Tema 1

DE SERFS A
CIUTADANS
COM ES VAN CONQUERIR ELS PRIMERS DRETS DELS CIUTADANS?
 Què VEUREM
01 L’ANTIC RÈGIM

02 LA IL·LUSTRACIÓ

03 LA POLÍTICA AL SEGLE XVIII

04 LA REVOLUCIÓ FRANCESA
05 CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
06 ELS NOUS ESTATS D’EUROPA
INTRODUCCIÓ
Concepte
Antic Règim
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la
descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la
Revolució Industrial i liberal (s. XIX).
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:
● una població estancada,
● una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient
capitalisme comercial,
● una societat estamental i
● un sistema polític absolutista.

El terme
Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del
seu país abans de la Revolució Francesa.
 01
L’ANTIC RÈGIM
1. Com era l'Antic Règim?
L’ANTIC RÈGIM
[Link] era l’Antic Règim?
❑ Demografia: Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu,
amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una
esperança de vida baixa i l'existència d'unes crisis demogràfiques
periòdiques.

❑ Economia: Basada en l’agricultura de subsistència, amb

mètodes i tècniques tradicionals, rendiments baixos i orientada
bàsicament a l’autoconsum, amb intercanvis molt escassos.

❑ Societat: Basada encara en una estructuració estamental.

▪ Els privilegiats: noblesa i clergat.
▪ Els no privilegiats: el poble o Tercer Estat.

L'economia de l'Antic Règim

 02
LA IL·LUSTRACIÓ
2. Quines noves maneres de pensar van sorgir al segle XVIII?
2. Què va aportar la Il·lustració a les
revolucions burgeses?
❑ El Racionalisme i la Il·lustració: Els il·lustrats van utilitzar la raó i
l'observació, els instruments bàsics del mètode científic, per analitzar
críticament la realitat, prescindint de la tradició, la religió o la superstició.
❑ El pensament dels il·lustrats: L'obra de Locke i el parlamentarisme anglès
van influir en els il·lustrats. Els pensadors que van establir les bases del
liberalisme polític van ser:
▪ Voltaire (1694-1778), molt crític amb la religió, els privilegis i
l'absolutisme, va defensar que el parlament limités el poder del rei i
que els impostos no recaiguessin només sobre el Tercer Estat.
▪ Montesquieu (1689-1755) va proposar la divisió de poders (legislatiu,
executiu i judicial).
▪ Rousseau (1712-1778) va definir el contracte social com el resultat d'un
pacte entre tots els ciutadans. També plantejar el principi de la sobirania
nacional.
 03
LA POLÍTICA AL SEGLE XVIII
3. Quina alternativa es va crear enfront de la monarquia absoluta?
[Link] van accedir els Borbons al tron espanyol?
3.1. La independència dels Estats Units
❑ Origen: A la darreria del segle XVIII, a les tretze colònies angleses de la
costa est d’Amèrica del Nord va esclatar una insurrecció colonial contra la
seva metròpoli, la Gran Bretanya. Era la primera insurrecció colonial contra
una metròpoli.

❑ Motius: Els canvis polítics que s’havien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la
introducció de les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància; i la reacció
davant del monopoli comercial britànic, que ignorava i perjudicava les
colònies. Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos,
així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia
sobre el seu territori.

❑ Desenllaç: El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaració

d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que va ser reconeguda per la
Gran Bretanya l’any 1783, després d'una guerra.
3.1. La independència dels Estats Units
❑ El 1787, els nous Estats Units van
aprovar la seva Constitució,
completada amb la Carta o
Declaració de Drets. Era la primera
constitució liberal escrita que
aplicava els principis del
parlamentarisme i la Il·lustració.

