NIETZSCHE

1. Ètica
Nietzsche distingeix entre dos tipus de morals: la moral dels senyors i la moral dels esclaus.
La moral dels senyors és l’acceptació de la vida, amb les seves parts bones i dolentes. És la
moral d’aquells que segueixen els valors que ells mateixos dicten, són creadors del seu propi
destí. És la moral noble en la qual bo és tot el que eleva l'individu, tot el que porta a afirmar
la vida; bo és igual a noble, poderós, etc. La moral d'esclaus, per altra banda, és la moral del
ramat i de la mediocritat, una moral amarada d'instint de venjança contra la vida superior;
és la moral de la democràcia: vol igualar totes les persones; una moral que glorifica tot allò
que fa suportable la vida als dèbils. Per aquesta moral, bo és igual a pobre, impotent, etc
2. Sobre la veritat
La veritat té dos sentits; un sentit moral i un sentit extramoral.
Sentit moral: consisteix en la construcció de conceptes morals com a bó, dolent i que són
concebuts com a eines per a dominar el món
Sentit extramoral: reflecteix la incapacitat humana per accedir al coneixement autèntic de
la realitat, fins i tot, nega que ens puguem conèixer a nosaltres mateixos, referint-se a la
veritat com a metàfora.

Nietzsche afirma que l’home construeix un pacte social en el que s’acceptarà com a veritat el
que queda establert pel llenguatge; diem que la veritat és una creació social. La veritat no és
més que una il·lusió, la qual ens hem oblidat que existeix i estem esclaus a ella. Després
afirma que cadascun dels éssers humans, té una percepció de la realitat i la pot concebre
des d’una perspectiva diferent. No tenim, per tant, cap criteri per afirmar que una
perspectiva és més certa que una altra, així que porposa una teoria que accepta múltiples
visions dels món.
3. Superhome
Nietzsche parla del superhome com l’home que és capaç d’aconseguir la llibertat de la seva
essència. Serà un esperit lliure que no cedirà davant de res (força, poder, passió, plaer), però
que tindrà la innocència i l'espontaneïtat del nen.
CANVIS (METAMORFOSI)
L'home en primer lloc, és un camell; suporta el pes de la llei moral i s’inclina davant del drac
(tradició dels valors cristians).
L'home—camell, cansat pel pes de la càrrega, es rebel·la contra el seu amo (drac) i el
derroca. Llavors esdevé un home—lleó, crític i amo d'ell mateix, que diu el "jo vull" i imposa
la seva voluntat.
Nen: representa el voler creador i espontani, la llibertat vertadera, la naturalitat, la
innocència. El nen, innocent i espontani en tot allò que fa, representa l'existència com a
aventura i com a joc; és el natural i sincer dir sí a la vida.
NIETZSCHE

VALORS DEL SUPERHOME

● Ànsia de viure; valora la vida corporal, la salut, el plaer, les passions, la violència, la
victòria, l'èxit i !! (la força física, el poder)
● Superació de la moral tradicional cristiana (allò que l'afavoreix és bo, i allò que el
perjudica és dolent)
● Se sent superior (diu que sí a les jerarquies entre els homes; la igualtat només porta a
la moral del ramat, d'esclaus. El superhome ha de practicar la moral dels senyors que
dominen per la força i per la violència)
● Fidelitat de la terra = terrenal
● Voluntat de poder (S'ha de deixar emportar pel seu desig de dominar, de ser senyor i
no esclau)
4. Etern retorn
L'etern retorn no és una idea que diu que tot es repetirà exactament igual una vegada i una
altra, sinó que cada moment ha de ser viscut com si es repetís eternament. Això significa
que cada instant de la vida és únic i etern, ja que conté tot el sentit de l'existència.
Això implica prendre una decisió conscient i volguda per acceptar i abraçar cada moment de
la vida com a significatiu i ple de sentit. Per tant, el ressentiment contra la vida, neix de la
incapacitat d'assumir-la plenament = quan no acceptem la responsabilitat de les nostres
decisions i accions passades i busquem culpar a altres o a circumstàncies externes. Assumir
la vida plenament implica reconèixer que tot el que ha passat en el passat ha estat a causa
de les nostres pròpies voluntats i decisions.