Aparell Respiratori Anatomia

Grau: Fisioteràpia Assignatura: Anatomia Humana II Curs: 2019-2020
TEORIA: Aparell respiratori
Vel del paladar

Lligamentglossoepivlotic es unio de llengua amb epiglotis
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ Format e-book (UAB)
GENERALITATS
respiració interna i externa

 DEFINICIÓ
 Conjunt òrgans que participen en la respiració externa
 Respiració externa / Respiració interna o cel·lular
 Altres: olfacció, fonació ......
 INSPIRACIÓ (inspirar) – ESPIRACIÓ (espirar)

podem escoltar dir que hi
 DIVISIÓ ha una infeccio de via
Via aèria: aerea sup:
 Superior: fins el 1/3 sup de la tràquea terç sup traqeua i
 Inferior noseque
Pulmons una fora de la caixa toracica. via aeria
sperior.
una dins de la caixa toracica: inferior:
engloba dos terços inf de la traquea fins els
hematocit?? hematie??
pulmons i dins la caixa toràcica
1
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ
NAS
 GENERALITATS
arrel o nassion: ossos  Definició i situació tenim estructura
dors (bony): os nasal i cartilag  Parts: fisiologicament cartilaginosa que
punta del nas(lobul nassal) ->  Òssia: ossos nasals, frontal i maxil·lar es respira pel ens dona la
cartilags alars majors  Cartilaginosa: alars>, alar < i del septe. nas, no per la forma del nas.
tambe hi han alars menors boca
septe nassal (lo del mig): cartilag
si sentim crek
estructura que divideix els sha trencat os,
forats nassals o narines el cartilag no
fa crek
Visió inferior del nas
3 2-
1
1-
2 2
1- Ossos nasals
2- Maxil.lar
3- Frontal
2
NAS
A cada ala nassal

B esta conformada
per un cartilag
C 3 alar major, que
D 1 1
convergeixen en
punta o lobul.
1
F E
* * 2 cada costat del
* nas té: cartilag
alar major i
cartilag nasal
E lateral
A. Arrel del nas o nasión

Cartílag alar major B. Dors del nas 1- Ossos nasals
Cartílag nasal lateral C. Vèrtex, àpex, lòbul 2- Maxil.lar
* Teixit fibroadipós
Cartílag del septe
D. Ala nasal
E. Finestra nasal, narines
3- Frontal
F. Sub-envà (subtabique)
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS A- Generalitats
B- Funcions
4- SINS PARANASALS C- Regions funcionals
5- FARINGE (anatòmiques)
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ
3
FOSSES NASALS
(tabique) septe nassal: fossa nassal
 A- GENERALITATS estructura llisa. com una caixa.
no arrancar  2 conductes, septe o envà nasal: ossi, cartilaginós cavitat oberta
vibrisses! si  narines, coanes cap a lext i
arrenquem  vibrisses narines tenen uns cavitat oberta
quedara una pels: vibrises. per cap a l'int.
solució  B- FUNCIONS filtrar l'aire obertura cap ext
concreta, pot  olfactòria : narina
crear una  fonatòria: cambra ressonància de la veu obert cap
foiculitis. risc  preparació aire que respirem interior: coana.
d'infecció • humitejar tenim dues
perque hi ha • escalfar B narines i dues
una solució • netejar impureses .... coanes.
C
concreta per 1 A
laire que entra pel nas
protegir secció sagital:
3 2
s'escalfa perque a la
2 3 4 terra de cavitat
1. Vèrtex, àpex, lòbul
nassal es sostre
cara tenim molta
laberint etmoidal? 2. Ala nasal
3. Finestra nasal, narines envà desviat de cav bucal o vascularització.
SEPTE NASAL
Etmoides es com un 4. Sub-envà (subtabique) paladar A. Vòmer laire tambe
Visió de les narines on es B. Làmina perpendicular de l’etmoide
dau tabicat poden veure vibrisses C. Cartílag nasal septal s'humidifica fins a un
SEPTE NASSAL: dos 80 per cent. i l'aire
ossos i un cartilag: l'escalfem fins a 36 i
el nas actua també com a cavitat de ressonancia
os: mig. corporal.
lamnaperpendicular
de l'etmoides, laltre els pels estan a les zones on hi ha epll, no a mucoses, allà cilis en tot cas,
os: vòmer com a estmac.
cartilag septal a narines hi ha pels perque es pell, a dins es mucosa (mucosa nassal), per
tant son cilis, no pels
FOSSES NASALS sempre
començem a
contar des de
 C- REGIONS ANATÒMIQUES abaix, el primer
mucosa: resta de
que veiem sera el
fossa->
 Mucosa olfactòria, respiratòria inf, despres
resiratoria
Olfactiva: només
a part superiorde
fossa nassal
cada cornet a sota
té forat o meat
rugositats: cornets Paret lateral Septe nasal
que drenaran
6
estructures
diferetns(segons
 Parets: 1
2 7 3 el cornet que
 superior (sostre) 5
 inferior (terra)
3 sigui) (cornet inf,
4 5
 medial
7
4 mig, sup)
 lateral
- 3 cornets (cornetes o conchas) 1. Cornet superior
2. Cornet mig
- 3 meats (meatos) 3. Cornet inferior
4. Meat inferior
5. Meat mig
6. Meat superior
7. Narines
lamina jhdfa de l'egmoides: es un dau, i al mig tallantlo sagitalment

lamina perpendicular de l'egmoides.
sostra de fossa nassal sera lamina trigosa de l'egmoides, nervi que porta
info cap amunt
terra de cavitat nassal: paladar
paret medial: tabic o envà nasal. septe nassal
paret lateral: maxilar i cornets: paret rugosa. i massa lateral de
l'egmoides.
4
FOSSES NASALS
Tall frontal del cap Paret medial de les fosses nasals
1 1 2
cornet mig C
2
pertany a Ull
3
3
laberint
F
egmoidal. E B
D 1- Etmoides (làmina perpendicular)

