Anatomia aparell respiratori

-
↳

funció vital : Intercanvide gasos/02-C02)

permet la captació de l'O2 des del ext.

i eliminació del CO2 generat per les
cel ) durant la resp cellular/tissular)
. .

carbre branquial
consta de conductes per on circula ↑

e
②

laire inspirati l'aire espirat anomenades

,

VIES AERIES

hiha una
zona d'intercanvi de
gasos
7
o
superficie alveolar-
si

una part de les vies formará els PULMONS

bituraasd carina quan els bronquis penetren parlem

lones
-

D E de pulmons es a dir, es
,
a
partir dels
bronqui
que parlem
de (brouquiols etc)
bronquis/bron
,

e ri
que
1 1

I & artéries, venes

. ranificades
que penetren
3 · 2
dins el pulmó

capillars sanguinis
Elsbronquiols secundaris ramificant ecarterials
- venosos)
s

es van i

penetren en els lobuls i fins arribarals alveols

-

>
-

[
alveols pulmonars
Verta
oberunepiteli e masoteli
 vies
Marines
~
respiratories SUP .

-
glandula unicelular

(cellsCaliciformes en
(moc.s
1 Caitat nasal
nasofaringe
(faringe estructura funció amb
que
>
- -> en

compartida esta en contacte

bucofaringe
3 Laringe >
-
cartilags
-
hipofaringe
vies respiratories in f .

4 (ells
Tráquea -auterior
clindriques ciliades)

5Brouqui principal faringe compartida

6Pulmous pel digestivilaringe

Plecs que aumenten

la sup. .

porta d'entrada
>
-
>
-

orgaulimfatic
de densa

protegeixevit ,
en

cartilag ↓ coames

de
! anterior
posterior
comunica la Jav nassal .

forma la larin. amb la faringe

·

superiors-
FOSSES NASALS >
-
eslapartquecomenca or
>
-
contacta l'ext amb inen
.

↓ ↳ Plecs que aumenten

-
filtrar l'aire
escalfar l'aire
> lasu
- es rete
mucosa l'aire
·

sumament vascularizada
-

huitejar l'aire I
-

producixen mocs >

-
cilis , cells cal <
>
- + es
pot escal far
>
- epiteli de rev . a nivell de cal nasal
.

. o pitritaria vermella

/
mucosa resp :

moc(caliciformes)
-
cells ciliades (atrapen particules)

mucosa olfactiva o pitritaria groga

-
a la partsup de les fosses nasals
.

-
cells nervioses offactives
 Artèria pulmonar = artèria que
embolcalla l’alveol carregada de
CO2
U RÍ

Vena pulmonar= vena que

embolcalla l’alveol carregada
d’O2
PULM

VENTRÍCULO VENTRÍCULO
IZQUIERDO
En la INSPIRACIÓ- Diafragma RELAXAT
En la expiració- Diafragma CONTRAIT
En una ventilació tranquil·la
entren i surten uns 500ml d’aire
amb cada cicle respiratori:
VOLUM CORRENT O TIDAL
Si ens esforcem voluntàriament a fer
ventilacions profundes, després
d’acabar la inspiració tranquil·la,
encara aconseguim inspirar més aire:
VOLUM INSPIRATORI DE RESERVA

SI en acabar una espiració tranquil·la Volum d’aire que queda als pulmons i les vies
ens esforcem en buidar els pulmons, respiratòries després d’efectuar una expiració forçada;
encara aconseguim espirar més aire: és un volum que no pot exhalar. És de 1.200ml.
VOLUM ESPIRATORI DE RESERVA VOLUM RESIDUAL

La funció bàsica de l’aparell respiratori es la
respiració: consisteix a portar l’oxígen de l’aire a
la sang i eliminar l’anhídrid carbonic (CO2) de la
sang.
Aquest intercanvi de gasos es produeix a l’interior
dels pulmons (Alvèols).
Al estar en contacte amb l’exterior; impedeix l’entrada de
patògens.
És un via fàcil d’entrada de patogens.
Quan més a baix penetra el patògen és més complicat el procés.
Ex:
• pitjor tenir bronquiolitis que una faringitis
• millor bronquiolitis que una pneumònia

