Wuolah Free Economia Pau 2020

ECONOMIA-PAU-2020.
pdf
albasan2007
Economia de la Empresa
1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales
PAU Cataluña
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Economia de l’empresa. Prova d’Accès a l’Universitat 2020
ECONOMIA PAU 2020
BLOC 1: LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA A L'EMPRESA
1. LA COMPTABILITAT: CONCEPTE I OBJECTIUS

La comptabilitat és la ciència que estudia el patrimoni empresarial en un moment
determinat, i les seves variacions. Per tant, la funció de la comptabilitat és recollir i
quantificar la informació que es genera en una empresa i comunicar-la als grups d'interès
(direcció, propietaris o accionistes, treballadors, i creditors) de manera que serveixi per a la
presa de decisions.
2. EL PATRIMONI EMPRESARIAL: CONCEPTE, MASSES PATRIMONIALS

D’ACTIU I DE PASSIU
El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa.
Masses patrimonials d’actiu:
Elements d’actiu no corrent
Investigació Indagació planificada perls nous

descobriments.
Concessions Obtenció de drets de recerca o d’explotació.

Immobilitzat administratives
intangible
Propietat industrial Propietat d’una patent o marca.
Aplicacions informàtiques Propietat d'aplicacions informàtiques, com

pàgines webs.
Terrenys i béns naturals Valor de finques, solars o altres terrenys.
Construccions Valor de edificis o construccions.
Instal·lacions tècniques Complexos pel procés productiu, que pot

incloure maquinària, edificis, etc.
Maquinària Màquines per fer trasformacions,

extraccions o per elaborar.
Immobilitzat
material Mobiliari Mobles i altres materials d’oficina.
Equips de processament Ordinadors i altres equips electrònics.

d’informació
Elements de transport Vehicles terrestres, aeris o maritims.
Altres Qualsevol immobilitzat material no

esmentat.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2847414
Inversions A terrenys i béns naturals El valors dels terrenys per obtenir rendes.
immobiliàries
A construccions El valor dels edifics per obtenir rendes.
Amortització A l’immobilitzat material

acumulada Són una font de finançament relacionada
de A l’immobilitzat intangible amb el patrimoni net..
l’immobilitzat
A inversions immobiliàries
Inversions Participacions a ll/t Inversions en accions i altres valors de
finançeres a societats.
llarg termini
Valors representatius de Inversions en bons, obligacions i altres
deute a ll/t valors de renda fixa.
Crèdits a ll/t Préstec i altres crèdits no comercials.
Elements d’actiu corrent
Mercaderies Producte adquirit i destinat a la venda, sense

transformació.
Matèries primeres Materials destinats a la producció.

Existències
Productes terminats Productes destinats a la venda, fets per
l’empresa.
Altres aprovisionaments Elements destinats a la producció com

recanvis, embalatges, etc.
Clients Drets de cobrament per una venda.
Clients, efectes a cobrar Inclou crèdits a clients amb lletres i pagarés.
Deutors Drets de cobrament amb gent que no es

client.
Realitzable
Avançament de Avançar el sou als treballadors.
remuneracions
Hisenda Pública, deutora Deutes de l’administració pública.
Seguretat Social, deutora Deutes de la seguretat social.
Inversions finançeres a c/t Inversions temporals per obtenir rendiment.
Bancs i institucions de Saldo en compte corrent.

Disponible crèdit
Caixa Diners en efectiu.
Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

Masses patrimonials de patrimoni net i passiu:
Elements de patrimoni net i passiu
Capital Valor de les aportacions del propietari.
Patrimoni net Capital social Valor de les aportacions del socis.
Reserves Beneficis generats per l’empresa.
Resultat de l’exercici El valor dels beneficis quan ha acabat
l'exercici econòmic.
Proveïdors Deutes amb subministradors d’immobilitzat.

d'immobilitzat a ll/t
Passiu no
corrent Efectes a pagar a ll/t Deutes pel venciment d’un gir o pagarés.
Deutes a ll/t amb Préstecs rebuts per una entitat de crèdit.

entitats de crèdit
Proveïdors Deutes amb subministradors de matèries

primeres.

Proveïdors, efectes a Deutes pel venciment d’un gir o pagarés.
pagar
Creditors per Deutes amb subministradors per un servei.

prestacions de serveis
Proveïdors Deutes amb subministradors d’immobilitzat.

Passiu corrent
l'immobilitzat a c/t
Deutes a c/t amb Préstecs rebuts per una entitat de crèdit.

entitats de crèdit
Deutes a c/t Préstecs rebuts per tercers i altres deutes

concrets.
Hisenda Pública, Compliment de les obligacions tributàries.

creditora
Seguretat social, Cotitzacions i altres obligacions.

creditora
Resultats de l’empresa:
Resultat d’explotació
Ingressos - Venda de mercaderies

d’explotació - Prestació de serveis
Import net de la xifra de ● Devolucions de vendes i operacions
negoci similars.

● Ràpels sobre vendes.

● Descompte sobre vendes per
pagament immediat.
- Variació d’existències de productes acabats
i en curs
Altres ingressos - Ingressos per arrendaments

d’explotació
- Compres de mercaderies
- Compres de matèries primeres
● Devolucions de compres
Despeses Aprovisionaments ● Ràpels sobre compres
d’explotació ● Descomptes sobre compres per
pagament immediat
- Variació d’existències de mercaderies i
matèries primeres
- Sous i salaris.
Despeses de personal - Seguretat social a càrrec de l’empresa
- Indemnitzacions

Amortitzacions - Amortitzacions de l’immobilitzat
- Arrendaments i cànons
- Reparacions i conservació
- Publicitat, propaganda i relacions públiques
Altres despeses - Serveis de professionals independents
d’explotació - Transport
- Subministraments
- Altres tributs
- Serveis bancaris
Resultat financer
Ingressos financers - Ingressos per participacions en instruments de patrimoni

- Ingressos de valors representatius de deutes
- Ingressos de crèdits
- Altres ingressos financers
Despeses financeres - Interessos d’obligacions i bons

- Altres despeses financeres
- Interessos de deute
3. LA PARTIDA DOBLE I LA NORMATIVA CONTABLE

La partida doble consisteix en anotar simultàneament en dos comptes la variació que es
produeix en el patrimoni a causa de cada fet contable.

