STUCOM Dept.

de CIÈNCIES
Centre d’Estudis
2 BAT 2
www.stucom.com
Homologat i concertat per BIOLOGIA
la Generalitat de Catalunya Exercicis
Manel Sans
Temari : Evolució 1

Nom i cognoms: Qualificació

1.- Observeu els següents dibuixos. Corresponen a les extremitats anteriors de 4

vertebrats que tenen formes de vida diferents (humà, cavall, balena i au). En
l'extremitat humana s'han assenyalat els ossos que la componen.

a) Relacioneu els ossos numerats de cada animal amb el nom correponent a

l’ésser humà. (1 punt)

1
b) Cóm s'anomenen els òrgans o estructures del cos que, com les extremitats
dels vertebrats, tot i exercir funcions diferents tenen un origen i una estructura
comuns? Esmenteu algun exemple. (1 punt)

c) La configuració dels ossos del braç i de la mà és molt semblant en els

exemples mostrats, tot i que cada membre exerceix funcions diferents. Creieu
que això és una prova del seu parentesc evolutiu? Justifiqueu-ho. Expliqueu què
son els òrgans anàlegs. (1 punt)

2
2.- Hi ha diverses evidències que posen de manifest l'evolució de les espècies.

a) Els dibuixos següents mostren diverses fases del desenvolupament embrionari en diferents
vertebrats. Expliqueu, utilitzant com a base els dibuixos, en quin sentit es poden utilitzar les
característiques dels embrions per explicar el grau de parentesc evolutiu de les diferents espècies
de vertebrats. (1 punt)

3
b) Els fòssils són restes d'organismes d'altres temps que, per causes naturals, s'han preservat en
les roques sedimentàries de l'escorça terrestre. En sentit una mica més ampli és pot entendre que
un fòssil és una evidència de l'existència d'un organisme que va viure en el passat. Des del punt de
vista evolutiu, quina és la informació que ens proporcionen els fòssils ? (1 punt)

c) Hi ha evidències o proves de l'evolució de caràcter bioquímic. Expliqueu-les. (1 punt)

4
3.- Escherichia coli és un bacteri sensible a l'estreptomicina. És a dir, que si s'afegeixen unes gotes
d'aquest antibiòtic a un medi de cultiu, els bacteris moren. Però com en altres éssers vius, hi ha
casos de mutacions. Una d'aquestes mutacions converteix el bacteri portador en resistent a
l'estreptomicina

a) Què són les mutacions i com s'originen? Expliqueu les diferències entre els efectes de l'aparició
d'una mutació en un organisme procariota i en un d'eucariota. (1 punt)

b) En un laboratori es van fer multiplicar bacteris de l'espècie descrita, en un medi de cultiu líquid
normal (sense estreptomicina). Després d'unes hores s'hi va fer un recompte de microorganismes,
els resultats del qual es mostren a la taula A.

Taula A: medi de cultiu inicial sense estreptomicina

bacteris sensibles a l'estreptomicina: 2.000 milions de bacteris
bacteris resistents a l'estreptomicina: 20 bacteris

Es van agafar 2 mil·lílitres d'aquest medi. Un es va col·locar en un medi amb estreptomicina i

l'altre en un medi sense estreptomicina. Transcorregudes 48 hores es va fer un recompte de
microorganismes en aquests medis, els resultats del qual es mostren a les taules B i C

Taula B: medi de cultiu amb estreptomicina

bacteris sensibles a l'estreptomicina: 0 bacteris
bacteris resistents a l'estreptomicina: 1.750 milions de bacteris

Taula C: medi de cultiu sense estreptomicina

bacteris sensibles a l'estreptomicina: 2.000 milions de bacteris
bacteris resistents a l'estreptomicina: 20 bacteris

Interpreteu, en termes de selecció, els resultats d'aquest experiment. (1 punt)

5
c) A partir de l'exemple de l'enunciat es podria pensar que les mutacions apareixen degut a la
necessitat de sobreviure. Utilitzeu el mecanisme que proposa el neodarwinisme per discutir la
validesa d'aquesta opinió. (1 punt)

3.- Observeu els dibuixos que segueixen. Es tracta d'un grup d'ocells anomenats
certioles que habiten les illes de Hawaii. A cada illa es troba una espècie
diferent. Es tracta d'un exemple d'especiació fonamentat en els hàbits
alimentaris. Algunes certioles tenen un bec molt llarg que és utilitzat eficaçment
en la captura d'insectes i en la succió de nèctar floral. Becs menors però més
robustos, són utilitzats per altres espècies per esmicolar grans i llavors. A la
resta del món els ocells d’aquest gènere formen un grup relativament homogeni,
sense diferències acusades en la forma del bec.