En relació amb la cavitat nasal, l’aparell respiratori també té com a

funció humidificar i escalfar l’aire. Amb aixó també te una funció
de control de la temperatura.
Controla els líquids corporals
 control equilibri acid-base
- control equilibri del pH de la sang. Chomeostasi)
- el pH de la sangha d'estar entre 7 3517 45 . ,

(468
Incompatibleses
,

+
acid
pH
- +>
= H -

> > base

-
pocs -

És la quantitat d'H* que hi ha

la
a
sang
moltOz a la saug
Alcalosi respiratoria Acidosi respiratoria hi ha molt COz a la - (0 reabsorbit -
> es combina

x -quau saug ,
aub HO

• Quan disminueix la PaCo (HIPOCAPNIA)

•
•
Quan augmenta la PaCO2 (HIPERCAPNIA)
Baixada PH de la sang En casos de hipoventilacio veurem CO2 - de la saug
• Pot ser causat per una HIPOVENTILACIÓ concentrat a l’alvèol. En l’intercanvi de ↓
• Augment del PH de la sang
&
gasos el co2 tornarà a sortir a la sang. En s'alliberen protons
• Pot ser causat per una HIPERVENTILACIÓ
la sang es juntarà amb l’H2O i es
med acid

metabólica
Alcalosi Acidosi metabólica (a nivell detot el cos
produirà àcid.

• Augment de la concentració de • Disminució de la concentració de bicarbonat en sang

bicarbonat en sang

S’elimina CO2 i entra molt O2.

La ventilació
parametres relacionals amb la ventilació

destaquen
·

La
frequencia
La intensitat o profunditat

El ritme de les ventilacions

-
La freqüència respiratòria es el nombre de respiracions per minut (rpm).

Alteracions: En repòs una persona adulta

• Taquipnea FR > 2 Orpm
• Bradipnea FR > 10 rpm
• Apnea abscencia de respiracions
Eupnea
sana manté una freqüència
persona que respira entre aquests parametres
respiratòria d’entre 10-18rpm i de forma fisiológica

-
La intensitat o profunditat respiratòria es el volum d’aire que es mobilitza en cada respiració

Alteracions:
• Hiperventilació ↑frequenciaT Intensitat (V)
• Hipoventilació ↓frequéncia Intensitat(v) (són directament proporcionals
-

Ritme pot ser regular, irregular, etc.

lesions a nivell del cervell
> persones en
- estat d'incosciencia
Indica lesió a nivell del sist nervios
.

>
-
Indica lesió a la zona inf .
de l'encefal
i molt mal pronostic

>
-
propia del coma diabétic
Tenen el mateix desencadenant; cos
estrany, substància irritant, alguna
cosa que ens molesti, etc. El que els
diferencia és que l’estornut és de víes
altes (normalment de cavitat nasal) i la
tos de vies baixes.

La tos pot ser voluntària o

involuntària. No obstant, l’estornut no,
l’estornut és únicament involuntari, és
a dir, l’estornut no el controlem.
 Respiració accelerada i superficial, de freqüència superior a 24 per minut.

Disminució del FR

Augment de la profunditat de les respiracions, NO de la FR

Augment del volum respiratori per minut com a conseqüència d’un augment
de la freqüència (taquipnea), de la profunditat dels moviments respiratoris
(batipnea) o de les dues coses alhora.

Disminució del volum respiratori per minut com a conseqüència d’un

alentiment de la freqüència i respiratòria de la profunditat del moviment
respiratori o d’ambdues coses alhora.

Es pot anomenar de moltes maneres; Asma/ Asma bronquial (perquè afecta als bronquis
primaris) / Bronquitis asmàtica ( inflamació dels bronquis per l’asma) / Bronquitis espàstica.

És una malaltia INFLAMATÒRIA CRÒNICA que es caracteritza per presentar una

obstrucció variable al flux aeri, secundari a:
• Inflamació i edema de la paret bronquial
• Hiperactivitat bronquial (broncoespasme)
• Hipersecreció mucosa

És una malaltia INFLAMATORIA CRÒNICA de les vies aèries per obstrucció bronquial que
cursa de forma episòdica amb uns símptomes clàssics:
• Tos
• Dispnea
• Sibilàncies
• Dolor toràcic

Li hem de donar un broncodilatador

Típics desencadenants específics (al·lergens):

• Moho
• Pols
• Mascotes
• Àcars (de la pols)
• Cucaraches
• Olors químics
• Pastures i brolles
• Fum

Desencadenants INespecífics:
• Situacions emocionals
• Infeccions respiratòries (encostipats, grip…)
• Exercici físic (intens)

COM TROBAREM EL PACIENT?