La normativa contable es basa en el Pla general de comptabilitat el qual és un text legal que
és obligatori (menys per a pimes) i que té com a finalitat aconseguir que la informació
econòmica i financera de l’empresa sigui fiable i comparable. Aquest PGC es composa de:
- Marc conceptual (obligatori): Conjunt de principis que inspiren tot el pla.
- Normes de registre (obligatori): Valoració dels diferents elements patrimonials i les
transaccions.
- Comptes anuals (obligatori): Normes d’elaboració dels comptes anuals.
- Quadre de comptes (voluntari): Conté els grups i subgrups codificats.
- Definicions i relacions comptables (voluntari): Definicions i relacions comptables, les
pautes del funcionament i els motius de càrrec i abonament de cada compte.

4. EL CICLE CONTABLE: CONCEPTE I FASES
El cicle contable és el conjunt d'operacions efectuades des de que l'empresa obre la
comptabilitat d'un exercici econòmic fins que la tanca. Les seves fases són:
Balanç de situació inicial
Llibre diari i llibre major
Correccions final de l’exercici
Balanç de sumes i saldos
Compte de pèrdues i guanys
Assentaments de regularització i tancament de comptes
Balanç de tancament
Assentament final i tancament de comptes
4. 1. BALANÇ DE SITUACIÓ INICIAL
Actiu Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent Patrimoni net

- Immobilitzat intangible
- Immobilitzat material Passiu no corrent
- Inversions immobiliàries
Passiu corrent
- Inversions financeres a ll/t
- Amortitzacions acumulades de
l’immobilitzat (va en -)
Actiu corrent
- Existències
- Realitzable
- Disponible
Total Total
* El total actiu i el total patrimoni net i passiu ha de coincidir.

* La diferència entre actiu i passiu és le patrimoni net.
* Es fa amb les masses patrimonials d’actiu, passiu i patrimoni net.
4. 2. LLIBRE DIARI I LLIBRE MAJOR
4. 2. 1. ASSENTAMENT D’OBERTURA
x Construccions
x Mercaderies
x Productes acabats
x Clients
x Bancs i institucions
x Caixa
a
Capital social x
Reserves x
Amortització acumulada de construccions x
Proveïdors x

* Els elements d’actiu van en el deure, el elements de patrimoni net i passiu van en el haver.
* Les amortitzacions van al contrari, si és d’actiu van al haver, si són de passiu van al deure.
4. 2. 2. REGISTRE DEL FETS CONTABLES
x Compres de mercaderies a Bancs i institucions de crèdit x

a Caixa x
x Subministraments a Bancs i institucions de crèdit x
x Bancs i institucions de crèdit

x Clients a Venda de mercaderies x
* Quan s’acaba s’ha de passar al llibre major (T).
4. 3. CORRECCIONS I ASSENTAMENTS DE FINAL D’EXERCICI

4. 3. 1. CORRECCIÓ DEL COMPTE DE MERCADERIES
x Variació d’existències a Mercaderies x
x Mercaderies a Variació d’existències x
* Primer s’ha de fer el mètode FIFO o PMP. El seu resultat anirà al segon assentament.
* Al primer assentament ha d’anar el valor inicial de les existències.
4. 3. 2. CORRECCIÓ DEL VALOR REAL DE L’IMMOBILITZAT

x Amortització de l’im. material a Amortització acumulada de l’m. material x
* Si la amortització a sigut del 5%: valor inicial - 5% = Amortització.

* Si no donen el % han de donar la quantitat: 500€ = Amortització.
4. 4. SUMES I SALDOS
Sumes Saldos
Comptes
Deure Haver Deure Haver
Construccions x x x x
Mercaderies x x x x
Bancs i institucions de crèdit x x x x
Caixa x x x x
Capital social x x x x
Venda de mercaderies x x x x
Sous i salaris x x x x
Subministraments x x x x
Total

* Al deure de sumes va el total de les quantitats que hi han al deure d’aquell element.
* Al haver de sumes va el total de les quantitats que hi han al haver d’aquell element.
* En saldos va la diferència entre el deure i l'haver, en el lloc de la quantitat més gran. Si
sols hi ha una quantitat, i està al deure va allà.
* El total en sumes i en saldos a der ser el mateix en deure i haver.
* Es posen tots els elements, el que surten al balanç i els que surten al pèrdues i guanys.
4. 5. COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS
Ingressos d’explotació
- Import de la cifra de negocis
Despeses d’explotació
- Aprovisionaments
- Despeses de personal
- Amortitzacions
- Altres despeses d’explotació
A) Resultat d’explotació: Ingressos - Despeses = BAII (Benefici abans d’interessos i

impostos)
Ingressos financers
Despeses financeres
B) Resultat financer: Ingressos - Despeses

C) Resultat abans d’impostos: A + B = BAI (Benefici abans d’impostos)
Impost sobre beneficis

x% sobre BAI
D) Resultat de l’exercici: BAI - resultat de l’impost = BN (Benefici net)
* Es fan tan sols amb els elements de la taula de resultats d’exercicis.
4. 6. ASSENTAMENT DE REGULARITZACIÓ I TANCAMENT DE COMPTES
x Resultat de l’exercici a Despeses x
x Ingressos a Resultat de l’exercici x
x Impost sobre beneficis a Hisenda Pública, creditora x
x Resultat de l’exercici a Impost sobre beneficis x
* Es fa per regularitzar l’impost sobre beneficis, que ha de sortir en el balanç final.

4. 7. BALANÇ DE SITUACIÓ FINAL
Actiu Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent Patrimoni net

- Immobilitzat intangible
- Immobilitzat material Passiu no corrent
- Inversions immobiliàries
Passiu corrent
- Inversions financeres a ll/t
- Amortitzacions acumulades de
l’immobilitzat (va en -)
Actiu corrent
- Existències
- Realitzable
- Disponible
Total Total
* Els dos totals han de coincidir.
4. 8. TANCAMENT DE COMPTES
x Comptes de patrimoni net i passiu a Comptes d’actiu x
* Primer es posen tots els comptes de patrimoni net i passiu, i després tots els d’actiu.