2- Cartílag nasal septal
espaique A 3- Vòmer
qeuda es el
meat Paladar- Terra fosses nasals
Paret lateral de les fosses nasals
Boca
cornet inf C F
tindrà el seu A- Cornet inferior
E E
B- Cornet mig B D B
meat inf, mig C- Cornet superior A A
D- Meat inferior D
mig, sup sup E- Meat mig
F- Meat superior
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS A- Generalitats
B- Classificació
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ
5
SINS PARANASALS
 A-GENERALITATS
 Cavitats aèries, situació, funció.
el si maxiar es el
 Mucosa- moc- drenatge que més s'infecta
 B- CLASSIFICACIÓ
 Frontal
Situació, Drenatge
 Etmoïdal: ant, mig, post.
7-10 cavitats, Situació, Drenatge
Esfenoïdal
Situació, Drenatge
el si maxilar drena al mig!  Maxil·lar
al meat inf hi drenen lagrimes Situació, Drenatge (+ infeccions)
els sins que drenen

Meat superior: cel·les etmoïdals post, si esfenoïdal
Meat mig: si frontal, cel·les etmoïdals ant - ½, si maxil·lar
Meat inferior: conducte lacrimo-nasal
SINS PARANASALS
Paret lateral de les fosses nasals
Tall frontal del cap
4 4
4 4
3 44
4
4 2
4
4
2
4
1- Si esfenoïdal
2- Si maxil·lar
3- Si frontal
4- Cel·les etmoïdals
6
SINS PARANASALS
Ressonància magnètica frontal del cap
tag: veiem os blanc i teixits tous engris pot passar

ressonancia magn no veiem os, només estructures toves que uuna
sinusitis
Ressonància magnètica sagital
del cap
maxilar doni
una afectacio
a la cavitat
orbitaria a
través del
sostre
1. Si frontal
2. Si esfenoïdal 1. Si maxil.lar
3. Cornet inferior 2. Cel.les etmoidals
4. Cornet mig 3. Cornet mig
5. Orofaringe 4. Cornet inferior
6. Paladar 5. Envà nasal
7. Crista galli
8. Nervi òptic
sinusitis maxilar tenim pressio al pumul i sisusitis frontal tenimpressio al

front
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE A- Generalitats
B- Parts
6- LARINGE C- Funcions
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ
7
FARINGE
 A- GENERALITATS B- PARTS

orofaringe:
Definició, Localització  Nasofaringe o rinofaringe
fució
respiratoria i  Bucofaringe o orofaringe
 Laringofaringe
digestiva
nasofaringe
nmes
respiratoria
les altres resp i
dig
C- FUNCIONS
Pertany al aparell respiratori i al digestiu
FARINGE
nf: c+c
of:vel
e+h
lf: Nasofaringe
cricoides Orofaringe
Laringofaringe
limit de la nasofaringe: coana i base del crani, limit inf paladar. quan
empassem paladar fa de comporta perqueno surti pel nas el que
mengem.
paladar tou i epiglotis i os ioidal
laringofaringe: limit sup epiglotis i os ioidal i lim inf cartilag cricoides

8
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
A- Generalitats
4- SINS PARANASALS
B- Parts
5- FARINGE  Cartílags
6- LARINGE  Articulacions
 Cavitat laríngia
7- TRÀQUEA  Músculs
8- BRONQUIS C- Vascularització
 Arterial
9- PULMONS
 Venosa
10- PLEURA D- Innervació
11- MEDIASTÍ
A- Generalitats
quan ens LARINGE A- GENERALITATS B- Parts
 Cartílags
ennnuaguem ea  Articulacions
perqeu l'epiglotis  Músculs
no ha fet be la  Definició: C- Vascularització
 Arterial
seva funcio i Òrgan tubular constituït per cartílags  Venosa
tossim per  Localització: D- Innervació
foses nasals
expulsar l'alment Situat a la part ant. Coll
de la tràquea Continuació de l’orofaringe i continua amb la tràquea
 Funcions: Laringe - tràquea
Respiratòria i fonatòria Faringe - esòfag
2 paladar
3 1
6
2
5 4 3 1
1. Llengua
2. Paladar (úvula) 6 laringofaringe, molt important en
3. Orofaringe
4. Laringe
la deglució
5. Esòfag
alringe contiua amb la traquea fins
6. Epiglotis
5 4
els pulmons.
traquea te´anells fibrosos per mantenirse obert quan inspirem
9
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
A- Generalitats
4- SINS PARANASALS
B- Parts
 Arterial
9- PULMONS
 Venosa
11- MEDIASTÍ
A- Generalitats
LARINGE B- CARTÍLAGS. B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
estructuralment nomes es cartilag l'os ioides no forma part de la laringe.  Músculs
C- Vascularització
 TIPUS DE CARTÍLAGS LARINGIS  Arterial
 Venosa
D- Innervació
nomésa  Cartílags principals:
aquests per tiroides, cricoides, aritenoides, epiglotis
examen  Cartílags accessoris: EPIGLOTIS
corniculats HIOIDES
la epiglotis no  Cartílags hialí / elàstic - es poden calcificar
es calcifica
tots els
cartilags de la HIOIDES E HIOIDES
laringe es
poen calcificar E TIROIDES
excepte
T T T
l'epiglotis A
A A CRICOIDES
C C C
Visió anterior
Tall sagital Visió lateral Visió posterior
10
A- Generalitats