• Incorporat Més freqüent en joves.
• Suat Valorar els desencadenants.
• Taquicàrdia Les exacerbacions solen adoptar una evolució semblant.
• Taquipnea
Normalment hi ha un agent infecciòs/ potògen que va penetrant. En funció de on arribi s’anomenarà ; faringitis,
laringitis, traqueitis, bronquitis, etc.
Quan més penetri més greu és.

Ex: és pitjor una bronquiolitis o pneumònia que una traqueitis. Perquè vol dir que el patògen a colonitzat molt més.

* Quina de les següents us semblarà més greu?

Pulmonitis/ pneumitis/ pulmonia / pneumònia: es la mateixa forma de dir que

els pulmons estàn inflamats, no necessàriament per una infecció.Sinó que
també
perquè hem aspirat algún líquid o perquè hem respirat un gas tòxic i aleshores
s’inflamen. Tot i així, la pneumònia vol dir que esta afectant als alvèols,
bronquiolitis terminals, etc.

Perquè es diu pneumònia i no pneumitis (o altre manera)? Perquè la causa

principal de que es produeixi pneumònia és pel bacteri Streptococcus
Pneumoniae.

Era una malaltia que es transmetia moltíssim i mortífera. Perquè

un cop penetrava el microorganisme, el que feia era destruir el
pulmó; es forma una mena de granulomas a nivell del pulmó
que és la base del tx. Conjuntiu com a mecanisme de defensa.
Llavors es perforen i el que passa al final és que el pulmó deixa
de ser elàstic a estar perforat.

Perquè es important aquesta malaltia actualment?

Mycobacterium tuberculosis
És una malaltia que es transmet molt facilment, ja que també ens
podem contagiar dels animals.

Abans es considerava una malaltia crònica que t’havies de

tractar de per vida. Actualment no et tractes de per vida, però si
que t’has de fer controls.

Estava erradicada en els humans fins fa 20 anys aprox., però va

haver un rebrot.
Es relaciona molt a nivells d’immunitat

Si passa a sang, també anirà a altres òrgans.

És una obstrucció del flux aeri per una reacció inflamatòria al fum del tabac.
Ex: persones que consumeixen 3 paquets de tabac o 1 al dia.

Aquesta malaltia és progressiva i crònica (no reversible). Vol dir que las persones que la pateixen, tenen altes
probabilitats de morir d’això.
El que s’intenta és aturar l’evolució però sempre avança.

Està composta de dues afeccions:

• Bronquitis crònica: engreixament dels bronquis
Tos

Expectoració

• Emfisema pulmonar: parets dels alveols es trenquen; més pressió d’aire dins (molt O2). De manera que les
parets dels alvèols perden elasticitat—> no poden mobilitzar tant aire. Per tant, al no poder intercanviar tant
aire, l’intercanvi gasos queda alterat. S’ofeguen

Engrandiment permanent dels espais aeris amb destrucció de la paret alveolar.

No hi ha FIBROSI manifesta

Augment toràcic anteroposterior ( tòrax en “tonel”)

Hipofonesi

La simptomatologia més característica és la tos purulenta matutina; treuen moc blanc molt dens (flema).
Altre simptomatologia és la expectoració.
Inflamació de la pleura (capa més externa del pulmó).
En inflamar-se la pleura; s’acumularà líquid a la cavitat pleural.
De forma fisiològica hi ha líquid a la cavitat el qual es va drenant, però si aquest líquid es en exces, és quan es pot
produir un vessament pleural (acumulació de líquid) ——> ex: líquid similar a l’Aigua—> hidrotòrax
Limfa—> quilotorax
Sang —> hemotorax
En líquid es soluciona punxant per drenar el líquid.
Si s’acumula aire——> pneumotòrax

Com s’acumular l’aire entre les dues pleures?

• Normalment per un traumatisme: accident de cotxe, apunyalament, clavar-se amb un ganivet, etc.
Perquè entra aire? Perquè la pressió ambiental és molt més bèstia que la de dins.
Es soluciona posant el plàstic d’una gasa i asajegen?.?
+freqüent

• Homes (només homes?), molt prims, alts i joves (40 anys).