5. CONCEPTE I OBJECTIUS DE L'ANÀLISI D’ESTATS FINANCERS. CONFECCIÓ
DELS COMPTES ANUALS
L'anàlisi dels estats finançers es du a terme amb l’objectiu d’aconseguir informació que
tingui utilitat per a diferents agents econòmics relacionats amb l’empresa. L’objectiu principal
és obtenir la màxima rendibilitat de les seves inversions i presentar una situació solvent per
poder afrontar deutes i obligacions.
Per poder fer els comptes anuals s’han de fer els següents comptes:
Comptes anuals Informació que aporta
Balanç de situació Situació financera de l’empresa al

tancament de l’exercici
Compte de pèrdues i guanys Resultat obtingut en finalitzar l’exercici

econòmic fruit de la seva activitat.
Estat de fluxos d’efectiu Canvis en la posició monetària d’un exercici

(No obligatori per pimes) a l’altre.
Estat de canvis en el patrimoni net Canvis en la composició del patrimoni net

(No obligatori per a pimes) de l’empresa, d’un exercici a l’altre.
Memòria Informació rellevants sobre la presa de

decisions.
6. CONCEPTE, CÀLCUL I INTERPRETACIÓ DE FONS DE MANIOBRA, ACTIU

CORRENT, PASSIU CORRENT, ACTIU NO CORRENT I RECURSOS
PERMANENTS
El fons de maniobra és la part d’actiu corrent que és finançada del patrimoni net i passiu no
corrent.
Quan el fons de maniobra és positiu és que el actiu no corrent està sent finançat totalment
pels recursos propis. I que l’actiu corrent té la capacitat de fer front al passiu corrent.
Però si el fons de maniobra és negatiu vol dir que l’empresa està en una mala situació,
perquè l’actiu no corrent està sent finançat pel passiu corrent. I l’empresa podria passar a de
pagaments.
7. EL CICLE D’EXPLOTACIÓ. INTERPRETACIÓ DEL PERÍODE MITJÀ DE

MADURACIÓ
El cicle d’explotació d’una empresa és el període que passa des que els materials entren al
magatzem fins que es cobren les factures dels clients.
El període mitjà de maduració econòmic (PMME) és el temps que triga tot el cicle
d’explotació. En canvi, el període mitjà de maduració financer (PMMF) és el temps que triga
l’empresa a recuperar els diners que ha invertit en comprar materials per la producció.
El PMME normalement serà més gran que el PMMF, però en alguns casos pot ser més
petit, i per tant, que el PMMF sigui negatiu. Quan això passa, diem que els proveïdors
financen tot el cicle d’explotació. Passa a empreses comercials que venen les mercaderies
molt ràpid i cobren al moment.

8. ANÀLISI FINANCERA: CÀLCUL I INTERPRETACIÓ DE LES RÀTIOS
Ràtio Fòrmula Significat Valor òptim

orientatiu
Tesoreria R + D / PC Liquiditat immediata, perd rendibilitat 0,8 - 1,2

dels actius.
Liquiditat AC / PC Solvència a curt termini. 1,5 - 1,8
Garantia A/P Solvència a llarg termini. 1,7 - 2
Disponiblitat D / PC Capacitat de cobrir deutes amb els 0,3 - 0,4

saldos més líquids (caixes i bancs) a
curt termini.
Endeutament P / PN + P Grau de dependència respecte del 0,2 - 0,8

finançament aliè.
Estructura del deute PC / P Percentatge del passiu que és 0,2 - 0,5

corrent.
* Els valors òptims de l’empresa són relatius ja que depenen del tipus d’empresa i del seu
sector econòmic.
* Si està per sota és dèficit, per sobre excés.
10

9. ANÀLISI ECONÒMICA: CÀLCUL I INTERPRETACIÓ DE LA RENDIBILITAT

ECONÒMICA, LA RENDIBILITAT FINANCERA I LA DE VENDES
La rendibilitat econòmica és la rendibilitat de l'actiu, el rendiment de les inversions.
Contra més alt és el rendiment econòmic, més rendibilitat donen les
inversions que ha fet. Per tant, si el resultat és baix, vol dir que no han
donat gaire rendibilitat.
La rendibilitat financera és la rendibilitat del capital, és el benefici generat per
l’empresa en relació amb els recursos permanents de l’empresa. Com més
alt és el resultat, més rendiment donan els recursos permanents.
La forma desglosada, les dos fòrmules anteriors. El marge

es centra en el preu i en els costos, i la rotació es centra en
les vendes. Si es vol pujar el rendiment, és pot pujar el
preu, baixar el costos (marge); o pujar les vendes (rotació).

En aquest cas el plantejament es
defineix com la relació entre les
inversions i els recursos propis.
Com més gran, més augmenta
l’endeutament.
La rendibilitat de les vendes diu quina ha estat a aportació de les

vendes a la xifra de beneficis totals.
10. LA VERIFICACIÓ COMPTABLE: L’AUDITORIA. CONCEPTE I TIPOLOGIA

L’auditoria financera consisteix a analitzar si els documents descriuen amb exactitud els fets
que s’han produït, és a dir, és una revisió per veure que no hi ha errades. Podem
diferenciar-les de diferents maneres:
● Segons la procedència i professionalitat de qui la du a terme:
- Auditoria externa: La fan persones alienes a l’empresa.
- Auditoria interna: La fan els propis treballadors de l’empresa.
● Segons el contingut i la finalitat:
- Ecoauditoria: Controla l’impacte mediambiental de l’empresa.
- Auditoria operativa: Analitza la eficàcia i eficiència de l’empresa.
11

BLOC 2: GESTIÓ FINANCERA
1. ESTRUCTURA ECONÒMICA I FINANCERA DE L’EMPRESA I CLASSIFICACIÓ

DE LES FONTS DE FINANÇAMENT
L'estructura econòmica la formen els béns i drets, mentre que l'estructura financera la
integren els seus obligacions, és a dir, els recursos financers propis i aliens. Mentre que
l'estructura econòmica representa el conjunt de inversions, l'estructura financera defineix el
conjunt de recursos financers que permeten l'adquisició dels béns.
Les fonts de finançament es poden dividir en pròpies o alienes, les pròpies són les que
passaran a ser capital de l’empresa, ja que no s’han de retornar; en canvi, les alienes si que
s’han de retornar.
● Fonts de finançament pròpi:
- Capital social: Està format per les aportacions dels socis o propietari. Per
tant, té caràcter extern.
- Reserves: Són els beneficis que genera l’activitat productiva, i que l’empresa

es guarda. és una font d'enriquiment, ja que passarà a ser del patrimoni net.
➔ Legals: La quantitat està fixada per la llei.
➔ Estatutàries: La quantitat està fixada per l’empresa.
➔ Voluntàries: La quantitat està determinada pels beneficis extra.
- Amortitzacions: Es tracta del valor que perd un immobilitzat amb el procés de
producció. És una font de manteniment perquè vol mantenir inaterat el
patrimoni de l’empresa.
➔ Física: Pèrdua del valor per l’ús i el desgast.
➔ Obsolescència: Pèrdua del valor pel pas del temps o per l’avanç
tecnològic.
● Fonts de finançament aliè:
- Préstecs: Demana diners a una entitat de crèdit, quan s’aprovan els
interessos tindrà de manera immediata el diner. Aquests s’han de retornar
amb uns interessos.
- Emprèstits: Quan empresa emet un bon, pagaré o obligació per tal, que un
particular o una empresa els compri i inverteixi a la seva empresa. Encara
que la renda és fixa, des d’un principi ja es sap el que guanyaras.
- Lísing: És una font que consisteix en l’alquier d’un immobilitzat material, amb
opció a compra. En la quota no entra el manteniment, i és bastant alta.
12