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 TIROIDES  Arterial
 Venosa
EPIGLOTIS
D- Innervació
 Imparell, Situació -palpable
 Membranes (H-T = T-H / T-C = C-T) , articulacions (T-C = C-T)
 Forma: de llibre obert cap enrere
 Parts
 làmines HIOIDES
 prominència laríngia.- Nou d’Adam

4
 escotadura tiroïdal superior 3
 banyes (astas) superiors 1
 banyes (astas) inferiors – superf. articulars 2

HIOIDES
5
4 HT CRIOIDES
4
Tiroides: A
1- Làmines 3
2- Prominència laríngia
3- Escotadura tiroidal superior 1 1
4- Banyes superiors 2
5- Banyes inferiors
Membranes: 5
TC
5 HI manté la unió
HT- HiotiroÏdal
CRIOIDES
TC-Tirocricoídal
Articulacions:
A- Articulació CT
A
A- Generalitats

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 CRICOIDES  Venosa
D- Innervació
 Imparell, Situació
 Membranes (T-C = C-T/ C-Tr)
 Forma: anell de segell
 Parts
 làmina cricoïdal
 arc cricoïdal
 Articulacions: superfícies articulars (C-T; C-A) CT 1
2
CTr
Cricoides:
1 1 CT 1 1- Làmines
2- Arc cricoidal
Membranes
2 CT- Cricotiroïdal
CTr
CTr- Cricotraqueal
2 2
anterior. 'arce s anterior. el cos del cricoides es post. i s'articula amb les
banyes de tiroides
11
A- Generalitats

 Cartílags
 Articulacions
3
 Músculs
3
C- Vascularització
 ARITENOIDES  Arterial
 Venosa
 Parell, Situació D- Innervació
 Articulacions (C-A) 2
1 1
2
 Forma: piràmide de base triangular Visió anterior dels aritenoides

 vèrtex superior, base inferior
1- Ap. vocal
 apòfisi vocal (ant), ap. muscular (postero-ext) 2- Ap. Muscular
3- Vèrtex
cricoaditenoieo
des de apofisi vcal surten els lligaments vocals que formen cordes vocals.
 CARTÍLAGS CORNICULATS Tiroides
glotis: espai situat tntre Cricoides

les dues cordes vocals 3 3
3 3
2
2 1 1 2 2
Tiroides Cartílags corniculats

1 Aritenoides
Cricoides
A- Generalitats

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
 EPIGLOTIS C- Vascularització
 Arterial
 Imparell, situació, forma, funció  Venosa
D- Innervació
 Unida a:
 Base de la llengua: val·lècula glossoepiglòtica (7)
 Hioides: Llig hio-epiglòtic (A) 4
 Tiroides: Llig. tiro-epiglòtic (B)
cartilag epiglotic valecula gloso
EPIGLOTIS
2 epiglotica
HIOIDES
3
HIOIDES
A 1
1
6
TIROIDES
5 7
TIROIDES
B 1- Coana
2- Septe nasal
CRICOIDES 3- Si esfenoïdal
CRICOIDES
4- Si frontal
5- Epiglotis 8
6- Llengua
7- Val.lècula G-E
8- Laringe
12
traquea funcio respiratoria, fonatoria i protectorade la via aerea,. perque

l'epiglotis quen puja la laringe baixa i tapa la via respiratoria
A- Generalitats

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
D- Innervació
T Co
Co
A E H
A
Co
T
A
C
C
H- Hioides
Cartílags de la laringe
A- Aritenoides
E- Epiglotis
C- Cricoides
T- Tiroides
Co- Corniculats
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
A- Generalitats
4- SINS PARANASALS
B- Parts
 Arterial
9- PULMONS
 Venosa
11- MEDIASTÍ
13
A- Generalitats
LARINGE B- ARTICULACIONS B- Parts

 Cartílags
 Articulacions
en repós mantenim  Músculs
C- Vascularització
la laaringe oberta,  Arterial
no totalment. quan  Venosa
D- Innervació
respirem sobra mes articulacions de la laringe: cricotiroidal i cricotenoidea
 GENERALITATS
 Articulacions sinovials (càpsula, reforçades per lligaments...)