Es trenca un alveol i el que és la pleura visceral continua. Llavors cada que inspiren, s’acumula aire.
En poc temps, li entra cada vegada més aire. Això comporta a que colapsi i que el pulmó no es pugui expansionar
perquè està colapsat. —-> el cor no podrà bombejar ——> PNEUMOTÒRAX DE TENSIÓ (pulmó no es pot expansionar
ni el cor bategar) (urgència). —-> es soluciona drenant l’aire o ??
-freqüent

No és una malaltia, és una síndrome.

Quan diem que és insuficient vol dir que no és suficient, no que no es faci una funció determinada, és a dir, la funció resp. es
fa però no de forma adequada; Intercanvi gasos de forma INADEQUADA.

Baixa les quantitats d’oxígen i pujen les quantitats de CO2 al cos.—-> Quan a nivell sanguini no hi ha prou O2 = HIPOXÈMIA
—-> quan aquesta hipoxemia es trasllada als teixits—-> HIPÒXIA
Quan hi ha un excès de CO2 —-> HIPERCÀPNIA
Funció de l’aparell cardiovascular:
• Distribueix (transport) l’oxígen, hormones, nutrients i altres substàncies
importants per les cèl·lules i els òrgans del cos.
• Recull els desfets metabòlics per eliminar-l’ós en els ronyons a través de
l’orina, i per l’aire exhalat en els pulmons (CO2).

• Ajuda a mantenir la temperatura corporal

• Defensa de l’organisme.
• Manteniment de la Tensió arterial.

• El cor és un òrgan format per ms Cardíaca (estriada involuntària) que es contrau i relaxa
alternativament per impulsar la sang per tot l’organisme, com si fos una bomba.

• Constituït per cavitats: batega milions de vegades, sense aturar-se durant la vida d’una persona.
• Ubicació: interior de la caixa Toràcica (al mediastí anterior), entre els dos pulmons, just darrera
de la meitat inferior de l’estèrnum.

• Longitud: uns 15cm (adult). Normalment va de la 2a-3a costilla fins la 5a.

• Pes: uns 300g (adult)
• Volum de cada batec: 70-90mL
• Cabal cardíac: 5L

-Pericardi fibrós: membrana externa fibrosa -Capa de fibres musculars disposades formant Capa d’epiteli que recobreix
-Pericardi serós: una xarxa tridimensional (múscul cardíac) que l’interior de les cavitats
• Pericardi parietal (més extern) augmenta la rapidesa de la transmissió de cardíaques i les vàlvules.
• Pericardi visceral o epicardi (més intern) l’impuls nerviós. Continua als vasos sanguinis
- Cavitat pericàrdica o espai pericàrdic -Més gruix als ventricles que a les auricules. (endoteli).
 Cavitats: Vàlvules AuricoVentriculars:
• aurícula dreta • tricúspide (dreta)
• Aurícula esquerra • bicúspide o mitral (esquerra)
• Ventricle dret
• Ventricle esquerre Vàlvules semilunars o sigmoides:
• pulmonar
Grans vasos: • aòrtica
-Artèries: sortida del cor
-Venes: vasos d’entrada al cor
• artèries pulmonars (2dreta i 2esquerra)
• Artèria aorta
• Venes pulmonars (2 pulmó dret i 2pulmó esquerre)
• Venes cava (inf. i sup.)

Els grans vasos sanguinis per on surt la sang del

cor (artèries) i per on hi arriba (venes)

L’artèria coronària dreta irriga:

-aurícula i major part del ventricle dret.
-part posterior del ventricle esquerre

L’artèria coronària esquerra irriga:

-Aurícula i part anterior del ventricle esquerre.
-Una part de la cara anterior del ventricle dret
-Major part del septe interventricular?

Sinus coronari: vas venós que recull tota la sang que ha irrigat el miocardi
(pobre en 02) i la retorna a l’aurícula dreta del cor.
 A
partir de la crossa aórtica, es començaran
a
fer moltes divisions.
El cor per poder impulsar la sang, necessita saug.
,

Doncs , el primer
que farà l'arteria aorta
1
, sera

ramificar-se en arteria coronaria dreta/tra ramificació.