- Rènting: En aquest cas és un lloguer sense opció a compra, però la quota és
més barata i entra el manteniment.
- Pòlissa de crèdit o compte de crèdit: Es dóna quan una empresa no sap els
diner sque necessitarà,per tant, agafa el que més o menys li sembla i d’allà
utilitzarà el que finalment necessiti. Pagarà interessos per la quantitat que ha
utilitzat, i una comissió per tot el que va agafar en un principi.
- Crèdit comercial: És el diner que deixa a deure als proveïdors, ja que si els
ha de pagar a 60 días, tindrà 60 dies diner que no és seu, amb el qual podrà
invertir.
- D’escompte d’efectes: Són els deutes en lletres o pagarés es passen a una
entitat financera, aquesta donarà el diner al creditor quan hagi deduït

comissions i interessos. Demanar el diner abans d’aquest plaç suposarà un
descompte.
- Factoring o facturatge: Una empresa que té molts clients li passa els deutes
que ha de cobrar a una altra per que els cobri. Aquesta altra empresa
anomenada ‘factor’ li abona la quantitat que li deuen els clients menys uns
interessos. Per tant, la gran empresa ha rebut ja els seus diners, i l'empresa
‘factor’ serà l’encarregada de demanar els deutes.
2. CONCEPTE I TIPOLOGIES D’INVERSIÓ

La Inversió suposa l’adquisició d’un bé (material, intangible o financer) amb el qual
l‘empresa podrà produir altres béns, realitzar un servei o cobrar un rendiment. Existeixen
diferents tipus d’inversions, i es poden diferenciar de diferents maneres:
● Segons el suport de la inversió:
- Inversió física: Adquisició d’un actiu material.
- Inversió immaterial: Adquisició d’un actiu immaterial.
- Inversió financera: Adquisició d’un actiu financer.
● Segons el període de temps que dura la inversió a l’empresa:
- Inversió a llarg termini: Està a l’empresa més d’un any.
- Inversió a curt termini: Està a l’empresa menys d’un any.
● Segons la finalitat de la inversió dins l’empresa:
- Inversió de reposició o renovació: Reemplaça un actiu vell per un de nou.
- Inversió expansiva: Augmenta la capacitat productiva de l’empresa, per
incrementar la participació al mercat.
- Inversió estratègica: Inversions de modernització per incrementar la
competitivitat.
13
● Segons la relació de la inversió amb altres inversions:

- Inversió substitutiva: Fer aquesta inversió anula o limita poder fer altres.
- Inversió complementària: Fer-la facilita fer una altre inversió.
- Inversió independent: No afecta a altres possibles inversions.
3. MÈTODES DE SELECCIÓ D’INVERSIONS ESTÀTICS. CÀLCUL I

INTERPRETACIÓ DEL PAYBACK
El mètodes estàtics són aquells que basen en que els valor del diner és el mateix al llarg del
temps. Poden conduir a decisions equivocades, ja que no diuen que és el valor del diner
real. El payback és el temps que es triga en recuperar el desemborsament inicial.
Pot ser que els fluxos de caixa diguin sempre els

mateixos, sol amb el flux de caixa anual ja dóna.
En canvi si els fluxos de

caixa de cada any són
diferents la fórmula és

diferent. S’ha de buscar
en quin any es recupera
l’inversió, però si no és
exacte, s’ha de dividir el que queda per recuperar entre el flux del any que es recupera, però
es pasa. I el resultat per 12 mesos que té un any, i dóna en quants mesos es recuperarà.
4. MÈTODES DE SELECCIÓ D’INVERSIÓ DINÀMICS. CÀLCUL I INTERPRETACIÓ

DEL VAN I LA TIR
El mètodes d’inversió estàtics són aquells que si tenen en compte el canvi de valor del diner
al llarg del temps. Segons el moment del temps li donaran un valor o un altre.
El VAN ens diu si una inversió surt rentable o no. Per tant, ha de donar positiu per a que la
inversió sigui rentable. Si dóna 0 dóna igual si fer-la o no, i si dóna negatiu no es fa perquè
dóna pèrdues.
s la taxa de descompte o
On i é
d’actualització. Si la donen com el 6%
es multiplica per 100 i i s erà 0,06.
La TIR ens diu a partir de quina taxa
d’actualització, la inversió comença a tenir
beneficis. Per tant, posem el VAN a 0.
14

BLOC 3: DIRECCIÓ ESTRATÈGICA I CREIXEMENT EMPRESARIAL
1. LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA: CONCEPTE, NECESSITAT I NIVELLS

D’ESTRATÈGIA
La direcció estratègica és el procés d’elecció d’una estratègia dins l’empresa, que s’ha
d’adaptar al entorn i a la competencia. La direcció estratègica vol aconseguir l’èxit de
l’empresa, i ha de millorar la posició competitiva i els solucionar els problemes que
amenacen l’empresa.
Hi ha tres nivells d'estratègia:

- Corporativa: S’encarrega de prendre decisions relacionades amb l’objectiu de
l’empresa, amb la intenció de afegir valor i satisfer les expectatives.
- De negoci: Fa referència a aspectes més concrets com la definició d’elements
competitius com el preu o ofertes, vol impulsar la competitivitat d’una unitat.
- Operativa o funcional: Busca gestionar eficientment els recursos de l’empresa.
2. PROCÉS DE DISSENY I PRESA DE DECISIONS ESTRATÈGIQUES. DEFINICIÓ