 Moviments – contraccions dels músculs laringis
 Funció: fonació
 Articulacions:
 Cricoaritenoidal
E H
 Cricotiroidal
TA
A- Generalitats
LARINGE B- ARTICULACIONS
B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
 ARTICULACIÓ CRICOTIROIDAL D- Innervació
moviment de la  Superfícies articulars

 Moviments:
visera del casc es el
 Casc d’una moto
moviemnt que fa el  ↑ o ↓ distancia cara posterior tiroides i aritenoides
tiroides cap
endavant, causant
que s'estirin les
cordes.
augmentar o
disminuir la
distancia de les
cordes es la funcio
de lart cricotiroidal
14
A- Generalitats
LARINGE B- ARTICULACIONS
B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
 ARTICULACIÓ CRICOTIROIDAL D- Innervació
 ARTICULACIÓ CRICOARITENOIDAL
inspiracio forçada, roten  Superfícies articulars aquesta art dona moviliat, obertura o tancament a cordes vocals.
els cartilags aritenoideos  Moviments:
i s'obren cordes vocals.  Eix vertical – rotació
quan emetem dso  Eix transversal - desplaçaments
tanquem la glotis
si nomes fem rotacio
interna fem xiuxiueig.
si també hi ha moviemnt
transvesal produim veu
rot ext inspiració
int xiuxiueix Rotació externa Rotació interna Desplaçament
rot int i lat veu (obre glottis) (tanca glottis) (tanca glottis)
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
A- Generalitats
4- SINS PARANASALS
B- Parts
 Arterial
9- PULMONS
 Venosa
11- MEDIASTÍ
15
A- Generalitats
LARINGE B- CAVITAT LARÍNGIA

B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Part més interna = llum  Arterial
 Venosa
 Mucosa laríngia : irregular D- Innervació
laringe es n
 Plecs vestibulars (lligaments vestibulars (1) + mucosa)
tub que
 Ventricle laringi
comunica la
 Plecs vocals (lligament vocal (2) + múscul vocal + mucosa)
larngofaringe
amb la tràquea
(1)
1
2
(2)
tall coronal.
plecs vestibilars o sup, cordes vocals falses
plegs vocals inf son cordes vocals verdaderes.
entre ells ventricle laringi
algo d'aquesta diapo examen!

A- Generalitats
LARINGE B- CAVITAT LARÍNGIA

B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
glotis: espai Els plecs vestibulars i vocals divideixen la cavitat laríngia en: C- Vascularització
entre cordes  Arterial
1) vestíbul laringi  Venosa
vocals 2) espai mig:  Supraglotis D- Innervació
a continuacio de  Fenedura (hendidura) vestibular  Subglotis
la sub glotis hi  Ventricle laringi
ha tràquea  Fenedura (hendidura) glòtica o glotis
obertura entre 3) subglotis
faringolaringe i 1
tràquea ... a
plec vestibular 2 2
sup al ventricle 3
b
laringe
ventricle laringe 6 3 c
7
es butxaca entre
plecs 10 1- Primer anell traqueal
2- Vestíbul de la laringe
(supraglotis) 1- Vestíbul laringi
traquea oberta: 3- Plec vestibular 2- Espai mig
4- Plec vocal 3- Infraglotis
6- Ventricle laringi a- Plec vestibular
7- Múscul vocal b- Plec vocal
9- Cricoides
C- Ventricle laringi
10- Subglotis
16
A- Generalitats
LARINGE B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
D- Innervació
7
12
12
6
11 8
10 13
LARINGE
LARINGOSCÒPIA INDIRECTA
repos de cordes vocals pot estar funcionant
nomes una membrana,
lesio al nervi
quan fem so
INTUBACIÓ OROTRAQUEAL
17
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
A- Generalitats
4- SINS PARANASALS
B- Parts
 Arterial
9- PULMONS
 Venosa
11- MEDIASTÍ
A- Generalitats
LARINGE B- MÚSCULS B- Parts

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
extralaringics: s'inserten a l'hioides C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
D- Innervació
 SEGONS EL SEU ORIGEN e INSERCIÓ
 Musculatura extrínseca: suprahioïdals, infrahioïdals
 Musculatura intrínseca. Tots innervats per el nervi laringi recurrent
excepte 1 que està innervat per el nervi laringi superior. N. X (nervi vague)
extralaringia: deglucio. dividim segons l'hioides.
intr: dins de lorgan de la laringe. funcio fonació.
musc intralaring: tots

pel N recorrent excepte
cricotiroidal.
nervi recurrent es
branca del vage. i
cricotiroidal
directament pel vague.
18
A- Generalitats
LARINGE
B- MÚSCULS B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
D- Innervació
 SEGONS LA SEVA FUNCIÓ
 Musculatura extrínseca
- puja hioides
- baixa hioides
 Musculatura intrínseca (actua sobre les cordes vocals)

- moviments sobre l’articulació C-A
* en l’eix transversal: desplaçaments medials
* en l’eix longitudinal: rotació externa, rotació interna
- moviments sobre l’articulació C-T
* tensió de les cordes vocals
A- Generalitats
LARINGE B- MÚSCULS B- Parts

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
D- Innervació
fan aproximacio perque la
veu surti.
tiroaritenoideo: propi de Quan era
les cordes vocals. xiuxiueig i
aproximacio o alineament perue? Quin
de les cordes vocals. veu Múscul Cricotiroïdal Múscul tiroaritenoïdeo mov?
Múscul vocal
aguda cordes vocals
s'estiren.
Múscul interaritenoïdal
corda vocal formada per un