❑ L'any 1789, George Washington va

ser elegit primer president.
L'exemple dels Estats Units va tenir un
gran impacte en les revolucions
liberals europees com la francesa
(1789), i en les d'independència
d’Hispanoamerica. La revolució liberal americana
 04
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
5. La Revolució Francesa. Va ser el 1789 l'any del Tercer Estat?
6. Va acceptar el rei la monarquia constitucional?
7. Què va canviar amb la república?
[Link] va acabar la Revolució Francesa?
5. La Revolució Francesa. Va ser el 1789
l'any del Tercer Estat? 5.1. CAUSES
❑ El malestar de la població. El 1789, França es trobava en una profunda crisi
econòmica i social. Les causes de la Revolució francesa van ser diverses:
▪ Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels
aliments i el descontentament popular.
▪ Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la
burgesia i alliberava l’aristocràcia de pagar impostos.
▪ A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda,
provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.
❑ Els principis il·lustrats i el model de Revolució americana van aportar les
noves idees per demanar una sèrie de canvis:
▪ Econòmics: per afavorir les activitats dels burgesos.
▪ Polítics: llibertat, igualtat davant la llei i participar en política. Sobirania
nacional.
 5.2. INICI REVOLUCIÓ

❑ La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Davant

de la proposta fiscal de la monarquia, que pretenia fer pagar impostos als
privilegiats, ells van exigir que es convoquessin els Estats Generals.
❑ Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels
representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.
❑ Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la
deliberació conjunta i el vot per persona i no per estament.
❑ Estava en joc la idea de sobirania nacional.
❑ Davant de la negativa, els diputats del Tercer Estat es van erigir en
Assemblea Nacional, (representants de la nació) i es van comprometre a
elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
❑ Els privilegiats van amenaçar d’utilizar l’exercit i va ser llavors quan el poble
de París va intervenir i el 14 de Juliol van pendre per la força la presó de la
Bastilla, simbol de l’absolutisme, i es van fer amb les armes de la fortalesa.
 5.3. LA FI DE L’ANTIC RÈGIM

❑ La radicalització popular (l’assalt a la Bastilla i la revolta antisenyorial) va

fer que Lluís XVI hagués de reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional
Constituent.
❑ El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i
van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar
a defensar per la força la revolució.
❑ La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta
antisenyorial.
❑ L’Assemblea Nacional es consideraven representats de la nova nació, en la
qual desapareixien els privilegis i tots es consideraven ciutadans.
Les etapes de la Revolució Francesa.
6. Va acceptar el rei la monarquia
constitucional? La monarquia constitucional (1789-1792)
❑ El 1789 l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir
França en una monarquia constitucional i parlamentària.
▪ Van abolir els privilegis feudals i els drets senyorials noblesa i clero.
▪ Van promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.
▪ El 1791 es va promulgar una Constitució, que va exemplificar els ideals
del liberalisme polític. Separació de poders, sufragi censatari i veto reial
▪ Es va formar una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar
noves lleis revolucionàries per garantir la igualtat de tots els ciutadans.
▪ Expropiació dels béns eclesiàstics (desamortització) i separació de
l’Església i l’Estat.
❑ Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos però no a la
noblesa, al clero, a la monarquia ni als sectors populars.
La monarquia constitucional fracassa.
❑ França s’havia convertit en una monarquia constitucional. Però aquest canvi no
va ser acceptat ni per la família reial ni pels antics grups privilegiats.
❑ Tots ells van conspirar contra el nou règim, molts nobles van emigrar a
l’estranger i van buscar el suport de les monarquies absolutistes (Àustria).
❑ El mateix rei Lluís XVI va decidir escapar de França el 1791 per encapçalar la
contrarevolució, però va ser reconegut i detingut a Varennes i obligat a tornar
a Paris. Des d’aleshores, considerat un traïdor de la pàtria.
❑ L’abril de 1792, l’Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria.
Els austríacs van envair França i van arribar a París.
❑ La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes
populars (sans-culottes). El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al palau
reial de les Tulleries, es va empresonar la família reial i es va proclamar la
república (setembre del 1792). Amb això s'iniciava la fase radical de la
Revolució. Naixia la primera República francesa (1792-1799).
 Els grups polítics a la Revolució.