DE LA VISIÓ I LA MISSIÓ DE L'ESTRATÈGIA. ANÀLISI EXTERN
La direcció estartègica té un procés per poder fer efectives les estratègies:
● Anàlisi estratègica: Cal estudiar un conjunt d’elements:
- Entorn econòmic, social, polític i tecnològic: Les característiques de tot el que
envolta l’empresa.
- Capacitat estratègica: Els recursos dels quals disposa l’empresa.
- Expectatives dels promotors o emprenedors del negoci: S’ha de definir de
manera clara a quins objectius o metes es vol arribar.
● Elecció estratègica: S’ha de saber quina estratègia volem en referència als objectius,
ja que cadascuna té unes característiques diferents.
● Implantació de l’estratègia: Definir i planificar de quines maneres s’implantarà
l’estratègia.
La visió és la imatge de futur de l’empresa, com vol ser a llarg termini, i les metes que vola
conseguir. La missió és la raó de ser d’una empresa, el conjunt d’objectius que vol assolir.
Anàlisi extern:
Cinc forces competitives de Porter Característiques
Amenaçes de productes substitutius La creació de productes substitutius farà

que s’hagi de competir també amb
emepreses d'altres sectors.
15

Les facilitats per poder entrar en un negoci

Amenaçes de nous competidors per a nous competidors farà que sigui més
o menys atractiu entrar-hi.
Poder de negociació dels clients La capacitat que tenen els clients per
imposar condicions.
Poder de negociació del proveïdors Capacitat dels proveïdors per posar

condicions.
Grau de rivalitat del competidors L’existència d’un mercat amb molta
competència determina l’èxit i les
expectatives de futur.
3. ANÀLISI INTERN: CONCEPTE I ANÀLISI DE CADENA DE VALOR.

L’AVANTATGE COMPETITIU I LES ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT
La cadena de valor és un anàlisi que consisteix en descompondre i analitzar totes les
activitat de l’empresa. Així poder estudiar l’aportació de valor de cadascuna i els costos que
representen. I així poder escollir les millors.

Activitats de suport Activitats primàries
Administració i gestió Logística interna
Direcció de recursos humans Producció
Tecnología Logística interna
Finances, comptabilitat, qualitat. etc Comercialització i vendes
Servei
Marge Marge
* Les activitats primàries afegeixen més valor. Són l’essència en la contribució per la creació
de valor, ja que fan l’activitat pròpiament.
* Les de suport per si soles no aporten valor però són necessàries.
L'avantatge competitiu és el conjunt de característiques internes que l’empresa ha de fer per

tenir i reforçar un avantatge a la seva posició davant els competidors. Existeixen tre
estratègies competitives:
- De diferenciació: Busca que el producte sigui diferent a la resta, fins i tot que sembli
únic.
16

- De lideratge de costos: Produir amb costos més baixos per poder oferir un preu més
baix. O fins i tot baixar els costos però mantenir el preu i així beneficiar-se de la
diferència.
- D’enfocament: Es centra en un segment del mercat, per oferir-les a ells un producte
molt específic.
4. FACTORS QUE CONDICIONEN LES DECISIONS DE LOCALITZACIÓ I

DIMENSIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA. ELS CLÚSTERS
El factors que condicionen l’elecció de localització són:
- La demanda del mercat: S’ha d’analitzar la zona i l'interès del producte que tenen, i
localitzar la competència.

- Proveïdors de matèria primera: Valorar la qualitat de la matèria, la facilitat per
obtenir-la i el cost.
- El mercat de treball: Els possibles treballadors, el seu cost i la seva tècnica.
- Les comunicacions i el transport: Si hi ha mitjans de transport utilitzables i si és fàcil
l'accés pels proveïdors.
- Subministraments: Disponibilitat i cost de subministraments com aigua, llum, etc.
- Cost de la construcció i el solar: Depenent del lloc varia.
- Legislació: S’ha de conèixer bé la llei i les restriccions.
- Inversió i finançament: Tenir a prop les institucions finançeres és millor, o que l’accés
a elles sigui fàcil.
- Desenvolupament econòmic de la regió: Si la región no està molt desenvolupada pot
ser més difícil prosperar.
El factors que condicionen l’elecció de la dimensió són:

- Vendes o facturació.
- Capacitat productiva: La producció realitzable a un ritme normal de treball.
- Volum de producció: Unitats físiques i monetàries.
- Recursos totals en funcionament.
- Recursos propis.
- Plantilla de l’empresa.
- Valor afegit generat per l’empresa.
- Beneficis bruts: Abans d’interessos i impostos.
Els clústers són les concentracions geogràfiques d’empreses, institucions i universitats que
comparteixen interès per un sector concret. Empreses d’un mateix negoci amb reptes
17
estratègics similars. És una zona que té un avantatge competitiu sostingut en una indústria
determinada. Un clúster empresarial aporta beneficis:
- Augmenta la capacitat d'innovació.
- Incrementa la productivitat.
- Redueix costos.
5. ANÀLISI DE LES ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT EXTERN I INTERN.

AVANTATGES I INCONVENIENTS
El creixement intern es produeix mitjançant noves inversions.
Avantatges Inconvenients
Adquirir tecnologia més nova. El període de recuperació de la inversió és

més llarg.
Optimitzar la localització i distribució L’empresa pot trobar dificultats per financiar

comercial, i optimitzar la gestió del procés el creixement, tenint que anar a
de creixement. l’autofinançament.
El creixement intern s’analitza amb la matriu d’Ansoff:

Productes
Actuals Nous
Penetració del mercat: Desenvolupament de nous

Actuals Vendre més productes captant productes:
Mercats clients fidels de la competència. Vendre producte nous als
client, que estiguin relacionats
amb l’activitat normal, o afegir
un servei postvenda.
Nous Desenvolupament del mercat: Diversificació:

Vendre els mateixos productes Vendre productes diferents a
però a persones noves o en mercats diferents. No patirà
nous mercats. També les mateixes circumstàncies
s'aconsegueix amb el mercat adverses que l'altre mercat.
on-line.
* La diversificació és el més arriscat perquè no es coneix el mercat ni el producte.
El creixement extern és el que es produeix mitjançant l'adquisició, participació, associació o

control d’empreses ja existents.
És una forma més ràpida de creixement, ja Un cost d'adquisició elevat per la valoració
que permet disposar de forma immediata dels actius intangibles en el fons de
comerç.
18

de les noves inversions i redueix els riscos

del creixement.
L'augment de poder de mercat quan les Es compren actius innecessaris.

fusions o adquisicions tenen lloc entre rivals
directes.
Les majors possibilitats per finançar el El cost de reestructuració de l'empresa

creixement. resultant.
Els beneficis fiscals. Els problemes d'integració de dues
organitzacions diferents.
El creixement extern pot assumir moltes formes:
Tipus de creixement Característiques

extern
Unió de societats per crear una nova. Aquesta assumeix els

Fusió pura drets i obligacions de les que es dissolen. Juntes tindran més
eficàcia que per separat.