Múscul C-A posterior lligamnet i muscul vocal
Múscul C-A lateral
19
A- Generalitats
LARINGE B- Parts
 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
A  Venosa
D- Innervació
1
2
3
1
2
1
A- Musc. T-H
1
2
2
1- Musc. interaritenoïdal
2- Musc. C-A post
3- Musc. C-T
cricoaritenoideo
cricotiroideo
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
A- Generalitats
4- SINS PARANASALS
B- Parts
 Arterial
9- PULMONS
 Venosa
11- MEDIASTÍ
20
A- Generalitats
LARINGE C- VASCULARITZACIÓ B- Parts

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
sang del cap surt per una carotida? C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
 ARTERIAL D- Innervació
Superior Laryngeal a.
 Supraglotis:
L’a. caròtida ext. dona l’a. tiroïdal sup.
L’a. tiroidal superior dona les artèries:
External Laryngeal a.
- Artèria laríngia superior
- Artèria laríngia externa
 Infraglotis:
L’a. subclàvia dona l’a. tiroïdal inferior
L’artèria tiroidal inferior dona Inferior Laryngeal a.
- Artèria laríngia inferior

laringe: arteria carotida externa.
Art carotida externa es va bifurcant: arteria tiroidal
quan arriba a la tiroides. arteria tiroidal es bifurca: art
tiroidal sup i inf. sup - art larinea sup i externa
a baix hi haura laringea inf, que ve de la tiroidea inf.
A- Generalitats
LARINGE C- VASCULARITZACIÓ B- Parts

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
vena laring sup drena a la v tiroidal sup C- Vascularització
lar inf drena a tiroidal inf, (igual que arteries) - tronc braquioencefalic  Arterial
 Venosa
esquerre D- Innervació
vena noseque a vena yugular???

 VENOSA
 Supraglotis:
- Vena laríngia superior
Drena a la vena tiroïdal superior
La v. tiroidal sup drena a la VJI
 Infraglotis:
- Vena laríngia inferior
Drena a la vena tiroïdal inferior
La v. tiroidal inf drena al tronc
venós BC esq.
21
A- Generalitats
LARINGE D- INNERVACIÓ B- Parts

 Cartílags
 Articulacions
 Músculs
C- Vascularització
 Arterial
 Venosa
D- Innervació
 INNERVACIÓ: n. X (nervi vague)
 Nervi laringi recurrent (motor + sensitiu)

 La major part de músculs intrínsecs
excepte múscul C-T
 Mucosa de la infraglotis
 Nervi laringi superior (m+s)

 Només 1 múscul intrínsec (musc. CT)
(tensor de les cordes vocals)
 Mucosa de la supraglotis
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
A- Generalitats
6- LARINGE B- Característiques
7- TRÀQUEA C- Vascularització
 Arterial
8- BRONQUIS
 Venosa
9- PULMONS D- Innervació
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ
22
TRÀQUEA
 A- GENERALITATS netejar l'aire, himidificar-lo i donarli una temoeratura de 36'5

fibrocartilaginós
 tub o conducte cartílag-membranós
 laringe- carina
 via aèria superior i inferior
 2 parts: cervical i toràcica (mediastí sup.)
 Funcions
tres parts: porció intra toràcca i extratoràcica. la traquea forma part
del sistema de viees aeries sup i inf
dos terços inf formen part del vies aeeries inf.
TRÀQUEA
component cartilaginós en forma d'anell oer no tancar-se.
 B- CARACTERÍSTIQUES
 Component cartilaginós (anells)
 Forma, situació, funció
 16-20 cartílags. Carina
 Component membrano-fibrinós
 lligaments interanulars
 membrana transversa
 múscul traqueal (musc. llisa)
Gland. traqueal
anell fibrós a cara ant i lat. post no
posterior
Musc. traqueal
Anell traqueal
membrana
transversa que els Membrana transversa
uneix i musculatura
traqueal. post a ells
hi ha l'esofag.
Esquemes: Anatomia Humana. Garcia-Porrero. Ed. McGrawHill
anells en forma de c. obertura posterior traquea es anterior
a esofag.
23
TRÀQUEA
 C- VASCULARITZACIÓ
ARTERIAL: a. traqueals
porció cervical: s’originen de les artèries
 a. tiroïdals inferiors
porció toràcica: s’originen de les artèries
 a. bronquials
 a. pericardio-frèniquesfrenic ve de diafragma.
VENOSA: v. traqueals
porció cervical: drenen en les venes
 v. tiroïdals inf – TVBC esq porcio cervical alta
porció toràcica: drenen en les venes
 v. esofàgiques
 v. mediastíniques
i aquestes drenen a v. àziga i v.hemiàziga
LIMFÀTICA: Ganglis al voltant de la tràquea
 D- INNERVACIÓ
Parasimpàtic: n. vague (n.X)
Simpàtic: cadena simpàtica toràcica
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS A- Generalitats
B- Divisió
9- PULMONS
10- PLEURA
11- MEDIASTÍ
24
BRONQUIS
 A- GENERALITATS pulmo dret

es mes
BRONQUIS PRINCIPALS gran, epr
 Origen, Extrapulmonars tant tindà
 Diferències entre bronqui principal Dret-Esq. mes coses
diàmetre, longitud, obliqüitat, relacions.
alveol es la unitat funcional de la hematòsi?

