MICROBIOLOGIA

VIRUS
Els virus no són cèl·lules
Virus: estructuras moleculars formadas per material genètic i proteïnes, en alguns casos poden
presentar una cobertura lipídica.
Viroides: En el cas que només tinguin material genètic, és un fragment d’ARN amb capacitat
infectiva.
Prions: Si només tenen proteïnes, que enen un plegament anomal, que la seva estructura terciària
no es correspon amb la que hauria de tenir, i provoquen dues conformacionals de les proteïnes
sanes. Totes les còpies d’una proteína tenen la mateixa estructura terciària, és a dir, tenen el mateix
plegament.
- Tenen una estrucutura similar a les proteines actives (sanes), amb capacitat infectiva, les
poden remplaçar, i provoca la desnaturalització de les proteïnes sanes.

VIRUS
Virió: fora del virus forma de l’hoste i s’anomena virus el que hi ha dintre.
• Forma parasitant: forma dins de l’hoste
• Es cultiven en teixits, cèl·lules o medis de cultius similars al citoplasma → si ho posem en agar-
agar no funcionara. Sempre que volguem fer un cultiu víric hem de treballar amb cèl·lules

COMPONENTS I ESTRUCTURA

MATERIAL GENÈTIC
• Contenen ADN o RNA (mai els dos)
• Poden ser monocatenaris o bicatenaris
• Està recobert per Embolcall o coberta externa
• Està recobert per coberta externa → Càpside: proteïca

CÀPSIDA
• Conjunt de proteïnes que embolcallen l’àcid nucleic, formant una nucleocàpside
• Formada per subunitats proteiques: capsòmers
• Serveix per classificar el virus

EMBOLCALL O COBERTA EXTERNA

•Només la presenten alguns
• Proteïnes víriques
• Bicapa lipídica de la cèl·lula infectada
Són restes de la bicapalipídida de la cèl.lula que ha infectat: es perillosa perquè el nostre cos reconeix
aquesta capa com a nostre i llavors pot entra dintre d’altre cèl.lula del nostre cos.

PROTEÏNES
• Proteïnes de membrana
• Enzims
- Lítics
- Per a dur a terme la retrotranscripció = transcripció inversa (transforma ARN en ADN)
- TRANSCRIPTASA → enzim que té un error molt baix (difícil de que s’equivoqui)
- RETROTRANSCRIPTASA → enzim que té un error alt (genera mutacions) cada vegada que
copia genera moltes mutacions i això fa que varien les seves proteines i llavors cada vegada
que infecta es necessita una vacuna nova.

Virus bacteriofag → el virus mai

entra
a la cèl.lula, sino el seu material genètic.

MULTIPLICACIÓ VÍRICA

1. FASE EXTRACEL·LULAR
• Virus inactiu
• Cap activitat fisiològica → no pot fer res
• Molt vulnerables: temperatura i lleixiu

2. FASE INTRACEL·LULAR
•Un cop entra té capacitat per reproduir-se → no es reprodueix ell es reprodueix la cèl·lula
• No és viable pel sistema immunològic → no es detectable pel sistema immunolòigc, perquè el
sistema immunològic detecta el que està fora de les cèl·lules no el que està adintre. Si estigués en el
exterior de la cèl·lula el sistema immunològic intentarà atacar-lo.

CICLE LÍTIC (Exemple: GRIP)

• Infecció
• Incubació
• Símptomes
• Convalescència

CICLE LISOGÈNIC (exemple: SIDA)

• Infecció
• Incubació
• Símptomes
• Fase asimptomàtica
• Símptomes
• Convalescència

MULTIPICACIÓ VÍRICA: CICLE LÍTIC (procés ràpid, mai hi ha fase asimptomàtica)

• Provoca una lisi ràpida en la cèl·lula
• El DNA víric es codifica ràpidament
• Es produeix l’ensamblatge (procés de com el material genètic víric es coloca en la càpsida): noves
estructures parasitants → entra el material genètic, el dupliquem, el trasncrivim i surten proteïnes.
Això es quan l’ADN i les proteïnes s’ajunten i creen virus
• Porta a una LISI cel·lula

1. FASE DE FIXACIÓ I ABSORCIÓ

• El virus s’aproxima a la cèl·lula- cèl.lula diana
• Els virus bacteriòfags fixen les espines caudals a la membrana (potes)
• Els virus embolcallats fan un reconeixement de membrana (recoberta lipídica reconeguda per la
cèl.lula).