Fusió per absorció Una empresa absorbeix un altre, que assumeix el patrimoni.
Una empresa compra una part del capital d’altre empresa, pot
dominar-la de manera:
Participació - Absoluta: Compres més del 80%
- Majoritaria: Compre més del 50%
- Minoritaria: Compres menys del 50%
Cooperació Mitjançant acords, col·laboren compartint recursos i informació,

per aconseguir un objectiu comú.
Clúster Concentracions geogràfiques d’empreses, institucions i

universitats que comparteixen interès per un sector concret.
Joint-ventures Empreses estrangeres que volen treballar a un país, aporta

capital i la empresa local informació sobre el mercat.
Càrtel o concentració Empreses del mateix sector, que pràcticament dominen el

horitzontal mercat, es posen d’acord pels preus i estratègies.
Trust o concentració Conjunt d’empreses que formen part del mateix procés
vertical productiu, i que busquen reduir despeses i dominar el mercat.
Hòldings Un companyia compra accions d’altres que controla, així

controla diferents sectors.
19

6. ESTRATÈGIES DE DIVERSIFICACIÓ I HÒLDINGS EMPRESARIALS: CONCEPTE

I VALORACIÓ DE LA SEVA INCIDÈNCIA SOBRE ELS MERCATS
Un hòlding és quan un companyia compra accions d’altres que controla de manera directiva,
així controla diferents sectors. Es pot obtenir un major rendiment dels capitals perquè el
rendiment de les societats és millor.
La diversificació és vendre productes diferents a mercats diferents. No patirà les mateixes
circumstàncies adverses que l'altre mercat. És la més arriscada perquè estem en mercats i
productes desconeguts. Introduir un producte nou en un mercat té més possibilitats que el
producte tingui més vendes.
7. CONCEPTE, PROCÉS I ESTRATÈGIES D’INTERNACIONALITZACIÓ

La internacionalització és l’obertura als mercats internacionals. Com a estratègies
d’internacionalització existeixen:
Estratègia Característiques
d’internacionalització

L’empresa dóna una resposta diferent per a cada país segons
Multidomèstica les necessitats locals. A vegades, contraten a treballadors del
país per a que administren l’empresa. Les filials tenen
independència. És un conjunt d’empreses domèstiques unides
per una propietat comuna.
Es centralitzan els recursos per a tots els països, i tota

Global l’administració des de el país d’origen. Les filials no tenen gaire
independència.
Utilitza totes les estratègies de compra i venda sense tenir en

Transnacional compte d’on provenen, per tant, tots els països on està aporten
idees. Cada filial té un paper determinant aprofitant els
avantatge i necessitats de cada país.
* A la multidomèstica les filials són independents, la global són dependents, i a les

transnacionals són independents.
El procés d’internacionalització és el procés pel qual algunes empreses volen obrir-se a

nous mercats internacionals, però al iniciar el procés es poden trobar amb dificultats.
8. LES PIMES I LES MULTINACIONALS. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE

CADASCUNA ENFRONT UN MERCAT GLOBAL. EFECTES DE LA
GLOBALITZACIÓ EN L’ESTRATÈGIA DE LES PIMES
Les multinacionals són societats mercantils que tenen una gran capacitat productiva, o són
fusions d’empreses que busquen nous mercats.
20

Respecte al mercat:
Avantatges Inconvenientes
Són empreses que tenen resistència al Poca capacitat d'adaptar-se als canvis com
mercat, per tant, tenen un avantatge a conseqüència de la gran grandària i
d'estructures més rígides a curt termini.
Disposen de gran tecnologia, per tant, Es pot perdre el control de les condicions
estan en creixement constant. Així van laborals dels treballadors de les seves
absorbent el mercat, i petites empreses. fàbriques, bé siguin de fàbriques pròpies o
de proveïdors.
Són grans empreses que tenen una Els treballadors solen estar organitzats i
importància clau al sector. representats pel que solen tenir una major
conflictivitat.

Les grans dimensions permeten conseguir Pèrdua de la relació directa amb el client,
economies d’escala. sol tenir una relació més freda i menys
personalitzat
Les pimes són les petites i mitjanes empresas degut als treballadors o bé al volum de la
facturació. El capital de le pimes és propietat de una persona o bé de pocs socis. Tenen
molta importància ja representen el 99% de les empreses espanyoles.
Respecte al mercat:
Facilitat de comunicació entre el personal i Tenen pocs coneixements tècnics, que

al cap. Permet la flexibilitat en la presa de sovint adquireix al treballar.
decisions.
El personal sol estar integrat, per tant, té un Poca capacitat financera, ja que solen ser
paper a la presa de decisions, cosa que familiars i amb pocs recursos de partida.
motiva al personal.
Aprofiten els espais buits de les grans Pels pocs recursos s’enfrenten a
empreses. Poden dominar en la l’obsolescència tecnològica.
comercialització del producte.
Generen més ocupació per la falta de

finançament per invertir en capital.
La globalització és un procés que ha anat creant una economia mundial, a la qual les
economies nacionals augmenten progressivament. Així ha contribuït a que les empreses
intentin créixer per abastir aquest mercat. Això fa que les pimes queden al marge perquè no
tenen capacitat suficient.
21
BLOC 4: EL PROJECTE EMPRESARIAL

1. IDEA DE NEGOCI, PROMOTORS I REQUISITS PREVIS
Els promotors són les persones que emprenen i promouen l’empresa i pensen l’idea de
negoci.
La idea de negoci és la idea bàsica en la qual es fonamenta tot el projecte empresarial.

Concretament fa referència a l’activitat empresarial o la novetat que es vol dur a la pràctica.
Moltes vegades és la variable fonamental, ja que l’explotació d’una novetat o d’una aplicació
específica d’una pràctica que ja existeix estimula la iniciativa empresarial.
Per buscar idees de negoci, es poden seguir els passos següents:

- Revisar nous filons d’ocupació.
- Buscar necessitats que no estan cobertes.
- Pensar possibles modificacions de productes ja creats.
- Analitzar les necessitats d’un producte en una zona on no s’ha distrubuït.