Després ja es ramifica en Tronebraquicefal etc.
, ,

els quals van a irrigar altres parts

1 Per
poder contraure i assegurar que pot repartir a tothom

Les auteries coronaries i les seves

ramificacions
-

fau que a les cellules del cor els hi arribi Oz

sistema de conducció eléctrica

El cor es contrau
perque genera electricitat
Quan es fa un electrocardiograma; aconseguim
l’activitat elèctrica del cor a partir dels elèctrodes. En
• El cor disposa d’un sistema de conducció d’impulsos funció de si hi ha més o menys intensitat, es fa un
nerviosos que controla la contracció coordinada de dibuix.
totes les fibres del miocardi.

• No està format per neurones sinó per fibres musculars

modificades.
El nòdul sinusal o sinoauricular
-“Marcapassos” del cor.
-És on es genera el batec del cor
-El ritme que marqui serà la FC

Les fibres internodals, transmeten l’impuls per

l’aurícula.

.
El nòdul auricoventricular retarda l’impuls abans
que arribi als ventricles perquè les aurícules acabin

e de contraure’s.

Feix d’His Xarxa de Purkinje

Transmeten l’impuls pels ventricles de manera que
aquests es contrauen de forma coordinada

A l'auricula dreta es -> envia

impulsos electrics
troba al nodul sinusal > controla dritme del cor
-
l'auricula esquerra tmb
d contral té fibres internodals
pero,
+ es
Cada vegada
/

que passa déctricitat, hiha contracció.

I I
després
·

a s'auomenen diferent
escontral
.

Centre
nodes
E

com son llargues-

-

↑
+
2 distancia abaus
l'aurícula esq contra
(les fibres que hi hau entre ellas són recorreguda x
unes
. es
miltésimes de segons
impuls nervios
,

I
les internodals)

després que el dret

 Artèries
Paret formada per tres capes:
-Túnica íntima (interna): endoteli, membrana basal, membrana interna
elàstica
-Túnica media (intermèdia) és la més gruixuda, formada per múscul llis i tx.
elàstic fibrós.
-Túnica adventícia(externa): tx connectiu format per fibres elàstiques i
col·lagen.

Les fibres elàstiques permeten la distensió de l’artèria- contracció del

cor.

Íntima: endoteli, mb basal, Mb interna

elàstica
Media: Ms llisa, Mb externa elàstica
Adventícia: tx connectiu (FB elàstiQ+
col·lagen)
• Les artèries sortien del cor i s’anaven convertint en cada vegada més primes.
• L’arteria més gruixuda del cos- Artèria aorta (+ gran en tots els sentits)

• A mesura que es fan petites, perden capes;

• Artèria (3 capes) | Arteriola (mantenen capa muscular) | Capil·lars arterials (només endoteli)

• La part elàstica no es perd mai

• Tenen tres túniques, igual que les artèries.
• La túnica media és menys GRUIXUDA i té menys tx
muscular que les artèries.
• La cavitat (llum) és més GRAN i IRREGULAR que les
artèries.
• Les venes NO tenen o POQUES lamines elàstiques a la
íntima (membrana interna elàstica) i a la media
(membrana externa elàstica).
• Contenen vàlvules a l’interior.

ÍNTIMA: endoteli, mb basal, mb interna elàstica

MEDIA: ms llisa, mb externa elàstica
ADVENTÍCIA: tx.connectiu (fb elàstiQ +
col·lagen)

Aorta abdominal
 • On es situa l’arteria cubital?
A l’avantbraç

• Quina es continuació de quina; l’arteria cubital és

una continuació en algún nivell de la subclavia.

• Que irriga l’arteria mesenterica o esplènica?

• Que irriga les glàndules suprarrenals?

• L’arteria poplitea es troba a:

-la cara anterior del genoll/ la cara posterior del
genoll/ a la dreta/ totes són falses

• La brasiler es troba a: el crani

• etc….

- L’oxigen (alvèol) ha entrat als capil·lars sanguinis (transferència de gasos)

- L’oxigen va cap al cor esquerra, surt per l'artèria aorta, l’aorta es va dividint en
les diferents artèries, arterioles i capil.lars arterials..