2. FASE DE PENETRACIÓ
• Els bacteriòfags provoquen la lisi de la membrana alliberant enzims creant un forat per on injecten
el material genètic. Allibren un enzim que fan un forat a la paret bacteriana i es per on inyectaran el
material genetic.
• Els embolcallats provoquen una fusió entre ambdues membranes i entren mitjançant una
endocitosi. Entraran per endocitosi.
• Provoca una lisi ràpida en la cèl·lula
• El DNA víric es codifica ràpidament
• Es produeix l’ensamblatge: noves estructures parasitants
• Porta a una LISI cel·lular

3. FASE D’ECLIPSI →virus intracel.lular

• El sistema immunitari no detecta la seva presència ni es poden observar còpies del virus
• L’àcid nucleic del virus paralitza les funcions cel·lulars i només es fabriquen components vírics →
ADN i proteïnes
• ADN víric: Es duplica de manera que es crea un nou material genètic
• Es tradueixen les proteïnes necessàries del virus: capsòmers

4. FASE D’ACOBLAMENT / ENSAMBLATGE - generar nous virus

• Els capsòmers s’uneixen per donar lloc a la càpside, deixant a l’interior el material genètic víric → hi
hauran tantes càpsides com còpies de de DNA.

5. FASE D’ALLIBERAMENT / LISI

•Els virus bacteriòfags foraden la cèl·lula (foraden la membrana)
• Els embolcallats surten per gemmació i es perd tanta quantitat de membrana que la cèl·lula no
sobreviu
- En els dos casos la cèl·lula acaba morint per pèrdua de la seva coberta.
CICLE LISOGÈNIC :
DIFERÈNCIES
 ➢ La cèl.lula hostè incorpora el seu material genètic del virus
➢ Hi ha una fase on no hi ha simptomatologia
➢ El material genètic víric s’allibera del material genètic del hostè i comença el cicle víric.

1. FASE DE FIXACIÓ I ABSORCIÓ

2. FASE DE PENETRACIÓ
3. FASE ASIMPTOMÀTICA
- Pacient seropositiu
- El sistema immunològic no detecta la seva presència
- El DNA víric es duplica conjuntament amb el de la cèl·lula hoste, obtenint múltiples clons.
- Aquesta fase dura fins que un factor físic o químic desencadena el despreniment de l’ADN
víric
- Aquesta fase dura un temps determinat el material genètic víric s’uneix a la cèl·lula hosta:
- material genètic de la cèl·lula hotsa. El materia genètic víric ha de ser DNA
- si el virus que infecta es de ARN el primer que s’ha de fer es transcriuere de manera inversa
de ARN a ADN perquè el pugui incorporar.
- L’individu serà seropositiu, no manifesta simtomatologia perquè el virus està dintre de la
cèl·lula però sí son portador del virus.

No se sap quan però sí es sap que ha d’haver uns factors físico químics perquè aquell DNA víric que
está a la cellula Hpste es desenganxi i Un cop s’ha ensamblat aquest nous virus tenim la fase de lisi.