2. L'ESPERIT EMPRENEDOR. PERFIL D’UN EMPRENEDOR
S’ha de tenir capacitat emprenedora i empresarial, que és un conjunt de voluntats personals
que fan que la persona pugui afrontar riscos de manera responsable, sigui capaç de
negociar, prendre decisions, avaluar amenaces i oportunitats, i administrar i gestionar
l’empresa.
Una de les motivacions de l’emprenedor és l’autoocupació, on l’emprenedor es dóna feina a

si mateix. Normalment ho fan persones amb potencials especials d’emprenedors o que ja
tenen experiència en iniciatives pròpies.
3. CREACIÓ D’UNA EMPRESA. PASSOS I CONTINGUTS DEL PLA D'EMPRESA

Abans de decidir si crear una empresa ono s’ha de fer un pla d’empresa per veure els
factors que la marcaran. I una vegada decidim si la creem, s’inicia l’activitat empresarial.
Pla d’empresa:
Passos Contingut
- Idea de negoci.
Presentació del projecte i dels promotors - Descripció de l’empresa.
- Nom comercial
- Dades personals dels promotors
- Estudi de mercat.
Pla de màrqueting - Esatratègia de màrqueting.
- Pla de vendes (viabilitat comercial).
22

- Processos.
Pal de producció - Recursos materials i humans.
- Organització.
- Càlcul del punt mort (viabilitat econòmica).
- Inversions previstes.
Pla d’inversió i finançament - Fonts de finançement a utilitzar.
- Càlcul de VAN i TIR (viabilitat financera).
- Elecció de la forma jurídica.
Aspectes legals - Tràmits documentals.
- Altres aspectes legals: Mediambient,
jurídicolegal (viabilitat legal).
4. VIABILITAT LEGAL: ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA. PRINCIPALS FORMES

JURÍDIQUES SEGONS COSTOS I RESPONSABILITAT
Per fer l’elecció de la forma jurídica hi ha uns aspectes a seguir per decidir-ne la forma
jurídica i són els següents:
- Responsabilitat davant de tercers: La responsabilitat pot ser limitada o il·limitada.

- Capital necessari: Hi ha formes jurídiques d’empreses que imposen l’aportació d’un
capital mínim.
- Nombres de socis: També hi ha formes jurídiques que imposen un nombre mínim de
socis a l’empresa.
- Tipus de règim fiscal: Diferents tipus d’empreses determinen la fiscalitat o el
pagament d’impostos de la societat.
Les prinicipals formes jurídiques són les següents:
Tipus Responsabilitat Capital
Empresa individual Il·limitada No n’hi ha un mínim
Societat limitada nova Limitada al capital aportat Entre 3.012€ i 120.002€

empresa
Societat anònima Limitada al capital aportat Mínim de 60.000€. 25%

desembossat.
Societat cooperativa Limitada al capital aportat Mínim fixat als estatus.
23

5. VIABILITAT COMERCIAL DEL PROJECTE EMPRESARIAL. L’ESTUDI DE

MERCAT. ANÀLISI DAFO. PLA DE MARKETING. ESTRATÈGIES PER A CADA
VARIABLE DEL MARKETING MIX
L’estudi de mercat es basa en els següents elements:
Element estudi de mercat Concepte
Anàlisi de l’entorn general Estudiar el que envolta l’empresa, com ara l’entorn legal,
l’entorn econòmic, l’entorn tecnològic i l’entorn social.
Estudiar conjunt d’empreses amb les quals es comparteix
Anàlisi de la competència mercat del mateix producte i lluitar per captar l’atenció dels
consumidors.
Anàlisi dels consumidors Estudiar comportament dels consumidors,com els seus hàbits
de compra.
S’estudien els possibles llocs d’ubicació en la localitat i per

Estudi de la localització cada alternativa se’n valoren els avantatges i els
inconvenients.

L’anàlisi DAFO vol aconseguir estudiar la realitat interna i externa del projecte d’iniciativa
empresarial:
Factors interns
Debilitats Fortaleses
Aspectes del projecte empresarial en què la Aspectes del projecte empresarial en què
competència esdevé superior. se supera la competència.
Factors externs
Amenaces Oportunitats
Impediments i dificultats de l’entorn. Possibilitat d’explotar un valor afegit o un

avantatge comparatiu.
El pla de màrqueting és centra a veure si el projecte és viable comercialment:

● L’estudi de mercat:
- Localització: Trobar un barri relativament nou on la competència és gairebé
nul·la és una avantatge. O trobar un carrer molt transitat.
- Característiques i tendències del mercat: El sector tecnològic ha patit una
gran crescuda, ja que té molt potencial i encara li queda per exprimir. Al ser
un element ja imprescindible al nostre dia a dia, el material és barat i
asequible.
24

- Anàlisi de la demanda: És pensa que és fonamental la bona localització i la
exclusivitat del producte, ja que preferiran comprar al mateix preu a prop que
lluny. Hi ha diferents grups de demanda depenent dels criteris
socioeconòmics i demogràfics:
➔ Pimes: Són l’ús professional i productiu . Busquen fiabilitat i eficiència,
demanen equips informàtics, manteniment i assessorament.
➔ Usuaris individuals: Usuaris que es dediquen a la compra per ús
personal. La demanda pot ser variada.
- Anàlisi de la competència: La competència existeix encara que no veiem a
prop. S’ha de la cercanía, encara que no podrem diferenciar-nos dels altres
productes perquè no tenim el capital, per tant, hem d’oferir altres serveis.

- Viabilitat comercial: Anàlisi DAFO: Ha de servir com a criteri fonamental,
l’empresa hauria d’aprofitar ser la referència cormerial a la zona.
● L’estratègia de màrqueting:
- El producte: Qualsevol bé o servei que satisfà la necessitat del consumidor.
- El preu: Quantitat de diner que el comprador dona al venendor a canvi d’un
servei o bé.
- La promoció: Tècniques per intentar crear desig del client pel producte.
- La distribució: Conjunt de processos que fan que el producte arribi al
consumidor.
Estratègies del màrqueting mix:
Elements de Estratègies
màrketing
Hi ha molts béns i serveis amb atributs que els caracteritzen. Hem

Producte d’incidir i deixar clar com serà el nostre producte.
- Preu basat en costos: Afegir un marge de benefici.

