comoditat, un zombi.

↬ EL SUPERHOMEHOME -> El superhome és un home moralment superior. El superhome

s’oposarà a tota difamació del món, a tot menyspreu al cos, a tot ascetisme. Ha de
donar un nou sentit al món: ha de crear nous valors no transmundans fonamentats
en la vida.

El superhome encarna el nihilisme actiu: cerca destruir tot el que és vell i

Reservados todos los derechos.

transformar els valors, cap al naixement d’un tipus superior d’home.

LA VOLUNTAT DE PODER

- És una metàfora per acostar-se a la realitat i la vida.

- És l’essència de la vida, l’energia còsmica, l’energia creadora, és la vida que imposa la

seva llei.

- El superhome accepta i compta amb la voluntat de poder a l’hora de crear valors.

- Afirma que qualsevol cosa que succeeix ha succeït un nombre infinit de vegades i ho
seguirà fent durant tota l’eternitat.

- Aquesta circularitat del temps comporta una visió no lineal sinó cíclica.

- Nietzsche no intenta demostrar la doctrina de l’etern retorn, sinó presentar-la com un

experiment mental i desafiar-nos a considerar quina seria la nostra reacció si la doctrina
fos certa. El superhome passaria la prova de l’etern retorn.

L‘ENTORN RETORN

- El superhome que abraça aquesta doctrina pot mirar la seva pròpia vida i desitjar
reviure-la una vegada i una altra durant tota l’eternitat. És una afirmació total de
l’existència, un dir “si” a tot

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7845479
 - L’amor al destí: estimar el teu destí, sense necessitat de ficcions ni falses esperances i

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
seguretats, i abraçar l’existència sense sentit donat que retornarà una i altra vegada durant
tota l’eternitat.

Reservados todos los derechos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7845479