La Constitució de 1791.
7. Què va canviar amb la república?
La república social (1792-1794)
❑ La traïció del rei i la invasió militar van provocar una nova insurrecció de les
classes populars de París (sans-culttes). L'agost del 1792, van assaltar la
residència dels monarques, el palau de les Tulleries, i els reis Lluís XVI i Maria
Antonieta van ser empresonats i la monarquia va quedar invalidada.
❑ Es van convocar eleccions per sufragi universal masculí per escollir una nova
assemblea constituent i el setembre d 1792 es va formar la Convenció
Nacional, que va proclamar la república, va abolir la monarquia i va
aconseguir una primera victòria militar sobre els exèrcits austríac prussià.
❑ Amb això s'iniciava una nova etapa de la Revolució, la més radical, que va tenir
com a agents principals en la Convenció dos grups de diputats:
▪ Els girondins: Van formar un primer govern i representaven els
republicans moderats.
▪ Els jacobins: Representaven els sectors més radicals, vinculats als
sans-culottes.
La instauració del terror
Els jacobins
❑ El juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, van
aconseguir el poder i la Revolució va entrar en la seva fase més extrema.
❑ Es va promulgar una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular
(sufragi universal masculí) i el dret a la igualtat social. L'executiu quedar en
mans d'un Comitè de Salvació Pública, dirigit per Robespierre.
❑ Per fer front a la invasió austríaca es va organitzar una lleva en massa, i per
posar fi als conspiradors es va impulsar la política del Terror.
❑ Es va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris castigaven amb
presó o mort a la guillotina els qui s'oposaven al govern (Llei de sospitosos).
❑ Es van promulgar una sèrie de lleis socials: el control dels preus i els salaris
(Llei del màximum), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els
indigents, la venda de les terres del clero i l’ensenyament obligatori.
La termidoriana: el Directori
La república conservadora (1794-1799)
❑ El Terror i l'actuació dictatorial del govern van provocar l'oposició de bona
part de la població i, el juliol del 1794, un cop d'Estat va posar fi al govern
jacobí. Robespierre i altres líders jacobins van ser executats a la guillotina.
❑ Aquest cop d'estat (1794) conegut com la reacció termidoriana, que va atorgar
el poder a un Directori (1795) format per cinc membres.
❑ La burgesia moderada va tornar a prendre el control de la Revolució, que va
entrar en la seva tercera i última fase. Es van anul·lar les lleis jacobines i es va
promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror.
❑ El nou Directori va viure en una inestabilitat permanent, perquè va haver de
fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia, com de les classes populars.
❑ En aquest context de crisi i en plena guerra contra les potències absolutistes,
el 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, va protagonitzar un cop d'Estat
que va posar fi al Directori.
8. Com va acabar la Revolució Francesa?
Napoleó: de cònsol a emperador
❑ El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va
consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa.
❑ Napoleó va inaugurar el Consolat (1799-1804). El seu govern personalista es
va dirigir a consolidar la revolució burgesa moderada i evitar l’absolutisme:
▪ Va restablir el liberalisme.
▪ Va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
▪ Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la
creació de la figura dels prefectes.
▪ Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament.
▪ Va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç). Va promulgar un codi
civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors.
▪ Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre.
❑ El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.
 Les conquestes napoleòniques

❑ A partir del 1803, Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa, i el 1804 es va fer

coronar emperador pel Papa. L'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves
tàctiques militars li van permetre derrotar les monarquies europees.
❑ L’aspecte més destacat del període napoleònic va ser l’expansió territorial:
les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d’Europa.
❑ En tots els territoris ocupats per Napoleó s'hi va suprimir l'absolutisme i s'hi
van implantar règims constitucionals, simpaties entre reformistes i liberals.
❑ El 1812, l'Imperi havia aconseguit la seva màxima extensió. Des d'aleshores, va
començar el seu declivi davant la impossibilitat d'ocupar Rússia, les
dificultats que tenia a Espanya i la formació d'una nova coalició europea
encapçalada per la Gran Bretanya, que va arribar a ocupar París (1814).
❑ Napoleó va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo (1815) i va ser
confinat a l'illa de Santa Elena, fins que hi va morir el 1821.
 05
CONSEQÜÈNCIES DE LA
REVOLUCIÓ FRANCESA
[Link] es van consolidar els sistemes liberals?
[Link] es van consolidar els sistemes
liberals? La restauració de l'absolutisme
❑ El 1815, els vencedors de Napoleó es van reunir, a proposta del canceller
austríac Metternich, en el Congrés de Viena. El seu objectiu era posar fi a
l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme a Europa.
❑ Després de reposar els monarques als seus trons, les quatre grans potències
(Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa europeu en
profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles.
❑ A Viena també es van establir els principis ideològics de la Restauració:
▪ legitimitat dels monarques absoluts,.
▪ negació de la sobirania nacional.
▪ equilibri entre les grans potències mitjançant congressos periòdics.
▪ i dret d'intervenció en països estrangers.
❑ Amb aquest objectiu es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda
mútua entre els monarques absoluts. El llegat de la Revolució Francesa
 La revolució de 1830

