Verònica Folch Jaimes

Curs 23 / 24

ESQUEMA UNITAT 2 - CATALÀ

Els determinants

Punt de vista morfològic Punt de vista sintàctic

aquell, aquella, aquells, aquelles. el vostre - especificadors del nom.

Punt de vista semàntic

articles, demostratius i possesius.

Els articles Els possesius

Singular Plural Singular Plural

Classes Masculí Femení Masculí Femení Masculí Femení Masculí Femení

Un posseïdor meu meva/meua meus meves/meues

Definit el la els les 1a p
Diversos
nostre nostra nostres nostres
posseïdors

Un posseïdor teu teva/teua teus teves/teues

Indefinit un una uns unes 2a p
Diversos vostres
vostre vostra vostres
posseïdors
Un posseïdor seu seva/seua seus seves/seues

Personal en na - -
3a p seu seva/seua seus seves/seues
Diversos
posseïdors
llur llurs

Els demostratius
Singular Plural

Classes Masculí Femení Masculí Femení

Proximitat aquest aquesta aquests aquestes

Llunyania aquell aquella aquells aquelles
 Els quantificadors

Punt de vista morfològic Punt de vista sintàctic

- quantificadors invariables (més) van davant d’un nom amb el qual
concorden en gènere i nombre si
- quantificadors que varien en
Punt de vista semàntic
són variables - especificadors
delimiten la mesura, la quantitat, d’aquest nom.
gènere o nombre i tenen dues
el nombre, o l’existència del nom a
formes (dos, dues). què es refereixen.

- quantificadors que varien en

gènere o nombre i tenen quatre

formes (algun, alguna, alguns,

algunes).

Tipus de quantificador Noció que indica Exemples

Numeral Quantitat numèrica exacta sis

Quantitatiu Quantitat en una escala de graus molts

Indefinit Existència o inexistència algun, cap

Els numerals Els indefinits

Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

Cardinals un/una, dos/dues, tres, quatre, cinc...
algun alguna alguns algunes

primer, primera, primers, primeres altre altra altres altras

Ordinals segon, segona, segons, segones cert certa certs certes
tercer, terecera, tercers, terceres... mateix mateixa mateixos mateixes
tot tota tots totes
mig, mitja, mitjos, mitges un una uns unes
Fraccionaris
terç, quart, cinquè cadascun cadascuna -
cada un cada una -
cada -
Multiplicatius doble, triple, quàdruple, quíntuple cap -
- diferents
- diversos diverses
- uns quants unes quantes

Els quantitatius
qualsevol qualsevol

QUANTITATIUS VARIABLES
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
bastant bastanta bastants bastantes
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
tant tanta tants tantes
quant quanta quants quantes
gaire gaires
Invariables
més, menys, prou, massa, força, gens de, tot de
 Els pronoms

Punt de vista morfològic Punt de vista sintàctic

presenten una varaició formal
diversa (invariables, varien en
gènere i nombre quatre formes...).
Punt de vista semàntic
adopten en cada oració el
significat de l’element a què
equivalen.
- poden equivaldre a quatre tipus de
sintagma o, fins i tot, a una oració
subordinada.
- hi ha pronoms que introdueixen determinats
tipus d’oracions (subordinades adjectivals o
les interrogatives.

Demostratius, quantificadors Personals relatius

i interrogatius - Com a relatiu: incloure a una oració

subordinada dins del conjunt d’una oració

- Demostratius: aquest i aquell / aquí i allà...
composta.
- Quantificadors: algú, cada u, ningú, tot...
- Com a pronom: substitueixen l’antecedent
- Interrogatius: qui i què.
dins de la subordinada i tenen una funció

Personals forts Personals forts sintàctica concreta en el marc d’aquesta

oració.

Singular Plural Forma gràfica

Davant de verb començat per Davant de verb acabat en
Masculí Femení Masculí Femení
em m’ -me ‘m
et t’ -te ‘t
1a persona jo/mi nosaltres es s’ -se ‘s
en n’ -ne ‘n
el l’ -lo ‘l
2a persona tu vosaltres
la l’ / la -la

ens -nos ‘ns

us -vos -us
3a persona ell ella ells elles
els -los ‘ls

les -les

- pronom reflexiu o recíproc. li -li

ho -ho
- pronom de respecte (vostè, vostès, vós).
hi -hi
- pronom de plural majestàtic (nos).
 L’apostrofació

- Xifres que, pronunciades, comencen per vocal, tant si

són les que usem habitualment com si són les
S’apostrofa romanes.
davant de... - Sigles que, pronunciades, comencen per vocal.
el - Paraules que comencen per s líquida seguida de
( i en) consonant.

No s’apostrofa - Paraules que comencen per hac aspirada.

davant de... - Paraules que comencen per diftong creixent.

S’apostrofa - Xifres que, pronunciades, comencen per vocal, tant si

davant de... són les que usem habitualment com si són les romanes.
- Paraules que comencen per i o u àtones, procedides o
no de la lletra hac.
la - Paraules que comencen per diftong creixent.
( i na) No s’apostrofa - Sigles que, pronunciades, comencen per vocal.
davant de... - Alguns mots concrets.
- Paraules que comencen amb essa inicial seguida de
consonant.
- El nom de les lletres.

S’apostrofa - Sigles que, pronunciades, comencen per vocal.

davant de...

de
- Paraules que comencen per hac aspirada.
No s’apostrofa - El nom de les lletres.
- Paraules que comencen per una s seguida de
davant de...
consonant.