- L’oxigen arriba a totes les cèl.lules: RESPIRACIÓ CEL.LULAR

- La cèl.lula produeix CO2 i detritus

- El CO2 es recollit per un capil.lar venòs

Alguns anys el que ha fet ha sigut; canviar el nom

d’arteries i venes i barrejar-les. Una molt típica que
tothom la ha de saber.
No posarà la basilar i la basílica.
Seqüència de fenòmens: El tancament de les vàlvules és
• Mecànics (contracció i relaxació del múscul cardíac: tancament de les vàlvules)
el soroll que escoltem
• Elèctrics (control nerviós) i
• Acústics (associats al tancament de les vàlvules)
que es produeixen al cor durant un batec

La durada n’és de 0,8 segons, aproximadament

El número de cops que es repeteix el cicle per unitat de temps és la freqüència cardíaca (mesurarà en
batecs per minut) (FC= bpm o lpm).

El múscul cardíac o miocardi es contrau i es relaxa rítmicament per assegurar una circulació
adequada.

La contracció i relaxació es el que fa que el cor es comporti com una bomba impulsora de la
sang cap a tot l’organisme.

Els moviments (de contracció i relaxació) del cor determinen les dos fases del cicle cardíac :
Sistole o de contracció del múscul cardíac.
Diastole o de relaxació del múscul cardíac

Els moviments no esdevenen alhora en el ms cardíac, sinó que es succeeixen en el temps, són
alterns en aurícules i ventricles.

• Les auricules es contrauen

• Les vàlvules auricoventriculars s’Obren, això permet el pas de la sang de l’aurícula
al ventricle.
• Els ventricles estan relaxats (en diastole), per emplenar-se de sang provinent de les
aurícules.

• Els ventricles es contrauen

• Les vàlvules auricoventriculars es tanquen i s’obren les vàlvules semilunars…
• La sang surt impulsada des del ventricle esquerre cap a l’aorta(i resta del cos)
• La sang surt impulsada des del ventricle dret cap al Tronc pulmonar (artèries
pulmonars i pulmons)
En la sistole ventricular, la pressió dins dels ventricles augmenta, conseqüentment:
-Tancament de tricúspide i mitral (evita reflux cap a aurícules)
-Obertura de vàlvules sigmoidea (pulmonar i aòrtica)

Si ventricles buits, no hi ha pressió i:

-Obertura de tricúspide i mitral
-Tancament de sigmoidees aòrtica i pulmonar
• les auricules es relaxen
• Succeeix quasi simultàniament a la SÍSTOLE VENTRICULAR
• La sang procedent de les venes caves (aurícula dreta) i de les venes pulmonars (aurícula esquerra) omple ambdues aurícules.
• Les vàlvules auricoventriculars estan TANCADES.

• Els ventricles es RELAXEN.

• Suceeix quasi simultàniament a la SÍSTOLE AURICULAR.
• Les vàlvules auricoventriculars s’OBREN.
• La sang de les aurícules passa als ventricles.
• Les vàlvules semilunars estan tancades impedeixen el retrocés de la sang arterial cap als ventricles.

Video interessante (escuchalo) Youtube: ciclo cardiaco

• Sortida de sang pobre en 02

Des del cor dret (ventricle) (artèria pulmonar-Tronc pulmonar) cap als pulmons.
• Retorn al cor de sang oxigenada
Al cor esquerre (aurícula) (V. pulmonars)

• Sortida de sang rica en 02

Des del cor esquerre (ventricle) (A.
Aorta) cap al cos.
• Retorn al cor de sang poc oxigenada.
Al cor dret (aurícula) (Vena Cava Superior i Inferior)
La generació espontània dels batecs NO requereix la intervenció del S/N per la contracció del
miocardi.
Però…
• El ritme cardíac esta governat pel sistema nerviós central (bulb raquidi)
• Quan les necessitats de l’organisme ho requereixen, la FC i la Força de Contracció es
poden modificar (Sistema nerviós perifèric simpàtic i parasimpàtic).

Accions del sistema nerviós en el cor (Modulació)

Sistema nerviós simpàtic ; - Augment de la FC
- Augment de la Força de Contracció
Sistema nerviós parasimpatic; - Descens de la FC
-Descens de la Força de Contracció

El cor al principi i al final, es capaç de espontáneament contraure.