❑ El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni tampoc les

aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus.
❑ D'aquesta manera, a partir del 1815, liberalisme i nacionalisme es van
convertir en les dues forces d'oposició, que van impulsar les onades
revolucionàries (1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració.
❑ El moviment es va iniciar a França, on, el juliol del 1830, es va derrocar el
monarca absolut Carles X, que havia estat entronitzat després de la mort de
Lluís XVIII. La revolució va situar Lluís Felip d'Orleans com a nou monarca
constitucional. Per això va ser anomenat el "rei ciutadà".
❑ L'any 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que estava sota el domini
autocràtic de l'Imperi rus, però va ser reprimida durament per l'exèrcit
tsarista.
 1848: La primavera dels pobles

❑ A l'Europa del segle XIX, molts pobles vivien sota el domini d'un imperi (com
ara l'austríac, el rus o el turc) o estaven fragmentats en diversos Estats (com
Alemanya i Itàlia).
❑ La Revolució del 1848, coneguda com "primavera dels pobles", va significar el
despertar de les nacions que estaven sotmeses als grans imperis, on les
demandes nacionalistes van anar acompanyades del desig de constituir nous
governs liberals.
❑ A l'Imperi austríac, la revolta va tenir un caràcter liberal a Viena, on la
revolució va obligar el canceller Metternich a dimitir. Però també fou un
alçament nacionalista a Hongria, Bohèmia, el nord d'Itàlia i la Confederació
Germànica.
❑ A França, un alçament popular el 25 de febrer va proclamar la II República,
que va adoptar una sèrie de mesures democràtiques: sufragi universal
masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i reconeixement
d'alguns drets per als treballadors.
 06
ELS NOUS ESTATS
D’EUROPA
11. Per què es van crear nous Estats a Europa?
11. Per què es van crear nous Estats a
Europa? La construcció de nous estats
❑ El Congrés de Viena no va tenir en compte la identitat nacional de molts pobles
d’Europa. Per això, en aquests territoris, les revolucions liberals van anar acompanyades
de reivindicacions nacionalistes. En destaquen:

▪ A la dècada del 1820, només Grècia va aconseguir independitzar-se de l'Imperi

turc. La causa grega va comptar amb la solidaritat dels liberals europeus que van
reaccionar contra les atrocitats comeses els turcs. L'any 1829, l'Imperi otomà va
reconèixer la independència grega.
▪ El 1830, es va iniciar una nova onada de moviments revolucionaris que van tenir
també un contingut nacionalista. Mentre Polònia va ser aixafada per Rússia, Bèlgica
va aconseguir separar-se d'Holanda (1831-1839), i va establir un sistema de
monarquia liberal.
▪ El 1848, les revolucions nacionals es van generalitzar principalment a l'Imperi
austríac, que s'estenia sobre un conjunt de diverses nacionalitats (hongaresos, txecs,
eslovacs, croats...).
❑ La majoria d'aquestes revoltes van ser sufocades però van obligar a introduir algunes
reformes descentralitzadores, fins i tot a l'Imperi austríac.
Les unificacions d'Itàlia i Alemanya
Moltes gràcies per la vostra ATENCIÓ