You are on page 1of 3

APUNTS HISTÒRIA 2nBatxillerat

Núria Aguilar i Lozano

FRANQUISME A CATALUNYA: Repressió i desnacionalització a Catalunya

1. Dècada dels anys 40: Època blava

El 5 d’abril de 1938 Franco aboleix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a Lleida, posant fi a


qualsevol tipus d’autogovern.
La supressió de l’Estatut va anar acompanyada de la prohibició dels símbols de catalanitat i de la
il·legalització de partits i sindicats. El Català serà prohibit en públic i es canviarà el nom de poblacions,
botigues, teatres, carrers, ...
S’aplicaran diverses lleis per reprimir els catalans considerats «rojos separatistas»:
- Ley de Responsabilidades Políticas, 1939
- Ley para la supresión de la Masoneria y el Comunismo, 1940
- Ley de Seguridad del Estado, 1941
- Ley de Rebelión militar, 1943
A més, cal tenir en compte empresonaments, persecucions, condemnes nna mort i les depuracions
(pèrdua del treball per motius ideològics).
El govern català fou jutjat per rebel·lió militar i Companys executat el 15-10-1940.
Els «vençuts» seran enviat a camps de concentració nazis com el de Mauthausen des del 1938 fins el
1945. També hi haurà opositors al règim enviats a treballs forçats en la construcció del Valle de los
Caídos (1940-1958).
La resistència, en aquesta dècada, estarà protagonitzada pels maquis.

2. Dècada dels anys 50: Guerra Freda

Política

Es crearà l’ANFD (Aliança Nacional de Forces Democràtiques), constituïda per ERC, Estat Català,
Acció Catalana Republicana, UDC, Unió de rabassaires, CNT, Moviment Llibertari, POUM, PSOE,
UGT, Joventuts socialistes.
Els problemes seran la manca d’arrelament i el desconeixement de la realitat catalana pels alts càrrecs
franquistes i la manca d’interlocutors catalans amb l’administració franquista.

Economia

A partir del 1953 es viu un fort creixement industrial amb la implantació de les indústries tèxtils i
químiques. Malgrat tot, el 1956 hi haurà un increment de la conflictivitat laboral a totes les zones
industrials catalanes, sobretot a Barcelona i el Vallès Occidental.
El Pla d’Estabilització del 1959 provocarà un augment de la producció industrial i un augment del
consum.
El camp català es modernitzarà amb la introducció de nova maquinària i els adobs químics.

Els problemes de l’economia catalana:


APUNTS HISTÒRIA 2nBatxillerat
Núria Aguilar i Lozano
- Restriccions econòmiques en matèria energètica.
- Discriminacions en la manca de facilitats per instal·lar empreses atès que existia més pressió fiscal
que a la resta de l’Estat espanyol (50% més car).
- Dèficit en la xarxa de transports: mal estat de les carreteres.

Societat

Augment del nombre població immigrada que generarà un creixement urbanístic descontrolat
(barraquisme) i una manca de places escolars, etc.
Es viurà un sentiment de «derrotisme» i sorgiran moviments catòlics obrers com el de Crist i
Catalunya (Jordi Pujol).

Cultura

Premis en català com el Joanot Martorell, editorial catalanes com Destino i la figura d’historiadors
catalans com Vicens-Vives.

3. Dècada dels anys 60 i 70.

Economia

Catalunya quedarà dividida en dues zones:


- Zona industrial: Barcelona, Vallès, regions de costa des de Tarragona a la Costa Brava.
- Zona interior i de muntanya més pobre.
Els problemes continuaran sent la manca de capital i la feblesa de les institucions financeres.

Societat

Entre el 1961 i el 1970 Catalunya incrementa la seva població fins arribar a 1.200.000 habitants. Les
causes són el creixement del saldo migratori i del creixement vegetatiu.
La major afluència d’immigrants arriba entre el 1962-1965 i procedeix d’Andalusia, Castella-Lleó,
Extremadura.
Les conseqüències de les migracions seran l’aparició d’un proletariat urbà i de classe mitjana i el
canvi de mentalitat i dels interessos culturals que queda plasmat en la celebració de romeries i en la
Feria d’Abril (la primera es va celebrar a Castelldefels el 1971).

Oposició

El CAS GALINSOGA (juny 1959-febrer 1960).


APUNTS HISTÒRIA 2nBatxillerat
Núria Aguilar i Lozano
Galinsoga era el director de La Vanguardia i en sortir de l’església de St. Ildefons el 21 de juny de
1959 es va queixar perquè el sermó s’havia fet en català. En sortir va dir la frase «Todos los catalanes
son una mierda».
A finals d’any un grup de persones va decidir emprendre una campanya contra Galinsoga. El nucli
organitzador va ser l’Acadèmia de Llengua Catalana i un dels protagonistes Jordi Pujol. Aquesta
campanya consisteix en fer un boicot al seu diari (trencar exemplars de diaris i abocar-los als carrers
de Gràcia, Torrent de l’Olla, metro de Fontana, ...). El 16 de gener de 1960 es trenquen els vidres de
l’aparador de la seu de La Vanguardia al carrer Pelai. Finalment, el 7 de febrer de 1960 fou destituït.

FETS DEL PALAU


El maig de 1960 Franco visita Barcelona. El mateix mes l’Orfeó Català tenia programat un concert
d’homenatge a Joan Maragall i el govern civil va prohibir la interpretació de El Cant de la Senyera.
Jordi Pujol i altres membres del seu grup van reclamar a crits la interpretació de la cançó i ho van
aconseguir.
Aquests fets provocaren el judici a Jordi Pujol i la seva condemna a set anys de presó.

Cultura

La societat catalana impulsarà un moviment cívic catalanista que es concretarà en:


-Creació d’editorials catalanes com Edicions 62 i de noves revistes en català.
- Fundació de l’Òmnium Cultural el 1961 amb l’objectiu de potenciar activitats catalanistes.
Aparició del moviment de la NOVA CANÇÓ que reivindicava la presència i normalització del català
a la música. Entre d’altres representants, Raimon, Serrat, Llach, M. del Mar Bonet, els Setze Jutges, ...
- Sorgiment de moviment de renovació pedagògica com el promogut per Rosa Sensat basat en
considerar l’alumne com a el centre de l’aprenentatge.

You might also like