Per que el nódulo sinusal es autònom.
Ell decideix cada vegada
La capacitat contractil del cor es autònom, no depèn de res. Per això passi el que ens passi (estiguem conscients o no)
el cor continuarà bategant. Ara bé, el que sí depèn del sistema nerviós, és el ritme d’aquestes contraccions. Ex: si
pujem ràpidament totes les escales ràpidament, el ritme augmentarà o si fem relaxació, el ritme baixarà.
Y com ho regula? Mitjançant el sistema simpàtic i parasimpàtic.
El simpàtic actua quan ha d’haver una fugida, excitació; en general quan produïm adrenalina.
Com actuarà? Augmentant la FC (freqüència cardíaca)i bategant més fort
Ex: Si ens posem a fer pònting

Ara bé, Si hem poso a fer una meditació i estic sola i tranquil·la, qui actuarà serà el sistema parasimpàtic; distribuirà
la meva FC i Força de contracció.

Però la capacitat de contraure és autònoma, del nòdul sinusal.

• Expansió intermitent, normalment rítmica, d’una artèria, produïda per l’ona sanguínia que es empesa per la Sistole ventricular.
• És palpable a les artèries perifèriques.
• No s’ha de prender mai al dit gros perquè té pols propi
• És sinònim de FC (Freqüència Cardíaca) o número de contraccions cardíaques per minut (batecs per minut)
• Oscil·la entre 60-80 per minut en l’individu sa, adult i en repòs.
• Hi ha factors de variabilitat: genètics; estat fisiològic, físic, psicològics; condicions ambientals, postura, edat i sexe.
El pulsioximetre funciona quan el cor funciona

El cor d’una persona embarassada no batega igual, ja que ha de soportar més càrrega (sobretot al final de la gestació). / quan estàs
malalt/ deprimit/etc.

Una persona molt musculada/fibrada té una FC més elevada que una persona NO musculada.

Depressió

El cor no bategarà igual de ràpid si estem a dalt de la muntanya que si estem a la vall (a baix); perquè a dalt de la muntanya hi ha menys
02 —> cor batega + ràpid

Si hi ha una hemorràgia, com a resposta d’aquesta muntanya, la FC augmentarà.
Segons l’edat; FC disminueix amb la edat perquè els requeriments són menors.
Segons l’espècie: quants més anys viuen les espècies, més lenta és la FC.
Una persona en estat de xoc, vol dir que el cor no respon o
bategui malament (massa o menys) i, si el cor no respon; el pols
radial (el més important) és on està l’arteria radial.
Quan prenem el pols
El pols no es pot prendre a les venes.

Els femorals són molt grosses perquè són distals del cor i deriven
directament de l’arteria aorta. Amb la qual cosa també funciona
molt bé.

No a totes les artèries podrem prendre el pols; segons el calibre (artèria petita té pols però no es pot notar
facilment)/ Totes les venes tenen pols

A les venes no podrem prendre pols perquè no tenen, ja es de retorn.

Totes els punts de pressa del pols són igualment palpables? No, perquè no tots tenen el mateix calibre i quan
més distal del cor sigui, menys ho natarem.

En estat de shock o debilitats, costa trobar el pols.

⭐

És la pressió (mesurada en mm de Hg) que exerceix la sang contra les parets:

• De les artèries (pressió arterial)
• De les venes (pressió venosa)
En cada empenta de la contracció ventricular.

• En cada empenta, la sang expulsada dilata les parets arterials, elàstiques, que, quan recuperen el calibre
normal, fan avançar la sang.
• La pressió va disminuint al llarg del circuit (menys empenta) a mesura que ens allunyem del cor.
• La pressió arterial no és constant sinó que oscil·la, seguint el ritme cardíac:
valor màxim o sistòlic - TAS o PAS (120-140 mm de Hg) (Tensió arterial S.)
valor mínim o diastòlic - TAD o PAD (60-90 m de Hg) (Pressió arterial Dia.)

• Hi ha variabilitat respecte els valors normals de referència en funció de diferents factors, com ara:
l’edat, l’exercici físic, l’ansietat…. augmenten la pressió.

• Pressió arterial > Pressió venosa

• Fa referència a la sang que torna al cor a través de les venes.

La força amb la que surt la sang del cor per l’A. Aorta és màxima.
La sang avança en el recorregut, la força va disminuint

La força de la sang és mínima quan torna al cor (venes)

El retorn venós:
• No depèn de la força de contracció del ms. cardíac.
• Depèn d’altre factors:
Empenta de la sang | Efecte de la gravetat | Compressió de les venes de les cames | Vàlvules venoses
Dones amb variu— cames cap a dalt (sang dificultat per tornar)
Més o menys apretades (dilatades) — dones amb varius— embolcalla ment amb venes compresives perquè hi hagi retorn sanguini.
Si les vàlvules de les venes, no ajusta bé, les venes es poden dilatar i no fer possible el retorn sanguini.