alveols es formen fins els 8 ays. alveols desenvolupament intrauterí i
extrauterí. nens molt sensibles a tabac per que esncara estan en
desenvolupament d'alveols. BRONQUIS
 B- DIVISIÓ BRONQUIAL (BRONQUIS INTRAPULMONARS)

pulmo dret
hili del pulmo es
es mes gran  Els bronquis es divideixen fins a 20 vegades
1º) Bronquis lobars BLSD, BLSE..... divideix als
i pot
2º) Bronquis segmentaris (pulmó dret-10 bronquis; pulmó esquerre-9 bronquis) bronquis
dividirse en
3º - 16º) Bronquis sub-segmentaris, sub-sub.segmentaris...... pulmonars que
tres espais:
Bronquíols (diàmetre < 1mm, no cartílag). cadascun anira a
tres lobils
17º-20º) Les 4 últimes divisions són: Bronquíols lobulillars, intralobulillars, cada lobul
pulmonars.
terminals i repiratoris pulmonar. hi ha
el esq en dos
bronquis que van a
lobuls
(19º)
cada lobul.
bronqui lobar sup
(17º)
dret...
bronquis es
divideixen
fins a 20 cos (18º)
(20º) cada lobul es
formant divideix en varis
arbre Segment pulmonar = part més petita d’un pulmó que es pot veure radiològicament i es pot extirpar. segment. segment
pulmonar. a mesura que anem passant divisions (sub sub sub segmentari, fns a les 4 es la part
ultmes. Com mes sub mes epecialitzades. macroscopica que
es veu d'una divisió
lobectomia. pulmonar. unitat
segment es la unitat mespetita que es pot veure radiologicament i que es
mes petita del
pot extirpar en cas de patologia, pero normalment es diagnostica tard per
pulmóque es pot
falta de sintomatologia i es fa una lobectomia que es de tot el lobul.
veure.
25
BRONQUIS
BRONQUI PRINCIPAL DRET (BPD)

Bronqui lobar superior dret (BLSD): 1-2-3.
ultim cartialg es diu carina Bronqui lobar intermedi dret
* Bronqui lobar mig dret (BLMD): 4-5.
* Bronqui lobar inferior dret (BLID): 6-7-8-9-10.
BPD
6 BPE
BPE. BRONQUI PRINCIPAL ESQUERRE

Bronqui lobar superior esquerre (BLSE)
lingula es un segent del lòbul sup esq * Bronqui del Culmen: 1-2-3.
* Bronqui de la Língula: 4-5.
segment del culmen 1 a 3 Bronqui lobar inferior esquerre (BLIE) 6-8-9-10.
segment lingula 4 i 5
cada segment te els seu nom del seu bronqui segentari

li falta el 7
bronqui lobar inf esq tindra uns bronquis segmentaris: 6, no hi ha 7, 8, 9, 10.
no hi ha 7 perque es mes mirall amb el dret
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA A- Generalitats
B- Característiques
8- BRONQUIS
C- Vascularització
9- PULMONS  Arterial i Venosa
10- PLEURA  Limfàtica
D- Innervació
11- MEDIASTÍ
26
PULMONS
 A- GENERALITATS
 nº, situació (caixa toràcica- espais pleuropulmonars)

 grandària, coloració
 funció: hematosi o intercanvi de gasos
 diferències entre pulmó dret i esquerre: cissures, lòbuls, segments
PULMÓ DRET:
LSD- Lòbul superior dret
LM- Lòbul mig
LID- Lòbul inferior dret
LSD PULMÓ ESQUERRE:

LSE LSE- Lòbul superior esquerre
2 LIE- Lòbul inferior esquerre
1 CISSURES (fisuras):
LM LIE
1 1- Cissura obliqua
2- Cissura horitzontal
LID
Pulmó dret Pulmó esquerre
PULMONS
 B- CARACTERÍSTIQUES sobrepassa la
primera
estructura de piramide: vèrtexs base i cares
 BASE costella.
pulmo: cara lateral o  VÈRTEX (relac. A. sublcavia) ganivetades al
costal perque està  CARES: coll. el pulmó és
recolzada a les costelles i o lateral o costal accessible a
cara medial o o medial o mediastínica: hil pulmonar, pedicle pulmonar. través del coll.
mediastinica en contacte
mb el mediastí
- Artèries: pulmonar, bronquial pulmó circulació
- Venes: pulmonars, bronquials
doble, la que
Vèrtex - Ganglis limfàtics
- Plexes nerviosos oxigenen i
- Bronqui principal laoxigenada que
entra a irrigar el
pulmó.
també tenen
disribució limf i
Base
plexes nerviosos.
Cara costal Cara medial
pulmons vascularització doble: arteries pulmonars s'encarreguen