4. FASE D’ACOBLAMENT
5. FASE DE LISI

ESTUDI D’ALGUNS VIRUS

RETROVIRUS
• Tenen l’enzim transcriptasa inversa o retrotranscriptasa per poder obtenir DNA a partir de RNA
• Tenen una elevada mutabilitat, i això provoca que apareguin moltes proteïnes noves
• Les proteïnes formen la càpside i l’embolcall. Si aquestes muten no hi haurà un reconeixement del
determinant antigènic per part del sistema immunològic ( cada cop són difícils de reconeixer)

• L’ARN penetra per endocitosi al limfòcit i allibera l’ARN a l’interior de la cèl·lula hoste.
• La transcriptasa inversa transforma l’ARN en ADN, que s’integra en l’ADN de la cèl·lula hoste.
• S’entra en fase assimptomàtica
• Es reprèn el cicle víric, on es produeix l’ARN víric i els capsòmers
• Es produeix l’acoblament: Formació de molts virus parasitants
• Aquests virus surten per gemmació, que provoca la lisi dels limfòcits

VIRUS DE LA SIDA - no mata

• Virus embolcallat
• Presenta 2 filaments d’ARN monocatenaris
• Presenta proteïnes com la retrotranscriptasa
• Cèl·lules diana: limfòcits T4

VIRUS ONCOGÈNICS
• Són capaços d’introduir en una cèl·lula hoste un oncògen (gen que provoca una divisió cel·lular
desmesurada)
• L’oncogen suprimeix l’acció dels supresors (es produeixen continues mitosis i es crea aquella massa
que és el tumor), per tant la cèl·lula passa a ser tumoral
• Les cèl.lules tumoras → Poden ser eliminada de manera natural (per les Natural Killer) o de manera
artificial (quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia..) i això està determinat per la membrana

EXEMPLES
• Virus del papiloma
• Hepatitis B i C

• Les nostre cèl·lules contenen proteïnes P53 i pRB : són supressores tumorals. Aquestes regulen el
cicle cel·lular, per tant estan implicades en la prevenció del càncer. (hacen que no hagan mitosis
continua). Si activen l’acció supressora, inhibim que faci mitosi.
• Els virus oncogènics inhibeixen l’acció de p53 i/o de pRB, de manera que la cèl·lula entrarà en el
cicle mitòtic sense parar, ja que no hi haurà regulació del cicle cel·lulaVIRUS ON

VIRUS DE LA GRIP - no es un retrovirus, fa un cicle lític.

• Virus embolcallat: fa difícil generar una resposta immune perpètua (molta mutabilitat)
• Presenta al seu embolcall dues proteïnes importants
• Hemaglutinina: necessària per entrar a les cèl·lules humanes → és una proteïna afí als receptores
de membrana de les cèl.lules humanes.
• Neuraminidasa: necessària per sortir de les cèl·lules humanes → Fa la funció contrària de la
hemaglutinina, aquesta surt.
• És un virus d’ARN i presenta entre 6 i 8 filaments
• NO és retrovirus
• Procediment: entrar, replicar, sortir, matar
• Contagiós: a través de microgotes en el aire provinents de la tos o estornuts d’alguna persona que
conté el virus

INCIDÈNCIA EN HUMANS
Els microorganismes patògens són tots els capaços de generar una malaltia infecciosa i contagios
• Es poden classificar segons el contagi:
- Malaltia endèmica: afecta a una àrea local (propagació baixa)
- Malaltia epidèmica: augment en els casos propagant-se en una població molt gran
- Malaltia pandèmica: afecta a nivell mundial
-
• Tractament: seroteràpia(virus) i antibiòtics

CADENA EPIDEMIOLÒGICA d’una població ve determinada per 4 factors:

• Agent causant
• Característiques de l’hoste (el que està malalt):
- Factors
- Exposició a la infecció
- Mecanismes de defensa innats i adquirits
- Medi ambient (àmbit socioeconòmic)

• Forma de transmissió:
- DIRECTA: contacte cutani (mucoses, via placentària, inhalació a curta distànica)
- INDIRECTA: a través d’un vehicle comú (aigua o aliments), a través de inhalació a llarga
distància o per un vector (malària, vector és el mosquit)

• Patògen: estructura/organisme cuasant

• Vector: estructura/organisme que transmet la malaltia no l’expressa
• Període d’incubació: temps entre el contagi i els primers símptomes