6
3.1.- ( 1 punt )

a) Elaboreu una taula on es classifiquin els diversos exemplars de la figura, en funció dels dos
grans tipus de bec

b) Si alguna de les 8 espècies representades al dibuix fos capaç d'arribar a una altra illa de
l’arxipèlag, podria reproduir-se amb les certioles pròpies d'aquella illa? Per què?

7
3.2.- ( 1 punt ) Com creieu que pot explicar-se aquesta diversificació en els becs dels ocells
esdevinguda a Hawaii i la relativa homogeneïtat pel que fa a la forma del bec de les certioles de la
resta del món? Coneixeu algun exemple semblant? Expliqueu-lo

8
4.-L’any 1936 es va extingir el tigre de Tasmània ( Thylacinus cynocephalus ), un
mamífer marsupial d’Austràlia.

4.1.-Imagineu que en un indret remot de l’illa de Tasmània es descobreix un únic

exemplar femella de tigre de Tasmània. Tenint en compte el concepte biològic
d’espècie, seria possible obtenir més individus del tigre de Tasmània encreuant
aquesta femella amb un mascle de tigre de Bengala ( Panthera tigris tigris )?
Justifiqueu la resposta. [1 punt]

4.2.- Tot i que es tracta d’espècies sense un lligam evolutiu directe, el tigre de
Tasmània i el tigre de Bengala presenten diverses semblances anatòmiques
(forma del cos, pelatge, dentició, etc.). Expliqueu els mecanismes evolutius que
poden haver originat aquestes semblances. [1 punt]

Tigre de Tasmània ( Thylacinus Crani de tigre de Tasmània.

cyanocephalus ).

Tigre de Bengala ( Panthera tigris). Crani de tigre de Bengala.

9
5.- Llegiu el text següent, que correspon a una de les obres de Charles Darwin:

“ Pels fets als que m'he referit en el primer capítol, crec que no hi ha
dubte que l'ús en els nostres animals domèstics enforteix i augmenta
certes parts i el desús les disminueix, i que aquestes modificaci ons
s'hereten. (...) A l'Amèrica del Sud, un rosegador excavador, el tuco-tuco o
Ctenomys, mostra hàbits més subterranis que el talp; em va assegurà un
espanyol n'havia caçat amb freqüència, que molt sovint eren cecs. Un que
vaig conservar viu, certament ho era. La causa, com va demostrar la
dissecció, havia estat la inflamació de la membrana nictitant. Com la
inflamació freqüent dels ulls ha de ser perjudicial per a qualsevol animal i
com que els ulls no son, certament, indispensables per als animals amb
hàbits subterranis, una reducció de la mida dels ulls, juntament amb
l'adhesió de les parpelles i la pell sobre aquests, podria en aquest cas
constituir un avantatge. I, si fos així, la selecció natural constantment
contribuiria als efectes del desús .”

a) Creieu que alguns dels postulats del text són propis del Lamarckisme?
Expliqueu-ho. (1 punt)

b) Com explicaria avui en dia el neodarwinisme la ceguesa del Ctenomys? (1

punt)

10
c) Comenteu altres dos casos on quedi reflectida l'actuació de la selecció
natural. (1 punt)

11
6.- (1 punt)

6.1.- Comenteu la següent situació tot fent referència al concepte biològic d'espècie: Seria possible
obtenir descendència a partir dels espermatozous del mamut i els òvuls de l'elefanta? Justifiqueu la
resposta.

6.2.- (1 punt)

El gràfic següent mostra un possible arbre evolutiu per explicar l’origen de les dues espècies
d’elefants que viuen en l’actualitat : l’elefant africà (Loxodonta) i l’elefant asiàtic (Elephas).

12
a)Quants milions d’any fa que Mammut es va començar a separar de la branca que va conduir als
elefants actuals? Què va succeir fa aproximadament uns 10 milions d’anys?

b)Loxodonta i Elephas són dues espècies que s’han originat a partir d’un precursor comú gràcies a
un procés anomenat especiació.. Descriviu breument les diferents etapes del procés d’especiació.

13
6.3.- (1 punt)
Associeu els següents organismes als regnes corresponents.

Moneres Protists Fongs Metazous Plantes

Falguera . . . . .
Parameci . . . . .
Bacteri Escherichia
. . . . .
coli
Esponja . . . . .
Llevat . . . . .
Algues clorofícees . . . . .
Elefant . . . . .
Mosquit . . . . .
Rovelló . . . . .
Homo sapiens . . . .

14