d'hematosi.
arteries bronquials s'encarreguen de nutrir el pulmo
27
pedicle es tota la estructura que tée l hili pulmonar. bronqui post art sup
venes anterior
PULMONS
cada pulmo una
arteriapulm i dues venes
pulm.
bronqui principal dret o esq. en
art pulm porta sang cap
el ili pulm esq post ili pulm esq
al plmo perque sang es ??????
pugui oxigenar, porta
sang venosa.
venes pulm porten sang
oxigenada dels pulm cap
a cpr esq per que sigui
distribuida a
l'organisme.
Venes pulmonars:
- estructures més anteriors del pedicle pulmonar Per davant del pedicle:
- porten sang oxigenada cap el ventricle esquerre nervi frènic
Artèries pulmonars:
Per darrera del pedicle:
- estructures més superiors del pedicle pulmonar
- porten sang no oxigenada cap els pulmons
nervi vague
Bronquis principals: n vague per darrere de pedicle, i frènic per davant
- estructures més posteriors del pedicle pulmonar
PULMONS
 C- VASCULARITZACIÓ ARTERIAL i VENOSA circulació, vascularitzacio doble: major
(nutrició de pulmons) i menor (hematosi)
 Doble: relacionada amb la circulació major i amb la circulació menor
 Relacionada amb la circulació major
o Funció: nutrició dels pulmons arteries intercostals i de la vena aorta
o Vasos bronquials
venes bronquials: en relació a la hàziga i
- Artèries bronquials (3). Origen. Sang oxigenada
- Venes bronquials: Drenatge. Sang no oxigenada heniàzica que acaba desebocant a hàiga
també.
circulacio major en relació amb
la circulació sistèmica. Menor
amb la pulmonar (per
hematosi) 3ª a. intercostal
28
PULMONS
 C- VASCULARITZACIÓ ARTERIAL i VENOSA
arteries pulm
Relacionada amb la circulació menor
segueixen la o Funció: hematosi
bifurcació dels o Vasos pulmonars a pulm surten de tronc pulmonar
bronquis perquè - A. pulmonars (2): Tronc pumonar (VD)
han d'anar als sang no oxigenada
alveols a canviar - V. pulmonars (4): AE, sang oxigenada
gasos
PULMONS
 C- VASCULARITZACIÓ LIMFÀTICA
ganglis i vasos que estan sota la pleura.
 Vasos limfàtics subpleurals i profunds. Comuniquen
 Trajecte de la limfa
van a drenar al conducte toràcic.
si un pacient perd limfa i ha
tingut cirurgia del coll lo mes (4)
(5)
probable es que hi hagi hagut
lesió a cond toràcic. (3) (5)
recull limfa del pulmó. (2)

(1)
embolcallapulmo molta
distribucio, suta la pleura.
 D- INNERVACIÓ
Parasimpàtic: n. vague (n.X)
Simpàtic: gangli cervicotoràcic
(3)
29
PULMONS
ili pilmonar dos segments importants: seg
conte el pedicle culmen i lingula
que es don PULMÓ DRET
surten ots PULMÓ ESQUERRE
- Més gran
elsvasos i - 3 lòbuls: LSD, LM, LID - Més petit
brinquis - 10 segments - 2 lòbuls: LSE, LIE
pulmonars. - Cissura horitzontal - 9 segments
pulmons doble - Cissura obliqua - Cissura obliqua
circulació.
apex sobrepassa la primera costella.

CARES:
àpex, costal, diafragmàtica, mediastínica
VASCULARITZACIÓ:
Pulmonar- Bronquial
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
10- PLEURA A- Generalitats
B- Pleura parietal
11- MEDIASTÍ C- Cavitat pleural
30
PLEURA
 A- GENERALITATS
 Definició: 2 membranes independents que envolten cada pulmó excepte a

nivell del hil pulmonar
 Característiques: permeten el desplaçament dels pulmons durant la respiració
perque no es fica dins les
 Tipus de pleures: sisures. pleura parietal.
- Pleura parietal: relacionat amb la paret toràcica, no es fica a les cissures.pleura visceral si que es
- Pleura visceral: relacionat amb el pulmó, es fica a les cissures.
posa dins les cissures.
 Cavitat pleural:
pleura parietal
Hil
pleura visceral
pulmonar
cavitat pleural
recobreixen tot el pulmo. hi ha una cavitat: cavitat pelural, que en principi

només ha de contenir aire.
hi ha punt de flotabilitat 0 quan fas submarinime on controles si pujes o
baixes amb la inspiracio o espiracio
PLEURA
 B- PLEURA PARIETAL estomac, també té gas
 Parts: radiografia pulmons, lo negre
- part costal Recés cardiofrènic
correspon a aire
- part diafragmàtica
- part mediastínica Recés
costodiafragmàtic
- part apical (cúpula) angles
 Recés: costodiafragmatics: en
part apucal en - recés costodiafragmàtic relacio amb costelles i
relacio amb - recés cardiofrènic diafragma i costelles
apex
pulmonar
tambe
anomenat
cupula
si aixequessim
pleura hi hauria
caviat pleural
que hi ha aire
reces costodiafragmanic
si costodiafragmetic ha d'haver aire pero en ferida d'arma blanca per ex el
perdem
31
PLEURA
 C- CAVITAT PLEURAL
 Espai entre pleures. Espai potencial 10 ml.

vessament pelural:
 Els pulmons no omplen completament la p.inf de les cav. Pleurals.
liquid ha entrat a cavitat
Només en la inspiració profunda
pleural
 Patologies: hemotòrax, neumotòrax, vessament pleural enumotòrax que es??
falta teixit pulmonar, podria

ser congenit o que hi hagés
algo que no es aire
totel pulmó s'ha retret cap
amunt
vessament pleural o penumotorax? diferència NO exam
quan espirem no treiem tot l'aire, sempre hi ha olum d'aire desigual. (?)
APARELL RESPIRATORI
1- GENERALITATS
2- NAS
3- FOSSES NASALS
4- SINS PARANASALS
5- FARINGE
6- LARINGE
7- TRÀQUEA
8- BRONQUIS
9- PULMONS
A- Generalitats
10- PLEURA
B- Divisió
11- MEDIASTÍ C- Mediastí superior
D- Mediastí inferior
32
MEDIASTÍ
orifici sup del tòrax
 GENERALITATS
 Definició T1
 Límits: sup., inf., ant., post., lateral

intratoràcic T4
limit sup: obertura sup del T5
 DIVISIÓ torax
 Mediastí superior inf diafragma
 Mediastí inferior: ant,post:
mig, vertebres
post
ant ?
linea entra t4 i t5 delimitara medisti sup del infmig conté el cor

mediasti
SUP
INF
MEDIASTÍ
33
MEDIASTÍ
 MEDIASTÍ SUPERIOR
• Límits post: esofag i T1