PATOLOGIA VASCULAR
HTA: pressió sanguínia per damunt dels nivells normals— pot passar: ACV (a nivell cerebral), etc.

ATEROSCLEROSI: consisteix en el dipòsit de plaques (ateromes: és quan a les artèries es comença a acumular colesterol (tipus de greix) + altres
substàncies (ex: calci) a la paret interna de les artèries.

VARICES: en concret fa referència a les cames.

Són dilatacions venoses, generalment a les extremitats inferiors.
es produeixen per una alteració de les vàlvules semilunars, cosa que dificulta el retorn venos i fa que la sang s’acumula a les venes, cosa que
provoca que es delatin i es tornin tortuoses.
Ho ha molts factors de risc: obesitat, sedentarisme, trombosi venosa profunda, anticonceptius orals, tabaquisme, hemorroides, hipertensió arterial,
en general quan hi han esforços (ex: bulímia (ja que fem esforços per vomitar).

TROMBOSI: és la formació d’un coàgul (trombe) a l’interior d’un vas sanguini.

És susceptible de produir una obstrucció.

EMBOLISME: és l’oclusió parcial o total d’un vas sanguini deguda a una partícula estranya circulant (èmbol: pot ser un coàgul, així que també un
trombo; pot ser l’aire; pus; etc) que, en arribar a un vas de calibre petit, hi queda encallada.
Qualsevol cosa susceptible de produir una obstrucció.
Una embòlia pot ser un ictus; ictus trombòtic
Tipus: embolisme gras- gotes de greix | aeri o gasós- bombolles d’aire | sèptic- pus | tissular- petits fragments de tx | cos estrany | líquid amniòtic.

Embòlia pulmonar: llibre pàg. 101 **** MEDICACIÓ : Anticoagulant

Tromboembolisme: coàgul que arriba a produir una obstrucció. Tot el que hi hagi darrera d’aquesta obstrucció, patirà una necrosi. I davant
d’aquesta obstrucció, hi haurà una isquèmia.

ANEURISMA: és una dilatació patològica d’un segment d’un vas sanguini que habitualment es produeix a nivell arterial, especialment a
l’artèria aorta. En una vena si es pogués produir un aneurisme; la conseqüència no es tan greu com la d’una artèria. Perquè les venes ja és retorn
venós.
Existeixen diferents tipus d’auneurismes.
Les conseqüències d’un aneurisme; debiliten les parets, facilitant que aquest rebenti.
Ex: ictus hemorràgic— donats per aneurismes previs

ICTUS / Embòlia cerebral/Infart cerebral/ AVC: hi han 2 tipus; perquè s’ha format un trombó i, es quedi una zona del cervell sense irrigació
perquè hi ha hagut una isquemia (+ freqüents) o pot ser que sigui per un ictus hemorràgic (+ freqüents), és a dir, que un vas rebenta llavors hi ha
una hemorràgia a nivell cerebral i les conseqüències de com es tracten són totalment diferents, però les conseqüències que nosaltres veiem
externament són iguals, perquè hi ha una zona del cervell que s’ha quedat inutilitzada.
És pitjor un ictus hemorràgic.
És pitjor un aneurisme en una artèria que en una vena. MEDICACIÓ: Fibrinolític (en ictus trombòtic sinó pot morir).
Quant menys temps el cervell quedi sense 02/ inutilitzat , menys conseqüències.

Dissecció aòrtica /Aneurisme diseccional— les persones que pateixen hipertensió i arteroescleròsis (zones de les artèries que s’han calcificat)—la
última capa i la muscular estan bé, però les calcificades i endurides, que són més febles, és la primera (Endoteli). Això vol dir que, la sang de la
pressió que hi ha trencarà la primera capa, que permetrà que la sang es filtri entre les partes de l’arteria. Aquesta, a mesura que avançarà anirà
disseccionant (separant les capes). A més a més, es produeix a l’arteria aorta. Segons a quina segment de l’arteria aorta es produeixi, no ho
expliques.
A la crossa aòrtica no ho expliques.
A l’aorta abdominal tampoc ho expliques.
Sumament dolorosa