Preu
- Preu basat en la competència: No podem desviar-nos molt de la
competència si el producte és semblant. Podem posar el preu més
baix, per captar clients. O si el producte és diferent, posar un preu
més alt.
Promoció Que fer per que se’ns conegui. Podem fer publicitat comercial
(mitjans com tv o diari) o publicitat exterior (tanques publicitàries).
Distribució Dir la manera de posar els productes a l’abast dels consumidors.

Potser extern (passen per altres empreses), els directes (de
venedors a clients) i per internet. ser extern (passen per altres
empreses), els directes (de venedors a clients) i per internet.
25
6. VIABILITAT ECONÒMICA: CONCEPTE I CÀLCUL DEL PUNT MORT

El punt mort o llindar de rendibilitat és el concepte que determina el nombre d’unitats pel
qual l’empresa començarà a tenir beneficis.
IT = Ingressos Totals CV* = Costos Variables unitaris
CT = Costos Totals p = Preu de venda unitari
CF = Costos Fixos Q* = Quantitats del punt mort
CV = Costos Variables
*El resultat va en unitats. I a partir d’aquest nombre tindrà beneficis, no amb ell.
*Pot ser que no donen els nombres de la fórmula com a tals, però fent operacions es pot
treure.
7. VIABILITAT FINANCERA: ANÀLISI DE LA INVERSIÓ. PLA D’INVERSIONS I

FINANÇAMENT
Per poder fer una inversió monetària s’ha de saber quines inversions necesitaras fer,
analitzar les inversions:
- Inversions de l’empresa: Maquinària, local, mobiliari, etc.

- Finançament de les inversions: Capital aportat, préstec bancaris, subvencions,
crèdits dels proveïdors, etc.
Quan ja sabem això, hem de fer un pla financer on detallar com s'aconsegueixen aquests
recursos per les inversions.
Pla d’inversions:
Pla d’inversions
Mobiliari x
Equips informàtics x
Existències inicials x
Líquid inicial x
Total
* Aquí es parla de les instal·lacions que es necessiten per començar una negoci.
* Les existències inicials són el valor dels materials comprats.
* El líquid inicial són els diners disponibles per fer front al desemborsament inicial.
26

Pla de finançament:
Pla de finançament
Capital x
Préstec x
Proveïdors x
Total
* El capital és el valor de les aportacions inicials dels socis.
8. VIABILITAT TÈCNICA I MEDIOAMBIENTAL

La viabilitat tècnica tracta de comprovar que la tecnologia utilitzada, la maquinària, els
processos industrials, etc .; són suficients per poder produir amb eficiència i qualitat. És a
dir, es pretén corroborar que es compta amb els mitjans tècnics necessaris per poder
competir en el mercat.

La viabilitat mediambiental pretén assegurar que es respecta totalment el medi ambient i es
contribueix a la seva conservació. A més de realitzar accions per a la preservació de l'entorn
natural, s'ha de complir la legislació vigent.
27


Wuolah Free Economia Pau 2020

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Economia Pau 2020

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ECONOMIA-PAU-2020.

1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

Reservados todos los derechos.

ECONOMIA PAU 2020

1. LA COMPTABILITAT: CONCEPTE I OBJECTIUS

2. EL PATRIMONI EMPRESARIAL: CONCEPTE, MASSES PATRIMONIALS

Reservados todos los derechos.

Elements d’actiu no corrent

Investigació Indagació planificada perls nous

Concessions Obtenció de drets de recerca o d’explotació.

Aplicacions informàtiques Propietat d'aplicacions informàtiques, com

Terrenys i béns naturals Valor de finques, solars o altres terrenys.

Construccions Valor de edificis o construccions.

Instal·lacions tècniques Complexos pel procés productiu, que pot

Maquinària Màquines per fer trasformacions,

Equips de processament Ordinadors i altres equips electrònics.

Elements de transport Vehicles terrestres, aeris o maritims.

Altres Qualsevol immobilitzat material no

Amortització A l’immobilitzat material

Crèdits a ll/t Préstec i altres crèdits no comercials.

Elements d’actiu corrent

Mercaderies Producte adquirit i destinat a la venda, sense

Reservados todos los derechos.

Matèries primeres Materials destinats a la producció.

Altres aprovisionaments Elements destinats a la producció com

Clients Drets de cobrament per una venda.

Clients, efectes a cobrar Inclou crèdits a clients amb lletres i pagarés.

Deutors Drets de cobrament amb gent que no es

Hisenda Pública, deutora Deutes de l’administració pública.

Seguretat Social, deutora Deutes de la seguretat social.

Inversions finançeres a c/t Inversions temporals per obtenir rendiment.

Bancs i institucions de Saldo en compte corrent.

Caixa Diners en efectiu.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

Masses patrimonials de patrimoni net i passiu:

Elements de patrimoni net i passiu

Capital Valor de les aportacions del propietari.

Patrimoni net Capital social Valor de les aportacions del socis.

Reserves Beneficis generats per l’empresa.

Proveïdors Deutes amb subministradors d’immobilitzat.

Deutes a ll/t amb Préstecs rebuts per una entitat de crèdit.

Proveïdors Deutes amb subministradors de matèries

Reservados todos los derechos.

Creditors per Deutes amb subministradors per un servei.

Proveïdors Deutes amb subministradors d’immobilitzat.

Deutes a c/t amb Préstecs rebuts per una entitat de crèdit.

Deutes a c/t Préstecs rebuts per tercers i altres deutes

Hisenda Pública, Compliment de les obligacions tributàries.

Seguretat social, Cotitzacions i altres obligacions.

Ingressos - Venda de mercaderies

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

● Ràpels sobre vendes.

Altres ingressos - Ingressos per arrendaments

Reservados todos los derechos.

Ingressos financers - Ingressos per participacions en instruments de patrimoni

Despeses financeres - Interessos d’obligacions i bons

3. LA PARTIDA DOBLE I LA NORMATIVA CONTABLE

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

Reservados todos los derechos.

Balanç de situació inicial

Llibre diari i llibre major

Correccions final de l’exercici

Balanç de sumes i saldos

Compte de pèrdues i guanys

* El total actiu i el total patrimoni net i passiu ha de coincidir.

A) Resultat d’explotació: Ingressos - Despeses = BAII (Benefici abans d’interessos i

B) Resultat financer: Ingressos - Despeses

C) Resultat abans d’impostos: A + B = BAI (Benefici abans d’impostos)

D) Resultat de l’exercici: BAI - resultat de l’impost = BN (Benefici net)

La rendibilitat de les vendes diu quina ha estat a aportació de les

- Rènting: En aquest cas és un lloguer sense opció a compra, però la quota és