• Continguttràquea.
- Esòfag, Tràquea, Crossa aòrtica
- Timus
- Grans vasos que entren i surten del cor
SUP T4
T5
Visió mediastí dret Visió mediastí esquerre
MEDIASTÍ
SUP T4
 MEDIASTÍ INFERIOR
INF T5
• Mediastí anterior: Timus, Ganglis limf. paraesternals
• Mediastí mig: Cor, Aorta, A.Pulm, VCS, n.frènics
• Mediastí posterior: Esòfag, Aorta, V.àziga, V.hemiàziga,
Conducte toràcic, n.X, cad.simpàtica
cadena simpatica (en groc)
mdiasti dret i esq diferent
Visió mediastí dret Visió mediastí esquerre
34
MEDIASTÍ
Visió mediastí dret
Tràquea
VCS
Observa la vena àziga i com la crossa de

1- nervio esplàcnic major
la vena àziga envolta per damunt el 2- nervi esplàcnic menor
bronqui principal dret 3- vena àziga
MEDIASTÍ
Visió mediastí esquerre
Observa l’artèria aorta i com la crossa de

l’aorta envolta per damunt el bronqui
principal esquerre
35

Aparell Respiratori Anatomia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aparell Respiratori Anatomia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau: Fisioteràpia Assignatura: Anatomia Humana II Curs: 2019-2020

TEORIA: Aparell respiratori

Vel del paladar

respiració interna i externa

 INSPIRACIÓ (inspirar) – ESPIRACIÓ (espirar)

A cada ala nassal

A. Arrel del nas o nasión

lamina jhdfa de l'egmoides: es un dau, i al mig tallantlo sagitalment

D 1- Etmoides (làmina perpendicular)

els sins que drenen

tag: veiem os blanc i teixits tous engris pot passar

sinusitis maxilar tenim pressio al pumul i sisusitis frontal tenimpressio al

 A- GENERALITATS B- PARTS

laringofaringe: limit sup epiglotis i os ioidal i lim inf cartilag cricoides

traquea te´anells fibrosos per mantenirse obert quan inspirem

LARINGE B- CARTÍLAGS. B- Parts

 prominència laríngia.- Nou d’Adam

 banyes (astas) inferiors – superf. articulars 2

LARINGE B- CARTÍLAGS. B- Parts

LARINGE B- CARTÍLAGS. B- Parts

 Forma: piràmide de base triangular Visió anterior dels aritenoides

glotis: espai situat tntre Cricoides

Tiroides Cartílags corniculats

LARINGE B- CARTÍLAGS. B- Parts

traquea funcio respiratoria, fonatoria i protectorade la via aerea,. perque

LARINGE B- CARTÍLAGS. B- Parts

LARINGE B- ARTICULACIONS B- Parts

 Articulacions sinovials (càpsula, reforçades per lligaments...)

moviment de la  Superfícies articulars

LARINGE B- CAVITAT LARÍNGIA

algo d'aquesta diapo examen!

LARINGE B- CAVITAT LARÍNGIA

LARINGE B- MÚSCULS B- Parts

musc intralaring: tots

 Musculatura intrínseca (actua sobre les cordes vocals)

LARINGE B- MÚSCULS B- Parts

corda vocal formada per un

Múscul C-A lateral

LARINGE C- VASCULARITZACIÓ B- Parts

- Artèria laríngia inferior

a baix hi haura laringea inf, que ve de la tiroidea inf.

LARINGE C- VASCULARITZACIÓ B- Parts

vena noseque a vena yugular???

LARINGE D- INNERVACIÓ B- Parts

 Nervi laringi recurrent (motor + sensitiu)

 Nervi laringi superior (m+s)

 A- GENERALITATS netejar l'aire, himidificar-lo i donarli una temoeratura de 36'5

LIMFÀTICA: Ganglis al voltant de la tràquea

 A- GENERALITATS pulmo dret

alveol es la unitat funcional de la hematòsi?

 B- DIVISIÓ BRONQUIAL (BRONQUIS INTRAPULMONARS)

BRONQUI PRINCIPAL DRET (BPD)

BPE. BRONQUI PRINCIPAL ESQUERRE

cada segment te els seu nom del seu bronqui segentari

 nº, situació (caixa toràcica- espais pleuropulmonars)

LSD PULMÓ ESQUERRE:

Pulmó dret Pulmó esquerre

pulmons vascularització doble: arteries pulmonars s'encarreguen

recull limfa del pulmó. (2)

apex sobrepassa la primera costella.

 Definició: 2 membranes independents que envolten cada pulmó excepte a

recobreixen tot el pulmo. hi ha una cavitat: cavitat pelural, que en principi

 Espai entre pleures. Espai potencial 10 ml.